Memoria para optar al título de Arquitecto

A la vegueria de Girona, entre 1486 i 1730, es produeix el procés de formació històrica d'un grup social que sorgit de la pagesia s'anirà diferenciant progressivament d'aquesta: els senyors útils i propietaris de masos. Aquest grup social basa el seu poder econòmic i polític en l'acumulació de masos: font de rendes i font de l'estatus social assolit dins la parròquia i la universitat on fixa la seva residència. El seu pes social el manifesta a través dels seus espais de sociabilitat (especialment la parròquia, veritable espai de representació), però també manifesta la seva posició de preeminència, fet que pot abocar als conflictes amb el conjunt de la comunitat. Un conflicte que es planteja en termes de diferenciació dels uns i d'igualtat dels altres. És l'enfrontament entre dues visions de la societat: l'individualisme enfront el comunitarisme. / In the "vegueria" of Girona - a traditional Catalan territorial circumscription -, between 1468 and 1730, the process of historical formation of a social group takes place. Arising from peasantry, it will progressively differ from its origins: the useful masters and farmhouses' owners. The economic and political power of this social group is based on the accumulation of farms: source of incomes and source of social status attained in the parish and at university, where they fix their residence. Their social importance is shown through their sociability spaces - mainly the parish, real space of representation -, but they also show their position of pre-eminence, though this may imply conflicts with the whole community. A conflict which is expressed in terms of differentiation of ones and equality of others. It is the confrontation of two visions of society: individualism versus communitarism.

Esta tesis hace un estudio teórico de la evolución histórica de las técnicas de arranque de pinturamural así como de los nuevos soportes que se les aplican. Tras la aplicación práctica en probetas de laboratorio de los soportes estudiados, se le confiere un nuevo soporte a las pinturas murales arrancadas de la bóveda de la Iglesia de los Santos Juanes de Valencia. Y se hace una propuesta para su reubicación en el lugar de origen. / Soriano Sancho, MP. (2005). Los frescos de Palomino en la bóveda de la iglesia de los Santos Juanes de Valencia: estudio y aplicación de un nuevo soporte [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/1825

[EN] This master thesis is a study about the urban evolution in the perimeter of the San Esteban church between the conquest of Valencia in 1238 by King Jaime I and the accession of the artisan guilds (Germanías) in 1519. It stress the image and urbanism of the Islamic city, the urban development within the perimeter of the parish with special emphasis on the Islamic wall of both taifa and almohade and the landmarks used to limit the district, is also part ot this study. Several of the phases of urbanization are being analyzed: The first donations gained in El Llibre del Repartiment, that are shown and identified, the private urban development through Las Poblas, the construction of the new Christian Wall and the name-giving of streets in the 15th and early 16th century. The constructive evolution of the Palacio del Marqués de Caro is analyzed simultaneously showing the historic background, the image in the moment of the conquest and different phases and models using the Islamic tower as a starting point and continuing with the first Christian construction in the 13th century, modifications in the 14th century and a restructuration at the end of the 15th and the beginning of the 16th century. Moreover, from this work we derive the hypothetic location of the Islamic gate Bab-Al-Carrac, En Esplugues gate, the dimensions of the second and third Jewish quarter, the Pobla of Jaume Marc and the Almoyna in La Xerea. / [ES] La presente tesis estudia la evolución urbanística del ámbito de la Parroquia de San Esteban desde la conquista de la Valencia por Jaime I en 1238, hasta el advenimiento de las Germanías en 1519. Se incide en la imagen de la ciudad islámica, estudiando su urbanismo y la influencia posterior dentro de la circunscripción de la Parroquia, haciendo especial hincapié en la muralla islámica, tanto taifa cómo almohade, así como los hitos que sirvieron para la definición del distrito parroquial. Se analizan las fases de urbanización del sector:las primeras donaciones recogidas en el Llibre del Repartiment que se identifican y grafían, los procesos de urbanización privada a través de las Poblas, el levantamiento de la nueva muralla cristiana y la fijación de los nombres de las calles en el siglo XV y los albores del XVI. De forma paralela se estudia la evolución constructiva del Palacio del Marqués de Caro, sus antecedentes, su imagen al momento de la conquista, y las diferentes fases y modelos por los que atravesó desde la torre islámica que le sirvió de base, pasando por la primera construcción cristiana en el siglo XIII y las intervenciones del siglo XIV, hasta la gran transformación del edificio a finales del siglo XV y principios del XVI. Derivado de este trabajo se proponen además hipótesis sobre la ubicación de la puerta islámica de Bab al-Carrac, del portal d'EnEsplugues, de la dimensión de la segunda y tercera judería, y de la pobla de Jaume Marc y de la Almoyna en la Xerea. / [CA] La present tesi estudia l'evolució urbanística de l'àmbit de la Parròquia de ''San Esteban'' des de la conquesta de la València per Jaume I en 1238, fins a l'adveniment de les Germanies a 1519. S'incideix en la imatge de la ciutat islàmica, estudiant el seu urbanisme i la influència posterior dins de la circumscripció de la Parròquia, fent especial èmfasi en la muralla islàmica, tant taifa com almohade, així com les fites que van servir per a la definició del districte parroquial . S'analitzen les fases d'urbanització del sector: les primeres donacions recollides en el Llibre del Repartiment que s'identifiquen i grafien, els processos d'urbanització privada a través de ''les Pobles'', l'aixecament de la nova muralla cristiana i la fixació dels noms dels carrers en el segle XV i els albors del XVI. De forma paral·lela s'estudia l'evolució constructiva del Palau del Marqués de Caro, els seus antecedents, la seua imatge al moment de la conquesta, i les diferents fases i models pels quals va travessar des de la torre islàmica que li va servir de base, passant per la primera construcció cristiana al segle XIII i les intervencions del segle XIV, fins la gran transformació de l'edifici a la fi del segle XV i principis del XVI. Derivat d'aquest treball es proposen a més hipòtesis sobre la ubicació de la porta islàmica de Beb al-Carrac, del portal d'en Esplugues, de la dimensió de la segona i tercera jueria, i de la pobla de Jaume Marc i de la Almoyna a la Xerea / Máñez Testor, S. (2016). LA PARROQUIA DE SAN ESTEBAN DE VALENCIA Y EL PALACIO DEL MARQUES DE CARO: UNA HISTORIA PARALELA_ PROPUESTAS E HIPÓTESIS PARA UNA RECONSTRUCCION URBANÍSTICA Y ARQUITECTÓNICA 1238 _ 1519 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62684

[ES] La Investigación llevada a cabo, la desarrollamos sobre la Iglesia Parroquial de San Lorenzo de Alberic, partiendo de unos restos encontrados en una reforma de los años ochenta del siglo pasado. Hemos utilizado la técnica del levantamiento mediante escáner láser en algunos de los edificios, y en otros el levantamiento manual, mediante medición directa para posteriormente proceder a su estudio. Para poder llevar a cabo la investigación la hemos encuadrado en la época histórica en que se llevó a cabo la construcción del templo cristiano en Alberic, sobre la mezquita existente con anterioridad, añadiendo diferentes hipótesis que refuerzan nuestra propuesta. La época histórica, a la que dedicamos también nuestra investigación, será la comprendida entre el año 1489, fecha en que el Cardenal Pedro González de Mendoza adquiere la baronía de Alberic, junto con la población de Ayora en el Reino de Valencia, y cerraremos el período histórico estudiado en el año 1554, fecha en la que muere Mencía de Mendoza, nieta del Cardenal, y que debido a su falta de descendencia, sus posesiones pasarán a su hermana María de Mendoza, casada con el Duque del Infantado, y a partir de éste momento la baronía de Alberic y Ayora, así como todas las posesiones que poseía el Marqués de Zenete, pasarán a formar parte de esta casa nobiliaria. Como podremos ver a lo largo de la investigación, lo que en principio hemos tratado como un edificio local, veremos que debido a las diferentes personalidades, adquiere relevancia internacional, tanto el Cardenal como su hijo primogénito Rodrigo de Mendoza, y finalmente su nieta, mantendrán relacio-nes a nivel internacional, con diferentes Reyes, Papas y también se vincularán familiarmente con nobles que vendrán junto al Emperador Carlos desde Flandes. En concreto el Conde Enrique III de Nassau, que casará con Mencía, y que durante nuestra investigación hemos podido comprobar que fue el promotor de los templos religiosos de la baronía de Alberic, que comprende en ésa época los núcleos de población de Alcocer, Alàsquer, Gavarda, Benifaraig, y algu-nos más con menor población. Además veremos que dada la importancia de esta familia, serán unos mecenas en las artes, abarcando desde la pintura hasta la arquitectura, y siendo los introductores del Renacimiento en los diferentes reinos de la Peninsula Ibérica, trasladando su influencia hasta los Países Bajos. Junto con el apartado histórico, estudiamos los diferentes templos parroquiales que bajo nuestro criterio pueden estar relacionados, influidos, o levantados en época similar o me-diante los mismos maestros, de manera que mediante la comparación, podamos arrojar luz, sobre ese primer edificio religioso cristiano, levantado sobre la mezquita existente en la población de Alberic, durante el siglo XVI. / [CA] La Investigació portada a terme, la desenvolupem sobre l'Església Parroquial de Sant Llorenç d'Alberic, partint d'unes restes trobades en una reforma dels anys 80 del segle passat. Hem utilitzat la tècnica de l'aixecament, mitjançant escàner làser en alguns dels edificis, i en uns altres l'aixecament manual, mitjançant mesurament directe per a posteriorment procedir al seu estudi. Per a poder dur a terme la investigació l'hem enquadrada en l'època històrica en què es va dur a terme la construcció del temple cristià a Alberic, sobre la mesquita existent amb ante-rioritat, afegint diferents hipòtesis que reforcen la nostra proposta. L'època històrica, a la qual dediquem també la nostra investigació, serà la compresa entre l'any 1489, data en què el Cardenal Pedro González de Mendoza adquireix la baronia d'Al-beric, juntament amb la població d'Aiora en el Regne de València, i tancarem el període històric estudiat l'any 1554, data en la qual mor Mencía de Mendoza, néta del Cardenal, i que a causa de la seua falta de descendència, les seues possessions passaran a la seua germana María de Mendoza, ca-sada amb el Duc del Infantado, i a partir d'aquest moment la baronia d'Alberic i Aiora, així com totes les possessions que posseïa el Marquès de Zenete, passaran a formar part d'a-questa casa nobiliària. Com podrem veure al llarg de la investigació, lo que en principi hem tractat com un edifici local, veurem que a causa de les diferents personalitats, adquireix rellevància internacional, tant el Cardenal com el seu fill primogènit Rodrigo de Mendoza, i finalment la seua néta, mantindran relacions a nivell in-ternacional, amb diferents reis, papes i també es vincularan familiarment amb nobles que vindran al costat de l'Emperador Carles des de Flandes. En concret el Comte Enric III de Nassau, que casarà amb Mencía, i que durant la nostra investigació hem pogut compro-var que va ser el promotor dels temples religiosos de la baro-nia d'Alberic, que comprèn en aquesta època els nuclis de població de Alcosser, Alàsquer, Gavarda, Benifaraig, i alguns més amb menor població. A més veurem que donada la importància d'aquesta família, seran uns mecenes en les arts, abastant des de la pintura fins a l'arquitectura, i sent els introductors del Renaixement en els diferents regnes de la Peninsula Ibèrica, traslladant la seua influència fins als Països Baixos. Juntament amb l'apartat històric, estudiem els diferents tem-ples parroquials que sota el nostre criteri poden estar relacio-nats, influïts, o alçats en època similar o mitjançant els ma-teixos mestres, de manera que mitjançant la comparació, puguem llançar llum, sobre aqueix primer edifici religiós cristià, construït sobre la mesquita existent en la població d'Alberic, durant el Segle XVI. / [EN] The research carried out, we developed from the Parish Church of San Lorenzo de Alberic, starting from a few remains found in a reform of the 80s the last century. We have used the lifting technique by means of laser scanner in some of the buildings, and in others the manual survey, by means of direct measurement to later proceed to its study. In order to carry out the research we have framed it in the historical epoch in which the construction of the Christian temple was carried out in Alberic, on the existing mosque previ-ously, adding different hypotheses that reinforce our proposal. The historical epoch, to which we also dedicate our research, will be that between the year 1489, the date on which Cardinal Pedro González de Mendoza acquired the barony of Alberic, together with the town of Ayora in the Kingdom of Valencia, and we will close the historical period studied in the year 1554, date in which Mencía de Mendoza dies, granddaughter of the Cardinal, and that due to his lack of offspring, his possessions will pass to his sister María de Mendoza, married to the Duque del Infantado, From this moment the barony of Alberic and Ayora, as well as all the possessions that the Mar-quis of Zenete possessed, will become part of this noble house. As we can see throughout the investigation, what we have originally treated as a local building, we will see that due to the different personalities, the Cardinal and his first-born son Rodrigo de Mendoza acquire international relevance, and finally his granddaughter , they will maintain relations at the interna-tional level, with different Kings, and will also be linked famil-iarly with nobles who will come with Emperor Carlos de Flan-des. In particular Count Henry III of Nassau, who will marry Mencía, and during our research we have seen that he was the promoter of the religious temples of the barony of Alberic, which comprises at that time the population centers of Alcocer, Alàsquer, Gavarda, Benifaraig, and some more with smaller popula-tion. In addition we will see that given the importance of this family, they will be patrons in the arts, ranging from painting to architecture, and being the initiators of the Renaissance in the different kingdoms of the Iberian Peninsula, transferring their in-fluence to the Netherlands. Along with the historical section, we study the different parochial temples that under our criterion may be related, influenced, or raised in a similar time or by the same teachers, so that by comparison, we can shed light on that first Christian religious edifice, raised on the existing mosque in the town of Alberic, during the sixteenth century. / Torres Caballero, A. (2021). Los primeros Templos Renacentistas en la Ribera Alta del Júcar, S. XVI. El primitivo templo parroquial de San Lorenzo de Alberic [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/168449

[ES] La investigación realizada forma parte del estudio, mucho más amplio, para la restauración de la Iglesia de los Santos Juanes de Valencia, que tiene por objeto establecer una metodología de reconstrucción para las pinturas murales de la grandioso bóveda que Antonio Palomino pintó entre 1699 y 1701, la cual fue incendiada durante la Guerra Civil. Al realizar un primer análisis sobre diferentes anclajes en la restauración, se han encontrado dos clases de técnicas de anclaje, las denominadas tradicionales y las modernas. Tras este análisis, se ha realizado un trabajo de investigación comparativa entre diversos espacios arquitectónicos, tanto de España como de Europa, concretamente de Italia, que ya habían sido restaurados, para poder identificar los materiales utilizados en sus realizaciones. Con todo este trabajo acabado, se contactó con el Profesor Vicente Amigó Borrás, investigador del laboratorio del Instituto de Tecnología de los Materiales, para estudiar otros materiales más novedosos que pudieran ayudar en nuestra labor. Para realizar el estudio, junto a él y muchos de sus compañeros, se desarrollaron un conjunto de probetas con el fin de elaborar diferentes tipos de laminados compuestos de fibra y matriz, los cuales han soportado los diferentes procesos y análisis para obtener los mejores resultados posibles. Estos análisis han permitido conocer muy a fondo cada material y la diversidad de sus propiedades, estableciendo estudios comparativos que han ayudado a escoger cuál de ellos resultará más apropiado para el trabajo de restauración y dar algunas conclusiones finales sobre ello en el proceso de intervención global en los Santos Juanes. Se puede afirmar que esta Tesis Doctoral demuestra la posible aplicación de materiales compuestos en diferentes bienes culturales, y en especial en la bóveda de la Iglesia de los Santos Juanes de Valencia. / [CA] La investigació realitzada forma part del estudi, molt més ample, realitzat per a la restauració de l'Església dels Sants Joans de València, que té per objectiu establir una metodologia de reconstrucció per a les pintures murals de la grandiosa volta que Antonio Palomino va pintar entre 1699 i 1701, la qual va ser incendiada durant la Guerra Civil. En realitzar una primera anàlisi sobre ancoratges en la restauració, ens hem trobat davant de dues classes de tècniques d'ancoratge, les denominades tradicionals i les modernes. Després d'aquesta anàlisi, s'ha realitzat un treball de recerca comparativa entre diversos espais arquitectònics, tant d'Espanya com d'Europa, concretament d'Italia, que ja havien sigut restaurats, per a poder identificar els materials utilitzats en les seues realitzacions. Amb tot aquest treball finalitzat, es va contactar amb el Profesor Vicente Amigó Borrás, investigador del laboratori de l'Institut de Tecnologia dels Materials, per a estudiar altres materials més nous que pogueren ajudar en la nostra labor. Per realitzar l'estudi, al costat d'ell i molts dels seus companys, es van desenvolupar un conjunt de provetes amb la finalitat d'elaborar diferents tipus de laminatges compostos de fibra i matriu, els quals han suportat els diferents processos i anàlisis per a obtenir els millors resultats possibles. Aquestes anàlisis han permés conéixer molt a fons cada material i la diversitat de les seues propietats, establint estudis comparatius que han ajudat a triar quin d'ells resultarà més apropiat per al treball de restauració i donar les conclusions finals sobre el procés d'intervenció. Es pot afirmar que aquesta Tesi Doctoral demostra la possible aplicació de materials compostos en diferents béns culturals, i especialment en la volta de l'Església dels Sants Joans de València. / [EN] The object of our study was to establish the methodology for the reconstruction of the painted murals of the great vault in the Santos Juanes church of Valencia which were painted by Antonio Palomino between 1699 and 1701 and which were burned during the Civil War. In conducting an initial study of the foundations we find two different types of technique, the traditional and modern. After this analysis a comparative investigation was carried out between the various architectural sites which have been restored, both in Spain and Europe, enabling a study of the materials which have been utilized. Having completed this work we were put in contact with Professor Vicente Amigo, Laboratory investigator of the Institute of Engineering of Technological Materials, to study alternative more modern materials, which could be put to use in our work. Finishing the study alongside him and his many colleagues, a series of tests have been carried out to develop different types of fibre and matrix laminate combinations, which have undergone a variety of analytical processes to obtain the best possible results. These analyses have enabled a closer and deeper understanding of each material and their individual properties, providing a comparative study to assist the selection of the most appropriate for our needs and giving final results closest to the procedure. It can be confirmed that this Doctorate Thesis demonstrates the possible usage of compounded materials in different cultural properties, especially in the vault of the Santos Juanes church of Valencia. / Peris Gisbert, S. (2021). Técnicas de refuerzo tradicionales y modernas aplicadas a la conservación y restauración de bienes culturales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/180014

Cette thèse vise à analyser dans la contemporanéité (1980-2013) la trajectoire du catholicisme, dans le sillage de la microhistoire, par l’étude de ses acteurs, de ses territoires et de ses communautés, des modes de gouvernement ecclésial. Nous mettrons en lumière le paradoxe du tissu de l’Eglise locale qui se dilate et se morcelle, mais aussi se contracte et se polarise, obligeant l’Ordinaire, dans son gouvernement, à penser un changement de paradigme : passer du défi de la proximité à celui de l’unité, compte tenu de la pluralité des communautés et des territoires associés. Nous étudierons, pour appuyer nos analyses, les diocèses de Rennes, Autun et Fréjus-Toulon. Un glissement de la logique d’enclos à la dynamique de pôles centralisateurs sera appréhendé, parfois en tensions, par les acteurs d’Eglise, à la lumière de quatre enjeux structurant l’argumentation : le « biotope » (rural/urbain), la diversité communautaire, le militantisme et la question de l’identité (statuts des clercs, coresponsabilité, modalités de l’évangélisation, communautarisme…).L’histoire et la géographie sociale permettront de renouveler les problématiques de l’appartenance spatiale et religieuse en partant d’interrogations sur le territoire selon des indicateurs précis : réseaux de fidèles et des militants, apport des nouvelles communautés (effectifs, choix pastoraux, gouvernement), options épiscopales en faveur de tel territoire ou tel groupe ecclésial… Pour l’historien, l’espace peut être considéré comme un outil heuristique, dans lequel des changements d’échelle se sont imposés dans le temps court. En délimitant nos recherches (1980-2013), nous voulons nous attarder à l’intérieur d’espaces qui ne possèdent plus la relative homogénéité que l’histoire leur prêtait avant le XXème siècle.Nos recherches s’inscrivent dans une structure en trois parties. La première partie se veut avant tout contextuelle, à la lumière de la postmodernité et de la sécularisation qui modifient les modes d’appartenance à une religion déclarée par beaucoup en soins palliatifs. Nous analyserons les liens étroits entre le catholicisme et ses modes d’insertion territoriale (rural/urbain) à partir de nos diocèses de référence. Nous présenterons les dé/recompositions des formes de militantisme dans le diocèse de Rennes, terreau d’Action catholique de plus en plus stérile et laissant la place à une militance familialiste très urbaine.La seconde partie de la thèse abordera les enjeux de la gouvernance ecclésiale dans les trois diocèses d’étude. Nous étudierons, dans le temps court, l’évolution du « munus regendi » des évêques et des prêtres avec le croisement des générations, avec le principe de coresponsabilité et le développement différencié selon les diocèses du diaconat permanent et des laïcs en mission ecclésiale. Nous développerons tout particulièrement le cas toulonnais pour lequel peu d’études approfondies ont été réalisées.Enfin, la troisième partie mettra l’accent sur la problématique du développement croissant d’un catholicisme attestataire polarisé en quête de visibilité. Nous analyserons la genèse du Renouveau et sa trajectoire dans le diocèse de Rennes. Nous nous pencherons particulièrement sur la communauté de l’Emmanuel, sur sa promotion de la nouvelle évangélisation et l’intégralisme de ses modes pastoraux. Ensuite, fort d’une certaine fécondité sacerdotale et d’un dialogue chaotique avec Rome (Motu proprio en 1988 et 2007), la galaxie traditionaliste très hétéroclite reste le cadre de mutations contemporaines que nous étudierons dans les diocèses de Rennes et d’Autun. Enfin, nous changerons d’échelle en nous focalisant sur la ville-sanctuaire de Paray-le-Monial, pôle militant et laboratoire incubateur d’un « nouveau catholicisme », sur l’articulation entre les différents territoires (ville, sanctuaire, paroisse) et les acteurs en place. / This thesis aims at analysing, in the contemporary world (1980-2013), the trajectory of catholicism, in the wake of microhistory, through the study of its actors, its territories and its communities, the modes of ecclesial government. We will highlight the paradox of the fabric of the local Church which expands and fragments, but also contracts and polarizes, forcing the Ordinary, in his government, to think of a paradigm shift: from the challenge of proximity to the one of unity, taking into account the plurality of communities and associated territories. To support our analyses, we will study the dioceses of Rennes, Autun and Frejus-Toulon. A shift from the logic of enclosures to the dynamics of a centralizing pole will be apprehended, sometimes in tension, by Church actors, in the light of four issues structuring the argument: « biotope » (rural/urban), community diversity, activism and the question of identity (status of clerics, co-responsibility, modalities of evangelization, communautarism...).History and social geography will enable us to renew the problems of spatial and religious belonging by starting from questions about the territory according to precise indicators: networks of the faithful and militants, the contribution of new communities (numbers, pastoral strategies, government), episcopal options in favour of a particular territory or ecclesial group... For the historian, space can be considered as a heuristic tool, in which changes of scale have been imposed in short time. By delimiting our research (1980-2013), we want to focus on the interior of aeras that no longer possess the relative homogeneity that history lent them before the 20th century.Our research are presented in a three-part structure. The first part is intended above all to be contextual, in the light of postmodernity and secularization, which modify the modes of belonging to a religion declared by many in palliative care. We will analyse the close links between Catholicism and its modes of territorial integration (rural/urban) from our dioceses of reference. We will present the recompositions of the forms of militancy in the diocese of Rennes, a breeding ground for Catholic Action that is increasingly sterile and leaving room for very urban familyist militancy.The second part of this thesis will address the issues of ecclesial governance in our three dioceses of study. We will study, in the short time, the evolution of the « munus regendi » of bishops and priests with the crossing of generations; with the principle of co-responsibility and the differentiated development according to the dioceses of the permanent diaconate and of the laity in ecclesial mission. We will particularly develop the Toulon case for which few in-depth studies have been carried out.Finally, the third part will focus on the problem of the growing development of a polarized Catholic witness in search of visibility. We will analyze the genesis of the Renewal and its trajectory in the diocese of Rennes. We will look particularly at the Emmanuel community, its promotion of the new evangelization and the fundamentalism of its pastoral modes. Then, with a certain priestly fruitfulness and a chaotic dialogue with Rome (Motu proprio in 1988 and 2007), the very heterogeneous traditionalist galaxy remains the framework of contemporary mutations that we will study in the dioceses of Rennes and Autun. Finally, we will change scale by focusing on the city-sanctuary of Paray-le-Monial, militant pole and laboratory incubator of a « new Catholicism », on the articulation between the various territories (city, sanctuary, parish) and the actors in place. / La modernidad desafía "parroquia civilización". Los cambios en espacial e institucional llevada a cabo por la Iglesia católica, entre ellos diócesis, son simples adaptaciones renovadas o por el contrario, inauguran un proceso de desarrollo en el centro de nuevas áreas de distribución, en particular con el creciente impacto de los nuevos jugadores? Las iglesias se vacían todas partes en Francia, pero las comunidades y diócesis han recuperado algunos lugares para hacer los pilares de las nuevas formas de práctica religiosa, si es posible, la supervivencia no sólo de la institución, sino también la transmisión de la fe. ¿Cuál es el proceso? ¿Es sostenible en el tiempo? ¿Con qué herramientas?