L'exili republicà espanyol de 1939 ha estat un dels episodis més dramàtics de la història recent i ha provocat aproximacions tant des de la comunitat acadèmica com des de diferents grups de la societat. Entre els aspectes estudiats, és notablement reconeguda la vessant cultural del mateix exili i l'aportació que va significar per als diferents països d'acollida. Entre aquests punts d'arribada, Mèxic, com a segon país amb major nombre d'exiliades i exiliats, es va convertir en un dels "motors culturals" per a l'exili espanyol. A pesar d'això, aquest episodi va ser un gran desconegut durant els anys de la dictadura, on el règim repressiu va buscar esborrar totalment la memòria dels vençuts i va quedar, per tant, fora del discurs històric oficial. Amb la mort del dictador i els primers anys de la democràcia prompte es va despertar l'interès dels historiadors i historiadores que paulatinament van anar configurant aquest objecte d'estudi amb la incorporació dels nous debats -historiogràfics i socials- al seu desenvolupament. El present treball doctoral s'enfoca en analitzar l'evolució historiogràfica espanyola respecte l'exili cultural republicà espanyol a Mèxic des dels seus inicis fins l'arribada dels anys 2009/10, als setanta anys del final de la guerra civil. Per a aquest objectiu es procedeix a fer una revisió i anàlisi d'un important corpus bibliogràfic que atén no sols a la literatura científica sinó també a publicacions divulgatives i centrades en la recuperació de la memòria d'aquest esdeveniment a fi de comprendre quines línies d'investigació han confluït durant eixe període. L'aspecte cultural es delimita en l'estudi de la historiografia publicada sobre la literatura, el teatre, el cinema, les arts plàstiques i la música desenvolupades a terres mexicanes durant l'exili per comprovar la trajectòria de cada disciplina i les possibilitats d'unió a favor d'una investigació conjunta del fet històric. A més a més es pretén aconseguir un treball compilador, crític i de consulta de cara a futures investigacions al temps que plasmar la importància de la tasca dels historiadors i historiadores en la recuperació i comprensió de les "històries dels vençuts".

Al costat de la causa republicana va estar majorment la societat argentina, però el govern es va amagar darrera una política de abstenció amb respecte a la mateixa, primer, i de reconeixement del nou govern espanyol després, encobrint una conducta conservadora que recolzava la causa nacional. El conflicte espanyol va ser un dels fets que majoritàriament va impactar en la societat i política argentina fragmentant partits, produint escissions en els Centres regionals i fent que el govern adoptés mesures opressores a l’oposició, a més de restringir les polítiques migratòries. El refugiat republicà va passar a convertir-se en un refugiat indesitjable. Primer fou la guerra civil, després l’exili provocant que la societat hispano-argentina intensifiqués tot un sistema d’ajudes que havien estat agilitzant des del principi mateix de l’enfrontament, a traves de centenars d’organitzacions i comitès d’auxili pro-republicans. La premsa bonaerense y de Mar del Plata, independent o de partit, a través del seu rol com actriu política i creadora d’opinió pública no fou indiferent a l’esdeveniment espanyol. / A favor de la causa republicana estuvo mayoritariamente la sociedad argentina, sin embargo el gobierno se salvaguardó detrás de una política de prescindencia con respecto a la misma, primero, y de reconocimiento del nuevo gobierno español después, encubriendo una conducta conservadora que apoyaba la causa nacional. El conflicto español fue uno de los sucesos que mayormente impactó en la sociedad y política argentina fragmentando partidos, produciendo escisiones en los Centros regionales y haciendo que el gobierno adoptara medias opresoras a la oposición, además de restringir las políticas migratorias. El refugiado republicano pasó a convertirse en un refugiado indeseable. Primero fue la guerra civil, después fue el exilio provocando que la sociedad hispano-argentina intensificara todo un sistema de ayudas que habían estado agilizando desde el inicio mismo de la contienda, a través de centenares de organizaciones y comités de auxilio pro-republicanos. La prensa bonaerense y de Mar del Plata, independiente o de partido, a través de su rol como actriz política y creadora de opinión pública no fue indiferente al evento español. / Favourable to the republican cause was the Argentinean society, however the government initially chose an abstention’s position and than recognized the new Spanish government, hiding a conservative policy supporting the national cause. The Spanish conflict was one of the events that most had an influence on the Argentinean society and politics dividing parties and Regional Centres. The government passed measures against any possible political extremism and limited the migration policies, as far as possible. Therefore the republican refugees became undesirable exiles. First the Civil War and then the exile pressed the Spanish-Argentinean society to create, and intensify, a system of assistance working through hundreds of pro-republican organizations and committees. The press of Buenos Aires and Mar del Plata, independent or not, through its role as political actor and creator of public opinion was not indifferent to the Spanish event.