• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 4
  • Tagged with
  • 4
  • 4
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

APLICACIÓN DE LA TECNOLOGÍA LiDAR EN EL ANÁLISIS VISUAL DE LA VALORACIÓN DEL PAISAJE

Collado Latorre, Julián Carlos 01 September 2017 (has links)
The thesis aims to identify the different types of visual analysis in landscape assessment that can be used today and determine the versatility and suitability of the use of LiDAR technology to obtain visual analysis in landscape assessment at the municipal level, compared with current techniques in use. Visual analysis of the landscape assessment is currently carried out with geographic software information systems due to its appearance, which include tools for performing the visual analysis for the calculation of the viewshed from digital elevation models and various points. The visual analysis of the landscape assessment are relevant in the landscape management instruments of the specific regional regulations of Spain that transpose the European Landscape Convention. This research shows how LiDAR data from the Plan Nacional de Ortofotografía Aérea (PNOA) available at the Centro Nacional de Información Geográfica, and that geographic information systems can be used to perform the calculation of the analysis in the assessment of the landscape more precisely. Moreover, several interpolation methods have been tried to obtain the digital surface model in the municipality of Navajas. In the preparation of landscape studies of the Comunitat Valencia for the visual analysis are using digital terrain models obtained from the dimensions and curves in digital format with three-dimensional information at scale 1: 10,000 or digital terrain models with a resolution of one meter obtained from LiDAR data, which frequently omit vertical elements, vegetation, buildings or other elements of the physical environment are not incorporated. In many studies the viewshed has been generated with the absence of important elements of the landscape that obstruct the view of the observer. In the generation of the viewshed one can find at present a great diversity of software of geographic information systems just as many free as commercial. In this research a comparison of the viewshed obtained from different GIS programs frequently used in Spain, both free and commercial, is made, where relationships are established with the results obtained and the processing time is measured in the generation of a viewshed. It also was compared the visual analysis obtained from a digital terrain model and the result of a digital surface model to determine the similarities and differences between them. A comparative analysis of the visual analysis method included in the content of the Landscape Studies of the Comunitat Valenciana is carried out from the digital surface model obtained from the LiDAR data, a digital terrain model and a digital model of urban surface. This research proposes a methodology for carrying out the visual analysis at the project scale with the use of a identifying viewshed and the digital surface model obtained, where there is a comparison of the results with that of the digital urban surface model. / La tesis tiene como objetivo principal identificar los diferentes tipos de análisis visuales en la valoración del paisaje que pueden utilizarse actualmente y determinar la versatilidad e idoneidad del uso de la tecnología LiDAR para la obtención del análisis visual en la valoración del paisaje a escala municipal y de proyecto en comparación con las técnicas actuales en uso. El análisis visual de la valoración del paisaje se realiza actualmente con programas informáticos de sistemas de información geográfica desde su aparición, los que incluyen herramientas para la realización del análisis visual para el cálculo de la cuenca visual a partir de modelos digitales de elevación y varios puntos de observación. Los análisis visuales de la valoración del paisaje son relevantes en los instrumentos de gestión del paisaje de las normativas autonómicas específicas de España que trasponen el Convenio Europeo del Paisaje. Esta investigación muestra cómo pueden utilizarse los datos LiDAR del Plan Nacional de Ortofotografía Aérea (PNOA) disponibles en el Centro Nacional de Información Geográfica, y los sistemas de información geográfica, para realizar el cálculo del análisis en la valoración del paisaje de forma más precisa. Para ello se han probado varios métodos de interpolación para la obtención del modelo digital de superficie en el término municipal de Navajas. En la elaboración de los estudios de paisaje de la Comunitat Valencia para el análisis visual se están utilizando modelos digitales del terreno obtenidos a partir de las cotas y las curvas de nivel en formato digital con información tridimensional a escala 1:10.000 o modelos digitales del terreno con resolución de un metro obtenidos a partir de datos LiDAR, que omiten frecuentemente los elementos verticales, no se incorpora la vegetación, ni las construcciones ni otros elementos del medio físico. En muchos estudios se ha generado la cuenca visual con la ausencia de elementos importantes del paisaje que obstruyen la vista del observador. En la generación de la cuenca visual se puede encontrar actualmente gran diversidad de programas informáticos de sistemas de información geográfica tanto libres como comerciales. En esta investigación se realiza una comparación de la cuenca visual obtenida a partir de distintos programas SIG utilizados frecuentemente en España, tanto libres como comerciales, donde se establecen relaciones con los resultados obtenidos y se mide el tiempo de procesamiento en la generación de una cuenca visual. También se han comparado los análisis visuales obtenidos a partir de un modelo digital del terreno y el resultado de un modelo digital de superficie para determinar las similitudes y diferencias entre ellos. Se realiza análisis comparativo del método de análisis visual incluido en el contenido de los Estudios de paisaje de la Comunitat Valenciana realizado a partir del modelo digital de superficie obtenido a partir de los datos LiDAR, de un modelo digital del terreno y un modelo digital de superficie urbana. La investigación se propone una metodología para la realización del análisis visual a escala de proyecto con la utilización de una cuenca visual de identificación y del modelo digital de superficie obtenido, donde también se realiza una comparación de los resultados con el modelo digital de superficie urbana. / La tesi té com objectiu principal identificar els diferents tipus d'anàlisi visuals a la valoració del paisatge que es poden utilitzar actualment i determinar la versatilitat i idoneïtat de l'ús de la tecnologia LiDAR per a l'obtenció de l'anàlisi visual a la valoració del paisatge a escala municipal i de projecte en comparació amb les tècniques actuals en ús. L'anàlisi visual de la valoració del paisatge es realitza actualment amb programes informàtics de sistemes d'informació geogràfica des de la seua aparició, els que inclouen eines per la realització de l'anàlisi visual per al càlcul de la conca visual a partir de models digitals d'elevació i diversos punts de observació. Els anàlisis visuals de la valoració del paisatge son rellevants en els instruments de gestió del paisatge de les normatives específiques autonòmiques d'Espanya que transposen el Conveni Europeu del Paisatge. Aquesta investigació mostra com poden utilitzar les dades lidar del Plan Nacional de Ortofotografía Aérea (PNOA) disponibles al Centro Nacional de Información Geográfica, i els sistemes d'informació geogràfica, per realitzar el càlcul de l'anàlisi en la valoració del paisatge de forma més precisa, per això s'han provat diversos mètodes d'interpolació per a l'obtenció del model digital de superfície al terme municipal de Navajas. En l'elaboració dels estudis de paisatge de la Comunitat Valenciana per a l'anàlisi visual s'estan utilitzant models digitals del terreny obtinguts a partir de les cotes i les corbes de nivell en format tridimensional amb informació digital d'una escala 1: 10.000 o models digitals del terreny amb resolució d¿un metre obtinguts a partir de dades LiDAR, que ometen freqüentment els elements verticals, no incorpora la vegetació, ni les construccions ni altres elements del medi físic. al molts estudis s'ha generat la conca visual amb l'absència d'elements importants del paisatge que obstrueixen la vista de l'observador. A la generació de la conca visual es pot trobar actualment gran diversitat de programes informàtics de sistemes d'informació geogràfica del tant lliures com comercials. en aquesta investigació es realitza una comparació de la conca visual obtinguda a partir de diferents programes SIG utilitzats freqüentment a Espanya, tant lliures com comercials, on s'estableixen relacions amb els resultats obtinguts i es mesura el temps de processament en la generació d¿una conca visual. També s'han comparat les anàlisis visuals obtinguts a partir d¿un model digital del terreny i el resultat d'un model digital de superfície per determinar les similituds i diferències entre ells. Es realitza un anàlisi comparatiu del mètode d'anàlisi visual inclòs en el contingut dels estudis de paisatge de la comunitat valenciana realitzat a partir del model digital de superfície obtingut a partir de les dades LiDAR d¿un model digital del terreny i d¿un model digital de superfície urbana. La investigació es proposa una metodologia per la realització de l'anàlisi d'una escala de projecte amb la utilització d¿una conca visual d'identificació i del model digital de superfície obtingut visual, on també es fa una comparació dels resultats amb el model digital de superfície urbana. / Collado Latorre, JC. (2017). APLICACIÓN DE LA TECNOLOGÍA LiDAR EN EL ANÁLISIS VISUAL DE LA VALORACIÓN DEL PAISAJE [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86221 / TESIS
2

Interacciones en visualización

Ganuza, María Luján 16 March 2018 (has links)
En la actualidad, el crecimiento vertiginoso de la cantidad de información genera volúmenes de datos cada vez más grandes y difíciles de comprender y analizar. El aporte de la visualización a la exploración y entendimiento de estos grandes conjuntos de datos resulta altamente significativo. Es frecuente que distintos dominios de aplicación requieran representaciones visuales diferentes; sin embargo, varios de ellos comparten estados intermedios de los datos, transformaciones, y/o requieren manipulaciones similares a nivel de vistas. Al analizar estos denominadores comunes se plantea la necesidad de contar con un modelo de visualización consistente para todas las áreas de visualización que sea válido para distintos dominios de aplicación. En este contexto se define el Modelo Unificado de Visualización (MUV), un modelo de estados representado como un flujo entre los distintos estados que asumen los datos a lo largo del proceso. Las características del proceso de visualización determinan que el usuario deba poder interactuar con los datos y sus representaciones intermedias, controlar las transformaciones y manipular las visualizaciones. En este contexto, la definición de una taxonomía de las interacciones en el área de visualización es sumamente necesaria para lograr un mejor entendimiento del espacio de diseño de las interacciones. El objetivo general de esta tesis consiste en establecer tanto las interacciones como una clasificación de las mismas en el área de visualización que sea válida en los distintos dominios de aplicación. Las interacciones definidas deberían poder aplicarse sobre las distintas transformaciones y estados del proceso de visualización. En este contexto, surge la necesidad de definir una representación para los conjuntos de datos lo suficientemente flexible y orientada al área de visualización, que permita soportar las distintas clasificaciones de datos, atributos, conjuntos de datos y mapeos visuales presentes en la literatura de visualización. Finalmente, con el objetivo de estudiar y validar los conceptos introducidos en esta tesis, se diseñó e implementó el SpinelViz y el Spinel Explorer, dos prototipos de visualización de datos geológicos. Para cada prototipo se diseñó un conjunto de interacciones dedicadas que contribuyeron directamente a un avance significativo en el flujo de trabajo de los geólogos expertos. Además, se mostró cómo la clasificación de las interacciones y las operaciones definidas permiten ordenar y facilitar el desarrollo de un sistema de visualización en un determinado campo de aplicación. / Nowadays, the vertiginous growth of information generates volumes of data that are increasingly larger and dificult to understand and analyze. The contribution of visualization to the exploration and understanding of these large data sets is highly significant. Usually, different application domains requiere different visual representations, however, several of them share intermediate states of data, transformations, and/or require similar manipulations. These common denominators suggest the need for a visualization model that is consistent for all visualization areas and valid for different application domains. In this context, the Unified Visualization Model (MUV) is defined. The MUV is a model of states represented as a ow among the different states assumed by the data throughout the process. The properties of the visualization process determine that the user should be able to interact with the data and its intermediate representations, control the transformations and manipulate the visualizations. In this context, the definition of a taxonomy of the interactions in the visualization area is extremely necessary to achieve a better understanding of the design space of the interactions. The overall goal of this thesis is to define the interactions and a classification of interactions in visualization, that is valid in different application domains. The defined interactions will be applied to the states and transformations of the visualization process. In this context, it is necesary to define a representation for the data sets involved in this process. This representation must be suficiently exible to support the different classifications of data, attributes, datasets and visual mappings present in the visualization literature. Finally, with the aim of studying and validating the concepts introduced in this thesis, we designed and implemented the SpinelViz and the Spinel Explorer, two prototypes for geological data visualization. For each prototype, a set of dedicated interactions that significantly improved the traditional work ow was designed. In addition, it was exposed how the presented classification and the defined operations allow to order and facilitate the development of a visualization system in a specific application field.
3

Ópalo Peruano

Regis Benavides, Maria Jose 02 December 2021 (has links)
En el presente trabajo de investigación se explora un recurso peruano que existe desde la antigüedad, el Ópalo Peruano, un mineral diverso en formas con distintas variedades y que es considerado como la piedra nacional del Perú. El objetivo general de este estudio es diseñar una colección de moda a partir del análisis teórico y visual del Ópalo Peruano. Así mismo, como parte de la investigación se define a este mineral cristalizado, se describen sus propiedades y variedades según la zona de procedencia; y se explica su evolución a través del tiempo. También, se realiza un análisis visual en cuanto a forma, textura y color plasmando las principales características en moodboards, junto con referencias extraídas de antecedentes que trabajaron con esta misma inspiración. Por último, la investigación se reflejará en una propuesta de colección de moda diseñada en base al Ópalo Peruano compuesta de materiales y recursos visuales que evocan a este mineral tan único en el mundo. / In this research work, a Peruvian resource that has existed since ancient times is explored, the Peruvian Opal, a diverse mineral in forms with different varieties and that is considered the national stone of Peru. The general objective of this study is to design a fashion collection based on the theoretical and visual analysis of the Peruvian Opal. Likewise, as part of the research, this crystallized mineral is defined, it’s properties and varieties are described according to the area of ​​origin; and its evolution through time is explained. Also, a visual analysis is carried out in terms of shape, texture and color, capturing the main characteristics in moodboards, together with references drawn from artists that worked with this same inspiration. Finally, the research will be reflected in a proposal for a fashion collection designed based on the Peruvian Opal composed of materials and visual resources that evoke this mineral so unique in the world. / Trabajo de investigación
4

Visualidad de los paisajes agrícolas-culturales

Diez Torrijos, Ignacio 21 December 2015 (has links)
[EN] The main objective of studing the landscape's visuality is to understand what are the links between society and environment. The visual analysis has a strong relation with social studies, thus the visuality needs public participation, not only cartographic analysis. The visuality approach is a qualitive way of reaching the landscape character assessment. This work is based on practical case studies around the eastern region of Spain. The discussion is focused on the categories and the relation of the components of visuality. This study shows the visuality of agricultural and cultural landscapes. / [ES] El estudio de la visualidad de un paisaje tiene como principal objetivo el comprender cuáles son los modos reiterantes con los que una sociedad se relaciona con el medio, con su espacio habitado y que en ocasiones son determinantes para la dinámica del paisaje. De este modo se produce una imbricación analítica entre estudios visuales y sociales de percepción, a través de análisis cartográficos y experiencias de participación pública. El estudio de visualidad de un paisaje explora los aspectos cualitativos que definen las relaciones visuales entre el observador y su entorno. La visualidad caracteriza un paisaje, un territorio visualizado, las relaciones espaciales que se producen con mayor frecuencia entre una sociedad y su entorno. En el presente estudio, a partir de un análisis comparativo entre los resultados obtenidos de los estudios territoriales, visuales y de participación pública en los diferentes casos prácticos, se obtienen una serie de categorías de la visualidad del paisaje, es decir, una clasificación de los tipos de modos comunes de percepción del espacio geográfico y se realiza una discusión sobre la relación entre los diferentes componentes de la de la visualidad. La visualidad se estudia en más detalle para el caso de los paisajes agrícolas-culturales. / [CA] L'estudi de la visualitat d'un paisatge té com a principal objectiu comprendre quins són els modes reiterantes amb els què una societat es relaciona amb el seu medi, amb el seu espai habitat i que en ocasions són determinants per a la dinàmica del paisatge. D'aquesta manera es produeix una imbricació analítica entre estudis visuals i socials de percepció, a través d'anàlisis cartogràfics i experiències de participació pública. L'estudi de visualitat d'un paisatge explora els aspectes qualitatius que defineixen les relacions visuals entre l'observador i el seu entorn. La visualitat caracteritza un paisatge, un territori visualitzat, les relacions espacials que es produeixen amb més freqüència entre una societat i el seu entorn. En el present estudi, a partir d'una anàlisi comparativa entre els resultats obtinguts dels estudis territorials, visuals i de participació pública en els diferents casos pràctics, s'obtenen una sèrie de categories de la visualitat del paisatge, és a dir, una classificació dels tipus de maneres comuns de percepció de l'espai geogràfic i es realitza una discussió sobre la relació entre els diferents components de la de la visualitat. La visualitat s'estudia en més detall per al cas dels paisatges agrícoles-culturals. / Diez Torrijos, I. (2015). Visualidad de los paisajes agrícolas-culturales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59065 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

Page generated in 0.0611 seconds