No description available.

L'objectiu fonamental d'aquesta Tesi és el d'oferir una aproximació de la pagesia baix maresmenca durant el període 1348-1486 amb la finalitat de contribuir en el coneixement d'un territori més extens: la Catalunya Vella Baix Medieval. Per una altra banda, aquesta recerca també complementa la visió històrica del Maresme Baix Medieval, endegat per d'altres estudiosos, que han basat la major part dels seus treballs en l'anàlisi de fonts documentals de caire senyorial.Les fonts documentals que han estat la base pràctica de la nostra investigació superen els 2000 documents. A aquesta documentació se n'hi ha d'afegir una altra de satèl.lit, que complementa les informacions de la principal. Les escriptures provenen de diferents arxius, situats a les localitats d'Argentona, de Premià, de Vilassar, així com d'arxius de la ciutat comtal. Entre aquests darrers, podem esmentar, el de la Catedral de Barcelona, el de la Biblioteca de Catalunya i l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Els eixos fonamentals de la nostra recerca han estat la terra, el matrimoni i la família, així com la mort. Per tant, hem elaborat una visió de la població rural de la zona estudiada des de tres òptiques diferents, que com és lògic, estan interrelacionades en la vida quotidiana dels subjectes del nostre estudi. A l'apartat de la terra, estudiem els contractes, els subjectes i els objectes, que es desenvolupen al voltant de la possessió i de l'alienació de l'agrer i el diner. La segona part de la nostra recerca l'hem dedicat a l'anàlisi de la institució matrimonial, de la família Baix Medieval, així com dels diferents pactes o contractes d'esposalles, que regulen l'origen de les noves parelles. A la tercera part, ens endinsem en l'estudi de les escriptures i cerimònies, que es desenvolupen al voltant del fenòmen de la mort. La temàtica desenvolupada en la nostra investigació ens ha comportat el desenvolupament de tota una sèrie de qüestions de caire jurídic i antropòlogic, que han complementat, els aspectes econòmics, socials i polítics, que caracteritzen les investigacions històriques. La presentació formal dels tres apartats desenvolupats presenta una estructura similar. Es contempla l'exposició d'anàlisis diplomàtiques i jurídiques de les diferents tipologies documentals bàsiques estudiades. També es relaciona les dades obtingudes dels nostres anàlisis amb l'exposició dels continguts dels diferents apartats. En aquestes exposicions, també s'utilitza els resultats i interpretacions, realitzades amb anterioritat en d'altres investigacions. De la mateixa manera, cada apartat aporta unes conclusions específiques dels temes més importants, que ha desenvolupat. L'estructura de la nostra Tesi també contempla una part preliminar, en la qual es comenten les fonts i la metodologia emprades i una part final. En aquest darrer apartat, s'ofereix unes conclusions generals, uns índexs de taules i gràfics, així com un repertori bibliogràfic, que ha estat consultat i esmentat al llarg de tot el treball. / The main objective of this thesis is to offer an approach to the peasantry in south Maresme from 1348 to 1486, so as to contribute to the knowledge of the Low-Medieval Old Catalonia. On the other hand, this research also supplements the historical point of view of the Low-Medieval Maresme region started by other experts from a more seigniorial perspective.We have used more than 2000 documents and other supplementary material as the practical basis of our research. The deeds come from several historical archives located in Argentona, Premià, Vilassar or also in Barcelona, like the "Biblioteca de Catalunya", "Arxiu històric de protocols de Barcelona" or the one at the Barcelona Cathedral.The main axes of our research have been the land, the marriage and the family as well as the death. Therefore, we have build up a view of the rural population in a specific area from three different perspectives which are naturally connected to the everyday life of the subjects in our work. Apart from the land, we study the contracts, the subjects and the objects which develop around the possession and alienation of land and money. We have devoted the second part of our research to the analysis of the institutions of marriage, the low-medieval family, as well as the agreements or marital contracts which regulate the origin of the new couples. In the third part, we go into the study of deeds and death ceremonies. The main topic in our research has involved the development of a series of legal and anthropological issues supplementing economical, social and political aspects of several historical investigations. The formal presentation of the three sections, has a similar structure. We explain diplomatic and legal analysis of the studied documents. We also relate the information form our analysis to the explanation of the contents where we also use the results and interpretations from previous investigations. Each section also provides specific conclusions for the most relevant topics.There is also a preliminary section with comments on the sources of information and methodology. The last section includes general conclusions, indexes to locate graphics and tables and a bibliography.

Durante los últimos treinta años, diversos colectivos de población africana se han establecido en Catalunya, y el Maresme ha sido una de las comarcas donde la inmigración ha sido cuantitativamente remarcable.En 1982 se formó la "Unitat de Medicina de la Immigració i Tropical" (UMIT) del Hospital de Mataró, con el objetivo de dar respuesta a la creciente demanda de atención sanitaria de los inmigrantes de la zona, que al estar en situación jurídica irregular no tenían acceso (en aquellas épocas) a la red sanitaria pública. La UMIT estuvo en funcionamiento hasta el año 2000.Los trabajos presentados en esta tesis pretenden profundizar científicamente y metodológicamente en: las enfermedades importadas por los inmigrantes estudiados, en las diferencias clínicas entre la presentación de las mismas patologías importadas por viajeros y por inmigrantes, y finalmente, en su impacto en la salud pública de la población receptora.Durante el periodo 1984-1994 completaron el protocolo de estudio de la UMIT 1.321 inmigrantes africanos. Sus características principales fueron: mayoritariamente era hombres, jóvenes y originarios de países subsaharianos; en situación laboral inestable, irregularidad administrativa y sanitaria y desconocimiento de los idiomas europeos. El dolor abdominal fue el motivo de consulta más frecuente. Las enfermedades más prevalentes: infecciones/parasitosis, patologías del aparato digestivo y hematológicas.También se estudian 285 casos de uncinariasis importada diagnosticados en el Hospital de Mataró durante el periodo 1984-1999.Se compara la presentación clínica de una misma parasitosis importada, la esquistosomiasis por Schistosoma mansoni, entre viajeros e inmigrantes de zonas endémicas. Se resalta el distinto abordaje diagnóstico y terapéutico.Se incluye el estudio de 23 casos de neurocisticercosis importada, tanto por viajeros como por inmigrantes.

Aquest treball, pretén presentar un estudi monogràfic i de síntesi sobre l’art gòtic al Maresme. El primer objectiu proposat era presentar una anàlisi intentant superar les monografies locals d’edificis més o menys estudiats i intentar aconseguir una visió general inèdita més àmplia de l’estil a la comarca, evidenciant els seus ritmes constructius i els seus elements definidors. Això comportava també una revisió de les monografies ja publicades per tal d’actualitzar les noves recerques i replantejar algunes coses acceptades des de fa anys i que potser calia qüestionar. Un segon objectiu, vindria marcat per l’intent d’analitzar els diferents estils en una zona perifèrica del comtat de Barcelona medieval. La historiografia d’abast nacional inclou en els seus repertoris les grans obres monumentals i, en la majoria de casos, no hi ha un especial atenció als edificis de segon i tercer ordre, com a obres de caràcter més popular. Es tractava doncs de comparar les obres de la comarca i analitzar quin grau hi ha de seguiment dels models i repertoris generals de l’estil i si les característiques, cronologies i estilemes, que defineixen les grans etapes de l’art gòtic català es poden aplicar a aquesta comarca, i quina relació s’estableix entre aquestes obres i les primeres. A principis del el s. XIV, la majoria d’edificis i termes jurisdiccionals del baix Maresme ja estan plenament establerts. En contra del que passa en altres indrets, la introducció de l’art gòtic a Maresme no presenta inicialment un període de grans inversions i de grans projectes sinó que hi domina el manteniment de les estructures heretades del període de l’art romànic i les noves actuacions tindran un caràcter més aviat puntual. La introducció del nou estil en el Maresme el podem situar a mitjans del s.XIV gràcies a l’aparició d’uns nous promotors que formaran part dels grups influents de la burgesia comercial i burocràtica barcelonina. Alguns dels membres d’aquest grup esdevindran els propietaris de la majoria de senyories de la comarca i en el procés esdevindran els comitents d’una gran part de les obres d’art al Maresme. En aquest període es comença a palpar la incipient influència en l’àmbit artístic d’un grup de nous promotors que s’aniran imposant a mida que avanci la centúria del 1400. Seran les elits locals de les noves viles independents, constituïdes en “Universitats del terme” les que agafaran el relleu en la promoció artística tant religiosa com civil. Dins aquest període, també s’analitzen una sèrie d’edificis singulars vinculats a les ordes monàstiques (el priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona), el convent - hospital de Caldes d’Estrac i la cartoixa de Montealegre a Tiana) a més de la renovació del mobiliari litúrgic (retaules, escultures, orfebreria....) Ja en el s.XVI, les elits locals com a nous promotors, utilitzaran els recursos del Comú de les viles i esdevindran els veritables renovadors de l’obra pública, tant laica com religiosa, promovent una gran activitat de renovació dels edificis, principalment els parroquials, els quals seran erigits de nova planta mantenint encara viu el llenguatge gotitzant que de forma epigonal arribarà fins a finals del s.XVI i principis del s.XVII. Al final del treball s’analitzen els diferents artífexs i les formes de treball per abordar la idea del colonialisme artístic dels tallers barcelonins a la zona del Maresme. / JOAQUIM GRAUPERA GRAUPERA: Gothic art in Baix Maresme (XIIth to XVIth century). Art and artistic promotion in a peripheral area of the Barcelona County. Mataró, 2011. This research offers a monographic study on Gothic art in Maresme area. The first aim is to transcend the local monographs with a more comprehensive view, which implied the review of the already published monographs in order to update their research and question it if necessary. The second aim is to analyze the styles in a peripheral area of Barcelona medieval county comparing the works of this area and analyzing to which extent followed the characteristics, chronology and style, which define the main phases of the Catalan Gothic art. The introduction of the new style in the Maresme area takes place at the second half of the XIVth century, thanks to the emergence of a new group of promoters that are part of the influential groups of the Barcelona trading and bureaucratic bourgeoisie. Some members of this group will become the owners of most of the lordships and the clients for many of the works of art in Maresme. In this period it starts to be felt the influence in art of a group of new promoters that will impose themselves as we enter into the 1400’s: the local elites of the new independent villages that will take the relay in the artistic promotion, both in the religious and in the civil art and some buildings linked to monastic orders are analyzed as well as the renewal of the liturgical furniture. Already in the XVIth century, the local elites will become the real renovators of both religious and secular public work, promoting the renewal of the buildings, specially the parish churches, which will be built still keeping alive the gothic language which will reach the end of the XVIth and the beginning of the XVIIth centuries. At the end of this research, different craftsmen and their way of working are also analysed in order to approach the idea of an artistic colonialism of the Barcelona workshops in the area of Maresme.

Si el segle XVII català havia estat considerat fins ara pels especialistes com un període de declivi econòmic, les darreres aportacions bibliogràfiques han modificat alguns dels tòpics historiogràfics més arrelats. Dins d'aquest context, la present Tesi Doctoral ha volgut demostrat que a la comarca del Maresme, durant els segles XVI y XVII, es van posar les bases del creixement econòmic del segle XVIII, fruit de l'expansió demogràfica, l'especialització viti-vinícola i l'intensitat de l'activitat comercial duta a terme des dels seus ports. La recerca que hem desenvolupat ha analitzat l'evolució demogràfica, el perfil sòcio-demográfic, el perfil sòcio-professional, la distribución dels conreus, l'activitat comercial, el nivell de riquesa i cultura material, així com l'endeutament dels particulars i dels ens públics d'aquesta comarca, en el decurs de l'Edat Moderna.Des del punt de vista cronològic, ens hem plantejat una investigació de llarga durada, per tal de situar no només la data de l'expansió econòmica d'aquesta zona, sinò també per demostrar fins a quin punt aquest creixement va anar evolucionat durant tot el segle XVIII.Hem seleccionat sis poblacions amb uns perfils professionals ben diferents: unes d'economia més agrària (Vilassar, Llavaneres, Cabrera i Tordera) i unes altres on l'economia agafa un caire més mercantil (Arenys de Mar i Canet). D'aquesta manera, hem pogut observar si aquesta especialització econòmica va permetre l'aparició de comportaments diferents dins d'aquests dos mitjans professionals. Així, les localitats més agràries es ruralitzarien i les més marineres es mercantilitzarien. Tanmateix, aquesta especialització econòmica precoç hauria desencadenat una major vulnerabilitat i dependència d'aquesta comarca davant l'esclat de conflictes bèl·lics o els efectes de les crisis frumentàries a causa dels problemes derivats del subministrament d'aliments. / This dissertation has tried to show that during the 16th and 17th centuries the basis of the Maresme's economic growth in the 18th century was established thanks to the demographic expansion, the exclusive cultivation of vineyards, and the strong commercial activity in its ports. The choice of six towns with precise professional identities, some of them more agrarian, some of them with more maritime activities, has allowed to observe that within this economic specialization different behaviours would have taken place. Thus, agrarian towns would have become more rural, whereas the maritime ones would have become more mercantile. Anyhow, the early specialization would have caused a greater vulnerability and dependance of this area before outbreak of wars on the corn crisis due to the food supply problems. / RESUMEN DE LA TESIS:Si el siglo XVII catalán había sido considerado como un período de declive económico, las últimas aportaciones bibliográficas han modificado algunos de los tópicos historiográficos más arraigados. En este contexto, esta Tesis Doctoral ha pretendido demostrar que en la comarca catalana del Maresme a lo largo de los siglos XVI y XVII se habrían asentado las bases del crecimiento económico del siglo XVIII fruto de la expansión demográfica, la especialización vitivinícola y la intensidad de la actividad comercial desarrollada desde sus puertos.La investigación ha analizado la evolución demográfica. El perfil sociodemográfica, el perfil socio-profesional, la distribución de los cultivos, la actividad comercial, el nivel de riqueza y cultural material, así como el endeudamiento particular y público de esta comarca, situada en las proximidades de Barcelona, a lo largo de la época moderna.Cronológicamente, nos hemos planteado una investigación de larga duración, para situar no sólo la fecha de su expansión económica, sino también para evidenciar como había ido evolucionando este crecimiento durante el siglo XVIIIHemos seleccionado seis poblaciones con unos perfiles profesionales muy dispares: unas más agrarias (Vilassar, Llavaneres, Cabrera y Tordera) y otras más mercantiles (Arenys de Mar y Canet). Así, hemos podido observar, si en el contexto de esta especialización económica se habrían producido comportamientos distintos entre estos dos medios profesionales.