La problemàtica objecte d'estudi consisteix fonamentalment en les següents quatre qüestions: el desenvolupament de la Didàctica de la Història i específicament de la Didàctica del Patrimoni; la implementació d'una intervenció en un conjunt monumental (el Castell del Temple de Barberà de la Conca); el fet que la intervenció pròpiament didàctica es limitarà a les construccions medievals (i, per tant, afectarà a les fases corresponents als ordes del Temple i de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem del dit monument); i, en darrer lloc, la voluntat d'obtenir un model d'intervenció en el Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic que es pugui utilitzar com a guia en d'altres casos. Els horitzons destinataris del projecte es concreten en l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i en el turisme cultural. L'estudi parteix d'unes bases epistemològiques de la Didàctica del Patrimoni fonamentades en autors com ara Altamira, Hernàndez, Pibernat i Santacana. Aquestes bases porten a constatar que no hi ha cap forma d'implementar una Didàctica de la Història vàlida que no parteixi de les fonts, i que el document escrit resulta de més difícil maneig, per la qual cosa sembla convenient donar prioritat a les fonts patrimonials. Les hipòtesis de treball giren al voltant de la idea que la Didàctica del Patrimoni pot donar respostes a un context caracteritzat per una "crisi de l'ensenyament de la Història" al costat d'un interès creixent pel Patrimoni cultural. D'altra banda, es fa especial èmfasi sobre les estratègies didàctiques de caràcter lúdic. L'estudi teòric (històric, arqueològic i didàctic) obre pas a la gènesi d'una iconografia que serà la base per a la implementació d'uns espais per a la presentació del patrimoni (que inclouen un projecte de restauració arquitectònica i un projecte museogràfic centrat en el castell medieval català i en els ordes militars templer i hospitaler), així com d'uns materials didàctics pensats específicament per a l'Ensenyament Secundari Obligatori.

La present tesi doctoral valora des d'un punt de vista científic, quin és el factor didàctic de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca", depenents de les diferents institucions que hi treballen.És una tesi que s'enmarca dins de la recerca en didàctica del patrimoni i de la museografia virtual, analitzant quin és el punt de vista de l'usuari, desmarcant-se d'estudis referents a la construcció de les pàgines web, a l'índex de consultes, etc.El mètode emprat és observacional en un inici, i analític i correlacional en la segona part de la recerca. En primer lloc analitzem l'índex de visibilitat que tenen les pàgines web referents a Atapuerca, mitjançant les motors de cerca més clàssics i les pàgines considerades portals més emprats per la comunitat educativa. Posteriorment realitzem el mateix anàlisi en un llistat exhaustiu de la quasi totalitat de jaciments paleoantropològics mundials.Fruit d'aquesta primera cerca, podem concloure una primera classificació en funció de l'índex de visibilitat i d'una primera aproximació a l'estructura interna de les pàgines.Posteriorment apliquem un sistema de registre dissenyat a tal efecte a les pàgines millor classificades en l'anterior anàlisi, i a les d'Atapuerca. En aquest sistema de registre es valoren aspectes d'usabilitat, aspectes didàctics, de navegació...Les conclusions són clares. Les pàgines web referents a Atapuerca no poden ser classificades com a didàctiques, tot i esmerçar un potencial gràfic i de recursos considerables. No estan adreçades a la comunitat educativa, que es veu incapaç d'extreure'n continguts entenidors; fent que la interpretació d'un concepte tant defintiu com l'evolució humana, es realitzi mitjançant pàgines depenents de mitjans de comunicació (BBC, PBS...), amb un plantejament clarament adreçat a alumnes, mestres i professors.Finalment es fa una recomanació de com poder sol·lucionar aquest problema, mitjançant la intervenció puntual, no pas el redisseny, de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca".

El nostre treball proposa una metodologia didàctica que pugui millorar la comprensió dels factors que expliquen l'aparició, desenvolupament i conseqüències dels conflictes bèl·lics dins de cada formació social, en la convicció de que això resulta motivador per l'alumnat i afavoreix la comprensió general de les realitats sociopolítiques i les dinàmiques del canvi històric. Al mateix temps, afirmem la utilitat de la història militar com a eina mobilitzadora de l'interès i l'aprenentatge. Aquesta proposta metodològica mira d'aprofitat aquest interès amb una presentació multifocal que tenim la pretensió de transformar en model didàctic flexible i complet. Mès enllà de la tàctica, l'estratègia, la uniformitat o l'armament, la història militar s'obre a l'anàlisi d'una institució estatal estretament relacionada amb la estructura política i social que la configura, i que segueix molt de prop totes les transformacions que aquestes pateixen. La nostra proposta inclou l'estudi del reclutament, consideració social, mentalitat i formació del personal militar, la logística, el comandament, les innovacions tecnològiques, el finançament, els bastiments, les complicitats o resistències i tot un seguit d'implicacions del fet militar amb la societat que el genera i envolta. Com a exemple de la proposta, hem triat l'estudi de la tercera guerra carlista i el seu entorn polític -la revolució de 1868 i la I República- i, en concret, l'espai físic de la batalla d'Alpens, un xoc armat important tant per les seves conseqüències pel que fa a les operacions bèl·liques, com per les implicacions polítiques que es van voler treure del mateix, contraposant el model d'exèrcit democràtic de la República a l'exèrcit professional de la monarquia conservadora o l'exèrcit guerriller i ultraideologitzat dels carlistes. El nostre treball reivindica també el paper dels antics camps de batalla com a paisatge patrimonial, de gran importància per a la didàctica de la història, tant a l'ensenyament formal com informal. Els camps de batalla no representen només un record o un espai venerat com a relíquia, sinó un conjunt paisatgístic que pot i ha de ser observat i analitzat amb totes les seves implicacions, tant pel que fa al poblament, aprofitament econòmica, simbolisme, rutes i xarxes de transport i relació, etc. S'ha realitzat una experiència didàctica amb sis centres públics d'ensenyament secundari al llarg de quatre cursos, fent servir aquest camp de batalla com a "centre d'interès" d'una unitat didàctica, i més tard, s'ha valorat, mitjançant un seguit d'instruments de mesura d'elaboració pròpia, si la capacitat de record dels alumnes millorava, i en quins aspectes ho feia, comparant els resultats dels grups que rebien una formació a l'aula i més tard compartien l'experiència d'una sortida al camp de batalla, amb la d'aquells que tan sols rebien la formació a l'aula. Malgrat que l'avaluació es va realitzar en unes condiciones estandaritzades per afavorir la coherència dels resultats i la seva comparació, condicions que no són les millors que es podrien donar al grup-classe, els resultats van millorar més d'un vint per cent i això en tots els aspectes de coneixement del fenomen carlista, no només en els més anecdòtics referits a la batalla o el desenvolupament de les operacions militars. Aquesta comparació ens ha confirmat que aquest recurs didàctic millora la comprensió general i la capacitat de record sobre la història del carlisme, molt més enllà dels purs aspectes bèl·lics o particulars del camp de batalla, i ens anima a continuar la investigació amb diferents conflictes i etapes històriques. / Summary:"HERITAGE EDUCATION. BATTLEFILEDS IN THE THIRD CARLIST WAR".TEXT: This work seeks to propose an educational methodology that enables improved comprehension of the factors explaining the appearance, development and consequences of the conflicts in the heart of each society, with the conviction that it will provide motivation for students and promote a general understanding of the political and social situations and the dynamics of historical change in the societies studied and the achievement of the competencies required for the study of social sciences. At the same time, military history is used as a tool for mobilising interest and learning. The point on which this model rotates is the exploitation of the battlefields as an element of our heritage and as an educational resource. A methodology is also proposed for the use of military history in the secondary school classroom as part of an "education for peace". As a working example the Third Carlist War of Catalonia and its political setting -the 1868 Revolution and the First Republic - has been selected. Specifically the physical site of the Battle of Alpens, where one of the peak moments of the fighting took place. An educational project has taken place with six secondary schools over a period of four years, using the battlefield as the "focal point" for a teaching unit, and this was later evaluated using a series of self-designed measuring instruments: whether the memory of the student improved, and if so in which aspects, comparing the results of the groups that received classroom teaching followed by the field experience and those who only received classroom teaching. During the experience work was carried out on observation of the landscape and its relation to the sociology of the conflict, the tactical and strategic options of each side and the extent to which they affected the outcome, the role of the personages leading the combating forces (some of the main leaders were involved in this battle), the military organisation and recruitment of troops, and the political setting in which were situated both the events prior to the action and the propaganda used to exploit the results of the battle.

La presente investigación se centra en el estudio de la oferta municipal española de actividades educativas patrimoniales, dentro del marco de la Red Estatal de Ciudades Educadoras. Es ya sabido que la ciudad, como espacio urbano en el que vivimos, y el patrimonio que esta posee (ya sea material o inmaterial) deben entenderse en clave educativa para convertirse así en auténticos agentes educativos activos para la formación de la ciudadanía; son estas, entre otras cuestiones, las que se teorizan y analizan en esta investigación. La investigación se articula en torno a tres objetivos fundamentales, y se estructura en las siguientes partes: En primer lugar, la investigación analizada y realiza un estado de la cuestión en torno a las actividades educativas patrimoniales, ofertadas desde los Servicios Educativos o Áreas de Educación de los Ayuntamientos españoles. Se trata de conocer cuál es nuestra oferta educativa patrimonial, así como conocer qué se hace y cómo se utiliza el patrimonio en el ámbito educativo español (Estudio I). En segundo lugar, con el objetivo de conocer la opinión personal y la valoración que hacen los usuarios (escolares de primaria y secundaria; profesorado, público general) de las actividades educativas patrimoniales, se hace un análisis de las actividades educativas estudiadas en el Estudio I, pero desde el punto de vista del usuario. En este caso (Estudio II), se realiza una evaluación externa de las actividades patrimoniales desarrolladas en las ciudades españolas mediante un instrumento de evaluación creado ad hoc. Finalmente, y en tercer lugar, se procede a observar in situ cada una de las actividades educativas patrimoniales objeto de estudio. Ello permite conocer a fondo la realidad para posteriormente hacer una propuesta de quince modelos educativos patrimoniales que pretenden ser un instrumento docente eficaz y que comulga con los principios de las Ciudades Educadoras. La estructura de la investigación se presenta bajo un esquema de diez capítulos. La primera parte (capítulos 1, 2 y 3) plantea la base a partir de la cual se ha desarrollado la investigación, así como el estado de la cuestión del tema objeto de estudio. En el capítulo 4 se presenta el marco teórico y en el capítulo 5 se plantean los objetivos de la investigación y la hipótesis de trabajo. A continuación, en el capítulo 6, se exponen los fundamentos metodológicos que han definido los distintos pasos necesarios para desarrollar la investigación, así como las distintas líneas a las que esta investigación se inscribe. A éste le sigue el capítulo 7 en el que se presentan los tres estudios que se han realizado durante el llamado “trabajo de campo”. Los capítulos 8 y 9 concluyen la investigación aportando los resultados, las conclusiones y las consideraciones pertinentes de cada estudio. Finalmente, en el capítulo 10 se exponen las conclusiones finales de toda la investigación, con el fin de validar la hipótesis general y los objetivos formulados, así como algunas reflexiones finales sobre la problemática que se derivan de las mismas. La investigación se cierra una extensa bibliografía, el correspondiente índice de tablas, gráficos, figuras y fotografías, y en último lugar presentan los siguientes Anexos: Anexo I. Carta de Ciudades Educadoras; Anexo II. Cartas ICOMOS y artículos UNESCO; Anexo III. Los instrumentos de la investigación; Anexo IV. Álbum fotográfico y registro de audio del Estudio III. Anexo V. Fichas C y D del Estudio I; Anexo VI. Excel, gráficos e informe del Estudio I; Anexo VII. Excel, gráficos e informes del Estudio II; Anexo VIII. Excel, gráficos y fichas D del Estudio III; Anexo IX. Información del taller sobre modelos educativos patrimoniales; Anexo X. Diario del Trabajo de Campo. Estudio III. / This research focuses on the study of educational and patrimonial activities of Spanish municipalities, within the framework of the Association Educating Cities. It is already known that the city, as urban space in which we live, and its heritage has to be understood in educational key to become real players in education and training for citizenship; are these, among other issues, which are theorized and analyzed in this research. The research was structured around three main objectives and has the following parts: First, the research analyzes and performs a state of affairs about economic educational activities, offered from the Areas of Education of Spanish municipalities. It is about knowing what our educational heritage, and to know what to do and how to use the equity in education Spanish (Study I). Secondly, in order to meet personal opinion and the valuation made by users of the educational heritage, an analysis of educational activities studied in Study I, but from the user point of view. In this case (Study II) is carried out an external evaluation of economic activities developed in the Spanish cities through an assessment tool created ad hoc. Finally, in situ proceeds to observe each of the heritage educational activities under study. This enables a thorough understanding of reality to make a proposal later than fifteen educational models that pretend to be patrimonial effective teaching instrument that communicates with the principles of Educating Cities. The research was divided into ten chapters. Chapters 1, 2 and 3 raises the base from which research has been developed and the state of affair. Chapter 4 presents the theoretical framework. In Chapter 5 are the research objectives and hypotheses. In Chapter 6, sets out the methodological foundations and the different lines to which this research falls. Chapter 7 shows the three studies that have been made during the "field work". Chapters 8 and 9 has the results, conclusions and relevant considerations in each study. Finally, in Chapter 10 sets out the final conclusions of all research in order to validate the general hypothesis and objectives set. The thesis contains several annexes.