No description available.

La participación es el mejor mecanismo social para solucionar los problemas ambientales. En el trabajo de investigación se pretende desarrollar una metodología de participación pública analizando distintos proyectos y viendo cómo han participado los distintos alegantes y el tipo de alegaciones más frecuentes ya que la participación pública va a ser una herramienta clave en los procesos de Evaluación de Impacto Ambiental. Cuando hablamos de participación , no estamos hablando de consultas populares o consensos aislados. Hablamos de procesos multidimensionales en los que educación , aspectos legales, organización , técnicas puras de participación y otras áreas de acción social trabajan en paralelo y van avanzando, retroalimentándose y reforzándose unas a otras.En la presente tesis se incluye toda la legislación aplicada a la participación pública ,las distintas técnicas de participación pública y algunos comentarios a la educación ambiental, todo ello de gran importancia para una buena participación pública. Se han seleccionado los tipos de proyectos siguientes, por haber encontrado mayor cantidad de alegaciones y datos válidos para la tesis.Vías de comunicación ,aeropuertos, centrales térmicas, líneas eléctricas, redes ferroviarias, oleoductos, proyectos hidrológicos. La metodología para analizar los proyectos consta de la búsqueda y obtención de los proyectos ya realizados o en curso de realización , así como las alegaciones y consultas presentadas.Se analizan metódicamentelos participantes clasificados en cuatro grupos. Se ha procedido a identificar y clasificar los tipos de alegaciones. Se han costruido las tablas y gráficos que relacionan las intervenciones de cada tipo de alegante con sus alegaciones en cada uno de los proyectos con el fin de poder obtener una información más resumida, mejor organizada para poder extraer mejores conclusiones de cada proyecto en cuanto a los aspectos ambientales, de forma, y legales. El baremo establecido es flexible y se ha realizado consultando a los expertos. / Bolta Escolano, A. (2006). Propuesta de una metodología para la participación pública en la evaluación de impacto ambiental [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/14634 / Palancia

The urban model based on continuous growing has collapsed in Spain and in most European countries. It is time for urban regeneration of the inner city, seeking to achieve sustainability goals. My hypothesis is that public participation is necessary to achieve sustainable urban regeneration. Starting there, I wonder whether it is sufficient to ensure the success of the process. Thus, the research deals with three concepts: sustainability, urban regeneration, and participation, with the novelty of addressing them simultaneously. An in-depth revision of these aspects, has led to solving some other starting questions: why the environmental dimension has brushed aside the interest in other aspects of sustainability (the economic and social dimensions); financing difficulties in regeneration if you do not recur to gentrification; how ICT influence the promotion of citizen participation; if you can influence the behaviour of citizens to make it more sustainable, etc. Theoretical reflection is combined with seven case studies, which provide experiences of what has been previously exposed: Bilbao, La Mina, Rote Flora and Esso Houses, Hackesche Höfe, Schwamendingen, San José de Valderas and Orba. We move in the European context, medium-sized cities and we use documentation of the 21st century, although we have also utilised sources of late twentieth. As the research is close in time with the phenomena studied in this thesis, it delivers a "snapshot" of 2016, which indicates future lines from the experience of just forty years of urban regeneration in Europe and thirty years of sustainable development. The snapshot is panoramic but it has its limitations, because in studying a live phenomenon, I have given priority to some aspects, leaving others aside. Conclusions show that the hypothesis is true and participation, although it does not guarantee per se the success of sustainable urban regeneration, is a powerful lever for achieving other positive effects. In addition, the study reveals the fragility with which social aspects have been dealt with so far, in sustainability, urban regeneration and even in the approach of participation itself. Thus, the conclusion is that participating is more than being informed, more than being a decision maker: it is to be part of the change. / El modelo urbano de crecimiento continuo se ha agotado en España y en la mayoría de los países europeos. Es el momento de la regeneración urbana de la ciudad, buscando lograr objetivos de sostenibilidad. Se parte de la hipótesis de que la participación de los ciudadanos es necesaria para la regeneración urbana sostenible y, a partir de ahí, me pregunto si es suficiente para garantizar el éxito del proceso. Así pues, la investigación versa sobre tres conceptos: sostenibilidad, regeneración urbana y participación, con la novedad de abordarlos a la vez. Al desarrollar en profundidad esos tres aspectos, se van resolviendo otros interrogantes de partida: porqué la vertiente medioambiental ha colapsado el interés por las otras vertientes de la sostenibilidad, la económica y la social; las dificultades de financiación en la regeneración si no se recurre a la elitización; cómo influyen las nuevas tecnologías en el fomento de la participación ciudadana; si se puede influir en el comportamiento de los ciudadanos para hacerlo más sostenible, etc. La reflexión teórica se combina con siete casos de estudio, que aportan experiencias de lo que se ha tratado previamente: Bilbao, La Mina, Rote Flora y las Casas Esso, Hackesche Höfe, Schwamendingen, San José de Valderas y Orba. Nos movemos en un contexto europeo, de ciudades de medio tamaño y de documentación del siglo XXI, aunque se han manejado también antecedentes de finales del XX. La cercanía en el tiempo con los fenómenos estudiados convierte esta tesis en una "instantánea" de 2016, que señala líneas de futuro a partir del bagaje de tan sólo cuarenta años de regeneración urbana en Europa y treinta de desarrollo sostenible. La instantánea es panorámica pero tiene sus limitaciones, pues al estudiar un fenómeno vivo, se han primado unos aspectos dejando de lado otros. Se concluye que la hipótesis de partida es cierta y la participación, aunque de por sí no garantiza el éxito de la regeneración urbana sostenible, es un potente estímulo para lograr otros efectos positivos. Además, el estudio evidencia la fragilidad con que se han tratado hasta ahora los aspectos sociales en la sostenibilidad, en la regeneración urbana e incluso en el mismo planteamiento de la participación. Así, se concluye que participar es más que estar informado, más que tomar decisiones, es ser agente del cambio. / El model urbà de creixement continu s'ha esgotat a Espanya i en la majoria dels països europeus. És el moment de la regeneració urbana de la ciutat, buscant aconseguir objectius de sostenibilitat. Partim de la hipòtesi que la participació dels ciutadans és necessària per a la regeneració urbana sostenible i, a partir d'ací, ens preguntem si és prou per a garantir l'èxit del procés. Així, doncs, la investigació versa sobre tres conceptes: sostenibilitat, regeneració urbana i participació, amb la novetat d'abordar-los al mateix temps. Al desenrotllar en profunditat eixos tres aspectes, es van resolent altres interrogants de partida: perquè el vessant mediambiental ha col·lapsat l'interès pels altres vessants de la sostenibilitat, l'econòmica i la social; les dificultats de finançament en la regeneració si no es recorre a l'elitització; com influïxen les noves tecnologies en el foment de la participació ciutadana; si es pot influir en el comportament dels ciutadans per a fer-ho més sostenible, etc. La reflexió teòrica es combina amb set casos d'estudi que aporten experiències del que s'ha tractat prèviament: Bilbao, La Mina, Rote Flora i les Casas Esso, Hackesche Höfe, Schwamendingen, San José de Valderas i Orba. Ens movem en un context europeu, de ciutats mitjanes i de documentació del segle XXI, encara que s'han emprat també antecedents de final del XX. La proximitat en el temps amb els fenòmens estudiats converteix esta tesi en una «instantània» de 2016, que assenyala línies de futur a partir del bagatge de tan sols quaranta anys de regeneració urbana a Europa i trenta de desenrotllament sostenible. La instantània és panoràmica però té les seues limitacions, perquè en estudiar un fenomen viu, s'han primat uns aspectes deixant-ne de costat d'altres. Es conclou que la hipòtesi de partida és certa i la participació, encara que de per si no garanteix l'èxit de la regeneració urbana sostenible, és un potent estímul per a aconseguir altres efectes positius. A més, l'estudi evidencia la fragilitat amb què s'han tractat fins ara els aspectes socials en la sostenibilitat, la regeneració urbana i inclús en el mateix plantejament de la participació. Així, es conclou que participar és més que estar informat, més que prendre decisions, és ser agent del canvi. / Pérez Bou, S. (2016). Influencia de la participación y el comportamiento ciudadano en la regeneración urbana integral sostenible. Public Participation and Social Behaviour Influence in integrated Sustainable Urban Regeneration [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/76505 / TESIS

El objetivo de la tesis es establecer un marco metodológico para la identificación de indicadores GIZC orientados a problemas y temas de interés, para contextos geográficos específicos. La tesis parte de la idea de que los sistemas de indicadores, utilizados para medir el estado de la costa y la implementación de proyectos de Gestión Integrada de las Zonas Costeras (GIZC), deben orientarse a problemas concretos de la zona de estudio y que su validez debe ser comprobada no sólo por la opinión de los expertos, sino también por la percepción de los usuarios y por el análisis estadístico cuantitativo. / The problem addressed by this thesis is the identification of site-specific and problem-oriented sets of indicators, to be used to determine baseline conditions and to monitor the effect of ICZM initiatives.The approach followed integrates contributions from coastal experts and stakeholders, systems theory, and the use of multivariate analysis techniques in order to provide a cost-effective set of indicators, oriented to site-specific problems, with a broad system perspective.A systems approach, based on systems thinking theory and practice, is developed and tested in this thesis to design models of coastal systems, through the identification of the system's components and relations, using the contribution of experts and stakeholders.Quantitative analysis of the system is then carried out, assessing the contribution of stakeholders and using multivariate statistics (principal components analysis), in order to understand the structure of the system, including relationships between variables.The simplification of the system (reduction of the number of variables) is one of the main outcomes, both in the participatory system's design and in the quantitative multivariate analysis, aiming at a cost-effective set of key variables to be used as indicators for coastal management.

Made available in DSpace on 2009-11-18T18:50:24Z (GMT). No. of bitstreams: 1 tese_completa Janaina.pdf: 1701652 bytes, checksum: 91e650a62cb04b447416b06aea4bd193 (MD5) Previous issue date: 2008 / El presente trabajo se configura como una investigación exploratoria sobre los condicionantes que propiciaron la adopción y la continuación del proceso de planificación de las ciudades de Río de Janeiro y de Barcelona. Se verificaron los condicionantes políticos, históricos y sociales, y la gestión de las políticas públicas en las dos ciudades. Dentro de este análisis, se procuro desvendar la visión de los agentes implicados en el desarrollo de los planes estratégicos establecidos en las dos ciudades, observando o que sustento al largo del tiempo sus planes y cómo estos planes se configuraron. Con esto fin, se utilizó la investigación documental, la literatura, junto con entrevistas en profundidad con los agentes directamente implicados en el diseño de los planes estratégicos de las dos ciudades, generando a partir de esto a las categorías para el análisis del material recogido, que fue examinado a través de la técnica del análisis del contenido. Al final, en la conclusión, se observó que el condicionante que más influenció en la aprobación y la perpetuación del método de planificación en Barcelona fue el condicionante institucional y en Río de Janeiro fue el condicionante político. / O presente trabalho se configura como um estudo exploratório sobre os condicionantes que permitiram a adoção e a perpetuação do processo de planificação das cidades do Rio de Janeiro e de Barcelona. Foram verificados os condicionantes políticos, históricos e sociais, e a gestão de políticas pública. Dentro desta análise, procurou-se desvendar a visão dos agentes envolvidos na concepção dos planos estratégicos instituídos nas duas cidades, observando o que sustentou ao longo do tempo os seus planejamentos e de que forma estes se configuraram. Para tal, utilizaram-se pesquisa documental, bibliográfica, conjuntamente com entrevistas em profundidade semi-estrutradas com agentes envolvidos diretamente na concepção dos planos estratégicos das duas cidades. A partir daí, geraram-se as categorias para a análise do material, que foi analisado por meio da técnica de análise de conteúdo. Concluiu-se ao final que o condicionante que mais influenciou na adoção e na perpetuação do método de planificação em Barcelona foi o condicionante institucional, e no Rio de Janeiro foi o condicionante político.

Memoria (licenciado en ciencias jurídicas y sociales) / El presente trabajo tiene como objetivo realizar un análisis de carácter descriptivo en relación a la legitimación activa en materia de justicia ambiental, especialmente vinculado a las nuevas exigencias del Acuerdo de Escazú y a la figura del ombudsman o Defensor del Pueblo Ambiental como posible respuesta en Chile. Para llevar a cabo lo anterior, se comenzará por la descripción del Acuerdo de Escazú y de aquellos planteamientos en relación al acceso a la justicia ambiental que constituyen un nuevo estándar de exigencia a nivel regional. A continuación, se realizará un estudio de la normativa y doctrina nacional más importante en materia de acceso a la justicia ambiental y las diversas acciones que consagra el ordenamiento jurídico chileno, para lo cual se realizará una descripción de dichas acciones con sus características más relevantes mencionando brevemente sus elementos y finalidades. En tercer lugar, se llevará a cabo una lectura detallada de la institución del ombudsman, revisando aquellos estándares propuestos por las organizaciones internacionales para la institución y de manera más concreta para el estudio de sus funciones y características principales en la implementación a través de la revisión de la normativa legal de algunos países como Argentina, Costa Rica, Perú o Venezuela para este órgano. Así, luego del estudio del Acuerdo de Escazú, de nuestro ordenamiento jurídico en materia de legitimación en el acceso a la justicia ambiental y el análisis de la institución del ombudsman, se pudo concluir en relación al aporte que tendría la figura del ombudsman ambiental de acuerdo al proyecto de ley actualmente en tramitación en nuestro país.

[ES] La relevancia de la opinión de los ciudadanos ha aumentado en la última década. Hoy, muchas administraciones gubernamentales han establecido procesos de participación pública como uno más de los pilares necesarios para tomar una decisión sobre varios aspectos críticos de la gobernanza. Las iniciativas de participación electrónica facilitan a los ciudadanos el acceso a dichos procesos. En la actualidad, no existe una definición de campo clara y aceptada debido a la gran diversidad de propuestas teóricas y la naturaleza interdisciplinaria de las iniciativas. Se han propuesto varios marcos y aplicaciones de participación electrónica desarrollados ad-hoc para responder a una iniciativa específica. Sin embargo, todavía no se ha desarrollado una propuesta metodológica que cubra de forma integral todo el proceso de e-Participación y que, además, esté soportado por una herramienta software. Esta tesis revisa la literatura actual en el campo de la e-Participación mediante un mapeo sistemático del trabajo de investigación junto con algunas propuestas anteriores relevantes en el área, con el ánimo de proporcionar una guía conceptual de los componentes de la e-Participación. Esta revisión analiza los hallazgos y agrupa los resultados con el fin de estructurar un marco conceptual de e-Participación al que denominamos ePfw, un marco para ayudar a la definición e implementación de procesos e-Participación. ePfw modela todos los componentes, etapas, actividades y flujos de información que ocurren en un proceso de e-Participación. ePfw incorpora un metamodelo que muestra una perspectiva estructural en la que se especifican las propiedades de las entidades que participan en los procesos de e-Participación. Además, se presenta una evaluación de la completitud y funcionalidad de ePfwTool, una herramienta de soporte para el marco ePfw, la cual ha sido evaluada por usuarios expertos en e-Participación, mostrando los resultados obtenidos. Por otra parte, y dado que es necesario crear un entorno confiable para que los ciudadanos elijan participar en los procesos de e-Participación, esta tesis analiza los factores que influyen directamente en la confianza en las iniciativas de e-Participación a través de una investigación empírica. El estudio se realiza en los ciudadanos de la ciudad de Valencia (España) y analiza los factores predominantes que influyen en el procedimiento, la tecnología y el riesgo percibido o beneficios de la e-Participación electrónica. Los resultados obtenidos se exponen a través de modelos creados y sintetizados con la herramienta SmartPLS. Finalmente, se ha enriquecido marco ePfw con la incorporación de los factores de confianza analizados. / [CA] La rellevància de l'opinió dels ciutadans ha augmentat en l'última dècada. Avui, moltes administracions governamentals han establit processos de partici-pació pública com un més dels pilars necessaris per prendre una decisió sobre diversos aspectes crítics de la governança. Les iniciatives de participació elec-trònica faciliten als ciutadans l'accés a aquests processos. En l'actualitat, no existeix una definició de camp clara i acceptada causa de la gran diversitat de propostes teòriques i la naturalesa interdisciplinària de les iniciatives. S'han proposat diversos marcs i aplicacions de participació electrònica desenvolupats ad hoc per respondre a una iniciativa específica. No obstant això, encara no s'ha desenvolupat una proposta metodològica que cobrisca de forma integral tot el procés d'una d'e-Participació i que, a més, estigui suportat per una eina. Aquesta tesi revisa la literatura actual en el camp de la e-Participació mitjançant un mapatge sistemàtic de la feina d'investigació juntament amb algunes propostes anteriors rellevants en l'àrea, amb l'ànim de proporcionar una guia conceptual dels components de la e-Participació. Aquesta revisió analitza les troballes i agrupa els resultats que permeten estructurar un marc conceptual de e-Participació al qual denominem ePfw, un marc per ajudar a la definició i im-plementació de processos e-Participació. ePfw modela tots els components, etapes, activitats i fluxos d'informació que tenen lloc en un procés de e-Participació. ePfw incorpora un metamodel que mostra una perspectiva estructural en què s'especifiquen les propietats de les entitats que participen en els processos de e-Participació. A més, es presenta una avaluació de la completesa i funcionalitat de ePfwTool, una eina de suport per al marc ePfw, la qual ha sigut avaluada per usuaris experts en e-Participació, mostrant els resultats obtinguts. D'altra banda, i atés que és necessari crear un entorn de confiança perquè els ciutadans trien participar en els processos de e-Participació, aquesta tesi analitza els factors que influeixen directament en la confiança en les iniciatives de e-Participació a través d'una investigació empírica. L'estudi es realitza en els ciutadans de la ciutat de València (Espanya) i analitza els factors predominants que influeixen en el procediment, la tecnologia i el risc percebut o beneficis de la e-Participació. Els resultats obtinguts s'exposen a través de models creats i sintetitzats amb l'eina SmartPLS. Finalment, s'ha enriquit marc ePfw amb la incorporació dels factors de confiança analitzats. / [EN] The relevance of the opinion of citizens has increased in the last decade. Many government administrations have now introduced public participation processes as a necessary part of making decisions on critical aspects of governance. Although electronic participation initiatives provide citizens with access to these processes. Currently, there is no clear and accepted definition of the field due to the great diversity of theoretical proposals and the interdisciplinary nature of the initiatives. Various e-Participation frameworks and applications developed ad-hoc have been proposed to respond to a specific initiative. However, a methodological proposal has not yet been developed that covers the entire e-Participation process supported by a software tool. This thesis reviews the current literature in the field of e-Participation through a systematic mapping of the research work together with some previous relevant proposals for the area, with the aim of providing a conceptual guide to the components of e-Participation. This review analyzes the findings and groups the results in order to structure a conceptual framework for e-Participation which we call ePfw, a framework to assist in the definition and implementation of e-Participation processes. ePfw can model all the components, stages, activities and information flows that occur in an e-Participation process. ePfw incorporates a metamodel that shows a structural perspective in which the properties of the entities that participate in the e-Participation processes are specified. An assessment of the completeness and functionality of ePfwTool, a support tool for the ePfw framework, is also described and has been evaluated by various e-Participation experts, showing the results obtained. Given that there is a need to create a reliable environment for citizens to choose to participate in e-Participation processes, this thesis analyzes through empirical research the factors that directly influence trust in e-Participation initiatives. The study is carried out on the citizens in the city of Valencia (Spain) and analyzes the predominant factors that influence the procedure, the technology involved and the perceived risks and benefits of e-Participation. The results obtained are explained through models created and synthesized with the SmartPLS tool. Finally, the ePfw framework was improved by incorporating the trust factors analyzed. / Santamaría Philco, AA. (2020). Un marco de soporte para el ciclo de vida de la eParticipación enriquecido con gestión de confianza [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/158691 / TESIS

[EN] The main objective of studing the landscape's visuality is to understand what are the links between society and environment. The visual analysis has a strong relation with social studies, thus the visuality needs public participation, not only cartographic analysis. The visuality approach is a qualitive way of reaching the landscape character assessment. This work is based on practical case studies around the eastern region of Spain. The discussion is focused on the categories and the relation of the components of visuality. This study shows the visuality of agricultural and cultural landscapes. / [ES] El estudio de la visualidad de un paisaje tiene como principal objetivo el comprender cuáles son los modos reiterantes con los que una sociedad se relaciona con el medio, con su espacio habitado y que en ocasiones son determinantes para la dinámica del paisaje. De este modo se produce una imbricación analítica entre estudios visuales y sociales de percepción, a través de análisis cartográficos y experiencias de participación pública. El estudio de visualidad de un paisaje explora los aspectos cualitativos que definen las relaciones visuales entre el observador y su entorno. La visualidad caracteriza un paisaje, un territorio visualizado, las relaciones espaciales que se producen con mayor frecuencia entre una sociedad y su entorno. En el presente estudio, a partir de un análisis comparativo entre los resultados obtenidos de los estudios territoriales, visuales y de participación pública en los diferentes casos prácticos, se obtienen una serie de categorías de la visualidad del paisaje, es decir, una clasificación de los tipos de modos comunes de percepción del espacio geográfico y se realiza una discusión sobre la relación entre los diferentes componentes de la de la visualidad. La visualidad se estudia en más detalle para el caso de los paisajes agrícolas-culturales. / [CA] L'estudi de la visualitat d'un paisatge té com a principal objectiu comprendre quins són els modes reiterantes amb els què una societat es relaciona amb el seu medi, amb el seu espai habitat i que en ocasions són determinants per a la dinàmica del paisatge. D'aquesta manera es produeix una imbricació analítica entre estudis visuals i socials de percepció, a través d'anàlisis cartogràfics i experiències de participació pública. L'estudi de visualitat d'un paisatge explora els aspectes qualitatius que defineixen les relacions visuals entre l'observador i el seu entorn. La visualitat caracteritza un paisatge, un territori visualitzat, les relacions espacials que es produeixen amb més freqüència entre una societat i el seu entorn. En el present estudi, a partir d'una anàlisi comparativa entre els resultats obtinguts dels estudis territorials, visuals i de participació pública en els diferents casos pràctics, s'obtenen una sèrie de categories de la visualitat del paisatge, és a dir, una classificació dels tipus de maneres comuns de percepció de l'espai geogràfic i es realitza una discussió sobre la relació entre els diferents components de la de la visualitat. La visualitat s'estudia en més detall per al cas dels paisatges agrícoles-culturals. / Diez Torrijos, I. (2015). Visualidad de los paisajes agrícolas-culturales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59065 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

Cities develop cycling plans as a tool to promote urban sustainable mobility. These plans are usually open to the participation of current cyclists. In some cases, an intense debate among them arises. Part of them defend the integration of cyclists in a calmer urban traffic, while others prefer dedicated cycling infrastructure separated from motor vehicles. This debate is often framed in terms of what would be more valuable for potential cyclists. Taking this blocking debate as motivation, this thesis explores the cycling planning network of stakeholders generated by participatory planning initiatives. Two study cases with different observed intensities of the described debate, Stockholm and Madrid, are analyzed. The project identifies the stakeholders engaged in cycling planning, both from institutions and civil society; makes a characterization of their relations; and studies the claims they make in relation to the interests of potential cyclists. The research is based in snowball sampling, interviews, questionnaires and social media data mining. The resultant networks combine a set of institutions embedded in a multilevel cycling governance landscape with a set of civil society entities, many characterized by organizational informality partly due to the emergence of virtual communities among them. Accordingly,informal channels of participation are very relevant. The analyzed debate produces tensions, but these are transient frictions grounded in two coexistent systems of meaning rather than permanent antagonism. This is consistent with agonist planning theories. In regard of these challenges, two strategic approaches to the design of participatory cycling planning are suggested: disaggregated stakeholder analysis, in order to reach all the diversity of stakeholders; and bigrelational data analysis, in order to have a first approximation to the particularities of any cycling planning network. / Städer utvecklas cykelplaner som ett verktyg för att uppmuntra hållbar stadsmobilitet. Cykelplaneringsprocesser är vanligtvis öppna för deltagande av nuvarande cyklister. I vissa fall uppstår en intensiv debatt bland de cyklister. Några av dem föredrar att cykla i blandtrafik medan andra förespråkar för dedikerad infrastruktur som separeras från motortrafik. Denna debatt uttrycks ofta i termer av vad som skulle vara mer värdefullt för potentiella cyklister. Uppsatsen tar detta komplexitet som utgångspunkt och utforskar cykelplaneringsnätet av intressenter som genereras av planeringsinitiativ. Två studiefall som presenterar olika intensiteter i debatten analyseras, Stockholm och Madrid. Forskningsprojektet identifierar intressenter engagerade i cykelplanering, både från institutioner och civilsamhället; karaktärisera deras relationer; och analyserar de påståenden som intressenterna gör i förhållande till potentiella cyklisters intressen. Forskningen är baserad på snöboll provtagningen, intervjuer, frågeformulär och datautvinning från sociala medier. De resulterande nätverken kombineras ett antal institutionella intresser som är inbäddade i en flernivå-system av cykelstyrning med några civilsamhällets enheterna, som många kännetecknas av organisatorisk informalitet delvis på grund av cykling virtuella gemenskaper relevans. Efter detta, informella kanaler för deltagande blir viktigare. Den analyserade debatten ger spänningar som är nära till övergående friktioner beroende på två samexisterande system av betydelser snarare än en ständig motsättning. Detta är förenligt med agonistiska planeringsteorier. Efter reflektioner kring dessa utmaningar, uppsatsen föreslår två strategiska tillvägagångssätt för utformningen av medborgardeltagande inom cykelplanering: disaggregerad intressentanalys för att fånga alla mångfalden av agenter; och användningen av bigdata källor för att analysera relationerna mellan intressenterna i syfte att få en första approximation till jämvikten och särdragen hos ett givet cykelplaneringsnät. / Muchas ciudades desarrollan planes ciclistas como herramienta para fomentar la movilidad sostenible. Dichos planes suelen ser abiertos a la participación de los ciclistas actuales, generando en ocasiones un debate intenso entre ellos: una parte defiende su integración en calzada junto a una pacificación del tráfico, mientras que otros prefieren dedicar infraestructura específica a la bicicleta separada del tráfico motorizado. Este debate se desarrolla habitualmente a través de referencias a la figura del ciclista potencial. Tomando esta cuestión como motivación, el proyecto explora las redes de agentes generadas por los procesos de planificación ciclista, analizando dos casos de estudio que muestran distintos impactos de dicho debate, las ciudades de Estocolmo y Madrid. El proyecto identifica los agentes involucrados en los planes ciclistas, tanto dentro como fuera de las instituciones; analiza sus relaciones; y estudia las referencias a los intereses del ciclista potencial. La metodología se basa en muestreo acumulativo tipo ‘bola de nieve’, entrevistas, un cuestionario y minería de datos de redes sociales. Las redes resultantes unen a una serie de agentes institucionales que operan en un marco de gobernanza multinivel con un gran número de agentes de la sociedad civil. Estos tienen una estructura cada vez menos rígida, en parte debido al impacto de las comunidades virtuales de activismo ciclista. En esta línea, se observa que las oportunidades informales de participación son muy relevantes. El debate sobre infraestructura ciclista produce tensiones, pero estas son fricciones transitorias causadas por la coexistencia de dos sistemas de pensamiento en torno a la bicicleta más que un antagonismo permanente, lo cual es consistente con el modelo de planeamiento agonista. Tras exponer estos retos, se sugieren dos estrategias que puede contribuir al diseño adecuado de procesos de participación ciclista: el análisis desagregado de agentes, para capturar la diversidad de entidades involucradas en planificación ciclista; y el uso de fuentes big data sobre relaciones entre agentes, para obtener una primera aproximación a los equilibrios existentes en las redes de planificación ciclista.

Conflictes socioterritorials i participació pública en la gestió de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà) és un treball que incideix sobre la conflictivitat en la gestió dels rius mediterranis i prospecta en la participació pública -activa i vinculant- per a la resolució de conflictes i la planificació i gestió dels recursos hídrics. En concret, s'ha intentat donar resposta a cinc objectius:Objectius del marc teòric- Comprovar l'existència de dos discursos antagònics (radicalment oposats) en l'esfera social, científica i de gestió dels rius que generen conflicte i que són insostenibles per a una gestió integral dels recursos fluvials: el discurs antropocèntric i el discurs ecocèntric.Matèria d'estudi: L'excepcionalisme humà i l'ecologia profunda en la societat; Les disciplines de la regulació de l'aigua i de l'ecologia fluvial en la ciència; El contracte antropocèntric i el balanç ecocèntric en la gestió; El discurs ambiental (el riu antròpic i ecosistemàtic).- Valorar si les estratègies de participació pública (que involucren als agents socials) gaudeixen -respecte els processos de decisió unilaterals (siguin autoritàries o arbitràries)- de més garanties per corregir i prevenir conflictes desconstructius relacionats amb l'aigua i els recursos fluvials.Matèria d'estudi: Definició de conflicte en positiu; L'estratègia de cooperació i consens en la Resolució Alternativa de Disputes (Alternative Dispute Resolution) i 13 casos resolts de conflictes per l'aigua a l'Oest dels Estats Units; Bases d'un pla de gestió integral, adaptatiu i participatiu i el cas del San Joaquin River Management Plan (Califòrnia, Estats Units).Objectius del marc pràctic. Conca del riu Muga (Alt Empordà)- Contextualitzar la diversificació i intensificació dels usos de l'aigua dins un procés de canvi dels usos del sòl, particularment accelerat a partir de la dècada de 1960 i objecte de problemàtiques socioterritorials d'ençà de la dècada de 1980. Cartografia i matriu de canvi dels usos del sòl de la conca anys 1993 i 1957.Matèria d'estudi: Cartografia i estadística dels usos del sòl de la conca del riu Muga (49 municipis altempordanesos, 1.050 km2), anys 1957 i 1993. Retrospectiva dels espais forestals, d'aigua, conreats i urbanitzats.- Identificar i descriure les tensions i conflictes en l'ús de l'aigua, així com les característiques de les solucions adoptades en el període 1980-2000. Constatar si determinades solucions estructurals han esdevingut problemàtiques a mig o llarg termini, i estimar la probabilitat de conflictes futurs.Matèria d'estudi: 50 incidents problemàtics en abastament d'aigua (26 tensions i 24 conflictes) i 53 mesures per fer-hi front (12 d'adaptació de la demanda i 41 d'adaptació de l'oferta d'aigua) entre els anys 1980 i 2000, i diferenciant dues unitats territorials de la conca (la Muga interior i la plana de la Muga).- Caracteritzar quins són els temes en matèria d'aigua que no disposen de consens entre els agents socioeconòmics, tècnics i polítics locals reunits en les sessions de discussió del projecte MUGA. Determinar si les estratègies participatives poden prosperar perquè són factibles i idònies.Matèria d'estudi: Projecte MUGA: Gestión del recurso agua con participación de agentes. Estudio para la cuenca del río Muga (Girona), 2000-2003 - UAB i UdG; La dissensió d'opinions dels 30 participants a les 4 sessions de discussió entorn l'ús i gestió de l'aigua de la conca de la Muga; 6 temes de conflicte, 14 subtemes i 31 punts de discussió, 9 dels quals punts calents de conflicte (destructius i indicadors de punts de disfunció en la gestió de l'aigua de la conca). / Social territorial conflicts and public participation in water management in the Muga river basin (Alt Empordà) focuses on conflicts generated by the management of Mediterranean rivers and examines the role of active and legally binding public participation in resolving conflicts and managing water resources. Specifically, the study set out to achieve five aims:Theoretical aims- To demonstrate that there are two antagonistic (radically opposed) positions - anthropocentrism and ecocentrism - in the social, scientific, and management spheres that generate conflict and impede a sustainable integrated management of river resources. Study material: human exceptionalism and deep ecology in society; water regulatory and river ecology disciplines in science; the anthropocentric contract and ecocentric balance in management; environmental discourse (the anthropic and ecosystemic river).- To determine whether public participation strategies (involving social agents) provide greater guarantees than unilateral decision-making processes (whether arbitrary or authoritarian) of resolving and preventing destructive conflicts in the area of water and river resources. Study material: definition of positive conflict; cooperation and consensus building in alternative dispute resolution (ADR) and 13 case studies of water conflicts that were resolved in western United States; conditions for an integrated, adaptive, and participative management plan, and the San Joaquin River Management Plan (California, United States).Practical aims. Muga River Basin (Alt Empordà)- To contextualise the diversification and intensification of the use of water against a background of changing land uses, a process which rapidly gained ground from the 1960s onwards and became a source of social territorial conflict in the 1980s.Study material: land-use maps and statistics from 1957 and 1993 for the Muga river basin (49 municipalities in the Alt Empordà region and a total surface area of 1,050 km2). Retrospective analysis of forested, water-covered, cultivated, and developed areas.- To identify and describe tensions and conflicts over water use and the different solutions adopted between 1980 and 2000. To determine if certain structural solutions have become a source of confrontation in the medium or long term, and to assess the likelihood of future conflicts. Study material: 50 water supply incidents (26 tensions and 24 conflicts) and 53 measures adopted to resolve these incidents between 1980 and 2000 (12 demand-management measures and 41 supply-management actions); differentiation between two areas of the Muga river basin (interior and plain).- To discern which water issues are the source of discord among the different socio-economic, technical, and political agents participating in the MUGA project's focus group sessions. To determine if new participative strategies in the near future are necessary and likely to succeed.Study material: The MUGA project: management of Muga water resources with agent participation. Muga river basin study (Girona), 2000/03 - Autonomous University of Barcelona (UAB) and University of Girona (UdG); conflicting opinions among the 30 participants in the four focus-group sessions held on water use and management in the Muga river basin; 6 conflictive issues, 14 sub-issues, and 31 points of dispute, 9 of which were sources of intense conflict (destructive and indicative of inappropriate river basin management).