• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3
  • 1
  • Tagged with
  • 4
  • 4
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Caracterització i evolució d'una comunitat medieval catalana. Estudi bioantropològic de les inhumacions de les esglésies de Sant Pere

Jordana Comin, Xavier 01 March 2007 (has links)
La investigació desenvolupada en aquesta Tesi s'ha centrat en l'estudi bioantropològic d'una comunitat que fou enterrada dins d'un espai religiós rellevant, el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere (Terrassa, província de Barcelona), durant un llarg període de temps comprès entre els segles IV al XIII. Aquest conjunt romànic és hereu d'un gran conjunt episcopal del segle VI que fou la seu del documentat històricament bisbat d'Ègara del període visigot. Les fonts històriques han documentat que a partir de les incursions musulmanes del segle VIII el conjunt perd la funcionalitat episcopal, i el topònim d'Ègara desapareix a favor de l'actual Terrassa, suggerint un hipotètic abandonament a nivell monumental i poblacional del conjunt.Tenint en consideració aquests fets històrics, l'estudi dels enterraments de la necròpolis permetrà establir l'evolució de la comunitat que es relacionà amb les Esglésies de Sant Pere, des dels orígens del conjunt episcopal, fins al posterior conjunt parroquial i l'origen de la vila medieval de Terrassa.El objectius han consistit en caracteritzar i establir l'evolució: 1) de la necròpolis, pel que fa als aspectes biològics, rituals, i al context històric; i 2) de la població, pel que fa als aspectes demogràfics, de relacions biològiques intra i inter-poblacionals, i d'estil de vida i de salut, considerant els fets històrics de la invasió musulmana del segle VIII, com un possible punt d'inflexió a nivell biològic, social i cultural.El material d'aquest estudi està format per les restes esquelètiques humanes excavades de 143 sepultures del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere durant les intervencions arqueològiques de les campanyes 1995-2003. La metodologia de l'estudi s'ha basat en l'anàlisi morfològica del material esquelètic a partir dels mètodes clàssics utilitzat en els estudis paleoantropològics, i la implementació de tècniques estadístiques per processar i analitzar les dades.La presentació i discussió dels resultats s'han organitzat a partir de quatre capítols dirigits a respondre els diversos objectius. En el primer capítol -Mostra, Context i Tafonomia- s'ha portat a terme l'anàlisi de la composició i estructura de la sèrie esquelètica, així com de l'evolució de la mostra en relació al context funerari i dels aspectes tafonòmics. El segon capítol -Paleodemografia: estudi de la biodinàmica poblacional- ha consistit en l'estimació de paràmetres demogràfics mitjançant les tècniques de la Paleodemografia. El tercer capítol -Morfologia esquelètica- s'ha centrat en l'anàlisi de la variació fenotípica intra i inter-poblacional. Finalment, en el quart capítol -Paleopatologia i paleoepidemiologia- s'han descrit aquells processos patològics que han afectat a la població, i que poden ser detectats en les restes esquelètiques.Els resultats obtinguts han permès concloure que:1) Les restes recuperades de les 143 sepultures han representat un mínim de 208 inhumacions amb una estructura d'edat i sexe que reflecteix els perfils demogràfics de les societats humanes; el ritual es caracteritza per la presència de gests habituals en les necròpolis cristianes; s'han observat variacions de l'estructura d'edat i de sexe de les inhumacions relacionades amb la funcionalitat dels edificis religiosos i amb el context històric del conjunt.2) La població es caracteritza per un perfil demogràfic típic de les societats preindustrials; la variabilitat fenotípica està en correspondència amb la variabilitat de les poblacions locals; la majoria d'alteracions esquelètiques són d'etiologia traumàtica i/o degenerativa relacionada amb l'activitat i l'edat dels individus; les prevalences d'alteracions buco-dentals són similars a les d'altres sèries arqueològiques medievals; els marcadors esquelètics inespecífics i els indicadors demogràfics poblacionals suggereixen unes condicions socials i de salut lleugerament més favorables que en altres comunitats contemporànies locals; les diferències de gènere estan determinades pels majors nivells de mortalitat, les menors robusteses esquelètiques i les menors prevalences d'alteracions patològiques, dels individus femenins; pel que fa a l'evolució de la població, s'ha observat una continuïtat, tant de la dinàmica com del substrat genètic poblacional, que suggereix un baix impacte, a nivell poblacional, dels fets històrics relacionats amb les incursions musulmanes del segle VIII; tanmateix, els resultats suggereixen majors diferències socials i biològiques de la població dels segles IV a VIII en relació a la dels segles IX a XIII, així com canvis en els patrons d'activitat i en aspectes epidemiològics i nutricionals entre les dues comunitats. / The investigation developed in this thesis is focused on the bioanthropologic study of a community buried in a relevant religious site, the Monumental Complex of Sant Pere Churches (Terrassa, Barcelona province), during a large period of time that ranges from the 4th to the 13th century. This Romanic complex descends from a large Episcopal cathedral from the 6th century, belonging to the Egara bishop during the Visigoth period. According to the historical records, after the Muslim incursions in the 8th century, the complex lost the Episcopal functionality. Moreover, the place name of Ègara disappeared in favour of current's Terrassa. This suggests an abandonment of the complex at both monumental and population level.Taking into account the facts previously exposed, the study of the burials from this complex will allow the establishment of its evolution, from the origins of the Episcopal cathedral until the establishment of the parish complex and the origin of Terrassa, of the community related to Sant Pere's Churches.Our main goals consisted on characterizing and establishing its evolution: 1) of its necropolis, concerning its biological aspects, rituals, and historical context; and 2) of its population, in relation to demographic aspects, its intra and inter-population's biological relationships, and life style and health, considering the historical facts related to the Muslim invasions as a possible inflection point at biological, social and cultural level.The material used in this study consisted of the human skeletal remains exhumed from 143 graves from the Monumental Complex of the Sant Pere Churches, during the archaeological interventions undertaken from 1995 to 2003. The methodology was based in the morphological analysis of the skeletal remains using the classical methods applied in the paleoanthropological studies. Moreover, statistical techniques were implemented to process and analyse the data.Presentation and discussion of results was organized in four chapters directed to answer the objectives. The first chapter -Sample, Context and Taphonomy- put forward the analysis of the composition and structure of the skeletal sample, as well as it evolution in relation with the funerary context and the taphonomic aspects. The second chapter -Paleodemography: study of the populational biodynamic- consisted of an estimation of demographic parameters using paleodemographic techniques. The third chapter -Skeletal morphology- was centred in the analysis of its intra and inter-population phenotypic variation. Finally, in the fourth chapter -Paleopathology and paleoepidemiology- were described those pathologic processes that affected the population and that can be detected in the skeletal remains.Obtained results allowed to conclude that:1) The remains recovered from the 143 graves represented a minimum of 208 inhumations with an age and sex structure representative of the demographic profiles of human populations; the ritual is characterized by the presence of common signs in Christian necropolis; changes in age and sex structure of the burials, related to functionality of religious buildings and to he historical context of the complex, were observed.2) The site's population is characterized by a demographic profile typical of preindustrial societies; the phenotypic variability is in association with the variability of the autochthonous populations; the majority of the pathological skeletal changes have a traumatic and degenerative aetiology related to the activity and age of the individuals; the prevalence of oral pathology are similar to those observed in other medieval archaeological series; unspecific skeletal markers and population's demographic indicators point out a social and health conditions more favourable than those of other contemporary autochthonous communities; gender differences are determined by the highest levels of mortality, the smallest skeletal robustness and the smallest prevalence of pathogenic alterations in feminine individuals; concerning the population evolution, a continuity was observed in both the dynamics an the population genetic substrate, what suggests a reduced impact at the population level of the historical facts related to the Muslim incursions of the 8th century; however, the results indicate major social and biological differences in the population of the 4th - 8th century in comparison to the population of the 9th to 13th century, as well as changes between the two periods in its activity pattern and its epidemiological and nutritional aspects.
2

Poblamiento de la Patagonia, El. Análisis de la variación craneofacial en el contexto del poblamiento americano

González-José, Rolando 02 December 2003 (has links)
La manera en que América fue poblada por los primeros grupos humanos es explicada a partirde diferentes modelos de poblamiento, que compiten en la actualidad, y que recurren aevidencias lingüísticas, arqueológicas, moleculares y osteológicas. De la misma manera, las relaciones entre las poblaciones que ocuparon la Patagonia son importantes para comprender elpoblamiento americano. Antes de acometer un estudio de variación craneofacial destinado adilucidar aspectos genético poblacionales de una región, es menester comprender los mecanismos de expresión de las variables utilizadas como marcadores. El análisis de la integración morfológica, y el estudio de regiones localizadas en el cráneo humano que responden a requerimientos funcionales o de desarrollo embrionario particulares, son necesariospara comprender si la variabilidad intra e intergrupal responde al efecto de factores ambientales o genéticos. Los objetivos de esta tesis fueron evaluar la integración morfológica a nivel craneofacial en humanos modernos, detectar estructuras localizadas en el cráneo cuyamorfología puede explicarse potencialmente a través de la adaptación al clima frío, y aplicarmodelos genético poblacionales que permitan reconstruir la historia y la estructura de laspoblaciones extinguidas de Patagonia y América. La muestra utilizada corresponde cráneoshumanos provenientes del Holoceno tardío de Patagonia y América, sobre los cuales seestudiaron variables de Howells, Componentes Funcionales, y rasgos epigenéticos. El estudiode Integración Morfológica fue realizado utilizando la base de datos de W.W. Howells, quecomprende información acerca de 47 variables en 28 poblaciones humanas modernas de todo elplaneta. Los resultados obtenidos indican que los patrones de covariación fenotípica en humanos modernos son altamente estables, y esta estabilidad se explica parsimoniosamente apartir de un mecanismo de integración morfológica condicionado por la función y la continuidad espacio-temporal del desarrollo embrionario de los rasgos. Por otro lado, el estudio de la morfología nasal en grupos de diferentes latitudes evidenció que existe un patrónespecífico que caracteriza a los grupos de alta latitud. Esta influencia ambiental no esextrapolable a otra regiones del cráneo, lo que explicaría que el cráneo humano canaliza lasrespuestas adaptativas en términos de regiones localizadas, asociadas a una función específica.Esta respuesta adaptativa no se ve reflejada en el patrón morfológico global del cráneo, que entérminos generales y desde el punto de vista multivariante, representaría una señal genética más cercana a la variación neutral que los complejos funcionales puntuales. Cuando este criterio es aplicado a modelos genético-poblacionales orientados a estudiar el poblamiento de Patagonia, se concluye que el escenario de ocupación está determinado por algunos fenómenosmicroevolutivos particulares: aislamiento y flujo génico relativamente mayor en los grupos quehabitaron la Tierra del Fuego, flujo génico limitado por aislamiento por distancia en la regioncentral, y un fuerte impacto de la inmigración de poblaciones del centro de Chile en los gruposseptentrionales. Para el caso de América, se confirma que el modelo más parsimonioso paraexplicar su poblamiento temprano implica la existencia de dos poblaciones morfológicamentediferenciadas: una población Paleoamericana, caracterizada por una morfología ancestral enHomo sapiens, originada en el pleistoceno tardío del sudeste asiático, y una poblaciónproveniente del noreste asiático, morfológicamente derivada con respecto a la primera. Los grupos modernos de amerindios tendrían su origen principalmente en esta segunda población, aunque los resultados obtenidos indican que la morfología paleoamericana sobrevivió hasta épocas recientes en áreas geográficamente aisladas como la península de Baja California. El análisis de los grupos fueguinos y patagónicos sugiere que su morfología es el resultado de un posible mestizaje entre ambas poblaciones ancestrales.
3

Factor didàctic en els centres d'interpretació virtual. El cas d'Atapuerca, El

Sospedra Roca, Rafael 09 March 2005 (has links)
La present tesi doctoral valora des d'un punt de vista científic, quin és el factor didàctic de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca", depenents de les diferents institucions que hi treballen.És una tesi que s'enmarca dins de la recerca en didàctica del patrimoni i de la museografia virtual, analitzant quin és el punt de vista de l'usuari, desmarcant-se d'estudis referents a la construcció de les pàgines web, a l'índex de consultes, etc.El mètode emprat és observacional en un inici, i analític i correlacional en la segona part de la recerca. En primer lloc analitzem l'índex de visibilitat que tenen les pàgines web referents a Atapuerca, mitjançant les motors de cerca més clàssics i les pàgines considerades portals més emprats per la comunitat educativa. Posteriorment realitzem el mateix anàlisi en un llistat exhaustiu de la quasi totalitat de jaciments paleoantropològics mundials.Fruit d'aquesta primera cerca, podem concloure una primera classificació en funció de l'índex de visibilitat i d'una primera aproximació a l'estructura interna de les pàgines.Posteriorment apliquem un sistema de registre dissenyat a tal efecte a les pàgines millor classificades en l'anterior anàlisi, i a les d'Atapuerca. En aquest sistema de registre es valoren aspectes d'usabilitat, aspectes didàctics, de navegació...Les conclusions són clares. Les pàgines web referents a Atapuerca no poden ser classificades com a didàctiques, tot i esmerçar un potencial gràfic i de recursos considerables. No estan adreçades a la comunitat educativa, que es veu incapaç d'extreure'n continguts entenidors; fent que la interpretació d'un concepte tant defintiu com l'evolució humana, es realitzi mitjançant pàgines depenents de mitjans de comunicació (BBC, PBS...), amb un plantejament clarament adreçat a alumnes, mestres i professors.Finalment es fa una recomanació de com poder sol·lucionar aquest problema, mitjançant la intervenció puntual, no pas el redisseny, de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca".
4

Aspectes sanitaris de la Vila de Berga (1569-1760)

Guerrero Sala, Lluís 14 July 2006 (has links)
Amb aquesta tesi vull fer una aportació a la història de Berga, des del vessant dels aspectes sanitaris, i posar aquesta informació a l'abast de la comunitat. Actualment Berga és una ciutat situada al peu del Prepirineu, a uns 700 m. sobre el nivell del mar, prop del curs mitjà del riu Llobregat. La situació estratègica de la ciutat n'ha fet un lloc destacat en la història del país, en la qual hi ha tingut molt a veure la seva proximitat al riu, lloc de pas i de referència per a qualsevol viatge o activitat. En el concert de les localitats importants del Prepirineu la podem comparar amb Tremp, la Seu d'Urgell i Ripoll, totes elles capitals d'un vast territori de muntanya amb un paper transcendent.En aquesta tesi estudio els aspectes sanitaris de l'Arxiu Parroquial de Berga entre els anys 1569 i 1760. Cap a l'any 1569 Berga, aleshores vila, tenia uns 800 habitants, xifra que aniria augmentant fins arribar a més de 3.000 al voltant de 1760. Entre els objectius d'aquesta tesi, n'hi ha alguns de prioritaris i altres de secundaris. Entre els primers cal esmentar l'estudi del personal sanitari, a fi i efecte de conèixer quants n'hi havia en un moment determinat, les seves biografies i genealogies, i, fins i tot, les seves relacions entre nissagues. Una altra prioritat d'aquest estudi és l'anàlisi de la mort violenta, sovint documentada i tractada amb major detall que la resta de defuncions. Igualment hi té una importància bàsica l'anàlisi de la gestió dels cadàvers des de diversos punts de vista com ara el temps que tarden a sepultar-los, els trasllats dels cossos, i les opcions d'enterrament en cementiris o en vasos sepulcrals dins dels edificis religiososEls objectius secundaris de la tesi són diversos, entre ells: conèixer les dades de natalitat dels 191 anys que abasta l'estudi, els parts múltiples que es produeixen en aquest període de temps, els baptismes de necessitat, els fills il·legítims, i la possible aparició de fenòmens teratològics o hermafrodites. També formen part dels objectius secundaris l'estudi detallat de la nupcialitat, l'estat civil dels contraents, la ratio de fills per matrimoni, i la freqüència de la consanguinitat. Com a objectiu secundari, també m'he interessat per la mortalitat per èpoques, en especial en les diferents categories de mort sobtada, dubtosa, natural, per malaltia, relacionada amb el part, a l'hospital, morts de soldats, en pobresa, la mort familiar epidèmica i les edats de defunció. Entre els objectius hi he inclòs tot un seguit de temes que apareixen escrits en els llibres parroquials, o que hi estan relacionats; aquests objectius complementen l'estudi en general i ajuden a contextualitzar-lo. Aquests temes els he incorporat en un capítol d'annexos, en el qual, a més a més, tracto de l'estructura de poder social, de les ocupacions dels berguedans, de la possible relació entre els manescals i els ferrers, dels renoms o malnoms, dels dipositaris de testaments, dels testadors, de l'estat civil a partir dels llibres d'òbits, de l'exemple dels vasos sepulcrals de Santpedor, de l'epidèmia de febres malignes de 1735, de l'impacte de les idees de la Revolució Francesa a Berga, de la petició de creació del Col·legi de cirurgians, adroguers i cerers de la vila de Berga, de la immigració occitana i de la iconografia. Totes aquestes qüestions les poso al servei dels investigadors de la història i de la societat de l'Edat Moderna.

Page generated in 0.0878 seconds