Amb l'objectiu de poder fer més eficaç la lluita contra els incendis, s'han analitzat dos models de comportament dels incendis forestals a Catalunya: els incendis periurbans, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i els incendis rurals, a la comarca del Bages. L'anàlisi de l'ocurrència dels focs entre els anys 1987 i 1998 ha permès definir les característiques d'aquests dos àmbits pel que fa a l'efectació dels incendis.En general, l'increment de la massa arbustiva i forestal derivats de l'abandonament dels usos tradicionals dels boscos, juntament amb una major freqüentació, ha comportat l'agument del risc tant d'ignició com de propagació dels focs.L'anàlisi contrastada de les dades dels incendis de l'AMB i del Bages, en el context territorial i humà corresponent, posa de manifest dues situacions ben diverses pel que fa als factors de risc, però igualment vulnerables. L'AMB, que concentra el 50% de la població en l'1,8 del territori català és més vulnerable pel gran nombre d'ignicions. El Bages, en canvi, amb només un 4,2% ho és més a la propagació dels focs.En síntesi, els problemes que han d'afrontar l'AMB i el Bages són:- L'ús molt més dens del territori en el cas de l'AMB afavoreix la proliferació d'ignicions especialment localitzades en la interfase urbàna-forestal. Al Bages, en canvi, sense la mobilitat i fragmentació de l'AMB es fa més difícil de controlar un menor número de focus.- Pel que fa a l'estructura del territori, l'AMB es caracteritza per una gran fragmentació, mentre que el Bages té una major continuïtat de les masses forestals. La comarca es ressent especialment de la tendència d'expansió forestal generalitzada derivada de l'abandonament rural i el canvi d'usos del sòl. - Les actuacions de prevenció són diferents. L'AMB disposa d'un potent dispositiu de prevenció propi, coordinat pel Parc de Collserola, a més de participar en els plans de prevenció general aplicat a tot el territori català. El Bages participa només del sistema de prevenció general aplicat a tot el territori català.Mentre que a l'AMB, tal com ho demostren les estadístiques, el control de la propagació dels incendis està ben solucionat gràcies a la ràpida capacitat de detecció, cal dedicar esforços per reduir l'elevat número d'ignicions. El Bages, en canvi, s'enfronta amb el complex problema de l'increment de superfície forestal sense gestionar. La funció del bosc en un i en un altre àmbit, convida a reflexionar sobre la relació entre els incendis i la gestió territorial. No tot el bosc es pot protegir, però caldria ques en la planificació territorial es consideri la possibilitat de l'incendi i es prevegin les mesures perquè no es presenti o, si es presenta, en minimitzi al màxim les conseqüències. / With the objective of trying to fight more efficiently against fire, two models of behaviour of forest fire in Catalunya have been analysed: the periurban fire in the Metropolitan Area of Barcelona (MAB) and forest fire in the comarca of Bages.In general, the increase of the bush and forest mass, derived from the abandonment of the traditional uses of the woods, together with a major frequentation have increased the risk of ignition and fire propagation.The contrasted analysis of the fire data in the MAB and the Bages, in the corresponding territorial and human context, show two very different situations in relation with the risk factors. The MAB, with the 50% of the population in the 1.8 of the Catalan territory, is more vulnerable because of the number of ignitions, whereas the Bages with only a 4.2 % is more vulnerable to fire propagation.In summary, the problems that the MAB and the Bages have to face up are:- In the MAB, the heavier use of the territory helps the proliferation of ignitions specially located in the urban-fores interphase. On the other hand, it is much more difficult to control a less number of focuses in the Bages, although this territory has less mobility and fragmentation than the MAB.- In relation with the structure of the territory, the MAB has a great fragmentation, whereas the Bages has a major continuity in the forest masses. The comarca suffers the generalized tendency of forest growth derived from the forest abandonment and the change of the uses of the soil.- The actions of prevention are different. The MAB has an own strong prevention system, coordinated by the Collserola park, apart from participating in the general preventive plan applied to all the Catalan territory. The Bages only participates in the general prevention system .As shown in the statistics, the control of the fire propagation in the MAB is well solved thanks to the quick detection efficiency, but it is necessary to make efforts to reduce the high number of ignitions. On the other hand, the Bages faces the complex problem ofthe increase of forest surface without management.In both areas, the forest function should make us think over the relationship between fire and forest management. All woods cannot be protected, but the risk of fire and the ways to prevent it, should be considered in the territorial planification and its consequences should be minimized.

La tesi doctoral "DINÀMIQUES DEL PAISATGE AGRARI A L'ALT EMPORDÀ (1977-1997). UNA ANÀLISI A PARTIR DE LA TELEDETECCIÓ I DELS SISTEMES D'INFORMACIÓ GEOGRÀFICA" presenta una innovadora metodologia per analitzar les dinàmiques paisatgístiques de vint-i-un municipis de l'Alt Empordà. Bàsicament, ha implicat els següents processos:- Anàlisi històrica: l'objectiu ha estat copsar com l'acció humana, des de l'Edat Mitjana fins els anys 1970s, ha transformat el paisatge altempordanès. - Ús de la teledetecció i dels sistemes d'informació geogràfica per a l'obtenció dels mapes d'usos i cobertes del sòl. Gràcies a la teledetecció s'ha pogut obtenir unes llegendes força detallades pel que fa als usos agrícoles, diferenciant, per exemple, el blat de moro. A causa dels sensors emprats (Multispectral Scanner (MSS) i Thematic Mapper (TM)) s'ha analitzat dos períodes: entre 1977 i 1993, analitzat a través d'imatges MSS, i entre 1991 i 1997, a través d'imatges TM. La classificació es realitzà a través d'un classificador híbrid que combina dos mòduls del programa MiraMon: ISODATA and CLSMIX. El mètode incorpora una classificació no supervisada i les àrees d'entrenament, digitalitzades seguint el mètode de la classificació supervisada. Els canvis en els usos del sòl s'han obtingut a través de la comparació postclassificació, o sigui, la superposició de dues classificacions independents. Malgrat ser un mètode molt emprat, hem considerat, emprant l'erosió, aquells factors que poden produir distorsions en els resultats; aquests factors són l'exactitud temàtica, la inexactitud espacial, la fragmentació del paisatge i la mida de píxel. - A continuació s'analitzen les forces inductores dels canvis d'usos del sòl a través de l'aplicació de la regressió lineal i de la regressió logística multivariant. La regressió lineal multivariant ha estat aplicada a escala municipal, mentre que la regressió logística multivariant ho ha estat a escala de píxel.- Finalment, en el darrer capítol, s'analitzen les conseqüències socioambientals dels canvis en els usos del sòl a través del càlcul de diversos índexs paisatgístics extrets de l'Ecologia del Paisatge, així com a través de les modificacions en el cicle hidrològic, concretament, es tracten les sequeres, les inundacions i la contaminació. La tesi conclou amb la necessitat d'adoptar mesures de protecció del paisatge agrari altempordanès per evitar l'increment de la urbanització que pot comportar més impactes ambientals negatius. / The PhD thesis "AGRARIAN LANDSCAPE DYNAMICS IN THE ALT EMPORDÀ (1977-1997). AN ANALYSIS FROM REMOTE SENSING AND GEOGRAPHICAL INFORMATION SYSTEMS" presents an innovate methodology for analysing the landscape dynamics of twenty-one municipalities from the Alt Empordà (Northeast of Catalonia). Briefly, it has implied the following steps:- Historical analysis: the aim is to grasp how human action has transformed the Alt Empordà landscape from the Middle Ages to the 1970s. - Remote sensing and geographical information systems have been used to obtain land use and land cover maps. With these tools, it has been possible to get agricultural legends more detailed, including, for instance, the maize. Two periods have been differentiated because of the sensors used: 1977-1993, analysed with Multispectral Scanner (MSS) images, and 1991-1997, analysed with Thematic Mapper (TM) images. The classification was performed by means of a hybrid classifier, which combines two modules of the MiraMon software: ISODATA and CLSMIX. The procedure involves an unsupervised classification and the training areas, collected as in the first stage of a conventional supervised classification.Land use changes have been obtained from postclasification comparison, or the overlay of two independent classifications. Although postclasification overlay is a usual method, we have considered, using an erosion procedure, those factors that can distort results; these factors are thematic accuracy, spatial misregistration, landscape fragmentation and pixel size. - After that, driving forces of land use changes have been analysed by means of the multivariate linear regression and logistic regression. The multivariate linear regression has been applied to a local scale (municipality) and the multivariate logistic regression has been applied to a pixel scale. - Finally, in the last chapter, it has been analysed the socioenvironmental consequences of land use changes. First, the landscape evolution has been established through diverse indices extracted from Landscape Ecology, and, next, to handle the modifications of the hydrological cycle, specially, dries, floods and pollution. The PhD thesis concludes with the need of establishing agrarian landscape protection measurements to avoid the increase of urbanisation that can provoke more negative environmental impacts.

Este trabajo recoge las distintas visiones existentes en la cartografía tradicional sobre qué es y en qué consiste el proceso de generalización cartográfica y en cómo ha sido integrado en los Sistemas de Información Geográfica. No se trata por lo tanto de aplicar algoritmos de generalización de forma aislada, sino en establecer un marco general de tratamiento de la información geográfica y sus partes. En este trabajo, se hace una revisión del estado de la cuestión en las tareas que corresponden a la generalización cartográfica, realizada por autores especialistas en la materia, para así poder establecer las tareas que disponen de soluciones adaptables para su computación, de las que son más complejas y menos estructuradas. El "modelo de error" asociado al procesamiento de los datos, estrechamente ligado al tipo de función y orden de estas, toma especial importancia ya que depende estrechamente de la totalidad del proceso cartográfico del cual la generalización interviene en distintos momentos. En la introducción se define qué se entiende por generalización cartográfica en un entorno manual y uno de digital. En "cómo" formalizar y secuenciar el proceso de generalización cartográfica, "qué" tipo de generalización, y "cuánta" es necesaria son las características que rigen el proceso. Básicamente, en el salto de una escala de mayor detalle a otra de menor detalle, no solo hay una transformación morfológica, sino también conceptual, de la información geográfica. El cambio en la simbolización no es pues, una mera transformación morfológica y topológica de las entidades para ser perceptibles en un espacio representacional más reducido, sino que se convierten en nuevas entidades y relaciones asociadas. El cambio en la simbolización no es pues, una mera transformación morfológica y topológica de las entidades para ser perceptibles en un espacio representacional más reducido, sino que se convierten en nuevas entidades y relaciones asociadas. Por lo tanto, no es tan solo la necesidad de inquibir más objetos geográficos en el espacio de representación cartográfica, lo que rige el proceso de generalización, sino que son las necesidades de análisis o de representación, las que determinan la adecuación de los datos espaciales a niveles de mayor abstracción. Con ello se pone de manifiesto la importancia que tiene la "escala conceptual" y "escala de análisis" sobre la "escala geométrica" en un contexto digital. En los primeros capítulos de este trabajo se revisa la importancia del pre-procesamiento cartográfico, etapa crucial en la cartografía tradicional y que en el nuevo entorno crece en importancia y complejidad. A continuación se contrasta la visión tradicional de la que surge en el nuevo entorno de trabajo, en los llamados Sistemas de Información Geográfica. En éstos, convive el modelo tradicional de comunicación unidireccional por parte del cartógrafo (codificador) - al lector (descodificador) de la información considerada de interés, con otro proceso de interpretación y modelización para uso exclusivo del usuario y donde el lenguaje cartográfico es sustituido por uno basado en la percepción propia, originando nuevas formas que pueden diferir de las tradicionales en cartografía. Es el resultado del acceso de usuarios sin conocimientos del lenguaje cartográfico, en lo que ha venido en llamarse la "democratización de la cartografía": una nueva forma de representación no necesariamente proveniente de la representación tradicional geográfica, sino específicamente espacial. A continuación, se revisa la importancia de la aportación de la escuela suiza y germana, por su exhaustiva explicitación tanto de los procesos manuales como de los digitales, y disponer de normas y reglas cartográficas que han facilitado en gran manera la formalización y posible automatización futura de la confección del mapa, esenciales en un proceso de generalización cartográfica lo más autónomo e "inteligente" posible. La metodología utilizada en este trabajo se ha basado en la implementación de la herramienta utilizada en ciencias sociales de "solución de problema", estructurando las aportaciones y soluciones de la década de los 90' del proceso de generalización cartográfica para un problema mal estructurado. Esta metodología permite reconocer cuáles son los subprocesos que nos interesa adaptar al nuevo entorno, para que sirvan de guía al usuario, y a su vez está en línea con la imposibilidad de disponer de momento de un procesamiento inteligente de la información, tan sólo para ciertos procesos, como es el caso del reconocimiento inteligente de imágenes satélite, parecen haber actualmente el soporte necesario para su total automatización. / This work gathers the different existing visions in the traditional cartography on what is and of what is about the process of cartographic generalization, so it can be integrated in the GIS. It is not tried therefore to apply algorithms of generalization of isolated form, but in establishing a general frame of geographic data processing and its parts. In this work, a revision is done of the state of the art on the tasks that correspond to the cartographic generalization, made by authors in the matter, thus to be able to establish the tasks that have adaptable solutions to their computation, of which more complex and which are less structured. The "model of error" associated to the processing of the data, closely bound to the type of function and order of these, takes special importance since it depends closely on the totality of the cartographic process of which the generalization takes part at different moments.In the introduction it is defined what is understood by cartographic generalization in manual surroundings and one of digital is. In "how" to formalize and to sequencer the process of cartographic generalization, "what" type of generalization, and "how much" it is necessary is the characteristics that govern the process. Basically, in the jump of a scale from greater detail to another one of smaller detail, not only there is a morphologic, but also conceptual transformation, of the geographic information. The change in the simbolization is not then, a mere morphologic transformation and topologic of the objects to be perceivable in a reduced representational space, but how they become in new objects and associate relations. Therefore, it is not only the necessity to allow more geographic objects in the space of cartographic representation, which governs the generalization process, but that they are the necessities of analyses or representation, those that determine the adjustment of the spatial data at levels of greater abstraction. With it the importance is shown that has the "conceptual scale" and "scale of analysis" on the "geometric scale" in a digital context.In the first chapters of this work the importance of the cartographic pre-processing is reviewed, crucial stage in the traditional cartography and that in the new surroundings grows in importance and complexity. Next the traditional vision from which it arises in the new surroundings of work, in the calls is resisted GIS. In these, the traditional model of unidirectional communication on the part of the cartographer (coder) - to the reader (decoder) of the considered information of interest coexists, with another process of interpretation and modelization for exclusive use of the user and where the cartographic language is replaced by one based on the own perception, originating new forms that can differ from the traditional ones in cartography. It is the result of the access of users without knowledge of the cartographic language, in which it has come in being called the "democratization of the cartography": a new form of representation not necessarily originating of the geographic, but specifically space traditional representation. Next, the importance of the contribution of the Swiss and Germanic school is reviewed, by its exhaustive explicitation as much of the manual processes as of digitalises, and to have norms and cartographic rules that have facilitated in great way the formalization and possible future automatization of the preparation of the map, essential in a most independent process of the cartographic generalization and "intelligent" possible. The methodology used in this work has been based on the implementation of the used tool in social sciences of "problem solution", structuring the contributions and solutions of the decade of the 90' of the process of cartographic generalization for a problem badly structured. This methodology allows to recognize which are the subprocesses that interest to us to adapt to the new surroundings, so that they serve as guide the user, and as well are in line with the impossibility at the moment to have an intelligent processing of the information, only to certain processes, as it is the case of the intelligent recognition of images satellite, at the moment seem to have the necessary support for its total automatization.

La investigació se centra a identificar, caracteritzar i catalogar el paisatge de Muntanyes d'Ordal (Barcelona). A tal efecte s'adopta una metodologia de tipus sistèmic basada, en primer lloc, en l'anàlisi d'elements estructurants i, posteriorment, en llur síntesi segons la contribució real en el paisatge. Després d'una primera etapa de caràcter descriptiu, dedicada a l'estudi dels elements estructurants (el relleu, la vegetació i l'ocupació passada i actual del sòl), la investigació cedeix pas a un bloc de caràcter interpretatiu. En aquest apartat es realitza la delimitació d'unitats de paisatge atenent a criteris d'homogeneïtat, dinàmica i funcionalitat, i se n'efectua la caracterització en funció al predomini d'elements i energies. En aquest sentit, la caracterització s'ha formalitzat atenent a components de domini o, si esqueia, predomini abiòtic, biòtic, antròpic o mixt. La investigació presenta la singularitat d'organitzar les delimitacions de paisatge en tres rangs taxonòmics, amb validesa a escala 1:10 000, 1:20 000 i 1:25 000, respectivament. El tractament de cadascun d'aquests rangs ha estat diferenciat, de tal manera que en el rang taxonòmic I s'ha fixat interès a la caracterització segons predomini d'elements i energies, en el rang taxonòmic II s'ha centrat l'atenció en el predomini d'elements i energies i en aspectes locacionals, i en el rang taxonòmic III en trets d'índole geogràfica i territorial, adoptant sempre un plantejament sistèmic i integral. Finalment, després dels apartats de tipus descriptiu i interpretatiu, s'inclou una valoració de paisatge, centrada en una agregació ponderada sense valors negatius, que es planteja com exercici de caràcter normatiu, particularment, per la informació que se'n deriva. La investigació es tanca amb unes conclusions que reprenen i reflexionen sobre els resultats obtinguts, i que inclouen una doble valoració de resultats, la primera segons el mètode GTP, i la segona segons el número i grau d'interrelacions proposats des de la Teoria General de Sistemes. / The main purpose of the research is to identify, characterize and catalogue the landscape of Muntanyes d'Ordal (Barcelona). For that a system approach is adopted. The main methodological aspect refers to a structuring elements analysis followed by a landscape synthesis.After descriptive chapters, dedicated to the structuring elements (that is, relief, vegetation and the past and present land cover), the investigation yields passage to an interpretative chapters. In this section, delimitation of landscape units is made taking care of homogeneity, dynamics and functionality, and characterization is done by the predominance of elements and energies. Characterization refers to the predominance of physical, biotic, anthropic and mixt components.The investigation offers the singularity to organize the landscape units in three taxonomic ranks, valuables at 1:10 000, 1:20 000 and 1:25 000, respectively. The treatment of each one of these ranks has been differentiated. Rank I refers to a characterization by the predominance of elements and energies; rank II to the predominance of elements and energies and to location aspects; and rank III to geographical and territorial aspects, always from a system approach point of view. Finally, after the descriptive and interpretative chapters, a landscape evaluation is included, adopting an aggregation weighed without negative values. The research finishes with some conclusions that consider the obtained results, and include a double valuation of results, firstly according to GTP method, and secondly according to the number and degree of interrelations, proposed from system approach.

La població mundial ha augmentat en els darrers anys a un ritme accelerat concentrant-se majoritàriament en les grans zones urbanes. Aquest ritme de creixement ràpid, sovint va per davant de la capacitat de resposta que els responsables municipals tenen a fi de proveir dels serveis bàsics necessaris, generant-se bosses de pobresa. Si bé la urbanització comporta més oportunitats i serveis, implica també uns canvis d’hàbits en les persones perjudicials per la salut. L’entorn, tant el físic com l’ambiental en el que les persones neixen, viuen i moren, és decisiu en la salut que aquestes tenen. L’anàlisi geogràfica, permet identificar zones amb acumulació de problemes de salut i els Sistemes d’Informació Geogràfica mapejar-los. El càncer continua sent una de les principals causes de mortalitat i no només en els països rics, de manera que revesteixen d’especial importància la prevenció mitjançant la millora de l’entorn i la detecció precoç. L’objectiu d’aquesta tesi és l’estudi de les desigualtats en la mortalitat per càncer en diferents ciutats de l’Estat Espanyol, en funció de la privació del territori dividit en seccions censals i el paper que els cribratges tenen en la reducció de les desigualtats socials en la prevenció del càncer i en conseqüència de la mortalitat. Inclou fet tres estudis diferents: el primer analitza la tendència en la desigualtat segons nivell educatiu en la mortalitat per càncer en homes i dones de Barcelona entre els anys 1992 i 2003. El segon, és un estudi transversal ecològic amb la mortalitat per càncer dels anys 1996 al 2003 en 11 ciutats de l’Estat Espanyol: Barcelona, Madrid, Bilbao, Zaragoza, Alacant, Castelló, València, Vigo, Córdoba, Málaga i Sevilla. S’estudia la relació entre l’excés de mortalitat i la privació de la unitat d’anàlisi territorial (la secció censal). Per a controlar la variabilitat territorial en l’estimació del risc, l’anàlisi es va fer mitjançant models Baiesians. Finalment, el tercer estudi, a partir de les dades de les Enquestes de Salut de Barcelona dels anys 1992, 2001 i 2006, descriu i compara les desigualtats per classe social en aquests 3 períodes estudiats, quant a la realització de cribratge de càncer de mama (de tipus poblacional) i cèrvix (oportunista). A Barcelona entre 1992 i 2003 les desigualtats per càncer en general, han disminuït en els homes i han desaparegut en les dones. En les diferents ciutats espanyoles estudiades el patró de desigualtat segons gènere és similar. Les ciutats més grans (Barcelona, Madrid i Sevilla) són les que presenten les desigualtats més grans en funció del nivell de privació del territori (secció censal). En la majoria de seccions censals, es troba una bona relació entre el patró espacial de privació i el risc de morir per càncer. Els càncer de pulmó, laringe i estómac són els principals responsables de desigualtat en totes les ciutats. Altrament, a Barcelona entre 1992 i 2006 ha augmentat considerablement les dones que es fan controls regulars de càncer de mama i cèrvix, però sembla que en el cas del cribratge de tipus poblacional aquest augment ha estat més important; de la mateixa manera, la reducció de les desigualtats de classe quant a la participació de les dones en els programes de cribratge, també ha estat més gran en el cas del poblacional que l’oportunista. Els resultats obtinguts si bé són força satisfactoris, mostren importants desigualtats sobretot entre homes i dones i per causes concretes de càncer encara hi ha aspectes a millorar i continuar treballant. Cal seguir impulsant les polítiques i accions necessàries potenciadores d’entorns saludables en el sentit ampli de la paraula, que afavoreixin l’adopció d’estils de vida saludables per a les persones. / La población mundial, sobretodo la de los países en vías de desarrollo, ha aumentado durante los últimos años a un ritmo bastante acelerado y concentrándose mayoritariamente en las grandes zonas urbanas. Este ritmo de crecimiento tan rápido, a menudo va por delante de la capacidad de respuesta que los responsables municipales tienen para proveir a los ciudadanos de los servicios básicos, generando este déficit, bolsas de pobreza. Si bien la urbanización comporta más oportunidades y servicios, implica también unos cambios de hábitos en las personas en ocasiones perjudiciales para la salud. El entorno, tanto físico como ambiental, en el que las personas nacen, viven y mueren, es decisivo en la salud. El análisis geogràfico, permite identificar zonas con aculumacíón de problemas de salud y los Sistemas de Información Geográfica establecer mapas. El càncer continua siendo una de las principales causas de muerte y no solo en los países ricos, de manera que reviste de especial importancia la prevención mediante la mejora del entorno y la detección precoz. El objetivo de esta tesis es el estudio de las desigualdades en la mortalidad por cáncer en diferentes ciudades del estado Español, en función de la privación socioeconómica del territorio dividido en secciones censales así como el papel que los cribados desempeñan en la reducción de las desigualdades sociales en la prevención del cáncer y en consecuencia en la mortalidad. Incluye tres estudios: el primero analiza la tendencia en la desiguadad según nivel de estudios en la mortalidad por cáncer en hombres y mujeres de Barcelona entre los años 1992 y 2003. El segundo, es un estudio transversal ecológico con la mortalidad por cáncer entre 1992 y 2003 en 11 ciudades del Estado Español: Barcelona, Madrid, Bilbao, Zaragoza, Alicante, Castellón, Valencia, Vigo, Córdoba, Málaga y sevilla. Se estudia la relación entre el exceso de mortalidad y la privación socioeconómica de la unidad de análisis territorial (la sección censal). Para controlar la variabilidad territorial en la estimación del riesgo, el análisis se hizo mediante modelos Bayesianos. Finalmente, el tercer estudio, a partir de los datos de las Encuestas de Salud de Barcelona de los años 1992, 2001 y 2006, describe y compara las desigualdades por clase social en estos 3 períodos estudiados, en cuanto a la realización de cribado de cáncer de mama (poblacional) y de cérvix (oportunista). En Barcelona entre 1992 y 2003 las desigualdades por cáncer en general, habían disminuido en los hombres y desaparecen en las mujeres. En las distintas ciudades españolas estudiadas el patrón de desigualdad según género es similar. Las ciudades más grandes (Barcelona, Madrid y Sevilla) son las que presentan las desigualdades más importantes en función de la privación socioeconómica del territorio (sección censal). En la mayoría de secciones censales, se encuentra una buena relación entre el patrón espacial de privación y el riesgo de morir por cáncer. Los cánceres de pulmón, laringe y estómago son los principales responsables de desigualdad en todas las ciudades. Por otro lado, en Barcelona entre 1992 y 2006 ha aumentado considerablemente el número de mujeres que realizan controles regulares de cáncer de mama y cérvix pero parece que en el caso del cribado de tipo poblacional (mama) este aumento ha sido más importante; del mismo modo, la reducción de las desigualdades de clase en cuanto a la participación de las mujeres en los programas de cribado, también ha sido mayor en el caso del poblacional que el oportunista. Los resultados obtenidos si bien son bastante satisfactorios, muestran importantes desigualdades de clase así como de género y por causas concretas, por lo cual hay todavía muchos aspectos sobre los que es necesario seguir trabajando. Es importante seguir impulsando las políticas y acciones necesarias potenciadoras de entornos saludables en el sentido amplio de la palabra, que favorezcan la adopción de estilos de vida saludables para las personas. / The world's population, especially that of developing countries has increased in recent years at a fairly fast pace and concentrating mainly in large urban areas. This fast growth rate, is often ahead of the responsiveness that city authorities have to provide citizens with basic services, creating the deficit, pockets of poverty. While urbanization entails more opportunities and services, it also involves some lifestyle changes in people at times harmful to health. The environment, both physical environment in which people are born, live and die, is critical in health. Geographic analysis, to identify areas aculumacíón health problems and establish GIS maps. Cancer remains a leading cause of death and not just in rich countries, so that is of special importance through improved prevention and early detection environment. The objective of this thesis is the study of inequalities in cancer mortality in different Spanish cities, according to socioeconomic deprivation in census tracts divided territory and the role that screening plays in reducing social inequalities in the prevention of cancer and consequently mortality. It includes three studies: the first examines the trend in desiguadad by level of studies in cancer mortality in men and women of Barcelona between 1992 and 2003. The second is an ecological cross sectional study in cancer mortality between 1992 and 2003 in 11 Spanish cities: Barcelona, Madrid, Bilbao, Zaragoza, Alicante, Castellón, Valencia, Vigo, Cordoba, Malaga and Seville. Have studied the relationship between excess mortality and socioeconomic deprivation of the territorial unit of analysis (the census tract). To control the territorial variability in risk assessment, the analysis was done using Bayesian models. Finally, the third study, data from the Barcelona Health Survey for the years 1992, 2001 and 2006, describes and compares the social class inequalities in the 3 periods studied, regarding the performance of cancer screening breast (population) and cervical (opportunistic). In Barcelona between 1992 and 2003, overall cancer disparities had decreased in men and women disappear. In Spanish cities studied the pattern of inequality by gender is similar. The largest cities (Barcelona, Madrid and Seville) are those with major inequalities in terms of socio-economic deprivation in the area (census tract). In most census tracts, is a good relationship between the spatial pattern of deprivation and the risk of dying from cancer. Cancers of the lung, larynx and stomach are primarily responsible for inequality in all cities. On the other hand, in Barcelona between 1992 and 2006 has increased the number of women engaged in regular monitoring of breast and cervical cancer but it seems that in the case of population-based screening (breast) this increase has been more important, the same thus, the reduction in class inequalities in terms of participation of women in screening programs has also been greater in the case of the opportunistic population. Although the results are quite satisfactory, showing significant inequalities of class and gender and cause-specific, so there are still many aspects that need further work. It is important to continue to promote policies and actions necessary to promote healthy environments in the broadest sense of the word, to encourage the adoption of healthy lifestyles for people.

Aquesta investigació suposa una contribució al desenvolupament de metodologies queamplien l'aplicabilitat dels sistemes d'informació geogràfica (SIG), la teledetecció i lesbases de dades en l'anàlisi del territori. En concret, la investigació es centra en l'anàlisi deles relacions sòl-paisatge, de les propietats dels sòls y dels processos d'erosió hídrica,particularment els processos d'erosió per xaragalls i barrancs. La investigació se porta aterme en les comarques de l'Alt Penedès y l'Anoia (Catalunya), una àrea on la vinya per ala producció de vins d'alta qualitat i caves és el principal cultiu, però on la forma actual del'ús i maneig del sòl, amb escasses mesures de conservació, condiciona la sostenibilitatfutura dels usos agrícolas presents.Un dels resultats principals de la investigació és el sistema d'informació de sòls (SIS),desenvolupat a una escala semidetallada a nivell de tota l'àrea d'estudi. Aquest SIS hapermès analitzar la distribució espacial dels principals tipus de sòl, les seves propietats i elseu comportament davant l'acció dels processos erosius i de les actuacions antròpiques.També constitueix l'estructura sobre la qual es poden desenvolupar bases de dadesespacials de sòls més detallades.Una altra aportació és el conjunt de metodologies basades en l'anàlisi multitemporal defotografies aèries, de models digitals d'elevacions (MDE), i també en la classificaciómultiespectral d'imatges de satèl·lit i en les operacions d'anàlisi espacial mitjançant SIG,que conduexen a l'anàlisi de processos d'erosió per xaragalls i barrancs. L'aplicaciód'aquestes metodologies a l'àrea de l'Alt Penedès - Anoia confirma la important influènciade l'acció antròpica en l'acceleració dels processos d'erosió actual. Aquesta acceleraciódels processos erosius es reflecteix principalment en:a) les propietats dels sòls, amb la posada en superfície de materials d'horitzontssubjacents, rics en carbonat càlcic, calcilutites o arenisques,b) 1' anàlisi morfomètric i morfogràfic de les geoformes, que mostra un modelat delpaisatge amb vessants complexes i barrancs, i una alta densitat de xaragallsincipients,c) l'anàlisi de les taxes d'erosió per xaragalls i barrancs, que han estat particularmentelevades des de la deforestació generalitzada amb roturació de terres per a laplantació de vinya, a partir del segle XVI, sobretot, a partir de la mecanització delscultius.La investigació realitzada confirma la importancia de combinar tècniques de camp ilaboratori amb tècniques de teledetecció per a l'adquisició de dades i coneixement delsprocessos d'erosió, i amb tècniques de SIG amb finalitat de modelització. / La presente investigación supone una contribución al desarrollo de metodologías queamplíen la aplicabilidad de los sistemas de información geográfica (SIG), la teledeteccióny las bases de datos al análisis del territorio. En concreto, la investigación se centra en elanálisis de las relaciones suelo-paisaje, de las propiedades de los suelos y de los procesosde erosión hídrica, particularmente los procesos de erosión por cárcavas y barrancos. Lainvestigación se desarrolla en las comarcas de l'Alt Penedès y l'Anoia (Cataluña), un áreadonde la viña para producción de vinos de alta calidad y cavas es el principal cultivo, perodonde la forma actual de los usos y manejo del suelo, con escasas medidas deconservación, condiciona la sostenibilidad futura de los presentes usos agrícolas.Uno de los resultados principales de la investigación es el sistema de información de suelos(SIS), desarrollado a una escala semidetallada a nivel de toda el área de estudio. Este SISha permitido analizar la distribución espacial de los principales tipos de suelo, suspropiedades y su comportamiento frente a la acción de los procesos erosivos y actuacionesantrópicas. También, constituye la estructura sobre la cual poder desarrollar bases de datosespaciales de suelos más detalladas.Otra de las aportaciones es el conjunto de metodologías, basadas en el análisismultitemporal de fotografías aéreas y de modelos digitales de elevaciones (MDE), en laclasificación multiespectral de imágenes de satélite y en operaciones de análisis espacialmediante SIG, conducentes al análisis de procesos de erosión por cárcavas y barrancos. Laaplicación de estas metodologías al área del Alt Penedès - Anoia ha permitido confirmar laimportante influencia de la acción antrópica en la aceleración de los procesos de erosiónactual, que se ve reflejada principalmente en:a) las propiedades de los suelos, con la puesta en superficie de materiales dehorizontes subyacentes ricos en carbonato calcico, calcilutitas o areniscas,b) el análisis morfométrico y morfográfico de las geoformas, que muestra unmodelado del paisaje con vertientes complejas y barrancos, y una alta densidad decárcavas,c) el análisis de las tasas de erosión por cárcavas y barrancos, que han sidoparticularmente elevadas a partir de la deforestación generalizada con roturación detierras para la plantación de viña a partir del siglo XVI, y sobre todo a partir de lamecanización de los cultivos.La investigación realizada confirma la importancia de combinar técnicas de campo ylaboratorio con las técnicas de teledetección para la adquisición de datos y conocimientode los procesos de erosión, y con las técnicas de SIG con fines de modelización. / This research represents a contribution to the development of methodologies to extend theapplicability of geographical information systems (GIS), remote sensing and spatialdatabases to terrain analysis, particularly soil-landscape relationships, soil properties andhydric erosion processes, and more specifically gully erosion processes. The research iscarried out in the l'Alt Penedès y l'Anoia (Catalonia), an area where vineyards for highquality and "cava" production are the main crop, but where the present manner of soil useand management, with few control measures, determines the future sustainability of thepresent agricultural uses.One of the main results of the present research is the soil information system (SIS), thatcontains semi-detailed scale information about the soils of the study area. It allowed theanalysis of the spatial distribution of the main soil types, their properties and theirbehaviour in front of the actuation of erosion processes and anthropic transformations.Also, it constitutes the basic structure from which more detailed soil spatial databases canbe developed.Another contribution is the set of methodologies, based on the multitemporal analysis ofaerial photographs and digital elevation models (DEM), multispectral classification ofsatellite images and GIS spatial analysis, that is addressed to the analysis of gully erosionprocesses. The application of those methodologies to the Alt Penedès - Anoia arearevealed the important influence of the anthropic factor in the acceleration of the presenterosion processes, that is observed through:a) the soil properties, with the presence on surface of materials that are rich in calciumcarbonate, calcilutites or sandstones from subsurface layers,b) the morphometric and morphographic analysis of the geoforms, which shows ashape of the landscape with complex slopes and large gullies, and a high density ofgullies,c) the analysis of the rates of gully erosion, that have been particularly high since thegeneralised deforestation to plant vineyards in the XVI Century and, above all,since the advent of mechanisation.This research confirms the importance of combining field and laboratory techniques withremote sensing techniques for data acquisition and knowledge concerning the occuringerosion processes, and with GIS techniques for modelling.

La tesi doctoral desenvolupada, emmarcada dins del camp de les Ciències Ambientals, aplica la Geologia Ambiental orientada al coneixement dels processos i recursos geològics de cara a la planificació i a l'ordenació del territori. Com a zona d'estudi s'ha seleccionat la Costa Brava meridional, concretament tota l'àrea litoral compresa per les conques hidrogràfiques de l'Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa i riera de Lloret (75 km de línia de costa i una extensió de 291 km2).Aquest treball, amb l'aptitud integradora dels conceptes i mètodes propis de les Ciències Geològiques i Ambientals, s'ha proposat com a objectius globals l'anàlisi de la qualitat i del comportament físic i químic dels materials terrestres en front les accions humanes i de la seva utilització com a recursos; l'estudi dels processos naturals i de la influència que puguin tenir sobre l'home o bé els efectes que aquest pot causar sobre aquells, i per últim, com a derivació dels anteriors, el disseny i aplicació d'instruments de tipus preventiu en la gestió del territori; és a dir, la planificació dels usos del territori.Amb la filosofia de recerca basada en que els factor geològics són uns elements d'ajuda per a la visió integral d'un territori, s'han estudiat diferents variables geoambientals procurant traduir el coneixement del medi en informació apta per a la presa de decisions sobre l'ús i preservació d'aquest àmbit litoral. Els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) han estat clau per a la visió sistèmica del territori, per a la integració de les diferents variables geoambientals, així com per a la producció cartogràfica temàtica i final. Pel que fa als processos geològics, lligats a la dinàmica fluviotorrencial, s'han cartografiat les principals àrees d'actuació així com analitzat els factors que inicien, afavoreixen o magnifiquen la seva ocurrència. S'han estudiat les accions denudatives, els processos de transport-sedimentació i amb l'estudi integrat d'aquests processos i formes resultants s'han identificat unitats territorials caracteritzades per un comportament geomòrfic uniforme.En quant a l'anàlisi dels recursos geològics s'ha aprofundit en el coneixement dels recursos hídrics subterranis, les roques industrials i els georecursos litorals. Pel que fa als primers s'ha centrat en la delimitació de les principals unitats i subunitats aqüíferes, així com en acotar les geometries i principals característiques hidràuliques. Pel que fa als àrids i roques de construcció l'objectiu fonamental ha estat la delimitació cartogràfica d'aquells materials que per les seves propietats fisicoquímiques són potencialment aptes per als usos indicats. Finalment s'ha fet una recerca orientada a l'estudi de factors que limiten o condicionen el potencial geoturístic d'aquesta àrea litoral, concretament en els penya-segats i les platges.Les principals aportacions d'aquesta tesi doctoral es poden emmarcar en l'àmbit regional i fenomenològic, aspectes clau en la gestió i planificació territorial. Pel que fa al primer, destaquem l'aportació de dades geoambientals a nivell cartogràfic en relació a variables litoestructurals, de processos dinàmics com de recursos geològics. Des del punt de vista de l'àmbit fenomenològic destaquem la interacció de les variables estudiades a nivell de conca hidrogràfica, com són, entre d'altres, les relacions existents entre les diferents formacions aqüíferes; la possible participació de les aigües subterrànies en la resposta hidrològica del sistema fluviotorrencial, o la problemàtica derivada de l'antropització de la sorra de la platja com a conseqüència d'abocaments de terres i residus inerts als marges de les rieres. / La tesis doctoral desarrollada, enmarcada dentro del campo de las Ciencias Ambientales, aplica la Geología Ambiental orientada al conocimiento de los procesos y recursos geológicos para la planificación y ordenación del territorio. Como zona de estudio se ha seleccionado la Costa Brava meridional, concretamente toda el área litoral comprendida por las cuencas hidrográficas de la Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa y riera de Lloret (75 km de línea de costa y una extensión de 291 km2).Este trabajo, con la aptitud integradora de los conceptos y métodos propios de las Ciencias Geológicas y Ambientales, se ha propuesto como objetivos globales el análisis de la calidad y del comportamiento físico y químico de los materiales terrestres en frente las acciones humanas y de su utilización como recursos; el estudio de los procesos naturales y de la influencia que puedan tener sobre el hombre o bien los efectos que este puede causar sobre aquellos, y por último, como derivación de los anteriores, el diseño y aplicación de instrumentos de tipo preventivo en la gestión del territorio; es decir, la planificación de los usos del territorio. Con la filosofía de investigación basada en que los factores geológicos son unos elementos de ayuda para la visión integral de un territorio, se han estudiado diferentes variables geoambientales procurando traducir el conocimiento del medio en información apta para la toma de decisiones sobre el uso y preservación de este ámbito litoral. Los Sistemas de Información Geográfica (SIG) han sido clave para la visión sistémica del territorio, para la integración de las diferentes variables geoambientales, así como para la producción cartográfica temática y final.Con respecto a los procesos geológicos, relacionados con la dinámica fluviotorrencial, se han cartografiado las principales áreas de actuación así como analizado los factores que inician, favorecen o magnifican su ocurrencia. Se han estudiado las acciones denudativas, los procesos de transporte-sedimentación y con el estudio integrado de estos procesos y formas resultantes se han identificado unidades territoriales caracterizadas por un comportamiento geomórfico uniforme.En cuanto al análisis de los recursos geológicos se ha profundizado en el conocimiento de los recursos hídricos subterráneos, las rocas industriales y los georecursos litorales. Con respecto a los primeros nos hemos centrado en la delimitación de las principales unidades y subunidades acuíferas, así como en acotar las geometrías y principales características hidráulicas. Con respecto a los áridos y rocas de construcción el objetivo fundamental ha sido la delimitación cartográfica de aquellos materiales que por sus propiedades fisicoquímicas son potencialmente aptas para los usos indicados. Finalmente se ha hecho un estudio orientado a los factores que limitan o condicionan el potencial geoturístico de esta área litoral, concretamente en los acantilados y las playas.Las principales aportaciones de esta tesis doctoral se pueden enmarcar en el ámbito regional y fenomenológico, aspectos clave en la gestión y planificación territorial. Con respecto al primero, destacamos la aportación de datos geoambientales a nivel cartográfico de variables litoestructurales, de procesos dinámicos i de recursos geológicos. Desde el punto de vista del ámbito fenomenológico destacamos la interacción de las variables estudiadas a nivel de cuenca hidrográfica, como son, entre otras, las relaciones existentes entre las diferentes formaciones acuíferas; la posible participación de las aguas subterráneas en la respuesta hidrológica del sistema fluviotorrencial, o la problemática derivada de la antropización de la arena de la playa como consecuencia de vertidos de tierras y residuos inertes a los márgenes de las rieras. / This thesis developed is framed within the scope of the Environmental Sciences. Environmental Geology is applied to understand the geological processes and resources that take place in the area, thus enhancing the management of the territory. All the littoral area within the hydrographical basins of the Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa and riera de Lloret (75 km of coast line and an extension of 291 sq.km), a good part of the southern Costa Brava, has been selected as the study zone.This work, with its ability to integrate the concepts and methods of the Environmental and Geological Sciences, has three main objectives: the analysis of the quality and the physical and chemical behaviour of the terrestrial materials in front of human actions and its utilization as resources; the study of the natural processes and the influences that they have on the antropic activity, or the effects that this can cause on those; and as a derivation of the previous objectives, the design and application of preventive instruments for the management of the territory, that is to say, the planning of the uses of the territory.Considering geological factors as helping elements to achieve an integral vision of a territory, different geoenvironmental variables have been studied. It has been tried to translate the acquired knowledge into information which could be used by the planners of this coastal environment for their decision making process. The Geographical Information Systems (GIS) have been a key factor to keep a systemic vision of the territory. They have also made possible the integration of the different geoenvironmental variables, as well as the cartographic production.With regard to the geological processes related to the fluviotorrencial dynamics, the main areas of their action have been mapped. The factors that initiate, favor or increase their occurrence have been analysed as well. The denudation actions, processes of transportation and sedimentation have also been studied. With the integrated study of all these processes and resultant forms, several territorial units characterized by a uniform geomorphic behaviour have been identified.With the analysis of the geological resources, we have contributed to the knowledge of the subterranean water resources, the industrial rocks and the coastal georesources. With regard to the first item we have put most of our efforts in the delimitation of the main aquifer units and subunits, as well as in the study of their geometries and their main hydraulic characteristics. With regard to the mining activity, the fundamental objective has been the cartographic delimitation of those materials which, by their physiochemical properties, are potentially apt for the indicated uses. Finally a study oriented to the factors that limit or condition the geotouristic potential of this littoral area has been done, specifically at the cliffs and in the beaches.The main contributions of this thesis can be framed in regional and phenomenological fields, both of which are key aspects in management and territorial planning. With respect to the regional ones, we would like to emphasize the contribution of geoenvironmental cartographic data related to litostructural variables, dynamic processes or geological resources. Considering the phenomenological aspects we would like to highlight the interaction of the variables inside the hydrographical basins, like the existing relations among the different aquifer formations; the possible participation of groundwater in the hydrologic response of the fluviotorrencial system, or the quality losses of the sand of the beach as a result of the rubble dumping on the creek's margins.

Els datasets geogràfics representen la realitat mitjançant un conjunt d'entitats temàtiques que sovint no estan definides d'una manera precisa i que diferents persones poden entendre de diferents formes. La integració d'informació geogràfica provinent de diverses fonts presenta un important repte des del punt de vista semàntic. En aquesta tesi es proposa una solució a aquest problema basada en la definició d'un marc semàntic el nucli del qual és una ontologia que representa els conceptes temàtics en un repositori de datasets, així com les relacions entre aquests conceptes. També es proposa un mètode semi-automàtic per fusionar les ontologies d'aplicació dels datasets en el repositori. El marc semàntic permet també la definició de serveis semàntics, en concret la integració en un nou dataset d'informació temàtica provinent de diverses fonts. Finalment, el marc semàntic i els seus serveis s'utilitzaran en un sistema d'indexació i recuperació d'elements multimèdia geo-referenciats a partir del seu contingut geogràfic temàtic. / Los datasets geográficos representan la realidad mediante un conjunto de entidades temáticas que a menudo no están definidas de una manera precisa y que diferentes sujetos pueden entender de distintas formas. La integración de información geográfica proveniente de diversas fuentes presenta un importante reto desde el punto de vista semántico. En esta tesis se propone una solución a este problema basada en la definición de un marco semántico cuyo núcleo es una ontología que representa los conceptos temáticos en un repositorio de datasets, así como las relaciones entre dichos conceptos. También se propone un método semi-automático para fusionar las ontologías de aplicación de los datasets en el repositorio. El marco semántico permite además la definición de servicios semánticos, en concreto la integración en un nuevo dataset de información temática proveniente de diversas fuentes. Finalmente, el marco semántico y sus servicios se utilizarán en un sistema de indexación y recuperación de elementos multimedia geo-referenciados a partir de su contenido geográfico temático. / Geographic datasets represent reality through a set of thematic entities that are often not precisely defined and that may be understood in different ways by different subjects. Integrating geographic information from diverse datasets presents an important challenge from the semantic point of view. A solution to this problem is proposed in this thesis based on the definition of a semantic framework whose core is an ontology that represents the thematic concepts in a repository of datasets as well as their relations. A semi-automatic method is also proposed to merge the application ontologies of the datasets in the repository. The semantic framework supports the definition of semantic services, particularly the integration of the thematic information from diverse datasets in a new one. Finally, the semantic framework and its services have been used in the context of indexing and retrieving geo-referenced multimedia elements based on their thematic geographic content.

La realización de nuevas infraestructuras para la mejora de la eficiencia global del riego, deben de venir acompañadas de una gestión adecuada, ya que sin ésta no se justifican las grandes inversiones acometidas. Para optimizar el uso de todos los insumos que participan en el riego, agua, energía y fertilizantes, se necesita realizar un seguimiento de todos los procesos en que están implicados, con el fin de detectar los puntos débiles de la gestión y mejorarlos. Dada la gran cantidad de información requerida para ello, resulta recomendable desarrollar un Sistema de Soporte a la toma de Decisiones (DSS). Puesto que la mayoría de la información utilizada es de carácter espacial, los Sistemas de Información Geográfica (SIG) se muestran como la herramienta de trabajo más idónea para ello. En el trabajo desarrollado se describe la metodología seguida para la elaboración de un DSS orientado a la gestión del riego en redes a presión, denominado HuraGIS (Herramientas para el Uso Racional del Agua con el soporte de un GIS). Con este fin se ha diseñado primeramente un modelo de datos relacional, vinculado al propio tiempo con la información espacial. Para su implementación, se han desarrollado una serie de módulos que permiten la captura y edición de los datos, así como su depuración. Otros módulos de la aplicación HuraGIS permiten simular todos los procesos agronómicos del riego. Además, con el fin de reproducir los procesos hidráulicos se ha integrado el módulo de cálculo de EPANET. Finalmente, como herramientas de optimización se han incorporado librerías de programación lineal y de optimización heurística, como son los Algoritmos Genéticos. La metodología desarrollada se ha aplicado a un caso real de estudio, la Comunidad de Regantes de Senyera (Valencia). Para ello se tomaron los datos necesarios en campo y se introdujeron en la aplicación HuraGIS. En una primera fase se realizó un diagnóstico sobre la gestión llevada a cabo durante la campaña de riegos de 2006, media / Jiménez Bello, MÁ. (2008). Integración de los procesos agronómicos e hidráulicos del riego a presión en un entorno SIG para la gestión eficiente de comunidades de regantes [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/4101 / Palancia