La tesi doctoral "DINÀMIQUES DEL PAISATGE AGRARI A L'ALT EMPORDÀ (1977-1997). UNA ANÀLISI A PARTIR DE LA TELEDETECCIÓ I DELS SISTEMES D'INFORMACIÓ GEOGRÀFICA" presenta una innovadora metodologia per analitzar les dinàmiques paisatgístiques de vint-i-un municipis de l'Alt Empordà. Bàsicament, ha implicat els següents processos:- Anàlisi històrica: l'objectiu ha estat copsar com l'acció humana, des de l'Edat Mitjana fins els anys 1970s, ha transformat el paisatge altempordanès. - Ús de la teledetecció i dels sistemes d'informació geogràfica per a l'obtenció dels mapes d'usos i cobertes del sòl. Gràcies a la teledetecció s'ha pogut obtenir unes llegendes força detallades pel que fa als usos agrícoles, diferenciant, per exemple, el blat de moro. A causa dels sensors emprats (Multispectral Scanner (MSS) i Thematic Mapper (TM)) s'ha analitzat dos períodes: entre 1977 i 1993, analitzat a través d'imatges MSS, i entre 1991 i 1997, a través d'imatges TM. La classificació es realitzà a través d'un classificador híbrid que combina dos mòduls del programa MiraMon: ISODATA and CLSMIX. El mètode incorpora una classificació no supervisada i les àrees d'entrenament, digitalitzades seguint el mètode de la classificació supervisada. Els canvis en els usos del sòl s'han obtingut a través de la comparació postclassificació, o sigui, la superposició de dues classificacions independents. Malgrat ser un mètode molt emprat, hem considerat, emprant l'erosió, aquells factors que poden produir distorsions en els resultats; aquests factors són l'exactitud temàtica, la inexactitud espacial, la fragmentació del paisatge i la mida de píxel. - A continuació s'analitzen les forces inductores dels canvis d'usos del sòl a través de l'aplicació de la regressió lineal i de la regressió logística multivariant. La regressió lineal multivariant ha estat aplicada a escala municipal, mentre que la regressió logística multivariant ho ha estat a escala de píxel.- Finalment, en el darrer capítol, s'analitzen les conseqüències socioambientals dels canvis en els usos del sòl a través del càlcul de diversos índexs paisatgístics extrets de l'Ecologia del Paisatge, així com a través de les modificacions en el cicle hidrològic, concretament, es tracten les sequeres, les inundacions i la contaminació. La tesi conclou amb la necessitat d'adoptar mesures de protecció del paisatge agrari altempordanès per evitar l'increment de la urbanització que pot comportar més impactes ambientals negatius. / The PhD thesis "AGRARIAN LANDSCAPE DYNAMICS IN THE ALT EMPORDÀ (1977-1997). AN ANALYSIS FROM REMOTE SENSING AND GEOGRAPHICAL INFORMATION SYSTEMS" presents an innovate methodology for analysing the landscape dynamics of twenty-one municipalities from the Alt Empordà (Northeast of Catalonia). Briefly, it has implied the following steps:- Historical analysis: the aim is to grasp how human action has transformed the Alt Empordà landscape from the Middle Ages to the 1970s. - Remote sensing and geographical information systems have been used to obtain land use and land cover maps. With these tools, it has been possible to get agricultural legends more detailed, including, for instance, the maize. Two periods have been differentiated because of the sensors used: 1977-1993, analysed with Multispectral Scanner (MSS) images, and 1991-1997, analysed with Thematic Mapper (TM) images. The classification was performed by means of a hybrid classifier, which combines two modules of the MiraMon software: ISODATA and CLSMIX. The procedure involves an unsupervised classification and the training areas, collected as in the first stage of a conventional supervised classification.Land use changes have been obtained from postclasification comparison, or the overlay of two independent classifications. Although postclasification overlay is a usual method, we have considered, using an erosion procedure, those factors that can distort results; these factors are thematic accuracy, spatial misregistration, landscape fragmentation and pixel size. - After that, driving forces of land use changes have been analysed by means of the multivariate linear regression and logistic regression. The multivariate linear regression has been applied to a local scale (municipality) and the multivariate logistic regression has been applied to a pixel scale. - Finally, in the last chapter, it has been analysed the socioenvironmental consequences of land use changes. First, the landscape evolution has been established through diverse indices extracted from Landscape Ecology, and, next, to handle the modifications of the hydrological cycle, specially, dries, floods and pollution. The PhD thesis concludes with the need of establishing agrarian landscape protection measurements to avoid the increase of urbanisation that can provoke more negative environmental impacts.

Conflictes socioterritorials i participació pública en la gestió de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà) és un treball que incideix sobre la conflictivitat en la gestió dels rius mediterranis i prospecta en la participació pública -activa i vinculant- per a la resolució de conflictes i la planificació i gestió dels recursos hídrics. En concret, s'ha intentat donar resposta a cinc objectius:Objectius del marc teòric- Comprovar l'existència de dos discursos antagònics (radicalment oposats) en l'esfera social, científica i de gestió dels rius que generen conflicte i que són insostenibles per a una gestió integral dels recursos fluvials: el discurs antropocèntric i el discurs ecocèntric.Matèria d'estudi: L'excepcionalisme humà i l'ecologia profunda en la societat; Les disciplines de la regulació de l'aigua i de l'ecologia fluvial en la ciència; El contracte antropocèntric i el balanç ecocèntric en la gestió; El discurs ambiental (el riu antròpic i ecosistemàtic).- Valorar si les estratègies de participació pública (que involucren als agents socials) gaudeixen -respecte els processos de decisió unilaterals (siguin autoritàries o arbitràries)- de més garanties per corregir i prevenir conflictes desconstructius relacionats amb l'aigua i els recursos fluvials.Matèria d'estudi: Definició de conflicte en positiu; L'estratègia de cooperació i consens en la Resolució Alternativa de Disputes (Alternative Dispute Resolution) i 13 casos resolts de conflictes per l'aigua a l'Oest dels Estats Units; Bases d'un pla de gestió integral, adaptatiu i participatiu i el cas del San Joaquin River Management Plan (Califòrnia, Estats Units).Objectius del marc pràctic. Conca del riu Muga (Alt Empordà)- Contextualitzar la diversificació i intensificació dels usos de l'aigua dins un procés de canvi dels usos del sòl, particularment accelerat a partir de la dècada de 1960 i objecte de problemàtiques socioterritorials d'ençà de la dècada de 1980. Cartografia i matriu de canvi dels usos del sòl de la conca anys 1993 i 1957.Matèria d'estudi: Cartografia i estadística dels usos del sòl de la conca del riu Muga (49 municipis altempordanesos, 1.050 km2), anys 1957 i 1993. Retrospectiva dels espais forestals, d'aigua, conreats i urbanitzats.- Identificar i descriure les tensions i conflictes en l'ús de l'aigua, així com les característiques de les solucions adoptades en el període 1980-2000. Constatar si determinades solucions estructurals han esdevingut problemàtiques a mig o llarg termini, i estimar la probabilitat de conflictes futurs.Matèria d'estudi: 50 incidents problemàtics en abastament d'aigua (26 tensions i 24 conflictes) i 53 mesures per fer-hi front (12 d'adaptació de la demanda i 41 d'adaptació de l'oferta d'aigua) entre els anys 1980 i 2000, i diferenciant dues unitats territorials de la conca (la Muga interior i la plana de la Muga).- Caracteritzar quins són els temes en matèria d'aigua que no disposen de consens entre els agents socioeconòmics, tècnics i polítics locals reunits en les sessions de discussió del projecte MUGA. Determinar si les estratègies participatives poden prosperar perquè són factibles i idònies.Matèria d'estudi: Projecte MUGA: Gestión del recurso agua con participación de agentes. Estudio para la cuenca del río Muga (Girona), 2000-2003 - UAB i UdG; La dissensió d'opinions dels 30 participants a les 4 sessions de discussió entorn l'ús i gestió de l'aigua de la conca de la Muga; 6 temes de conflicte, 14 subtemes i 31 punts de discussió, 9 dels quals punts calents de conflicte (destructius i indicadors de punts de disfunció en la gestió de l'aigua de la conca). / Social territorial conflicts and public participation in water management in the Muga river basin (Alt Empordà) focuses on conflicts generated by the management of Mediterranean rivers and examines the role of active and legally binding public participation in resolving conflicts and managing water resources. Specifically, the study set out to achieve five aims:Theoretical aims- To demonstrate that there are two antagonistic (radically opposed) positions - anthropocentrism and ecocentrism - in the social, scientific, and management spheres that generate conflict and impede a sustainable integrated management of river resources. Study material: human exceptionalism and deep ecology in society; water regulatory and river ecology disciplines in science; the anthropocentric contract and ecocentric balance in management; environmental discourse (the anthropic and ecosystemic river).- To determine whether public participation strategies (involving social agents) provide greater guarantees than unilateral decision-making processes (whether arbitrary or authoritarian) of resolving and preventing destructive conflicts in the area of water and river resources. Study material: definition of positive conflict; cooperation and consensus building in alternative dispute resolution (ADR) and 13 case studies of water conflicts that were resolved in western United States; conditions for an integrated, adaptive, and participative management plan, and the San Joaquin River Management Plan (California, United States).Practical aims. Muga River Basin (Alt Empordà)- To contextualise the diversification and intensification of the use of water against a background of changing land uses, a process which rapidly gained ground from the 1960s onwards and became a source of social territorial conflict in the 1980s.Study material: land-use maps and statistics from 1957 and 1993 for the Muga river basin (49 municipalities in the Alt Empordà region and a total surface area of 1,050 km2). Retrospective analysis of forested, water-covered, cultivated, and developed areas.- To identify and describe tensions and conflicts over water use and the different solutions adopted between 1980 and 2000. To determine if certain structural solutions have become a source of confrontation in the medium or long term, and to assess the likelihood of future conflicts. Study material: 50 water supply incidents (26 tensions and 24 conflicts) and 53 measures adopted to resolve these incidents between 1980 and 2000 (12 demand-management measures and 41 supply-management actions); differentiation between two areas of the Muga river basin (interior and plain).- To discern which water issues are the source of discord among the different socio-economic, technical, and political agents participating in the MUGA project's focus group sessions. To determine if new participative strategies in the near future are necessary and likely to succeed.Study material: The MUGA project: management of Muga water resources with agent participation. Muga river basin study (Girona), 2000/03 - Autonomous University of Barcelona (UAB) and University of Girona (UdG); conflicting opinions among the 30 participants in the four focus-group sessions held on water use and management in the Muga river basin; 6 conflictive issues, 14 sub-issues, and 31 points of dispute, 9 of which were sources of intense conflict (destructive and indicative of inappropriate river basin management).