No description available.

L'exili republicà espanyol de 1939 ha estat un dels episodis més dramàtics de la història recent i ha provocat aproximacions tant des de la comunitat acadèmica com des de diferents grups de la societat. Entre els aspectes estudiats, és notablement reconeguda la vessant cultural del mateix exili i l'aportació que va significar per als diferents països d'acollida. Entre aquests punts d'arribada, Mèxic, com a segon país amb major nombre d'exiliades i exiliats, es va convertir en un dels "motors culturals" per a l'exili espanyol. A pesar d'això, aquest episodi va ser un gran desconegut durant els anys de la dictadura, on el règim repressiu va buscar esborrar totalment la memòria dels vençuts i va quedar, per tant, fora del discurs històric oficial. Amb la mort del dictador i els primers anys de la democràcia prompte es va despertar l'interès dels historiadors i historiadores que paulatinament van anar configurant aquest objecte d'estudi amb la incorporació dels nous debats -historiogràfics i socials- al seu desenvolupament. El present treball doctoral s'enfoca en analitzar l'evolució historiogràfica espanyola respecte l'exili cultural republicà espanyol a Mèxic des dels seus inicis fins l'arribada dels anys 2009/10, als setanta anys del final de la guerra civil. Per a aquest objectiu es procedeix a fer una revisió i anàlisi d'un important corpus bibliogràfic que atén no sols a la literatura científica sinó també a publicacions divulgatives i centrades en la recuperació de la memòria d'aquest esdeveniment a fi de comprendre quines línies d'investigació han confluït durant eixe període. L'aspecte cultural es delimita en l'estudi de la historiografia publicada sobre la literatura, el teatre, el cinema, les arts plàstiques i la música desenvolupades a terres mexicanes durant l'exili per comprovar la trajectòria de cada disciplina i les possibilitats d'unió a favor d'una investigació conjunta del fet històric. A més a més es pretén aconseguir un treball compilador, crític i de consulta de cara a futures investigacions al temps que plasmar la importància de la tasca dels historiadors i historiadores en la recuperació i comprensió de les "històries dels vençuts".

Al costat de la causa republicana va estar majorment la societat argentina, però el govern es va amagar darrera una política de abstenció amb respecte a la mateixa, primer, i de reconeixement del nou govern espanyol després, encobrint una conducta conservadora que recolzava la causa nacional. El conflicte espanyol va ser un dels fets que majoritàriament va impactar en la societat i política argentina fragmentant partits, produint escissions en els Centres regionals i fent que el govern adoptés mesures opressores a l’oposició, a més de restringir les polítiques migratòries. El refugiat republicà va passar a convertir-se en un refugiat indesitjable. Primer fou la guerra civil, després l’exili provocant que la societat hispano-argentina intensifiqués tot un sistema d’ajudes que havien estat agilitzant des del principi mateix de l’enfrontament, a traves de centenars d’organitzacions i comitès d’auxili pro-republicans. La premsa bonaerense y de Mar del Plata, independent o de partit, a través del seu rol com actriu política i creadora d’opinió pública no fou indiferent a l’esdeveniment espanyol. / A favor de la causa republicana estuvo mayoritariamente la sociedad argentina, sin embargo el gobierno se salvaguardó detrás de una política de prescindencia con respecto a la misma, primero, y de reconocimiento del nuevo gobierno español después, encubriendo una conducta conservadora que apoyaba la causa nacional. El conflicto español fue uno de los sucesos que mayormente impactó en la sociedad y política argentina fragmentando partidos, produciendo escisiones en los Centros regionales y haciendo que el gobierno adoptara medias opresoras a la oposición, además de restringir las políticas migratorias. El refugiado republicano pasó a convertirse en un refugiado indeseable. Primero fue la guerra civil, después fue el exilio provocando que la sociedad hispano-argentina intensificara todo un sistema de ayudas que habían estado agilizando desde el inicio mismo de la contienda, a través de centenares de organizaciones y comités de auxilio pro-republicanos. La prensa bonaerense y de Mar del Plata, independiente o de partido, a través de su rol como actriz política y creadora de opinión pública no fue indiferente al evento español. / Favourable to the republican cause was the Argentinean society, however the government initially chose an abstention’s position and than recognized the new Spanish government, hiding a conservative policy supporting the national cause. The Spanish conflict was one of the events that most had an influence on the Argentinean society and politics dividing parties and Regional Centres. The government passed measures against any possible political extremism and limited the migration policies, as far as possible. Therefore the republican refugees became undesirable exiles. First the Civil War and then the exile pressed the Spanish-Argentinean society to create, and intensify, a system of assistance working through hundreds of pro-republican organizations and committees. The press of Buenos Aires and Mar del Plata, independent or not, through its role as political actor and creator of public opinion was not indifferent to the Spanish event.

Josep Puig Pujades (1883-1949) fou el principal renovador del republicanisme empordanès que entroncà la vella tradició federal amb el catalanisme progressista del primer terç del segle XX. La seva àmplia producció periodística i literària permeten constatar l’important paper ideològic que va desenvolupar com a intel•lectual en l’objectiu de crear un projecte cívicocultural com a eina transformadora de la societat a través del foment de l’educació i la cultura. Els càrrecs de govern que assumí durant la Segona República i les responsabilitats en l’òrgan directori d’Esquerra Republicana de Catalunya contribuïren a forjar-lo com una de les figures més rellevants del catalanisme republicà anterior a la guerra civil. / Josep Puig Pujades (1883-1949) was key to the revival of Republicanism. This movement was a direct inheritor of the long federalist tradition in Empordà combined with Progressive Catalanism seen in the first part of the twentieth century. His extensive journalistic and literary writings show the important ideological role he played as an intellectual in the creation of a civic-cultural project as a means of transforming society through the promotion of education and culture. The government positions he held during the Second Republic and responsibilities on the board of Esquerra Republicana de Catalunya helped to consolidate him as one of the leading figures of Catalanist Republicanism before the Spanish Civil War.

L’interès d’aquesta investigació s’ha centrat en dos aspectes complementaris de l’obra de Joan Miró, del període de 1939 a 1945. Un és la producció artística i l’altre és el procés auto reflexiu. El període de la trajectòria vital i professional objecte d’anàlisi, el de major tensió emocional per a l’artista i la seva família, està marcat per inflexions significatives, però també per continuïtats. Miró fou capaç de superar l’opressió d’un ambient hostil gràcies a una severa auto disciplina en el treball, una recapitulació sobre el propi llenguatge artístic i un inèdit procés d’auto reflexió escrit. Pel que fa a la producció, hem destacat amb una especial significació dues sèries: Constellations (1940-41) i la Sèrie Barcelona (1941-1944). L’obra realitzada en aquest període és un dels exemples més interessants de com les característiques evasives, de l’absurd o tocades pel seu particular humour grotesc, suposen un contrapès al carregat ambient que l’envolta / El interés de nuestra investigación se ha centrado en dos aspectos complementarios de la obra de Joan Miró, comprendida entre el período 1939 y 1945. Uno es la producción artística y el otro es el proceso autoreflexivo. El período de la trayectoria vital y profesional objeto de análisis, el de mayor tensión emocional para el artista y su familia, está marcado por inflexiones significativas, pero también por continuidades. Miró fue capaz de superar la opresión de un ambiente hostil gracias a una severa autodisciplina en el trabajo, una recapitulación sobre el propio lenguaje artístico y un inédito proceso de auto reflexión escrito. Por lo que se refiere a la producción, hemos destacado con una especial significación dos series: Constellations (1940-41) y la Sèrie Barcelona (1941-1944). La obra realizada en este período es uno de los ejemplos más interesantes de como las características evasivas, del absurdo o tocadas por su particular humour grotesco, suponen un contrapeso al cargado ambiente que le rodea / The interest of our research is located in two complain aspects of Joan Miró’s work, between 1939 and 1945. One aspect is the artistic production and the other one is the self reflexive process. This vital and professional period is the most emotional tension for the artist and his family, and it is distinguished by important changes but also by continuities. Miró was into the most strict anonymous. He was able to overcome the oppression of a hostile atmosphere because he impose himself a hard auto discipline of work, a recapitulation about his artistic language, and an unpublished process of written reflection. In concerning the artistic production, we have studied two series because its special signification: Constellations (1940-41) and the Sèrie Barcelona (1941-44). The works made in this period of time are one of the most interesting examples of evasive trends, absurd or with a particular and grotesque humour. This attributes were the counter balance to the loaded climate