La tesi IMATGES DE LA FI va ser iniciada l'any 1990 a les envistes de la fi de l'anterior centúria i mil·lenni. La seva pretensió fou de constatar com les produccions artístiques últimes del segle XX venien poblades d'una iconografia abundosa d'escatologia, en la seva accepció més àmplia. Partint d'uns referents filosòfics i intel·lectuals al voltant del concepte del fi (fi de la filosofia, fi del paradigma clàssic, fi de la història, fi de l'art, fi de la modernitat, fi de la divinitat, fi dels temps...) i d'una renovació social dels antics temors mil·lenaristes, la tesi es proposa acollir un banc d'imatges, actituds i formalitzacions de l'art contemporani centrats bàsicament en l'ultima dècada del segle, fer-ne una agrupació temàtica i presentar-ne un corpus de lectures del paper de l'art d' "avantguarda" com a consciència crònica,o, encara més, anticipadora dels temps i com una praxis catàrquica i taumatúrgica.La tesi indaga en les formalitzacions de l'art i els artistes especialment de la dècada final de segle i en l'incipient s.XXI recolzant-se en algunes figures clau de mitjans de la centúria, personalitats i obres "frontissa" de l'avantguarda històrica (especialment Beuys i la seva obra "El final del segle XX", Warhol , Duchamp i altres...). No ha estat difícil trobar en l'art d'aquest període totes les gradacions iconogràfiques de l'horror, la barbàrie, la malaltia, el sofriment i la mort, unes icones d'apocalipsi contemporania que ens posen en connexió sensorial amb períodes remots de la història de l'art. La tesi posa èmfasi en la percepció que l'art de qualsevol període històric ha estat sempre cronista, que ha actuat de consciència col·lectiva, de ressort d'alarma o, per dir-ho en paraules del poeta Rimbaud, de parallamps que recull les energies circumdants. Què en fa l'art d'aquests símptomes mòrbids dels temps? Els posa a la consideració dels contemporanis. I ho fa ben sovint distorsionant, exagerant, provocant per a fer-se sentir, tal com diu el filòsof Gadamer. Per això tan sovint es mostra escatològic, agressiu, salvatge, sarcàstic, irreverent, descarnat, perquè així és la metodologia general de l'art de les últimes aportacions. Qui no compren això tampoc comprendrà l'art del passat i si tan sovint hi ha la percepció general que l'art ha mort, que ha arribat al seu final, és perquè sovint la mateixa vida que és qui ens sembla extingida en la seva capacitat generadora.La tesi parla de la mort de l'art, de l'anacronisme permanent davant l'ardidesa dels nous plantejaments, de les propostes últimes que semblen arraconar les precedents, parla de l'extrema fugacitat dels productes artístics, de la permanent reconsideració de tot allò fet. Qualsevol hipotètica fi de l'art serà el començament d'un art nou, ha dit Gadamer. Al llarg de la tesi veiem com l'art s'erigeix en imatge especular del món del final de segle XX. Hi veiem com aquest art es manifesta amb una àmplia voluntat inestètica o, des de l'estètica de la lletjor, Everithing is wrong, apunta una obra de l'artista Kakobsen, l'accepció, traduïda com a dolent, pecaminós, injust, equivocat, defectuós, inoportú, sense raó, culpable....podria ser la visió que els artistes tenen de l'actualitat del nostre món. Però una altra obra (del 1967), la de l'artista Bruce Nauman, incorpora el següent text en lletres lluminoses: el vertader artista ajuda el món a revelar les veritats místiques... Entre aquestes dues voluntats d'interpretació del món es mou l'art dels nostres dies. També la tesi inclou alguns dels treballs realitzats en escultura per l'autor, la temàtica dels quals s'insereixen en el discurs de diferents capítols.

La tesi doctoral se centra en l'estudi del nacionalisme albanès en el territori de Kosova amb l'objectiu d'analitzar els seus orígens i la seva posterior evolució al llarg de la segona meitat del segle XX i l'inici del segle XXI fins a la proclamació, el 2008, de l'estat kosovar independent, una fita que culmina una etapa de l'evolució recent de la història de Kosova de forma exitosa per als interessos del seu moviment nacional.El territori de Kosova ha estat, especialment al llarg del segle XX, una zona en disputa permanent entre dues sobiranies, la sèrbia i l'albanesa. Des de la seva integració al regne dels eslaus del Sud, el precedent del regne de Iugoslàvia, la població albanesa de Kosova visqué, fins a la fi del conflicte bèl·lic de 1999, sota dominació sèrbia, exceptuant un breu període durant la Segona Guerra Mundial, i l'ocupació nazi i feixista dels Balcans que, paradoxalment, propicià la unificació del territori de Kosova a l'Albània ocupada per les tropes de Mussolini.Kosova ha estat, doncs, un territori en disputa entre dos moviments nacionalistes que han construït bona part del seu discurs en base a la reivindicació d'aquest territori.La història del moviment nacional albanès de Kosova que centra aquest treball és una història d'èxit, que ha conduit aquest territori a esdevenir un estat independent, una situació difícilment imaginable en el moment de la gènesi d'aquest mateix moviment.Un dels objectius principals de la present tesi doctoral és analitzar la gènesi i la posterior evolució del moviment nacionalista albanès a Kosova arribant fins al moment històric en el qual aquest moviment assoleix la fita de proclamar l'estat kosovar. Aquest moviment té les seves arrels en la Lliga de Prizren, constituïda el 1878, esdevenint la primera expressió organitzada del nacionalisme albanès, aleshores amb l'objectiu de desfer-se del jou otomà i construir l'estat independent d'Albània. L'establiment d'una Albània independent, el 1912, que deixà bona part dels albanesos fora de les fronteres del nou estat, propicià el sorgiment d'un nou nacionalisme albanès perifèric, amb epicentre a Kosova, que reclamava la integració dels territoris poblats majoritàriament per albanesos al recentment creat estat d'Albània.La tesi doctoral Kosova. Gènesi i evolució del moviment nacional albanès, de l'autonomia iugoslava a l'estat kosovar independent té com a objectiu fonamental analitzar el naixement i l'evolució del nacionalisme albanokosovar dins de la Iugoslàvia socialista i federal i explicar les causes que acaben conduint aquest moviment nacional a la proclamació d'un estat independent, una fita que culmina bona part de les seves aspiracions. / La tesis doctoral se centra en el estudio del nacionalismo albanés en el territorio de Kosova con el objetivo de analizar sus orígenes y su posterior evolución a lo largo de la segunda mitad del siglo XX y el inicio del XXI hasta la proclamación, en 2008, del estado kosovar independiente, un hecho que culmina una etapa de la evolución reciente de la historia de Kosova de forma exitosa para los intereses de su movimiento nacional.El territorio de Kosova ha sido, especialmente durante el siglo XX, una zona en permanente disputa entre dos soberanías, la serbia y la albanesa. Des de su integración en el reino de los eslavos del Sur, el precedente del reino de Yugoslavia, la población albanesa de Kosova vivió, hasta el conflicto bélico de 1999, bajo dominación serbia, a excepción de un breve período durante la II Guerra Mundial y la ocupación nazi y fascista de los Balcanes que, paradójicamente, propició la unificación del territorio de Kosova a la Albania ocupada por Mussolini. Kosova ha sido, pues, un territorio en disputa entre dos movimientos nacionalistas que han construido su discurso en base a la reivindicación de este territorio.La historia del movimiento nacional albanés de Kosova que centra este trabajo es una historia de éxito, que ha conducido a esta región a convertirse en un estado independiente, una situación difícilmente imaginable en el momento de la génesis de este mismo movimiento.Uno de los objetivos principales de la presente tesis doctoral es analizar el nacimiento y la posterior evolución del movimiento nacionalista albanés en Kosova hasta el momento histórico en el que este movimiento consigue el objetivo de proclamar el estado kosovar. Este movimiento tiene sus raíces en la Liga de Prizren, creada en 1878, la primera expresión organizada del nacionalismo albanés partidaria de deshacerse del yugo otomano y de construir el estado independiente de Albania. El establecimiento de una Albania independiente, en 1912, que dejó buena parte de los albaneses fuera de las fronteras del nuevo estado, propició el nacimiento de un nuevo nacionalismo albanés periférico, con epicentro en Kosova, que reclamaba la integración de los territorios mayoritariamente poblados por albaneses en el recientemente creado estado de Albania.La presente tesis doctoral tiene como objetivo fundamental analizar el nacimiento y la evolución del nacionalismo albanokosovar dentro de la Yugoslavia socialista y federal y explicar las causas que acaban conduciendo a este movimiento a la proclamación de un estado independiente culminando así parte de sus aspiraciones históricas. / The thesis focuses on the study of Albanian nationalism in Kosovo with the aim of analyzing their origins and their subsequent evolution during the second half of the twentieth century until the start of the twenty-first century and the proclamation, in 2008, of an independent Kosovar state, culminating a period of recent developments in the history of Kosova so successful for the interests of their national movement.The territory of Kosova has been, especially during the twentieth century, an area in constant dispute between two sovereignties, the Serbian and the Albanian. Since its integration into the Kingdom of the South Slavs, the precedent of the Kingdom of Yugoslavia, the Albanians of Kosova lived, until the end of the war of 1999, under Serbian domination, except for a brief period during World War II and Nazi-fascist occupation of the Balkans that, paradoxically, unified Kosova and Albania. Kosova has been a disputed territory between two nationalist movements that have built much of his speech on the basis of the claim of that territory.The history of the Kosova Albanian national movement focused in this work is a success story that has led this country to become an independent state, a situation hardly imaginable at the time of the genesis of the movement.A major focus of this thesis is to study the genesis and subsequent evolution of the Albanian nationalist movement in Kosova till the historic moment when this movement proclaims the independent state of Kosova. This movement has its roots in the League of Prizren, founded in 1878, becoming the first organized expression of Albanian nationalism, then with the aim of getting rid of the Ottoman yoke and building the independent state of Albania. The establishment of an independent Albania, in 1912, which left much of Albanians outside the borders of the new state, favoured the emergence of a new peripheral Albanian nationalism, with its epicentre in Kosova, which called for the integration of territories populated mainly by Albanians to the newly created state of Albania.The thesis has the objective of analyze the birth and evolution of Kosovar Albanian nationalism in the socialist federal Yugoslavia and explain the reasons that drove this national movement to the proclamation of an independent state, a goal that ends much of their aspirations. / La thèse se concentre sur l'étude du nationalisme albanais au Kosova dans le but d'analyser leurs origines et leur évolution ultérieure au cours de la seconde moitié du XXe siècle jusqu'au début du XXIe siècle avec la proclamation, en 2008, d'un état kosovar indépendant, une étape qui met la fin à une période de l'évolution récente dans l'histoire du Kosova avec un grand succès pour son mouvement national albanais.Le territoire du Kosovo a été, en particulier au cours du XXe siècle, une zone en litige constant entre deux souverainetés, la serbe et l'albanaise. Depuis son intégration dans le Royaume des Slaves du Sud, le précédent du Royaume de Yougoslavie, les Albanais du Kosova ont vécu, jusqu'à la fin de la guerre de 1999, sous la domination serbe, sauf pour une brève période au cours de la IIe Guerre Mondiale et l'occupation nazie-fasciste des Balkans qui, paradoxalement, a favorisée l'unification du territoire du Kosova à l'Albanie occupée par les troupes de Mussolini. Le Kosova a, donc, été un territoire contesté entre les deux mouvements nationalistes qui ont construit l'essentiel de son discours sur la base de la revendication de ce territoire.L'histoire du mouvement national albanais du Kosova, que ce travail analyse, est une histoire réussite qui a conduit ce pays à devenir un état indépendant, une situation difficilement imaginable au moment de la genèse de ce mouvement.Un des principaux objectifs de cette thèse est d'étudier la genèse et l'évolution ultérieure du mouvement nationaliste albanais du Kosova jusqu'au moment historique dans lequel ce mouvement réussit le but de proclamer l'état kosovar. Ce mouvement a ses racines dans la Ligue de Prizren, fondée en 1878, devenant ainsi la première expression organisée du nationalisme albanais avec le but de se débarrasser du joug ottoman et construire l'état indépendant d'Albanie. La création d'une Albanie indépendante, en 1912, qui laisse beaucoup d'Albanais en dehors des frontières du nouvel état, a favorisé l'émergence d'un nouveau nationalisme albanais périphérique, avec son épicentre au Kosova, qui a appelé à l'intégration des territoires peuplés principalement par des Albanais au nouvel état d'Albanie.La thèse à, donc, pour objectif analyser la naissance et l'évolution du nationalisme albanais du Kosova dans la Yougoslavie fédérale et socialiste et expliquer les raisons qui ont conduit ce mouvement national à la proclamation d'un état indépendant, un objectif qui met la fin à la plupart de ses aspirations.

L'objecte de la Tesi és tractar la perspectiva arquitectònica en el concepte que es desenvolupa a través del dibuix dins de la pintura. Es comença utilitzant l' expressió artística del Renaixement en les perspectives considerades modèliques per definir un sistema de representació tridimensional. Posteriorment considerem en l' àmbit geogràfic europeu del segle XX, la presència de l'arquitectura representada, en la valoració dels volums en la faceta de configurar l'espai. Així seran objectiu de la Tesi aquests últims temes perspectius geomètrics dibuixats i pintats, per la seva pròpia riquesa representativa i formal, en referència a la seva descripció i comparació amb les perspectivas renaixentistes.La part central de la Tesi es situa en la demostració que les avantguardes pictòriques defineixen la seva radicalitat en oposició a l' escenografia que presentava la representació arquitectònica en cada cas presentat, en contrast a l' expressió dels models anteriors. La pretensió d'aquest estudi comparatiu amb els sistemes renaixentistes és la recerca d'unes noves teories substituïdores de la perspectiva clàssica dins de cada moviment pictòric analitzat. Es basa en la comprensió dels corrents com unitat global, i d' algun artista singular, a fi de seguir un procés cronològic a partir de les influències que ja començaren a final del segle XIX. El seguiment entre les diverses obres consultades es concreta en les exposades a anàlisi, a efecte que s' han trobat diferències entre el sistema inicial i aquestes en forma de característiques innovadores que portaran a les conclusions. La Tesi parla de les ortodòxies i heterodòxies en funció d' una submissió o separació a la representació geomètrica inicial.La metodologia de l'anàlisi es basa en un cop estudiada la tradició perspectiva del Renaixement, en comparar-la amb els moviments del segle XX, respecte als seus autors i corrents, dins de l' argument de la volumetria arquitectònica representada. En el procés, es tindran en compte les definicions i motivacions de les avantguardes en sentit doctrinal i en forma de manifestos, així com les consideracions dels diversos crítics sobre les obres en l' aspecte que ens interessa dins de la representació pictòrica. A més, les característiques i els adjectius propis d' aquesta recerca, es classifiquen per analogies en el diccionari que es proposa com document aclaratori. Les conclusions es mouen dins de les transgressions visuals trobades que porten a la pintura a un concepte de representació apartada de la resolució visual dels temes tractats. Es concreten en forma d' heterodòxies respecte al sistema anterior en la interpretació de l' espai pictòric definit per l' arquitectura. / The object of the thesis is to treat architectural perspective as a concept that it develops trough drawing within paintings. First using renaissance artistic expression in perspectives considered models to define a three-dimensional representation system. Laterwe consider, within the confines of geographical Europe in the twentieth century, the presence of represented architecture, valuing volumes within the figurative configuration of space. So these questions are the object of the thesis, drawn and painted geometric perspectives for their formal and representative value, in reference to description and compared to renaissance perspectives.The central part of the thesis situates the demonstration of avant-garde pictures that define the opposition to scenography that represents architectural presentation in each example shown, in contrast of earlier models. The intention of the study in comparison with renaissance systems is the search for new theories that can replace the classical perspective of each pictorial movement analyzed. Based on the understanding of global current, and that of a particular artist, with the intention to follow chronological process, with its influences that started in twenty-first century. Differences between the initial systems and those used in the buildings studied have been found, and are exposed in the analysis. These differences have innovative characteristics that helped to come to a conclusion. The thesis talks about orthodoxies and heterodoxies and the submission or separation from the initial geometrical representation.The methodology of the analysis is based on, after studying the traditional renaissance perspective; compare it with twentieth century movements. Using its authors and currents within to argument the architectural volume presented. In the process, close attention has been paid to, the definitions and motivations of the avant-garde. As to the considerations of various critics of the building in the aspect, that interests us within the pictorial representation. In addition, the very characteristics and adjectives of the study are classified as analogies of the dictionary, which are used as additional information. The conclusions move within the visual transgressions found, that take the painting to a separate concept of representation to that of the visual resolution in the treated aspects. And broken down to form of heterodoxies, in relation to the earlier system of interpretation of pictorial space defined by the architecture.

DE LA TESIS:La tesis doctoral que se presenta consiste en el estudio del comercio intraindustrial textil en 1913. En ella se trata el sector textil en sentido amplio, tanto desde el punto de vista de las fibras y productos textiles (incluyendo tanto a la industria del algodón como a la de la seda, el yute o la confección, de una manera conjunta) como desde el punto de vista de la cobertura geográfica, bajo un enfoque multilateral donde se contemplan tanto los países exportadores, como los importadores. La investigación sigue una aproximación básicamente cuantitativa en la que se combinan distintas metodologías de análisis, desde la cartografía de las discrepancias estadísticas de la fuente de información, hasta las estimaciones econométricas de las causas del comercio intraindustrial, pasando por un análisis descriptivo de la naturaleza y composición de los mercados textiles internacionales.Finalmente, a través del sector textil y con los datos comerciales de 1913, se contrastan algunas hipótesis de los modelos del comercio internacional que se encuentran en abierta discusión hoy en día, aportando nueva evidencia empírica a dichos debates teóricos.

La interacció entre llengua i cognició ha portat a considerar uns models transversals i holístics que permeten obtenir una perspectiva més dilatada i del tot desitjable, defugint estructures compartimentades o fraccionades com a conseqüència de les constriccions imposades per una taxonomia excessivament rígida.Es així que en tractar un àmbit complex com és la interrelació de temps i cultura, ha estat absolutament necessari recorrer a models interdisciplinaris, en tant que el propi decurs de la recerca demostrà la impossibilitat de fer-ho d´altra forma. Un primer àmbit de recerca es centra en el camp de la lingüística cognitiva i la comunicació, mentre que paral·lelament s´incideix en el de la psicologia de la percepció a objecte d´aplicar aquest marc teòric a un corpus documental pel que fa a aspectes de temporalitat. Aquest corpus consisteix en una col·lecció de textos del que s´anomena standards del rock´n´roll, entesos com a document viu d´una cultura emergida en el decurs de les dècades dels cinquanta, seixanta i primers setanta. Per tant, la present recerca té a més un caràcter de reivindicació d´un gènere musical que cal entendre com una forma d´expressió artística i comunicativa mediàtica avui dia perfectament interpretable com una memoria col·lectiva del segle XX.L´interés del present estudi no és solament establir les connexions directes i naturals entre lingüística i aspectes de cognició sinó procedir també a l´inrevés, en tant que dins l´àmbit de la psicologia la producció de referents cognitius traduïts a llenguatge té absoluta necessitat de la lingüística.Com a fenòmen globalitzador de tots els àmbits el temps és tractat i comprès de formes molt diferents per cada cultura i a cada moment històric. L´objectiu general d´aquesta recerca és, per tant, abordar el tema de la interpretació del temps en un marc teòric el suficient ampli com per permetre copsar des l´exterior el concepte de temporalitat a fi de trobar correspondències amb el temps vivencial o interior. Éssent difusa la dicotomía epistemològica entre temps físic i temps cultural, tot considerant aquesta diferenciació conceptual es tracta d´entendre si quan parlem de temps des de perspectives diferents estem fent referència a la mateixa cosa.La línia conductora del present estudi es desdobla bàsicament en dos corrents paral·lels, un centrat en la teoria del coneixement a través de la lingüística cognitiva i d´un tractament semiòtic, mentre que l´altra es sitúa en el marc de l´antropologia cultural, orientant-se vers una perspectiva psico-sociològica del fenòmen de la temporalitat.Aquest tema, s´implica, per tant, en la qüestió recursiva de l´interaccio entre llengua i pensament aportada per la hipòtesi de Sapir-Whorf, la qual és emprada com a instrument d´avaluació i contrast d´estructures temporals.Un segon bloc es focalitza en la funció i interpretació del temps dins l´àmbit temàtic concret dels esmentats standards del rock´n´roll, en el qual hem procedit a una anàlisi del discurs acotant-lo a partir de diferents criteris. Considerant aquests aspectes es fa així una teorització sobre la funció del temps dins el que es comença a anomenar "revolució musical del segle XX", entès com a fenòmen sociocultural i comunicatiu que incideix en la conseqüent creació d´imaginaris col·lectius.Conscients de que les conductes humanes referides a la temporalitat són complexes i sovint imprevisibles i, fins i tot, de que la percepció del temps queda lluny de ser verídica, com apunta Hannes Eisler, val a dir que sí ho és la noció de temps, malgrat el seu caràcter abstracte i la seva ambigüitat conceptual. / "Language and temporal perspectives. Interpertation and function of time in the years of the 20th century musical revolution". Dealing with the interaction between language and cognition, a transversal and holistic approach is highly desirable to provide with a wider perspective than any other constricted classical model defined by a rigid taxonomy. Therefore, linguistics and communication, as well as some concomitant subjects referring to the psychology of perception are our main areas of research. Such a theoretical work on time perspectives is applied to a specific documentary corpus that consists of a collection of lyrics of the standards of rock´n´roll, being considered as a living document related to the mass media culture emerged during the fifties, sixties and early seventies, just a way of expression seen nowadays as a memory of the 20th century.According to that, the main scope of the present work is to cope with the problem of the interpretation of time in a theoretical framework, wider enough to deal with the concept of outside temporality and its correspondences with the living time. That dichotomy between physical and cultural time is obviously diffuse and marks the starting point to consider many dissociative aspects to discern if we are actually talking about the same thing when the concept of time is considered from different perspectives.The guide line of this work splits basically in two parallel trends: cognitive linguistics by means of a semiotic approach, and the interpretation of perceived and constructed time, in the field of cultural anthropology. As a result of that the recursive question of the interaction between language and mind according to the Sapir-Whorf hypotesis is used as a contrast instrument.Thus, the function and interpretation of time in the standards of rock´n´roll is a topic close analyzed in the second part of the present work and this is the reason why the so called musical revolution of the 20th century can be considered a highly interesting sociocultural phaenomenon, full of methaphoric projections and collective symbolic images.

L'exili republicà espanyol de 1939 ha estat un dels episodis més dramàtics de la història recent i ha provocat aproximacions tant des de la comunitat acadèmica com des de diferents grups de la societat. Entre els aspectes estudiats, és notablement reconeguda la vessant cultural del mateix exili i l'aportació que va significar per als diferents països d'acollida. Entre aquests punts d'arribada, Mèxic, com a segon país amb major nombre d'exiliades i exiliats, es va convertir en un dels "motors culturals" per a l'exili espanyol. A pesar d'això, aquest episodi va ser un gran desconegut durant els anys de la dictadura, on el règim repressiu va buscar esborrar totalment la memòria dels vençuts i va quedar, per tant, fora del discurs històric oficial. Amb la mort del dictador i els primers anys de la democràcia prompte es va despertar l'interès dels historiadors i historiadores que paulatinament van anar configurant aquest objecte d'estudi amb la incorporació dels nous debats -historiogràfics i socials- al seu desenvolupament. El present treball doctoral s'enfoca en analitzar l'evolució historiogràfica espanyola respecte l'exili cultural republicà espanyol a Mèxic des dels seus inicis fins l'arribada dels anys 2009/10, als setanta anys del final de la guerra civil. Per a aquest objectiu es procedeix a fer una revisió i anàlisi d'un important corpus bibliogràfic que atén no sols a la literatura científica sinó també a publicacions divulgatives i centrades en la recuperació de la memòria d'aquest esdeveniment a fi de comprendre quines línies d'investigació han confluït durant eixe període. L'aspecte cultural es delimita en l'estudi de la historiografia publicada sobre la literatura, el teatre, el cinema, les arts plàstiques i la música desenvolupades a terres mexicanes durant l'exili per comprovar la trajectòria de cada disciplina i les possibilitats d'unió a favor d'una investigació conjunta del fet històric. A més a més es pretén aconseguir un treball compilador, crític i de consulta de cara a futures investigacions al temps que plasmar la importància de la tasca dels historiadors i historiadores en la recuperació i comprensió de les "històries dels vençuts".

En el contexto del arte contemporáneo, una investigación centrada en la autoría de Marcel Broodthaers nunca es inocente. El examen de su trayectoria artística con un enfoque teórico y crítico permite valorar su trabajo como una obra heterogénea y coherente más que como una serie de experimentos que abastan la poesía, la fotografía, el cine o la escultura en el sentido estricto de los géneros. Globalmente, sus propuestas giran en torno a la cuestión del papel del arte en la sociedad y del papel del artista. Broodthaers comienza a realizar sus primeros assemblages a finales de 1963 preguntándose si no podría vender algo. Después, en 1968, construye en Bruselas la ficción del Musée d'Art Moderne, Département des Aigles en medio del ambiente de revuelta social con la intención de escenificar el enfrentamiento entre la violencia institucional y la violencia poética. La huella de esta experiencia justifica posteriormente la concepción de exposiciones retrospectivas o antológicas como otras formas de ficción y la idea de Décor deviene la síntesis de sus interrogantes sobre la función social de la obra de arte. Lógicamente, la repercusión del trabajo de Broodthaers y su relación con las instituciones artísticas - galerías, museos, ferias de arte, macroexposiciones, bienales, etc. - es de lo más interesante. La autoría de Broodthaers constituye un modelo de utopía, pero no se trata de una utopía romántica pura sino de una utopía bastarda y mestiza que actualiza los legados artísticos de Mallarmé, de Baudelaire, de Duchamp, de Schwitters y de Manzoni. Este modelo de autoría consigue ser una forma de ejercer la libertad artística y de preservar la memoria: una estrategia de resistencia y de supervivencia espiritual, lo cual resulta hoy día muy estimulante. / Angulo Alemán, T. (2004). La utopia pervinguda. El model d'autoria de Marcel Broodthaers [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/15573

Es evidente que la historiografía sobre los primeros años de nuestro cine reclama una revisión profunda, siquiera para hacerla más completa, porque si bien no es frecuente el hallazago de nuevo material sobre aquella época, sí es cierto que la utilización de las fuentes dista de ser exhaustiva, y por otra parte se siguen produciendo aportaciones que van enriqueciendo nuestro conocimiento del pasado. El trabajo que aquí se presenta es el resultado de una investigación que me ha ocupado muchas horas durante los últimos diez años. Quiero dejar explícito que mi estudio se halla inserto en una labor de equipo, más o menos cohesionado, que se ha venido fraguando bajo el estímulo y orientación de Miquel Porter Moix. Fruto de esta ilusión compartida han ido apareciendo tesis, tesinas, libros, vídeos, cursos, artículos, ciclos de conferencias, exposiciones, encuentros… Todos ellos, de una manera u otra, han sustentado mi labor investigadora. El contacto con las investigaciones de los últimos años hizo que surgiera en mí la idea de que había suficiente cimentación para construir una revisión de la historia del cine barcelonés en sus primeras fases, completando y reinterpretando desde nuevos enfoques la información disponible hasta ahora. Haber limitado el campo de investigación al cine barcelonés comprendido entre los años 1906 y 1923 obedece a varios motivos. En primer lugar, obtener información de otros lugares de Cataluña me resultaba una tarea excesiva y además no gozaría de la precisión que yo pretendía. En segundo lugar, el escaso material existente sobre los inicios del cine en Barcelona (1896-1905) ya ha sido suficientemente estudiado, y poco se podría añadir al respecto. Y en tercer lugar, se trata de una etapa bien definida de la historia general y de la cinematografía de nuestro país, que desde la aparición de “Solidaritat Catalana” hasta la dictadura de Primo de Rivera supuso una de las fases más constructivas y ricas de su historia política, económica, cultural y social. Al mismo tiempo, el cine barcelonés, partiendo de una incipiente estructura empresarial, alcanzó durante estos mismos años un auge de producción que se prolongó durante el periodo de la I Guerra Mundial, para hundirse en una grave crisis en los años de la postguerra. En cuanto a los presupuestos ideológicos o metodológicos en que se inscribe esta tesis, basta decir que son dos bien simples: aproximación a las fuentes y honesta libertad de juicio. Quizás habría que añadir un tercero: el profundo amor al cine y a Cataluña.

La finalidad principal de esta tesis es la de profundizar en el estudio de las dos facetas que conforman la personalidad del Dr. César Comas Llabería (Barcelona, 1874-1956): la fotografía y la radiología. El Dr. Comas fue un ciudadano barcelonés que dedicó más de cincuenta años de su vida al estudio, práctica y difusión de la Radiología, tanto para la obtención de diagnósticos médicos, como para su utilización con fines terapéuticos. Cuando Wilhem Conrad Röntgen, dio a conocer el descubrimiento de los rayos X, muchos científicos de todo el mundo se sintieron atraídos por encontrar métodos para obtener los mismos rayos. César Comas no fue una excepción. Era todavía estudiante del último curso de Medicina y, desde hacia cuatro años fotógrafo de la Facultad. Su afición y estudio a la Electroterapia a la que pensaba dedicarse al terminar la carrera, y al hallarse al frente del Gabinete Fotográfico, le fueron propicias para realizar los primeros experimentos y ser considerado desde entonces el introductor de los rayos X en España.Dos son las vertientes que Comas desarrolló, una como vocación, la medicina, en la que consiguió reconocimiento nacional e internacional, y la otra, como afición, la fotografía, en la que registró una colección de imágenes documentales de la vida, costumbres y crecimiento de la Barcelona de principios de siglo (1900-1925). César Comas fue un hombre bueno. Trabajó gratuitamente en distintos hospitales y cedió las instalaciones del gabinete radiológico particular, instalado en 1898 en Barcelona con su primo Agustín Prió, a las instituciones hospitalarias que no disponían de ellas. El desconocimiento de la perjudicial influencia de los rayos X sobre la piel, hizo que muchos radiólogos sufrieran sus consecuencias y tanto Prió como Comas no fueron excepciones. Si hasta ahora hemos hecho un recorrido por la vida del Dr. Comas en su faceta como radiólogo, ahora vamos a describir el contenido del fondo fotográfico que nos legó. Lo compone un total de 2.779 imágenes fotográficas: 419 en color, 2.350 en blanco y negro, en su mayor parte estereoscópicas sobre vidrio; 24 panorámicas y un bloque de 90 sobre acetato. El planteamiento de la tesis esta dividido en siete apartados que, aunque diferenciados, hay entre ellos una gran cohesión. El primero, César Comas Llabería (Barcelona 1874-1956), lo iniciamos con una recogida de datos biográficos. A continuación tratamos de la procedencia y el contenido del Fondo Comas, compuesto en su mayor parte de material fotográfico. El tercer apartado, El Dr. Comas y el contexto fotográfico de finales del siglo XIX y principios del siglo XX, la fotografía será el hilo conductor que nos acercará a la obra fotográfica del Dr. Comas. El cuarto apartado La importancia de lo documental en la fotografía de Comas, hemos desarrollado de un modo minucioso tres bloques inéditos de distinta temática y de gran valor testimonial. Estos son: Eclipse de sol en Vinaroz, La transformación de la Fábrica Batlló en Universidad Industrial y Comas intérprete del Hospital de San Pablo. Nos ha parecido necesario dejar un único apartado, el quinto, para La fotografía en color, debido a la variedad de procesos utilizados por Comas, entre los años 1908 y 1915, estos son: Autocromo, Omnicolore, Dufay y Paget. Debido a que Comas fue primero fotógrafo antes que radiólogo, hemos dejado para el sexto apartado el desarrollo correspondiente a La Radiología, que iniciamos con una breve introducción sobre el impacto social que produjo y nos detenemos en las radiografías pioneras realizadas por él. Hemos reservado un último apartado el de Reconocimientos, para hacer hincapié del olvido oficial hacia su persona de la ciudad en que le vio nacer, Barcelona. ENGLISH ABSTRACT / This thesis wishes to go deeply into both aspects of Dr. César Comas Llabería (Barcelona, 1874-1956) personality: Photography and Radiology.Dr. Comas was a Barcelona citizen who spent more than 50 days of his life studying, practicing and divulging Radiology.Comas felt attracted by Wilhelm Conrad Röntgen X Ray Discovery, so he tried to reach the same. He was still a student of the last year of Medicine and he had been the Faculty Photographer for four years. His fondness for the Electrotherapy studies -on what he wanted to work after getting the Degree- and his important position in the Photography Cabinet helped him experiment with this new technique and made him be considered the first X Ray user in Spain.He developed two activities through his life: the first as a vocation, Medicine, which made him deserve National and International recognition. The second as an amateur, Photography, which is collected in a large amount of documentary images of the life, customs and growth of Barcelona from 1900 to 1925.César Comas was a generous man. He worked for free in several Hospitals and he handed over his own Radiology Cabinet -He and his cousin Agustí Prió opened their own Cabinet in Barcelona in 1898- to the Hospitals which couldn't afford it. As no one knew the X Ray harmful influence on the skin, many radiologists like Comas and Prió suffered its consequences.2779 Photographs make up the Photograph Fund, 419 of them in colour; 2350 in black and white, mostly stereoscopic on glass; 24 panoramic and 90 on acetate. The thesis is divided in seven parts: First, Biography. Second, The Fund origin and content, mostly Photographs. Third, Documentary Photography. Fourth, Architecture and Testimony. Fifth, Colour Photography with all the processes Comas used: Autochrome, Omnicolore, Dufay and Piaget. Sixth, Radiology. Seventh and last, Comas' Unfair Official Oblivion

El período que comprende el último cuarto del siglo XX es una época de profundos cambios en las relaciones entre los regímenes comunistas de Pekín y Pyongyang. La llegada de Deng Xiaoping al poder en 1978 y su política reformista en China alteraron de manera sustancial la naturaleza de sus relaciones con Corea del Norte. En esta tesis se ha analizado el período 1978-1997, conocido en China como los años de Deng, de las relaciones sino-norcoreanas tanto desde el punto de vista de la relación bilateral como de la relación en el contexto internacional y en especial de Asia del Nordeste.En el primero de los casos, la relación entre los dos aliados se vio afectada negativamente por una nueva política exterior de Pekín, más pragmática y menos ideológica que la maoísta. Asimismo, la escasa adaptación de una Corea del Norte poco proclive a aceptar los cambios de los años ochenta y noventa llevó a un enfriamiento cada vez mayor entre los dos países aunque jamás hasta el punto de oficializarse una ruptura. En el segundo caso, un contexto internacional cada vez más desfavorable para Pyongyang y los cambios en la escena mundial con el final del conflicto sino-soviético y de la Guerra Fría tuvieron sus repercusiones en la relación entre chinos y norcoreanos, obligando a estos últimos a adaptarse a nueva relación con los primeros donde Pekín pudo por fin desarrollar una política hacia Corea verdaderamente independiente, pese a las tensiones ocasionadas por Pyongyang.A partir del análisis de este período fundamental en la historia de las relaciones sino-norcoreanas, hemos podido concluir que China pasó a estar en una posición de fuerza en sus relaciones con Corea del Norte a partir de finales de los ochenta y que ello repercutió en su política hacia la península coreana. Dejando de lado al mismo tiempo su solidaridad ideológica y apostando claramente por la defensa de sus intereses nacionales, Pekín impulsó una nueva política hacia Corea a partir de los años noventa, cuya importancia radica en el hecho de que sigue siendo en la práctica la política china hacia este país en la actualidad aunque adaptándose a las circunstancias de hoy. Y como único aliado de Corea del Norte, China tiene mucho que decir en la resolución del último conflicto de la Guerra Fría que todavía queda por solucionar. / "Relations between China and North Korea during the Deng Xiaoping Era (1978-1997)"The thesis focuses on the main changes that took place in the relationship between the People's Republic of China and the Democratic People's Republic of Korea in the last quarter of the Twentieth Century.My motivation to have chosen this subject of research stems from the fact that there isn't a lot of research done about the relationship between Beijing and Pyongyang. The period 1978-1997 changed the nature of this relationship, with the national interests becoming the most important aspect of it, instead of ideological solidarity or historical links with the Korean Peninsula. But there is another important aspect: the Deng Xiaoping era inaugurated a new policy towards Korea, known as "Two-Korea policy", that is the current policy of Beijing.The Korean issue remains the last conflict originated by the Cold War that has not been resolved yet. And the role of China, the only ally of North Korea, is crucial for the resolution of this conflict.