• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 43
  • 37
  • 35
  • 30
  • 19
  • 17
  • 6
  • 5
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 232
  • 43
  • 41
  • 38
  • 38
  • 38
  • 24
  • 21
  • 21
  • 19
  • 16
  • 16
  • 16
  • 14
  • 12
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Contribución al conocimiento de la biología de los pulgones de cereales y de la epidemiología del virus del enanismo amarillo de la cebada (BYDV) en la zona de regadío de Lleida

Comas Angelet, Jordi 17 December 1991 (has links)
En la zona de regadio de Lleida, los pulgones de cereales Rhopalosiphum padi (l.) y Sitobion avenae (f.) permanecen a lo largo de todo el año en gramineas cultivadas en la zona; cereales forrajeros, cereales de invierno y maíz.El solapamiento de los ciclos de estos cultivos permite el paso de los pulgones alados de uno a otro. en condiciones mediterráneas la temperatura solo puede explicar parte de la dinámica de poblaciones de estas especies durante el invierno y principios de primavera.El déficit hídrico en el cultivo, durante este periodo, tiene un efecto indirecto importante sobre la actividad de estas especies a través del efecto que tiene sobre la fisiología del cultivo, y constituye un factor determinante en la dinámica de poblaciones.Se han detectado aislados de BYDV tipo PAV, MAV y RPV.En los cereales de invierno el porcentaje de muestras positivas con el antisuero tipo MAV es relativamente elevado y se mantiene bastante estable de año en año, el del aislado tipo PAV es mucho más variable, y el del aislado tipo RPV es muy bajo. En el maíz destaca el elevado porcentaje de muestras positivas con el antisuero tipo MAV, siendo el de los aislados tipos RPV y PAV muy inferior, especialmente la de este ultimo. Finalmente en los cereales forrajeros, y también en el ricio de cereales, los aislados predominantes son tipo PAV y MAV.Los alados de R. padi y de S. avenae que van de un cultivo a otro permiten que el inoculo de BYDV pueda pasar de cultivo a cultivo y por tanto, permiten que este se pueda mantener a lo largo de todo el año en dicha zona, especialmente el aislado tipo MAV. La dispersión del aislado tipo PAV esta fundamentalmente condicionada a R. padi, ya que S. avenae -debido a la gran incidencia del aislado tipo MAV- no transmite de una forma eficiente el aislado tipo pav. Es de destacar la relativamente elevada eficiencia de R. padi en la transmisión del aislado tipo MAV, principalmente en infecciones.
2

Modelització matemàtica de la transferència de massa i energia en el procés de compostatge

Illa Alibés, Josep 23 November 2012 (has links)
El procés de compostatge és complex degut a que hi intervenen simultàniamentfenòmens de naturalesa molt diversa que interactuen entre ells. La modelitzaciómatemàtica és una eina que facilita l’anàlisi d’aquests sistemes complexos, però elnivell de desenvolupament i aplicació ha estat força limitat fins a l’actualitat. En elpresent treball es desenvolupa un model matemàtic determinista del procés decompostatge basat en les lleis bàsiques dels fenòmens físics i biològics que permetexplicar i quantificar els principals fenòmens observats durant el procés.El model desenvolupat estableix una metodologia de presentació dels fenòmensbiològics que permet acoblar al model físic proposat models desenvolupats per altresautors. Aquest considera el substrat com una matriu porosa constituïda per les tres fases,sòlida, líquida i gasosa, entre les que s’estableixen fluxos de massa i energia governatsper les lleis bàsiques de transferència. La fase gasosa, una mescla d’oxigen, CO2,amoníac, vapor d’aigua i nitrogen, és considerada com de mescla completa en el modelbase. La seva extensió a l’espai 1D incorpora el moviment de la fase gasosa degut agradients de pressió, el transport conductiu d’escalfor al sí de la matriu porosa,l’arrossegament convectiu d’energia, tant en forma de calor sensible com latent, i eltransport dels components de la fase gasosa.S’han dissenyat i construït tres reactors verticals estàtics d’aireig forçat a escala delaboratori i s’han operat amb diferents mescles de residus, a fi d’obtenir informació percontrastar la bondat del model desenvolupat. Durant els experiments s’ha mesurat ienregistrat l’evolució de diferents variables del procés: temperatura a diferents puntsdels reactors, concentracions d’oxigen i CO2 als gasos de sortida, massa total en elsreactors, cabal d’aire insuflat, pressió de l’aire a l’entrada dels reactors, així coml’assentament a diferents nivells del material en compostatge. A principi i final deprocés s’ha mesurat el contingut d’humitat a diferents nivells del material.Les simulacions numèriques, realitzades amb un únic conjunt de paràmetres físics,estequiomètrics i cinètics per als diferents experiments amb substrats diferents,reprodueixen satisfactòriament les tendències observades en les dades experimentals, toti que aquestes mostren que la hipòtesi de simetria radial en els reactors no sempre esverifica. L’anàlisi de sensibilitat realitzada ha permès identificar els paràmetres físicsque més influeixen en l’evolució del procés. Es proposa una equació de 3 paràmetresper quantificar el camp d’assentaments dins el material en compostatge en funció deltemps. A més, s’ha establert una equació que relaciona l’assentament del material ambel consum acumulat d’oxigen.En síntesi, el model desenvolupat simula satisfactòriament les tendències en l’evolucióde les variables de procés observades, integra els diferents fenòmens presents en elprocés de compostatge i permet quantificar la seva importància relativa. L’estructuraoberta del model facilita la incorporació de nous fenòmens. / El proceso de compostaje es complejo debido a que en él intervienen simultáneamentefenómenos de naturaleza muy distinta interaccionando entre ellos. La modelizaciónmatemática es una herramienta que facilita el análisis de estos sistemas complejos, peroel nivel de desarrollo y aplicación al proceso de compostaje ha sido bastante limitadohasta la actualidad. En el presente trabajo se desarrolla un modelo matemáticodeterminista del proceso de compostaje basado en les leyes básicas de los fenómenosfísicos y biológicos que permite explicar y cuantificar los principales fenómenosobservados durante el proceso.El modelo desarrollado establece una metodología de presentación de los fenómenosbiológicos que permite acoplar al modelo físico propuesto modelos desarrollados porotros autores. Este considera el sustrato como una matriz porosa constituida por las tresfases, sólida, líquida i gaseosa, entre las que se establecen flujos de masa y energíagobernados por las leyes básicas de transferencia. La fase gaseosa, una mezcla deoxígeno, CO2, amoníaco, vapor de agua y nitrógeno, es considerada como de mezclacompleta en el modelo base. Su extensión al espacio 1D incorpora el movimiento de lafase gaseosa debido a gradientes de presión, el transporte conductivo de calor dentro dela matriz porosa, el arrastre convectivo de energía, tanto en forma de calor sensiblecomo latente, y el transporte de los componentes de la fase gaseosa.Se han diseñado y construido tres reactores verticales estáticos de aireación forzada aescala de laboratorio y se han operado con distintas mezclas de residuos, a fin deobtener información para contrastar la bondad del modelo desarrollado. Durante losexperimentos se ha medido y registrado la evolución de diferentes variables del proceso:temperatura a distintos puntos de los reactores, concentraciones de oxígeno y CO2 enlos gases de salida, masa total en los reactores, caudal de aire insuflado, presión del airea la entrada de los reactores, así como el asentamiento a diferentes niveles del materialen compostaje. A principio y final de proceso se ha medido el contenido de humedad adiferentes niveles del material.Las simulaciones numéricas, realizadas con un único conjunto de parámetros físicos,estequiométricos y cinéticos para los diferentes experimentos con sustratos distintos,reproducen satisfactoriamente las tendencias observadas en los datos experimentales, apesar de que éstos muestran que la hipótesis de simetría radial en los reactores nosiempre se verifica. El análisis de sensibilidad realizado ha permitido identificaraquellos parámetros físicos con más influencia en la evolución del proceso. Se proponeuna ecuación de 3 parámetros para cuantificar el campo de asentamiento en el materialen compostaje en función del tiempo. Además, se ha establecido una ecuación querelaciona el asentamiento del material con el consumo acumulado de oxígeno.En síntesis, el modelo desarrollado simula satisfactoriamente las tendencias en laevolución de las variables de proceso observadas, integra los distintos fenómenospresentes en el proceso de compostaje y permite cuantificar su importancia relativa. Laestructura abierta del modelo facilita la incorporación de nuevos fenómenos / The interaction of phenomena of different nature in the composting process makes it complex. Mathematical modelling is ahelpful tool to analyse such complex systems, but its development and application to the composting process has beenrather scarce up to date. The present study presents a deterministic mathematical model of the composting process whichallows the explanation and quantification of the main phenomena observed during the process and is based on the basiclaws of physical and biological elementary processes.The developed model sets up a methodology for the presentation of the biological phenomena involved, making possible tocouple models developed by different authors to the proposed physical model. This one considers the substrate as a porousmedia in which the three phases, solid, liquid and gaseous, are present. Mass and energy flows between them are governedby basic transfer laws. The gaseous phase is considered, in the base model, as a completely stirred mixture of oxygen, CO2,ammonia, water vapour and nitrogen, both considered as ideal gases. Its extension to the 1D space incorporates themovement of the gaseous phase due to pressure gradient, the conductive heat transfer in the solid matrix, the convectiveenergy transport, both as sensible and latent heat, and the convective mass transport of gaseous components.Three vertical static reactors at lab scale with forced aeration have been designed, built up and operated with different solidwaste mixtures in order to pick up data for checking the model predictions. Several process variables have been measuredand registered during the experiments: temperature at different points inside the reactors, oxygen and CO2 concentration inthe exhaust gases, total mass in the reactors, airflow rate, air pressure at the reactors inlet, and the settlement at differentlevels of the composting mass. The moisture content at different positions of the material has also been measured at thestart and at the end of the process.The simulations, run with a unique set of physical, stoichiometric and kinetic parameters for the experiments with differentsubstrates, reproduced satisfactorily the main trends observed by the experimental data, although these show that thehypothesis of radial symmetry in the reactors does not always holds on. A sensitivity analysis allowed the identification of thephysical parameters with greater influence on the process. A three parameter equation is proposed to describe thesettlement field inside the composting mass as a function of time. An equation linking settlement with the cumulative oxygenconsumption has also been proposed.In summary, the developed model simulates satisfactorily the main trends observed during the evolution of the observedprocess variables, integrates the different phenomena present in the composting process, and allows the quantification of itsrelative importance. The open structure of the model simplifies the incorporation of new phenomena.
3

Ventilación natural de invernaderos multitúnel

Muñoz Odina, Pere 01 April 1998 (has links)
El conreu sota hivernacle en regions amb clima mediterrani ha experimentat un granaugment en els darrers anys. La majoria d´aquests hivernacles són estructures de baixcost amb coberta de plàstic. Malgrat tot, s´observa una clara tendència vers equipamentsi hivernacles amb un nivell tecnològic més gran que possibiliti un millor control de lescondicions de conreu. Es per això, que els hivernacles multitúnel s´estant imposant cadacop més als països de la mediterrània.Degut a les característiques climàtiques (valors de radiació i temperatura elevats) elprincipal problema d´aquests hivernacles és la elevada temperatura de l´aire interior quees produeix des de principis de primavera fins a finals de la tardor, fet que origina greusefectes sobre la qualitat i rendiment dels conreus. La ventilació natural és el procés méssenzill i econòmic per reduir la temperatura de l´interior de l´hivernacle.Malgrat la seva importància, com a conseqüència de la dificultat del seu estudi, no esconeix amb precisió la ventilació natural dels hivernacles multitúnel amb coberta deplàstic.En aquesta tesi, s´analitza la ventilació natural dels hivernacles multitúnel amb cobertade plàstic i dos tipus d´obertures de ventilació (rectangular continua i intercanviable). Almateix temps, s´avalua l´efecte que provoca la incorporació de xarxes d´ombreig i antiinsectesa les obertures de ventilació.Amb aquest objectiu, el capítol 2 presenta la base teòrica dels models més utilitzats perestudiar i quantificar la ventilació natural dels hivernacles: el model del balançd´energia i el del flux d´aire originat per les diferències de pressió.Al tercer capítol es presenten els resultats obtinguts al determinar en camp mitjançant latècnica del gas traçador la taxa de ventilació d´un hivernacle multitúnel de tres nausamb el dos sistemes de finestres (rectangular continua i intercanviable) amb i sensexarxes a les obertures de ventilació. Els resultats experimentals han permès determinaruna expressió empírica pel càlcul de la taxa de ventilació en funció de la velocitat delvent exterior, demostrant-se la nul.la influència de la diferència de temperatura entrel´aire interior i exterior sobre la taxa de ventilació (per velocitats de vent superiors a 1ms-1). També s´ha demostrat la clara influència de la direcció del vent sobre la taxa deventilació dels hivernacles, fet que ha permès diferenciar la ventilació a sobrevent isotavent.D´altra banda, també s´ha pogut quantificar la reducció del flux d´aire originada quans´incorporen xarxes anti-insectes a les obertures de ventilació de forma que en la majoria dels casos no es pot garantir la taxa mínima de ventilació. Per finalitzar destacarque els resultats mostren que el sistema de sostre intercanviable es superior al definestres rectangulars continues.En el quart capítol es mostren els resultats obtinguts quan es comparen els mètodes delbalanç d´energia i del gas traçador per determinar la taxa de ventilació d´un hivernaclemultitúnel amb obertures laterals i zenitals. D´acord amb els assajos experimentalss´observa que el mètode del balanç d´energia és útil per hivernacles amb valors baixosde taxa de ventilació produint-se grans errors quan la taxa de ventilació es superior a 0.2Renov/h msol2 . A més a més, s´observa la gran sensibilitat del mètode del balançd´energia a petites variacions de la diferència de temperatura entre l´aire interior iexterior.El capítol 5 s´ha dedicat a l´estudi de les característiques de flux de les obertures deventilació dels sistemes utilitzats en el treballs experimentals. Els assajos amb models aescala han permès determinar els valors dels coeficients de descàrrega, observant-seclares diferències entre les finestres localitzades a una nau lateral de l´hivernacle i leslocalitzades a una nau interior. També s´ha quantificat el descens del valor delcoeficient de descàrrega quan s´afegeixen xarxes a les finestres i s´han obtingutexpressions que possibiliten el càlcul dels valors del coeficient de descàrrega de lesdiferents combinacions finestra i xarxa a partir de la longitud i l´alçada de les finestres.En el capítol 6, després d´obtenir els valors corresponents del coeficient d´efecte delvent per cada una de les configuracions avaluades s´han pogut determinar els diferentsmodels que permeten quantificar la taxa de ventilació de l´hivernacle en funció de lavelocitat i la direcció del vent exterior. La comparació dels resultats experimentals i elscalculats presenta en tots els casos un ajust molt bo, fet que sembla confirmar la utilitatd´aquests models.Per finalitzar el capítol 7 recull les conclusions generals i una sèrie de suggeriments versfutures investigacions. / El cultivo bajo invernadero en regiones de clima mediterráneo ha experimentado ungran aumento en los últimos años. La mayor parte de estos invernaderos son estructurasde bajo coste con cubierta de plástico. No obstante, se observa una clara tendencia haciaequipamientos e invernaderos con un mayor nivel tecnológico que permitan un mejorcontrol de las condiciones de cultivo. En este sentido, los invernaderos multitúnel seestán imponiendo cada vez más en los países de la zona mediterránea.Debido a las características climáticas (altos valores de radiación y elevadastemperaturas) el principal problemas de estos invernaderos es la elevada temperatura delaire interior que se produce desde principios de primavera hasta finales de otoño, hechoque provoca graves efectos sobre la calidad y el rendimiento de los cultivos. Laventilación natural es el procedimiento más sencillo y económico para reducir latemperatura del interior del invernadero.A pesar de su gran importancia y, debido a la dificultad de su estudio, no se conoce consuficiente precisión la ventilación natural de los invernaderos multitúnel con cubierta deplástico.En esta tesis, se analiza la ventilación natural de los invernaderos multitúnel concubierta de plástico y dos tipos de aperturas de ventilación (rectangular continua eintercambiable). Al mismo tiempo, se evalúa el efecto que supone la incorporación demallas de sombreo y anti-insectos en las aperturas de ventilación.Con este fin, en el capítulo 2 se presenta la base teórica de los modelos más utilizados alestudiar y cuantificar la ventilación natural de invernaderos: el modelo del balance deenergía y el del flujo de aire originado por las diferencias de presión.En el tercer capítulo, se presentan los resultados obtenidos al determinar en campomediante la técnica del gas trazador la tasa de ventilación de un invernadero multitúnelde tres naves con los dos sistemas de ventanas (rectangular continua e intercambiable)con y sin mallas en las aperturas de ventilación. A partir de los resultadosexperimentales se ha podido determinar una expresión empírica para el cálculo de latasa de ventilación en función de la velocidad del viento exterior, demostrándo la nulainfluencia de la diferencia de temperatura entre el aire interior y exterior sobre la tasa deventilación (para velocidades de viento superiores a 1 ms-1). También se ha demostradola clara influencia de la dirección del viento sobre la tasa de ventilación del invernaderodistinguiéndose claramente entre la ventilación a barlovento y la ventilación asotavento. Por otro lado, también se ha cuantificado la reducción del flujo de aire al incorporarmallas anti-insectos en las aperturas de ventilación de forma que en la mayoría de loscasos no puede garantizarse la tasa mínima de ventilación. Finalmente y a partir de losdatos experimentales se deduce que el sistema de techo intercambiable es claramentesuperior al de ventanas rectangulares continuas.En el capítulo cuarto se presentan los resultados obtenidos al comparar los métodos delbalance de energía y del gas trazador para determinar la tasa de ventilación de uninvernadero multitúnel con aperturas laterales y cenitales. De acuerdo con los ensayosexperimentales, se observa que el método del balance de energía es útil parainvernaderos con valores bajos de tasa de ventilación produciéndose grandes errorescuando la tasa de ventilación supera el valor de 0.2 Renov/h msuelo2 . Además, se observala gran sensibilidad del método del balance de energía a pequeñas variaciones en ladiferencia de temperatura existente entre el aire interior y exterior.El capítulo 5 se dedica al estudio de las características de flujo de las aperturas deventilación de los sistemas utilizados en el trabajo experimental. A partir de los ensayoscon modelos a escala se han podido establecer los valores de los coeficientes dedescarga, observándose claras diferencias entre las ventanas situadas en una nave lateraldel invernadero y las localizadas en una nave interior. También se ha cuantificado elimportante descenso del valor del coeficiente de descarga al incorporar mallas en lasventanas y se han obtenido expresiones que permiten calcular los valores del coeficientede descarga de las diferentes combinaciones ventana y malla conociendo únicamente lalongitud y altura de la ventana.En el capítulo 6, después de obtener los valores correspondientes del coeficiente deefecto de viento para cada una de las configuraciones evaluadas, se han podidoestablecer los diferentes modelos que permiten cuantificar la tasa de ventilación delinvernadero en función de la velocidad y la dirección del viento exterior. Lacomparación de los resultados obtenidos experimentalmente con los calculados con losmodelos presenta un ajuste muy bueno en todos los casos estudiados, hecho que parececonfirmar la utilidad de estos modelos.Finalmente en el capítulo 7 se presentan las conclusiones generales y se indican algunassugerencias de cara a futuras investigaciones sobre el tema. / Greenhouse cultivation in Mediterranean countries has experienced a considerablegrowth during the past years. Most of the greenhouses are low cost structures coveredwith plastic films, but a clear trend towards the construction of better equipped andmore technologically advanced greenhouse to allow for a better control of the growingconditions can be observed. In this ground, the importance of the so called multitunneltype structure is increasing in the Mediterranean area.Due to prevailing environmental conditions (high solar radiation levels and hightemperatures), the main problem facting cultivation in this area is the high temperaturethat develops inside of the greenhouses and its negative influence on yield and qualityof the production. Natural ventilation is the easiest and cheapest way to reduce theexcessive internal temperature. But, in spite of the importance of the subject, andperhaps due to the difficulty of approaching the problem, little is known over ventilationof multitunnel greenhouses with plastic cladding.In this dissertation, the natural ventilation of this type of structure is analyzed. Twotypes of window ( a continuous rectangular roof vents, and roll up roof vents) areconsidered. Also, the effect of the incorporation of screens on the openings is evaluated.With this goal in mind, the theory of the two most well known methods for estimatingventilation rates, namely the wind pressure driven and the energy balance methods, ispresented in chapter two.Chapter three includes the results obtained from direct measurements of the ventilationrate on the three-span greenhouse with continuous roof and roll up roof vents.Measurements were taken for both types of opening with and without screening. Thedecay rate tracer gas method was used to determine the ventilation rate. Later, empiricalregressions between ventilation rate, wind speed and internal-open air temperaturedifference were established for each type of opening. Results indicate the minorimportance of the thermal difference on the ventilation rate in comparison with theeolian effect. It is also shown the clear effect of wind direction on the air exchangeprocess: when the wind faces the opening (windward sides) the ventilation rate isclearly higher than when the wind blows for the opposite direction (leeward sides).The screening has a negative effect on the ventilation rate. In most cases, the airexchange rate of screened greenhouses with continuous rectangular roof vents is notadequate to guarantee acceptable environmental conditions. The roll up roof ventilationsystem proved to be more efficient. The experimental results prove that adequateventilation is achieved by kind of opening with most types of screens on the windows.Chapter four presents the comparison of ventilation rates values calculated by theenergy balance method and measures by the tracer gas technique. Results seems toagree when the ventilation rate is less than 0.2 Renov/h msoil2 , but strong discrepanciesappear when this values is surmounted. It is also shown the very high sensitivity of theenergy balance method to small differences on the internal-external temperaturesdifference.Chapter five is devoted to the study of the flow characteristics on the kind of openingspreviously pointed out. Test were conducted on small scale greenhouses to determinethe discharge coefficients of openings as a function of their aspect ratios. Significativedifferences where found between openings located in the roof of central and lateralspans. Discharge coefficients of screened windows were always lower than thoseobtained for unscreened openings. Expressions to calculate the discharge coefficient asa function of the length and width of the opening were derived.Different models to calculate the ventilation rate for each type of openings as a functionof wind speed and direction are presented in chapter six. As a previous step, the globalwind coefficients for each case study were determined. The agreement between resultsprovided by the simplified models and the measured ventilation rate values was veryhigh. From this fact can be concluded that the models presented in this chapter areuseful tools to quantify ventilation of multispan tunnel type greenhouses.Finally, general conclusions and suggestions to carry future research are presented inchapter seven.
4

Linking local air pollution to global chemistry and climate

06 1900 (has links)
We have incorporated a reduced-form urban air chemistry model in MIT's 2D-LO coupled chemistry-climate model. The computationally efficient reduced-form urban model is derived from the California Institute of Technology-Carnegie Institute of Technology (at Carnegie Mellon University) Urban Airshed Model by employing the probabilistic collocation method. To study the impact of urban air pollution on global chemistry and climate we carried out three simulations each including or excluding the reduced-form urban model for the time period from 1977 to 2100. In all three runs we use identical emissions, however in the two runs involving the reduced-form urban model the emissions assigned to urban areas are allocated in different ways depending on the scenario we assume for the future development of polluted urban areas. These two simulations are compared to the reference, which does not utilize the reduced-form urban model. We find that the incorporation of the urban air chemistry processes leads to lower global tropospheric NOx, ozone, and OH concentrations, but to a higher methane mole fraction than in the reference. The tropospheric mole fraction of CO is altered either up or down depending on the projections of urban emissions. The global mean surface temperature is effected very little by the implementation of the reduced-form urban model because predicted increases in CH4 are offset in part by decreases in O3 leading to only small changes in overall radiative forcing. / Abstract in HTML and technical report in PDF available on the Massachusetts Institute of Technology Joint Program on the Science and Policy of Global Change website (http://mit.edu/globalchange/www/) / Includes bibliographical references (p. 26-29).
5

Problemas de la codorniz en Europa-África: anillamiento, estancia europea y gestión en base a una dimensión socioeconómica

Doncel Paredes, Juan Luis 16 February 2016 (has links)
S'avalua la problemàtica de la gestió de la guatlla comuna (Coturnix coturnix) a Europa i Àfrica. S'han recopilat i estudiat les dades del anillamient de 43.020 exemplars i recuperació de 2.631 guatlles a Espanya, definint la tendència i distribució de l'espècie. Es descriu la història de la vida i la seva relació amb la dinàmica de la població de guatlla. Es determinen les rutes de migració de la guatlla que travessen Espanya. S'analitza la taxa de capturabilitat, l'estructura per edats i sexes, i les característiques fenotípiques i fenológiques dels exemplars capturats: pes, longitud de l'ala, longitud de la vuitena rémige primària. Banda de greix intercostal, patró de coloració del plomatge en el pit i la gola. Reproducció, claveguera i ectoparásitos macroscòpics. S'analitza la dimensió socioeconòmica i la gestió de l'espècie a nivell internacional. / Se evalúa la problemática de la gestión de la codorniz común (Coturnix coturnix) en Europa y África. Se han recopilado y estudiado los datos del anillamiento de 43.020 ejemplares y recuperación de 2.631 codornices en España, definiendo la tendencia y distribución de la especie. Se describe la historia de la vida y su relación con la dinámica de la población de codorniz. Se determinan las rutas de migración de la codorniz que atraviesan España. Se analiza la tasa de capturabilidad, la estructura por edades y sexos, y las características fenotípicas y fenológicas de los ejemplares capturados: peso, longitud del ala, longitud de la octava rémige primaria. Banda de grasa intercostal, patrón de coloración del plumaje en el pecho y la garganta. Reproducción, cloaca y ectoparásitos macroscópicos. Se analiza la dimensión socioeconómica y la gestión de la especie a nivel internacional. / The problem of the management of the common quail (Coturnix coturnix) in Europe and Africa is evaluated. We have been studied data from 43,020 banding and of 2,631recovery quails in Spain, defining the trend and distribution of the species. The quail history of life and its relation to population dynamics are described. Migration routes that cross Spain quail are determined. We used weight, wing length, length of the eighth primary rémige, also catchability rate, age and sex structure, phenotypic and phenological characteristics of the captured quails are analyzed. We studied band intercostal fat, and pattern plumage coloration in the chest and throat. Also reproduction, sewer and macroscopic ectoparasites. The socio-economic dimension and the management of the species is discussed internationally.
6

Locking phenomena in microwave oscillators

January 1948 (has links)
E.E. David, Jr. / "April 8, 1948." / Includes bibliographical references. / Army Signal Corps Contract No. W-36-039 sc-32037.
7

Αλληλεπίδραση του αυξητικού παράγοντα πλειοτροπίνη με υποδοχείς του και εμπλοκή στις διεγερτικές δράσεις της απροτινίνης σε ανθρώπινα ενδοθηλιακά και καρκινικά κύτταρα προστάτη

Κουτσιούμπα, Μαρίνα 15 February 2008 (has links)
Η πλειοτροπίνη (pleiotrophin, PTN), είναι ένας αυξητικός παράγοντας 18 kDa με υψηλή συγγένεια για την ηπαρίνη. Το μόριο της PTN είναι πολύ συντηρημένο μεταξύ των ειδών και έχει 50% ομολογία με τη midkine, με την οποία συγκροτεί μια νέα οικογένεια αυξητικών παραγόντων. Υψηλά επίπεδα της πρωτεΐνης έχουν ανιχνευθεί σε πολλούς καρκινικούς όγκους, αλλά και κυτταρικές σειρές που προέρχονται από διάφορους τύπους καρκίνου σε ανθρώπους. Αρκετές είναι οι αναφορές που υποδεικνύουν την PTN ως μόριο που ρυθμίζει τον πολλαπλασιασμό, τη μετανάστευση και τη διαφοροποίηση κυττάρων. Επίσης, έχει προταθεί θετική συσχέτιση της PTN με την αγγειογένεση in vivo, αλλά και με κυτταρικές λειτουργίες που σχετίζονται με την αγγειογένεση in vitro. Ασκεί τη βιολογική της δράση μετά από αλληλεπίδραση με πρωτεογλυκάνες της επιφάνειας του κυττάρου ή μετά από δέσμευση σε ειδικούς υποδοχείς, όπως o υποδοχέας με δράση φωσφατάσης τυροσίνης β/ζ (RPTPβ/ζ) και ο υποδοχέας του αναπλαστικού λεμφώματος με δράση κινάσης τυροσίνης (ALK). Στην παρούσα εργασία διαπιστώθηκε η έκφραση του υποδοχέα RPTPβ/ζ στα κύτταρα HUVEC, T98G, MO59K, U87MG, LN18, C6 και LNCaP, ενώ ο υποδοχέας ALK ανιχνεύεται σε μικρότερα επίπεδα στα κύτταρα T98G, MO59K, LN18, C6 και LNCaP. Η PTN αλληλεπιδρά με τη διαμεμβρανική μεγάλη ισομορφή του υποδοχέα RPTPβ/ζ με υψηλό βαθμό γλυκοζυλίωσης σε όλα τα υπό μελέτη κύτταρα, ενώ φαίνεται πως η διμερισμένη μορφή της, μοριακού μεγέθους 36 kDa, είναι αυτή που δεσμεύεται στους υποδοχείς της. Καθώς η PTN έχει πρόσφατα ταυτοποιηθεί ως σημαντικός αυτοκρινής παράγοντας για την καρκινική σειρά LNCaP και με βάση αποτελέσματα που δείχνουν ότι τα δύο άκρα του μορίου ίσως να παίζουν σημαντικό ρόλο στις βιολογικές δράσεις του αυξητικού παράγοντα, δημιουργήθηκαν σταθερά διαμολυσμένα καρκινικά κύτταρα προστάτη LNCaP που υπερεκφράζουν την αλληλουχία HΔ111-136 της PTN, από την οποία λείπουν τα 26 αμινοξέα του καρβόξυτελικού άκρου (HΔ111-136) και σταθερά διαμολυσμένα κύτταρα LNCaP που υπερεκφράζουν την αλληλουχία 9-110 που κωδικοποιεί τα αμινοξέα (Η9-110). Τα κύτταρα αυτά θα χρησιμοποιηθούν προκειμένου να βρεθεί αν τα άκρα του μορίου που εκφράζεται ενδογενώς εμπλέκονται με κάποιο τρόπο στις παρατηρούμενες βιολογικές δράσεις του μορίου. Στο πλαίσιο της προσπάθειας διαλεύκανσης της σχέσης δομής-δράσης της PTN, προηγούμενα αποτελέσματα της ερευνητικής μας ομάδας έχουν δείξει ότι η πλασμίνη πρωτεολύει την ΡΤΝ, οδηγώντας στο σχηματισμό πέντε πεπτιδίων με διαφορετικές δράσεις σε αγγειογενετικές διαδικασίες in vitro και in vivo. Επιπλέον, o αναστολέας της πλασμίνης απροτινίνη αναστέλλει την πρωτεόλυση της ΡΤΝ από πλασμίνη, ενώ είναι γνωστό ότι επάγει την αγγειογένεση in vivo στο μοντέλο της χοριοαλλαντοϊκής μεμβράνης εμβρύου όρνιθας, τη μετανάστευση ενδοθηλιακών κυττάρων καθώς και τη μετανάστευση και τον πολλαπλασιασμό λείων μυϊκών κυττάρων Με βάση τα παραπάνω δεδομένα, μελετήθηκε η πιθανή εμπλοκή της ΡΤΝ στις διεγερτικές δράσεις της απροτινίνης σε ανθρώπινα ενδοθηλιακά HUVEC και καρκινικά κύτταρα προστάτη LNCaP. Διαπιστώθηκε πως η απροτινίνη επάγει τη μετανάστευση ανθρώπινων ενδοθηλιακών και καρκινικών κυττάρων προστάτη. Επίσης, εκτός από αναστολή της πρωτεόλυσης της ΡΤΝ, η απροτινίνη επάγει και την έκκριση της ΡΤΝ στο θρεπτικό μέσο των κυττάρων HUVEC και LNCaP, μέσω ενεργοποίησης του μεταγραφικού παράγοντα AP-1 και μεταγραφής του γονιδίου της ΡΤΝ. Η ΡΤΝ φαίνεται να εμπλέκεται στην επαγόμενη από απροτινίνη κυτταρική μετανάστευση μέσω του υποδοχέα της RΡΤΡβ/ζ και στους δύο τύπους των υπό μελέτη κυττάρων, ενισχύοντας την υπόθεση ότι η ΡΤΝ μέσω του υποδοχέα της RΡΤΡβ/ζ παίζει σημαντικό ρόλο στη μετανάστευση των κυττάρων που επάγεται από διάφορους παράγοντες. / Pleiotrophin (PTN) is an 18-kDa growth factor that has a high affinity for heparin. It is highly conserved between species and shares a 55% amino acid sequence homology with midkine. The two proteins form a new family of structurally related heparin binding growth factors. A potential role of PTN in human cancers has been suggested after the detection of PTN mRNA and/or protein in various human cancer cell lines and tumour specimens of diverse origin. Many data have shown that PTN mediates proliferation, migration and cell differentiation. Moreover, it has been suggested that PTN acts as an angiogenic molecule in vivo and in vitro. It exerts its biological activity through interaction with cell surface proteoglycans and more specific receptors like receptor protein tyrosine phosphatase β/ζ (RPTPβ/ζ) and anaplastic lymphoma kinase (ALK). In the present study, RPTPβ/ζ protein expression has been detected in HUVEC, T98G, MO59K, U87MG, LN18, C6 and LNCaP cells, while ALK receptor is expressed as a protein at lower levels in T98G, MO59K, LN18, C6 and LNCaP cells. Interestingly, dimmers of PTN with a molecular mass of 36 kDa seem to interact with the transmebrane long isoform of RPTPβ/ζ, in all cells under study. It was also observed that dimerized PTN, is capable of co-immunoprecipitating with ALK in LNCaP cells, although this interaction could not be verified in all assays. As PTN has been recently identified as an important autocrine growth factor for the LNCaP prostate cancer cell line and based on data showing the important role of the terminal domains of PTN on its biological activities, we have developed stably transfected LNCaP cell lines overexpressing PTN lacking 25 aminoacids from its C-terminal region or the sequence that corresponds to aminoacids 9-110 of the growth factor. These cell lines are going to be used in order to investigate the implication of the terminal domains of the endogenously expressed molecule in the observed biological activities. In the frame of structure - function analysis of PTN, previous results of our group have shown that through proteolytic activity, plasmin can generate five peptides that correspond to distinct domains of the molecule, which can either activate or inhibit angiogenesis. Aprotinin, a serine protease inhibitor, enhances angiogenesis in the in vivo model of the chick embryo chorioallantoic membrane. Furthermore, aprotinin induces HUVEC migration, smooth muscle cell migration and proliferation, as well as LNCaP cell proliferation. The goal of this study was to evaluate the possible implication of PTN in aprotinin-induced stimulatory activities in human endothelial and prostate cancer cells. Our data demonstrate that aprotinin induces LNCaP and HUVEC cell migration. In line with its inhibitory effect on plasmin, aprotinin increased the amounts of the full length PTN detected in the culture medium of LNCaP and HUVEC cells. This increase seems to be due partly to inhibition of PTN proteolysis and partly to transcriptional activation of the PTN gene, as evidenced by the increased luciferase activity of a reporter gene vector carrying the full length promoter of the ptn gene. The latter seems to be dependent on the activation of the transcription factor AP-1. Finally, PTN seems to mediate the stimulatory effects of aprotinin in cell migration through its receptor RΡΤΡβ/ζ in LNCaP and HUVEC cells, strengthening the hypothesis that PTN plays an important role in cell migration induced by many factors.
8

Micropropagació de Cynara scolymus CV. "Blanca de tudela": condicionants del procés i aproximació a la caracterització anatòmico-fisiològica en les diferents fases de cultiu

Cañameras, Núria 01 January 1990 (has links)
Se estudia la respuesta a diferentes tratamientos en la micro propagación de Cymara Scolymus i la evolución de las características físico-anatómicas en las diferentes fases. La mayor respuesta morfogenetica durante la fase de iniciación se dio en 5Mg/1 de 2IP. Se observó un efecto del origen estacional del material utilizado como propágalo durante la fase de multiplicación. Durante 8 subcultivos la mejor multiplicación se obtuvo con el material sembrado en septiembre. La utilización de la 2IP conlleva tasas de multiplicación superiores a las conseguidas con tratamientos que solo contenían Kin. Las mejores tasas viables se obtuvieron entre 15 y 20 MG/1 de 2IP. Con irradiancia de 90 UEPAR/M2S se dio un buen desarrollo. La fase de alargamiento permitió conseguir en 8 días micro esquejes con una largada superior a los 3 cm, aptos para ser enraizados. Los tratamientos rizogénicos mostraron un desarrollo radicular y una actividad perosidásica distinta entre los medios (con NNA o IBA).
9

Παράγοντες λεμφαγγειογένεσης στο αδενοκαρκίνωμα του προστάτη

Λιλής, Ιωάννης 03 May 2010 (has links)
Το αδενοκαρκίνωμα του προστάτη αποτελεί μείζων και κλιμακούμενο πρόβλημα παγκοσμίως. Σε πολλές ανεπτυγμένες χώρες ο καρκίνος του προστάτη αποτελεί την πιο κοινά διαγνωσμένη κακοήθεια στους άνδρες. Η μετάσταση των καρκινικών κυττάρων αποτελεί την κύρια αιτία θνησιμότητας και συχνά συμβαίνει μέσω του λεμφαγγειακού συστήματος που αποτελεί την κυριότερη οδό για την διαφυγή των καρκινικών κυττάρων. Η εξάπλωση των καρκινικών κυττάρων στους λεμφαδένες είναι ένα από τα πρώτα βήματα της μεταστατικής διαδικασίας και αποτελεί καθοριστικό παράγοντα για την πρόγνωση. Η λεμφαγγειογένεση (σχηματισμός νέων λεμφαγγείων) θεωρείται καθοριστική για την μετάσταση των καρκινικών κυττάρων στους λεμφαδένες. Οι λεμφαγγειογενετικοί παράγοντες φαίνεται να προάγουν, τη δημιουργία νέων λεμφαγγείων καθώς και τη μετάσταση του πρωτοπαθούς όγκου στους λεμφαδένες. Ένα από τους παράγοντες αυτούς είναι ο VEGF-C. Σκοπός. Η μελέτη αυτή σχεδιάστηκε για την σύγκριση της λεμφαγγειοβρίθειας μεταξύ προστατικών καρκινωμάτων με και χωρίς λεμφαδενικές μεταστάσεις. Σκοπό της εργασίας αποτελούσε επίσης η διευκρίνιση του ρόλου που παίζει ο λεμφαγγειογενετικός παράγοντας VEGF-C στις λεμφαδενικές μεταστάσεις. Σχεδιασμός της μελέτης. Για τον λόγο αυτό εγκλεισμένοι σε παραφίνη ιστοί 87 ασθενών οι οποίοι υποβλήθηκαν σε ριζική προστατεκτομή επεξεργάσθηκαν με τη διαδικασία της ανοσοϊστοχημείας με μονοκλωνικά αντισώματα για της πρωτεΐνες CD-31, Lyve-1, podoplanin και VEGF-C. Αποτελέσματα. Ετερογενής χρώση για τον VEGF-C παρατηρήθηκε στο σύνολο των καρκινικών δειγμάτων. Η ανοσοχρώση παρουσίαζε μεγαλύτερη ένταση στα περιστατικά με λεμφαδενικές μεταστάσεις σε σχέση με αυτά που έφεραν αρνητικούς λεμφαδένες. Μεγαλύτερη λεμφαγγειοβρίθεια εντοπίσθηκε γύρω από τον όγκο σε σχέση με τις εντός του όγκου περιοχές. Η λεμφαγγειοβρίθεια δεν σχετίσθηκε με την ύπαρξη μεταστάσεων ούτε με το grade του όγκου. Συμπεράσματα. Από κοινού τα αποτελέσματα αυτά προτείνουν ότι η λεμφαγγειοβρίθεια δεν μπορεί να αποτελέσει προγνωστική μεταβλητή των λεμφαδενικών μεταστάσεων στο αδενοκαρκίνωμα του προστάτη. Ο VEGF-C παρουσιάζει έντονη έκφραση στις καρκινικές περιοχές και η σχέση που εντοπίσθηκε με τις λεμφαδενικές μεταστάσεις προτείνει ένα πιθανό ρόλο στην ανάπτυξη λεμφαδενικών μεταστάσεων. Πχ μέσω της αυξημένης διαπερατότητας των τοιχωμάτων των λεμφαγγείων. / Carcinoma of the prostate now constitutes a major and escalating international health problem. In many developed countries prostate cancer is the most commonly diagnosed malignancy in men. The metastatic spread of tumor cells is the most lethal aspect of cancer and often occurs via the lymphatic vasculature which serves as a major route for tumour metastasis. The dissemination of malignant cells to the regional lymph nodes is an early step in the progression of prostate tumours and is an important determinant of prognosis. Lymphangiogenesis (formation of new lymphatic vessels) is thought to be crucial for cancer cells to metastasise to the regional lymph nodes. Lymphangiogenic growth factors have been identified that promote formation of tumor lymphatics and metastatic spread of tumor cells to lymph nodes. These include the secreted glycoproteins vascular endothelial growth factor- C (VEGF-C) Purpose: This study was designed to compare prostate carcinoma, with and with no lymph node metastasis, for lymphatic vessel density (LVD) and the expression of the lymph-endothelial specific growth factor, vascular endothelial growth factor C (VEGF-C), to determine their role in lymphogenic metastasis. Experimental Design: For this purpose paraffin-embedded tissues obtained from 87 patients who underwent radical prostatectomy were immunostained with D2-40, CD-31, Lyve-1 and VEGF-C monoclonal antibodies. The associations between the results were analyzed with statistic analysis protocols. Results: Widespread, heterogeneous staining for VEGF-C was observed in all cancer specimens. Intensity of VEGF-C staining was higher in carcinomas with lymph node metastasis than in those with negative lymph nodes. The highest LVD was found in periphery as opposed to tumorous areas. There was no correlation with clinical staging. Conclusions: Together, these results suggest that LVD is not a prognostic variable for the process of lymphogenic metastasis in prostate cancer. VEGF-C is up-regulated in prostate cancer and its correlation with lymph node status suggests a role for the development of lymph node metastasis. e.g. via an increased permeability of lymphatic vessels.
10

Propagação in vitro e determinação do número cromossômico de Myrsine coriacea (Sw.) R.Br. ex Roem. & Schult.

Spadeto, Micheli Sossai 27 February 2015 (has links)
Made available in DSpace on 2016-08-29T15:36:26Z (GMT). No. of bitstreams: 1 tese_7199_Micheli Sossai Spadeto.pdf: 1074523 bytes, checksum: 2ccb0312d06bd6cb23fd34afb8d8d8c0 (MD5) Previous issue date: 2015-02-28 / CAPES / As técnicas de cultura de tecidos in vitro podem gerar subsídios à propagação e manutenção do germoplasma de espécies florestais de interesse, como Myrsine coriacea (Sw.) R.Br. ex Roem. & Schult. (Primulaceae). Essa espécie vem se destacando na indústria farmacêutica por produzir substâncias como o ácido mirsinóico B, de efeito antinociceptivo e a proteína lectina, com ação potencial na cura do câncer. Além disso, o estabelecimento in vitro de M. coriacea, é importante no fornecimento de material vegetal (folhas e raízes) para análises citogenéticas e de citometria de fluxo, que podem ser utilizadas para a caracterização cariotípica da espécie. Com base no exposto, o presente trabalho teve como objetivos: estabelecer um protocolo de propagação in vitro para M. coriacea, mensurar o conteúdo de DNA nuclear e determinar o número cromossômico dessa espécie. Desse modo, plântulas de M. coriacea foram obtidas por duas vias de propagação in vitro: germinação de sementes maduras e regeneração a partir de embriões zigóticos imaturos. A maior frequência de germinação (100%) foi observada para sementes previamente tratadas com HCl 10% e inoculadas em meio MS suplementado com 10.74 µM de ácido giberélico, no qual, as primeiras plântulas foram geradas após 41 dias de cultivo. Na embriogênese somática, utilizando embriões zigóticos imaturos, calos friáveis e embriões somáticos foram obtidos em meio MS suplementado com 4.44 µM de 6-benzilaminopurina, sendo que as plântulas foram regeneradas após 120 dias de cultivo. Folhas e raízes das plântulas obtidas in vitro foram utilizadas nas análises de citometria de fluxo, as quais revelaram uma variação intraespecífica no conteúdo de DNA nuclear de M. coriacea. Tal variação se confirmou nas análises citogenéticas, onde alguns indivíduos apresentaram 2n = 45 e outros 2n = 46 cromossomos. Tendo em vista a dioicia em M. coriacea, os dados sugerem que essa variação esteja relacionada à presença de cromossomos sexuais. Além disso, grupos de pares de cromossomos morfologicamente idênticos também foram observados indicando uma possível origem poliploide da espécie. Os resultados obtidos nesse estudo contribuem com estudos sobre determinação do sistema sexual, evolução e cultivo in vitro do gênero Myrsine. / In vitro tissue culture techniques can generate subsidies for the propagation and germplasm maintenance of forest species of interest such as Myrsine coriacea (Sw.) R. Br. Ex Roem. & Schult. (Primulaceae). This species has been highlighted in the pharmaceutical industry for producing substances like mirsinoic acid B, showing analgesic effects, and the lectin protein, with potential câncer - healing action. Thus, the establishment and in vitro culture of M. cor iacea is a potential alternative for the production of these substances and the generation of seedlings for reforestation programs. Besides the economic relevance, M. coriacea is a dioecious species with male and female representatives clearly defined in the reproductive period. Based on the above, this study aimed to establish a protocol for in vitro propagation of M. coriacea, measure the nuclear DNA content and determine the chromosome number of the species. M. coriacea seedlings were obtained by in vitro propagation thro ugh two routes: mature seed germination and regeneration from immature zygotic embryos. The highest frequency of germination (100%) was observed for seeds previously treated with 10% HCl and inoculated in medium MS (Murashige and Skoog) supplemented with 10.74 mM of gibberellic acid, in which the first seedlings were generated after 41 days of culture. In somatic embryogenesis using immature zygotic embryos, friable calli and somatic embryos were obtained in medium MS s upplemented with 4.44 μM of 6 - benzylaminopurine, and the plantlets were regenerated after 120 days of cultivation. Leaves and roots of the seedlings obtained in vitro were used in flow cytometric analysis, which revealed an intraspecific variation in nucle ar DNA content in M. coriacea. This variation was confirmed by cytogenetic analysis, xv where some individuals showed 2n = 45 and others 2n = 46 chromosomes. Given the dioecy of M. coriacea, the data suggest that this variation is related to the presence of sex chromosomes. Furthermore , groups of morphologically identical chromosome pairs were also observed indicating a possible polyploidy origin of the specie. The establishment of the in vitro culture protocol for M. coriacea enabled the mass propagation of the species and is useful for the large - scale production of plants with reduced time and space. The flow cytometry and cytogenetic data showed for the first time that the male and female individuals of M. coriacea differ in DNA content and chromosome number

Page generated in 0.4091 seconds