• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 7
  • 4
  • 2
  • Tagged with
  • 13
  • 13
  • 7
  • 6
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Planejament territorial i dimensió socioambiental: una lectura dels incendis forestals al Bages

Cerdan Heredia, Rufí 25 April 2003 (has links)
No description available.
2

La incidència dels incendis a l´Àrea Metropolitana de Barcelona i a la comarca del Bages durant el període 1987-1998

Badia Perpinyà, Anna 16 February 2001 (has links)
Amb l'objectiu de poder fer més eficaç la lluita contra els incendis, s'han analitzat dos models de comportament dels incendis forestals a Catalunya: els incendis periurbans, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i els incendis rurals, a la comarca del Bages. L'anàlisi de l'ocurrència dels focs entre els anys 1987 i 1998 ha permès definir les característiques d'aquests dos àmbits pel que fa a l'efectació dels incendis.En general, l'increment de la massa arbustiva i forestal derivats de l'abandonament dels usos tradicionals dels boscos, juntament amb una major freqüentació, ha comportat l'agument del risc tant d'ignició com de propagació dels focs.L'anàlisi contrastada de les dades dels incendis de l'AMB i del Bages, en el context territorial i humà corresponent, posa de manifest dues situacions ben diverses pel que fa als factors de risc, però igualment vulnerables. L'AMB, que concentra el 50% de la població en l'1,8 del territori català és més vulnerable pel gran nombre d'ignicions. El Bages, en canvi, amb només un 4,2% ho és més a la propagació dels focs.En síntesi, els problemes que han d'afrontar l'AMB i el Bages són:- L'ús molt més dens del territori en el cas de l'AMB afavoreix la proliferació d'ignicions especialment localitzades en la interfase urbàna-forestal. Al Bages, en canvi, sense la mobilitat i fragmentació de l'AMB es fa més difícil de controlar un menor número de focus.- Pel que fa a l'estructura del territori, l'AMB es caracteritza per una gran fragmentació, mentre que el Bages té una major continuïtat de les masses forestals. La comarca es ressent especialment de la tendència d'expansió forestal generalitzada derivada de l'abandonament rural i el canvi d'usos del sòl. - Les actuacions de prevenció són diferents. L'AMB disposa d'un potent dispositiu de prevenció propi, coordinat pel Parc de Collserola, a més de participar en els plans de prevenció general aplicat a tot el territori català. El Bages participa només del sistema de prevenció general aplicat a tot el territori català.Mentre que a l'AMB, tal com ho demostren les estadístiques, el control de la propagació dels incendis està ben solucionat gràcies a la ràpida capacitat de detecció, cal dedicar esforços per reduir l'elevat número d'ignicions. El Bages, en canvi, s'enfronta amb el complex problema de l'increment de superfície forestal sense gestionar. La funció del bosc en un i en un altre àmbit, convida a reflexionar sobre la relació entre els incendis i la gestió territorial. No tot el bosc es pot protegir, però caldria ques en la planificació territorial es consideri la possibilitat de l'incendi i es prevegin les mesures perquè no es presenti o, si es presenta, en minimitzi al màxim les conseqüències. / With the objective of trying to fight more efficiently against fire, two models of behaviour of forest fire in Catalunya have been analysed: the periurban fire in the Metropolitan Area of Barcelona (MAB) and forest fire in the comarca of Bages.In general, the increase of the bush and forest mass, derived from the abandonment of the traditional uses of the woods, together with a major frequentation have increased the risk of ignition and fire propagation.The contrasted analysis of the fire data in the MAB and the Bages, in the corresponding territorial and human context, show two very different situations in relation with the risk factors. The MAB, with the 50% of the population in the 1.8 of the Catalan territory, is more vulnerable because of the number of ignitions, whereas the Bages with only a 4.2 % is more vulnerable to fire propagation.In summary, the problems that the MAB and the Bages have to face up are:- In the MAB, the heavier use of the territory helps the proliferation of ignitions specially located in the urban-fores interphase. On the other hand, it is much more difficult to control a less number of focuses in the Bages, although this territory has less mobility and fragmentation than the MAB.- In relation with the structure of the territory, the MAB has a great fragmentation, whereas the Bages has a major continuity in the forest masses. The comarca suffers the generalized tendency of forest growth derived from the forest abandonment and the change of the uses of the soil.- The actions of prevention are different. The MAB has an own strong prevention system, coordinated by the Collserola park, apart from participating in the general preventive plan applied to all the Catalan territory. The Bages only participates in the general prevention system .As shown in the statistics, the control of the fire propagation in the MAB is well solved thanks to the quick detection efficiency, but it is necessary to make efforts to reduce the high number of ignitions. On the other hand, the Bages faces the complex problem ofthe increase of forest surface without management.In both areas, the forest function should make us think over the relationship between fire and forest management. All woods cannot be protected, but the risk of fire and the ways to prevent it, should be considered in the territorial planification and its consequences should be minimized.
3

Colémbolos ("Collembola, insecta") edáficos de encinares de la Serra de I'Obac y la Serra de Prades (Sierra Prelitoral Catalana). Efectos de los incendios forestales sobre estos antrópodos

Mateos Frías, Eduardo 12 June 1992 (has links)
Se han estudiado las comunidades de microartrópodos edáficos, y de colémbolos en particular, de dos encinares de la Serralada Prelitoral Catalana: La Serra de l'Obac y la Serra de Prades. El estudio se ha llevado a cabo en parcelas experimentales adyacentes de 20 x 20 m, una intacta (a efectos de control) y otra incendiada, en cada localidad.La parcela control de Obac, situada a 590 m de altitud, es un encinar mixto de "Quercus ilex" y "Pinus halepensis" con un recubrimiento importante de sotobosque; el suelo es pardo calcáreo sobre conglomerados rojos, con una pendiente de 25° E y un pH de 7,7 medido a nivel del horizonte Al.La parcela control de Prades, situada a 900 m de altitud, es un encinar monoespecífico de "Quercus ilex" con escaso recubrimiento de sotobosque; el suelo es pardo ácido sobre roca madre de filitas y areniscas, con una pendiente de 28° SSE y un pH de 4,8 medido en el horizonte Al.Los perfiles de suelo de las dos localidades son de tipo Al B1 C, con horizontes orgánicos L, F y H bien desarrollados.Se han realizado muestreos de terreno mensuales, durante 12 y 15 meses sucesivos en Obac y Prades respectivamente, teniendo en cuenta los distintos horizontes de los perfiles del suelo hasta una profundidad máxima de 10 cm en los horizontes minerales.Se han determinado un total de 30 taxa de microartrópodos de los que "Acari" y "Collembola" son los grupos dominantes. En las parcelas control los primeros representan el 76,4% en Obac y el 92,6% en Prades, y los segundos el 16,5% en Obac y el 6% en Prades. En estas parcelas, la densidad media anual de microartrópodos totales es de 1225,09 ejemplares/100cm2 (CV anual = 16%) en Obac y 2302,20 ejemplares/100cm2 (CV anual = 25%) en Prades. En el perfil vertical del suelo la máxima densidad se obtiene en el conjunto de horizontes orgánicos (horizontes L, F y H) y disminuye con la profundidad en los horizontes minerales.En cuanto a la comunidad colembo1ógica, en el conjunto de las parcelas de estudio se han encontrado 75 especies (en Obac 46 en la parcela control y 32 en la quemada; en Prades 35 en la parcela control y 29 en la quemada) de las que tres son nuevas para la ciencia: "Pseudachorutella catalonica", "Neonaphorura hexaspina" y "Pseudosinella subilliciens".Las especies dominantes (con abundancia relativa total anual superior al 5%) en todo el perfil, o en alguno de los horizontes del mismo, en cada una de las parcelas estudiadas son las siguientes: En la parcela control de Obac "Xenylla maritima", "Neonaphorura hexaspina", "Mesaphorura italica", "Protaphorura nemorata", "Folsomia manolachei", "Isotomiella minor", "Isotoma notabilis" y "Lepidocyrtus lanuginosus". En la parcela quemada de Obac "Neonaphorura hexaspina"," Hesaphorura critica", "Mesaphorura italica", "Protaphorura nemorata"," Onichyurus silvarius", "Folsomia manolachei", "Isotomiella minor"," Entomobrya multifasciata" y "Pseudosinella fallax". En la parcela control de Prades "Xenylla schíllei", "Mesaphorura critica", "Mesaphorura italica", "Hesaphorura macrochaeta", "Folsomia fimetaria", "Folsomia sexoculata"," Entomobrya nivalis-strigata", "Lepidocyrtus lanuginosus" y "Sphaeridia pumilis". En la parcela quemada de Prades "Ceratophysella tergilobata", "Metaphorura affinis", "Mesaphorura critica", "Mesaphorura italica", "Mesaphorura macrochaeta"," Onichyurus minutus", "Folsomia fimetaria","Folsomia sexoculata" y "Entomobrya quinquelineata".La parcela control de Obac, con una densidad media anual de colémbolos totales de 201,86 colémbolos/100cm2 (CV anual = 37%), presenta una densidad media-alta con respecto a diversos bosques de Francia y la Península Ibérica. La de Prades, 139,40 colémbolos/100cm2 (CV anual = 56% en Prades), se sitúa en una posición media-baja en el marco general.Con respecto a diversos biotopos de la Península Ibérica, las comunidades colembológicas de los encinares estudiados presentan una composición específica que las diferencia del resto y las acerca a la de otro encinar de la misma región. Asimismo presentan una diversidad específica, en sentido amplio, intermedia con respecto a la totalidad de biotopos, destacando únicamente un elevado número de especies en Obac.En las parcelas control, la comunidad se estructura verticalmente en el suelo y la tendencia general es a una disminución de densidad de fauna y del número de especies a medida que aumenta la profundidad. En función de la estructura de la comunidad y la composición específica, podemos hablar de una subcomunidad de superficie, formada por las especies que habitan en los horizontes orgánicos del perfil (horizontes L, F y H), y una subcomunidad de profundidad formada por por las especies que habitan en los horizontes más profundos (horizonte A11 y A12). Por otro lado, durante un ciclo anual, se detecta una composición específica diferenciada en función de la humedad, sobre todo a nivel de los horizontes orgánicos.Los incendios ocurridos las parcelas quemadas destruyen por completo la vegetación y los horizontes L, F y gran parte del H del perfil. Por debajo de los 10 cm de profundidad, durante el paso de las llamas, la temperatura no superó lo que podemos considerar temperaturas usuales del suelo. A este nivel es donde sobrevivieron los ejemplares de la fauna que posteriormente recolonizaron el perfil en superficie.Durante los 15 meses siguientes a la perturbación no se detecta una regeneración de la fauna edáfica en términos cuantitativos ni en términos de diversidad y estructura vertical. El conjunto de la comunidad edáfica muestra una notable reducción de densidad, siendo los colémbolos uno de los grupos más afectados. Pasados dos años, cuando ya se ha depositado una capa de material vegetal muerto sobre la superficie del suelo (horizonte L incipiente) y el recubrimiento vegetal ofrece una mayor protección frente a la climatología exterior, la comunidad edáfica muestra signos de recuperación en términos de densidad y riqueza en los horizontes inferiores, y en términos de estructuración vertical por recolonización de los horizontes superficiales del perfil. / This study was carried out in experimental plots of 20 x 20 m from two localities in the "Serra Prelitoral Catalana": "Serra de l'Obac" and "Serra de Prades". There were two experimental plots in each locality: burnt and control. Samples were taken monthly in the different ground levels down to a depth of 10 cm.Acari and Collembola were the dominant taxa in the cornmunity of microarthropods. In relation to the Collembola cornmunity, 75 species were found, three of which were new: Pseudachorutella catalonics, Neonaphorura hexaspina and Pseudosinella subilliciens. The communities of the two localities showed similar specific profiles with each other but different from other communities from various biotopes in the Iberian Peninsula. Further, in the two localities studied, Collembola community showed an intermediate value of specific diversity in relation to the values of other biotopes in the Iberian Peninsula.According to structure and specific composition of edaphic community it was possible to distinguish between a superficial subcommunity and a deep subcommunity. The first was formed by those species which lived in the organic horizons (L, F and H) of the soil and the second was formed by species which lived in the deepest horizons (A11 and A12). On the other hand, through an annual cycle a differential specific composition was observed in relation to wet.The fires destroyed the vegetation and L and F horizons completely and also great part of H horizon of the soil. The fauna survived under 10 cm depth and so recolonized the profile towards the surface later.During the following 15 months after the fire, the edaphic fauna was not regenerated. Two years after the f ire, there was a layer of dead vegetal material on the surface of the soil (incipient L horizon) which offered more protection to resist the external climatology. In that moment, the edaphic community showed signs of recovery, such as more density and richness in the lower horizons and vertical structuration by recolonization of the upper horizons of the soil profile.
4

Efectes d'un incendi forestal en una riera mediterrània (Sant Llorenç del Munt, 2003)

Vila Escalé, Mireia 28 April 2009 (has links)
DE LA TESI:Es realitza l'estudi dels efectes d'un incendi forestal sobre la fisicoquímica, l'hàbitat i les comunitats biològiques d'una riera mediterrània, riera de Gallifa, i la seva comparació amb una riera semblant sense cremar, riera de Mura, durant cinc anys després del foc. Es disposava de cinc anys de dades fisicoquímiques i biològiques (macroinvertebrats i diatomees) anteriors a la perturbació. Es va planificar un mostreig mensual durant dos anys i es van afegir tres anys de dades disponibles de la xarxa Ecostrimed (www.diba.es/parcsn/qualitatrius). L'incendi forestal del 84% de la conca de Gallifa i les pluges posteriors van deteriorar la qualitat fisicoquímica de l'aigua, van homogeneïtzar l'hàbitat fluvial i van eliminar la comunitat de macroinvertebrats aquàtics de la riera. Després d'un breu període d'anòxia, les pluges van arrossegar riu avall gran part de la matèria orgànica, sals, nutrients i sediments fins acumulats que provenien de la conca cremada. Els traçadors d'aromaticitat com l'a300 i el quocient f450:f500 van ser útils per indicar de forma ràpida la deteriorització sobtada de la qualitat de l'aigua després de l'incendi. Durant el primer any van continuar entrant a la riera sòlids en suspensió, nitrats, sulfats i compostos aromàtics (HAP entre d'altres) associats amb les pluges. Tanmateix en només 250 dies es va recuperar l'heterogeneïtat de l'hàbitat i el bosc de ribera es va revegetar. Dos anys després de l'incendi, la fisicoquímica estava més influenciada per les condicions de sequera que per l'efecte de l'incendi, encara que es continuava detectant una entrada inusual de sals i compostos aromàtics que modificaven les propietats òptiques de l'aigua. En contra de l'esperat, els tractaments de l'experiment d'incubació que contenien material cremat van conferir menys canvis a l'aigua que els tractaments sense cremar. De forma que previsiblement l'impacte més important del foc sigui l'increment de la taxa d'entrada de materials de tot tipus (orgànics, inorgànics, calcinats, etc.) a causa de l'erosió. La qualitat de l'aigua mesurada mitjançant els indicadors biològics es va recuperar en menys d'un any. La sensibilitat inicial de la comunitat de diatomees a la pertorbació va ser més baixa que la de macroinvertebrats, però després de detectar-la, les diatomees van tornar a indicar la millor categoria de qualitat de l'aigua en només sis mesos mentre que els macroinvertebrats van trigar-ne nou.La recolonització de macroinvertebrats de totes les estratègies tròfiques es va assolir en els primers 100 dies després del foc, i en el segon any ja no es van observar diferències entre la riera pertorbada i la riera control per cap estratègia tròfica. Els recol·lectors es van associar amb les condicions del primer any i els filtradors amb les del segon. Les dominàncies inicials elevades dels primers mesos de la successió secundària es van relacionar amb les famílies de macroinvertebrats més resilients i més persistents (pioneres) caracteritzades per una elevada capacitat de dispersió. En el primer any, tot i l'elevat recanvi de famílies per part de les resilients menys persistents i les resilients no persistents, la riquesa taxonòmica de la riera de Gallifa es va recuperar respecte els valors de referència a causa de la colonització de les famílies resilients i persistents i de les famílies temporalment afavorides.L'estructura de la comunitat de macroinvertebrats no es va reestablir fins el quart any quan van detectar-se les famílies poc resilients i van disminuir les famílies temporalment afavorides. La celeritat en la recuperació de la comunitat de macroinvertebrats d'aquesta riera mediterrània es pot atribuir tant al ràpid restabliment de les condicions ambientals com a l'adaptació d'aquests organismes a als períodes estacionals i seqüencials d'avingudes i sequeres (pertorbacions naturals) a que estan sotmesos al llarg de l'any.
5

Wildfire effects on macroinvertebrate communities in Mediterranean streams / Efectes dels incendis forestals sobre las comunitats de macroinvertebrats en rius Mediterranis

Verkaik, Iraima 09 December 2010 (has links)
Wildfire effects on macroinvertebrate communities have not been intensively studied in other areas than the Western US, and the results in fire prone areas like NE Mediterranean and SE Australia are scarce. In this study, Mediterranean streams (both fire affected and control) presented the highest dominance of r-strategy taxa, which are characterized by their high resilience. However, three years after fire, the indirect effects of the riparian canopy removal was still significant in these streams. Located in the same burned catchment, severely canopy affected area of the Vall d'Horta stream showed high aquatic vegetation cover compared to intact canopy cover, which showed, in turn, a high leaf litter cover percentage. Although differences in organic cover were significant in the macroinvertebrate community structure and turnover, hydrology was also a very important factor that marked the succession of communities along the year in both reaches. In the Mediterranean region, our studies conclude that midterm effects of fire on macroinvertebrate communities (up to 5 years) showed the importance of yearly precipitation in their response, and important differences in macroinvertebrate community dynamics were found depending if the year was wet or dry. We conclude that macroinvertebrate communities that live in Mediterranean climate streams showed in general high resilience to fire, because they usually have to cope with other severe disturbances like flooding and drought.The results obtained in this study indicate that other disturbances like droughts and floods can modulate the severity of the responses of the macroinvertebrate communities. In general, as in other biomes, post-fire precipitations are the most severe indirect effects where a large input of nutrients and dramatic habitat change takes place. In the Mediterranean catchments usually the big flood occurs few weeks after the wildfire, while in the other studied biomes the effects could be delayed by drought (SE Australia) or by the hydrologic characteristics from the stream itself (NW USA). Furthermore, if all these disturbances will come more often and together in the future, the presence of many species may be compromised, especially those that now are not found or found in low numbers in the dry years. / Los efectos de los incendios forestales en las comunidades de macroinvertebrados han sido intensamente estudiados en el oeste de los Estados Unidos. Otras áreas donde el fuego es también un factor recurrente, como por ejemplo en el noreste del Mediterráneo y sureste de Australia, los estudios son muy escasos. En este contexto, el principal objetivo de este trabajo fue estudiar los efectos a mediano plazo de los incendios forestales sobre las comunidades de macroinvertebrados de los ríos mediterráneos y comparar los resultados con los de otros biomas. Después del incendio del 2003 que afectó el Parque Natural de Sant Llorenç en Cataluña se estudiaron las respuestas a corto y mediano plazo de las comunidades de macroinvertebrados de ríos en cuencas quemadas y cuencas establecidas como control. En general, las comunidades de macroinvertebrados (tanto de los ríos afectados por el fuego como los ríos control) presentaron un dominio de los taxones de estrategia "r", que caracteriza la frecuencia de perturbaciones de estos ríos y asimismo su alta resiliencia. Tres años después del incendio, los efectos indirectos del fuego se compararon en dos localidades de la Vall d'Horta afectadas de manera diferente en la cobertura de ribera. La eliminación del bosque de ribera generó diferencias significativas en la cobertura orgánica que a su vez fueron importantes para la estructura y temporalidad de la comunidad de macroinvertebrados. Sin embargo, la hidrología también fue un factor muy importante que marcó la sucesión de comunidades a lo largo del año. En este sentido, los efectos a mediano plazo después de un incendio forestal en las comunidades de macroinvertebrados (hasta 5 años) mostraron la importancia de la precipitación anual en su respuesta, y las mayores diferencias en la dinámica de la comunidad de macroinvertebrados se encontraron dependiendo de si el año había sido húmedo o seco. En conclusión, las comunidades de macroinvertebrados que estos ríos mediterráneos mostraron en general una alta resistencia al fuego, ya que por lo general tienen que hacer frente a otras perturbaciones comunes como las inundaciones y las sequías. La comparación de estos resultados con otros biomas indica que otras alteraciones como las sequías y las inundaciones pueden modular la severidad de las respuestas de las comunidades de macroinvertebrados. En general, como en otros biomas, las precipitaciones después de un incendio son los efectos indirectos más graves en un gran aporte de nutrientes y con el aumento de la erosión se genera un cambio dramático del hábitat. En las cuencas del mediterráneo por lo general la gran inundación post-incendio se produce pocas semanas después del incendio, mientras que en comparación con los otros biomas estudiados los respuestas podrían ser retrasadas por la sequía (sureste Australia) o por las características hidrológicas de los ríos (noroeste de los Estados Unidos). Se prevé que estas perturbaciones incrementarán tanto la recurrencia como la intensidad ya que ocurrirán al mismo tiempo, en este contexto la presencia de muchas especies y la resiliencia puede verse comprometida, sobre todo las que ahora no se encuentran o se encuentran en baja abundancia en los años secos.
6

Effects of long-term forest fire retardants on fire intensity, heat of combustion of the fuel and flame emissivity

Àgueda Costafreda, Alba 30 October 2009 (has links)
Cada any milers d'hectàrees forestals es destrueixen a causa dels incendis forestals. Investigar quins són els mecanismes que controlen la ignició i la propagació dels incendis forestals és necessari per planificar estratègies eficients de lluita contra els incendis forestals i per establir plans de gestió de les àrees forestals. Durant aquests darrers seixanta anys des del món de la recerca s'han formulat models per descriure el comportament dels focs forestals de superfície, principalment, i en un menor grau els focs de capçades. No obstant, aquests models tenen un punt feble significatiu: cap d'ells ha estat desenvolupat per ser utilitzat com a eina predictiva del comportament del foc després d'actuacions d'atac indirecte amb retardants a llarg termini (o retardants). A més, la majoria de treballs desenvolupats fins ara amb retardants a llarg termini han tingut l'objectiu d'avaluar diferents productes per al seu ús públic per comparació amb un de referència.L'objectiu del present estudi ha estat millorar el coneixement sobre l'efecte dels retardants a llarg termini en el comportament dels incendis forestals. L'efecte dels retardants sobre la intensitat del front de flames ha estat quantificat per a diferents condicions (sense pendent/sense vent, sota la influència del vent, sota la influència del pendent), així com l'efecte dels retardants sobre la calor de combustió del combustible forestal i l'emissivitat de la flama. Avaluar com varien aquests dos últims paràmetres per la presència de retardant al combustible és un primer pas per incloure en els models de propagació l'efecte de les operacions d'atac indirecte amb retardants.Per a les condicions experimentals provades en aquest estudi, hem trobat que la intensitat del front de flames es redueix en un factor de 0.8 per la presència de retardant. També s'ha observat que la quantitat de calor alliberada durant la combustió amb flama es redueix en un factor de 0.18 per la presència de retardants i que l'emissivitat de la flama no es veu afectada per la presència de retardants. Aquests resultats indiquen que la presència de retardant redueix la intensitat del front de flames fonamentalment perquè es redueix la quantitat de calor efectivament alliberada per unitat de massa de combustible, més que perquè les propietats radiatives de la flama es canviïn. / Every year, thousands of hectares of forest are destroyed by wildland fires. It is necessary to investigate the mechanisms that influence the ignition and propagation of wildland fires in order to successfully devise strategies for fighting wildland fires and to establish plans for managing forest areas or grasslands. Researchers have been formulating models to describe surface fires and, to a lesser extent, crown fires, for more than sixty years. However, these models have a significant shortcoming: none of them has been developed for use as a tool to predict fire behavior after indirect attack operations with long-term retardants. Furthermore, most of the work done to date on long-term retardants has been with the goal of evaluating these products for commercial purposes.The goal of the present study was to improve knowledge of the effects of long-term retardants on the spread of forest fires. Retardants' effects on fire intensity were quantified for varying fire situations (no-slope/no-wind, upslope, upwind), together with retardants' effects on the heat of combustion of the fuel and flame emissivity. Assessing how these last two parameters change due to the presence of retardants on the fuel is a first step towards including the effects of indirect attack operations with long-term retardants in propagation models. We found that the presence of retardants reduced fire intensity by a factor of 0.8 under the experimental conditions tested in this study. The amount of heat effectively released during flaming combustion under the presence of retardants was observed to decrease by a factor of 0.18 in comparison with untreated samples and flame emissivity was observed to be unaffected by the presence of retardants. These results indicated that the presence of retardants reduces fire intensity primarily by reducing the amount of heat effectively released per unit mass of fuel, rather than by affecting the radiation properties of the flames.
7

Efectivitat dels tractaments d'aclarida en la reducció del risc de propagació d'incendis en regenerats de pi blanc

Domenech Jardí, Ruth 18 November 2011 (has links)
Increased wildfire activity over the last years has made fire managers to become more concerned about the effectiveness of current fuel treatment practices to reduce fire risk and severity. Fuel treatments lead to changes in the forest structure and therefore modify certain basic parameters that may influence the fire behaviour. The goal of this work is to quantitatively assess the effectiveness of fuel treatments in reducing risk of wildfires spread in some typically Mediterranean forest. Specifically, it envisages to know the characteristics of the fire that can occur in the slash originated from regenerated aleppo pine stands that were thinned after a wildfire and also to know the evolution of slash combustibility after the treatment. First, an extensive literature review has been done, focused mainly on those works that assessed the effectiveness of fuel treatments in reducing the risk of wildfire. Several studies demonstrated the effectiveness of treatments such as prescribed burning or thinning. However, these studies are not consistent about what treatment and slash management technique are the most effective. A study area has been selected and located within the perimeter of a large forest fire occurred in Bages (Central Catalonia, Spain) in 1994 to study the effectiveness of a type of fuel treatment usually performed in the Mediterranean Basin. The site was previously thinned during different periods and the slash was left in, not managed. In this area, the fuel, environment and topographic characteristics have been determined. With the fuel sampling methods used at the site, a protocol has been produced in order to characterize the regenerated aleppo pine stands, useful to obtain the parameters needed to evaluate fire behaviour. Results have led to a new fuel model for regenerated aleppo pine stands and also fuel models for regenerated aleppo pine stands that have been thinned at different times with the slash remaining unmanaged at the site. An experimental burning program has been implemented reproducing two different regenerated structures (6 and 40 months after treatment). With these experiments it has been proved that ex-situ experimentation is not useful to reproduce actual fire situations because it is impossible to repeat faithfully the overall structure of the ecosystem that affect fire behavior. A series of simulations of potential fires that could occur in the study area have been performed, incorporating the determined inputs (environmental conditions and fuel type) and evaluating different simulation tools (NEXUS i WFDS). Results obtained with the two simulations tools used confirm that both tools are reliable. In general values obtained in fireline intensity and rate of spread with WFDS are larger than with NEXUS. Results from simulations of Bages plots carried with both simulation tools generally show that fire behavior is more severe 1 month and 6 months after the treatment. That is, the wildfire effects after the treatment would be worse than in the untreated control plot and that time does not improve this situation, at least six months after treatment. According to the results and given the characteristics of our country where the risk of fires is very high, the effect of thinning treatments performed in central Catalonia after the 1994 fire brings a great fire vulnerability in treated stands, at least during the first months of treatment.
8

Evolució del paisatge vegetal holocè al Pla de Barcelona, a partir de les dades pol.líniques

Riera i Mora, Santiago 11 November 1994 (has links)
Des d'un punt de biogeogràfic, el sector d'estudi, el Pla de Barcelona, es caracteritza per ser l'àrea de contacte entre les províncies austromediterània, al sud del riu Llobregat, i boreomediterrània, al nord del mateix. Aquestes zones de contacte presenten un gran interés per als paleobiogeogràfics i paleoclimatològics, ja que són molt sensibles i qualsevol petita variació mediambiental es tradueix en una oscil.lació del citat límit.Amb la finalitat d'estudiar els canvis i variacions d'aquesta zona de frontera, s'han realitzat sis diagrames pol.línics al llarg del litoral situats en un transecte latitudinal.La correlació entre les zones pol.líniques locals dels diversos diagrames ens ha permés establir sis grans fases de vegetació entre els 9000 i 600 anys B.P.Durant la primera fase (A), entre 8700 i 7000 B.P., existeix al Pla de Barcelona una certa homogeneïtat vegetal, basada en la dominància de les rouredes i pinedes, si bé es pot observar ja l'existència d'un cert gradient latiludinal de vegetació. Les condicions climàtiques existents durant aquest període poden qualificar-se de submediterrànies.La Fase B, entre 7200/7000 i 6500 B.P., és crucial en la configuració vegetal del sector, ja que s'instal.la ara un marcat gradient latiludinal de la vegetació: al centre i nord de la plana barcelonina les rouredes són dominants. mentre al sector sud, les comunitats perennifòlies passen a ser preponderants. El riu Llobregat es configura ara com un important límit biogeogràfic, zona de contacte de les rouredes i alzinars.El segon moment d'importants canvis biogeogràfics cal situar-los vers els 4000/3000 anys B.P. Al sector nord de la plana barcelonina, l'alzina penetra progressivament en el si de la roureda, donant lloc a un alzinar mixt. Aquestes noves formacions correspondrien probablement a la vegetació potencial actual del sector. Al sud del Massís del Garraf té lloc la definitiva instal.lació de l'associació Querco-Lentiscetumum. En base als paral.lelismes existents amb d'altres diagrames de la conca mediterrània, creiem que aquestes variacions vegetals foren el resultat d'un canvi climàtic que propicià una reducció de la disponibilitat hídrica. Tanmateix, les actuacions bumanes, ara ben documentades, degueren amplificar i accelerar el citat procés de substitució vegetal.Durant la Fase E (1500/1300 a 900/800 anys D.P.) es produeix una suavització del gradient vegetal, com a conseqüència de la degradació antròpica, que propicià l'extensió de brolles, pinedes i prats secs. Durant aquesta fase hem de considerar l'home com el principal factor de transformació del medi vegetal, si bé s'ha pogut documentar també l'existència d'una variació climàtica que tendeix a una intensificació de la sequera.La darrera fase documentada, Fase F, entre 900/800 i 600 D.P., es caracteritza per una nova accentuació del gradient vegetal i per l'extensió del conreu d'olivera.Un segon apartat del present treball ha estat dedicat a l'estudi de la dinàmica de les masses forestals i del paper històric en la configuració dels boscos mediterranis. Amb aquesta finalilat, es dugué a terme una quamificació de les micro i macropanícules carbonoses.L'anàlisi en detall de totes de les fases de pertorbació i regeneració del bosc ens ha permès establir un model general, dividit en cinc moments.A partir de la plasmació d'aquest model general en els diagrames pol.línics, es pot diferenciar entre dos tipus de fases de pertorbació, segons hagi estat el règim de pertorbacions. Les fases d'interferència es caracteritzen per presentar un únic cicle de pertorbació-regeneració, on la regeneració és completa. D'altra banda, en les fases d'obertura se succeixen dos o més cicles de pertorbació-regeneració. En aquestes darreres fases, la durada temporal de cada tipus de fase, sensiblement diferent, essent de 350/550 anys per a les fases d'interferència i de 700/1000 anys, per a les d'obertura.Les restes carbonoses ens han permès reconstriuir la història dels incendis forestals a la costa central catalana. Dels sis períodes individualitzats, destaquen principalment el primer (7800 a 5500 anys B.P.) i el cinquè (1500 i 1200 anys B.P.) per presentar aquests les freqüències d'incendis més altes. Aquest cinquè període presenta, a més, la característica detenir un caràcter regional ja que els nivells de cendres han estat documentats en tots els sondeigs. Creiem que en aquest cas el factor climàtic (accentuació de la sequera) degué jugar també un paper important.De la comparació entre els espectres pol.línics i de cendres, podem assenyalar, en primer lloc, que el pi és el taxó que, a la llarga, es veu més afavorit pels incendis; que no existeix una relació directa entre esclerofíl.lia i incendis; i, per últim, que règim de pertorbadons i canvi climàtic sovint es combinen com a causa de l'extensió de determinats taxons.Les primeres actuacions antròpiques documentades poden situar-se vers 7500/5500 B.P. Durant aquest període es dugueren a terme desforestacions puntuals mitjançant el foc, del tipus landnamt. Durant el Neolític Mitjà i Final (5500/4000 B.P.), l'ús del foc s'abandona, si bé la desforestació és més intensa. Aquests canvis foren deguts a una més gran estabilitat dels grups humans a la plana.Durant l'Edat de Bronze (4000/3800 a 2700 B.P.), la pressió humana s'intensifica mentre que les activitats agrícoles es diversifiquen. Durant el període anterior, però sobretot en aquest moment, es fan molt notables les diferències en l'explotació dels diferents sectors del Pla de Barcelona, El sector de Montjuïc-Llobregat el configura com l'àrea central d'ocupació.Durant el període ibèric (2700-2200 B.P.), l'acció antròpica segueix el procés de progressiva intensificació, mantenint-se les diferències regionals. Aquesta heterogeneïtat s'accentuarà encara més en època romana (2200-1700 B.P.), convenint-se l'àrea del Llobregat en un centre important d'explotació agrícola.La fase de màxima pressió antròpica s'inicià vers els 1350/1200 anys B.P., moment en queè es produïren extenses desforestacions com a conseqüència dels incendis i que provocaren un intens procés erosiu. Aquests procesos foren el resultat d'una activitat pecuària extensiva.Durant els segles XII i XIII es produeix un canvi de les bases econòmiques, amb l'extensió del conreu de l'olivera i dels cereals, principalment, comú a tot el Mediterrani occidental. / The central sector of the Catalan coast, where the Barcelona plain it located, it the contact area between two belts of Mediterranean vegetation: the Austro-Mediterranean and the Boreo-Mediierranean. The border between these areas has a great interest because it is highly sensitive to environmental variations.The conclusions that will be explained below have been obtained from the pollen analyses of several drillings, distributed along a latitudinal gradient on the Barcelona plain.The pollen data show that the plant latitudinal gradient has been installed at least for the last 9,000 years. This gradient became more pronounced between 7200/7000 and 6500 B.P., as a consequence of a brief climatic fluctuation. After that, the northern area became occupied by deciduous woods, while in the southern sector evergreen and pine woods prevailed.The second deep change occurred between 4000-3000 B.P., due to an increase in drought. The new communities installed can be considered as the potential present-day vegetation of the Barcelona plain, characterized by a mixed oak forest (deciduous and evergreen oaks) in the northern sector, and by evergreen oak, pine and maquis (Querco-Lentiscetum) communities, in the southern area.Nevertheless, plant uniformity along the plain was induced by a new change occurring between 1500-1200 B.P. This process was due to the vegetation degradation, a consequence of the frequent occurrence of forest fires.Later than 900/800 B.P., farming activities developed, mainly olive crops.Charcoal analyses have also been performed, allowing us to identify ancient forest fires.Firstly, these data allow us to establish a general model for the forestry phases of disturbance-regeneration. This model considers the presence of two successive sequences: a regressive stage and a regenerative one. Most of the disturbance phases documented were caused by the fires.Secondly, our charcoal analyses allow us to reconstruct the history of the forest fires along the Catalan coast. High frequencies of fires mainly occurred during two periods: 7800-5500 B.P. and 1500-1200 B.P. These fires were probably caused by new human activities. However, the frequent fires could also be favoured by an increase in climatic drought.
9

Contribució a l'estudi dels efectes dels retardants en l'extinció d'incendis forestals

Pastor Ferrer, Elsa 22 December 2004 (has links)
El nostre país ha estat devastat seriosament pels incendis forestals durant els darrers anys, causant greus conseqüències sobre les persones i el medi ambient i destruint una de les fonts de riquesa i equilibri més preuades del territori. A més, les repercussions econòmiques i socials han estat de gran importància.Aquesta tesi doctoral pretén trobar solucions als greus problemes que els incendis forestals representen al nostre país. Se centra en el camp de l'extinció, i més concretament, en l'aplicació de productes retardants a llarg terminiactuant com a tallafocs químics del front d'incendi. Aquesta és una tècnica d'extinció que ofereix enormes possibilitats d'èxit; amb tot, presenta grans incògnites pel que fa a la seva eficàcia i operativitat, a causa de les importants llacunes existents en el seu coneixement sobretot a mitjana i gran escala.Aquesta tesi té dos objectius específics; d'una banda, el de dissenyar una nova metodologia experimental per a l'estudi de l'efecte dels retardants a llarg termini, que permeti extreure la màxima informació sobre les principals variables que determinen el comportament d'un incendi, i de l'altra, el d'obtenir un model matemàtic que predigui l'efecte d'un tractament retardant sobre un front d'incendi, donats els paràmetres d'aplicació.Per a la consecució d'aquests objectius, ha estat dut a terme un extens programa experimental de laboratori a la Universitat de Coimbra (Portugal) i a la Universitat Politècnica de Catalunya (on ha estat dissenyada i posada en funcionament una instal·lació a tal efecte) i també han estat realitzades dues campanyes experimentals a camp, amb vegetació típicament mediterrània. En aquests experiments han estat implementats diferents sistemes d'adquisició de dades de la velocitat de propagació, la velocitat de combustió, la temperatura i la potència calorífica radiant del front d'incendi.Amb el tractament i anàlisi de les dades experimentals han estat detallats els principals fenòmens físics que ocorren quan un front d'incendi transcorre sota l'efecte duna formulació retardant. Finalment, a partir d'aquesta anàlisi, ha estat validat un model teòric de propagació d'incendis forestals basat en el mecanisme de transferència de calor per radiació. Aquest model ha estat adaptat per tal que pugui contemplar l'efecte del tractament retardant i esdevingui una eina predictiva en aquest sentit. / Forest fires have seriously devastated our region during the last years, causing human and environmental damage and destroying one of the most valuable source of wealth and balance of our country. Their economic and social consequences have been very important.This thesis tries to find solutions to the serious problems originated by wildland fires represent in our country. It is focused on the field of extinction and more specifically on the application of long-term fire retardants, which acts as firebreaks of the fire front. This is an extinction technique that offers great possibilities of success; however, it presents many uncertainties related to its efficacy and operational capacity, due to the lack of knowledge at medium and large scale.This PhD thesis has two main objectives; the first one involves designing a new experimental methodology for the study of the effect of long-term fire retardants, which allows extracting the maximum information on the main fire behaviour variables. The later aims at the achievement of a mathematical model to predict the effect of a certain retardant treatment, applied to a fire front, given its application parameters.Wide laboratory experimental programs have been carried out in the University of Coimbra (Portugal) and in the Politechnic University of Catalunya (where an experimental installation had to be designed and started) and two field experimental campaigns with typical Mediterranean vegetation have been realised as well, in order to achieve these objectives. Different data acquisition systems have been implemented so that rate of spread, combustion velocity, temperatures and heat flux by radiation of the fire front could have been recorded.The main physical phenomena that take place in a fire front treated with a retardant formulation have been detailed by means of data analysis.Finally, a theoretical mathematical model based on the radiative heat transfer mechanism has been validated through this analysis. This model has been adapted aiming at the consideration of retardant treatment effects and the achievement of a predictive tool to evaluate them.
10

Factores determinantes de la riqueza, distribución y dinámica de las aves forestales a escala de paisaje en Cataluña: implicaciones para la gestión forestal sostenible

Gil Tena, Assumpció 21 July 2009 (has links)
Els ocells forestals exerceixen un paper funcional clau en els ecosistemes forestals i esrelacionen amb les característiques del bosc, les seves dinàmiques i la gestió a diferents escalesespacials. Per tant, la determinació de les respostes quantitatives dels ocells forestals als factorsambientals dels sistemes forestals i als seus patrons de canvi pot contribuir a entendre com lagestió forestal pot mitigar els impactes del canvi global en la biodiversitat forestal a laMediterrània.Aquesta tesis pretén valorar els factors determinants de la riquesa, distribució i dinàmiquesdels ocells forestals a diferents escales espacials en Catalunya (NE d'Espanya) amb l'objecte deproporcionar recomanacions de gestió forestal sostenible. Per tal d'això s'han analitzat diversesbases de dades sobre biodiversitat i caracterització ambiental i forestal disponibles en la regiód'estudi, com el Segon i Tercer Inventari Forestal Nacional i el Primer i Segon Atles dels OcellsNidificants de Catalunya.Els resultats van mostrar que la riquesa d'espècies d'ocells forestals, particularment la delsocells especialistes, està principalment afavorida per la disponibilitat de tessel·les de boscpresentant diferents graus d'obertura de l'estrat arbori (evitant el predomini de fraccions decabuda coberta molt elevades), i per boscos amb estats de desenvolupament avançats i unaelevada diversitat d'espècies arbòries (principalment al nord-oest i sud, respectivament).Comparativament, la riquesa d'espècies d'ocells forestals es va associar menys a la configuraciódel paisatge forestal, tot i que la irregularitat de formes va tenir un efecte més destacat que elpatró de fragmentació. Els incendis van tenir un efecte relativament dèbil però negatiu en lariquesa dels ocells forestals, particularment per als ocells especialistes.Les dinàmiques del bosc ocorregudes a escala regional (maduració i expansió del bosc),principalment relacionades amb l'abandonament rural, es van mostrar com a favorables per al'expansió espacial dels ocells forestal en les dues últimes dècades del segle XX i semblen havercontrarestat els impactes potencialment negatius dels incendis forestals en la distribució de lesespècies. La colonització dels ocells forestals especialistes en expansió es va relacionarindirectament amb les dinàmiques del bosc ocorregudes en localitats veïnes i no tant amb elspropis canvis en les zones colonitzades, probablement com a resultat de dinàmiques fontembornali patrons de connectivitat dels paisatges analitzats.La gestió forestal no sembla haver afectat negativament als patrons de canvi de ladistribució dels ocells forestals especialistes en expansió, suggerint-se el seu paper clau per amitigar els esperats grans impactes del canvi global en els patrons de biodiversitat forestal. Per afomentar la diversitat ornítica forestal, la gestió forestal a escala de paisatge deuria promoure ladisponibilitat de hàbitat més que una determinada configuració espacial i evitarl'homogeneïtzació i densificació dels rodals que poden impedir la transició a estats dedesenvolupament més avançats i l'establiment d'una major varietat d'espècies arbòries. Lagestió forestal requereix d'un enfocament a escala de paisatge per a desenvolupar estratègiesefectives que promoguin la biodiversitat i la sostenibilitat dels ecosistemes forestals i mitigar elsefectes del canvi climàtic i socioeconòmic, i també deuria integrar-se amb altres tipus deplanificació territorial i plans de conservació de la biodiversitat.Els resultats obtinguts són valuosos per a entendre les relacions entre la composició iestructura del bosc i les comunitats d'ocells forestals i com les interaccions entre la gestió i lesdinàmiques del paisatge forestal poden influir en la distribució i dinàmiques futures dels ocellsforestals. També és necessari realitzar futurs estudis per a ampliar la metodologia i generalitatdels resultats obtinguts, estenent les anàlisis a altres grups taxonòmics i escales espacials, aixícom per a contribuir a predir els patrons de biodiversitat forestal en futurs escenaris de paisatgeforestal i canvi global. / Las aves forestales ejercen un papel funcional clave en los ecosistemas forestales y serelacionan con las características del bosque, sus dinámicas y gestión a diferentes escalasespaciales. Por lo tanto, la determinación de las respuestas cuantitativas de las aves forestales alos factores ambientales de los sistemas forestales y a sus patrones de cambio puede contribuir aentender cómo la gestión forestal puede mitigar los impactos del cambio global en labiodiversidad forestal en el Mediterráneo.Esta tesis pretende valorar los factores determinantes de la riqueza, distribución y dinámicasde las aves forestales a diferentes escalas espaciales en Cataluña (NE de España) con el objetode proporcionar recomendaciones de gestión forestal sostenible. Para ello se han analizadodiversas bases de datos sobre biodiversidad y caracterización ambiental y forestal disponibles enla región de estudio, tales como el Segundo y Tercer Inventario Forestal Nacional y el Primer ySegundo Atlas de las Aves Nidificantes de Cataluña.Los resultados mostraron que la riqueza de especies de aves forestales, particularmente la delas aves especialistas, estuvo principalmente favorecida por la disponibilidad de teselas debosque presentando diferentes grados de apertura del dosel arbóreo (evitando la dominancia defracciones de cabida cubierta muy elevadas), y por bosques con estados de desarrollo avanzadosy una elevada diversidad de especies arbóreas (principalmente en el noroeste y sur,respectivamente). Comparativamente, la riqueza de especies de aves forestales estuvo menosasociada a la configuración del paisaje forestal, aunque la irregularidad de formas tuvo un efectomás destacado que el patrón de fragmentación. Los incendios tuvieron un efecto relativamentedébil pero negativo en la riqueza de aves forestales, particularmente para las especialistas.Las dinámicas del bosque ocurridas a escala regional (maduración y expansión del bosque),principalmente relacionadas con el abandono rural, se mostraron como favorables para laexpansión espacial de las aves forestales en las dos últimas décadas del siglo XX y parecenhaber contrarrestado los impactos potencialmente negativos de los incendios forestales en ladistribución de las especies. La colonización de las aves forestales especialistas en expansión serelacionó indirectamente con las dinámicas del bosque ocurridas en localidades vecinas y notanto con los propios cambios en las zonas colonizadas, probablemente como resultado dedinámicas fuente-sumidero y patrones de conectividad de los paisajes analizados.La gestión forestal no parece haber afectado negativamente a los patrones de cambio de ladistribución de las aves forestales especialistas en expansión, sugiriéndose su papel clave paramitigar los esperados grandes impactos del cambio global en los patrones de biodiversidadforestal. Para fomentar la diversidad ornítica forestal, la gestión forestal a escala de paisajedebería promover la disponibilidad de hábitat más que una determinada configuración espacial yevitar la homogenización y densificación de los rodales que puede impedir la transición aestados de desarrollo del bosque más avanzados y el establecimiento de una mayor variedad deespecies arbóreas. La gestión forestal requiere un enfoque a escala de paisaje para desarrollarestrategias efectivas que promuevan la biodiversidad y la sostenibilidad de los ecosistemasforestales y mitigar los efectos del cambio climático y socioeconómico, y debería integrarse conotros tipos de planificación territorial y planes de conservación de la biodiversidad.Los resultados obtenidos son valiosos para entender las relaciones entre la composición yestructura del bosque y las comunidades de aves forestales y cómo las interacciones entre lagestión y las dinámicas del paisaje forestal pueden influir en la distribución y dinámicas futurasde las aves forestales. También es necesario realizar futuros estudios para ampliar lametodología y generalidad de los resultados obtenidos, extendiendo los análisis a otros grupostaxonómicos y escalas espaciales, así como para contribuir a predecir los patrones debiodiversidad forestal en futuros escenarios de paisaje forestal y cambio global. / Forest birds play a functional key functional role in forest ecosystems and have been shownto be related with forest features, management and their associated dynamics at different spatialscales. Thus, determining quantitative responses of forest birds to environmental factorsoccurring in forest systems and their patterns of change may help to understand how forestmanagement can contribute to the mitigation of global change impacts on forest biodiversity inthe Mediterranean.This thesis aims at assessing the determinants of forest bird species richness, distributionand dynamics at different spatial scales in Catalonia (NE Spain) in order to provide adequatesustainable forest management guidelines. For this purposes, large biodiversity and forestdatabases available in the region, such as the Second and Third Spanish National ForestInventory and the First and Second Catalan Breeding Bird Atlas, were analysed.Results showed that forest bird species richness, particularly for specialist species, wasmainly favoured by the availability of forest patches presenting different degrees of forestcanopy cover (avoiding the dominance of closed or nearly closed tree canopies), and withforests with advanced development stages and a mixture of tree species (mainly in the northwesternand southern areas, respectively). Comparatively, forest bird species richness was lessrelated to forest landscape configuration, but shape irregularity appeared to have a moreprominent effect than pattern fragmentation. Forest fires had a relatively weak but negativeeffect on species richness, particularly for specialists.Forest dynamics occurring at the regional scale (forest maturation and expansion), mainlyrelated to rural land abandonment, appeared to favour the spatial expansion of bird species inthe two last decades of the 20th century and to have largely overridden the potential negativeeffects of forest fires on forest bird species' distribution. Colonization events of expandingspecialist forest birds appeared to be indirectly related to forest dynamics occurring inneighbouring localities rather than on colonized ones, probably as a result of source-sinkdynamics and connectivity constraints at the landscape scale.Forest management did not appear to negatively affect the patterns of distribution change ofexpanding specialist forest birds and is suggested to be a major opportunity to mitigate theexpected large impacts of global change on forest biodiversity patterns. Forest landscapemanagement can enhance the forest avian diversity by focusing on forest habitat availabilityrather than on a particular spatial configuration and avoiding landscape homogenization andstand densification that may impede the transition to more developed stages and theestablishment of a variety of forest species. Forest management requires from a landscapeperspective to develop effective strategies aimed at promoting biodiversity and ensure thesustainability of forest ecosystem services and to mitigate the effects of climate andsocioeconomic changes, and should be integrated as well with other kinds of landscapemanagement and conservation biodiversity plans.The results obtained are valuable for understanding the relationships between forestcomposition and structure and avian communities and how interactions between managementand ongoing landscape dynamics can shape future forest bird distribution and dynamics. Furtherresearch efforts are needed to broaden the methodological approach and generality of the resultsby extending the analyses to a broader set of taxonomical groups and spatial scales, as well as tocontribute to forecast future biodiversity dynamics under different forest and global changescenarios.

Page generated in 0.485 seconds