El punt de partida de la tesi és la convicció que per conèixer i comprendre millor el fenomen del nacionalisme és necessari aplicar una perspectiva històrica, comparativa i realment interdisciplinària, que incorpori les aportacions més valuoses en la interpretació del nacionalisme que s’han fet des de les diferents ciències socials. El principal objectiu de la tesi és aportar a aquesta aproximació interdisciplinària les propostes d’explicació del nacionalisme elaborades des de l’antropologia social i cultural, mostrant així el rol que la disciplina antropològica ha tingut en el passat, en el present i pot tenir en el futur en l’anàlisi del nacionalisme; un rol indispensable no sempre prou reconegut ni dins ni fora de la disciplina. La tesi, doncs, fa una revisió exhaustiva de les aproximacions al nacionalisme elaborades des de l’antropologia social i cultural, oferint una anàlisi en profunditat de les teories del nacionalisme produïdes des de la disciplina i mostra la importància que aquesta té per a una millor comprensió del fenomen nacionalista. La tesi està dividida en dues parts. En la primera es realitza una revisió dels estudis del nacionalisme realitzats per les diferents ciències socials (les perspectives Primordialistes, Perennialistes, Modernistes i Instrumentalistes), analitzades per primera vegada des d’un punt de vista antropològic. En la segona part, que forma el gruix principal de la tesi i la seva part més valuosa perquè és la primera vegada que es realitza, es presenta un extens i exhaustiu repàs de la participació que l’antropologia ha tingut directament en l’estudi del nacionalisme, mostrant i analitzant els autors i les propostes que sobre el tema s’han elaborat dins de la disciplina. D’aquesta manera es comença amb el treball de precursors clàssics com Mauss, Van Gennep, Dumont i Malinowski, o els estudis sobre el “caràcter nacional” realitzats per l’Escola de Cultura i Personalitat nord-americana als anys cinquanta. Continua amb una anàlisi en profunditat de les aportacions de dos antropòlegs fonamentals dins de la disciplina i que, des de paradigmes diferents, s’han convertit en referents dins de l’estudi del nacionalisme: el nord-americà Clifford Geertz, representant de l’anomenat paradigma primordialista per una banda; i el principal representant de la perspectiva modernista, Ernest Gellner, per l’altra. Finalment s’ofereix un repàs general a les propostes elaborades des de l’aportació de Geertz i Gellner fins a l’actualitat (les perspectives postmodernes, feministes i postcolonials dels anys noranta). La tesi finalitza amb unes conclusions que no sols recullen i resumeixen tot el que s’ha analitzat en les seves pàgines, sinó que ofereix una proposta interpretativa del nacionalisme construïda des de l’antropologia i amb la interpretació que aquesta fa dels conceptes de cultura, identitat i grup ètnic. Amb aquesta proposta teòrica final, no sols es pretén contribuir a un millor coneixement d’un fenomen de gran importància en el món contemporani com és el nacionalisme, sinó que també es fa una crítica al paper que històricament ha tingut la pròpia disciplina en la construcció del discurs nacionalista i el concepte de nació. / El punto de partida de la tesis es la convicción que para conocer y comprender mejor el fenómeno del nacionalismo es necesario aplicar una perspectiva histórica, comparativa y realmente interdisciplinaria, que incorpore las aportaciones más valiosas en la interpretación del nacionalismo que se han realizado desde las diferentes ciencias sociales. El principal objetivo de la tesis es aportar a esta aproximación interdisciplinaria las propuestas de explicación del nacionalismo elaboradas desde la antropología social y cultural, mostrando así el rol que la disciplina antropológica ha tenido en el pasado, en el presente y puede tener en el futuro en el análisis del nacionalismo; un rol indispensable no siempre suficientemente reconocido desde dentro ni desde fuera de la disciplina. La tesis, pues, hace una revisión exhaustiva de las aproximaciones al nacionalismo elaboradas desde la antropología social y cultural, ofreciendo un análisis en profundidad de las teorías del nacionalismo producidas desde la disciplina y mostrando la importancia que ésta tiene para una mejor comprensión del fenómeno nacionalista. La tesis está dividida en dos partes. En la primera se realiza una revisión de los estudios del nacionalismo realizados desde las diferentes ciencias sociales (las perspectivas Primordialistas, Perennialistas, Modernistas e Instrumentalistas), analizadas por primera vez desde un punto de vista antropológico. En la segunda parte, que forma el grueso principal de la tesis y su parte más valiosa porque es la primera vez que se realiza, se presenta un extenso y exhaustivo repaso a la participación que la antropología ha tenido directamente en el estudio del nacionalismo, mostrando y analizando los autores y las propuestas que sobre el tema se han elaborado dentro de la disciplina. De este modo se empieza con el trabajo de precursores clásicos como Mauss, Van Gennep, Dumont y Malinowski, o los estudios sobre el “carácter nacional” realizados por la Escuela de Cultura y Personalidad norteamericana en los años cincuenta. Continúa con un análisis en profundidad de las aportaciones de dos antropólogos fundamentales dentro de la disciplina y que se han convertido en referentes dentro del estudio del nacionalismo (desde paradigmas opuestos): el norteamericano Clifford Geertz, representante del llamado paradigma primordialista por un lado; y el principal representante de la perspectiva modernista, Ernest Gellner, por el otro. Finalmente se ofrece un repaso general a las propuestas que dentro de la antropología se han elaborado desde la aportación de Geertz y Gellner hasta la actualidad (las perspectivas postmodernas, feministas y postcoloniales de los años noventa). La tesis termina con unas conclusiones que no sólo recogen y resumen todo lo que se ha analizado en sus páginas, sino que ofrecen una propuesta interpretativa del nacionalismo construida desde la antropología y con la interpretación que ésta hace de los conceptos de cultura, identidad y grupo étnico. Con esta propuesta teórica final no solo se pretende contribuir a un mejor conocimiento de un fenómeno de gran importancia en el mundo contemporáneo como es el nacionalismo, sino que también se hace una crítica al papel que históricamente ha tenido la propia disciplina en la construcción del discurso nacionalista y el concepto de nación. / The starting point of the thesis is the conviction that to know and to better understand nationalism, it is necessary to take an historical, comparative and interdisciplinary approach. The main goal of the thesis is to show the role of anthropology in the past, the present, and the future in the analysis of the nationalism; an indispensable role not always recognized enough within and without the discipline. The thesis makes an exhaustive review of the approaches to the subject made from social and cultural anthropology, offering an in-depth analysis of the theories of nationalism that have been produced by our discipline, and shows the importance that these have for a better understanding of the phenomenon. The first part offers a review of nationalism studies made by the different social sciences (Primordialist, Perennialist, Modernist and Instrumentalist perspectives), analyzed for the first time from an anthropological perspective. The second part makes an exhaustive analysis of theories of nationalism produced specifically by anthropology: from the “precedents” (Mauss, Van Gennep, Malinowski and the USA “national character” studies of the fifties) to the contemporary contributions in the nineties (postmodernist, feminist and postcolonial approaches); passing through a deep analysis of the two anthropologists who stand out (from different perspectives and levels of theoretical repercussion) in the study of the nationalism: Ernest Gellner and Clifford Geertz. The thesis ends with a conclusion that offers a final summary, but also proposes a theoretical frame of analysis of nationalism.

La present tesi, titulada “D'Ermua a Patxi López (1996-2009): la complicitat de la premsa amb la política espanyola al País Basc”, té com a objectiu demostrar de quina manera i, fins a quin punt, la premsa de Madrid ha estat i està al servei d'una estratègia política d'Estat per fer fora el nacionalisme basc del poder i l'esquerra abertzale de les institucions democràtiques. La presència del fenomen terrorista al País Basc i les eines per combatre'l han esdevingut, en darrer lloc, un pretext pels diferents governs espanyols, especialment els liderats pel Partit Popular (1996-2004), per estigmatitzar tots aquells àmbits de pensament allunyats de la seva doctrina d’Estat. És agosarat afirmar que els resultats de l'1 de març de 2009 són fruit d'una alteració en el recompte de les paperetes a les urnes, com algunes veus han apuntat, entre d'altres motius perquè no s'han vulnerat les regles del joc democràtic, sinó que aquestes de forma més subtil s'han modificat sota l'emparament legal (Llei de Partits Polítics, 2002). Ara bé, la present tesi parteix de la hipòtesi que aquest canvi de govern i, amb ell de rumb polític a Euskadi, esdevé la culminació d'un llarg procés per fer fora de les institucions l'ampli ventall que representa el nacionalisme basc. Un camí que s'inicià temporalment parlant l'any 1997 amb el cas Ermua, sota el govern de José María Aznar. Com si es tractés d'una croada personal, primer, contra ETA i, després, contra el nacionalisme basc, va dedicar les seves dues legislatures a orquestrar una manera de fer política, basada en el patriotisme espanyol, la distorsió dels fets i la criminalització de la dissidència. En aquest sentit, qualsevol sospitós de pensament alternatiu era titllat d'estar fora del marc constitucional. Un marc legal que el mateix Aznar deia ser-ne el seu principal garant. No es pot explicar, però, aquest procés, sense la participació directa dels mitjans de comunicació, com a actors cabdals en la configuració d'un determinat pensament que ha acabat pressionant la classe política sobretot, el llavors principal partit de l'oposició, el PSOE- i legitimant les eines que han possibilitat l'actual tomb de poder al País Basc. / The present thesis, titled "Of Ermua to Patxi López (1996-2009): the complicity of the press with the Spanish politics in the Basque Country", has like aim show of which way and, until which point, the "brunete mediática of Madrid" has been and is to the service of a political strategy of State for displace the Basque nationalism of the power and the left Basque nationalism of the democratic institutions in Euskadi. The presence of the terrorist phenomenon in the Basque Country and the tools to combat it have become, in last place, an excuse or a pretext for the different Spanish governments, especially the led by the Popular Party, to pursue all those fields of thought moved away of his doctrine. This is, in definite, the central hypothesis of the work. It is fearless to affirm that the results of 1 March 2009 are not legitimate, as some voices have aimed, amongst other reasons because they have not broken the rules of the democratic game, but these precisely and of form subtler have modified under the protect legal (Law of Political Parties, 2002). Now well, the present thesis splits of the hypothesis that this change of government and, with him of political course in Euskadi, is the end of a long process to throw of the institutions the Basque nationalism. A way that initiated temporarily speaking the year 1997 with the case Ermua, under the government of José María Aznar. How if it treated of a personal crusade, first, against ETA and, afterwards, against the Basque nationalism, devoted his two terms of office to do a politics, based in the Spanish patriotism, the distortion of the facts and the indictment of the dissidence. In this sense, any suspect of alternative thought was accused to be out of the constitutional frame. A legal frame that the same Aznar said to be his main guarantor. It can’t explain, but, this process, without the direct participation of the media, like actors stood out of one determinate thought that has finished pressure the political class and legitimating the tools that have made possible this change of power in the Basque Country.

La tesi demostra que les transformacions epistemològiques que van tenir lloc en dos moviments, entre la meitat del s.XVII i a partir del tercer terç del s.XVIII a Europa, no només van canviar el rostre de les estructures del saber sinó que coincideixen amb els canvis en les estructures de legitimació que funden els moderns Estats de dret.De manera que l'estudi de Jürgen Habermas sobre la transformació de la publicitat burgesa es pot inscriure, no només cronològicament sinó també epistemològicament, en aquella transformació del saber. De tal manera que la s'aconseguiria resoldre el problema de la identificació del públic burgès que a l'obra de Habermas havia quedat pendent.La contextualització de la transformació de l'esfera pública burgesa permet identificar el nacionalisme com un complement de caràcter simbòlic que completaria el caràcter racional de l'esfera pública amb valors d'identificació col.lectiva i creences d'unitat (Gemeinsamkeitsglauben).La tercera part de la tesi, doncs, explora les característiques discursives del discurs nacionalista per demostrar tant la plausabilitat d'aquesta complementarietat amb l'esfera pública burgesa per legitimar, en darrera instància, la figura de l'Estat de dret; com la pertinença d'ampliar la noció de mitjans de comunicació en favor de la incorporació de dispositius de difusió habitualment desplaçats de la discussió mediàtica: el teatre, la literatura, la pintura, la música, l'arquitectura, la museística, etc.Al capdavall, al centre de la fotografia, l'aparell del modern Estat de dret es pot identificar com l'artífex i l'orquestrador principal del seu propi aparell de legitimació: l'esfera pública simbòlica que està formada per una esfera normativa de caràcter racional i una altra de simbòlica de caràcter identitari. / This thesis demonstrates that the epistemic transformations that took place in two steps between the mid 17th century and the third 18th century in Europe did not only change the form of the knowledge structures but coincide with the changes in the structures of legitimacy on which the modern States of right are founded.The work of Jürgen Habermas about the transformation of the bourgeois public sphere can thus, be inscribed, not only chronologically but epistemologically too, in such a transformation of knowledge. Therefore, the problem of the identification of the bourgeois public that in the work by Habermas was left open could be, then, solved.The contextualisation of the transformation of the bourgeois public sphere allows the identification of nationalism as a complement with a symbolic character that would complete the rational characteristics of the public sphere with values of collective identification, and beliefs of unity (Gemeinsamkeitsglauben).The third part of the thesis, then, explores the discursive features of the nationalist discourse in order to demonstrate the plausibility of such a complementation with the bourgeois public sphere to legitimate, ultimately, the role of the State of right; with the relevance of broadening the notion of media of communication in favour of the incorporation of devices usually displaced from the media discussion: theatre, literature, painting, music, architecture, museums, etc.At the centre of the picture, finally, the apparatus of the modern State of right can be identified as the cause and articulation of its own apparatus of legitimacy: the symbolic public sphere formed by a normative sphere of rational treats and another symbolic granting cohesion and identity.

El futbol, i concretament el F.C. Barcelona, ha estat un espai molt poc visitat per les ciències socials. Amb l'objectiu de trencar aquesta incomunicació sorgeix la idea de la tesi doctoral titulada: "Futbol, metàfora d'una guerra freda", on, des de l'antropologia social i cultural, s'ha intentat fer un retrat del Barça i una aproximació acadèmica d'aquest fenomen social que trenqui amb els reduccionismes, els tòpics i el menyspreu que des del món universitari, sovint, s'ha dedicat al Barça i al món de l'esport en general. Per què el Barça ocupa tant d'espai social a Catalunya? Quina societat és aquesta on multitud de gent dedica una part important del seu temps a seguir la trajectòria d'un club de futbol? A emocionar-se amb els seus gols, les seves victòries o les seves derrotes? Per què s'articulen discursos nacionals en nom seu? Respondre i explicar correctament, amb rigor i de forma entenedora, aquestes i d'altres qüestions ha estat l'objectiu d'aquest estudi. Capítol rere capítol es van repassant i desxifrant tots els aspectes simbòlics i rituals que l'entorn blaugrana genera. Començant per una contextualització històrica del F.C. Barcelona i seguint per una anàlisi mitològica del club, la seva anàlisi com a símbol identitari i una lectura antropològica dels ritus que es generen al voltant de l'entitat blaugrana: partits de futbol, jornada de portes obertes, ofrena floral a en Rafael Casanova, els actes del centenari, la visita al Museu del Club, les celebracions de victòria, etc.La segona part de la tesi està dedicada a la interpretació dels ritus barcelonistes analitzant-los amb la mirada del que jo havia après dels clàssics de l'antropologia: Douglas, Durkheim, Geertz, Leach, Gluckman, Lévi-Strauss, Mauss, Radcliffe-Brown i Victor Turner, al qual vull fer una menció especial, ja que aquesta tesi té un deute molt gran amb l'obra d'aquest autor. De fet, la seva teoria del símbol desenvolupada al seu llibre la selva dels símbols ha estat una eina d'interpretació permanent al llarg de la tesi; així com la seva noció de ritu com a drama social desenvolupada al seu llibre el procés ritual que ens permet llegir el futbol com una enorme posada en escena que una societat fa per veure's a si mateixa i per dramatitzar tant el que la uneix com els conflictes que la travessen.Seguint aquests ensenyaments, la tesi posa en evidència que els estadis de futbol són un espai privilegiat per llegir els valors d'una societat, les seves tensions, la seva transformació, allò que ens uneix i allò que ens separa... En definitiva, que l'estudi del futbol és també un viatge al moll de l'os de la societat catalana i una bona eina de diagnosi dels conflictes que la travessen, també els latents o potencials.La tesi acaba amb un epíleg obert en què s'analitzen les relacions dels rituals esportius i, concretament, els generats pel Barça, amb els ritus religiosos. Al final s'arriba a la conclusió que aquestes relacions van més enllà de la simple analogia per esdevenir una mena de religió etniconacional. / Football, and most precisely FC Barcelona (FCB), has been very much neglected by the social sciences. With the aim of breaking away from this isolation emerges the idea of the doctoral thesis titled: " Football, metaphor of a cold war. An anthropological study of Barça", where, from the social and cultural anthropology, it has been tried to draw a portrait of Barça, as well as an academic approximation to this social phenomenon which breaks up with reductionisms, clichés, and the contempt shown by the university world to Barça and the world of sports in general.Why does Barça take up so much social space in Catalonia? What kind of society is this where thousands of people devote an important part of their time to follow the career of a football club? Where they get excited with their goals, their victories or defeats? Why are national speeches formulated in their name? To answer and explain correctly, with rigor and in an understandable way these and other questions has been the aim of this research.Chapter by chapter all the symbolic aspects and rituals that the 'bluereds' environment generates are being revised and deciphered. Beginning with a historical contextualisation of the FCB and following with a mythological analysis of the club; their analysis as an identity symbol, and an anthropological reading of the rites that are generated around the blaugrana sporting body (football matches, open doors days, floral offering to Rafael Casanova, the centennial ceremonies, the visit to the Museum of the club, the victory celebrations, etc.The second part of the thesis is devoted to the interpretation of the 'bluereds' rites analysing them with that gaze learnt from the classics of anthropology: Douglas, Durkheim, Geertz, Leach, Gluckman, Lévi-Strauss, Mauss, Radcliffe-Brown, and Victor Turner whom I'd like to make a special mention, since this thesis is in big debt with this author's work. In fact, his theory of the symbol developed in his book the "Forest of the symbols" has been a tool of permanent interpretation along the thesis; as well as his notion of rites as a social drama developed in his book "The ritual process" that allows us to read the football like an enormous setting in scene done by a society in order to see itself and to dramatize what unites it as well as the conflicts it goes through. Following these teachings, the thesis shows that football stadiums are a privileged space to read the values of a society, their tensions, their transformation, the things that unite people and the things that divide them... in short, the study of football is also a trip to the marrow of the Catalan society and a good diagnosis tool of the conflicts that it goes through, the latent or potential ones. The thesis ends up with an opened epilogue where the relationships of the sport rituals, specially those generated by Barça, are analysed with the religious rites. At the end we come to the conclusion that these relationships go beyond the simple analogy to become a sort of ethnic-national religion

No description available.

No description available.

La tesi doctoral se centra en l'estudi del nacionalisme albanès en el territori de Kosova amb l'objectiu d'analitzar els seus orígens i la seva posterior evolució al llarg de la segona meitat del segle XX i l'inici del segle XXI fins a la proclamació, el 2008, de l'estat kosovar independent, una fita que culmina una etapa de l'evolució recent de la història de Kosova de forma exitosa per als interessos del seu moviment nacional.El territori de Kosova ha estat, especialment al llarg del segle XX, una zona en disputa permanent entre dues sobiranies, la sèrbia i l'albanesa. Des de la seva integració al regne dels eslaus del Sud, el precedent del regne de Iugoslàvia, la població albanesa de Kosova visqué, fins a la fi del conflicte bèl·lic de 1999, sota dominació sèrbia, exceptuant un breu període durant la Segona Guerra Mundial, i l'ocupació nazi i feixista dels Balcans que, paradoxalment, propicià la unificació del territori de Kosova a l'Albània ocupada per les tropes de Mussolini.Kosova ha estat, doncs, un territori en disputa entre dos moviments nacionalistes que han construït bona part del seu discurs en base a la reivindicació d'aquest territori.La història del moviment nacional albanès de Kosova que centra aquest treball és una història d'èxit, que ha conduit aquest territori a esdevenir un estat independent, una situació difícilment imaginable en el moment de la gènesi d'aquest mateix moviment.Un dels objectius principals de la present tesi doctoral és analitzar la gènesi i la posterior evolució del moviment nacionalista albanès a Kosova arribant fins al moment històric en el qual aquest moviment assoleix la fita de proclamar l'estat kosovar. Aquest moviment té les seves arrels en la Lliga de Prizren, constituïda el 1878, esdevenint la primera expressió organitzada del nacionalisme albanès, aleshores amb l'objectiu de desfer-se del jou otomà i construir l'estat independent d'Albània. L'establiment d'una Albània independent, el 1912, que deixà bona part dels albanesos fora de les fronteres del nou estat, propicià el sorgiment d'un nou nacionalisme albanès perifèric, amb epicentre a Kosova, que reclamava la integració dels territoris poblats majoritàriament per albanesos al recentment creat estat d'Albània.La tesi doctoral Kosova. Gènesi i evolució del moviment nacional albanès, de l'autonomia iugoslava a l'estat kosovar independent té com a objectiu fonamental analitzar el naixement i l'evolució del nacionalisme albanokosovar dins de la Iugoslàvia socialista i federal i explicar les causes que acaben conduint aquest moviment nacional a la proclamació d'un estat independent, una fita que culmina bona part de les seves aspiracions. / La tesis doctoral se centra en el estudio del nacionalismo albanés en el territorio de Kosova con el objetivo de analizar sus orígenes y su posterior evolución a lo largo de la segunda mitad del siglo XX y el inicio del XXI hasta la proclamación, en 2008, del estado kosovar independiente, un hecho que culmina una etapa de la evolución reciente de la historia de Kosova de forma exitosa para los intereses de su movimiento nacional.El territorio de Kosova ha sido, especialmente durante el siglo XX, una zona en permanente disputa entre dos soberanías, la serbia y la albanesa. Des de su integración en el reino de los eslavos del Sur, el precedente del reino de Yugoslavia, la población albanesa de Kosova vivió, hasta el conflicto bélico de 1999, bajo dominación serbia, a excepción de un breve período durante la II Guerra Mundial y la ocupación nazi y fascista de los Balcanes que, paradójicamente, propició la unificación del territorio de Kosova a la Albania ocupada por Mussolini. Kosova ha sido, pues, un territorio en disputa entre dos movimientos nacionalistas que han construido su discurso en base a la reivindicación de este territorio.La historia del movimiento nacional albanés de Kosova que centra este trabajo es una historia de éxito, que ha conducido a esta región a convertirse en un estado independiente, una situación difícilmente imaginable en el momento de la génesis de este mismo movimiento.Uno de los objetivos principales de la presente tesis doctoral es analizar el nacimiento y la posterior evolución del movimiento nacionalista albanés en Kosova hasta el momento histórico en el que este movimiento consigue el objetivo de proclamar el estado kosovar. Este movimiento tiene sus raíces en la Liga de Prizren, creada en 1878, la primera expresión organizada del nacionalismo albanés partidaria de deshacerse del yugo otomano y de construir el estado independiente de Albania. El establecimiento de una Albania independiente, en 1912, que dejó buena parte de los albaneses fuera de las fronteras del nuevo estado, propició el nacimiento de un nuevo nacionalismo albanés periférico, con epicentro en Kosova, que reclamaba la integración de los territorios mayoritariamente poblados por albaneses en el recientemente creado estado de Albania.La presente tesis doctoral tiene como objetivo fundamental analizar el nacimiento y la evolución del nacionalismo albanokosovar dentro de la Yugoslavia socialista y federal y explicar las causas que acaban conduciendo a este movimiento a la proclamación de un estado independiente culminando así parte de sus aspiraciones históricas. / The thesis focuses on the study of Albanian nationalism in Kosovo with the aim of analyzing their origins and their subsequent evolution during the second half of the twentieth century until the start of the twenty-first century and the proclamation, in 2008, of an independent Kosovar state, culminating a period of recent developments in the history of Kosova so successful for the interests of their national movement.The territory of Kosova has been, especially during the twentieth century, an area in constant dispute between two sovereignties, the Serbian and the Albanian. Since its integration into the Kingdom of the South Slavs, the precedent of the Kingdom of Yugoslavia, the Albanians of Kosova lived, until the end of the war of 1999, under Serbian domination, except for a brief period during World War II and Nazi-fascist occupation of the Balkans that, paradoxically, unified Kosova and Albania. Kosova has been a disputed territory between two nationalist movements that have built much of his speech on the basis of the claim of that territory.The history of the Kosova Albanian national movement focused in this work is a success story that has led this country to become an independent state, a situation hardly imaginable at the time of the genesis of the movement.A major focus of this thesis is to study the genesis and subsequent evolution of the Albanian nationalist movement in Kosova till the historic moment when this movement proclaims the independent state of Kosova. This movement has its roots in the League of Prizren, founded in 1878, becoming the first organized expression of Albanian nationalism, then with the aim of getting rid of the Ottoman yoke and building the independent state of Albania. The establishment of an independent Albania, in 1912, which left much of Albanians outside the borders of the new state, favoured the emergence of a new peripheral Albanian nationalism, with its epicentre in Kosova, which called for the integration of territories populated mainly by Albanians to the newly created state of Albania.The thesis has the objective of analyze the birth and evolution of Kosovar Albanian nationalism in the socialist federal Yugoslavia and explain the reasons that drove this national movement to the proclamation of an independent state, a goal that ends much of their aspirations. / La thèse se concentre sur l'étude du nationalisme albanais au Kosova dans le but d'analyser leurs origines et leur évolution ultérieure au cours de la seconde moitié du XXe siècle jusqu'au début du XXIe siècle avec la proclamation, en 2008, d'un état kosovar indépendant, une étape qui met la fin à une période de l'évolution récente dans l'histoire du Kosova avec un grand succès pour son mouvement national albanais.Le territoire du Kosovo a été, en particulier au cours du XXe siècle, une zone en litige constant entre deux souverainetés, la serbe et l'albanaise. Depuis son intégration dans le Royaume des Slaves du Sud, le précédent du Royaume de Yougoslavie, les Albanais du Kosova ont vécu, jusqu'à la fin de la guerre de 1999, sous la domination serbe, sauf pour une brève période au cours de la IIe Guerre Mondiale et l'occupation nazie-fasciste des Balkans qui, paradoxalement, a favorisée l'unification du territoire du Kosova à l'Albanie occupée par les troupes de Mussolini. Le Kosova a, donc, été un territoire contesté entre les deux mouvements nationalistes qui ont construit l'essentiel de son discours sur la base de la revendication de ce territoire.L'histoire du mouvement national albanais du Kosova, que ce travail analyse, est une histoire réussite qui a conduit ce pays à devenir un état indépendant, une situation difficilement imaginable au moment de la genèse de ce mouvement.Un des principaux objectifs de cette thèse est d'étudier la genèse et l'évolution ultérieure du mouvement nationaliste albanais du Kosova jusqu'au moment historique dans lequel ce mouvement réussit le but de proclamer l'état kosovar. Ce mouvement a ses racines dans la Ligue de Prizren, fondée en 1878, devenant ainsi la première expression organisée du nationalisme albanais avec le but de se débarrasser du joug ottoman et construire l'état indépendant d'Albanie. La création d'une Albanie indépendante, en 1912, qui laisse beaucoup d'Albanais en dehors des frontières du nouvel état, a favorisé l'émergence d'un nouveau nationalisme albanais périphérique, avec son épicentre au Kosova, qui a appelé à l'intégration des territoires peuplés principalement par des Albanais au nouvel état d'Albanie.La thèse à, donc, pour objectif analyser la naissance et l'évolution du nationalisme albanais du Kosova dans la Yougoslavie fédérale et socialiste et expliquer les raisons qui ont conduit ce mouvement national à la proclamation d'un état indépendant, un objectif qui met la fin à la plupart de ses aspirations.

Este estudio tiene por objetivo fundamentar el análisis y la interpretación de la "construcción" y de la trayectoria discursiva, histórica e ideológica del catalanismo o nacionalismo catalán, a partir de la crítica al paradigma existente basado en la dicotomía entre los conceptos de nación y nacionalismo: el étnico-cultural y el cívico-político.A lo largo de este estudio se ha fijado como cuestión central la crítica al paradigma que define que no hay compatibilidad entre nacionalismo cultural y nacionalismo político, sino que hay una dicotomía irreducible entre ellos. Sin embargo, se puede afirmar que en el caso del nacionalismo catalán, su nacionalismo es tanto cultural como político, pues la apelación a una pretendida realidad objetiva y precedente - la nación cultural - como su fundamento y su contenido efectivo - no es incompatible con el carácter voluntarista y proyectivo de su nacionalismo político, con la voluntad política de alcanzar una mayor autonomía para Cataluña.

El Barrio Gótico de Barcelona fue construido en las décadas centrales del siglo XX. De hecho, su nombre también es una creación moderna, ya que tradicionalmente el espacio era conocido como barrio de la Catedral. Aunque en teoría los monumentos históricos nos remiten a épocas pasadas, en muchos casos han sido fabricados recientemente, tanto en su forma como en su función social. La medievalización del centro histórico de Barcelona transformó físicamente el barrio institucional de la ciudad, dotándolo de nuevos significados simbólicos y de una apariencia antigua que hasta entonces no poseía. Si desde mediados del siglo XIX Barcelona comenzó a adaptarse a las necesidades del nuevo sistema productivo, su transformación no sólo afectó a la nueva ciudad extramuros que proyectaría Cerdà, sino que al mismo tiempo iniciaría la modificación del viejo núcleo que hasta 1854 había estado amurallado, y que pocos años más tarde comenzaría a ser llamado «ciutat vella». La burguesía industrial, ante la necesidad de circulación, control e higiene destruiría el trazado urbano medieval y todos los edificios históricos que allí se encontraban, pero ante la necesidad de signos de identificación colectiva comenzaría a planificar la exhibición de su propia historia. Este proceso se inició con la construcción de la fachada de la Catedral entre 1887 y 1912, y concluiría con la monumentalización historicista de todo el barrio que la rodea, aproximadamente entre 1927 y 1970. Pero si en un principio la monumentalización de la ciudad histórica fue un proyecto de la burguesía local con el fin de exhibir la arquitectura nacional catalana, en la práctica las obras sólo pudieron justificarse por los ingresos que generaría el nuevo turismo urbano, el cual gusta de contemplar edificios de apariencia antiguos, sean o no originales. Por lo tanto, la tesis analiza el uso político del pasado y su posterior conversión en una mercancía cualquiera, enmarcando el análisis dentro del llamado «marketing urbano», cuyo objetivo es crear marcas con las ciudades para posicionarse en el mercado internacional que compite por la atracción de inversiones y turistas. En este sentido, para atraer visitantes se requiere un espacio seguro y cautivador, en donde los conflictos sociales, si existen, deben estar escondidos. Tanto la apertura de la vía Layetana como la construcción del Barrio Gótico supusieron operaciones de higiene urbana y social, encaminadas a revalorizar una zona degradada. Por un lado, la sustitución de viviendas populares por entidades financieras, oficinas, hoteles y restaurantes junto a un barrio de apariencia medieval, provocó el desplazamiento de los habitantes tradicionales que no pudieron pagar el nuevo valor del suelo, siendo sustituidos por una incipiente clase media. Pero por otro lado, en una ciudad industrial y con un importante movimiento obrero como lo era Barcelona, el monumento o la creación de espacios monumentales fueron pensados como una manera de potenciar el orgullo cívico. Si en el «lugar de memoria» se comparten significados, es decir, es la creación de un punto de encuentro para una comunidad cualquiera y que toma como referencia un pasado supuestamente común, al mismo tiempo el lugar suele fomentar un vínculo puramente emocional, de manera que el ciudadano lo perciba como propio y presuma de ello. Es un sistema de gobernabilidad basado en valores compartidos, utilizado por el poder con el fin de impulsar la creencia de que el desarrollo de la ciudad beneficia a todos sus habitantes. En términos de gestión urbana contemporánea se conoce como «patriotismo cívico», de manera que si el ciudadano estima a su ciudad tanto como a su patria aceptará más fácilmente trabajar por ella. / The Barcelona Gothic Quarter was built in the twentieth century. Although theoretically, the historic monuments reference past epochs, in many cases they were constructed recently, both in their form and their social purpose. The industrial bourgeoisie destroyed many buildings in the medieval quarter in order to facilitate improved circulation, social control and sanitation, however, the redevelopment of the quarter was used as an opportunity to exhibit and emphasise their own history. This process started with the construction of the cathedral facade between 1887 and 1912, and ended with the historic monumentalisation of the whole quarter, which occurred approximately between 1927 and 1970.The beginning of the monumentalisation of the historic city was a local bourgeoisie project to promote national Catalan architecture, but the redevelopment was self-financing from increased income generated from urban tourism with its appreciation of buildings with an ancient appearance, irrespective of whether they are original. This thesis analyses the political use of the past and its subsequent commoditisation alongside city marketing, whose aim is to create a distinctive brand for the city in the international tourism market so that it successfully competes for tourism and inward investment. In this sense, to attract tourism and inward investment, the city has to be safe and captivating and successfully conceal any socials conflicts. The redevelopment of the city was also a social engineering operation which helped to regenerate a dilapidated area. The change of building use from dwellings to financial institutions, offices and hotels caused the displacement of existing residents, who could not pay the new land value. Monuments were also justified as one way of promoting civic pride, so other citizens would raise their own appreciation of the city and help to promote it. In urban design, this is called «civic patriotism», if the citizen appreciates and feels proud of their city alongside their national patriotism, they would be more willing to accept working for it.

No description available.