Le monde actuel connaît de profondes mutations démographiques étroitement liées au développement du domaine de la santé publique. L’accroissement de l’espérance de vie s’accompagne d’une augmentation du nombre des personnes âgées, en particulier celles atteintes de maladies chroniques. Plusieurs projets de recherche existants ont comme objectif d’assurer le maintien à domicile des personnes âgées, par un meilleur suivi en utilisant les nouvelles technologies. Parmi eux, nous trouvons le projet CANet qui propose l’utilisation de la canne comme un outil de surveillance non intrusif par l’intégration d’une multitude de capteurs. La canne utilise un système de communication sans fil qui lui permet d’échanger avec un centre de collecte ou de surveillance. Cette solution technologique permet le respect de la vie privée des personnes âgées, sans limiter leur liberté. Notre sujet de thèse s’inscrit dans le cadre de ce projet CANet. Les travaux de thèse sont principalement organisés autour de la conception d’une architecture topologique protocolaire, et des méthodes d’accès aux réseaux sans fil qui permettent la surveillance des personnes âgées à travers un réseau de capteurs embarqués dans une canne. L’objectif principal de la thèse est l’étude des architectures et des protocoles mis en œuvre au niveau communication sans fil pour offrir une infrastructure réseau fiable pour divers services de surveillance, de mesures, d'acheminement de données vers un centre de contrôle distant (cabinet médical, membres de la famille, etc.). Ces propositions ont fait l’objet d’une étude théorique et d’analyses de performances par simulation. / The world is undergoing profound demographic changes closely linked with the development of the field of public health. The increase in life expectancy is accompanied by an increase in the number of elderly people, in particular those with chronic diseases. Several existing research projects have as objective to ensure the maintenance to homes of the elderly, by a better follow-up by using new technologies. Among them, we find the proposed CANet who proposed the use of sugar cane as a tool for monitoring non-intrusive by the integration of a multitude of sensors. The cane used a wireless communication system, which allows him to exchange with a collection center or surveillance. This technological solution allows the respect of the private life of older persons, without limiting their freedom. Our thesis subject is inscribed in the framework of this project CANet. The work of this thesis is organized primarily around the design of an architecture protocol topology, and access methods for wireless networks, which allow monitoring of older persons through a network of sensors embedded in a cane. The main objective of the thesis is the study of architectures and protocols implemented at the level wireless communication to provide a reliable network infrastructure for various services for monitoring, measures, routing of data to a control center remote (medical office, members of the family, etc.). These proposals have been the subject of a theoretical study and analysis of performance by simulation.

Si el segle XVII català havia estat considerat fins ara pels especialistes com un període de declivi econòmic, les darreres aportacions bibliogràfiques han modificat alguns dels tòpics historiogràfics més arrelats. Dins d'aquest context, la present Tesi Doctoral ha volgut demostrat que a la comarca del Maresme, durant els segles XVI y XVII, es van posar les bases del creixement econòmic del segle XVIII, fruit de l'expansió demogràfica, l'especialització viti-vinícola i l'intensitat de l'activitat comercial duta a terme des dels seus ports. La recerca que hem desenvolupat ha analitzat l'evolució demogràfica, el perfil sòcio-demográfic, el perfil sòcio-professional, la distribución dels conreus, l'activitat comercial, el nivell de riquesa i cultura material, així com l'endeutament dels particulars i dels ens públics d'aquesta comarca, en el decurs de l'Edat Moderna.Des del punt de vista cronològic, ens hem plantejat una investigació de llarga durada, per tal de situar no només la data de l'expansió econòmica d'aquesta zona, sinò també per demostrar fins a quin punt aquest creixement va anar evolucionat durant tot el segle XVIII.Hem seleccionat sis poblacions amb uns perfils professionals ben diferents: unes d'economia més agrària (Vilassar, Llavaneres, Cabrera i Tordera) i unes altres on l'economia agafa un caire més mercantil (Arenys de Mar i Canet). D'aquesta manera, hem pogut observar si aquesta especialització econòmica va permetre l'aparició de comportaments diferents dins d'aquests dos mitjans professionals. Així, les localitats més agràries es ruralitzarien i les més marineres es mercantilitzarien. Tanmateix, aquesta especialització econòmica precoç hauria desencadenat una major vulnerabilitat i dependència d'aquesta comarca davant l'esclat de conflictes bèl·lics o els efectes de les crisis frumentàries a causa dels problemes derivats del subministrament d'aliments. / This dissertation has tried to show that during the 16th and 17th centuries the basis of the Maresme's economic growth in the 18th century was established thanks to the demographic expansion, the exclusive cultivation of vineyards, and the strong commercial activity in its ports. The choice of six towns with precise professional identities, some of them more agrarian, some of them with more maritime activities, has allowed to observe that within this economic specialization different behaviours would have taken place. Thus, agrarian towns would have become more rural, whereas the maritime ones would have become more mercantile. Anyhow, the early specialization would have caused a greater vulnerability and dependance of this area before outbreak of wars on the corn crisis due to the food supply problems. / RESUMEN DE LA TESIS:Si el siglo XVII catalán había sido considerado como un período de declive económico, las últimas aportaciones bibliográficas han modificado algunos de los tópicos historiográficos más arraigados. En este contexto, esta Tesis Doctoral ha pretendido demostrar que en la comarca catalana del Maresme a lo largo de los siglos XVI y XVII se habrían asentado las bases del crecimiento económico del siglo XVIII fruto de la expansión demográfica, la especialización vitivinícola y la intensidad de la actividad comercial desarrollada desde sus puertos.La investigación ha analizado la evolución demográfica. El perfil sociodemográfica, el perfil socio-profesional, la distribución de los cultivos, la actividad comercial, el nivel de riqueza y cultural material, así como el endeudamiento particular y público de esta comarca, situada en las proximidades de Barcelona, a lo largo de la época moderna.Cronológicamente, nos hemos planteado una investigación de larga duración, para situar no sólo la fecha de su expansión económica, sino también para evidenciar como había ido evolucionando este crecimiento durante el siglo XVIIIHemos seleccionado seis poblaciones con unos perfiles profesionales muy dispares: unas más agrarias (Vilassar, Llavaneres, Cabrera y Tordera) y otras más mercantiles (Arenys de Mar y Canet). Así, hemos podido observar, si en el contexto de esta especialización económica se habrían producido comportamientos distintos entre estos dos medios profesionales.