Les darreries del segle III a.C., moment de contacte directe entre els móns ilerget i romà em semblà un període força atractiu per tal de dedicar-hi la meva tesi doctoral. Una orientació de recerca afavorida per la línia que, en aquells anys, havia emprès l'Àrea d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga de l'Estudi General de Lleida i, en concret, el seu projecte "Iltirda-Ilerda". La configuraciò i delimitació de la tesi es realitzà ja dintre d'aquesta Àrea amb la concessiò d'una “Beca de Formaciòn del Personal Investigador, Becas en España”, que disfrutàrem durant el trienni 1984-1986. Va ser el nostre director Dr. Emili Junyent, el qual ens va fer veure la importància i el desconeixement de l'Horitzó Ibèric corresponent als segles de la romanització. D'aquesta manera el moment de conquesta es convertí en el principi d'una anàlisi més ambiciosa: el procés de romanització, en el seu vertent de pervivència i de canvi. Els treballs sobre la romanitzaciò no han mancat, ni manquen, però enfocats des de l'aculturador mès que no pas des de la transformacib de l'aculturat; aviat ens adonarem que tant l'arqueologia com la història antiga manquen d'un aclariment conceptual previ dels termes emprats, molt lluny dels postulats que, per a fenòmens similars utilitza l'antropologia dels anys 80. És per aquesta raó que dedicarem un petit espai a la gestió. De la revisió bibliogràfica passarem a l'estudi epigràfic. Durant el curs 1984/85 assistirem a les assignatures de doctorat, en concret una de les quals fou impartida pel plorat professor Dr. J. Maluquer de Motes, i que versava sobre l'epigrafia ibèrica, ens motivà a actualitzar el seu estat a la zona ilergeta, que restà incorporada a la nostra tesi, amb un panorama més esperançador per la presència de noves inscripcions. Les fonts literàries les hem consultades desprès sota el prisma de resseguir els indigenes i la seva transformació fins on ens fos possible, per requestionar algunes fonts es basaven en hipòtesis que, més que en aquestes fonts es basaven en tòpics formats. Quelcom semblant, però més modest hem realitzat amb les fonts numismàtiques. La visita i el coneixement directe de la majoria dels jaciments importants -seixanta dels dos-cents setze punts considerats- ens ha portat a elaborar un tempteig de distribució i de jerarquització. Som conscients que es tracta d'una primera proposta, molt limitada pels nostres medis, i que, un estudi pluridisciplinar detallat seria recomanable i obriria llums entre les boires que la nostra individual tasca comporta. És en el terreny dels materials ceràmics on de ben segur hi podem aportar mes novetats, ja que d'un panorama desolador d'uns anys enrera, hem passat a disposar d'ingents quantitats: l'estratigrafia de La Paeria, excavada dintre del programa Iltirda-Ilerda entre 1982-1986, la urgència de l'Antic Portal de la Magdalena (1984-1987), a la ciutat de Lleida, i l'estudi que ens encoratjà de fer el Dr. Arturo Pérez sobre els materials ibèrics de Raïmat (1985, publicat al 1988) el qual, malgrat no tenir un context estratigràfic, es pot considerar un conjunt de primera meitat del s. I d.C.; tots aquests lots ens han permès d'individualitzar producccions de ceràmiques, motius i tècniques que, en alguns casos, ens han portat a identificar de similars a col.leccions locals, a velles excavacions o simplement en prospecció sobre el terreny. Des de 1987 ens incorporàrem al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona; les facilitats que comporta una gran Universitat ens han portat a la fase final de recopilació de dades, i amb parèntesis deguts a la dinàmica certament absorbent d'alguns treballs de camp fora de la línia que aquí ens interessa, procedim a redactar-lo.

A través del presente trabajo tratamos de encontrar las claves que nos permitan conocer qué sucede con la población indígena durante los siglos II-I a.n.e. en la Contestania ibérica. Un momento que es además crucial en el mundo romano pues se encuentran en plena expansión y sufren una enorme crisis que hará que la República se colapse culminando en un nuevo orden político con la llegada del Imperio. Durante el siglo I a.n.e además se suceden una serie de guerras civiles (romanas) cuya escenificación se localiza en buena parte en la Península Ibérica.

La presente tesis aborda la problemática del cambio cultural entre la Segunda Edad de Hierro y época romana en función del estudio de las diferentes estrategias de explotación del paisaje. La hipótesis de partida es que el imperialismo romana introduce nuevas prácticas de organización y fiscalización de la explotación agraria que supone un cambio en diferentes pautas sociales de las sociedades indígenas, en particular un cambio drástico en el patrón de asentamiento. La tesis desarrolla una metodología particular de prospección intensiva para documentar los procesos de explotación pretéritos, por ello, lejos de buscar nuevos yacimientos, se enfatiza la documentación e interpretación del registro off site, cuya relación con comportamientos humanos se investiga mediante análisis estadísticos. El hallazgo de nuevos yacimientos conduce a la reformulación de la metodología de trabajo para orientar el enfoque a una nueva escala de investigación. En paralelo se propone una interpretación del paisaje de Segisamo (actual Sasamón), y un posible sistema de organización del Ager Segisamonensis, conocido desde antiguo por la epigrafía en hitos terminales. / This thesis addresses the problem of cultural shift between the Second Iron Age/ Roman transition according to the study of different landscape exploitation strategies. The assumption is that Roman imperialism introduced new organizational practices and taxation of the agricultural landuse, which conduct to a drastic change in the indigenous society, such cultural shift can be attested in the change of the settlement pattern, studied by means of Site Catchment Analysis.. The thesis develops a particular intensive survey methodology to document processes of landscape exploitation, therefore, far from seeking new sites, it emphasizes the documentation and interpretation of the off site record, whose relationship to human behavior is investigated by statistical analysis. New sites discovery leads to the reformulation of the field survey methodology to guide the research to a new scale of site nature understanding. At the same time, the work proposes an interpretation of Segisamo’s roman landscape (current Sasamón), and a possible system of cadastration of the barely unknown Ager Segisamonensis.