La tesi "EL MONACAT FEMENÍ EN LA CATALUNYA MEDIEVAL: SANTA MARIA DE VALLDAURA (1241-1399)" té dues parts ben diferenciades, una l'estudi monogràfic del monestir, precedit de la descripció de l'entorn espiritual del moment, i una segona part formada per la reconstrucció de la Col.lecció Diplomàtica del monestir.Els objectius del treball són bàsicament:- Fer una mirada, una observació a l'entorn espiritual i religiós de la societat en l'Europa occidental, i en especial a les dones en els segles XI al XIV. Els nous moviments espirituals en els que elles hi participaren i a vegades crearen: beguines, eremites, càtares, entre altres. Les noves ordes monàstiques i la vinculació a l´Orde del Cister. Destacant i escoltant també la pròpia veu de les dones escriptores.- Un segon objectiu és l´anàlisi monogràfic del monestir cistercenc femení de Santa Maria de Valldaura, des de la seva fundació l´any 1241 fins al 1399, quan es traslladat a la ciutat de Manresa. Els orígens, els motius de la fundació i les primeres donacions. Les "domnas" que estigueren al darrera de la fundació. També la descripció de la comunitat cenobítica i convent. Les abadesses, les monges i els càrrecs de la petita comunitat. Anàlisi de moments conflictius com el conflicte i crisis davant un possible trasllat a la vila de Berga, que acaba amb la divisió del monestir. Finalment l'estudi del patrimoni: descripció del procés de formació, àrees geogràfiques, l'organització i sistemes de gestió.- Un tercer objectiu ha sigut introduir i analitzar la clausura en els monestirs medievals femenins i observar el grau de llibertat, en especial el Cister femení i Santa Maria de Valldaura en concret. La normativa de la pròpia Orde del Cister i la del papat a partir del segle XIV. Els documents són essencialment del "Archivo Histórico Nacional de Madrid. Sección Clero. Fondo de Santa Maria de Valldaura"; i a més del Arxiu de la Corona d' Aragó de Barcelona i també d'altres arxius. Un total de 231 documents que constitueixen la Col.lecció Diplomàtica.L'estudi i treball que he presentat, la tesi, m'ha fet descobrir l'entorn espiritual, l'escenari excepcional, dels segles XII i XIII en manifestacions espirituals i religioses en què les dones hi participaren activament, en idees i nombre i que m'han servit de base per situar i entendre el monestir, i al que he dedicat una part important de la tesi. M'agradaria, però, destacar quatre aspectes que crec importants, definitoris i explicatius del que va ser un possible història del monestir, els seus antecedents i el punt final; tot i que encara esperen un esforç més de recerca i estudi.1. La relació entre la vida eremita i les noves comunitats monàstiques a inicis del segle XII, i en especial dins l'Orde del Cister. Una relació potser conduïda, per trobar una solució a les petites comunitats d'eremites. Fem també un recorregut de les petites comunitats de dones a Catalunya i el seu pas, la seva incorporació a l'Orde Cister.2. L'origen de la comunitat de dones de Santa Maria de Valldaura, i molts anys més tard, el camí vers el monacat. La seva filiació i passos essencials vers l'Orde del Cister. La formació de la comunitat monàstica, del convent i monestir, amb l'elecció de l'abadessa i càrrecs.3. Les "Domnas" fundadores, que acolliren i acompanyaren a la comunitat. La figura dedones nobles protectores i fundadores és freqüent en les comunitats monàstiques medievals, juntament amb els seus llinatges. A Santa Maria de Valldaura trobem una sèrie de "Domnas" que l'acompanyaren al llarg de la seva vida. 4. La crisi, conflictes i divisió de la comunitat i del monestir: la pobresa, l'aïllament i la falta de clausura, motius esgrimits l'any 1327 per al seu trasllat a la vila de Berga, però que no es farà fins l'any 1340, amb la fundació d'un nou monestir: Santa Maria de Montebenet a Berga, mentre Santa Maria de Valldaura continuà a Olvan. S'intenta complir la "Decretal Periculoso" de 1298 del papa Bonifaci VIII, primera normativa que estableix la clausura de les mongesen tots els monestirs de dones, però a més i en el fons una lluita de poder.Finalment el monestir de Santa Maria de Valldaura es traslladarà l'any 1399 a la ciutat de Manresa, fent servir els mateixos arguments: està en un lloc pobre, aïllat, sense clausura, i afegint a més situat en terres de baronies, amb perill per l'ànima i el cos. / The thesis "FEMININE MONASTIC LIFE IN MEDIEVAL CATALUÑA: SANTA MARIA DE VALLDAURA (1241-1399) has two well differentiated parts. One is a monographic study of the monastery, preceded by the description of the spiritual context of the time, and a second part is made up of the reconstruction of the Diplomatic Collection of the monastery.The objectives of this work are basically:- To look at, observe the spiritual and religious context of western European society, especially that of women from the eleventh to the fourteenth centuries. The new spiritual movements that they participated in and sometimes created: the Beguines, the Eremetics, the Cathars, amongst others. The new monastic orders and the link with the Cistercian Order. Pointing out and also listening to the voice of the women writers themselves.- A second objective is the monographic analysis of the female Cistercian monastery of Santa Maria of Valldaura, from its founding in 1241 until 1399, when it was moved to the town of Manresa. The origins, the reasons for its founding and the first donations. The domnas who were behind its founding. also the description of the Cenobitic community and convent. The abbesses, the monks and the offices of the small community. The analysis of conflictive moments such as the conflict and crisis faced with a possible move to the town of Berga, which ended up with the division of the monastery. Finally the study of the patrimony: a description of the process of formation, organization and systems of management.- A third objective has been to introduce and analyse the closed orders in the medieval women's monasteries and to see the degree of freedom, especially the feminine Cistercian order and concretely Santa Maria de Valldaura. The normative of the Cistercian Order itself and the papal one from the fourteenth century on. - The documents are essentially of the "Archivo Histórico Nacional de Madrid. Sección Clero. Fondo de Santa Maria de Valldaura"; and also of the "Arxiu de la Corona d´Aragó de Barcelona", and too of others archives. A total of 231 documents whatever they constitute the Diplomatic Collection.

En els darrers anys l'estudi del paisatge, entès com a sistema, s'ha mostrat com una via de gran fertilitat per fer avançar la recerca històrica des d'una perspectiva que incorpori la comprensió de la complexitat i la integració de les diverses fonts històriques: documentals, arqueològiques, estudis paleoambientals, geoarqueològics, etc. El territori que identifiquem com a comtat de Barcelona reuneix un seguit de condicions, tant en el seu propi procés històric com en relació als plantejaments d'aquesta recerca, que ens van fer considerar-lo com un àmbit adequat. L'elecció respon a l'interès per l'ús de recursos informàtics en el tractament de la informació, en un propòsit de cercar resposta a com fer-ho i com, de la mateixa manera que ha estat possible en altres ciències, afrontar el processament de grans quantitats d'informació en la recerca històrica, tot fent possible extreure informació de dades que aparentment, per aïllades, podien semblar poc rellevants. El sistema de treball emprat es basa en un seguit de conceptes que permeten la gestió integrada de la informació. Unitat d'informació serà:Qualsevol indicació que permeti conèixer la composició, l'estat, les variacions i les interelacions de i entre els elements que constitueixen un sistema.Cada unitat d'informació pot pertànyer exclusivament a una de les dues úniques classes de representació d'unitats d'informació amb les quals treballarem: Unitats Topogràgiques [UT] i Actors [AC]. Unitat Topogràfica [UT]:Entenem Unitat Topogràfica [UT] com l'indicador d'una acció o situació que es pot ubicar en l'espai i en el temps, independentment de l'especificitat de la font d'informació i del seu origen biòtic, abiòtic o antròpic. Actor [AC]:Entenem per Actor [AC] el protagonista individual o corporatiu d'una acció.Operativament, es sistema de gestió de la informació que hem desenvolupat funciona sobre un sistema de gestió de bases de dades i un sistema d'informació geogràfica.El SGBD està integrat per diverses bases de dades, tant per a la introducció d'informació com per a tasques de validació de dades o auxiliars. Els recursos del SIG s'articulen sobre les bases cartogràfiques de suport, indispensables per a la referenciació geogràfica de les dades gestionades pel SGBD. A aquesta capacitat de georeferenciació cal afegir la de generació automàtica de cartografia d'UT. La combinació d'aquestes dues capacitats és la que ens permetrà generar els suports cartogràfics necessaris en cada moment segons el període i el fenomen objecte d'estudi, sempre a partir d'un ús integrat de les fonts.És a partir d'aquest punt que ens hem plantejat l'estudi de l'evolució del paisatge en l'àmbit del comtat de Barcelona, analitzant les pervivències de les estructures territorials anteriors; la forma com aquestes han condicionat els models posteriors; el procés d'implantació dels castells termenats i de les sagreres i la seva relació sobre la redistribució de les zones d'hàbitat; la distribució i densitat dels diferents cultius en relació a les zones d'hàbitat, la xarxa viària i les àrees de consum; la configuració dels nuclis urbans, etc.L'objectiu últim no és pas l'automatització de la producció cartogràfica històrica, sinó possibilitar la gestió integrada de la informació, prenent en consideració la seva significació territorial i identificar aquesta realitat territorial per a cada moment en estudi, prèviament a endinsar-nos en l'anàlisi territorial. L'explotació i l'anàlisi de les dades constitueix la darrera fase d'un procés complex al qual ens ajuden les eines informàtiques, però aquestes no en són l'objectiu. / During the last years, the study of the landscape, as a system, has shown a very fertile way to move forward the historical research, from a point of view that includes to understand the complexity and to integrate the various historical sources: documents, archaeology, paleo-environmental studies, geo-archaeology, etc.The territory that we identify as a county of Barcelona collects many conditions, not only in its own historical process, but also related to the approach to this research, which made us to consider it as a suitable area.The studied territory includes an area of approximately 4.500 km2, with a length of about 125 km. and a width average of 40 km., in a strip parallel to the Mediterranean coast. The choice has been planned and responds to the interest in using the computer science resources when dealing with the information. It is a serious aim to look for an answer to the way of handling it, as well as how to face the data processing of huge amounts of information in the historic research, as it has been possible in other fields of the science. In an operative way, this developed management system of information, works on a system of data base management and a system of geographical information.From this situation, we have decided to study the evolution of the landscape in the county of Barcelona, analysing the remains of the previous territorial structures; the way that these ones have determined later models; the process of implementation of the bounded castles and the sacraria, as well as their relationship about the re-distribution of the habitat areas; the distribution and density of the crops related to the areas of habitat; the road network and the consumer areas; the building of urban settlements, etc.

La tesi doctoral "LA VILA DE BERGA A L'EDAT MITJANA. LA FAMÍLIA DELS BERGA" consta de tres volums. Al primer hi ha el redactat de la tesi; el segon conté l'apèndix documental i el tercer el constitueix l'apèndix gràfic, amb fotografies i plànols.L'objectiu més important que persegueix aquesta tesi és el coneixement de la vila de Berga a la Baixa Edat Mitjana, des de finals del segle XIV a mitjans del XV. Com a objectiu secundari trobaríem una aproximació a l'estudi dels Berga, una família de la petita noblesa rural catalana que va senyorejar la vila del mateix nom entre els segles XII i XIII.La documentació que ha servit de base per al treball s'ha extret fonamentalment de l'Arxiu de la Parròquia de Santa Eulàlia de Berga. També s'ha consultat documentació d'altres arxius tals com l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu Comarcal del Berguedà i l'Arxiu dels Franciscans de Catalunya, entre altres.Els aspectes més importants que es tracten en aquesta tesi són l'estudi del paisatge que envolta la vila, la seva estructura urbana, qui eren els seus pobladors, com es vivia el dia a dia, com s'estructuraven les famílies, quins camins conduïen a la vila i quines activitats econòmiques s'hi portaven a terme.L'estudi de tots aquests aspectes ens ha permès fer un retrat de com era Berga en l'època esmentada: una vila reial situada al Prepirineu, de dimensions mitjanes, de carrers estrets i poques places, poblades per un ampli ventall humà que aniria des dels rics mercaders fins als esclaus, passant per un bon nombre de gent dels oficis més diversos. La vila estava relativament ben comunicada amb l'exterior per camins rals que la unien amb ciutats importants, com Barcelona, i per tota una xarxa de camins secundaris que portaven fins als nuclis poblats més propers. La principal activitat econòmica de Berga baixmedieval era la manufactura de teixits de llana i relacionada amb aquesta trobem un gran nombre de paraires, teixidors, tintorers i sastres.La tesi deixa Berga a mitjans segle XV quan, a les portes de l'Edat Moderna, la vila iniciarà una llarga etapa de decadència de la qual no es recuperarà fins a principis del segle XIX amb la substitució de la manufactura de la llana per la del cotó. / The doctoral thesis "LA VILA DE BERGA A L'EDAT MITJANA. LA FAMÍLIA DELS BERGA" is composed of three volumes. In the first one, there is the worded of the thesis; the second one contains the documentary appendix and the third one includes the graphical appendix with pictures and maps.The main goal which this thesis pursues is the knowledge of Berga in the Early Middle Ages, from late 14th century since middle 15th one. As a secondary goal we find an approach to the study of the family called Berga, member of the Catalan rural nobility which lord over the village between 12th and 13th centuries.The documentation used as a base for this work has been basically extracted from Berga's Parochial Archive. Documentation from other archives as the Corona d'Aragó Archive, the Local Berguedà Archive and the Franciscans from Catalonia Archive has been also consulted.The more important aspects treated in this thesis are the study of the landscapes which surrounded the village, its urban structure, who its inhabitants were, how the everyday life was, how the families were structured, which paths lead to the village and which economic activities were carried out. The study of all these subjects has allowed us to make a picture of how was Berga in the period mentioned above: a royal village located in the Pre-Pyrenees, medium-sized, with narrow streets and few squares, peopled with a wide range of characters going from the rich merchants to the slaves through an important amount of people working in very different trades. The village was more or less well communicated with the outside by paths which linked it to the important cities like Barcelona and by a network of secondary paths which drove to the nearer populated villages. The main economic activity during the Early Middle Ages in Berga was the manufacture of woollen clothes and related to it we find a great number of weavers, dyers and tailors.The thesis ends in the middle of 15th century when Berga starts a long period of decline of which will not overcome until early 19th century with the replace of woollen for cotton.

L'objectiu que vol assolir la tesi és el coneixement del funcionament del mercat de la carn que comercialitzaven a Barcelona exclusivament els carnissers, que era únicament la carn fresca provinent de quadrúpedes domèstics; alhora es volen analitzar les relacions de col.laboració i conflicte entre els membres d'aquest ofici i el Consell barceloní durant un període llarg, com són els segles XIV i XV, amb la voluntat de poder treure a la llum els principals trets evolutius d'aquest mercat. Entre l'ampli ventall de fons disponibles per analitzar l'aprovisionament de carn a la ciutat de Barcelona s'han escollit les fonts municipals. L'elecció de les fonts municipals com a base de la nostra recerca es deu a què ens semblaven les més adients per poder veure la relació entre el municipi i els carnissers, relació fonamental per entendre el mercat de la carn en una societat fortament intervencionista com era la baix medieval; a més, aquestes fonts ens proporcionaven el marc normatiu en el qual es mou el mercat de la carn, base imprescindible per a futures recerques dins aquest mateix tema.A l'hora d'analitzar les zones proveïdores de bestiar s'han estudiat de manera independent els diferents tipus d'animals. El bestiar més documentat és l'oví i el cabrum, el qual tenia diferents procedències: una primera zona era el ponent i el centre de Catalunya, la segona zona important d'aprovisionament es trobava al sud de Catalunya, nord del Regne de València i sud de l'Aragó i, finalmente, la tercera zona d'aprovisionament eren les actuals comarques pirinenques de la Cerdanya, el Capcir i el Ripollés. Una vegada comprat el bestiar s'ha de portar fins la ciutat de Barcelona. El trajecte era llarg i dur i, molt sovint, sorgien problemes amb les autoritats de les zones per on passaven els ramats. L'actitud dels consellers, sempre al costat dels carnisser en els conflictes que mantenien amb les autoritats locals de Catalunya o de fora del Principat, canvia amb els conflictes que aquests mateix professionals tenen en el territori de Barcelona. A 'entorn de Barcelona els carnissers havien de pasturar el seu bestiar mentre esperaven el moment per entrar-lo i escorxar-lo a les carnisseries de la ciutat; aquí les pastures que necessitaven els carnissers entraven en conflicte amb els espais conreats i les pastures privades, que pertanyien en bona part a la classe patrícia de Barcelona, els ciutadans honrats, que monopolitzaven el govern de la ciutat, cosa que va generar gran quantitat de conflictes. L'intervencionisme municipal es fa especialmente patent en el procés de reglamentación i control de la venda de carn a la ciutat. El govern municipal, al llarg dels segles XIX i XV, anirà creant un corpus legislatiu per regular cada vegada amb més detall el mercat de la carn, el qual anirà evolucionant al llarg dels dos segles. Des del punt de vista econòmic el mercat de la carn també va estar força intervingut pel municipio, que va intentar mantenir sempre abastada la ciutat de carn a un preu baix, sense renunciar als ingressos de la imposición, instaurada definitivamente a mitjans del segle XIV. Per arribar a aquests objectius, els consellers van recórrer a diferents tècniques com ara la coacció, la signature de contractes, la donación de préstecs sense interès, etc.En definitiva, com s'ha explicat al començament, el mercat de la carn a Barcelona és un mercat força complex on incidiesen gran quantitat de factors, però on hi ha dos clars protagonistas: els carnissers de la ciutat, que dominen el mercat durant els dos segles, i el govern municipal, que amb el seu intervencionisme influirà profundament al desenvolupament del propi mercat. / The thesis aim has been to analyze the whole process of meat trade in a great city of Late Middle Ages like Barcelona. To obtain this aim the whole documentation of the "Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona" (AHCB) has been analyzed in a systematic way. We have chosen the documentation of this archive because the "Consell de Cent" played an important role in the meat market. Along the research we have verified that the meat market was a complex market where there were a lot of agents, but where there were two principal actors: the butchers and the city ministers. The butchers monopolized the whole commercial process of the meat, they bought the animals in the fairs and cattle markets, their shepherds drove their herds to the city and they sold the meat in their stalls. At the other side, the city council, who intervened a lot in all the process of the meat trade. Along all the process there was a lot of conflicts and this two actors had opposite or coincidental interests along the different moments of the mercantile process. So, the butchers and the city council agreed in the defence of the tolls and pasture city privileges against the Catalonia's feudal Lords when the herds come to the city from the cattle markets. But they disagreed absolutely when the animals had problems with the lands owners in the city surrounding pastures, when the city ministers were fixing the meat prices and taxes, or at the moment when the city government was making the hygiene legislation of the meat selling.

L'any 1922 Josep Ma Millàs i Vallicrosa publicà "Els Textos d'historiadors musulmans referents a la Catalunya Carolíngia" ("Quaderns d'Estudi", Barcelona, XIV, 125-161). Aquest treball constituia una síntesi de la seva recerca sobre les notícies referides a la història de Catalunya, extretes de les fonts àrabs aleshores conegudes. El període estudiat per Millàs era el comprès entre la invasió islàmica d'Hispània i l'algarada d'Almansor contra Barcelona, l'any 985.Aquest estudi de Millàs era, en realitat, la introducció d'una obra que havia de formar part d'un dels projectes establerts per l'Institut d'Estudis Catalans. El projecte en qüestió consistia a editar i traduir els fragments de les diverses fonts araboislàmiques que es refereixen a l'actual territori de Catalunya des de l'inici del període andalusí fins als volts de l'any 1000. A aquest efecte, Millàs preparà una edició que restà malauradament bloquejada al magatzem de l'Institut durant la guerra del 1936. Els plecs impresos d'aquesta edició contenien 131 fragments, extrets de les 16 cròniques araboislàmiques de què Millàs pogué disposar, acompanyats de la seva traducció i de les anotacions pertinents. Ordenats cronològicament, arribaven fins al final de l'emirat de Mul)ammad I (852-886) i foren cabdals per a l'estudi de la història medieval catalana, tal i com palesen alguns historiadors, com Abadal, que els pogueren consultar perquè en disposaren d'un joc.Més endavant, el mateix Institut d'Estudis Catalans encarregà a J. Vernet, deixeble de Millàs, l'edició dels poc més de 200 plecs que es pogueren recuperar, í així foren publicats amb el títol de "Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya Carolíngia", Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1987, LX + 137 pàgines, amb pròleg de Vernet i amb la reimpressió de l'article de Millàs publicat a "Quaderns d'Estudi" com a Introducció.Aquesta Tesi Doctoral és volgudament una continuació de l'obra de Millàs. És a dir, consisteix en la prossecució, fins l'any 1010, del recull i de l'estudi de les cròniques araboislàmiques estudiades per ell i, en segon lloc, en la seva ampliació amb les que han aparegut des de llavors. En aquest moment, en podem comptabilitzar seixanta-una, escrites per cinquanta autors.a) CronologiaEl límit cronològic final d'aquesta Tesi Doctoral s'ha establert a partit del fet que Millàs pensava cloure el seu treball "als volts de l'any 1000". Per aquest motiu, la data final s'ha fixat en l'any 1010 perquè aquesta fita representà un gir important en les relacions entre els comtes catalans i els corresponents governs andalusins. Així mateix, interrompre la recerca amb el govern d'Almansor significaria deixar de banda la punyent i reiterada actuació del seu fill 'Abd al-Malik al-Muzaffar (1002-1008) contra territoris catalans.b) L'abast territorialÉs evident que el territori considerat no podia coincidir amb els límits de l'actual Catalunya. Les cròniques àrabs utilitzen els termes al-tagr al'à i al-tagr al-aqsà, amb significat de zona perifèrica "superior" i "extrema", respectivament, per a referir-se a les terres nordorientals de la Península. Segons al-Razï, i des d'una perspectiva geogràfico-administrativa, la Frontera Superior andalusina, en llur sentit més ampli, comprenia els districtes de Tortosa, Tarragona, Lleida, Barb.taniya, Osca, Tudela, Calatayud, Barusa i Saragossa (amb funcions de capital). El terme tagr, però, no es refereix a una zona perifèrica qualsevol, sinó que té un requisit important i indispensable: el fet de limitar amb la zona considerada de guerra pels cronistes musulmans, és a dir, amb els territoris que no formen part de la umma o comunitat de l'islam. La conclusió immediata d'aquesta condició necessària és la d'acceptar la mobilitat del terme. Per tant, a l'hora d'establir el límit septentrional s'han inclós les mencions dels ifrang (entesos com a carolingis), cites geogràfiques sobre poblacions situades més enllà dels Pirineus (com Narbona i Carcassona) i diverses notícies històriques dels monarques i altres personatges francs, quan tenien a veure amb el territori de la Catalunya naixent.Pel que fa al límit occidental, molt ben especificat també per al-Razï quan descriu les poblacions i els castells que depenien de Lleida, s'ha seguit la seva delimitació: el curs del Cinca (que inclou, per tant, Montsó i les avui comarques aragoneses de la Llitera, el Baix Cinca i les Alta i Baixa Ribargorça Oriental i Occidental). Però és obvi que hi figuren moltes notícies històriques que consignen fets protagonitzats, originats, o relatius també, a tota (o a part de) la conca de l'Ebre fins a Tudela i Pamplona i/o també a l'actual província d'Osca.AI-Razi i al-Idrisi han servit, al seu tom, per a establir el límit del sud. Segons la Crònica del Moro Rasis "parte el termino de Tortosa con el de Valencia", i l'actual divisió entre les províncies de Castelló i de Tarragona és a bastament acceptada com a límit septentrional del territori valencià. Cal afegir que al-Idrisi esmenta Alcalà de Xivert, Morella, Torreblanca, Peníscola i Mequinensa com a fortaleses que depenen de la ciutat de Tortosa i per aquest motiu s'inclouen referències a les actuals comarques del Matarranya, dels Ports, de la Plana i del Baix Cinca, zona geogràfica que coincideix amb els tres districtes que aquest autor anomena "de les Oliveres", "dels Ports" i del Matarranya, identificat per primera vegada.c) ResultatsAquesta Tesi consta de 492 fragments que amplien l'obra de Millàs fins l'any 1010. En les poques ocasions que ha calgut, s'han revisat, segons les noves edicions o manuscrits apareguts, les dades ja publicades per Millàs. A més a més dels textos propiamente historiogràfics, s'hi han inclós 167 fragments de contingut geogràfic. Entre les novetats que aporten, destaquen les que fan referència als recursos naturals, que potser podran contribuir a l'elaboració d'un capítol més de la història econòmica del passat de les terres avui catalanes.El desxiframent de força incògnites toponímiques que quedaven per resoldre en els diversos estudis que s'han fet sobre geografia i història andalusines basades en cròniques àrabs constitueix un avenç important. Destaquen els diversos topònims identificats per primera vegada i en especial els relatius a força fortaleses, a les vies de comunicació, als passos de muntanya i als ports. També són interessants els passatges relatius a la idiosincràcia de la gent de la Frontera (i això tant pels diversos grups socials musulmans com pels cristians) i a com s'organitzaven els territoris andalusí i precatalà, o català primerenc.Els autors andalusins Ibn Hayyan i al-Udri són els que més novetats de tipus històric aporten, en especial les relatives a les revoltes contra el poder central protagonitzades pels Banu Qasi i els Banu Sabrit i les lluites entre ells (aliats quan els convenia amb els cristians), les algarades emirals i califals (per mar, per riu o per terra) contra territoris cristians, els tractats de pau signats (a Barcelona primer, i després a Còrdova) entre els representants dels califes i els dels comtes catalans i l'actuació d'al-Mansur i del seu fill 'Abd al-Malik al-Muzaffar contra les comarques catalanes i aragoneses orientals amb força novetats pel que fa a les rutes seguides i a les poblacions castigades.Mitjançant l'estudi conjunt dels textos que fan referència a l'actual Catalunya i la revisió dels ja publicats per altres estudiosos, s'han pogut constatar amb certesa notícies dubtoses (com la data exacta de la conquesta cristiana de Tarragona, l'any 330/941-942), s'ha avançat en aconteixements fins ara desconeguts (com el d'un fallit atac dels comtes de Barcelona contra Tortosa l'estiu del 964) i s'ha demostrat la verdadera filiació d'algunes dades que havien estat atribuïdes erròniament a terres catalanes. Pel que fa a l'expedició dels comtes Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell a Còrdova en ajut del pretendent al califat, l'any 1009-1010, han estat bàsiques les notícies del volum III d''al-Bayan al-Mugrib d''Ibn 'Idari que han ajudat a restablir algunes llacunes i esdeveniments que la historiografia catalana decimonònica havia ignorat o exagerat. / In 1922 J. Mª Millàs i Vallicrosa published "Els Textos d'historiadors musulmans referents a la Catalunya Carolíngia", "Quaderns d'Estudi" (Barcelona), XN (1922), 125-161. This paper was a synthesis of a larger research but the Spanish Civil War (1936-1939) prevented the edition of the complete text, and not until1 987 were 200 copies published in 1987: "Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya Carolíngia", Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1987, LX + 137 pp. with a preface by Millàs's pupil, J. Vernet. In this study which is essential to an understanding of medieval Catalan historiography, Millàs reproduced, translated and commented on 131 fragments of 16 Arabic chronicles related to the territory now called Catalonia, from the conquest of Hispania in 711 to the end of the reign of Muhammad I in 886.This doctoral dissertation is a continuation of Millàs's research; that is to say, it is a study of the Arabic chronicles published since 1936. It contains 492 new items (167 of them containing geographical and socio-economic information) belonging to 61 new chronicles written by 50 Muslim authors between the ninth and the eighteenth centuries. All these have been translated from Arabic, studied and compared with the studies of contemporary historians (Codera, Lévi-Provençal, Abadal, Rovira i Virgili, Ubieto, Granja, Vernet, Viguera, Chalmeta, etc.). The chronological limit has been drawn at 1010, when the relations between them Andalusian Caliphate and the Catalan counties were radically altered because of the "fitna". The geographical limit surpasses the modem-day Catalonia and includes. Information related to the bassins of the Matarranya and Ebro rivers as far as town of Pamplona in the north-west and the modern region of Castellón de la Plana in the southem part.