Amb aquest Treball de Recerca ens hem volgut aproximar a la morfologia històrica del territorium de l'antiga ciuitas de Tarraco durant el període tardo-republicà romà (o Ibèric Final), mitjançant una anàlisi arqueomorfològica de l'hinterland rural més immediat a la seva urbs, l'extensa plana agrícola coneguda com a Camp de Tarragona. En primer lloc, en aquest treball hem procurat recollir i considerar les dades atorgades per les fonts literàries antigues, l'epigrafia, la numismàtica i l'arqueologia, i del seu estudi creiem que es desprèn com durant el període tardo-republicà van esdevenir dins el Camp de Tarragona significatius canvis a tots els nivells, a partir dels quals podem afigurar que estem davant d'un "moment de transició" enormement dinàmic. Aquest fet es fa especialment visible en les notables variacions esdevingudes a nivell de patró d'assentament, que hem detectat mitjançant un acurat estudi dels jaciments arqueològics constatats a la nostra àrea de treball amb cronologies compreses entre l'Ibèric Ple i el període alto-imperial (III Part, capítol 4; Annex I) (Mapes 1-6; Gràfiques 1-7). De l'estudi es desprèn, fonamentalment, que el gran moment de la transformació del món indígena a causa de l'intervencionisme romà no va arribar fins a la segona meitat del s. II a.C. (III Part, capítol 4, apartat 4.3.) (Mapa 4; Gràfica 5), doncs observem com esdevenen al Camp de Tarragona tot un conjunt de canvis de gran magnitud a nivell de patró d'assentament, que caldria interpretar com el resultat de l'establiment al territori d'una autèntica estructura cadastral romana, que serviria, principalment, per a traslladar a la població ibèrica a nous hàbitats (d'acord amb el nou sistema d'explotació del territori implantat per Roma). Del nostre estudi es desprèn també la significació que tingué per a Tarraco la segona meitat del s. I a.C. i l'època augustiana (III Part, capítol 4, apartat 4.5.) (Mapa 6; Gràfica 7), un període al llarg del qual es consolida com a veritable ciuitas romana, observant-se a nivell territorial l'aparició de centres terrissaires productors d'àmfores vinícoles i de nous assentaments rurals (alguns ja qualificables de villae), clars indicadors dels inicis i del desenvolupament de la producció de vi a la regió (III Part, capítol 4, apartat 4.5.1.) i de la implantació del "sistema de la vil·la", sens dubte, el fenomen més important que esdevé al territorium de Tarraco a partir de les darreries del s. I a.C. i que es va desenvolupar al llarg de tot el període alto-imperial (III Part, capítol 4, apartat 4.5.2.). Una vegada s'han recollit i estudiat les dades arqueològiques i s'han posat en relació amb les aportades per les fonts literàries antigues, les epigràfiques i les numismàtiques, la qual cosa ens ha possibilitat una aproximació a l'evolució del poblament al Camp de Tarragona durant el període tardo-republicà (o Ibèric Final), hem centrat plenament els nostres esforços en conèixer les característiques morfològiques del susdit territori a l'Antiguitat a partir dels possibles elements antics observables encara al paisatge actual (és a dir, en realitzar l'estudi arqueomorfològic pròpiament dit) (III Part, capítol 5) (Mapes 7-17; Gràfiques 8-12). Seguint les directrius establertes per la metodologia d'estudi desenvolupada al Centre de Recherches d'Histoire Ancienne de l'Université de Franche-Comté (Besançon, França), hem aconseguit detectar una orientació dominant al parcel·lari que respon a unes coordenades de 27º E respecte al nord geogràfic i es correspon relativament bé amb la xarxa teòrica de la centuriació de 20 X 20 actus i 710 m. Malgrat tot, no es descarta que algun altre mòdul de la centuriació pugui ser restituït sobre aquesta orientació, doncs (a partir de les restes detectades) es fa difícil establir la modulació de la centuriatio amb precisió, en referència tant al mòdul mètric (comprés entre 705 i 710 m. per centúria), com al propi mòdul de l'estructura intermèdia. Tampoc es descarta l'existència d'una altra orientació que respongui a un altre cadastre, però sempre haurem de considerar la detectada com la principal al nostre territori (que, per aquesta raó, i després de contemplar diverses possibilitats, hem decidit qualificar com a "dominant") (Mapes 7-10 i 17). Respecte a la cronologia, hem de concloure que, en principi, caldria donar a aquesta estructura cadastral romana una datació de segona meitat del s. II a.C., una datació que no respon a la pròpia estructura de la limitatio (és a dir, al seu mòdul, al tipus de xarxa establerta), doncs la centuriació de 20 X 20 actus fou la més àmpliament utilitzada per Roma, sense una cronologia determinada, i que, fonamentalment, es basa en les variacions constatades al patró d'assentament, doncs la instauració del cadastre romà va comportar una profunda transformació a les pautes d'ocupació del territori. / The aim of this PhD thesis is to present an 'archaeomorphological' and historical study of the rural hinterland of the ancient ciuitas of Tarraco during the Late Republican or Late Iberian period. Geographically called Camp de Tarragona, this plain runs between a chain of mountains and the Mediterranean coastline, drained by the rivers Francolí and Gaià. A wide range of historical sources (literature, epigraphy, numismatics and archaeology) have been considered, suggesting several changes in this landscape in many respects. Especially significant are the variations in the 'settlement pattern' from the Middle Iberian Period to the Early Empire, as shown from our archaeological data, listing sites and their chronology (III Part, chapter 4; Annex I) (Maps 1-6; Graphics 1-7). The latter half of the Second Century BC (III Part, chapter 4, 4.3.) (Map 4; Graphic 5) becomes crucial in order to explain these changes as severe transformations in the 'settlement pattern' may be attached to it. Probably, they were related to a Roman cadaster, whose objective was to settle down indigenous populations in new locations, according to Rome's main policy, at the time, on provincial exploitation. Equally important is how Tarraco consolidated itself as a real Roman ciuitas. From the second half of the First Century BC to the time of Augustus (III Part, chapter 4, 4.5.) (Map 6; Graphic 7), pottery production (esp. wine amphorae) (III Part, chapter 4, 4.5.1.) and new rural settlements started to develop increasing. This development was the result of the implementation of the wine industry, clearly supported by a widespread expansion of the new 'villae system' in Tarraco's territorium (III Part, chapter 4, 4.5.2.). As soon as the archaeological material had been studied and related to the rest of our historical information, the attention focused on the morphological patterns of this region in Antiquity, from the evidence available in the present landscape (the so called 'archaeomorphologic study') (III Part, chapter 5) (Maps 7-17; Graphics 8-12). Following the methodology established by the Centre de Recherches d'Histoire Ancienne de l'Université de Franche-Comté (Besançon, France), a main orientation (27º E to the North) has been detected in the landscape. This seems to correspond to a theoretical 'orthogonal net' of a centuriatio measuring 20 X 20 actus and 710 m. However, another modulation of the same centuriatio and even other orientations corresponding to other cadasters might be traced on the same landscape (Maps 7-10 and 17). I believe that this cadaster should be dated to the latter half of the Second Century BC Unfortunately, we cannot fix such a date due to the modulation of the cadaster itself, because this kind of limitatio (20 X 20 actus) does not provide a precise chronology. Thus, our dating has to take into account the changes in the 'settlement pattern', namely the establishment of a cadaster, produced by the Roman intervention in the area.

No description available.

Les darreries del segle III a.C., moment de contacte directe entre els móns ilerget i romà em semblà un període força atractiu per tal de dedicar-hi la meva tesi doctoral. Una orientació de recerca afavorida per la línia que, en aquells anys, havia emprès l'Àrea d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga de l'Estudi General de Lleida i, en concret, el seu projecte "Iltirda-Ilerda". La configuraciò i delimitació de la tesi es realitzà ja dintre d'aquesta Àrea amb la concessiò d'una “Beca de Formaciòn del Personal Investigador, Becas en España”, que disfrutàrem durant el trienni 1984-1986. Va ser el nostre director Dr. Emili Junyent, el qual ens va fer veure la importància i el desconeixement de l'Horitzó Ibèric corresponent als segles de la romanització. D'aquesta manera el moment de conquesta es convertí en el principi d'una anàlisi més ambiciosa: el procés de romanització, en el seu vertent de pervivència i de canvi. Els treballs sobre la romanitzaciò no han mancat, ni manquen, però enfocats des de l'aculturador mès que no pas des de la transformacib de l'aculturat; aviat ens adonarem que tant l'arqueologia com la història antiga manquen d'un aclariment conceptual previ dels termes emprats, molt lluny dels postulats que, per a fenòmens similars utilitza l'antropologia dels anys 80. És per aquesta raó que dedicarem un petit espai a la gestió. De la revisió bibliogràfica passarem a l'estudi epigràfic. Durant el curs 1984/85 assistirem a les assignatures de doctorat, en concret una de les quals fou impartida pel plorat professor Dr. J. Maluquer de Motes, i que versava sobre l'epigrafia ibèrica, ens motivà a actualitzar el seu estat a la zona ilergeta, que restà incorporada a la nostra tesi, amb un panorama més esperançador per la presència de noves inscripcions. Les fonts literàries les hem consultades desprès sota el prisma de resseguir els indigenes i la seva transformació fins on ens fos possible, per requestionar algunes fonts es basaven en hipòtesis que, més que en aquestes fonts es basaven en tòpics formats. Quelcom semblant, però més modest hem realitzat amb les fonts numismàtiques. La visita i el coneixement directe de la majoria dels jaciments importants -seixanta dels dos-cents setze punts considerats- ens ha portat a elaborar un tempteig de distribució i de jerarquització. Som conscients que es tracta d'una primera proposta, molt limitada pels nostres medis, i que, un estudi pluridisciplinar detallat seria recomanable i obriria llums entre les boires que la nostra individual tasca comporta. És en el terreny dels materials ceràmics on de ben segur hi podem aportar mes novetats, ja que d'un panorama desolador d'uns anys enrera, hem passat a disposar d'ingents quantitats: l'estratigrafia de La Paeria, excavada dintre del programa Iltirda-Ilerda entre 1982-1986, la urgència de l'Antic Portal de la Magdalena (1984-1987), a la ciutat de Lleida, i l'estudi que ens encoratjà de fer el Dr. Arturo Pérez sobre els materials ibèrics de Raïmat (1985, publicat al 1988) el qual, malgrat no tenir un context estratigràfic, es pot considerar un conjunt de primera meitat del s. I d.C.; tots aquests lots ens han permès d'individualitzar producccions de ceràmiques, motius i tècniques que, en alguns casos, ens han portat a identificar de similars a col.leccions locals, a velles excavacions o simplement en prospecció sobre el terreny. Des de 1987 ens incorporàrem al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona; les facilitats que comporta una gran Universitat ens han portat a la fase final de recopilació de dades, i amb parèntesis deguts a la dinàmica certament absorbent d'alguns treballs de camp fora de la línia que aquí ens interessa, procedim a redactar-lo.

Aquest treball intenta definir els patrons d'assentament de les poblacions que van ocupar el curs inferior del riu Ebre entre la fi de l'edat del bronze fins a inicis d'època imperial romana.La documentació prové, en gran part, de les prospeccions i excavacions realitzades per l'autor i per l'equip de recerca del qual forma part, però també dels treballs desenvolupats per altres investigadors o equips, analitzada posteriorment mitjançant l'arqueologia del territori.La primera part de l'obra està dedicada a les característiques orogràfiques de la zona d'estudi, la història de la investigació, els fonaments teòrics i la metodologia de treball. Tot seguit es presenta una anàlisi dels diferents períodes: bronze final, primer ferro, ibèric antic, ibèric ple, ibèric final i inicis de l'alt imperi. Cada un d'aquests moments és interpretat a partir del coneixement arqueològic dels jaciments i dels materials mobles recuperats.Així, entre els segles X i VIII sembla que estem davant de petits grups de població amb una tecnologia poc desenvolupada i una producció limitada al consum propi i a un intercanvi d'abast limitat.La situació canvia entorn del segle VII, moment en què s'identifica un augment demogràfic, la concentració del poblament i un increment de la jerarquització social, paral·lelament a l'arribada d'importacions fenícies. Durant el segle VI s'inicia un període d'inestabilitat i crisi, caracteritzat per la redefinició de l'estatus de les elits i una nova dinàmica comercial.A partir del segle V es documenta una nova estructura de poblament basada en un seguit de petits poblats fortificats, des d'on les elits aristocràtiques exerceixen llur domini. Poc després s'inicia un procés de jerarquització del territori a escala local, definit per l'aparició de grans nuclis de poblament concentrat, probablement la gènesi d'un protoestat.Amb l'arribada dels romans desapareixen aquests grans centres, de manera que l'estructura sociopolítica ibèrica queda decapitada, però es conserven les estructures autòctones de les quals es podia treure profit. Tot i les importants reformes a partir de finals de segle II, no serà fins la segona meitat del segle I aC que el territori s'estructura definitivament seguint els patrons d'explotació agrícoles romans, amb la desaparició definitiva de les formes d'ocupació de l'espai típicament ibèriques. / The aim of this work is to define the settlement patterns of those populations lying on the Lower course of the Ebre River from the end of the Bronze Age to the beginning of the Roman Empire.Documentation is mainly based on field survey and excavations carried out by the author and the research team he belongs to, but also on the studies undertaken by other researches or research teams. The acquired documentation has been analyzed according to current Landscape Archaeology theory. First part of this study is devoted to point out the orographic characteristics of the area, the state-of-the-art of the conducted research and, the theoretical and methodological approach applied in the present work. Furthermore, a deep analysis of the different periods is also taken into account. Thus, Late Bronze, Early Iron, Early Iberian, Middle Iberian, Late Iberian and Beginning of the Roman Empire are examined. For the sake of consistency, every period has been interpreted through the current archaeological knowledge acquired from the site remains and artifacts.As a result, it seems that small groups of population, with a low technological development and a very limited production, focused essentially on self consumption, and a subsequent restricted exchange, were settled down on the Lower course of the Ebre River from the 10th Century BC to the 8th Century BC. This situation would change around the 7th century BC when a demographical risen, along with a gathering of population and an increasing of social hierarchy were identified, in agreement with the arrival of the Phoenician imports. Afterwards, during the 6th century BC, a period of instability and crisis, characterized by the redefinition of the status of the elites and a new dynamic in trade, took place amongst Lower course of Ebre's populations.Since 5th century BC onwards a new structure of population is documented, which is now based on many small fortified settlements where the aristocratic elites exerted their influence. Shortly, an organized hierarchization process of the territory began in a local scale but characterized by large centers of population. Probably, we might be facing the genesis of a proto-state.When Romans arrived, these large centers disappeared and, although the still useful indigenous structures were preserved, the Iberian sociopolitical structure became beheaded. In spite of the great changes that took place from the end of the 2nd Century BC, it was not before the second half of the 1st Century BC when the territory became definitively structured by the Roman agriculture exploitations. Subsequently, the complete disappearance of the Iberian landscape occupation models finally occurred.