No description available.

Es tracta d'una investigació historiogràfica de caràcter exploratori del fenomen dels serveis socials a Catalunya. La principal novetat de l'estudi resideix en l'enfocament històric, realitzat a partir de l'anàlisi institucional, normatiu i de les polítiques de serveis socials, centrat bàsicament en el territori català. El treball s'ha estructurat en tres partes. La primera, dedicada al projecte d'investigació, tracta del marc de referència, on es presenten unes reflexions inicials, s'efectuen unes precisions sobre la utilització dels termes i el mètode i es tracta de l'objecte d'estudi. A continuació es determina el tipus d'investigació i es delimita l'àmbit territorial i cronològic. En tercer lloc, s'estableix el marc teòric de referència i es formulen les principals qüestions i consideracions plantejades a l'entorn de la problemàtica d'estudi i el darrer apartat es refereix als mètodes i tècniques emprades, fent una especial referència a les dificultats sorgides en l'aplicació del mètode comparatiu i l'observació i, finalment, es concreten les dimensions operatives i les fonts documentals.Atesa la complexitat i la importància que tenia per a la investigació, es dedica íntegrament el capítol segon a l'establiment d'un marc de referència relatiu als conceptes tècnic i jurídic dels serveis socials, així com a altres termes propers, como la caritat, la beneficència, l'assistència social, l'acció social, la seguretat social o el treball social, entre altres. Al final es presenta una definició operativa per a utilitzar en el transcurs del treball.La segona part, que es titula "Una visió històrica de los serveis socials a Catalunya", es refereix pròpiament a la investigació. El primer capítol tracta dels antecedents, que s'inicien amb la pobresa i la caritat medievals, es revisen, després, les aportacions del Renaixement i els canvis produïts al final del absolutisme, així com els derivats de la industrialització, incloent les realitzacions de la Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat republicana, i, finalment, es revisa l'etapa franquista, tant les actuacions públiques com les innovadores experiències cíviques. El segon capítol es centra en l'etapa de la transició, quan es produeix la gestació dels serveis socials de la democràcia, on es tracta del paper desenvolupat per la iniciativa social i la Generalitat provisional, i s'analitza el tractament dels serveis socials en la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia de Catalunya. El següent capítol es dedica a la dècada dels vuitanta i s'exposen les actuacions dels primers ajuntaments democràtics i la constitució i estructuració de la Generalitat autonòmica, així com les transferències rebudes de l'Estat i de la Seguretat Social en aquesta matèria. S'analitza la definició, l'estructuració i l'organització dels serveis a través de les principals lleis i reglaments que els regulen.En el capítol quart es tracta la dècada següent, on es produeixen transformacions remarcables. S'analitzen els significats dels canvis que es situen des de la fase excepcional de consens fins a una altra de certa normalitat democràtica. Es revisen els aspectes i les novetats principals, com la creació del Departament de Benestar Social, la Llei 4/1994 i els debats i plans d'actuació del mundo local, especialment les repercussions de les reformes organitzatives i les de les lleis territorials catalanes: creació de les comarques, la reducció del paper de les diputacions i la redistribució competencial local. Finalment, es constata el fort creixement dels serveis socials i la seva consolidació en el territori.A la tercera part es presenten les conclusions i consideracions referents a les qüestions plantejades inicialment en el projecte d'investigació. El darrer apartat es dedica a la bibliografia i els annexos. / This is a historiographic piece of research of an exploratory nature into the phenomenon of social services in Catalonia. In the first part, the research project is presented and the conceptual aspects are clarified. The second part is the research itself, which starts with a chapter dedicated to the background of social services from late mediaeval times to the end of Franco's dictatorship, including the study of the two Catalan experiences of self-government: the Mancomunitat de Catalunya and the Republican Generalitat. In the following chapters, it studies the management of the social services during the transition period until the approval of the Spanish Constitution and the Catalan Statute of Autonomy; it then deals with the social services in the new social, democratic and autonomic state and their shaping through the transfer of State and Social Security resources, the organisation and definition of the model and finally it looks at the changes and consolidation of the social services during the final decade of the last century. In the third part, the conclusions and considerations about the matters initially proposed for the research project are presented. The final part is the bibliography and annexes.

Este trabajo aborda un periodo de la historia moderna de Catalunya centrado en el papel de la arquitectura dentro del campo de las construcciones parroquiales. Se trata de un estudio interdisciplinario que plantea temas relativos a la realidad que conforma los distintos objetos arquitectónicos. Temas como la importancia del concilio de Trento y su aplicación el territorio catalán a la hora de impulsar y desarrollar el gran numero de iglesias construidas durante estos años, los mecanismos de encargo y financiación de las obras y su influencia en las formas de la arquitectura; la inmovilidad de la organización laboral y las formas de producción unidas a ella; etc.Las diferentes disciplinas no se tratan por separado, sino que van conflueyendo en los distintos edificios, que de esta manera, manifiestan a través de sus problemas formales las dificultades de los tiempos.

El objetivo de esta tesis es contribuir a la formulación de una teoría normativa de la política lingüística, entendiendo que una teoría de este tipo tiene por objeto esclarecer qué formas de política lingüística (no) son moralmente permisibles en una democracia liberal. En lugar de postular una serie de valores liberal-democráticos y deducir de ellos las políticas lingüísticas permisibles, esta tesis opta estudiar dos casos concretos de políticas lingüísticas (los de Québec y Cataluña) para inferir unos criterios generales que tengan validez más allá de estos casos. El marco teórico de la tesis es la revisión de la teoría liberal-democrática en los años 90 del siglo XX por parte de autores como Taylor, Kymlicka, Requejo y otros, y más concretamente lo que Kymlicka llama "culturalismo liberal", según el cual el proteccionismo cultural es moralmente permisible en una sociedad libre y democrática, siempre que respete determinados límites infranqueables. La cuestión clave, en este sentido, es hasta qué punto es posible restringir derechos y libertades básicos como parte de una política lingüística encaminada a la protección de una lengua. Una vez formulado el marco teórico de la tesis, ésta se adentra en los "problemas" sociolingüísticos que dieron lugar a las políticas lingüísticas de Québec y Cataluña, para exponer luego sobre este trasfondo las principales decisiones legislativas en que se encarnan estas políticas lingüísticas. Posteriormente, se analizan las principales áreas de controversia relativas a estas decisiones legislativas, con un análisis pormenorizado de la subsiguiente jurisprudencia del Tribunal Supremo de Canadá y del Tribunal Constitucional y el Tribunal Supremo españoles. De esta misma jurisprudencia se extrae un criterio de proporcionalidad que sirve para discriminar las restricciones de libertades y derechos básicos que podemos considerar moralmente permisibles en una sociedad libre y democrática de otras restricciones que cabe rechazar en todo caso.

La presente tesis es un estudio realizado entre los años 1997 y 2000, sobre aquellas instituciones públicas y privadas que trabajan para proteger el medio ambiente en Catalunya. La metodología de investigación escogida fue principalmente cualitativa, con la recogida de datos primarios mediante entrevistas directas a responsables y miembros de distintas instituciones. Esta información se ha completado con "datos secundarios", procedentes de bibliotecas, centros de estudio e Internet. El análisis de todo el conjunto de datos obtenidos fue elaborado siguiendo el modelo "FODA" ("Fortalezas, Oportunidades, Debilidades y Amenazas"), y a la vista de las más recientes teorías sociológicas, destacando los estudios de Ulrich Beck.

La tesis trata de los orígenes y formación de la primera empresa textil algodonera catalana y española que fue sociedad anónima desde 1847 a 1853. Se ocupa fundamentalmente de la innovación tecnológica y de la transmisión de conocimientos técnicos que posibilitaron la industrialización y la modernización de Cataluña y de España.Se introduce el tema mediante los acontecimientos históricos más destacados, a nivel nacional e internacional que sucedieron estos años y de los cuales "La España Industrial" fue protagonista, en tanto en cuanto se vio afectada. Entre ellos cabe remarcar el desarrollo de la guerra carlista, el asunto cubano de Narciso López, la revolución europea de 1848 y sus repercusiones internacionales (fundamentalmente las relativas a Italia) y a las repercusiones económicas en la propia Barcelona a través del Banco de Barcelona. Otros acontecimientos tienen un mayor carácter social y económico tales como el desarrollo extractivo minero y la construcción del ferrocarril, la cuestión arancelaria o el retorno a la industria lanera en poblaciones textiles como Sabadell, en la que se había desarrollado la industria textil algodonera, subsidiaria de la extraordinaria concentración de la actividad de las indianas de Barcelona y facilitada por la tradición textil existente en la ciudad.Se estudian a continuación los elementos humanos que conformaron la Sociedad; desde los directores como promotores de la Sociedad anónima, hasta los primeros accionistas que posibilitaron la recaudación del capital social. Así mismo se tratan los obreros, el número de los que trabaja en cada sección, atendiendo al trabajo infantil y al femenino y resaltando la transición de las relaciones laborales entre la obsoleta organización gremial y la nueva organización capitalista del trabajo fabril. Se hace especial hincapié en los técnicos tanto nacionales como extranjeros que contribuyeron a la erección, montaje y funcionamiento de la fábrica, así como el centro de formación de sus conocimientos técnicos.Los elementos físicos de la nueva fábrica: el solar, sus dimensiones y transformaciones y el agua como elemento constitutivo del suelo y como "input" imprescindible en el proceso de producción y los distintos edificios con sus tipologías constructivas, ya sean pisos, naves o posibles viviendas de obreros, o escuelas para su instrucción, es otro de los aspectos tratados en profundidad.Un tratamiento especial se da a las máquinas que se instalaron, tipología y casas constructoras, especificando sus características técnicas y el número de máquinas que se instalaron, así como la problemática que de su construcción se originó. La sección de tintes y estampación tiene un tratamiento especial.Se analizan a su vez los mecanismos de financiación que se utilizaron en la compra de las máquinas, el sistema de su transporte y la aceptación por el público español de las primeras telas que salieron de la fábrica montada con todos los adelantos técnicos y el intento de apertura de los primeros mercados en Egipto. / The thesis uses the analysis method of the industrial archaeology and studies a short period of the Catalan and Spanish industrialization focused on the leading manufacture of the cotton textile sector: "La España Industrial".The new factory of this society settled in "Santa Maria de Sants" is the motivational element. It was founded as a public society in Madrid January 28th, 1847. The basis of the analysis of the industrial evolution and transformation in the middle at the XIXth. century are: its placement, the buildings, the materials, the workers, the machinery and its technology and the factory's organization.The documentation of the firm allows an in depth examination of the industrial phenomenon and an understanding of its different estates: from the domestic system of one or several weaver in their own homes and with their own textile mill. To the factory system or the further step in an capitalism evolution through installing the most modern machinery and that consolidates a new social-class whom took a main role in the rapid industrial changes.The first part begins with the historical framework and the political and economical events that took place: some of them have the public society as the chief character. There is a second chapter devoted to human and organizational aspects of the firm; It analyzes the business policy of the Muntadas Brothers who made the constitution of the society possible. It deals as well with the role of the shareholders, the workers and the technicians that made possible the machinery operation and the teaching of the new technologies. The second part analyzes the physical components of the factory: the land and its water as an essential input tor the process, and the buildings. These last ones are considered as material needs to offer optimal efficiency and as a symbol of a disciplined labour organization. The third part analyzes the technical characteristics of the installed machinery: their fitting-up, their maintenance, their cost and financing, their transport, the contribution of the Catalan enterprises in the erection of the factory and finally, the success of their clothes in the national market.

Sembla fora de dubte que l'escàs alè d'una política més o menys institucionalitzada de negociació col•lectiva a la Catalunya industrial del XIX tardà hi alimentà, més si cal, la radicalització de les cultures polítiques obreres i patronals. La feblesa, a la Catalunya d'aleshores, d'un industrialisme sensible a la dislocació social alhora que a les potencials bondats de l'obertura institucional, ha suscitat ben poca atenció, com si les línies de força polítiques i culturals finiseculars no haguessin pogut ser unes altres que les que foren.20 Per això mateix considero adequat començar per Roca i Gales i pel seu testimoni sobre els teixidors de vels vuitcentistes, i més concretament pel rol decisiu que suposadament els hauria correspòs en la incipient definició d'una cultura interclassista amb probables ascendents i atractius per a fraccions del nou proletariat industrial. D'entrada, però, crida l'atenció que a l'alçada de 1884 la hipòtesi d'una cultura política que integrés sectors influents del treball fabril, que els associés amb mires cohesivas a determinades posicions patrícies, encara gravités al voltant dels teixidors de vels, un col•lectiu obrer que segons Roca i Gales havia "desaparecido del todo". Això era així, potser, perquè, com semblava plaure al mateix Roca, la raó essencial de la seva antiga condició de "poderoso elemento de amor a las libertades democráticas y al orden social, moral y material" havia estat "su importancia en el trabajo más artístico que manual"? Proposar una resposta convincent a tal interrogant és l'objectiu d'aquest capítol; com ho és, més enllà d'aquells subjectes específics -els teixidors de vels- i en un ordre més general, eld'aquest estudi en el seu conjunt. De fet, el cas dels teixidors de vels s'endevina un complet laboratori d'assaigs per començar a destriar els factors particulars dels potser comuns d'entre aquells que influiren les relacions entre treball i política a la Catalunya industrial i urbana del segle XIX. I això, precisament, per la pretesa i unilinial correspondència que suggerí Roca i Gales, a l'explicar la rellevància social i el protagonisme polític del col•lectiu veler en funció d'una centralitat técnico-laboral aleshores tan objectiva com irrevocable.

Els fets d’octubre de 1934 han estat una de les qüestions més polèmiques i difícils d’interpretar de la història de la Segona República a Catalunya. Aquesta tesi planteja una caracterització de l’octubre català que, al costat de l’acció del govern català i el conflicte institucional, tingui present la totalitat de dimensions i la diversitat de components del mateix. Partint del reconeixement del caràcter multiforme i de que la mobilització d’octubre s’explica pel temor de les forces de l’esquerra de que l’ascens al govern de la CEDA conduís a l’aniquilació de la República democràtica, és planteja una explicació dels fets que tingui present que el moviment insurreccional es va nodrir de la fractura social i la confrontació sociopolítica, i del temor a perdre els guanys socials aconseguits i les expectatives que bona part de les classes subalternes consideraven possible realitzar aprofundint o anant més enllà de la República del 14 d’abril. D’aquesta manera, al llarg de la tesi s’analitza tant l’acció del govern català i el conflicte institucional com, especialment, la dimensió social i popular del 6 d’octubre a través de l’acció del moviment obrer, els rabassaires i pagesos pobres, les bases del republicanisme esquerrà i la repressió posterior a la desfeta. / The events of October 1934 have been one of the most controversial and difficult to explain issues of the history of the Second Republic in Catalonia. This dissertation presents an explanation and a description of the Catalan October that, along with the action of the Catalan government and the institutional conflict, provides all its dimensions and its diversity of components. Based on the multiform nature of the mobilization and that the events of October have to explained by the fear of the left forces that the rise in the government of CEDA would lead to the annihilation of the democratic Republic, this thesis presents an explanation of the events of October focused on the social conflict and socio-political confrontation, and on the fear of losing the profits made and the expectations that many of the subaltern classes considered possible through deepening or going beyond the Republic of April 14. The dissertation analyzes thus the action of the Catalan government and the institutional conflict but especially the social and popular dimension of October 6 through the action of the working class movement, the “rabassaires” and poor peasants, the basis of left Catalanist republicanism and the repression after the defeat.

Sota el terme pluriactivitat s'amaga una ampla varietat de situacions que tenen en comú la combinació (per part del productor o de la família agrària) de l'activitat agrícola en l'explotació amb altres activitats remunerades. Es tracta, en principi, d'un conjunt de manifestacions que responen a estímuls de supervivència o adaptació davant el continu procés de reestructuració sectorial (si bé, en els últims anys, s'adverteix la consolidació d'expressions, escrupolosament, guiades per interessos patrimonials o sentimentals). Les discussions sobre les seves funcions o atribucions són variades i oscil·len entre la tradicional visió negativa immobilitzadora o alentidora de la modernització de l'activitat a la pal·liativa o conservadora de l'entremat rural, darrerament, potenciada arrel la crisi experimentada en moltes zones rurals europees. Les continues pressions internes i externes a la que s'ha vist sotmès l'espai agrari europeu i la velocitat de canvi en els patrons tecnològics i socials han afaiçonat un nou context, que imposa una nova lògica més vinculada als aspectes territorials que als sectorials fent palès la necessitat d'incorporar noves estratègies per revitalitzar i/o mantenir el teixit rural europeu. La pluriactivitat s'ha incorporat, així, al nou discurs polític. En aquest marc, aquesta tesi té per objecte analitzar la incidència, naturalesa i determinants de la pluriactivitat agrària en el Delta de l'Ebre. La investigació s'estructura en dos parts. La primera que consta de tres capítols revisa els fonaments teòrics que giren al voltant d'aquesta fórmula organitzativa concepte, tipologia, efectes sobre l'organització de l'explotació, tractament polític (capítol 1) i evolució de les discussions envers el seu estat i estabilitat (capítol 2) . Aquest marc es tanca amb l'examen de les principals propostes de modelització dels comportaments pluriactius. Es tracta de models microeconomics d'assignació de temps del productor (o de la família) subjectes a determinades restriccions (més endavant, en el capítols 6, s'intentarà contrastar empíricament un model d'aquesta mena). La segona part composada per tres capítols més estudia i emmarca la pluriactivitat en l'específic context del Delta de l'Ebre. En aquest àmbit, després de delimitar les peculiaritats de l'àrea (capítols 4 i 5) i repassar i observar les limitacions estadístiques en la comprensió del fenomen, es planteja xifrar i aproximar la seva extensió mitjançant un sistema d'enquestes personals adreçades als productors directes (capítol 6). A tal fi, s'acota la unitat d'anàlisi en els productors d'explotacions, menors de 65 anys, que obtenen menys del 50% dels seus ingressos laborals de l'activitat agrària realitzada en l'explotació aquest productors seran interpretats, a tots els efectes, com actius pluriactius . El treball de camp, que s'estèn a 354 explotacions, es planteja, primer, esbrinar la incidència i característiques de la pluriactivitat. Més endavant, tractem d'explicar les pautes o factors que determinen l'adopció d'una activitat addicional i, fins i tot, ens hem permès amb les restriccions inherents als supòsits que tota modelització incorpora aventurar algunes previsions sobre la seva evolució futura. No voldria acabar aquesta presentació sense emmarcar els motius que han guiat la meva elecció. Això és, la temptativa d'esbrinar i modelitzar la conducta pluriactiva no ha estat més que un intent d'entendre i situar un comportament, el que jo entenc, concretament, com un estil o actitud de vida. De fet, l'exercici d'aquesta activitat ha estat, estretament, connectat amb la meva història personal. En la meva família s'ha passat de l'ocupació agrària, a temps complet, dels meus besavis, a l'alternància del meu avi i a la conservació patrimonial de les terres per part de la meva mare avui, retired-farm . He viscut directament les alteracions o transformacions de l'organització familiar de l'explotació, he rebut l'afecte per la terra i pels temes agraris i, en especial, he sofert la por per les pedregades o el vent, les inversions no sempre afortunades per millora l'explotació, els anys de males collites... i m'he qüestionat, també, la continuat i la consistència d'aquesta formula de mantenir-se en l'agricultura. No obstant, més enllà, de les apreciacions personals, l'extensió assolida pel fenomen en el Delta, la pèrdua de veritables professionals del camp i les previsions de deteriorament ambiental que implicaria l'abandonament del conreu feren créixer la meva preocupació i es convertirien en els vectors determinants.

L'objectiu de la tesi és l'estudi, des d'una perspectiva històrica, de la formació mitjançant sufixos dels col·lectius botànics en la toponímia catalana. En una primera part s'exposen les premisses teòriques en que es basa la recerca la metodologia emprada. Es presta una especial atenció als problemes relacionats amb l'expressió de la col.lectivitat i també a la creació de fitotopònims, al pas de l'apel·latiu al topònim i del topònim a l'antropònim.La tesi està en gran part basada en la toponímia d'arrel més antiga; és a dir, s'han considerat amb particular atenció els topònims que ja apareixen en la documentació latinomedieval de Catalunya dels segles IX al XII i aquells altres que, per motius lingüístics, s'han de considerar de creació antiga. Això és així perquè l'observació de les formes i grafies antigues del topònim objecte d'estudi sovint és decisiva per a l'establiment del seu origen i permet treure altres conclusions sobre la cronologia i l'extensió en temps passats de determinades formacions.En el cos del treball, que s'estructura en diversos capítols dedicats cadascun a un sufix, es treuen conclusions sobre diversos aspectes d'aquests elements: la seva cronologia, la seva vitalitat, la seva productivitat toponímica i també la seva pervivència. El resum de les conclusions més significatives podria ser el següent: El sufix adjectival -EA ha arribat a formar una petita sèrie toponímica de col·lectius botànics però no ha estat mai un sufix plenament productiu en aquesta funció. Només un representat d'aquest origen, "rovira", s' ha mantingut durant molt de temps com a apel·latiu i com a tal apel·latiu (ja isolat dins del sistema lingüístic) ha donat un cert nombre de topònims. El sufix -ETUM / -ETA és l'únic sufix nominal en llatí, mentre que els altres (-ARIUS, -OSUS, -ARE, -ALE) són originàriament adjectivals. Això té una gran repercussió en la toponímia d'arrel més antiga on -ETUM és el sufix més ben representat, cosa que contrasta amb l'estat actual de la llengua on la productivitat d'-ETUM és nul·la i la del seva parella femenina "-eda" molt reduïda. Inversament, el que són avui en dia els sufixos per excel·lència per a formar col, lectius, "-ar"(-ARE) i "-al" (-ALE), estan comparativament mal representats en la toponímia més antiga, cosa que demostra que la seva expansió en la llengua és recent.En el capítol corresponent es discuteix l'origen etimològic del sufix "-ell" que ha creat en el domini català una sèrie de fitotopònims de significat aparentment col·lectiu; s'analitza teòricament i en base a cadascun dels topònims la explicació del professor Coromines sobre l'origen d'aquest sufix.La complexitat semàntica del sufix -ARIUS, particularment en el camp de la fitonímia, ha fet que hagi perdut en gran part la seva productivitat per a formar col·lectius; tanmateix ha deixat una sèrie de topònims que s'han d'interpretar com a col·lectius.En el capítol corresponent s'estudia la productivitat toponímica del sufix -OSUS i s'analitza el fet que, si bé és un sufix productiu per a formar col·lectius botànics en certes zones dialectals del català, en la toponímia es presenta molt freqüentment com a adjectiu acompanyant un substantiu en topònims compostos.La tesi es clou amb un capítol on s'analitza el comportament dels sufixos que formen col·lectivitats vegetals en la llengua catalana actual; per aquest estudi s'han utilitzat dos tipus de fonts: les dades que proporciona l'obra lexicogràfica normativa per al català (el DGLC) i les que proporciona l'Atlas Lingüístic del Domini Català (ALOC). Aquest capítol està destinat a servir de punt de referència per a fer comparacions entre la llengua antiga, representada en la toponímia i la llengua actual. / "The formation of collective phytotoponyms in Catalan"TEXT:This thesis studies the suffixal formation of botanic collective toponyms in the Catalan-speaking area. The first chapter deals with the methodological and theoretical problems involved in the research. In each of the following chapters a suffix is studied; in each case the suffix's vitality and toponymical productivity (as well as other related aspects such as its semantic development) are analyzed and the toponyms which contain it are discussed.The thesis is greatly baaed on a corpus of toponyms attested in mediaeval documents from Catalonia from the 9th to the 12th centuries. Last chapter includes a survey of the formation with suffixes of collective botanic words in modern Catalan through the analyses of two kinds of sources: lexicographic sources and linguistic atlases; this survey is meant to be a basis to compare this aspect of word-building in proto-Catalan (reflected in the toponymy) and in modern Catalan.The following suffixes are studied: -EA, -ETUM, -ELL, -ABIUS, -OSUS, -ARE, -ALS. Only -ETUM was a nominal suffix in Latin while the others were adjectival suffixes; consequently -ETUM is far more spread in the Catalan toponymy than the others but it has not survived in the modern language. -EA has never been a fully productive suffix; it has though created a small series of phytotoponyma. The controverted etymological origin of the toponymic suffix "-ell" is also discussed and Coromines' theories on it are analyzed. -ABIUS, -OSUS, -ARE -ALE has been productive for some time, but nowadays -ARE and -ALE, which are the less represented in the oldest toponymy, are the main productive suffixes in modern Catalan.