University, Diss., 2005--Bremen.

Ante la situación coyuntural de saturación en que se encuentra la costa brava, se propone un estudio sobre los itinerarios peatonales en las zonas rocosas de la misma, conocidos como caminos de ronda, como elementos singulares de la misma y limite tradicional entre el dominio público y privado, además de alternativa al ocio de muchos visitantes. * El análisis se divide en cuatro partes donde cada una goza de autonomía metodología a la vez que configuran un discurso global. Así en la primera, la de los antecedentes, se demuestra a partir del análisis de la cartografía antigua y de las postales la existencia de algunos fragmentos desde el siglo XVII, y como con la llegada del primer turismo a principios de siglo fueron dados a conocer mediante diversas publicaciones especializadas.* A partir del camino de Sagaro (primero urbanizado) y de las normas costa brava de 1954 (primera legislación especifica), de la mano de los diferentes planeamientos urbanísticos, se extienden por todo el litoral en un proceso prolongado en el tiempo hasta nuestros días pero sin criterios comunes como se evidencia en la segunda parte.* En la tercera se realiza un completo catalogo-guía del estado actual de estos caminos con todos sus incidentes así como un análisis de sus elementos de composición desde diversas ópticas poniendo de manifiesto la falta de coherencia de muchas de las soluciones y el criterio especulativo y minimalista de las actuaciones en ellos realizados.* En la última parte se propone un plan global que se desarrolla en todos sus aspectos, incluso en la propuesta de una nueva herramienta gráfica, la manipulación de imágenes por medios informáticos, con la que se ilustra un proyecto especifico de camino configurando un discurso grafico paralelo que se desarrolla en el segundo volumen.

S'han estudiat les comunitats ornítiques dels boscos i bosquines esclerofil·les que es troben situades a las muntanyes de la Costa Brava (Girona). Suredes, alzinars i garrigues del massís de les Alberes, massís del Montgrí, massís de les Gavarres, massís de Begur i Massís de Cadiretes han estat els ambients seleccionats per l'estudi. S'ha fet el seguiment de les comunitats d'aus que es troben a la primavera (moment de màxim us territorial i per tant de màxima detectabilitat) mitjançant la metodologia de les estacions d'escolta, que s'ha trobat que és la més adient per aquest tipus d'estudis. De cada comunitat vegetal de cada una de les muntanyes estudiades, s'ha realitzat un total de vint estacions d'escolta. El rendiment total ha estat de 120 estacions de les que sis han correspost a la sureda, 40 als alzinars i 20 a la garriga. De la comparació de les comunitats ornítiques estudiades, a les suredes s'ha trobat un índex de similitud molt elevat (índexs de Jaccard i Sorensen) entre les muntanyes(Gavarres i Cadiretes). S'han analitzat els valors de riquesa total i riquesa mitjana, en els que s'ha demostrat que són les suredes les comunitats amb els valors més elevats, tal i com ja havien demostrat altres autors, tot i que l'alzinar de Begur ha sorprès per presentar el valor de riquesa mitjana més elevat. Les anàlisi de freqüència relativa han mostrat les espècies amb major presència; a més, s'obté una proporció global de les espècies que en el cas de la sureda cal destacar una elevada proporció d'espècies situada a la franja del 0-50 %. Aquest resultat també és similar en els casos de l'alzinar i la garriga. Aquestes dades ens indiquen que les comunitats esclerofil·les estudiades, les espècies que les ocupen ho fan en baixa proporció. L'anàlisi per preferències ecològiques demostra que, en el conjunt de comunitats analitzades, dominen les espècies ubiqüistes (~ 50 %). Per comunitats, destaca la homogeneïtat de la sureda i la heterogeneïtat dels alzinars estudiats, tant en el conjunt de les espècies com en la discriminació realitzada per índex de freqüències relatives superior al 50%. La anàlisi per hàbits forestals mostra una certa repartició entre ubiqüistes, especialistes i generalistes per al conjunt de les espècies. Per comunitats, cal indicar una homogeneïtat en suredes i una similitud entre alzinars. La categoria ubiquista ha estat la menor representada, en valors situats entre el 10 i 22 % de les espècies en els àmbits estudiats, passant a una magnitud d'entre un 0 i un 18% en el nivell de freqüència relativa superior al 50 %. La anàlisi per l'origen de les espècies, apunta a una elevada presència de paleàrtics (superior al 50%) i baixa presència de nòrdics (9%). Aquests valors es mantenen en la anàlisi per comunitats, a on en la discriminació per freqüències relatives superiors al 50% s'ha observat un augment significatiu de les paleàrtiques, que en algunes comunitats assoleixen valors de fins el 80%, desapareixent les que provenen del sud-oest. Les dades poc comparables entre els alzinars responen a la tipologia diversa d'aquests: els del massís de Begur corresponen a petits retalls que es troben a les vessants més humides que no han estat edificades, i es troben rodejades per pinedes; per una altra banda, els alzinars del massís de l'Albera es troben situats a major alçada, amb un bon desenvolupament i constitueixen ambients continus i extensos. La garriga del massís del Montgrí ha estat la única considerada en el present estudi; s'han aportat dades de las seves poblacions ornítiques, aspecte que no havia estat estudiat fins al moment. / Bird's populations present in cork oak forest, holm oak forest and "garriga" formation have been studied during spring, on Alberes Massif, Montgrí Massif, Gavarres Massif, Begur Massif and Cadiretes Massif, located at Costa Brava (NE of the Iberian peninsula) where this forests communities are dominants. Using the methodology of the point counts, several bird's population parameters as similarity index, total and mean richness, relative frequency, ecological preferences, forestry habitat selection and origin of the species have been measured. The results show that cork oak forest supports the higher values of richness and similarity. At this community, a great number of species that use understory resources have been recorded, either globally than on species with high relative frequencies due to the actual physiognomy of cork oak grove.There are great differences on bird's populations structure and composition between the holm oak forest studied, an answer is the structure of the forests; on Begur massif, holm oak forest are patches located in a high residential area surrounded by pine trees, at the other hand, forests of Alberes are well developed and form a large and homogeneous forest. Finally, despite the "garriga" formation of the Montgrí massif has not been compared with others, data on bird's population that never has been undergone are presented. / Se han estudiado las comunidades orníticas de los bosques esclerófilos que se encuentran en las montañas situadas en la Costa Brava (Girona.) Alcornocales, encinares y garrriga de la Albera, Montgrí, Gavarres, Begur y Cadiretes han sido los ambientes seleccionados para el estudio. Se han monitorizado las comunidades que se encuentran en primavera (momento de máximo uso territorial y por tanto detectabilidadl) mediante la metodología de estaciones de escucha que es la que se ha encontrado más adecuada para este tipo de estudios. De cada comunidad de cada montaña se han realizado un total de veinte estaciones de escucha. El rendimiento total ha sido de 120 estaciones de las cuales 60 han correspondido a alcornocales, 40 a encinares y 20 a la garriga. De la comparación de las comunidades orníticas estudiadas, en los alcornocales se ha encontrado una similitud muy elevada (índices de Jaccard y Sorensen) entre las montañas. Se han analizado los valores de riqueza total y riqueza media, en los que se ha demostrado que son los alcornocales las comunidades con los valores más elevados, tal y como ya habían señalado otros autores, aunque el encinar de Begur ha sorprendido por presentar el valor de riqueza media más elevado. Los análisis de frecuencia relativa nos muestran las especies con mayor presencia y además se obtiene una proporción global del conjunto de las especies. En el caso del alcornocal cabe destacar una elevada proporción de especies en la franja 0-50%. Este resultado también es similar en el encinar y la garriga. Esto nos indica que en estas comunidades esclerófilas las especies que las pueblan lo hacen en baja proporción. El análisis por preferencias ecológicas demuestra que en el conjunto de comunidades esclerófilas estudiadas, dominan las ubicuistas (~50%). Por comunidades destaca la homogeneidad de datos del alcornocal y la disparidad de los encinares estudiados, tanto en el conjunto de las especies como en la discriminación por índices de frecuencias relativas >50%. El análisis por hábitos forestales muestra una cierta repartición entre ubicuistas, especialistas y generalistas para el conjunto de las especies. Por comunidades, indicar homogeneidad en alcornocales y similitud entre encinares. La categoría ubicuista ha sido la menos representada, con valores entre e 10 y 22% de las especies en los ámbitos estudiados, pasando a una magnitud de entre un 0 y un 18% en el nivel de frecuencia relativa superior al 50%. El análisis por origen de las especies apunta una elevada presencia de Paleárticas (>50%) y baja presencia de Nórdicas (9%). Estos valores se mantienen en el análisis por comunidades, donde en la discriminación por frecuencias relativas >50% observamos un importante aumento de las Palearticas que en algunas comunidades llegan a valores del 80%, desapareciendo las del SW. Los datos poco comparables entre los encinares responde a la diversa tipología de estos; los de Begur son pequeños retales que se instalan en las vertientes más húmedas no edificadas, rodeadas por pinares en un macizo cercano al mar; por contra, los encinares de l'Albera están situados a mayor altura y están bien desarrollados, constituyendo ambientes continuos y extensos. La garriga del Montgrí ha sido la única considerada en el estudio, en este aspecto, se han aportado datos de sus poblaciones orníticas que no se habían estudiado hasta el momento.

L'objectiu d'aquesta tesi és analitzar els preus hotelers, que inclouen tant el preu que cobra l'hoteler com el que paga el turista. Més en concret, aquesta tesi pretén entendre i explicar la política de preus del sector hoteler, utilitzant per aquest fi els conceptes, instruments i models de l'anàlisi econòmica. L'explotació exhaustiva dels catàlegs dels operadors turístics representa la principal aposta metodològica d'aquest treball. També s'han creat diferents bases de dades de preus hotelers, s'han explotat les dades i preus de guies hoteleres, i s'han fet enquestes als hotelers per conèixer el preu que paga un turista particular. Les aportacions més importants fan referència als preus del sector hoteler, que és el nucli principal del treball, i es podrien resumir de la manera següent:-Determinar com es determinen els preus en el sector hoteler-Conèixer el grau de competència entre operadors turístics-Disposar d'una evolució temporal i estacional dels preus dels hotels. En aquest sentit, la metodologia i les dades emprades podrien ser un punt de partida per elaborar una sèrie temporal de preus i d'aquesta manera corregir la mancança actual d'un índex de preus hoteler -Identificar els serveis i les característiques dels hotels que no tenen un preu explícit, però que resulten rellevants a l'hora de negociar uns preus superiors-Examinar les estratègies de preus d'alguns operadors turístics estrangers-I, en general, millorar el coneixement sobre els preus hotelers / The aim of this thesis is to analyse hotel prices, which include both the rate the hotel charges and what the tourist pays. More concretely, the thesis aims to understand and explain the charges policy of the hotel sector and uses to this end the concepts, tools and models of economic analysis.The exhaustive examination of tour operators' brochures is the main method used in this study. Various data bases of hotel charges were also created; the data and tariffs in hotel guides were used; and questionnaires were submitted to hoteliers on the tariffs a private tourist pays.The main contributions referred to the prices in the hotel sector, which is the central nucleus of the study, and can be summarised as follows:-To determine how tariffs are set in the hotel sector.-To find how much competition there is between tour operators.-To examine how hotel charges vary over time and seasonally. The methodology and data employed could be a starting-point for working out a series of charges over time, and so rectifying the current lack of an index of hotel prices.-To identify the services and characteristics of those hotels without an explicit charge, but which are relevant when the question of negotiating higher charges arises.-To examine the price strategies of some foreign tour operators.-And, in general, to extend knowledge of hotel tariffs.

This research aims to understand the perception of civil society both organized and unorganized, regarding the problem of floods and their management. This is based on a case study of the following municipalities; Calonge, Torroella de Montgrí and Tossa de Mar. This is achieved through a mixed methodology that combines qualitative and quantitative aspects and applies three complementary techniques of data collection: a) surveys of residents in flood-prone areas; b) interviews with mayors and technical environments within each of the respective municipalities of the study, and c) Focus Groups sessions with civil society representatives previously defined. The main results show that the flood experience is a determinant to know social perception of flood risk and structural measures have great support by local authorities and residents of areas prone to flooding. However, organized civil society prefers to enhance non-structural measures for the protection and management of flood risk. / La presente investigación pretende dar a conocer la percepción de la sociedad civil organizada y no organizada respecto a las inundaciones y su gestión, a partir de un caso de estudio configurado por los municipios de Calonge, Torroella de Montgrí y Tossa de Mar. Para ello se desarrolla una metodología mixta que combina aspectos cualitativos y cuantitativos y se aplican tres técnicas complementarias de recolección de datos: a) encuestas a los residentes de las zonas expuestas a las inundaciones; b) entrevistas a los alcaldes y técnicos de medio ambiente de cada uno de los respectivos municipios de estudio; y c) sesiones de Focus Groups con representantes de la sociedad civil previamente definidos. Los principales resultados establecen que la experiencia con las inundaciones es determinante en la percepción de este riesgo y que las medidas estructurales presentan un gran soporte tanto por parte de las autoridades locales como de los residentes de las zonas expuestas a las inundaciones. Sin embargo, la sociedad civil organizada prefiere potenciar las medidas no estructurales destinadas a la protección y convivencia con el riesgo de inundación.

El present estudi té com a principal objectiu el disseny d'un Sistema d'informació Ambiental(SIA). El principal instrument utilitzat per obtenir la informació amb aquest sistema d'informació són els indicadors. Concretament, el SIA ha estat desenvolupat per ser usat en els processos de gestió integrada de zones costaneres (ICZM), de manera que els indicadors empratsintenten ser representatius dels principals elements econòmics, socials i ambientals queinteractuen en les zones costaneres. El procés de disseny d'aquest Sistema d'InformacióAmbiental es pot dividir en diferents sub-objectius:- el primer consisteix en la recerca de tota la informació socio-econòmica i ambiental actual que es consideri necessària. A banda d'aquesta informació s'ha de generar aquella informació que es consideri important per a la gestió i per la comprensió de la situació actual dels sistemes naturals que es troben a la zona d'estudi.- el segon objectiu és la creació del sistema d'indicadors, dividits en: sectorials, de gestiói de condició. Cada indicador ha de tenir un protocol pel seu càlcul i la seva futurarepetició. Un cop mesurats es representaran gràficament per facil itar la sevainterpretació.- el darrer objectiu consisteix en l'anàlisi i en la síntesi dels resultats obtinguts del càlculdels indicadors. Per la síntesi s'utilitza una anàlisi de components principals que estradueix en un conjunt d'indicadors estratègics. Per l'anàlisi s'utilitza l'equació I.P.A.T.que ens ha de permetre relacionar els resultats obtinguts mitjançant els indicadors ambla sostenibilitat territorial de l'àrea d'estudi.- Finalment, de les conclusions s'han de despendre una sèrie de recomanacions per alsgestors i per l'empresa privada, amb la finalitat d'assolir una gestió més sostenible de lazona costanera.En el disseny del SIA i per tal d'assolir els diferents objectius, s'ha utilitzat el modelconceptual D-P.S.I.R. d'anàlisi dels conductors "drivers" (D), les pressions (P), els estats (S),els impactes (I) i les respostes (R). Aquest model està àmpliament reconegut per la OCDE i altres organitzacions internacionals, i és emprat en l'anàlisi de la problemàtica ambiental.

En la tesi es presenta una anàlisi de l'evolució dels canvis succeïts en el paisatge costaner de la Costa Brava (22 municipis litorals) en els darrers cinquanta anys (1956-2003); un estudi de la seva estructura ecopaisatgística, actual i passada, amb una especial èmfasi en la diagnosi de les conseqüències geoambientals de l'esclat urbanístic iniciat a la dècada de 1960, i s'ha determinat quina ha estat la tendència de canvi en els darrers vint-i-cinc anys la qual s'ha utilitzat per a elaborar models explicatius de la dinàmica territorial seguida i projectar-los cap al futur tot dissenyant escenaris probables.A les Bases teòriques s'exposa en quina parcel·la del coneixement científic es situa aquesta recerca i es repassa l'evolució dels diferents corrents i enfocaments que han precedit, dins la Ciència Geogràfica, els estudis sobre transformació del paisatge. Es posa especial en els principis i metodologies que plantegen les dues escoles d'anàlisi del paisatge en que es basa aquesta tesi: la Landscape Ecology i la estructurada a l'entorn del programa internacional Land Use and Land Cover Change (LUCC). S'ha dissenyat una pauta metodològica per a l'anàlisi paisatgística d'un territori a diferents escales: des de l'àmbit regional de tota la Costa Brava (66.230 ha), on es poden detectar les tendències generals, fins l'estudi detallat a escala local, on s'ha pres com a àrea d'estudi tres municipis del centre de la Costa Brava (6.960 Ha): Palamós, Calonge i Castell-Platja d'Aro. Els principals resultats obtinguts són els següents:Una cartografia d'usos i cobertes del sòl de tres períodes temporals i la conseqüent interpretació espacial per a cada etapa: 1957 (situació preturística), 1980 (inici de les actuacions dels ajuntaments democràtics) i 2003 (actualitat).Una anàlisi quantitativa de la transformació del paisatge i de les relacions espacials associades al canvi, a partir de la cartografia d'usos i cobertes del sòl dels tres períodes mapificats (1956, 1980, 2003). Amb l'objectiu d'arribar a definir quina ha estat la dinàmica dels canvis ocorreguts al llarg dels darrers gairebé cinquanta anys. Una anàlisi de l'estructura del mosaic paisatgístic de cadascun dels talls temporals per mitjà de l'aplicació dels principals índexs de l'Ecologia del Paisatge. S'ha analitzat la geometria de la conversió dels usos del sòl i s'han posat de manifest les repercussions ecològiques i paisatgístiques d'aquests canvis. Per una banda, a partir del càlcul i interpretació dels índexos esmentats s'ha analitzat l'evolució de la morfologia i la distribució territorial dels quatre principals usos i cobertes del sòl de la Costa Brava. Per l'altra, per a la Costa Brava centre s'ha analitzat l'estat dels dos sistemes naturals del litoral amb més pressió antròpica: la franja estrictament costanera i les masses forestals. Respecte als tres municipis de la Costa Brava centre s'han tingut en compte en l'anàlisi de l'evolució del paisatge a escala local, les actuacions desenvolupades en l'àmbit urbanístic municipal i les seves conseqüències paisatgístiques i ambientals.A partir de la informació ja processada, s'han detectat les tendències de canvi a partir de models de canvi d'usos i cobertes del sòl. S'han incorporat també els factors biofísics i antròpics, socials i econòmics, condicionants i responsables d'una determinada utilització del territori en cadascun dels tres períodes. Mitjançant l'anàlisi multivariable s'ha intentat descobrir el conjunt de factors que influencien en la taxa i el patró espacial de canvi d'usos i les seves conseqüències territorials.Finalment s'ha aplicat un model de simulació, basat en els automatismes cel·lulars de Markov, per tal de projectar les tendències de canvi i plantejar escenaris futurs, una eina bàsica per a la planificació futura del territori i per al control de les problemàtiques ambientals. Aquestes mesures serveixen per a definir, per a la Costa Brava centre, un patró espacial dels canvis d'usos del sòl a nivell local, i, per al conjunt de la Costa Brava, per a predir, mitjançant models de simulació quantitativa, els possibles desenvolupaments i per estimar els impactes. / In this work, an analysis of changes occurred in the coastal landscape of the Costa Brava (22 towns) is presented. Furthermore, one research about the ecological structure of the current and former landscape is introduced, with an special outline in the diagnosis of the geoenvironmental consequences of the urban sprawl started in the decade of 1960. The trends of changes occurred in the last 25 years have been used to built models of those land dynamics and its projection to the future under the framework of several possible sceneries.In the chapter on the state of the art, the main geographic schools about landscape studies are presented. Concepts and methodologies used by Landscape Ecology and the international research programme Land Use and Land Cover Change (LUCC) are explained.A methodology orientated to the analysis of the landscape at different scales was prepared. From the regional scale of the whole Costa Brava (66.230 ha), where general trends could be detected, until a detailed analysis at the local scale where an area formed by three coastal towns from the centre of Costa Brava (6.960 Ha): Palamós, Calonge i Castell-Platja d'Aro, were selected. The main results obtained in this work are the following:A cartography of land-use and land-cover of three different periods with the corresponding spatial interpretation for each stage: 1957 (pretouristical steady), 1980 (beginning of the democratic councils) and 2003 (current period).A quantitative analysis of the landscape changes and the spatial relations related with these changes derived from the land-use and land-cover mapping in the three periods mapped (1956, 1980, 2003). The main goal was to describe the dynamics of changes over the last 50 years.An analysis of landscape pattern for each one of the selected periods through the framework delivered by the Landscape Ecology theory, basically the fractal indexes. Environmental consequences of the landscape pattern were outlined. Furthermore, for the central sector of Costa Brava, changes in coastal zone and forest covers were analysed with a great detail.Trends in land-use and land-cover changes were modelled integrating biophysical and socio-economical factors. Multivariant analysis was used to find main driving forces of changes. Finally, a simulation model based on cellullars automata of Markov was used with the goal to built some sceneries of future, a basic tool in the landscape planning and in the environment management. This cluster of measures are useful to define a spatial pattern of land-use changes, as at a local scale as for the whole of Costa Brava region.

This thesis aims to expand knowledge about the management of domestic water consumption. Among the various factors that influence water consumption, price and other economic variables have already been addressed by much research on this topic, obviously because of their implications for demand management. However, other factors such as the dominant urban model, the demographic structure and certain social values may also play a very important mediating role. This thesis aims to explore the factors (demographic, regional, socioeconomic, cultural, etc.) that influence domestic water consumption in two different but complementary scales: a local scale (municipalities in the Girona counties of Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l’Estany and Selva) and a household scale (in suburban areas in the municipalities of Blanes, Caldes de Malavella, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Santa Coloma de Farners, Sils, Tossa de Mar, Vidreres and Vilobí d’Onyar) / La present tesi té com a objectiu principal ampliar els coneixements la gestió de l’aigua per a usos domèstics. Entre els diferents factors que influeixen en el consum d’aigua, els preus i altres variables econòmiques han estat objecte de bona part de les investigacions sobre el tema. No obstant això, altres factors com, per exemple, el model d’ocupació urbana dominant, l’estructura demogràfica o certs valors socials, poden tenir també un rol molt rellevant. En aquesta tesi es proposa aprofundir sobre els factors (demogràfics, territorials, socioeconòmics, culturals, etc.) que incideixen en la demanda d’aigua per a usos domèstics, a dues escales diferents però complementàries: la municipal (municipis de les comarques gironines de l’Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l’Estany i La Selva) i la llar (urbanitzacions dels municipis de Blanes, Caldes de Malavella, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Santa Coloma de Farners, Sils, Tossa de Mar, Vidreres i Vilobí d’Onyar)

La tesi doctoral desenvolupada, emmarcada dins del camp de les Ciències Ambientals, aplica la Geologia Ambiental orientada al coneixement dels processos i recursos geològics de cara a la planificació i a l'ordenació del territori. Com a zona d'estudi s'ha seleccionat la Costa Brava meridional, concretament tota l'àrea litoral compresa per les conques hidrogràfiques de l'Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa i riera de Lloret (75 km de línia de costa i una extensió de 291 km2).Aquest treball, amb l'aptitud integradora dels conceptes i mètodes propis de les Ciències Geològiques i Ambientals, s'ha proposat com a objectius globals l'anàlisi de la qualitat i del comportament físic i químic dels materials terrestres en front les accions humanes i de la seva utilització com a recursos; l'estudi dels processos naturals i de la influència que puguin tenir sobre l'home o bé els efectes que aquest pot causar sobre aquells, i per últim, com a derivació dels anteriors, el disseny i aplicació d'instruments de tipus preventiu en la gestió del territori; és a dir, la planificació dels usos del territori.Amb la filosofia de recerca basada en que els factor geològics són uns elements d'ajuda per a la visió integral d'un territori, s'han estudiat diferents variables geoambientals procurant traduir el coneixement del medi en informació apta per a la presa de decisions sobre l'ús i preservació d'aquest àmbit litoral. Els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) han estat clau per a la visió sistèmica del territori, per a la integració de les diferents variables geoambientals, així com per a la producció cartogràfica temàtica i final. Pel que fa als processos geològics, lligats a la dinàmica fluviotorrencial, s'han cartografiat les principals àrees d'actuació així com analitzat els factors que inicien, afavoreixen o magnifiquen la seva ocurrència. S'han estudiat les accions denudatives, els processos de transport-sedimentació i amb l'estudi integrat d'aquests processos i formes resultants s'han identificat unitats territorials caracteritzades per un comportament geomòrfic uniforme.En quant a l'anàlisi dels recursos geològics s'ha aprofundit en el coneixement dels recursos hídrics subterranis, les roques industrials i els georecursos litorals. Pel que fa als primers s'ha centrat en la delimitació de les principals unitats i subunitats aqüíferes, així com en acotar les geometries i principals característiques hidràuliques. Pel que fa als àrids i roques de construcció l'objectiu fonamental ha estat la delimitació cartogràfica d'aquells materials que per les seves propietats fisicoquímiques són potencialment aptes per als usos indicats. Finalment s'ha fet una recerca orientada a l'estudi de factors que limiten o condicionen el potencial geoturístic d'aquesta àrea litoral, concretament en els penya-segats i les platges.Les principals aportacions d'aquesta tesi doctoral es poden emmarcar en l'àmbit regional i fenomenològic, aspectes clau en la gestió i planificació territorial. Pel que fa al primer, destaquem l'aportació de dades geoambientals a nivell cartogràfic en relació a variables litoestructurals, de processos dinàmics com de recursos geològics. Des del punt de vista de l'àmbit fenomenològic destaquem la interacció de les variables estudiades a nivell de conca hidrogràfica, com són, entre d'altres, les relacions existents entre les diferents formacions aqüíferes; la possible participació de les aigües subterrànies en la resposta hidrològica del sistema fluviotorrencial, o la problemàtica derivada de l'antropització de la sorra de la platja com a conseqüència d'abocaments de terres i residus inerts als marges de les rieres. / La tesis doctoral desarrollada, enmarcada dentro del campo de las Ciencias Ambientales, aplica la Geología Ambiental orientada al conocimiento de los procesos y recursos geológicos para la planificación y ordenación del territorio. Como zona de estudio se ha seleccionado la Costa Brava meridional, concretamente toda el área litoral comprendida por las cuencas hidrográficas de la Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa y riera de Lloret (75 km de línea de costa y una extensión de 291 km2).Este trabajo, con la aptitud integradora de los conceptos y métodos propios de las Ciencias Geológicas y Ambientales, se ha propuesto como objetivos globales el análisis de la calidad y del comportamiento físico y químico de los materiales terrestres en frente las acciones humanas y de su utilización como recursos; el estudio de los procesos naturales y de la influencia que puedan tener sobre el hombre o bien los efectos que este puede causar sobre aquellos, y por último, como derivación de los anteriores, el diseño y aplicación de instrumentos de tipo preventivo en la gestión del territorio; es decir, la planificación de los usos del territorio. Con la filosofía de investigación basada en que los factores geológicos son unos elementos de ayuda para la visión integral de un territorio, se han estudiado diferentes variables geoambientales procurando traducir el conocimiento del medio en información apta para la toma de decisiones sobre el uso y preservación de este ámbito litoral. Los Sistemas de Información Geográfica (SIG) han sido clave para la visión sistémica del territorio, para la integración de las diferentes variables geoambientales, así como para la producción cartográfica temática y final.Con respecto a los procesos geológicos, relacionados con la dinámica fluviotorrencial, se han cartografiado las principales áreas de actuación así como analizado los factores que inician, favorecen o magnifican su ocurrencia. Se han estudiado las acciones denudativas, los procesos de transporte-sedimentación y con el estudio integrado de estos procesos y formas resultantes se han identificado unidades territoriales caracterizadas por un comportamiento geomórfico uniforme.En cuanto al análisis de los recursos geológicos se ha profundizado en el conocimiento de los recursos hídricos subterráneos, las rocas industriales y los georecursos litorales. Con respecto a los primeros nos hemos centrado en la delimitación de las principales unidades y subunidades acuíferas, así como en acotar las geometrías y principales características hidráulicas. Con respecto a los áridos y rocas de construcción el objetivo fundamental ha sido la delimitación cartográfica de aquellos materiales que por sus propiedades fisicoquímicas son potencialmente aptas para los usos indicados. Finalmente se ha hecho un estudio orientado a los factores que limitan o condicionan el potencial geoturístico de esta área litoral, concretamente en los acantilados y las playas.Las principales aportaciones de esta tesis doctoral se pueden enmarcar en el ámbito regional y fenomenológico, aspectos clave en la gestión y planificación territorial. Con respecto al primero, destacamos la aportación de datos geoambientales a nivel cartográfico de variables litoestructurales, de procesos dinámicos i de recursos geológicos. Desde el punto de vista del ámbito fenomenológico destacamos la interacción de las variables estudiadas a nivel de cuenca hidrográfica, como son, entre otras, las relaciones existentes entre las diferentes formaciones acuíferas; la posible participación de las aguas subterráneas en la respuesta hidrológica del sistema fluviotorrencial, o la problemática derivada de la antropización de la arena de la playa como consecuencia de vertidos de tierras y residuos inertes a los márgenes de las rieras. / This thesis developed is framed within the scope of the Environmental Sciences. Environmental Geology is applied to understand the geological processes and resources that take place in the area, thus enhancing the management of the territory. All the littoral area within the hydrographical basins of the Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa and riera de Lloret (75 km of coast line and an extension of 291 sq.km), a good part of the southern Costa Brava, has been selected as the study zone.This work, with its ability to integrate the concepts and methods of the Environmental and Geological Sciences, has three main objectives: the analysis of the quality and the physical and chemical behaviour of the terrestrial materials in front of human actions and its utilization as resources; the study of the natural processes and the influences that they have on the antropic activity, or the effects that this can cause on those; and as a derivation of the previous objectives, the design and application of preventive instruments for the management of the territory, that is to say, the planning of the uses of the territory.Considering geological factors as helping elements to achieve an integral vision of a territory, different geoenvironmental variables have been studied. It has been tried to translate the acquired knowledge into information which could be used by the planners of this coastal environment for their decision making process. The Geographical Information Systems (GIS) have been a key factor to keep a systemic vision of the territory. They have also made possible the integration of the different geoenvironmental variables, as well as the cartographic production.With regard to the geological processes related to the fluviotorrencial dynamics, the main areas of their action have been mapped. The factors that initiate, favor or increase their occurrence have been analysed as well. The denudation actions, processes of transportation and sedimentation have also been studied. With the integrated study of all these processes and resultant forms, several territorial units characterized by a uniform geomorphic behaviour have been identified.With the analysis of the geological resources, we have contributed to the knowledge of the subterranean water resources, the industrial rocks and the coastal georesources. With regard to the first item we have put most of our efforts in the delimitation of the main aquifer units and subunits, as well as in the study of their geometries and their main hydraulic characteristics. With regard to the mining activity, the fundamental objective has been the cartographic delimitation of those materials which, by their physiochemical properties, are potentially apt for the indicated uses. Finally a study oriented to the factors that limit or condition the geotouristic potential of this littoral area has been done, specifically at the cliffs and in the beaches.The main contributions of this thesis can be framed in regional and phenomenological fields, both of which are key aspects in management and territorial planning. With respect to the regional ones, we would like to emphasize the contribution of geoenvironmental cartographic data related to litostructural variables, dynamic processes or geological resources. Considering the phenomenological aspects we would like to highlight the interaction of the variables inside the hydrographical basins, like the existing relations among the different aquifer formations; the possible participation of groundwater in the hydrologic response of the fluviotorrencial system, or the quality losses of the sand of the beach as a result of the rubble dumping on the creek's margins.

Aquesta tesi doctoral estudia diferents aspectes sobre els habitatges a la província de Girona, combinant l'anàlisi sobre l'evolució històrica dels habitatges, el fenomen de les segones residències i el mercat d'apartaments turístics. El paper de la població és el principal motor del creixement dels habitatges durant el segle XX. Tot i així, durant la segona meitat, el pes dels habitatges secundaris en zones turístiques com Costa Brava i municipis de muntanya han tingut el seu paper significatiu. Altres factors determinants en els darrers anys han estat la immigració i la disminució del tamany de les llars. Les segones residències a Girona s'ubiquen en gran part a la Costa Brava (al voltant del 75% del total a la província). S'observa un fenomen d'expansió en forma de "taca d'oli" des de la Costa Brava cap a l'interior i des de la Cerdanya cap a zones més orientals. Dins el mercat d'apartaments turístics, una sèrie de regressions hedòniques han posat de manifest les variables que més influeixen sobre el preu final del lloguer de l'habitatge turístic com el nombre d'habitacions, el tipus d'allotjament, la distància sobre la platja, el municipi d'ubicació i la temporada turística. Respecte als hotels (el mateix exercici) com a bé substitutiu destaquen les mateixes variables excepte la piscina (menys valorat) i el pàrking (més valorat). / This doctoral thesis studies different aspects on the housings in the province of Girona, combining the historical evolution of them, the phenomenon of the second residences and the market of the tourist apartments. The role of population is the main motive of the growth of the housings during the XXth century in the zone. Nonetheless, during the second half, the weight of the secondary housings in tourist zones like the Costa Brava and mountain towns have had their significant role as well. Other determinant factors in the last years have been the immigration and the decrease of the home's size. The second residences in Girona are located for the most part in the Costa Brava (about 75 % of whole to the province). A phenomenon of expansion is observed with a "spot of oil" effect from the Costa Brava towards the interior and from the Cerdanya (specialized mountain tourism zone) towards more oriental zones. Inside the market of tourist apartments, hedonic regressions have shown the variables that have more influence to the final price of the rent of the tourist housing: number of rooms, type of housing, distance the beach, municipality and season. Another exercise for hotels (as a substitute good) shows the same importance of variables to the final price excepting in the swimming pool (less valued) and the parking (more valued)