La realitat virtual és una tecnologia molt innovadora que té importants aplicacions en el camp educatiu, on esdevé una eina de renovació de la pràctica docent capaç d'aportar solucions als nous reptes que es plantegen. Amb aquest objectiu, la tesi presenta la metodologia, els resultats i les conclusions d'un estudi de cas centrat en la tasca d'experimentar i observar com uns alumnes de 13 anys aprenen història de l'arquitectura a través de la manipulació d'un complex software de realitat virtual. El treball de camp s'ha efectuat en una aula d'ensenyament secundari, l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, en un període de temps comprès entre el curs 2004-2005 fins al 2007-2008. Al mateix temps, s'ha integrat dins el currículum educatiu, adoptant la forma d'un crèdit variable trimestral de 30 hores lectives, i s'ha emmarcat en el nivell educatiu de 2n d'ESO, amb un nombre total d'alumnes participants de 133. En aquests moments la realitat virtual és una tecnologia que té importants aplicacions en l'educació. A nivell de l'aprenentatge de la Història i, sobretot de la història de l'arquitectura, són indubtables els beneficis que comporta la possibilitat de passejar lliurement i a temps real per edificis i escenaris històrics reconstruïts virtualment a l'ordinador. Tanmateix, en les poques vegades que s'esdevé una experiència d'aquest tipus a l'aula, els alumnes d'educació primària i secundària només poden fer el paper de visitants dins uns productes que ja es presenten acabats i que han estat dissenyats per empreses de difusió cultural o centres de recerca. Si bé en aquest tipus de visita l'alumne gaudeix d'una àmplia autonomia de moviments, està clar que no pot canviar ni modificar les peces que integren el món virtual i, evidentment no ha intervingut en el seu disseny. En aquest context, la present tesi vol fer un pas més enllà i pretén analitzar què passaria si l'alumne pogués convertir-se en el constructor dels monuments arquitectònics que són objecte d'estudi dins el currículum. És a dir, es tracta d'observar quines implicacions didàctiques comporta el fet que l'alumne pugui construir peça a peça un monument històric com, per exemple, un temple romà o una catedral gòtica, dins el seu ordinador i per mitjà de la manipulació d'un software de realitat virtual. Concretament, la tesi es planteja les preguntes següents: Millora el nivell dels continguts apresos? Quines dinàmiques s'estableixen dins l'aula entre els alumnes i el professor? Quin és l'alumnat més beneficiat? Com afecta a la motivació i l'interès? Quines dificultats troben els alumnes en la manipulació d'un complex software de realitat virtual? Quina és la metodologia de treball i d'aprenentatge que ofereix millors resultats? Com ha de ser el sistema d'avaluació? Les conclusions demostren els avantatges didàctics d'inscriure el treball en un marc d'aprenentatge autònom i actiu, ja que aquest mètode converteix l'alumne en el protagonista del seu aprenentatge i li permet un alt grau d'autonomia i de creativitat. Al mateix temps, l'espectacularitat, la bellesa i el realisme de les imatges virtuals, la gran llibertat de moviments que és fruit de l'elevat nivell d'interacció entre el software i l'usuari, l'estímul a la creativitat, la capacitat de resposta ràpida i, per tant, de satisfacció immediata; el desenvolupament de determinades capacitats cognitives relacionades amb l'agilitat mental, el pensament lògic i la presa de decisions; la proximitat amb el món dels jocs i, en resum, la possibilitat d'un aprenentatge que tot i requerir cert esforç és vist pels alumnes com a divertit i estimulant, són característiques de la tecnologia de la Realitat Virtual que incrementen la motivació, la concentració i el rendiment acadèmic i que ens poden indicar el camí per on podria anar l'educació del futur. / "Using virtual reality in the classroom in order to understand architecture"TEXT:This thesis contains the objectives, methodology, the results and the conclusions of an innovative case study carried out in a secondary education classroom in Catalonia (Spain), over a period of time between the 2004-2005 academic year and 2007-2008. The field work was integrated into the school syllabus in the form of a trimestral, optional subject, with a total of 133 students taking part.The objective of the study was to experiment and to observe how 13 year-old pupils learn the history of architecture through the use of a complex virtual reality software, Superscape 3D Webmaster. Within the frame of autonomous and active learning the pupils become the creators of historical buildings object of study. In this way, for example, the students learn the characteristics of Romanesque and Gothic architecture through the challenge of assembling different buildings of their respective styles, piece by piece in virtual reality on their computer.In this context, this thesis analyses aspects such as: the extent of the required content learnt, the dynamics that are established in the classroom between the pupils and the teacher, the students' motivation, which type of students benefit most, what difficulties the students encounter when using the complex virtual reality software, which learning and work methodology offers the best results, and finally analyses the difficulty involved in trying to find a suitable assessment system and proposes a new one.The conclusions show the didactic advantages of carrying out the work in an autonomous and active learning framework, as this method makes the students the protagonists of their own learning and allow them a high degree of autonomy and creativity. At the same time, the spectacular element, the beauty and the realism of the graphics, the freedom of movement resulting from the great interaction between the software and the user, the creative stimuli, the capacity for a quick response, consequently leading to immediate satisfaction; the development of particular cognitive abilities related to mental agility, logical thought and decision-taking; the game-like approach, and all in all, the possibility of a way of learning, that although not effort-free, is seen by the students as being fun and stimulating, are characteristics of Virtual Reality technology which increase motivation, concentration, academic performance and may point to way towards the education of the future.

El análisis de las fortalezas medievales debe tener en cuenta los diferentes aspectos que componen tanto las características físicas como simbólicas de una fortificación en su contexto histórico y territorial. No obstante, no siempre es posible hallar ejemplos que sinteticen en su historia y materialidad las tendencias generales de un territorio. En este caso se ciñe el trabajo a tres fortificaciones significativas dentro de la Baja Edad Media gallega pero analizando previamente todos aquellos aspectos pertinentes que condicionaron su historia constructiva. Así, se ubica el estudio en sus coordenadas historiográficas. Destacan a nivel metodológico los problemas existentes para conceptualizar el propio objeto de estudio a partir de las fuentes disponibles, sean de carácter arqueológico, territorial o escrito. Posteriormente, se procede a trazar una síntesis y análisis evolutivo del gran sistema de fortificaciones de la mitra compostelana desde su aparición hasta su decadencia, como principal elemento que condicionó la configuración de otros sistemas de fortalezas, dentro de los dominios de la sede, y estableció los diversos marcos de relación entre los diversos grupos sociales y la propia mitra. De tal manera, se procede a trazar la estructura política y territorial del señorío de la Casa de Moscoso, desglosando las diferentes fortalezas que lo compusieron haciendo hincapié en la descripción del entorno clientelar de los titulares de la casa y en los cambios suscitados en ella con la obtención del título del Condado de Altamira. Se finaliza la investigación con el análisis arqueológico, histórico y territorial de tres fortalezas que por sus características resultan paradigmáticas tanto de la influencia del sistema castral del arzobispado en la configuración de zonas de interés señorial como del establecimiento consciente por parte de la nobleza de fortificaciones a pesar de otras opciones posibles de control territorial. Tales ejemplos se analizan desde una perspectiva diacrónica de cara a explicar las causas de su desaparición o conservación. / The analysis of medieval fortresses implies different aspects related to the physical and symbolic characteristics of every fortification in his historical and territorial context. Nevertheless it is not always possible to find out examples demonstrating the general tendencies of a territory in its history and materiality. The present research deals with three relevant fortifications from the Galician Late Middle Ages considering a previous approach to all pertinent aspects that determine its building history. Therefore this study is located in its historiography context. The methodological difficulties appear related to the main object of study and its conceptualization coming from the different sources available, despite its archaeological, territorial or written nature. The evolution of the system of fortifications of the Archbishopric of Santiago, from its origins to its disappearance, is analysed as a first determining element for the configuration of other system in the dominions of the see, imposing different types of frameworks for the relations between social groups. In this way, we describe the political and territorial structure of the lordship of the Household of Moscoso, extracting the different fortresses that were part of it, pointing out the description of its affinity and the changes derived from the procurance and entitlement of County of Altamira. This research concludes with the archaeological, historical and territorial study of three fortifications, epitomes of the influence of the fortification system of the archbishopric in the configuration of areas of baronial interest as well as the conscious and planned establishment of fortifications despite other possible options of mastership. Such examples are being analysed from a diacronical perspective in order to explain the causes of its disappearance or preservation.

La importancia de estudiar la Iglesia de los Sagrados Corazones Recoleta de fines del XIX limeño radica en el enorme potencial histórico, arquitectónico y artístico y la diversidad de estilos de su conjunto que requiere una dedicación especial; asimismo, la importancia de investigarla desde la historia del arte se justifica en el descubrimiento de documentos que complementan la historia de su presencia en la ciudad, y enmiendan la ausencia de estudios articulados sobre ella. Su complejidad constructiva e histórica relacionada con el medievalismo europeo y el historicismo romántico nos hizo plantear la hipótesis de que La Recoleta es un símbolo de modernidad y de progreso en una época de restauración política y social en el Perú; de que ha sido invisibilizada por las aparentes “discordancias” de su conjunto arquitectónico, por salir de la crisis. Y se planteó, asimismo, que la Congregación de los Sagrados Corazones tenía un lugar central en las decisiones constructivas y estilísticas entorno al neomedievalismo. El procedimiento para investigar fue contar una historia coherente de los hechos, articulando los datos para recontextualizarlos en la historia material y coyuntural del templo: la historia material, decidida en el paso del tiempo y los estilos barroco, neoclásico y neomedieval de diversas procedencias; la historia coyuntural, asociada a la Reconstrucción Nacional, que emprendió el país con espíritu entusiasta y moderno, luego de los conflictos del Pacífico y el de Cáceres e Iglesias, con graves consecuencias socioeconómicas; pero, además, una historia asociada a las influencias estilísticas de Europa y los Estados Unidos, gracias a la intervención de profesionales chilenos, especialmente un francés afincado en Chile y en la tradición neomedievalista. Un hallazgo importante es que el neomedievalismo chileno que llegó al Perú se mezcló inevitablemente con la complejidad de nuestra historia: la iglesia barroca quemada, la confrontación política e ideológica entre liberales y conservadores, el contexto convulsionado y marginal de guerra y ocupación. Una Iglesia consecuencia lógica de lo que el Perú necesitaba y reclamaba tener, ejemplo arquitectónico moderno de una ciudad que debía resucitar luego de la derrota. / The importance of studying the Church of the Sacred Hearts Recoleta from the late nineteenth century in Lima lies in the enormous historical, architectural and artistic potential and the diversity of styles of its set that requires a special dedication; Likewise, the importance of investigating it from the history of art is justified in the discovery of documents that complement the history of its presence in the city, and amend the absence of articulated studies on it. Its constructive and historical complexity related to European medievalism and romantic historicism made us hypothesize that La Recoleta is a symbol of modernity and progress in a time of political and social restoration in Peru; that has been made invisible by the apparent "inconsistencies" of its architectural complex to get out of the crisis. It was also argued that the Congregation of the Sacred Hearts had a central place in constructive and stylistic decisions around neo-medievalism. The procedure to investigate was telling a coherent history of the events, articulating the data to recontextualize them in the material and conjunctural history of the temple: the material history, decided in the passage of time and the baroque, neoclassical and neo-medieval styles of various origins; the conjunctural history, associated with the National Reconstruction, which the country undertook with an enthusiastic and modern spirit, after the conflicts in the Pacific and that of Cáceres and Iglesias, with serious socioeconomic consequences; but, in addition, a story associated with the stylistic influences of Europe and the United States, thanks to the intervention of Chilean professionals, especially a Frenchman living in Chile and in the neo-medievalist tradition. An important finding is that the Chilean neo-medievalism that arrived in Peru inevitably mixed with the complexity of our history: the burned baroque church, the political and ideological confrontation between liberals and conservatives, and the convulsed and marginal context of war and occupation. A Church as the logical consequence of what Peru needed and claimed to have, a modern architectural example of a city that had to resurrect after defeat.