In recent years, incineration has demonstrated to be a commercially available technology for hazardous waste disposal. According to the assessments done to date, there appears to be little human risk from hazardous waste incinerator (HWI) emissions. The objective of this study was to determine and to compare blood and urine concentrations of a number of organic compounds in workers at a hazardous waste incinerator (HWI) of Tarragona, before one and two years after working in the plant, and to assess if the incinerator can be a risk for their health. Twenty-eight workers of the new HWI were selected to test internal exposure to organic substances. Twenty-two men and 6 women between 23 and 58 years, who had not been previously exposed to these substances, were included in the study. They were divided into three groups according to the workplace and task: group I, incinerator operators, boiler maintenance, control panel, furnace maintenance and waste gas washing operators; group II, laboratory workers, and group III, management and office workers. In all samples, the concentrations of benzene, toluene, ethiylbenzene and m-xylene were under the respective detection limit (1 mg/L for benzene and 4 mg/L for the other compounds). The mean levels in plasma of the HWI workers during the three years of study (1999, 2000 and 2001) of polychlorinated dibenzo-p-dioxins and dibenzofurans (PCDD/Fs) were 27.6, 16.9 and 10.0 ng I-TEQ/kg lipid, respectively (significant differences were found respect to 2001). The mean levels of hexachlorobenzene (HCB) were 152, 115.4 and 181.7 mg/kg lipid, respectively. Respect to polychlorinated biphenyls (PCB 28, 52, 101, 138, 153 and 180) the mean levels in the year 1999 were 18.5, 10.4, 9.0, 151, 213 and 209 mg/kg lipid, respectively. In the year 2000, were 2.2, 1.3, 2.0, 89.0, 125.4 and 121.7 mg/kg lipid. Finally, in 2001, the mean levels were 3.4, 1.5, 2.0, 74.0, 103.8 and 92.0 mg/kg lipid. The urinary excretion of (CLPs) can be used as an indirect indicator of current exposure to PCDD/Fs, whereas the urinary levels of 1-HP were determined as an indicator of exposure to PAHs. The mean urinary levels during the three years of study of 2,4- dichlorophenol (DCPs) were 1.4, 4.4, 4.7 mg/g creatinine, respectively. For 2,5-dichlorophenol (DCPs), were 5.52, 110.1, 123.1 mg/g creatinine, respectively. For 2,4,5- trichlorophenol (TCPs) were 0.3, 0.6, 0.4 mg/g creatinine, and for 2,4,6-trichlorophenol (TCPs) were 0.3, 2.0, 0.9 mg/g creatinine, respectively. Finally, for pentaclorfenol (PCP) were 0.3, 1.8, 1.0 mg/g creatinine. Significant differences (p<0.05) were noted for 2,5-chlorophenol (DCPs) and pentachlorophenol (PCP). 1-HP could be only detected in few samples, the others samples were under the detection limit (0.1 µg/L). Although the present results showed a notable variability for the levels of chlorophenols, median values of these compounds were similar or even lower than those considered as potential reference values. The blood levels of manganese were 12.5, 5.9 and 10.9 mg/L (1999, 2000 and 2001, respectively). Significant differences (p<0.01) were noted between the years 2000 and 2001. The mean levels of lead were 3.4, 3.5 and 3.0 mg/dL, respectively. The levels of mercury in 1999 and 2001, were under the detection limit, but in 2000 the mean level was 9.9 mg/L. The urinary mean levels of arsenic, in the periode 1999-2001, were 54.8, 1.45 and 1.35 mg/g de creatinine, respectively. The levels of cadmium were 0.35, 0.40 and 0.21 mg/g de creatinine, respectively. Significant differences (p<0.01) were noted in 2001. Chromium levels were 0.14 and 0.30 mg/g de creatinine (1999 and 2000, respectively). In 2001, the levels were under the detection limit. Nickel mean levels during the three years of study were 11.6, 3.36 and 3.63 mg/g de creatinine, respectively. On the other hand, the concentrations of beryllium and vanadium were under their detection limits in all samples (4 mg/l and 16.6 mg/L, respectively) during the three years of study. According to the results of the current survey, one year of potential exposure to the organic and inorganic substances here analyzed would not mean any specific health problem for the workers at the HWI. Future surveys will be performed in order to detect potential health risks with time for these workers. / L'actual desenvolupament industrial ha portat com a conseqüència l'augment del residus tòxics i perillosos els quals no poden ser reciclats, reduïts o dipositats en llocs segurs. Això, ha conduït a la construcció d'incineradores, basades en un procés d'oxidació termal, on els residus es converteixen en gasos i residus sòlids incombustibles. El propòsit d'aquest estudi ha sigut el d'obtenir dades de referència (abans de que la planta funcionés), així com controlar durant 2 anys els nivells d'una sèrie de compostos orgànics i metalls pesants en els treballadors de la Incineradora de Residus Especials del Camp de Tarragona. Escollint-se un total de 28 treballadors distribuïts en operadors de planta, laboratori, i administració (6 dones i 22 homes). Els valors obtinguts en plasma sanguini al 1999, 2000 i 2001, pels dibenzodioxines i dibenzofurans policlorats (PCDD/Fs) han sigut d'una mitjana de 27.6, 16.9 i 10.0 ng I-TEQ/kg de lípid, respectivament (mostrant un descens estadísticament significatiu). Pels nivells hexaclorbenzè (HCB) s'han obtingut una mitjana de 152, 115.4 i 181.7 mg/kg lípid, respectivament. Respecte als PCBs, pels congèneres 28, 52, 101, 138, 153 i 180, l'any 1999 els valors de les mitjanes han estat de 18.5, 10.4, 9.0, 151, 213 i 209 mg/kg de lípid, respectivament. Per l'any 2000, han estat de 2.2, 1.3, 2.0, 89.0, 125.4 i 121.7 mg/kg lípid. Finalment, per l'any 2001, s'han trobat unes mitjanes de 3.4, 1.5, 2.0, 74.0, 103.8 i 92.0 mg/kg lípid. Els nivells de BTEX (benzè, toluè, etlibenzè i m-xilè) en sang total han estat per sota del límit de detecció (1mg/L pel benzè i 4 mg/L per la resta). Referent als compostos orgànics en orina, les concentraciones medianes del clorfenols han estat pels anys 1999, 2000 i 2001, respectivament, de 1.4, 4.4, 4.7 mg/g creatinina pel 2,4-clorfenol, 5.52, 110.1, 123.1 mg/g creatinina pel 2,5-clorfenol, 0.3, 0.6, 0.4 mg/g creatinina pel 2,4,5-triclorfenol, 0.3, 2.0, 0.9 mg/g creatinina pel 2,4,6-triclorfenol, i 0.3, 1.8, 1.0 mg/g creatinina pel pentaclorfenol La majoria de nivells de l'1-hidroxipirè han estat sota el límit de detecció (0.1mg/L). El 2,5-diclorfenol, i el PCP van mostrar nivells significativament superiors en els dos últims estudis que els observats al realitzat l'any 1999 (blanc). Malgrat tot, els valors es poden considerar com a normals.Respecte als metalls en sangs, els valors mediana de manganès va ser de 12.5, 5.9 i 10.9 mg/L (1999, 2000 i 2001, respectivament). Sent les diferències estadísticament significatives (p<0.01) entre l'any 2000 i 2001. Pel plom, els valors mediana obtinguts van ser de 3.4, 3.5 i 3.0 mg/dL (1999, 2000 i 2001, respectivament). Respecte al mercuri, els anys 1999 i 2001, els seus nivells van estar per sota del límit de detecció, mentre que l'any 2000 es va obtenir un valor mediana de 9.9 mg/L. Altrament, el beril·li es va mantenir per sota del límit de detecció durant els 3 anys d'estudi.En orina, els anys 1999, 2000 i 2001, els nivells mediana d'arsènic, van ser de 54.8, 1.45 i 1.35 mg/g de creatinina, respectivament. Pel cadmi, els valors de mediana van ser de 0.35, 0.40 i 0.21 mg/g de creatinina, respectivament. Hi ha una disminució l'any 2001 sent estadísticament significativa (p<0.01). Pel crom, 0.14 i 0.30 mg/g de creatinina són els valors mediana (1999 i 2000, respectivament). En l'estudi de l'any 2001, es van obtenir nivells inferiors al límit de detecció. El níquel va variar durant els 3 anys d'estudi (1999, 2000 i 2001) amb valors mediana de 11.6, 3.36 i 3.63 mg/g de creatinina, respectivament. Per últim, els nivells de vanadi no van estar detectats en la seva majoria (límit de detecció: 16.6 mg/L). En l'estudi realitzat l'any 2001, es va observar un valor mediana de 15.1 mg/g de creatinina (23.5 mg/L).En termes generals, les xifres corresponents al "blanc" (1999) i als 2 anys de potencial exposició (2000 i 2001) a compostos orgànics i metalls pesants en els treballadors de la incineradora de residus especials del Camp de Tarragona, es poden considerar com a normals, amb referència a les d'una població no exposada ocupacionalment. No hi ha hagut cap aportació significativa que sigui específica de risc laboral a la planta incineradora.

Sembla fora de dubte que l'escàs alè d'una política més o menys institucionalitzada de negociació col•lectiva a la Catalunya industrial del XIX tardà hi alimentà, més si cal, la radicalització de les cultures polítiques obreres i patronals. La feblesa, a la Catalunya d'aleshores, d'un industrialisme sensible a la dislocació social alhora que a les potencials bondats de l'obertura institucional, ha suscitat ben poca atenció, com si les línies de força polítiques i culturals finiseculars no haguessin pogut ser unes altres que les que foren.20 Per això mateix considero adequat començar per Roca i Gales i pel seu testimoni sobre els teixidors de vels vuitcentistes, i més concretament pel rol decisiu que suposadament els hauria correspòs en la incipient definició d'una cultura interclassista amb probables ascendents i atractius per a fraccions del nou proletariat industrial. D'entrada, però, crida l'atenció que a l'alçada de 1884 la hipòtesi d'una cultura política que integrés sectors influents del treball fabril, que els associés amb mires cohesivas a determinades posicions patrícies, encara gravités al voltant dels teixidors de vels, un col•lectiu obrer que segons Roca i Gales havia "desaparecido del todo". Això era així, potser, perquè, com semblava plaure al mateix Roca, la raó essencial de la seva antiga condició de "poderoso elemento de amor a las libertades democráticas y al orden social, moral y material" havia estat "su importancia en el trabajo más artístico que manual"? Proposar una resposta convincent a tal interrogant és l'objectiu d'aquest capítol; com ho és, més enllà d'aquells subjectes específics -els teixidors de vels- i en un ordre més general, eld'aquest estudi en el seu conjunt. De fet, el cas dels teixidors de vels s'endevina un complet laboratori d'assaigs per començar a destriar els factors particulars dels potser comuns d'entre aquells que influiren les relacions entre treball i política a la Catalunya industrial i urbana del segle XIX. I això, precisament, per la pretesa i unilinial correspondència que suggerí Roca i Gales, a l'explicar la rellevància social i el protagonisme polític del col•lectiu veler en funció d'una centralitat técnico-laboral aleshores tan objectiva com irrevocable.

El treball centra el seu interès en les relacions de servei que s'estableixen entre assessors -o servidors, en la terminologia emprada a la recerca- i usuaris d'una oficina sindical d'assessorament legal a treballadors estrangers, en aquest cas el Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO de Catalunya, i analitza les vinculacions existents entre les diferents pràctiques comunicatives de l'organització i la construcció del saber professional d'aquests servidors. En concret, es vol determinar, per mitjà de l'anàlisi de les interaccions que es donen en aquesta relació de servei específica, de quina manera els rols del servidor i de l'usuari i les competències que aquests rols diferents comporten influeixen en la coproducció del servei i com els diferents marcs comunicatius de les persones que hi interactuen condicionen la percepció que els participants tenen de la interacció. A més, en tant que ens trobem davant d'una interacció profundament asimètrica, també s'interessa per les relacions que s'estableixen entre servidor i usuari, especialment en tot allò vinculat amb la gestió del poder en la interacció. Pel que fa als aspectes teòrics i metodològics, des del marc de l'antropologia lingüística, i en concret de l'etnografia de la comunicació, es basteixen els elements fonamentals d'aquesta recerca, fent un èmfasi especial en el caràcter contextualizat de l'ús del llenguatge i en l'establiment de l'acte comunicatiu com element central d'anàlisi. Tanmateix, el model teòric es caracteritza també pels seu caràcter interdisciplinari, ja que incorpora aportacions teòriques i metodològiques de disciplines com l'interaccionisme simbòlic, l'anàlisi conversacional, la pragmàtica, la sociolingüística interaccional o l'anàlisi del discurs. Així, el model analític elaborat vol, des de l'antropologia, situar el treball etnogràfic en una situació central en l'anàlisi de les pràctiques comunicatives que tenen lloc en els diferents àmbits que constitueixen la nostra vida quotidiana, però incorporant-li, de ple dret, les categories i els recursos metodològics de l'anàlisi del discurs i d'altres disciplines que han fet de l'ús del llenguatge el seu objecte d'estudi.Així, la proposta analítica elaborada no se centra únicament en les interaccions cara al públic, les que tenen lloc a l'escenari de la organització, sinó que planteja un tractament global que incorpora les pràctiques comunicatives que tenen lloc, també, en els bastidors de l'organització, les que tenen lloc entre els mateixos servidors o entre els servidors i els responsables de l'organització. A més, es realitza una descripció densa d'aquestes pràctiques, que comporta una anàlisi empírica i detallada de les dades discursives, però també una profunda descripció etnogràfica de l'àmbit en què tenen lloc les interaccions i una àmplia descripció del marc legal, institucional i ideològic que justifica la mateixa existència d'aquestes oficines d'assessorament. Això permet interrelacionar les diferents dimensions contextuals de la interacció i permet realitzar un procés d'anada i tornada de les dades micro a les dades macro i viceversa.La recerca ha posat de manifest el caràcter estructural de la interacció de servei, que està definida per l'existència de fases concretes que determinen les característiques discursives dels participants. Aquestes fases, en el cas dels servidors, comporten l'atribució d'unes competències específiques (tècnica, contractual i ritual) el domini de les quals repercuteix directament en la prestació d'un bon servei. A més, també es constata l'existència d'un model asimètric que es defineix per la posició alta dels servidors i la baixa dels usuaris. Aquesta relació asimètrica, que forma part de la imatge psicosocial que tenen els protagonistes de la relació d'assessorament, es reconfirmada o matisada durant la interacció. Tanmateix, malgrat aquesta asimetria, el treball també mostra que el caràcter cooperatiu dels participants no és contradictori amb la constatació que qualsevol relació de servei està definida per una incapacitat estructural d'alineament de perspectives. I per últim, la recerca ha mostrat l'existència de diferències en la gestió discursiva per part dels servidors vinculades al gènere, que permeten demostrar una major capacitat social i interactiva de les servidores.En definitiva, aquesta recerca ha posat de manifest el paper central de la situació, de la interacció entre determinats individus en un espai i en un temps concret, en la construcció i interpretació del nostre entorn quotidià. / This work pays attention to the relationships established between servants and users in a trade union office where foreign workers receive assessment and it analyzes the links between the organisation's communicative practices and servants' construction of professional knowledge, as well as the relationships established between servant and user, especially concerning the management of power.The developed analytic model locates, from the anthropology, the ethnographic work in the centre of the analysis of communicative practices developed in different fields that constitute our daily life, but by incorporating categories and methodological resources from different disciplines which have made the use of language their object of study.So, this proposal is focused not only in the interaction in the public eye that happens in the organisation scenery, but it also poses a global treatment which incorporates communicative practices occurred behind the organisation scenes. Moreover, it densely describes these practices, which entails an empirical analysis of discursive data and a deep ethnographic description in the field where interactions and a description of the legal, institutional and ideological framework that justifies its existence happen. It permits to establish interrelations between different contextual dimensions and make a return process from micro data to macro data and vice versa.This research shows the structural character of the service interaction, defined by concrete phases which determine participants' discursive features and which, in the case of servants, entail the attribution of specific competences (technical, contractual and ritual) that directly influence to the assistance of a good service. Moreover, it shows the existence of an asymmetric model defined by servants' high position and the users' low one. This asymmetry is reconfirmed or clarified during the interaction. Finally, the research confirms the existence of differences in the discursive management carried out by servants related to gender which show a servants' higher social and interactive capability.In short, this research shows the main role of the situation, of the interaction between concrete people in a concrete time and space, in the construction and interpretation of our daily environment.

La presente tesis doctoral tiene como objetivo contrastar la influencia que los Sistemas de Gestión Ambiental (SGA), las Creencias Ambientales, los Valores individuales, los Aspectos Sociodemográficos y los Indicadores Ambientales pueden tener sobre los Comportamientos Proambientales (CPA) de trabajadores brasileños. Igualmente se busca establecer relaciones entre estas variables y obtener un modelo predictivo del citado comportamiento.Con dicho objetivo se ha construido el marco teórico, teniendo en cuenta la integración de temas provenientes de 4 amplias ramas teóricas: Psicología de las Organizaciones, Psicología Ambiental, Psicología Social y Gestión Ambiental. Por esta razón, las variables que componen nuestro modelo de investigación tienen puntos en común y están organizadas según los siguientes apartados: Medio Ambiente y Organizaciones, Comportamiento Proambiental, Creencias Ambientales y Valores Personales. Desde el punto de vista empírico, se ha trabajado con los datos obtenidos en una muestra de trabajadores brasileños (n=554) pertenecientes a 11 empresas. Las herramientas utilizadas para la recogida de información de las variables del estudio han sido la Escala de Comportamientos Ecológicos, la Escala de Creencias Ambientales, el Perfil de Valores de Schwartz (versión de 21 ítems), Datos Sócio Demográficos (Edad, Sexo, Puesto de Trabajo, Antigüedad Nivel de Estudios) e Indicadores Ambientales. Con respecto a estos últimos, logramos verificar si los trabajadores eran procedentes del Área Ambiental, si habían realizado Formación Ambiental alguna vez o en los últimos dos años, sus percepciones sobre la promoción de conciencia ambiental, y la claridad de la política ambiental de la empresa de procedencia. En cuanto a la explotación de los datos, y habiendo realizado previamente un análisis descriptivo de los mismos, se ha procedido a la verificación de las hipótesis planteadas a través de los diversos procedimientos inferenciales y técnicas multivariantes. Los resultados indican que los Comportamientos Proambientales presentan diferentes puntuaciones en los tres grupos de trabajadores analizados, subdivididos por tipo de empresa conforme nuestros objetivos de investigación (Certificada, No certificada con Política Ambiental (1) y No certificada sin Política Ambiental (2) ). La presente investigación ha validado el modelo predictivo de Comportamiento Proambiental. A pesar de que la potencia explicativa del mismo no ha resultado extraordinaria, nos ha permitido concluir que los aspectos más incisivos en el conjunto de Comportamientos Proambientales son las dimensiones de valor Autotrascendencia y Autopromoción, las Creencias Ecocéntricas, la Formación Ambiental, el Sexo, la Edad y el Tipo de Empresa Certificada. Respecto a las variables que más se discriminan en el Grupo I (trabajadores procedentes de empresa certificada) destacamos la dimensión de Comportamiento Proambiental Global; las dimensiones de valor, Autotrascendencia y Conservación; las dimensiones de Creencias Ambientales y Creencias Ecocéntricas; las sociodemográficas el Nivel de Estudios y Edad. El estudio sugiere que el acceso a estos resultados contribuye a la retroalimentación de los efectos de los Sistemas de Gestión Ambiental en los comportamientos proambientales de sus trabajadores. Además, la presente investigación contribuye tanto a la investigación teórica, por contemplar estos aspectos de manera integrada, como a la práctica organizacional, ya que el acceso a la comprensión de las relaciones entre tales variables sirve de indicación para una futura intervención. NOTAS:(1) Consideramos que la empresa posee Política Ambiental declarada en el momento del estudio.(2) Consideramos que la empresa no posee Política Ambiental declarada en el momento del estudio. PALABRAS CLAVE: Sistemas de Gestión Ambiental, Comportamientos Proambientales, Creencias Ambientales, Valores Personales, Trabajadores Brasileños. / The present study uses a model to check the relations between the pro environmental behaviors (global and five dimensions) of three groups of Brazilian workers, through the comprehension of the relationships between environmental beliefs, personal values, social demographic data of the workers and companies' environment indicators about the behaviors, from different types of companies: Group I (certified by environmental standard), Group II (not certified without environment policy), and Group III (not certified with environmental policy). Finally the model studies the power of discriminations of the explanatory variables of pro environmental behavior may have facing the differentiation of the three study groups. Concerning the first objective, to verify the differences between the types of companies, it was verified that there was a significant difference, especially between Group I against Groups II and III. Regarding the second objective, the relationship between predictable variables and pro environmental behavior, the variables that have positive relationship with overall pro environmental behavior (R2=0,178) are: self transcendence (p=0,000; &#946;=0,153) and type of certified company (p=0,001; &#946;=0,191). Ecocentric beliefs were associated meaningfully with four of the five dimensions of the pro-environment behavior (Recycling: &#946;=0,064; p=0,578) and no significant differences were verified between the three groups (p=0,566). Differences were observed in the anthropocentric beliefs the sample of workers from the certified company vs. workers from non-certified company (with and without environment policy). Gender, age and educational level have presented significant relationships with overall pro environment behavior. The third objective was to verify the power of discriminations of the model from the three Groups, it has been found with 80,9% that this function has the ability to classify properly the samples of workers from Group I. The study concludes that the type of certified company is a predictor variable of pro environment behaviors and suggests that familiarity with environmental management affects positively in the decision of behaving in a responsible manner outside the organization. KEY WORD: Environmental Management Systems, Pro Environment Behaviors, Personal Values, Brazilian Workers.

Objectius: Analitzar l’exposició a riscos psicosocials dels treballadors assalariats immigrants a Espanya comparant-la amb la dels espanyols i estudiar el paper dels riscos psicosocials en la relació entre la immigració i la salut mental. Mètodes: Estudi transversal realitzat per l’Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut (ISTAS) entre el 2004 i el 2005 sobre una mostra representativa de població assalariada resident a Espanya. La informació s’obtingué a través d’un qüestionari estandarditzat administrat per entrevistador a domicili. La grandària de la mostra d’estudi fou de 7.555 treballadors, dels quals 6.868 eren espanyols i 687 eren immigrants. Per les exigències i la inseguretat, l’exposició es va definir segons el tercil més alt, mentre que per les altres dimensions, va ser definida segons el tercil més baix. La salut mental es dicotomitzà en bona i dolenta segons la mediana, que fou 76. Principals resultats: Els treballadors que estaven més exposats als riscos psicosocials van ser els immigrants manuals, especialment, en les baixes possibilitats de desenvolupament (PR: 2,87; IC95%: 2,44-3,73), i les dones immigrants, particularment en el baix control sobre els temps a disposició (PR: 1,72; IC95%: 1,55-1,91). Els treballadors immigrants amb elevades exigències quantitatives (PR: 1,46; IC95%: 1,34-1,59), elevades exigències emocionals (PR: 1,42; IC95%: 1,30-1,56), elevades exigències d’amagar emocions (PR:1,35; IC95%: 1,21-1,50), baixes possibilitats de desenvolupament (PR: 1,21; IC95%: 1,09-1,33), baixos nivells de suport social entre companys (PR: 1,41; IC95%: 1,30-1,53) i baixa estima (PR: 1,53; IC95%: 1,42-1,66) eren els treballadors que percebien pitjor salut mental. Conclusions: Els treballadors immigrants, especialment, els manuals i les dones, eren els més exposats a riscos psicosocials. Els treballadors més exposats als riscos psicosocials eren els que percebien pitjor salut mental. Per a millorar la salut mental dels treballadors, és necessari implementar mesures preventives per tal d’eradicar els riscos psicosocials, especialment dels grups més vulnerables. / Objetivos: Analizar la exposición a riesgos psicosociales de los trabajadores asalariados inmigrantes en España comparandola con la de los españoles y estudiar el papel de los riesgos psicosociales en la relación entre la inmigración y la salud mental. Métodos: Estudio transversal realizado por el Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud (ISTAS) entre el 2004 y el 2005 sobre una muestra representativa de población asalariada residente en España. La información se obtuvo a través de un cuestionario estandardizado administrado por entrevistador en domicilio. El tamaño de la muestra de estudio fue de 7.555 trabajadores, de los cuales 6.868 eran españoles y 687 eran inmigrantes. Por las exigéncias y la inseguridad, la exposición se definió según el tercil màs alto, mientras que por las otras dimensiones, fue definida según el tercil más bajo. La salud mental se dicotomizó en buena y mala según la mediana, que fue 76. Principales resultados: Los trabajadores que estaban más expuestos a los riesgos psicosociales fueron los inmigrantes manuales, especialmente, en las bajas posibilidades de desarrollo (PR: 2,87; IC95%: 2,44-3,73), y las mujeres inmigrantes, particularmente en el bajo control sobre los tiempos a disposición (PR: 1,72; IC95%: 1,55-1,91). Los trabajadores inmigrantes con altas exigéncias cuantitativas (PR: 1,46; IC95%: 1,34-1,59), altas exigéncias emocionales (PR: 1,42; IC95%: 1,30-1,56), altas exigéncias de esconder emociones (PR: 1,35; IC95%: 1,21-1,50), bajas posibilidades de desarrollo (PR: 1,21; IC95%: 1,09-1,33), bajos niveles de apoyo social entre compañeros (PR: 1,41; IC95%: 1,30-1,53) y baja estima (PR: 1,53; IC95%: 1,42-1,66) fueron los trabajadores que percibieron peor salud mental. Conclusiones: Los trabajadores inmigrantes, especialmente, los manuales y las mujeres, eran los más expuestos a riesgos psicosociaels. Los trabajadores más expuestos a riesgos psicosociales eran los que percibieron peor salud mental. Para mejorar la salud mental de los trabajadores, es necesario implementar medidas preventivas para erradicar los riesgos psicosociales, especialmente de los grupos más vulnerables.

El objeto de la tesis consiste en un estudio sobre el control de la legalidad de los convenios colectivos negociados por empresarios y trabajadores para regular las condiciones de trabajo y de productividad.La tesis se centra en el papel que desempeña la Autoridad laboral en el actual marco legal de la negociación colectiva contenido en el Titulo III del la Ley 8/1980, de 10 de marzo, del Estatuto de los Trabajadores, que desarrolla en la indicada materia el articulo 37.1 de la Constitución española.Concretamente, se estudia el trámite de control de la legalidad contenido en el articulo 90.5 de la meritada ley, en relación con lo dispuesto en el articulo 160 y siguientes del Real Decreto Legislativo 521/1990, de 27 de abril, texto articulado de la Ley de Procedimiento Laboral (articulo 136 del Real Decreto Legislativo 1568/1980, de 13 de junio, texto refundido de la Ley de Procedimiento Laboral anteriormente vigente).La tesis se inicia con el comentario de los antecedentes históricos y legislativos en razón de la fuerza de arrastre histórico que los mismos tienen sobre nuestro ordenamiento laboral vigente y, muy especialmente, en lo atinente al intervencionismo del Estado en el ámbito de las relaciones colectivas de trabajo y, singularmente, en el campo de la negociación colectiva.Seguidamente, se analiza la intervención de la Autoridad laboral en materia de convenios colectivos durante el proceso negociador celebrado por empresarios y trabajadores y con posterioridad a la firma de los referidos convenios colectivos.El estudio se detiene en la fase de control administrativo de los convenios colectivos estatutarios ejercido por la Autoridad laboral, y, en especial, en el trámite de control de la legalidad de los mismos establecido en el citado articulo 90.5 del Estatuto de los Trabajadores.Sigue con el examen del papel que desempeña la Autoridad jurisdiccional y más concretamente con el análisis de la normativa procesal, anterior y vigente de aplicación al caso, dada la reciente reforma de la Ley de Procedimiento Laboral.La tesis se apoya, por su trascendencia, en las opiniones emanadas de la doctrina iuslaboralista y en los juicios dimanantes de la jurisprudencia social y constitucional.Caracterizado el convenio colectivo paradigmático como norma exponente del principio de autonomía de las partes, surge evidente la intromisión que puede generar la intervención de In Autoridad laboral en el proceso creador de estas normas así como en el control final de las mismas.La forma en que la Autoridad laboral debe ejercer el referido control de la legalidad de los convenios colectivos constituye, pues, la médula de la tesis, y ejemplifica el tránsito de un modelo intervencionista a otro caracterizado por la consagración de la autonomía colectiva.Además, se ha pretendido dar a la materia un carácter de globalidad, es decir, estudiando la actuación administrativa durante y con posterioridad a la firma de los convenios colectivos y ello dentro del marco general de las relaciones colectivas de trabajo que conceden a la Administración una actuación diversa, pero frecuentemente conectada con la especifica materia de la negociación colectiva laboral.En síntesis, el procedimiento de control de la legalidad presupone el deber de colaboración de las Autoridades laboral y jurisdiccional como mecanismo de prevención de los casos de ilegalidad y lesividad contenidos en los convenios colectivos, lo cual debe entenderse como un acto de servicio a la comunidad. / The aim of this thesis is to study the control of the legality of collective agreements negotiated by employers and workers in order to regulate working conditions and productivity. The thesis will centre on the role played by the labour Authorities in the current legal framework of collective bargaining, contained in Section III of Act 8/1980, of 10th March of the Workers' Charter, which is set out in article 31.1 of the Spanish constitution, relating to this subject. A specific study will be made of the control proceedings of the legality contained in article 90.5 of the said act, in relation to the provision in article 160 and subsequent of Legislative Royal Decree 521/1990 of 21th April, the text of which is formulated from the Labour Procedure Act. The thesis will begin with commentary on the historical and legislative background in terms of the force of historical influence it has over our current labour laws, and most particularly with regard to State interventionism in the sphere of collective labour relations and especially in the area of collective bargaining. Then, an analysis will be made of State labour intervention in matters of collective agreements during the negotiating process carried out by employers and workers and after the said collective agreements have been signed. The study will pay special attention to the phase of government control of statutory collective agreements exercised by the labour Authorities, and particular to the procedure of control of their legality as laid dorm in the said article 90.5 of the Workers' Charter. There will then be an examination of the role played by the jurisdictional Authorities, and a more detailed analysis will be made of the previous and current procedural regulations, which are applicable to the case, in view of the recent reform of the Labour Procedure Act.

La tesi doctoral es proposa conèixer quines són les feines i responsabilitats que exerceixen els treballadors i col•laboradors de les ràdios de proximitat catalanes, a més de les relacions que s’estableixen entre ells. Es tracta de les figures professionals que fan possible el funcionament i la programació d’aquests mitjans, de manera que la vessant humana de la comunicació és un element transversal de la investigació. La recerca defineix les funcions d’una i altra figura professional, fet que implica, entre d’altres, desglossar la seva relació amb el mitjà. Els treballadors i col•laboradors exerceixen tasques i assoleixen responsabilitats que poden coincidir o que estan diferenciades, i que es vinculen amb el lloc que ocupen dins l’organigrama de cada ràdio. Per conèixer aquesta realitat s’ha creuat la metodologia quantitativa de l’enquesta amb la recerca qualitativa de les entrevistes en profunditat. Amb la investigació s’han acotat els límits mediàtics i territorials en les emissores de ràdio locals i comarcals de Catalunya i s’ha definit la situació laboral en aquests mitjans, centrant-la en les figures dels treballadors i dels col•laboradors. / La tesis doctoral se propone conocer cuales son las tareas y responsabilidades que ejercen los trabajadores y colaboradores de las radios de proximidad catalanas, además de las relaciones que se establecen entre ellos. Se trata de las figuras profesionales que hacen posible el funcionamiento y la programación de estos medios, de forma que la vertiente humana de la comunicación es un elemento transversal de la tesis. La investigación define las funciones de una y otra figura profesional, hecho que implica, entre otros aspectos, desglosar su relación con el medio. Los trabajadores y colaboradores ejercen tareas y asumen responsabilidades que pueden coincidir o que están diferenciadas, y que se vinculan con el puesto que ocupan dentro del organigrama de cada radio. Para conocer esta realidad se ha cruzado la metodología cuantitativa de la encuesta con la cualitativa de las entrevistas en profundidad. Con la tesis se han acotado los límites mediáticos y territoriales en las emisoras de radio locales y comarcales de Catalunya y se ha definido la situación laboral en estos medios, centrándola en las figuras de los trabajadores y de los colaboradores. / The thesis tries to discover which are the tasks and responsibilities that the workers and contributors in Catalan radios take part in, and also the relations between them. These are the professional figures that make possible the operation and programming of the media, so that the human side of communication is a cross-cutting element of the investigation. The research defines the functions of the different professional figures, which implies, among others, the breakdown their relationship with the media. Workers and contributors exercise tasks and responsibilities that may coincide or that are differenced, and that are linked with the place they occupy in the organization chart structure of each radio. To know this situation it has been crossed the quantitative methodology of the survey with the qualitative research interviews. With the research have been confined media and territorial limits on local and regional radio stations in Catalonia and has defined the employment situation in the media, focusing on the figures of workers and collaborators.