A la primera part, la Tesi comenca amb una introducció teòrica a on es fa un repas de les principals teories sociològiques que analitzen les relacions entre mercat de treball i educació. Es comença per la Teoria del Capital Humà i a continuació es descriuen les crítiques subsegüents, passant per les teories de la reproducció i el credencialisme.S'analitzen les diferents relacions de la institució universitària amb la societat civil i l'esfera de I'Estat als EE.UU. i a Europa; i es veu quina és la posició de la C.E. davant l'ensenyament superior i les seves perspectives, a partir del Memorandum de la "Task Force" Recursos Humans.Es descriu a continuació el creixement i canvi produïts a la Universitat del nostre país, en relació amb el context socio-econòmic els darrers decennis, i el pas d'una universitat d'elits a una universitat de masses.Per tal de veure com es produeix la inserció dels titulats universitaris en el mercat de treball es fa una revisió de la literatura existent i de les darreres recerques realitzades sobre el tema, revisant especialment la que va dur a terme el CIREM per al Consejo de Universidades recentment, amb algunes aportacions relevants, sobretot pel que fa a la diferent distribució territorial i per classe social.A continuació s'analitza la valoració que fan els titulats de la institució universitaria així com les opinions que en tenen els empresaris, a partir dels estudis que s'han fet en el nostre país, i fent també algunes comparacions internacionals al respecte.Abans d'entrar en els temes centrals de les recerques, es fa un esforç de conceptualització per delimitar el concepte de formació a I'empresa, tot distingint-lo d'altres formes d'aprenentatge i d'altres conceptes com el de qualificació, així com de les pseudo-necessitats de formació. Es revisa, també, l'evolució que ha sofert el tema de la formació a I'empresa des dels anys 60 fins a la crisi actual, en relació amb el sistema socio-econòmic del nostre país.A la segona part es descriuen les recerques dutes a terme sobre demandes i necessitats de formació permanent a nivell superior a les empreses de Catalunya.En primer lloc es resumeixen breument alguns aspectes metodològics de caracter general.En segon lloc es descriuen els resultats obtinguts en els onze grups de discussió, a partir d'un qüestionari semi-estructurat, amb representants d'empreses i de l'Administració pública, sobre la formació inicial i la formació continuada a la Universitat. Els aspectes que s'analitzen més detingudament són: L'opinió de les organitzacions sobre la formació inicial, sobre la formació continuada, les necessitats de formació que diuen tenir les empreses al respecte, la missió que hauria de tenir la formació continuada a la Universitat, les condicions necessaries per a una bona acceptació de la mateixa per part de les organitzacions, i algunes deduccions útils per tal de poder orientar-la.En tercer lloc es descriuen els resultats obtinguts mitjançant el qüestionari passat a 94 organitzacions sobre les seves característiques i necessitats de formació: s'analitzen, en primer terme, els trets bàsics que permeten una caracterització de les empreses a partir del tamany, sector, tipus de personal, nombre d'establiments, mena d'activitat, relacions inter-industrials, producte, transformacions experimentades els darrers anys, I+D, i activitat econòmica, comercial i exportadora realitzades. En segon terme es fa una caracterització de la mà d'obra de les diferents organitzacions, veient l'evolució dels seus efectius, composició per edat i sexe, moviment experimentat i tipus de contractes, així com les perspectives d'ocupació futura. En tercer terme s'analitzen les característiques i condicions de realització de la formació i manera com aquesta afecta els treballadors i quadres.Per últim, es descriuen les necessitats de formació manifestades per les empreses, classificades per àrees, categories i tipus. Les necessitats generiques que més trobem a les empreses i que poden constituir una certa tipologia, són: Saber comandar amb habilitat, Aprenentatge de llenguatges informàtics d'usuari, Aprenentatge d'idiomes, Actualització davant els canvis legislatius, Preveure I'impacte i les opinions de l'aplicació de I'Acta Única Europea, Atenció al client i comunicació, Formació de recursos humans, i Especialització en sabers científics i tecnològics. En el llistat de necessitats de formació, classificat per àrees, apareixen els resultats següents: A I'administrativo-financera un total de 20 necesitats de formació, a la comercial 12, a la de recursos humans 42, a les derivades de l'aplicació de l'Acta Única Europea 24, i a la de producció 80.A la tercera part es descriuen les conclusions de la Tesi.Es comenca per veure el canvi social i la transformació de la Universitat, mitjançant una breu ressenya del procés de modernització experimentat per la societat i el seu impacte a nivell demogràfic, econòmic i social. Al mateix temps, s'analitza el pas d'una universitat d'elits a una universitat de masses i les implicacions que ha suposat tant a nivell quantitatiu com qualitatiu.A continuació es constaten les noves relacions establertes entre la Universitat i el mercat de treball, analitzant el canvi de valoració de les titulacions, així com I'increment de la demanda de titulats universitaris tant en el sector públic com en el privat. I s'analitza també la seva diferent forma d'inseriment laboral, així com la valoració que fan els titulats de la formació rebuda a nivell superior.En tercer lloc es treuen una sèrie de resultats sobre les necessitats de formació a les empreses i les seves implicacions sobre I'ensenyament superior, tant a nivell d'implicacions sobre I'ensenyament inicial com sobre la formació continuada.Per últim, es fan una sèrie de consideracions finals sobre la institució universitaria i la necessitat de la seva vinculació social, econòmica i àdhuc política, encara que sense perdre de vista la seva necessària autonomia en el desenvolupament de les seves activitats bàsiques, tant de nivell docent com de recerca, totes elles necessitades en tot moment de perspectiva crítica.La quarta part de la Tesi són els annexs, a on es detalla el qüestionari utilitzat a I'enquesta.A la cinquena part es relaciona la bibliografia citada i altra bibliografia consultada. / A revision of the principal theories of Sociology that analyze the relationship between the labour market and education contextualizes the research on which this dissertation is based. There is a particular emphasis on the Human Capital Theory and its further revisions and critique.An overview of the American University system in contrast with the continental European University system underlines their different origin and further development. The first system springs from the civil society and the second from the state; inevitably, their design, functions and development show deep differences. Under the light of this contrast the Human Resources Task Force document of E.C. is discussed.Existing research and new data about how university graduates are integrated in the labour market are discussed in the framework of the changes that have occurred in the Spanish university and in the Spanish society as a whole: One of the most relevant facts is the progressive change in the recruitment of graduates. The private sector (industry and services) in the industrial areas is responsible for absorbing more then 50% of graduates. This contrasts with the previous situation where most graduates found their positions in the Civil Service.Taking all this into account, an extensive research carried out by the author on the training needs felt by companies at a higher level, expressed by a substantial number of corporations in Catalonia is presented.The data discussed show the existence of great number and variety of training needs within the corporations at the level of updating scientific and technical information and at a level of human resources management and development.The conclusions show that the decision taking in the University concerning teaching procedures and contents should be reconsidered. They show also that the University within its mission of research and education at a higher level needs to increase its permeability to the opinions and views expressed by graduates, managers and enterprenurial world, without narrowly focussing its broadest aims of developing knowledge, culture and social criticism.

La presente tesis doctoral realiza un estudio historiográfico de la toco-ginecología catalana a través del estudio de las comunicaciones presentadas a los “Congresos dels Metges de Llengua Catalana”, que tuvieron un total de nueve ediciones, desde la primera en 1913 hasta la última en 1936. Nuestra intención es dejar constancia de la existencia, dentro del volumen de la documentación generada en dichos Congresos, de algunos trabajos sumamente aleccionadores y avanzados a su época, incluyendo algunas primicias mundiales. De esta manera, se pone a disposición de los estudiosos todo un conjunto de materias que hasta ahora habían pasado ignoradas, ya que la historia de la toco-ginecología catalana es un campo de estudio poco estudiado.

El present treball se centra en l'estudi de la dinàmica de la vegetació en zones fortament erosionades, anomenades serrers o "badlands", a la Conca de la Baells (Berguedà). Són zones on la roca mare ha quedat al descobert i per les seves característiques s'erosiona de forma ràpida. A la Conca de la Baells s'han format àrees extenses de badlands sobre dos tipus de substrats: margues de l'Eocè i argiles de làcies Garumniana. Els objectius que ens hem plantejat es corresponen a 3 nivells successius d'aproximació. En primer lloc s'estudia el tipus de vegetació que colonitza aquestes àrees i la seva dinàmica en relació amb la dels processos erosius. També s'analitza quins són els mecanismes que determinen l'escassa colonització vegetal d'aquestes àrees. Finalment el treball aborda l'estudi de la biologia de poblacions d'una de les poques espècies pioneres en aquestes formacions: “Achnatherum calamogrostes”. Després d'una primera prospecció extensiva a tota la Conca de la Baells, la major part del treball s'ha centrat als badlands argilosos, que representen el cas més extrem. Les parcel.les d'estudi es localitzen a la zona del Carot (1200 m), propera a Vallcebre. El període d'estudi s'estén des de l'abril de 1989 fins al desembre de 1991. Com a característica general la vegetació dels terrers és dispersa i heterogènia. Els processos erosius que porten a la formació d'aquestes àrees degradades generen una successió regressiva des de les comunitats inicials que poblen els vessants, generalment prats de l' “Aphyllanthion” amb un estrat arbori irregular de pi roig (“Pinus sylvestris”), fins a la manca gairebé completa de vegetació. La topografia és un dels principals factors que determina la distribució de la vegetació als badlands. A la part superior dels vessants, on els processos erosius són relativament més recents, la composició florística de la vegetació és força similar a la dels prats circmndants. En la resta del vessant el recobriment vegetal és molt baix: les plantes que s'hi fan són o bé les més resistents de les dels prats o bé algunes de pioneres. Els tàlvegs, on es produeix una certa acumulació de sediments, són els indrets més vegetats i els que tenen una diversitat florística més alta. S'han caracteritzat els tàxons més freqüents als terrers i les dels prats circumdants en base a una sèrie d'atributs fenomorfològics. Posteriorment s'ha realitzat un anàlisi factorial de correspondències de la matriu inventaris/atributs que ens ha permès definir bàsicament dues estratègies per les espècies dels badlands envers a les dels prats. Per una banda hi trobem plantes tolerants a la duresa de les condicions ambientals extremes: llenyoses de creixement lent amb adaptacions diverses a evitar la pèrdua d'aigua, com per exemple “Genista scorpius”, “Lavandula angustlfolia”, “Thymelaea nivalis”, etc. Per altra banda trobem les plantes herbàcies que limiten el seu creixement al curt periode de temps en que les condicions els són mes favorables i després entren en repòs absolut; pertanyen a aquest grup per exemple “Campanula speciosa”, “Ptychotis saxifaga”,” Plantago serpentina”, etc. Pel que fa al segon dels nostres objectius, ens plantejàrem la qüantificació del banc de llavors del sòl a partir de la recollida de 105 mostres (amb una sonda cilíndrica de 5 cm de diàmetre i 10 cm de profunditat). Les mostres prèviament tamisades s'observaren sota lupa binocular (10-40 augments) per a la identificació i quantificació de les llavors. La densitat de llavors mitjana detectada fou de 1403,8 ± 250,5 llavors/m2. La composició especifica d'aquest banc la formen bàsicament les mateixes espècies que colonitzen aquests ambients, Es tracta d'un banc de llavors temporal. format per les granes que han estat dispersades durant l'estiu o la tardor, j que no podran germinar fins a la primavera següent. L'estudi de la germinació natural que es produeix als badlands s'ha dut a terme a partir del seguiment de les emergències en 90 quadrats de 25 cm de costat repartits en dues parcel.les veïnes. El màxim volum de germinacions produeix entre el maig i el juliol. Les variacions microambientals relacionades amb la topografia afecten significativament la densitat de plàntules que apareixen, posant de manifest que només s'expressa una part de la potencialitat regenerativa d'aquestes àrees. La mortalitat de les plàntules es produeix gradualment al llarg de l'any; els individus que sobreviuen es mantenen per força temps en fases juvenils. El seguiment fenològic de 14 de les espècies més abundants en aquestes àrees s'ha realitzat sobre 30 individus marcats de cada tàxon. L'hivern representa un període de repòs generalitzat per a totes les plantes estudiades. El creixement i la renovació foliar es donen sobretot a la primavera; una tercera part de les plantes poden presentar una segona fase de creixement a la tardor. L'estiu és quan la majoria d'espècies entren en el període reproductiu; la resta de tàxons són de floració vernal o primaveral. Com a conclusió d'aquesta segona part del treball, podríem dir que l’exigüitat del mantell vegetal als badlands no es pot atribuir només a un determinat procés (manca de llavors, incapacitat de germinació, mala vitalitat dels adults ...), sinó que aquesta seria més aviat una conseqüència de la combinació de tots ells. L'últim dels objectius d'aquest treball, l'estudi de la biologia de poblacions d'Achnatherum calamagrostis” comprèn dues parts. Per una banda, a partir d'un mostreig extensiu d'individus de diferents poblacions de l'espècie, s'han pogut caracteritzar les diferents fases del seu cicle de vida. Per altra banda s'ha realitzat un estudi demogràfic del creixement dels individus adults, a partir del seguiment de la producció i mortalitat de les tiges que els conformen. L'emergència de les plàntules d' “A. calamagrostis” es produeix cap al juny. Durant el primer any de vida es forma una única tija que passa l'hivern pràcticament inactiva i a la primavera següent esdevé una tija juvenil. La multiplicació vegetativa no s'inicia com a mínim fins a la tardor següent, i de vegades pot retardar-se més d'un any. El creixement dels individus adults es produeix radialment per l'addició iterativa de noves tiges, de manera que es forma el que s'ha anomenat tofa: aquestes poden arribar a tenir fins a 2 m de diàmetre. La multiplicació vegetativa es produeix per 2 tipus de rizomes: els extravaginals, que s'estenen horitzontalment i presenten entrenusos de pocs mil.límetres de llargada í els intravaginals, que es formen a l'axil.la de les fulles basals. Des de que s'inicia la multiplicació vegetativa les tiges esdevenen anuals, de manera que cap al novembre s'assequen completament i només queden a la planta els brots nous, que es desenvoluparan a la primavera següent. La densitat de tiges és variable segons la mida de les tofes. A mesura que augmenta el seu diàmetre es crea una heterogeneïtat espacial, a petita escala, considerable. La reproducció sexual només es produeix a les tofes amb una certa mida. La presència de plàntules d' “A. calamagrostis” als badlands és un fenomen rar, i molt localitzat a l'àrea perifèrica dels individus adults. La mortalitat en aquesta fase no és gaire alta, de manera que la majoria de plàntules assoleixen la fase de tija juvenil. S'ha estudiat el proces de germinació en condicions controlades al laboratori. S'ha constatat l'existència de dormició en les granes, la qual es trenca espontàniament després d'uns quatre mesos de la seva dispersió. Segons les condicions ambientals en el moment de maduració dels fruits s'indueix un segon tipus de dormició, el qual actua a traves de les cobertes del fruit. Experiències de sembra realitzades al camp han permès estimar les pèrdues mínimes que es produeixen entre la producció de llavors d'una planta adulta i la quantitat de plàntules que s'arriben a instal.lar. Aquest valor és molt alt, de manera que només un 9,2 % de les granes arriben a germinar. Aquest valor és variable segons el tipus de substrat, ja que segons les irregularitats de la superfície queden retingudes més fàcilment les llavors. Pel que fa al creixement modular dels individus adults, s'observa que la producció de noves tiges es dóna estacionalment amb un màxim a la tardor, just abans que s'assequin les tiges de l'any, i un altre a la primavera. L'efectiu de tiges reclutades en cada estació varia en funció de les precipitacions del moment. La mortalitat d'aquestes tiges es produeix principalment al novembre, independentment del moment de la seva emergèncla. La regulació de la població neta total de tiges que constitueixen una tofa es produeix a través del control dels naixements, no de les mortalitats. La taxa d'increment anual del nombre de tiges per tofa és només lleugerament superior a 1. L'aplicació dels models de projecció matricials confirma el creixement molt lent de les poblacions d' “A. calamagrostis”. Les primeres fases del cicle de vida són les més determinants en l'expansió de les poblacions. La multiplicació vegetativa serveix fonamentalment per al manteniment de les poblacions, ja que la colonització de l'espai per aquesta via és molt lenta. Petites variacions en les probabilitats d'establiment de les plàntules repercuteixen considerablement en la taxa de creixement de la població. Per altra banda també s'ha observat una certa variabilitat temporal en relació amb la quantitat de precipitacions i la seva distribució al llarg de l'any. / Vegetation dynamics and plant strategies in badlands of the Upper Llobregat Basin (Spain) were studied. The climate is Sub-Mediterranean: mean annual temperature is 9.2ºC and mean annual precipitation is 900 mm. In the area, badlands develop mainly in 2 substrata: Upper Cretaceous clays and Eocene marls. Topographic position and the related dynamics of the erosive processes were the most influential factors in vegetarian distribution. In the upper part of the slope, vegetarian was still fairly related to the initial pasture. Backslopes were the harshest environments and vegetation cover was lower than elsewhere. Downhill, thalwegs were the most favourable places, where a dense herbaceous layer may be observed. A transient seed bank had been detected in the badlands. Moreover, noticeable seedling emergence was found. Seed bank all seeding composition was closely related to current vegetation of the badlands. Erosive processes did not appear to affect directly seeding mortality as they died all around the year. Monthly phenological records of the most relevant species to the badlands were made during two years. All the species presented a winter-dormant habit growth initiation arised in April or May and peaked in June. Flowering occurred in summer, corresponding with maximum temperature period. Biology and population dynamics of “Achnatherum calamagrostis” (L.) Beauv. has been studied. This species is a tussock forming plant with annual tillers that emerge seasonally, mainly in October or in April. Flowering peaks In July and fruit dispersion occurs from August to October. Seeding establishment occurs mainly located near the adult plants. After one year, juvenile plants could start basal tillering and to become adult plants. Population growth rate of “Achnatherum calamagrostis” predicted by a matrix model was relatively low (1’1738). Sexual reproduction was a relevant process in population growth while vegetative multiplication had mainly a conservative function. Variability had been detected in relation to environmental factors. In fact, seeding recruitment was higher in gypsum rich clays, because its rough surface retains better the seeds against soil erosion. On the other hand, it had been obtained a higher growth rate for the period 1989-90 than this of the following period (1990-91). This variabilty may be related with annual precipitation and its distribution through the year.

El present estudi és el fruit de la investigació feta en funció dels llibres sagramentals dels arxius de cinc parròquies corresponents als termes de L'Ametlla del Vallés. Bigues, Llissà de Munt, Palaudàries i Sant Feliu de Codines. Totes corresponen a la comarca del Vallés Oriental. Aquest treball s'enquadra dins la línia de recerca oberta per Josep M. Calbet i Camarasa i Jacint Corbella i Corbella amb el seu “Diccionari Biogràfic dels Metges CataIans" (1981), i per Manuel Camps i Clemente i Manuel Camps i Surroca amb la monografia sobre els “Aspectes sanitaris de l’arxiu de Sant Joan de Lleida al segle XVII” (1983). La present tesi forma part doncs d'un treball molt ambiciós, en el que tinc l'honor de participar. Cal investigar la major part dels llibres sagramentals de tota Catalunya, i així tindrem una visió històrica de la nostra medicina que no podem obtenir per cap altre mitjà. Tenim un especial interès en conéixer els professionals que ens van precedir I que van viure situacions històriques delicades, que van desenvolupar la seva tasca d'una forma rudimentària i que ningú no ha recordat. Per altra part creiem també que cal fer una aproximació a la societat d’aquella època per saber com van viure i van treballar, quina era la patologia d'aquests pobles i les seves causes de mort. Els objectius principals han estat: - Coneixement del personal sanitari: Metges, cirurgians, apotecaris, adroguers i llevadores. - Estudi de la mort: Violenta, natural documentada i natural sospitosa. - Les deduccions secundàries: Estudi poblacional, estudi d'epidèmies i de la infància abandonada. Què ha aportat la tesi? - Presentació i elaboració d'unes dades des d'un punt de vista sanitari. - Existència d’un estament sanitari amb un cert reconeixement social. - Evidència d'una mortalitat violenta d'origen divers. morts sobtades i morts naturals. - Detectar períodes de mortalitat elevada. Destaquem la presència elevada d’estrangers en determinats moments. També demostrarem els pocs períodes de pau que viu el Principat. Conclusions S'han valorat principalment els següents aspectes: 1.- Registre del personal sanitari: 138 (31 Metges; 43 Cirurgians; 34 Apotecaris; 9 Adroguers; 21 Llevadores). 2.- Dades sobre mecanismes i causes de mort, principalment les de tipus mèdico-legals: Violentes: 90; documentades: 298; sospitoses: 68. 3.- S' han estudiat 41.859 registres: Naixements: 21.763; matrimonis: 4.747; òbits: 15.349. 4.- Aspectes sobre la mortalitat infantil 5.- Aspectes demogràfics (natalitat, nupcialitat i mortalitat) i nombre de fills per matrimoni: 4,19 6.- Estudi sobre fets epidèmics. 7.- Estudi de les principals nissagues: 8 8.- Estudi de la infància abandonada: 0, 72% / “Sanitary events recorded in the parish registers or the Tenes Valley (Montbui-barony) during the XVII and XVIII centuries” The present work is the result of the investigation carried out of the basis of the sacramental books of the parish registers of five villages: L’Ametlla del Vallès, Bigues, Lliçá de Munt, Palaudàries and Sant Feliu de Codines. All these villages are located in the region of the Vallés Oriental. This work is the line of investigation started by Josep M. Calbet i Camarasa and Jacint Corbella i Corbella with their “Diccionari Biogràfic dels Metges CataIans" (1981), and by Manuel Camps i Clemente and Manuel Camps i Surroca with the monograph “Sanitary events of the parish registers of Sant Joan in Lleida in XVII century” (1983). The present thesis is therefore integrating part of a very ambitious work in which l have the honour to participate. We are required to investigate most of the sacramental books of all Catalonia, and in this way we shall obtain an historic vision of our medical science which we could not reach by any other means. We have a special interest in knowing the professionals who have preceded us, who have lived delicate historic actuations, who have developed their work in a precarious environment and who nobody has remembered. Besides of that we also believe that we are to make an approach to the society of that time in order to know how they lived and worked, and how were the pathology of these villages and the cause of death of their inhabitants. We have made a study of all sanitary establishment, of the causes of death (violent, natural documentary and natural suspicious) and of population movements, epidemic diseases and abandoned childhood.

La recerca que presentem a continuació, Pau Audouard, un fotògraf “retratista” de Barcelona. De la reputació a l’oblit (1856-1918), té un objectiu triàdic. Per una banda, estudiar, amb caràcter monogràfic, la trajectòria professional de Pau Audouard, considerat per la historiografia fotogràfica moderna un dels professionals d’aquest àmbit més destacats de Barcelona, en el context cultural del Modernisme. Per l’altra, i entenent el cas d’Audouard com un paradigma d’anàlisi, la recerca pretén analitzar els processos que van intervenir en la construcció identitària del nou professional de la imatge, el retratista fotogràfic, i les múltiples estratègies de singularització seguides per aquest amb la voluntat de legitimar la seva activitat en termes socio-econòmics i artístics. Finalment, resseguint la curva d’ascens i ocàs traçada pel propi Pau Audouard, volem aproximar un marc cronològic rigorós per entendre els diferents estrats generacionals del negoci fotogràfic a Barcelona, des dels seus inicis a la dècada de 1840, amb què delimitar la producció fotogràfica que s’ha vingut a anomenar del segle XIX però que, malgrat el seu origen vuitcentista, s’estén en la primera dècada del 1900 fins a ramificar-se en els nous gèneres fotogràfics moderns del segle XX com la fotografia artística, el fotoperiodisme o la fotografia documental i, en un extrem, el cinema. Des que a la dècada de 1980 es va començar a escriure una història de la fotografia a Catalunya, dins d’un marc historiogràfic més ampli d’àmbit internacional en el context del 150è aniversari de la presentació oficial del daguerreotip a França, Pau Audouard ha estat considerat un dels més grans fotògrafs de Barcelona del darrer quart del segle XIX i primera dècada del XX. La conservació, actualment, de nombrosos àlbums fotogràfics i retrats en els fons d’algunes institucions culturals de referència com la Biblioteca Nacional d’Espanya, la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya o l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, de la mateixa manera que en col•leccions d’entitats com la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, l’Institut Amatller d’Art Hispànic, la Casa-Museu Joan Maragall, el Museu de la Música o l’Institut del Teatre, per citar-ne només unes poques, així com en multitud de col•leccions particulars, han avalat aquesta dimensió patrimonial del fotògraf. No en va, de manera prèvia a l’excepcionalitat trobem la norma i, en aquest sentit, la trajectòria professional d’Audouard és una bona prova del camí de legitimació que van procurar molts altres fotògrafs coetanis a ell, empesos per l’efervescència, tant econòmica com cultural, que va viure Barcelona des de la dècada de 1870 i fins a catalitzar en els anys del Modernisme. Audouard, el Sarony de Barcelona tal i com el va qualificar l’historiador Lee Fontanella en el seu llibre La fotografía en España hasta 1900, no va ser un fotògraf al marge ni tampoc singular per produir una fotografia avançada al seu temps ni molt menys allunyada del mercat. Pau Audouard va ser, pel contrari, un fotògraf que va assolir l’excel•lència des de dins mateix del grup dels retratistes, és a dir aquells primers fotògrafs professionals de Barcelona que van tenir en l’elaboració del retrat i en la galeria fotogràfica la seva activitat econòmica i el seu espai d’acció principals. Com a objecte d’estudi d’Audouard respon a la voluntat de poder retratar el retratista, el seu perfil professional i les múltiples estratègies seguides per tal d’assolir un nou règim social i artístic que, evidentment, no tots els fotògrafs de la ciutat van aconseguir. Pau Audouard, com també va ser el cas d’Emilio Fernández Napoleon, és l’extrem d’una línia d’ascens formada per diferents nivells i en què interactuen múltiples variables. / This research focuses on the professional career and photographic production of Pau Audouard, considered one of the most important photographers in Spain around 1900. In parallel, it analyzes the portrait photographer’s emergence as a new professional of the image and its interactions with the political and cultural spheres in the context of Catalan Modernisme. Among the commercial photographers in Barcelona at the fin-de-siècle, Pau Audouard (1856-1918) was one of the most important portrait artists of the political and cultural elite during the Modernisme period. From his studio on Gran Via Street (1886-1905) and then from the ground floor of Lleó Morera’s House (1905-1910), the leading personalities of the city posed for his camera, which was an important exercise on public exhibition. This visual project was complemented by a vast production of images dedicated to the Catalan national symbol (Montserrat mountain), the idea of progress (the Universal Exhibition of 1888 and public works in Barcelona’s port and railway), and finally, to the imminent disaster in Cuba (photographs about military movements in the city around 1896). Furthermore, Audouard organized the first pictorialist photographic exhibition in Barcelona at 1905 while he was teaching the young artistic photographers Miquel Renom and Rafel Areñas Tona, the future master of the avant-gardist Pere Català Pic. Based on all of these aspects, we propose to focus on the social and cultural role of the photographic production of Pau Audouard and his contribution to Catalan photography that pointed at modernity, always between politics and art.

La Mancomunitat fou el primer pas en la recuperació de l'autogovern de Catalunya, a l'època contemporània. Això es produeix en un període de profunda transformació de les societats industrials europees, i en rebé l'influéncia. Inspirat en les teories organicistes, la seva acció de govern s’estructura en tres àrees: cultural, econòmica i social. Les dues primeres ja han estat estudiades; la darrera constitueix l'àmbit de la nostra recerca. La Beneficència tradicional es transforma en la Seguretat Social, amb la participació dels poders públics. La Mancomunitat convertí els antics manicomis i incuses en moderns hospitals psiquiàtrics i tocoginecològics, amb funcions assistencials, docents i investigadores. Establí la regionalització dels serveis sanitaris i la comarcalització hospitalària. Relligà l'atenció social amb la sanitària. Definí els tres nivells de l'assistència: primari, secundari i terciari. En aquest àmbit, es palesa l'influencia francesa. La Sanitat Pública, inspirada en el model anglosaxó, passa de l'actitud defensiva a l'ofensiva, com a instrument de lluita contra els flagells predominants: pal.ludisme, tuberculosi, malalties de transmissió hídrica, goll endèmic, mortalitat infantil, etc. Es descobreix el valor econòmic de la salut. S'estableix la separació entre el finançament i la provisió de l'atenció sanitària. La Mancomunitat tingué un paper actiu en la formació sanitària de la població i dels professionals, així com en la recerca biològica. Cal assenyalar entre d’altres, l’educació sanitària, la promoció esportiva, la formació d'infermeres o el suport a la recerca en psicologia o fisiologia. També foren pioners en l'estudi de la salut laboral i de la higiene i la seguretat en el treball. En el camp social, s'inclinaren pel model germànic, de tipus mixt, és a dir, amb responsabilitat compartida entre les administracions públiques, les forces del treball i les organitzacions professionals. Aquest sistema es basava en la llibertat individual, l'autonomia professional i la solidaritat social, cosa que diferia del centralisme, el burocratisme i l’estatisme predominants a l’Espanya de llavors. En resum, la Mancomunitat representà un avenç qualitatiu i quantitatiu molt important en la incorporació de Catalunya al grup de pobles més civilitzats i la seva influència s'estén fins als nostres dies. / The “Mancomunitat” (1914-1924), was the first step in the recovery of the self-government in Catalonia at the Contemporary age. This happened in a period of deep changes in the European industrial societies, and it got their influx. Influenced by the organicist social theories, the Catalan government was structured in three major areas: cultural, economical and social. The last has be en the object of our study. The traditional charity was transformed in the modern Social Security with the participation of public administrations. The “Mancomunitat” transformed the old and insane asylum and foundling hospitals in modern and open centres, with teaching and research functions. Also has established a regional health division, connected the social and sanitary care, and established three levels of care (primary, secondary and tertiary). In these subjects, it is manifest the influence of French "public assistance”. The public health, inspired by the English model, moved from the cure to the prevention, in the field of malaria, tuberculosis, water-born diseases, infant mortality, etc., was discovered the economical value of health. Then, was established the separation between financing and provision of care. The “Mancomunitat” became very active in the field of health education, addressed to the citizens but also to the professionals, as well as in the biological research. In this area, were significant the efforts in physiology, psychology, etc., and some important contributions were made in the field of medicine and labour hygiene. The German model was chosen for the social security system. It has shared the accountability between the public administration, the labour and the professional organizations. It was based on the individual liberty, professional autonomy and social solidarity. Our study shows the positive social impact of regional self-government, because it was very near to the real needs of the people.

L'objectiu del treball és fer una aproximació al present del municipi de Calders i, de forma més modesta, a la comarca del Moianès. El paisatge actual i les causes que l'han portat a aquesta vigència. L'acció natural sobre el medi ha estat la més important en la història, però l'activitat humana i especialment la seva conducta en els darrers decennis són, com en altres llocs, els factors de modificació principals. Una modesta visió geològica, subratllat els efectes de la xarxa hidrogràfica, principal motor de meteorització sobre l'actual paisatge, ens ajuda a entendre la convulsió del relleu. La dinàmica d'abandó de l'espai rural quan aquest era usat únicament per les activitats primàries i un retorn posterior per les segones residències i més properament com a primeres residències per una població que ja fonamenta en la mobilitat la seva organització principal, es palesa en aquesta població de prop mil habitats, que constitueix un espai de transició entre la terra baixa Bagenca i l'altiplà Moianès. Una població que ha passat de fonamentar la seva economia en l'agricultura i la indústria tèxtil en aquest cas per les activitats manufactureres, sempre al costat del riu, a fi d'aprofitar l'energia hidràulica d'aquest, a un altre tipus d'activitats on l'agricultura encara manté un pes residual, molt decantada a l'agroturisme i altres activitats terciàries..Un passat proper determinat també per les segregacions del Galobart, en favor de Navarcles i de la part sud-est del terme per concretar el nou municipi de Monistrol de Calders, que aquest any celebra els 75 anys de la seva constitució.Un espai urbà, concretat en: el poble vell que es desenvolupa sota el Puig, l'eixample cap el est i sud-est, i, cap a l'oest l'urbanització de la finca de la Guàrdia iniciada a principis dels anys 60's del segle passat; tots ells encimats a la carena que, d'est a oest, limita les aigües de la riera Gavarresa al nord i del riu Calders al sud. El fons del riu Calders que constitueix un espai amb unes potencialitats encara no valorades, però que es manifesta pregonament per la seva bellesa i singularitat en un territori molt més proper de les grans concentracions urbanes que altres de més feréstecs però més allunyats.La condició d'espai de transició es pot veure també en la meteorologia. El terme de Calders canvia entre la zona més baixa de l'Ollé i les Tapies, propera al pla de Bages, a poc més de 250 m d'altitud i la de la Grossa a més de 500 m d'altitud. La pluja i les temperatures remarquen el canvi i la diferència. També per l'efecte de la Serra de Sant Llorenç i de l'Obac, que sovinteja els 1.000 m d'altitud, a la serralada prelitoral, al sud del terme.La presència, des de fa 50 anys, dels grans incendis forestals a la Catalunya Central, han fet que el "corró de foc", els grans incendis forestals, hagi afectat en diverses ocasions els boscos, relleu i fins i tot l'espai urbà de Calders. En existir diversos episodis en la cronologia d'aquest darrer mig segle, ens permet fer exemple per altres espais de les zones mediterrànies. Per això es fa una extens estudi dels grans incendis rurals que han afectat al meso espai de la Depressió Central Catalana i de forma especial els que durant els darrers 20 anys han afectat a Calders o l'espai molt proper a aquest municipi. La voluntat, modesta, però, de diversos municipis per definir un espai comú que reivindica com a comarca administrativa el Moianès, i la creació d'un consorci, de tèbies, però efectives accions, ens ha permès aprofitar un estudi de població que, degudament analitzat, ens permet obtenir una fotografia de l'actualitat de Calders i del Moianès. / The purpose of my thesis is to set up an approach to the present-day village of Calders and, in a more modest way, to the small region of Moianès: the current landscape and the reasons why it has become what it is. The action of nature on the environment has been the most important in history, but the action of man and especially his attitude over the last decades are, as in other places, the main elements in this alteration.The abandoning of rural space, when it was used exclusively in primary activities, and a later return to it because of second homes and later still as first homes by a mobile population become patently clear in this village with its thousand inhabitants. It represents a space of transition between the lowland from Bages and the high Moianès plateau. The economy of the population was previously based on agriculture and the textile industry, mainly because of factories beside the river taking advantage of water power. Now, however, it depends on other kinds of activities and, although agriculture still has a slight importance, it is strongly moving towards agricultural tourism and other tertiary activities.The urban space consists of: the old village developing under the Puig, the expansion towards the east and south-east, and, to the west, the urbanisation of the La Guàrdia property, at the beginning of the 1960's, all of them on the crest line that, from east to west, delimits the Gavarresa brook in the north and the Calders river in the south.Its recent past has been marked also by the segregations of the Galobart, in favor of Navarcles, and that of the south-eastern part of the municipal district to result in the new village of Monistrol de Calders.The presence, over the last fifty years, of important forest fires in Central Catalonia has damaged the woods, the relief and even the urban space of Calders several times. For this reason an extensive study of the great rural fires has been carried out: those affecting the Catalan Central Depression and especially Calders or its vicinity over the last twenty years.

La investigació se centra a identificar, caracteritzar i catalogar el paisatge de Muntanyes d'Ordal (Barcelona). A tal efecte s'adopta una metodologia de tipus sistèmic basada, en primer lloc, en l'anàlisi d'elements estructurants i, posteriorment, en llur síntesi segons la contribució real en el paisatge. Després d'una primera etapa de caràcter descriptiu, dedicada a l'estudi dels elements estructurants (el relleu, la vegetació i l'ocupació passada i actual del sòl), la investigació cedeix pas a un bloc de caràcter interpretatiu. En aquest apartat es realitza la delimitació d'unitats de paisatge atenent a criteris d'homogeneïtat, dinàmica i funcionalitat, i se n'efectua la caracterització en funció al predomini d'elements i energies. En aquest sentit, la caracterització s'ha formalitzat atenent a components de domini o, si esqueia, predomini abiòtic, biòtic, antròpic o mixt. La investigació presenta la singularitat d'organitzar les delimitacions de paisatge en tres rangs taxonòmics, amb validesa a escala 1:10 000, 1:20 000 i 1:25 000, respectivament. El tractament de cadascun d'aquests rangs ha estat diferenciat, de tal manera que en el rang taxonòmic I s'ha fixat interès a la caracterització segons predomini d'elements i energies, en el rang taxonòmic II s'ha centrat l'atenció en el predomini d'elements i energies i en aspectes locacionals, i en el rang taxonòmic III en trets d'índole geogràfica i territorial, adoptant sempre un plantejament sistèmic i integral. Finalment, després dels apartats de tipus descriptiu i interpretatiu, s'inclou una valoració de paisatge, centrada en una agregació ponderada sense valors negatius, que es planteja com exercici de caràcter normatiu, particularment, per la informació que se'n deriva. La investigació es tanca amb unes conclusions que reprenen i reflexionen sobre els resultats obtinguts, i que inclouen una doble valoració de resultats, la primera segons el mètode GTP, i la segona segons el número i grau d'interrelacions proposats des de la Teoria General de Sistemes. / The main purpose of the research is to identify, characterize and catalogue the landscape of Muntanyes d'Ordal (Barcelona). For that a system approach is adopted. The main methodological aspect refers to a structuring elements analysis followed by a landscape synthesis.After descriptive chapters, dedicated to the structuring elements (that is, relief, vegetation and the past and present land cover), the investigation yields passage to an interpretative chapters. In this section, delimitation of landscape units is made taking care of homogeneity, dynamics and functionality, and characterization is done by the predominance of elements and energies. Characterization refers to the predominance of physical, biotic, anthropic and mixt components.The investigation offers the singularity to organize the landscape units in three taxonomic ranks, valuables at 1:10 000, 1:20 000 and 1:25 000, respectively. The treatment of each one of these ranks has been differentiated. Rank I refers to a characterization by the predominance of elements and energies; rank II to the predominance of elements and energies and to location aspects; and rank III to geographical and territorial aspects, always from a system approach point of view. Finally, after the descriptive and interpretative chapters, a landscape evaluation is included, adopting an aggregation weighed without negative values. The research finishes with some conclusions that consider the obtained results, and include a double valuation of results, firstly according to GTP method, and secondly according to the number and degree of interrelations, proposed from system approach.

La finalidad fundamental de esta tesis es poner de manifiesto la importancia del movimiento obrero durante la dictadura franquista y los primeros años de la transición y cómo contribuyeron en él los militantes obreros católicos. Con ello se pretende recuperar la memoria de los trabajadores y de las trabajadoras que arriesgaron algo más que su puesto de trabajo para mejorar sus condiciones de vida y recuperar las libertades individuales y derechos sociales así como las libertades y derechos nacionales. Se trata, por tanto, de analizar cómo se realizó esta contribución católica al movimiento obrero y cuales fueron sus consecuencias tanto en el ámbito sindical y político como en el eclesiástico. En esta tesis se han estudiado los movimientos apostólicos JOC, HOAC y ACO así como el colectivo de sacerdotes y religiosos en el mundo del trabajo, las Comunidades Cristianas Populares y el movimiento Cristianos por el socialismo. Una vez estudiados estos movimientos se expone la participación de los militantes de estos movimientos y grupos cristianos en las organizaciones sindicales de clase así como su participación en las elecciones sindicales, luchas y conflictos sociales y en las organizaciones políticas situadas en el espectro político de la izquierda. También se estudia la evolución política y religiosa de los militantes entrevistados que aparecen reseñados en el anexo de esta tesis. La repercusión de la acción de estos militantes en el seno de la Iglesia fue prácticamente nula ya que su jerarquía no tuvo en cuenta la manera de vivir y de concebir la fe de éstos. No fue así en algunas parroquias de la diócesis de Barcelona ya que éstas sí que fueron influenciadas por la presencia en ellas de los militantes obreros católicos. Todo ello fue el resultado de la estrecha colaboración de los párrocos de estas iglesias con el movimiento obrero de Barcelona. La repercusión en el ámbito sindical y político sí que fue positivo en cuanto las organizaciones obreras de clase, tanto las del ámbito sindical como político, cambiaron su tradicional anticlericalismo por una orientación ideológica laica. Se normalizó la presencia de cristianos en las organizaciones obreras, fundamentalmente en CCOO y en el PSUC, lo cual demuestra la normalidad y naturalidad en la que convivieron creyentes y no creyentes. También es importante subrayar, la voluntad de los militantes católicos obreros de no crear organizaciones confesionales paralelas a las organizaciones de clase ya existentes en las cuales se integraron. Todo ello contribuyó a la unidad del movimiento obrero y evitar divisiones que se fundamentaran en el hecho religioso. Esta nueva realidad supone una ruptura con el sindicalismo catalán anterior a la guerra civil, el cual se posicionaba claramente enfrentado a la Iglesia. Por otra parte, también es importante destacar la aportación de los militantes no creyentes hacia sus compañeros creyentes, en cuanto que estos últimos se replantearon su manera de vivir la fe a partir de su convivencia con compañeros agnósticos o ateos que eran un ejemplo de coherencia ética y política en su acción cotidiana. La colaboración entre militantes obreros de procedencia católica junto a compañeros no creyentes contribuyó a la humanización y sensibilidad por los sectores más desfavorecidos de la clase obrera. En todo este proceso, muchos militantes obreros católicos no sólo abandonaron la Iglesia institucional sino que también abandonaron la fe. En el aspecto religioso, no cabe duda de que este abandono, junto a la poca influencia que ejercieron los militantes en la cúpula de la jerarquía de la Iglesia católica, ofrece un saldo claramente negativo, mientras que el plano sindical y político el avance que se produjo fue claramente positivo. No obstante, todos los militantes, tanto lo que continuaron siendo creyentes como lo que abandonaron la fe, valoran positivamente su pertenencia a algunos de los movimientos o grupos cristianos estudiados en esta tesis. / The Catholic participation of the workers' movement in Barcelona (1946-1978).The main aim of this thesis is to highlight the importance of the workers' movement during Franco's dictatorship and the first years of the political transition towards democracy. We will also see how Catholic working activists contributed to this movement. In this way, we recover the memory of all those working men and women who risked something more than their jobs in order not only to improve their living conditions and recover their individual and social rights, but also their national rights. We try, therefore, to analyse the way this Catholic contribution took place in the workers' movement and which were its consequences not only in labour and political matters but also in the church.The framework is the diocese of Barcelona, but everything in this thesis is within the bounds of the general context of the Catalan and Spanish workers' movement together with the institutional church. Particular emphasis is placed on its social doctrine because it gave guidance to the action of the Catholic working militants in that diocese, which was governed by the archbishops Modrego, González Martín and Narcís Jubany during the period studied here.We will make a general approach to the HOAC, JOC and ACO, the priests and religious people in the working world, Comunidades Cristianas Populares and Cristianos por el Socialismo, as well as to the participation of these groups of militants in the elections of the trade unions which were called by Franco's regime, in trade union conflicts and in political and labour organizations against Franco.The most outstanding contributions of this participation were several. We will underline the boost these movements gave to their militants so that they joined trade unions and therefore it was unnecessary to create denominational organizations. It also promoted women's participation in these organizations and contributed to the fact that all former anticlerical political parties not also stopped being anticlerical, but what is more, they admitted Catholic working militants, without them having to renounce their faith.

En la primera part de la tesi, "Moviment obrer, canvi polític, social i cultural. Comissions Obreres a Catalunya, 1964-1978", s'aborda el naixement de Comissions Obreres posant al descobert la debilitat de les formacions polítiques que no poden controlar l'entesa personal entre alguns dels seus membres que, saltant-se les limitacions imposades per les respectives formacions polítiques, posaran en marxa el nucli primigeni del nou moviment obrer després de la guerra civil, a Catalunya. Comissions Obreres iniciarà el seu camí marcada des de l'inici per una dualitat important. D'una banda, el moviment s'anirà estenent i ampliant a partir de les xarxes de relació que s'estableixen en els contactes que facilita la participació en el sindicat vertical i també en dels conflictes que van sorgint en les negociacions col·lectives d'empresa, ram o comarca. D'altra banda, el moviment s'organitzarà a través d'organismes coordinadors en els que s'apleguen els activistes polititzats que converteixen aquests organismes en centres de debats i disputes contínues, restant efectivitat a les activitats que s'hi emprenen. Així, Comissions Obreres es va estenent per tota la geografia industrial catalana en un sentit horitzontal, trobant dificultats d'articulació d'aquest pla amb un altre de vertical, de representació o coordinació unitària. Aquesta dificultat es traduirà en una debilitat estructural que llastrarà el moviment en els moments decisius de la fi del franquisme. Des de ben aviat, el règim franquista comprendrà la potencialitat i el perill que li representa Comissions Obreres i per això abocarà tota la seva capacitat en reprimir i perseguir els seus activistes. El moviment obrer afrontarà les dificultats que la persecució del règim li ocasiona, minvant en alguns moments la seva incidència però resistint l'embat a llarg termini. Així, en la conjuntura que es produeix a la mort del dictador Franco, el moviment obrer haurà situat algunes de les premisses en què règim i oposició s'hauran de moure. En l'haver del moviment obrer representat per Comissions Obreres s'hi ha de comptar la pràctica desaparició del sindicat vertical i el fet de plantejar una elevada conflictivitat obrera que condicionarà definitivament els moviments del règim en acceptar finalment que no hi pot haver franquisme sense Franco. Les fonts orals han estat una eina imprescindible per realitzar aquesta tesi i si en la primera part es mostren decisives per comprendre alguns episodis estudiats, en la segona part es converteixen en l'eix central dels temes abordats. Així, per exemple, lluny d'entendre que hi ha un trencament entre les generacions sindicalistes d'abans i després de la guerra, les fonts orals rebel·len la connexió entre uns i altres, a través de les relacions familiars i la trobada en l'espai fabril. Aquest nexe d'unió serà un referent per a les noves generacions d'activistes que, en algunes ocasions, actuaran com una restitució cap al passat. Alhora, les fonts orals ens permeten conèixer la profunda transformació personal i social que experimenten els activistes a través de la militància obrera, especialment per a les dones activistes que descobriran la perspectiva feminista des de la qual mirar el món. Per últim, les fonts orals descobreixen que les expectatives que els protagonistes es van crear arran de la importància i presència del moviment obrer en els darrers moments de la dictadura, sumat a una certa decepció provocada pel davallament del moviment obrer posterior a la transició, enfosqueixen per als propis protagonistes, la decisiva contribució del moviment obrer, i en particular Comissions Obreres, a la fi de la dictadura franquista. / The first part of the thesis, "Workers´Movement, Political, Social and Cultural Change. Comissions Obreres in Catalonia, 1964-1978", deals with the birth of Comissions Obreres, exposing the weakness of political parties who cannot control personal agreement among some of their members. Those people, despite the restrictions imposed by their respective political parties, will start in Catalonia the new workers´movement after the Civil War. Since it's very launching Comissions Obreres will be marked by an important duality. On the one hand, the movement will spread and enlarge from relationship networks established upon contacts through vertical union membership and also through conflicts emerging during collective enterprise, industry and regional negotiations. On the other hand the movement will organize itself through coordinating committees gathering the politicized activists who will turn these organizations into debate centres, but also into constant disputes, thus reducing the effectiveness of undertaken actions.Oral sources have been an essential tool to carry out this thesis. On the first part they are crucial to understand some research work. On the second one they become the core of the subjects dealt with. Thus, for example, instead of considering that there is a gap between trade unionist generations from before and after the war, oral sources reveal the connection between them through family relationship and the meetings in the factories. Furthermore, oral sources allow us to know the deep personal and social transformation experienced by activists through workers´ affiliation. Women, more specially, will discover the feminist perspective from which they looked at the world. Finally, oral sources unveil a kind of disappointment among leaders of the workers´movement for not being able of imposing a democratic society with a strong social component.The end of dictatorship cannot be understood without the collapse of vertical unions and without last year's continuous controversies in Franco´s regime. Both aspects were the consequence of actions promoted by Comissions Obreres.