DE LA TESIS:La idea inicial para emprender el presente trabajo surgió en nuestro ánimo al comprobar la ausencia de estudios que, de una manera profunda y global, se hubieran propuesto desentrañar la evolución de la técnica anestesiológica en Cataluña desde su introducción hasta nuestros días, ya que tan sólo algunas breves (y en ocasiones, erróneas) referencias, intentaban establecer los principales jalones de una práctica que, si bien se considera una especialidad médica moderna a partir de la actividad profesional del doctor José Miguel Martínez a principios de la década de los cuarenta, en ese momento contaba ya con un siglo de antigüedad.Al plantearnos llevar a cabo nuestro estudio, escogimos el período comprendido entre la introducción entre nosotros de la anestesia inhalatoria mediante el éter en 1847, hasta los primeros ensayos con la raquianestesia, hacia 1900. Pensamos que podía tener más valor un estudio en profundidad de una época determinada, que no intentar ofrecer una visión panorámica, pero indefectiblemente más superficial y dispersa. También quisimos contribuir a iluminar, en la medida de lo posible, el período más oscuro y desconocido en la historia de la práctica anestésica, que con el cambio de siglo ve producirse cambios sustanciales que significarían la apertura de un capítulo distinto a los anteriores. En efecto, las innovaciones técnicas (como por ejemplo la introducción de la cocaína) contribuyeron a impulsar y difundir extensamente los métodos basados en la anestesia loco-regional, desplazando en ocasiones a la propia anestesia general por vía inhalatoria que seguía reducida al empleo del éter o el cloroformo. Esta fase se extendería hasta los años cuarenta del siglo veinte, en que la introducción de nuevas técnicas y fármacos supuso la ampliación de los horizontes de la anestesiología, convirtiéndose en la compleja y difícil especialidad que es hoy en día.Visto lo anterior, nos hemos marcado como objetivos, en primer lugar, establecer una cronología precisa (en especial por lo que se refiere a las circunstancias que rodearon la introducción de la anestesia en Cataluña. Secundariamente, estudiar de qué forma la asimilación de las novedades técnicas se reflejó en la evolución de la de la técnica anestésica entre nosotros; y conocer cuáles fueron los rasgos más importantes que marcaron este proceso evolutivo dentro de la cirugía catalana.Nuestra investigación se ha basado en la recopilación de todos los testimonios bibliográficos pertenecientes a la pasada centuria y relativos a la temática estudiada, ya fueran inéditos o publicados. Una primera revisión y vaciado minucioso de diversos repertorios bio-bibliográficos nos proporcionó como punto de partida unos datos iniciales, que nos fueron marcando aspectos parciales e inconexos, sobre los que obligadamente tuvimos que ampliar la información. En una fase posterior decidimos explorar, en la forma más completa posible, información de primera mano, procedentes de diversos archivos y bibliotecas. También hemos revisado (siempre que ha sido posible) las colecciones completas de cuarenta y tres revistas médicas publicadas en Cataluña entre 1846 y 1904, la prensa diaria barcelonesa (en particular el periodo 1847-1849) y un conjunto de libros, monografías y folletos médicos de autores catalanes de la época.Una vez el material bibliográfico en nuestro poder, hemos procedido finalmente a su análisis, que nos ha llevado por último a efectuar una síntesis histórica siguiendo los principales pasos preconizados por Salman: agrupación, interpretación y exposición de los hechos, intentando con nuestra tarea reconstruir el pasado humano de un modo inteligible e imparcial, a partir de un estudio lo más científico posible de las fuentes capaces de dar luz acerca de dicho pasado.

Esta tesis tiene como referencia los modelos de investigación propuestos por los doctores Camps de Lérida que permitió el año 1983 la publicación del libro "Aspectos sanitarios del archivo parroquial de San Juan de Lérida en el siglo XVII" y las referencias que nos hacen de los sanitarios los doctores Jacinto Corbella y José María Calbet de Barcelona en el "Diccionario biográfico de médicos catalanes". Se ha realizado un vaciado de los libros parroquiales de defunción, bautismo y matrimonio del Archivo Parroquial de San Juan de Lérida correspondientes al siglo XVIII y XIX, con dos objetivos principales conocer cuales eran las causas de muerte, sobre todo, las causas de muerte violenta y conocer quienes eran los sanitarios de esta época. En total se han estudiado 81.777 partidas, de las que 27.719 son de defunción, 45.069 son de bautismo y 8.989 son de matrimonio. A partir de este material se han documentado 577 personas dedicadas a tareas más o menos sanitarias, también se han documentado 1.447 casos en que nos indica un diagnóstico claro de la muerte. De estos 577 sanitarios tenemos: 179 médicos, 63 farmacéuticos, 141 cirujanos, 75 drogueros, 63 matronas, 8 médicos cirujanos, 1 auxiliar de farmacia, 23 veterinarios, 2 estudiantes de medicina, 5 enfermeros, 1 practicante de cirugía, 3 auxiliares, 3 practicantes de medicina, 3 bachilleres de medicina, 5 médicos especialistas y 2 personal directivo administrativo. De los 1.447 casos en que nos consta la causa de la muerte, 388 es por causa violenta (1,39% de la mortalidad total). Si exceptuamos la muerte por guerra o por arma de fuego (en forma de fusilamiento en época de guerra), la sumersión es la forma de muerte violenta más frecuente. También se han estudiado otros objetivos como: tasa de natalidad, consanguinidad, epidemias y ciclos microepidémicos, cobertura sanitaria, bautizos por necesidad...

La presente tesis doctoral realiza un estudio historiográfico de la toco-ginecología catalana a través del estudio de las comunicaciones presentadas a los “Congresos dels Metges de Llengua Catalana”, que tuvieron un total de nueve ediciones, desde la primera en 1913 hasta la última en 1936. Nuestra intención es dejar constancia de la existencia, dentro del volumen de la documentación generada en dichos Congresos, de algunos trabajos sumamente aleccionadores y avanzados a su época, incluyendo algunas primicias mundiales. De esta manera, se pone a disposición de los estudiosos todo un conjunto de materias que hasta ahora habían pasado ignoradas, ya que la historia de la toco-ginecología catalana es un campo de estudio poco estudiado.

El present estudi és el fruit de la investigació feta en funció dels llibres sagramentals dels arxius de cinc parròquies corresponents als termes de L'Ametlla del Vallés. Bigues, Llissà de Munt, Palaudàries i Sant Feliu de Codines. Totes corresponen a la comarca del Vallés Oriental. Aquest treball s'enquadra dins la línia de recerca oberta per Josep M. Calbet i Camarasa i Jacint Corbella i Corbella amb el seu “Diccionari Biogràfic dels Metges CataIans" (1981), i per Manuel Camps i Clemente i Manuel Camps i Surroca amb la monografia sobre els “Aspectes sanitaris de l’arxiu de Sant Joan de Lleida al segle XVII” (1983). La present tesi forma part doncs d'un treball molt ambiciós, en el que tinc l'honor de participar. Cal investigar la major part dels llibres sagramentals de tota Catalunya, i així tindrem una visió històrica de la nostra medicina que no podem obtenir per cap altre mitjà. Tenim un especial interès en conéixer els professionals que ens van precedir I que van viure situacions històriques delicades, que van desenvolupar la seva tasca d'una forma rudimentària i que ningú no ha recordat. Per altra part creiem també que cal fer una aproximació a la societat d’aquella època per saber com van viure i van treballar, quina era la patologia d'aquests pobles i les seves causes de mort. Els objectius principals han estat: - Coneixement del personal sanitari: Metges, cirurgians, apotecaris, adroguers i llevadores. - Estudi de la mort: Violenta, natural documentada i natural sospitosa. - Les deduccions secundàries: Estudi poblacional, estudi d'epidèmies i de la infància abandonada. Què ha aportat la tesi? - Presentació i elaboració d'unes dades des d'un punt de vista sanitari. - Existència d’un estament sanitari amb un cert reconeixement social. - Evidència d'una mortalitat violenta d'origen divers. morts sobtades i morts naturals. - Detectar períodes de mortalitat elevada. Destaquem la presència elevada d’estrangers en determinats moments. També demostrarem els pocs períodes de pau que viu el Principat. Conclusions S'han valorat principalment els següents aspectes: 1.- Registre del personal sanitari: 138 (31 Metges; 43 Cirurgians; 34 Apotecaris; 9 Adroguers; 21 Llevadores). 2.- Dades sobre mecanismes i causes de mort, principalment les de tipus mèdico-legals: Violentes: 90; documentades: 298; sospitoses: 68. 3.- S' han estudiat 41.859 registres: Naixements: 21.763; matrimonis: 4.747; òbits: 15.349. 4.- Aspectes sobre la mortalitat infantil 5.- Aspectes demogràfics (natalitat, nupcialitat i mortalitat) i nombre de fills per matrimoni: 4,19 6.- Estudi sobre fets epidèmics. 7.- Estudi de les principals nissagues: 8 8.- Estudi de la infància abandonada: 0, 72% / “Sanitary events recorded in the parish registers or the Tenes Valley (Montbui-barony) during the XVII and XVIII centuries” The present work is the result of the investigation carried out of the basis of the sacramental books of the parish registers of five villages: L’Ametlla del Vallès, Bigues, Lliçá de Munt, Palaudàries and Sant Feliu de Codines. All these villages are located in the region of the Vallés Oriental. This work is the line of investigation started by Josep M. Calbet i Camarasa and Jacint Corbella i Corbella with their “Diccionari Biogràfic dels Metges CataIans" (1981), and by Manuel Camps i Clemente and Manuel Camps i Surroca with the monograph “Sanitary events of the parish registers of Sant Joan in Lleida in XVII century” (1983). The present thesis is therefore integrating part of a very ambitious work in which l have the honour to participate. We are required to investigate most of the sacramental books of all Catalonia, and in this way we shall obtain an historic vision of our medical science which we could not reach by any other means. We have a special interest in knowing the professionals who have preceded us, who have lived delicate historic actuations, who have developed their work in a precarious environment and who nobody has remembered. Besides of that we also believe that we are to make an approach to the society of that time in order to know how they lived and worked, and how were the pathology of these villages and the cause of death of their inhabitants. We have made a study of all sanitary establishment, of the causes of death (violent, natural documentary and natural suspicious) and of population movements, epidemic diseases and abandoned childhood.

Donada l'extensió de la present tesi doctoral, i per tal de conferir-li una estructura lògica i raonada més entenedora, està dividida en quatre parts:Definició i arquitectura de l'hospital medieval. La manca d'una bibliografia especialitzada sobre la institució hospitalària en el panorama català, feia indispensable precedir la investigació amb una anàlisi del concepte medieval d'hospital. A la dècada de 1970 i 1980, els principals estudis sobre el tema van estar supeditats, en part, a treballs de major envergadura sobre la pobresa a l'edat mitjana. En aquest sentit, cal destacar les jornades celebrades a Lisboa el 1972, i les publicacions aparegudes posteriorment a l'entorn de figures com Michel Mollat i del doctor Manuel Riu. Aquestes iniciatives editorials van permetre acotar de manera molt aproximada, la realitat de la pobresa, la indigència i la marginació al llarg de l'època medieval, però en canvi, les referències als hospitals de l'època es limitaren a referències puntuals d'uns pocs exemples i breus síntesis documentals. Per contra, la literatura anglosaxona més recent, ha incidit de manera més efectiva en aquestes qüestions, allunyant-se, en part, de l'excessiva insistència en qualificar-los de mers llocs d'acollida i hospitalitat. L'arquitectura dels hospitals catalans. Dissortadament, el nombre d'hospitals d'origen medieval conservats a Catalunya és força reduït. Dels establiments petits quasi no en sabem res, ja que en la seva majoria han desaparegut sense deixar cap rastre. Dels de major entitat, per la seva banda, hem de destacar fonamentalment els de l'Hospitalet de l'Infant, Barcelona, Lleida i Montblanc, als quals s'han dedicat sengles monografies individualitzades.El de l'Hospitalet de l'Infant, és la mostra més evident d'un edifici d'aquestes característiques emplaçat en un zona despoblada i exposada a l'atac de sarraïns i bandolers. Per aquest motiu, la seva estructura arquitectònica segueix l'esquema d'una fortalesa, per tal de complir una triple funció: acollir i atendre pobres, pelegrins i malalts; lloc estratègic militar de defensa de la regió; punt de partença per a la repoblació de la zona. El de la Santa Creu de Barcelona, no sols constitueix la empresa edilícia civil més important del s. xv, sinó que, a més a més, fou un dels primers hospitals urbans de l'Europa occidental, projectat d'acord amb uns criteris perfectament raonats. Erigit en el raval barceloní, esdevingué un element clau en el desenvolupament urbà de la zona, al marge que, les seves grans dimensions, el convertien en una mena de ciutat hospitalària, en constant creixement amb el pas dels segles. Quant al de Santa Maria de Lleida, respon a una tipologia ben diferent i original. Em refereixo a un esquema més propi dels palaus urbans que no pas dels hospitals, mitjançant el qual es pretenia crear espais més recollits i de menors dimensions, que no pas les grans naus longitudinals resoltes a base de sucessions d'arcs diafragma.En última instància, el de Santa Magdalena de Montblanc, esdevé una mena de simbiosi dels dos anteriors. Es tracta d'un interessant edifici, concebut de forma semblant a un palau urbà, però erigit als afores de la vila, assolint així un protagonisme especial en l'ordenació urbanística de la zona. Està estructurat al voltant d'un pati de petites dimensions, on conflueixen un discurs propi període medieval, amb altres elements definidors d'un llenguatge més modern.Catàleg-inventari dels hospitals catalans. La tercera part de la tesi consisteix en una sèrie de fitxes catalogràfiques, que pretenen constituir un primer catàleg-inventari dels hospitals catalans medievals, amb independència de si s'han conservat restes o no. Bibliografia i apèndixs. El quart i últim bloc està constituït pels apèndixs documental i gràfic, i pel llistat de referències bibliogràfiques.

Amb aquesta investigació, que s'emmarca dins l'àmbit de l'Antropologia Filosòfica, el que ens proposem és escriure un capítol per a una genealogia de l'home contemporani, intentant respondre a la pregunta: com hem arribat a ser el que som? No pretenem descriure els principals factors que han influït en la manera de ser de l'home contemporani, sinó que l'objectiu d'aquest treball és molt més limitat: dibuixar algunes de les principals relacions entre el saber i el poder que s'han donat en el si de la medicina contemporània, i més concretament en l'àmbit de la Salut Pública, i que han contribuït a subjectar els individus d'una determinada manera, creant un model: l'home saludable.Volem mostrar com el discurs i la pràctica mèdica que es van començar a perfilar entre el segle XVIII i el segle XIX moment en què es solidificaren els fonaments de l'art de guarir tal com ara l'entenem , a part d'aportar un conjunt de tècniques de curació, també van oferir una determinada visió de l'home, la qual va tenir importants repercussions en la manera de ser de l'individu contemporani.Ens interessa mostrar de quina manera la medicina, a partir de la Salut Pública, ha intervingut en la gestió de l'existència humana, prenent una postura normativa que l'ha autoritzat a governar la vida de les persones.L'objectiu de la nostra investigació és respondre les qüestions: quin tipus de subjectivació implica la medicina contemporània? Quin tipus de subjecte ha ajudat a crear, incitant l'home a establir unes determinades maneres de relacionar-se amb si mateix i amb els altres? En definitiva, desciure algunes de les principals estratègies dibuixades des de la Salut Pública que han actuat com a poders de normalització, en tant que han fomentat un determinat tipus d'home.Tal com veurem, la nostra medicina, almenys des del moment en què es va poder parlar d'una salut pública, ha anat lligada al projecte d'una determinada tecnologia de la població. Entre els segles XVIII i XIX, la medicina va anar desenvolupant una nova política de la salut en la qual les malalties van passar a ser considerades com un problema polític i econòmic que afectava les col.lectivitats i que demanava solucions globals. El que va aparèixer en el segle XVIII no es pot resumir només en el fet que l'estat va començar a intervenir d'una forma constant en la pràctica mèdica, sinó que el que va passar va ser que la salut i la malaltia, vistes com a problemes que exigien algun tipus de gestió col.lectiva, van ser considerades des de múltiples llocs del cos social. És a dir, la política de la salut que s'inaugura en el llindar de l'època contemporània, més que una iniciativa vertical, va prendre la forma d'un problema amb orígens i direccions múltiples.Pretenem mostrar aquesta política mèdica que es va posar en joc al voltant de l'origen de la nostra Salut Pública, fent sortir a la llum el que podríem anomenar l'«ètica de la bona salut» que es va potenciar i que va servir no solament per elaborar algunes indicacions per prevenir o curar les malalties, sinó que també fabricà prescripcions que feien referència a la forma de vida en general (des de l'alimentació i la vestimenta fins a la procreació, la sexualitat, el comportament, les relacions familiars, etc.). És a dir, es tractaria de veure com a l'interior del discurs i de les pràctiques de la nostra Salut Pública, s'ha anat contruint un cert espai de la normalitat, en el qual ha estat possible associar Salut i Raó, Malaltia i Desraó. / This thesison Anthropological Philosophy studies the relationships holding between Knowledge and Power tha were originated in the domain of Public Health so as to prove the great influence of these relationships in the building-up of the contemporary man's identity.Besides furnishing a set of healing technics, contemporary Medicine has also promoted a certain view of Man (the Healthy Man) which has worked as a normalizing power of populations, clearfing the way for the associations Heakth and Reason, Illness and Unreason to be made.

Aquesta tesi està basada en l'estudi sistemàtic dels llibres de baptismes, casaments i enterraments de l 'Arxiu Parroquial de Solsona, des dels primers registres que es feren l'any 1565 fins l'any 1700 inclusiu, és a dir, gairebé un segle i mig d'història, El treball s'inscriu en la línia d'investigació iniciada en el III Congrés d'Història de la Medicina Catalana. celebrat a Lleida el 1981, pels Drs. Josep Maria Calbet i Camarasa i Jacint Corbella Corbella amb el "Diccionari Biogràfic de Metges Catalans", de 3 volums publicats fins ara, i el treball "Aspectes sanitaris de l'Arxiu de Sant Joan de Lleida" dels Drs. Manuel Camps i Clemente i Manuel Camps i Surroca publicat el 1983, Aquests estudis demostren la vàlua dels arxius parroquials com a fonamentals fonts d'informació sobre la vida quotidiàna en les nostres viles i ciutats a partir de l'enregistrament sistemàtic de la població, En els seus llibres, a diferència dels registres notarials, hi consta pràcticament tota la població amb les seves professions en el cas de gairebé tots els homes i en molt poques dones, i el seu parentesc, i en els llibres d'enterraments algunes causes de mort sobretot de tipus accidental o violenta, que ens aporten una valuosa informació des del punt de vista mèdic i sociològic, per la qual cosa crec que aquesta línia de recerca és de vital importància per aprofundir en el coneixement dels nostres avantpassats i de la nostra medicina en uns anys poc coneguts com són el segles XVI i XVII. A partir dels 22.671 registres obtinguts en aquest estudi, dels quals 14.015 són baptismes, 6.244 enterraments i 2.412 casaments, un dels principals objectius de la tesi es fer el recull de totes les persones que vivien i exercien professions sanitàries a Solsona durant aquells anys, havent trobat 133 persones, de les quals 44 són metges, 39 cirurgians, 32 apotecaris, metge i apotecari, 12 llevadores, 2 canonges infermers, 2 adroguers i 1 manescal. Amb aquestes dades i tenint en compte que a Solsona hi havia una població mitjana de 1500 habitants durant aquell període, s'evidència una bona cobertura sanitària de la ciutat en aquells anys, així com un adequat equilibri entre les diferents professions sanitàries; també es important l'existència de diverses nissagues familiars de sanitaris com la dels Pallarès d'apotecaris i algun metge, la dels Busquets de cirurgians i la dels Miquel de metges, i també es demostra un important reconeixement social d'alguns metges, cirurgians i apotecaris, per la gran quantitat d'actes cerimonials I apadrinaments en que apareixen i per ocupar carrecs rellevants com el de batlle de la ciutat. Menció especial mereixen les llevadores ja que és l’única professió sanitària exercida per les dones en aquells temps, encara que no tenia cap tipus de regulació ni d'ensenyança reglamentada. Un altre dels objectius principals de la tesi es l'estudi de les causes de mort, per desgracia només estan ben documentades les causes de mort violenta de les quals n‘he trobat 139 casos que representen el 2,22 % del total d'enterraments i es poden subdividir en homicidis o assassinats (50 casos), execucions de sentència (6), accidents (38 casos dels quals 6 són per accident de treball), per la guerra (37) i sense especificar (8). Les morts d'origen natural es poden subdividir en les morts naturals sospitoses, sigui perquè han mort a la presó o sobtadament sense cap diagnòstic havent-hi 110 casos o el 1,76 % del total de morts, les morts naturals diagnosticades en les què com a mínim s'esmenta algun símptoma present en el moment de la mort, de les que n’hi ha 108 casos o el 1,72 % de totes les morts, i les morts naturals sense diagnosticar que són el 94,28 %, és a dir, l'immensa majoria de les inscripcions dels llibres d'enterraments i per tant no es pot treure cap tipus de conclusió sobre elles. A part és interessant valorar els pics de mortalitat pel seu probable origen epidèmic com els de 1631 i 1652 deguts a la pesta, o pel seu origen bèl-lic com el de 1655 degut als Sitges i enfrontaments militars que patí Solsona aquest any. Els morts a l'hospital (13 %), com un indicador del grau de pobresa social, els infants nascuts amb perill de mort com una aproximació a la mortalitat perinatal, i els fills incògnits o abandonats (2,26 %), com una dada demogràfica que també va lligada a guerres, misèries epidèmies, són tres parametres més que són estudiats en la tesi. Per acabar aquest resum, només vull remarcar que els arxius parroquials demostren ser una font molt fiable, i per tant, ideal per recollir estudiar el personal sanitari les poques causes documentades de mort que tenim d'aquella època. / This thesis is based on the systematic study of Baptism, Marriage and Burial books of the Parish Register of Solsona, from the first record in 1565 to the last one in 1700, this is, nearly a century and a half. From the 22.671 records obtained I put together all the people that lived and practiced sanitary professions in Solsona during those years. I round 133 people, 44 or whom were doctors, 39 surgeons, 32 apothecaries, 12 midwives, 2 nurses who were monks, 2 druggists and a veterinary surgeon. We can see from these data that there was a good sanitary service provided in Solsona in those years, as well as an adequate balance among the different sanitary professions, the existence of many generations of sanitary professions in the same families and their outstanding social prestige as they appear in a high number of ceremonies. Another of the thesis's main objectives is to study the causes of death. Unfortunately, only violent death is well documented. I have found 139 cases that represent 2’22% of the dead and it can be subdivided into homicides, executions from a sentence, accidents and work accidents, and war casualties. In the cases of death from natural causes, any kind of diagnosis is specified only in 1’76% of them, therefore no conclusion can be made, although it is interesting to value the peaks of mortality because or its probable epidemic origin, the dead in a hospital as an indicator or the degree or social poverty and the babies baptized when they were just born as an approximation of the birth death rate.

No description available.

Este estudio se centra en la comarca del Ripollés y más concretamente en el Arciprestazgo de Sant Joan de les Abedesses, compuesto por las parroquias de Sant Miquel de Cavallera, Sant Pau de Seguries, Sant Martí de Surroca, Sant Martí d´Ogassa y Sant Joan de les Abedesses (Sant Joani Pol, Santa Llucia de Puigmal y la Col·legiata).La intención fundamental de esta tesis es la de contribuir a un mejor y más amplio conocimiento de la historia en la sociedad catalana durante los siglos XVI, XVII y XVIII principalmente en los aspectos relacionados con la sanidad, y de forma más secundaria en el ámbito cultural. Mediante al análisis de los datos recogidos estableceremos una serie de hipótesis como son:1.- Comprobar y confirmar que la asistencia médica en las poblaciones más grandes era cubierta por médicos, a diferencia de las pequeñas que las llevaban los cirujanos.2.- Demostrar que el personal sanitario gozaba de un prestigio social.3.- Verificar la presencia de una profesión sanitaria femenina: las comadronas.4.- Confirmar la existencia de un arraigo familiar entre el personal sanitario.5.- comprobar que existen periodos de una considerable violencia social en Cataluña.6.- Confirmar la escasa documentación que existe de suicidios.7.- Detectar los posibles accidentes de trabajo.8.- Verificar la baja incidencia de muertes naturales diagnosticadas.9.- Confirmar la importancia de las muertes repentinas.10.- Demostrar que la natalidad ilegítima se mantiene más o menos constante, incrementándose en las etapas de penuria y violencia social.Éstas nos van a llevar a confirmar unos objetivos principales y otros secundarios:A. Principales- Relacionados con el personal sanitario. La identidad de las personas dedicadas a mantener la salud. Confirmar el deficitario grado de cobertura sanitaria. Corroborar la existencia de un arraigo familiar- Relacionados con la mortalidad. Aportaciones de datos sobre la muerte violenta y por lo tanto algunos aspectos de la violencia social existente en la época y en la zona estudiada.. Valoración de una alta incidencia de los óbitos documentados como accidentes de trabajo.. Análisis de las muertes sospechosas de violencia relacionadas con el periodo histórico y con su mecanismo de acción.. Verificar la baja aportación existente y la escasa claridad con que se especifican las muertes diagnosticadas.B. Secundarios- Relacionados con la natalidad. Análisis sobre la evolución de la natalidad según el momento histórico del principado.. El número de embarazos múltiples comprobando su alta incidencia de mortalidad.. Valoración del alto registro de hijos ilegítimos existentes en épocas difíciles.. Identidad y actos médicos realizados por las comadronas en los bautismos de necesidad.- Relacionados con los matrimonios. Evolución de la nupcialidad. Estudio del estado civil de los contrayentes. Tasa de fertilidad- Otros datos. Personajes que han tenido un interés social y que han contribuido en alguna forma en la historia del Arciprestazgo. La terminología usada es muy curiosa al hacer mención de las distintas patologías y muy variada para denominar a los diferentes personajes dedicados a mantener la salud ó a los de interés social.Todo ello nos permite obtener unas conclusiones suficientemente importantes para conocer los aspectos fundamentales de nuestro pasado sanitario. Entre ellas destacaremos:1.- Se ha podido englobar 257 años de historia del arciprestazgo, a través de 43747 registros.2.- Recuperación de la identidad de 159 profesionales de la salud. 3.- Confirmación del predominio de los cirujanos en la asistencia sanitaria.4.- Existencia de una profesión femenina bien estructurada: las comadronas.5.- El principal centro de actividad sanitaria de la zona es Sant Joan.6.- Clara evidencia de una precariedad en la sanidad animal: no se registran veterinarios.7.- La muerte violenta de origen criminal se debe a la época del bandolerismo y a las sucesivas guerras con Francia. 8.- Hay una gran escasez de muertes violentas registradas, aunque bien especificada la causa.9.- Queda reflejada la existencia de muertes violentas relacionadas con accidentes laborales.10.- Clara evidencia que a los suicidas no los inscribían en los libros sacramentales.11.- Confirmar el periodo de violencia social existente sobre todo desde medianos del siglo XVII y todo el XVIII.12.- Por las circunstancias en que ocurrió el desenlace hay inicios para sospechar de violencia en un 0.98% del total de óbitos. 13.- La muerte natural diagnosticada esta más documentada que la muerte violenta, pero es menos clara y concreta.14.- Se han detectado 391 microepidemias y 9 epidemias, pero no existe documentación de la epidemia de peste acontecida en todo el principado.15.- La mortalidad infantil, solo se registra en el s. XVIII, es muy elevada. Un 16,32% de las muertes de criaturas corresponde a la mortalidad neonatal.16.- Los hijos de los padres desconocidos documentados representan el 0,91%, confirmándose que en tiempos difíciles aumentan el número de niños abandonados.17.- Los bautismos de necesidad se registran de forma regular en todo el Arciprestazgo, representando el 0,71% de todos los bautizados.18.- Los partos múltiples significan el 0,6% de la natalidad, comprobando en ellos que hay una alta incidencia de mortalidad.19.- Hay una alta fertilidad en los matrimonios con 5,6 hijos por pareja. / This study is developed on the deanery of "S. Joan de les Abadesses", situated in the district of Ripolles, also known as "El Bressol de Catalunya". It ´s objective is to contribute to a greater knowledge of Catalonian society during the 16 th and 17 th, and 18 th centauries, in both the cultural and sanitation aspects, through the only souse of information available which are the parish archives. The acquired information allows us to demonstrate some established hypothesis that take us to our marked objectives:1.Primary objectives related with:- Sanitary Staff.- Identity; Sanitary structure of the villages; Their social prestige; Existing family roots.- Mortality and causes of death. Violent mortality. The violent social aspects existent during the period in the area studied are observed. Also, the incidence of work accidents documented.. Analysis of the suspected violent deaths related with the historical period and its mechanism of action.. Registration and commentary of all the diagnosed deaths.. The infant death rate.. The appearance f epidemics and micro epidemics.2. Secondary objectives related with:- The birth rate.- Evolution according to the historical moment in Catalonia; Multiple pregnancies proving the high incidence of mortality; Valuation of the illegitimate children which is more frequent during difficult times; Identification and medical acts carried out by the midwives in the emergency baptisms.- The marriages.- Evolution of the nuptials; The spouse's civil state; The fertility rate.- Other pieces of information.- Characters which have contributed in some way to the deanery's history; The terminology used it's very varied to mention as much the sanitary personnel as the social interest and curious to refer to the different pathologies.