Des d'un punt de punt de vista didàctic, els objectius de la present tesi doctoral són:1.- Constatar que no hi ha docència de la guerra a les nostres aules.2.- Demostrar que l'anàlisi de les guerres constitueix una part indefugible de les Ciències Socials, i que la seva absència les perjudica irremeiablement.3.- Demostrar que es pot inserir l'estudi de les guerres en els curricula de Ciències Socials dels diversos nivells d'ensenyament i que aquesta incorporació contribueix a millorar-los tant des del punt de vista de continguts factuals com de valors.La tesi s'estructura en dues parts: - La primera té un caire més general i es dedica a demostrar l'absència de la guerra de l'ensenyament de les Ciències Socials, a propugnar la conveniència de la seva introducció i a oferir pautes i recursos a partir dels quals es pugui engegar aquesta introducció.- La segona exemplifica la introducció de la guerra en els currícula de Ciències Socials a partir de la Primera Guerra Mundial, i es divideix en dues seccions. A la primera s'hi exposen els ooneixements generals que els ensenyants poden haver de menester pel que fa a la Primera Guerra Mundial, i a la segona s'hi fan suggeriments per a organitzar activitats d'aprenentatge centrades en el mateix tema.El mètode de treball utilitzat ha consistit, bàsicament, en l'aplegament i reestructuració de material bibliogràfic i en la seva reorganització en funció de la seva finalitat educativa. La bibliografia s'ha centrat en la història militar, però s'hi ha inclòs una proporció notable de literatura de ficció, amb el propòsit de remarcar l'adequació de la literatura per a usos didàctics, tant com a font complementària d'informació com en el paper d'instrument d' acostament de la realitat del passat als alumnes.Entre les conclusions a què arriba aquesta tesi hi ha el fet que un tractament integrat de la guerra en els currícula de Ciències Socials afavoreix l'educació per la pau en el sentit que permet els alumnes d'enfrontar-se racionalment amb el tema i els ajuda a formar-se un criteri propi, necessari per a filtrar els missatges sovint bel.lígens i violents dels mitjans de comunicació massius, de manera que, probablement, serien més favorables a la solució no violenta dels conflictes. D'altra banda, una de les conclusions més evidents de l'anàlisi de la Primera Guerra Mundial són els inconvenients de la ignorància col.lectiva pel que fa a les qüestions militars: aquesta ignorància permet que els ciutadans comparteixin una visió imaginària de la guerra, de funestes conseqüències per a la col.lectivitat. / The aims of the dissertation "War and Strategical Thought: a Didactical Approach" are:1.- To prove that there is no war teaching in our Primary or Secondary Schools.2.- To demonstrate that analysing wars is an essential part of Social Sciences, and that their absence is irremediably detrimental to the scientific coherence of Social Sciences.3.- To demonstrate that integrating war analysis in Social Sciences curricula at every educational level is possible. Such the integration could contribute to improve Social Sciences curricula in relation to their contents and educative value.This dissertation is organized in two different parts: - First one has a general scope and deals with three matters: the absence of the war in the Social Sciences teaching, the convenience of introducing war in Social Sciences curricula and its advantages; finally, it makes the proposal of conceptual and chronological frames and didactical material which could be suitable to work with war in the classroom.- Second part offers an example of war treatment in a Social Sciences curriculum. The example is focused on First World War. Firstly, we adduce some information to the teacher.This information -military, social- is generally absent of our curricula. Secondly, some possible ways of organizing First World War teaching are offered to teachers. The foundations of this dissertation are bibliographical: Military History and literary fiction.

The Parliament of Catalonia was restored in 1980 within the transition to democracy in Spain. From the beginning the coalition of Convergència i Unió was dominated in party system. This coalition was consisted by two parties and had absolute parliamentarian majority between years 1984 and 1995. Its dominance was disrupted by Partit dels Socialistes de Catalunya in elections in 1999 and also in 2003. Until then, there was a bipolar system where CiU won elections to the Parliament of Catalonia and PSC-PSOE elections to Congreso de Diputados in this autonomous region. CiU won every Catalan parliamentary elections till 2012. After the collapse of CiU in 2015, one of its parties, Convergència Democràtica de Catalunya, started to cooperate with Esquerra Republicana de Catalunya primarily because of Catalonia's independence. The number of relevant parties started to increase in 2015. The aim of the thesis is to answer following questions: what party system according to Sartori's theory occurred/occurs in the Parliament of Catalonia and whether there was a change of party system or not. If yes, then which circumstances affected this change. Furthermore, the results of the elections to the Parliament of Catalonia and to Congreso de Diputados in Catalonia are compared. This comparison seeks to answer the question of...

La tesi Memòria pública i debat polític a Barcelona (1931-1936) pretén assolir dos objectius principals. En primer lloc, el treball presenta una proposta teòrica i metodològica global per estudiar –des d’un punt de vista sociopolític i en diversos contextos temporals i geogràfics- el fenomen de la memòria pública. Per això, l’autor elabora una “antropologia de la memòria” i desenvolupa una reflexió sistemàtica sobre “les cultures de la memòria” i “les polítiques de la memòria”. La tesi defineix la memòria pública com el conjunt de pràctiques i discursos commemoratius que convergeixen en l’esfera pública. La memòria pública no és entesa, per tant, com un simple dictat monolític des de les institucions, sinó més aviat com un diàleg o una dialèctica entre les diverses narratives històriques que vertebren els múltiples imaginaris socials. L’autor assumeix que, a través del debat sobre el passat i la seva representació canònica, la societat discuteix indirectament la seva contextura identitària, els seus marcs normatius i la seva orientació de futur. En l’esfera pública, les diverses interpretacions del passat reflecteixen les distintes versions del futur nacional. El treball explicita com la pugna discursiva per l’hegemonia commemorativa va molt lligada al pols social pel poder polític. Per a fonamentar la seva proposta teòrica i metodològica, l’autor acudeix a autors catalans i espanyols, però també presenta els postulats de la historiografia francesa, germànica i anglosaxona al voltant de la memòria social. La segona part de la tesi consisteix en l’estudi d’un cas històric concret. S’aborda “la memòria pública” barcelonina dels primers anys trenta. Així, l’autor indaga els discursos històrics i les pràctiques commemoratives imperants en l’espai cívic, en l’opinió pública i en l’esfera política de la Ciutat Comtal des de 1931 fins a 1936. La tesi repassa la catarsi simbòlica que va viure Barcelona amb la proclamació de la República. Analitza els canvis de noms de carrers i dóna a conèixer la intrahistòria dels nous monuments erigits. El treball palesa la cultura commemorativa dels diversos sectors socials barcelonins, desgrana la narrativa històrica que batega en els llibres de text per a infants i, sobre tot, reflecteix la utilització política de la història. En el fons, l’estudi dels diversos paradigmes commemoratius interessa a l’autor com una finestra privilegiada per copsar els universos mentals i ideològics de quatre grups barcelonins cabdals: el nacionalisme liberalobrerista (l’ERC), el nacionalisme liberalconservador (la Lliga), l’anarquisme faista i l’espanyolisme conservador. La radiografia de les narratives històriques i de les pràctiques commemoratives a la Barcelona republicana permet redescobrir els vincles entre el nacionalisme català i el discurs històric, establir les similituds i diferències doctrinals entre les principals forces polítiques del període i, finalment, revisitar des d’una nova perspectiva l’evolució d’un temps polític apassionat i apassionant. / La tesis Memòria Pública i debat polític a Barcelona (1931-1936) se ha escrito con dos objetivos básicos. En primer lugar, el trabajo presenta una propuesta teórica y metodológica global para estudiar –desde un punto de vista sociopolítico y en múltiples contextos temporales y geográficos- el fenómeno de la memoria pública. Por eso, el autor elabora una “antropología de la memoria” y desarrolla una reflexión sistemática sobre “las culturas de la memoria” y “las políticas de la memoria”. La tesis define la memoria pública como el conjunto de prácticas y discursos conmemorativos que tienen lugar en la esfera pública. La memoria pública, por tanto, no es un simple dictado monolítico desde las instituciones políticas, sino más bien un diálogo o una dialéctica entre las diversas narrativas históricas que vertebran los imaginarios de los distintos grupos sociales. El autor asume que a través del debate sobre el pasado y sobre su representación canónica, la sociedad discute indirectamente su contextura identitaria, sus marcos normativos en el presente y sus orientaciones para el futuro. En realidad, las distintas interpretaciones del pasado que se dan en la esfera pública reflejan las distintas versiones del futuro nacional. El trabajo constata como la pugna discursiva por la hegemonía en la consciencia histórica de la ciudadanía va muy ligada al pulso social por el poder político. Para fundamentar su propuesta teórica y metodológica, el autor recurre a autores catalanes y del conjunto de España, pero también presenta los principales postulados de la historiografía francesa, germánica y anglosajona. En segundo lugar, la tesis aborda una investigación histórica concreta. Se estudia la memoria pública de Barcelona en los primeros años treinta. El autor indaga los discursos históricos y las prácticas conmemorativas imperantes en el espacio cívico, en la opinión pública y en el ámbito político de la Ciudad Condal desde la proclamación de la República en 1931 hasta el estallido de la Guerra Civil en 1936. La tesis repasa la catarsis simbólica que vivió la ciudad con el nuevo régimen. Analiza los cambios de nombres de las calles y da a conocer la intrahistoria de los monumentos erigidos. El trabajo plasma la cultura conmemorativa de diversos sectores sociales barceloneses, desgrana la narrativa histórica que subyace en los libros de texto para niños y, sobre todo, refleja la utilización política del pasado. En el fondo, el estudio de los diversos paradigmas conmemorativos interesa al autor como una ventana privilegiada para ojear los universos mentales e ideológicos de cuatro grupos centrales: el nacionalismo liberal-obrerista (ERC), el nacionalismo liberal-conservador (La Lliga), el anarquismo faista y el españolismo conservador. La radiografía de las narrativas históricas y las prácticas conmemorativas de la Barcelona republicana que se lleva a cabo en este trabajo permite redescubrir los vínculos entre el nacionalismo catalán y el discurso histórico, establecer las similitudes y las diferencias doctrinales entre las principales fuerzas políticas del periodo y, finalmente, revisitar desde una nueva perspectiva la evolución de un tiempo político apasionado y apasionante.

Bernat Desclot finished writing his Chronicle at the end of the 13th century, but it was not published until 1616, in a Spanish translation written by the Barcelona historian and politician Rafael Cervera. The reasons for this late publication and the peculiarities of the historical moment, that was influenced by the tensions between Catalonia and Spain which then led to the War of the Segadors, have not been studied in depth yet until now. By means of this thesis we try to place the translation, significantly entitled Historia de Cataluña, within the rich and fruitful Catalan tradition of historiography. Specifically, the translation is most clearly in the Barcelona tradition of historiography which in the course of the decades 1620-1630 was responsible for rescuing from oblivion the great figures of the old Catalan empire, with clear praiseworthy intentions. We have included a critical edition of the translation, the first one that has ever been produced, as well as an appendix with complementary information about the author, his work and the Early modern period of Catalan historiography. / Bernat Desclot va acabar d’escriure la seva Crònica a finals del segle XIII, però no es va imprimir fins l’any 1616, en una traducció castellana feta pel polític i historiador barceloní Rafael Cervera. Els motius d’aquesta tardança i les peculiaritats del moment històric en què aparegué, als prolegòmens de les tensions Catalunya-Espanya que conduïren el país a la Guerra dels Segadors, no havien estat mai fins ara estudiats amb profunditat. En aquesta tesi provem d’incardinar aquesta traducció, titulada molt significativament Historia de Cataluña, en una fecunda tradició historiogràfica catalana que s’encarregà al llarg dels decennis 1620-1630 de rescatar de l’oblit les velles glòries de l’època imperial catalana amb unes clares intencions reivindicatives. Acompanyem l’estudi introductori amb una edició crítica de la traducció, la primera que s’ha fet, i uns apèndixs amb abundant informació complementària sobre l’autor, la seva obra i la historiografia catalana de l’Edat moderna.

Este trabajo de disertación doctoral tiene el objetivo de analizar la creación de las pautas de interacción socio-espacial en lugares públicos urbanos de tres sociedades contemporáneas: Barcelona, Austin y Saltillo. Para tal efecto, se eligió el tipo de espacio que apareciera en los tres contextos reconocido por sus usuarios, en mayor o menor medida, como lugar que tuviera las mismas características básicas: encuentro, descanso, ocio, convivencia o aislamiento de otros marcos privados. Tal lugar son las plazas. En Barcelona, el escenario de estudio fue la Placa de Catalunya y sus calles aledañas; en Austin fueron diversos escenarios del Centro de la Ciudad y principalmente, la explanada estudiantil de la Universidad de Texas en Austin; en Saltillo, el punto de observación y análisis se ubicó en la plaza vecinal de la Colonia Jardines de Valle. El proceso de elaboración de este documento es resultado de la metodología que se siguió para la recolección y el análisis de datos. Bajo el enfoque de la Teoría Fundamentada de Strauss y Corbin, del Interaccionismo Simbólico así como utilizando las herramientas propuestas por Lyn H. y John Lofland para el abordaje de los fenómenos urbanos en sus espacios públicos, este trabajo intenta desentrañar la lógica y las formas que explican la dinámica de la interacción pública urbana en las tres ciudades. Finalmente, en las conclusiones se presentan las variables que aparecen como constantes en la toma de decisiones de los usuarios de estos espacios así como las diferencias que, a partir del contexto económico, político y cultural de cada una de sus sociedades, generan en cada plaza y cada calle dinámicas particulares entre los grupos de usuarios en esa etapa espacio-temporal. / In this doctoral dissertation I intent to analyze the social interaction that takes place on urban public spaces located in three different societies: Barcelona, Austin and Saltillo. For such effect, I chose as scenario their most visited parks as well as the streets around these parks. This type of place appeared as a remarkable site for encounters, rest, leisure or to isolate from other private places. In Barcelona, I made fieldwork in Catalonia Square as well as in the streets around it. In Austin, I basically observed the Main Building Park at UT Austin. In Saltillo, I chose a small neighborhood park at Colonia Jardines de Valle. This work has been elaborated under the Strauss and Corbin approach on Grounded Theory as well as under Blumer’s Symbolic Interactionism. It also integrates research tools proposed by Lyn H. and John Lofland for the analysis of urban phenomena in its public spaces. Under this framework, I intent to present the logic and the forms that could explain the dynamics of public interaction in city parks. Conclusions are that some variables seem to be constantly in mind when users decide the strategies for approaching these places. Differences on uses and on symbolic interpretation in each urban park, seem to correspond to the actual socio-political context where they are placed.

Desde la introducción del visón americano en Europa, esta especie se ha convertido en un problema ecológico que implica la necesidad de su control. Existen varios métodos de control; sin embargo, actualmente, la opción más práctica y factible de control es el trampeo, combinado con la monitorización de las poblaciones para conocer su estado y dinámica poblacional. De ahí, que el objetivo principal de este estudio es proporcionar estrategias eficaces para el control de la población en Cataluña. Los resultados obtenidos mostraron la capacidad de adaptación y de dispersión del visón americano en ambientes mediterráneos. Basándose en estos resultados se obtuvieron las siguientes conclusiones:1. La población invasora de visón americano estudiada está perfectamente aclimatada y adaptada al área de estudio. 2. Las diferencias morfológicas de la población estudiada respecto a otras poblaciones y el menor dimorfismo sexual se explican por un posible efecto "cuello de botella" y por la falta de separación de nicho trófico como consecuencia de la aclimatación y adaptación de la población al área de introducción donde las presas disponibles son básicamente de pequeño tamaño.3. Una cualidad esencial para esta capacidad de aclimatación es su carácter generalista y oportunista, el cual le permite depredar sobre las presas disponibles en el medio. La abundancia del cangrejo de río americano posiblemente ha contribuido a esta rápida aclimatación y expansión, aportando la energía suficiente para su supervivencia y reproducción.4. La elevada disponibilidad de presas, permite a los individuos de la población presentar tamaños territoriales menores y mayores densidades poblacionales a lo esperado según los resultados obtenidos en otras poblaciones de la especie. 5. El menor porcentaje de actividad nocturna que manifiesta el visón americano en la zona de estudio, respecto a otras poblaciones de la especie puede ser una consecuencia de que la mayoría de sus presas en el área de estudio son fundamentalmente nocturnas.Desde un punto de vista aplicado y compilando la información obtenida en el presente estudio se aconseja que las campañas de descaste se planifiquen siguiendo las siguientes instrucciones:6. Para efectuar los descastes las trampas se deben colocar en ambas orillas del río, a una distancia entre sí máxima igual a la media del tamaño del área vital de los individuos de la zona, dado que son los puntos con mayor capturabilidad. En áreas con características similares a la del área de estudio sería una distancia de aproximadamente 200 m.7. La colocación de las trampas debe priorizar puntos con mayor probabilidad de selección por parte de los individuos; es decir, próxima o entre la vegetación helofítica y evitando puntos con elevada presencia de actividad humana. En áreas sin vegetación helofítica se recomienda que se coloquen en aquellos puntos que puedan ser refugio para el animal.8. Las trampas se han de colocar durante el día y ser revisadas por la mañana, ya que la mayor actividad de desplazamiento de los individuos y por tanto la mayor probabilidad de captura, es por la noche.9. Las campañas de control y de descaste se han de realizar por toda la extensión de la población, si bien se aconseja que se centren fundamentalmente en los límites de la distribución de la especie y en áreas claves como parques naturales y áreas de interés especial (en términos de gestión y conservación de áreas de especial interés). En ambos casos, el descaste se ha de realizar ampliando los límites de la zona una distancia entre 10-40 kilómetros.10. Para la realización de prospecciones con el fin de observar la presencia y distribución del visón americano se puede seguir la metodología empleada para las prospecciones de nutria, con transectos de 600 m, ampliándolos a 900 m en los meses de marzo y abril. / Since the introduction of the American mink in Europe, this species has become in an ecological problem than implies the need of its control. There are different methods of control; however, nowadays, trapping is the most practical and feasible. The main target of this study is to provide efficient strategies for the control of the Catalonina population.Obtained results showed the capacity of the population to adapt and spread in Mediterranean environments. On the basis of these results the following conclusions were obtained:1. The invasive American mink population studied is perfectly acclimatized and adapted to the study area.2. Morphological differences of the studied population in comparison with other populations and the lower sexual dimorphism can be explained by an "bottleneck effect" and by the lack of trophic niche as a consequence of the acclimatization and adaptation of the population to the area of introduction where the available preys are mainly of small size.3. The generalist and opportunist character of the species allow the individuals to prey on the available preys in the area. The high levels of American crayfish have probably contributed to the fast acclimatization and spread, by providing the energy needed for the mink's survival and reproduction.4. The high availability of preys, allows having smaller home range and higher population densities in comparison with other population of the species.5. The lower percentage of nocturnal activity of the individuals in the studied population is a consequence of the nocturnal activity of its preys.From a practical point of view and following the obtained results, this study advises to plan the trapping campaigns using the instructions bellow:6. Traps should be placed in both riversides, with a maximum distance equal to the mean core area size of the individuals to maximize capturability. In areas similar to the studied area this distance is 200 m approximately.7. Traps should be placed in spots of higher probability of selection by the individuals: helophytic vegetation and low human activity. In areas with no helophytic vegetation traps should be placed in spots that can offer a shelter to the individual.8. Traps should be placed during the day and checked every morning since the highest activity with locomotion occurs at night, and therefore, the probability of capturability is higher at night.9. Trapping campaigns should be done all over the population extension, although it is advised to increase the effort on the limits of the population distribution and special areas as natural parks and areas of special interest. In both cases trapping should in a range of 10.40 km from the limits of the area. 10. American mink surveys to detect its presence and distribution, can be done following the methodology used on otter surveys with 600 m transects, and 900 m in March and April.

La tesi és un estudi florístic, fitogeogràfic i fitosociològic d'un territori de 1.300 km2, a cavall del País Valencià i del Principat de Catalunya. En el primer dels apartats, relatiu al medi físic, es fa una repassada a l'espai físic on s'ubica el territori estudiat, els aspectes geològics, hidromorfològics i edafològics, així com els climatològics. També s'hi analitza la intervenció humana, tant des del punt de vista de l'ocupació històrica del territori com del que això ha representat per al paisatge i la vegetació dominant. Finalment, s'incidix en aquelles figures de protecció que gaudixen els espais o determinades espècies que s'hi troben.El segon dels apartats correspon a l'estudi florístic i fitogeogràfic que inclou un catàleg. De cadascun dels tàxons, dels quals se n'ha pogut constatar directament o indirecta la seua presència al territori, s'indica les àrees i els ambients on creix i s'acompanya d'un mapa de distribució. Este mapa fa servir, com a unitats modulars, els quadrats UTM de 10 km de costat, en els que s'ha indicat la presència dels distints tàxons, així com el seu estatus de naturalitat. S'hi recullen 1.665 tàxons considerats com a plenament naturalitzats, dels que 1.549 han estat observats per l'autor; a banda, cal afegir 32 híbrids. Hi ha 191 tàxons més que no disposarien d'un estatus de plena naturalitat, però que si tenen entrada pròpia al catàleg. A més, hem considerat que les referències prèvies detectades de 120 tàxons serien insegures o errònies. Per a l'elaboració del catàleg florístic es va disposar d'una aïna del tot fonamental, una base de dades amb uns 82.000 registres. S'ha dut a terme una recopilació de noms populars (1.235) sobre els tàxons que s'inclouen al catàleg.L'element corològic més representat és, de llarg, el mediterrani, que si es considera en sentit estricte inclou el 51,83% de la flora, i un 60,18% si es fa en sentit ampli. Pel que fa a l'espectre taxonòmic, el fet més remarcable és l'elevada presència de monocotiledònies (20,84%) i la menor rellevància de pteridòfits (1,20%) i gimnospermes (0,48%). En darrer terme, en l'estudi de les formes vitals el grup més representat són els teròfits (36,64%), seguit dels hemicriptòfits (29,43%). En l'estudi de la vegetació hem reconegut comunitats pertanyents a 28 classes fitosociològiques i presentem inventaris de 189 associacions, de 178 de les quals s'han pogut confegir taules. Per un altre costat, s'esmenten 15 associacions més, la major part provinents de referències d'altri i, si són pròpies, no se'n va poder aixecar cap inventari. Per davall del nivell d'associació, a banda de les subassociacions típiques, se'n recullen 74 subassociacions més. El nombre d'inventaris recollits dins les taules és de 1.357, dels quals 335 han estat incorporats d'altres autors. Resten encara 42 inventaris propis d'associacions que no disposen de taula d'inventari, uns inventaris que apareixen en el text general de l'apartat de vegetació.La variabilitat fitosociològica descrita fins a la data se'ns ha mostrat insuficient per tal d'abastar la complexitat existent. Això ha fet que haguem necessitat descriure noves unitats sintaxonòmiques, bàsicament associacions i subassociacions. Es proposen fins a 7 associacions, 12 subassociacions i 3 variants noves; a més de 3 combinacions nomenclaturals noves, bona part de les quals (4 associacions, 3 subassociacions, 1 variant i 1 combinació nomenclatural) fan part de l'ordre Thero-Brachypodietalia.El paisatge vegetal, tot i que la presència de les àrees montanes interiors i del riu Ebro permeten l'establiment d'un bon grapat de comunitats eurosiberianes, apareix dominat per un conjunt de comunitats de clara vocació mediterrània o submediterrània. / The thesis is a floristic, phytogeographical and phytosociological study of a 1.300 km2 territory, between the Valencian Country and Principality of Catalonia.The first section, relative to the physical environment, is a review about the physical space. The human intervention is also analyzed, from the point of view of the historical occupation of the territory.The second section corresponds to the floristic and phytogeographical study and includes a taxa catalog, were every taxon is accompanied by a map of distribution. For the elaboration of the floristic catalog was used a data base with aproximately 82.000 records.1.665 taxa are picked up as fully naturalized, of that 1.549 have been observed by the author. There are 191 taxa more that would not have a status of full naturalness. Moreover, we have considered that the previous references detected of 120 taxa would be insecure or erroneous.A compilation of popular names (1.235) are included in the catalog.The more represented chorological element is, of length, the Mediterranean, strictly speaking includes 51,83% of the flora, and 60,18%, if we speak in the broad sense.In the vegetation study we have communities belonging to 28 phytosociologicals classes, have recognized and present inventories of 189 associations, of 178 of which tables have been able to be fixed. By another side, 15 associations more are mentioned. 7 associations, 12 subassociations and 3 new variants; besides 3 new nomenclaturals combinations are described. The number of inventories picked up in the tables is 1.357, of which 335 have been incorporated by us from other authors. The vegetal landscape is dominated by a set of communities with a clear Mediterranean or sub-Mediterranean vocation, in spite of the presence of inner mountains areas and of the Ebro river, allows the establishment of a good bunch of Euro-Siberian community. / La presente tesis es un estudio florístico, fitogeográfico y fitosociológico de un territorio de 1.300 km2, a caballo entre el País Valencià y el Principat de Catalunya. En el primero de los apartados, relativo al medio físico, se describe el espacio físico donde se ubica el territorio estudiado, los aspectos geológicos, hidromorfológicos y edafológicos, así como los climatológicos. También se analiza la intervención humana, tanto desde el punto de vista de la ocupación histórica del territorio como su repercusión para el paisaje y la vegetación dominante. Finalmente, se incide en aquellas figuras de protección de que disponen los espacios o determinadas especies que en él se hallan.El segundo de los apartados se corresponde con el estudio florístico y fitogeográfico e incluye un catálogo. De cada uno de los taxones, de los cuales se ha podido constatar directa o indirectamente la presencia en el territorio, se indican las áreas y los ambientes en que crecen y se acompaña un mapa de distribución. Este mapa utiliza, como unidades modulares, las cuadrículas UTM de 10 km de lado, en las cuales se ha indicado la presencia de los distintos taxones, así como su estado de naturalidad. Se refieren 1.665 taxones considerados como plenamente naturalizados, 1.549 de los cuales han sido observados por el autor; a parte, habría que añadir 32 híbridos. Además 191 taxones más no dispondrían de un grado de plena naturalidad, aunque si tienen entrada propia en el catálogo. Así mismo, se considera que las referencias previas detectadas de 120 taxones serían inseguras o erróneas. Para la elaboración del catálogo florístico se dispuso de un instrumento fundamental, una base de datos con aproximadamente 82.000 registros. Se ha llevado a cabo una recopilación de nombres populares locales (1.235) sobre los taxones incluidos en el catálogo.El elemento corológico mayormente representado es el mediterráneo que, si se considera en sentido estricto, incluye el 51,83% de la flora, mientras que si se contempla en sentido amplio llega al 60,18%. En el espectro taxonómico, el hecho más remarcable es la elevada presencia de monocotiledóneas (20,84%) y la menor relevancia de pteridófitos (1,20%) y gimnospermas (0,48%). En el estudio de las formas vitales el grupo más representado son los terófitos (36,64%), seguido de los hemicriptófitos (29,43%). En el estudio de la vegetación se han reconocido comunidades pertenecientes a 28 clases fitosociológicas y se presentan inventarios de 189 asociaciones, de las cuales se han elaborado tablas de 178. Por otro lado, se mentan 15 asociaciones más, la mayor parte proceden de referencias ajenas y, si son propias, de éstas no se pudo levantar ningún inventario. Por debajo del nivel de asociación, a parte de las subasociaciones típicas, se indican 74 subasociaciones más. El número de inventarios incluidos en las tablas es de 1.357, de los cuales 335 han sido incorporados de otros autores. Quedan todavía 42 inventarios propios de asociaciones que no disponen de tabla de inventario y que aparecen en el texto general del apartado de vegetación.La variabilidad fitosociológica descrita hasta la fecha se nos mostró insuficiente para reflejar la complejidad existente. Esto hizo necesario describir nuevas unidades sintaxonómicas, básicamente asociaciones y subasociaciones. Se proponen 7 asociaciones, 12 subasociaciones y 3 variantes nuevas; además de 3 combinaciones nomenclaturales nuevas, buena parte de las cuales (4 asociaciones, 3 subasociaciones, 1 variante y 1 combinación nomenclatural) pertenecen al orden Thero-Brachypodietalia.El paisaje vegetal, a pesar que la presencia de las áreas montanas interiores y del río Ebro que permiten el desarrollo de un buen número de comunidades eurosiberianas, se encuentra dominado por un conjunto de comunidades de clara vocación mediterránea o submediterránea.

"Les fonts primàries a l'ensenyament. Les relacions entre el món escolar i l'arxiu. Visió general de Catalunya. El cas de Sant Feliu de Guíxols" és una recerca que vol conèixer la realitat de la relació entre el món dels arxius i el món escolar, bàsicament a l'Ensenyament Secundari.La investigació pretén esbrinar quina ha estat aquesta relació i com ha afectat al món de la didàctica i a la construcció de la identitat de l'alumnat.El marc teòric presenta els referents d'aquest estudi: els arxius, l'ensenyament i la didàctica de la història, des dels aspectes descriptius, legals i teòrics.Pel que fa a la recerca de respostes a l'entorn de les relacions arxiu-escola, s'ha concretat una visió molt general a través de l'experiència de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya, que s'ha complementat amb l'estudi etnogràfic de cas dels Tallers d'Història de Sant Feliu de Guíxols de l' Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.El camp d'estudi d'aquesta recerca és molt ampli. S'ha dut a terme des del 1999 fins al 2002 en tota la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, als quals s'ha afegit l'experiència de l'Arxiu Departamental de Perpinyà i el de l'Arxiu Històric Nacional d' Andorra. Amb aquestes fonts, es cobria una visió de l'objecte d'estudi de la recerca de quasi tot l'àmbit català.Alhora, amb l'estudi de l'experiència de tres arxius de la regió Emilia-Romagna d' Itàlia - Ímola, Mòdena i Bologna-, a més d'experiències dutes a terme en diversos arxius de l'Estat Espanyol, també s'estableix una comparació de tipologies, serveis i produccions entre diverses administracions: Catalunya, l'Estat Francès, l'Estat Espanyol i l' Estat Italià.La metodologia emprada ha estat diversa, a vegades quantitativa i, segons l'objectiu estudiat, qualitativa.La recollida, l'anàlisi i l'estudi de dades als Arxius, ha permès, primer, crear una base de dades de temes i tipus de material didàctic produït des de la institució Arxiu i els seus fons: el Catàleg de materials "Didàctiques amb Fonts d'Arxiu" consultable als annexos d'aquesta publicació.Amb les enquestes als tècnics s'ha pogut establir una fotografia de l'estat de la qüestió, aspectes materials, personals i dinàmica de la visita a l' Arxiu per part dels grups escolars. A més de l'enquesta, i ja des de la metodologia qualitativa, l'entrevista als professionals d'arxiu ha servit per matisar i explicitar quines són les actuacions de l'Arxiu envers el professorat i l'alumnat. Amb l'anàlisi i la sistematització de les enquestes i entrevistes s'han creat fonts orals i estadístiques per elaborar gràfiques ipercentatges, fonamentals per la reflexió teòrica i la creació de Tipologies dels Serveis Educatius a la Xarxa dels Arxius Comarcals.Els capítols dedicats a l'experiència dels Tallers d'història de Sant Feliu de Guíxols han estat el resultat de l'estudi etnogràfic. S'ha fet un seguiment exhaustiu i directe de totes les activitats dutes a terme durant el curs escolar 2003-2004 del Taller dedicat al Centenari del Port de Sant Feliu de Guíxols. El resultat, la descripció, l'anàlisi i la valoració han servit per establir una definició teòrica del model didàctic dels Tallers d'Història de Sant Feliu de Guíxols. ( pàgina 49 )A partir d'aquest model, també s'estableix una comparativa de tipologies d'activitats de l'Arxiu de Sant Feliu amb d'altres arxius que han incorporat Serveis Didàctics.Al darrer apartat, s'estableixen unes conclusions finals, per tal de verificar fins a quin punt la investigació dóna resposta a la hipòtesi inicial que l'ha motivat, que s'acompanyen de reflexions sobre el resultat aconseguit. Per últim, en una perspectiva de futur, s'ofereixen possibles vies de treball que aquesta recerca ha obert. / "The primary source in teaching. The relations between the school world and the archives. General view of Catalonia. The Sant Feliu de Guíxols case. Thesis of Maria Calzada i Olivella"TEXT:This is a research that wants to find out the reality of the relationship between the archive's world and the high school world. The investigation pretends to show if there has been a relation between the didactic world and the building of the students' identity and if that has changed something in the teaching methods.The theoretical frame presents the three main pillars: the archives, the teachings and the didactic of History from the descriptive, legal and theoretical aspects.Concerning the research of answers in the relations between archive and school, I have managed a very general view through the experience of the "Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya", and this has also been complemented with the ethnographic study of the "Tallers d'Història of l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guixols". The experience of the "Arxiu Departamental of Perpinyà" and the "Arxiu Historic Nacional of Andorra" has been added to this project.At the same time, I have included the experience of three archives from Italy (Ímola, Mòdena and Bologna), and also some experiences done in some archives from Spain. It is also included in it, a comparison of typologies, methods and productions between various administrations: Catalonia, France, Spain and Italy.The collection, the analysis and the study of data in the Archives have allowed me two things. First, to create a data base of subjects and types of didactic material from the Archive world and its sources. I have called it "Didàctiques amb Fonts d'Arxiu", and it is a catalogue of materials that can be consulted at the end of this publication. Secondly, I have elaborated graphics and percentages which are fundamental for the theoretical reflection and the making of what I have called "Tipologies del Serveis Educatius a la Xarxa dels Arxius Comarcals".Following the experiences in the "Tallers d'Història de Sant Feliu de Guixols", I have established the theoretical definition of this didactic model.To finish with, some final conclusions are included, so that I can verify the final answer to the initial hypothesis which has been the reason of this thesis. Some final reflections are also pointed out, as well as future possible investigation paths.

La presente tesis es un estudio metaléptico que tiene por objeto descubrir la imagen literaria de un cronotopo urbano.Los documentos literarios elegidos muestran la ciudad de Barcelona durante los años en los que se llevó a cabo la Revolución burguesa, tal y como fue recogida y plasmada por novelistas, poetas o autores teatrales contemporáneos a los hechos que se relatan.Fueron años en los que se establecieron las bases de lo que después ha sido el mundo moderno desde el punto de vista ideológico, industrial y político, durante los cuales Barcelona fue el motor impulsor de los cambios del país, en diversos ámbitos. Cambios que no eran factibles sin una profunda y constante convulsión que tuvieron a la ciudad en un casi permanente estado revolucionario y con frecuencia de sitio.La literatura posee suficientes imágenes de testigos o actores en las refriegas, tanto de carácter progresista como conservador, que permiten el rastreo por la década sin demasiadas lagunas puesto que dejaron constancia de la mayoría de sucesos relevantes ocurridos en la ciudad.1) Ordenamiento de la investigaciónLa tesis consta de dos tomos. El primero está destinado a presentar les autores y las obras que han sido objeto de estudio. Además de los "Prolegómenos" (Cap. I) en los que se indican los objetivos del trabajo, contiene los capítulos "El Romanticismo en Catalunya y Barcelona" (Cap. II) y "Géneros y autores" (Cap. III). En ellos se señalan aspectos como la situación literaria de Catalunya o los autores y las obras que nos han servido para el propósito inicial. Hemos elegido poesías de Aribau, Cabanellas, Del Castillo, Gironella, Piferrer y Ribot, así como novelas de Mata, Milà de la Roca y Fatxot. También hemos escogido obras teatrales de Renart, Robrenyo y Ribot. Así mismo comentamos y analizamos los poemas anónimos correspondientes a "pliegos de cordel", que recuerdan los hechos más relevantes de esos años, y citamos las memorias escritas por personajes históricos en relación con acontecimientos que protagonizaron o de los que fueron testigos de excepción. Finaliza el Primer Tomo con algunos documentos "Anexos", elegidos de entre todos los utilizados en la obra, por sus dimensiones reducidas y ser los mismos de difícil acceso. Más que pormenorizar ahora cada autor, al final de esta exposición daremos unas conclusiones generales que sirvan para todos.El Segundo Tomo dedica sus capítulos al objetivo fundamental de la investigación: considerar la literatura como motor y espejo de una sociedad en un momento dado. Por lo tanto, en esta parte se aportan los documentos que nos permiten trazar una imagen literaria de Barcelona desde 1833 a 1843 en los aspectos político, social y topográfico, estructurados de la siguiente manera:- "Barcelona, centro político de Catalunya" (Cap. IV) recoge la información literaria relacionada con los hechos históricos de los diez años que estudiamos: La amnistía de María Cristina (1833), el inicio de la guerra carlista (1834), el Estatuto Real y sus consecuencias (1834), Las "Bullangues" (Del 25/7/1835 al 4/5/1837), el periodo del Barón de Meer (De octubre de 1337 a diciembre de1839), la estancia en Barcelona de María Cristina el verano de 1840 (Encuentros con Espartero / Ley de Ayuntamientos), la Revolución de Septiembre de 1841, el intento de demolición de la "Ciutadella" en octubre del mismo año, la crisis de la industria algodonera y textil a causa del final del proteccionismo comercial (1842), el bombardeo de Barcelona por Espartero (3/12/1842), los pronunciamientos del movimiento juntista en pro de la dimisión y expatriación de Espartero (junio -julio 1843), la revuelta de la "Jamància" (otoño 1843) y el bombardeo a la ciudad por el general Prim.El Capítulo V, dedicado a la sociedad, estudia las características de la burguesía y del proletariado del momento a través de los datos aportados por la literatura. Los autores explicitan en sus obras la ideología política que defienden, en función de un complejo entramado de intereses. También recogen aspectos relacionados con la moralidad, costumbres, vivienda, modas y diversiones, todas ellas presentadas por el autor con el objetivo de ensalzar o denunciar al personaje y a la clase social objeto de descripción y a quien representa. En ese sentido, los datos que se aportan en las obras siempre tienen el carácter funcional de educar, desenmascarar o denunciar, de acuerdo con la manera de pensar de cada autor. La Topografía de la ciudad (Cap. VI) representada literariamente es la que corresponde a los escenarios de la convulsión que están viviendo, por lo que las descripciones no son desapasionadas, ni se presentan equilibradamente los diversos espacios urbanos. Su razón de existir está en función de los acontecimientos que en ellos se iban desarrollando. De este modo, los autores señalan las murallas y los fuertes militares, sobre todo los de Drassanes, la Ciutadella y Montjuïc. Por otra parte, los lugares emblemáticos de intramuros son las plazas políticas de Palau y de Sant Jaume y algunos lugares de encuentro ciudadano como la Rambla, las calles Escudellers, Ample, Ferran, la Muralla de Mar y poco más. De extramuros se resalta la Barceloneta, la plaza de toros, el"Cementiri Vell", Nuestra Señora del Coll y Montjuïc. El Epílogo (Cap. VII) proporciona las conclusiones de la investigación. Sigue una Cronología de los autores y de los hechos ocurridos en la ciudad de Barcelona, con el fin de dar una información rápida al lector que lo requiera.2) Descripción del trabajoLas obras presentadas han sido estudiadas en dos sentidos:- Primero, el propiamente literario y lingüístico, interesado por los aspectos formales y significativos de la obra en si misma. Aquí sólo se ha buscado hacer una presentación de los documentos elegidos, sin pretender una mayor exhaustividad. - Segundo, un análisis del contenido de los textos desde el punto de vista pragmático, previo del análisis sociológico del discurso. Aquí se estudia la implicación del autor en su texto, los implícitos y las presuposiciones integradas, los modalizadores utilizados para conseguir los objetivos pretendidos, la ideología que transmite, etc. Para enjuiciar las obras adecuadamente, hemos reunido informaciones diversas, que dan a esta investigación un carácter multidisciplinar:A. El marco cultural y literario en el que, por su adscripción a una determinada generación, se desenvolvieron los autores, lo que permite contextualizar las obras en los márgenes adecuados dentro de la Literatura Comparada. B. Las motivaciones que impulsaron a nuestros autores a escribir las obras seleccionadas y entenderlas mejor, tanto por el contenido como por la forma. C. El contexto político, tanto de España como de Catalunya y Barcelona, en el que se producían las obras. D. La situación económica y social de la población de Barcelona.E. Los datos topográficos de la ciudad. 3) Conclusiones Si bien cada obra es un reflejo particular de cómo su autor entendía e interpretaba el mundo, todos consiguieron, desde un punto de vista funcional, unos objetivos análogos:a) Producir documentos literarios cercanos a la realidad.b) Enmarcarlos de forma explícita en la ciudad de Barcelona.c) Desarrollar el contenido de lo relatado entre los anos 1833 y 1843, aunque ninguna obra abarque toda la década en su conjunto.d) Escribir obras narrativas, independientemente de su pertenencia a un género literario.e) Denunciar aquello que sus respectivos autores consideraban abominable. Consecuentemente con su adscripción ideológica, las filias o las fobias manifestadas varían y aún se contraponen. A pesar de sus diferencias, tanto progresistas como conservadores propugnan un cambio en las estructuras políticas desde el absolutismo del que partían al liberalismo. f) Funcionalizar los espacios elegidos. Con frecuencia se produce una metonimia entre el espacio y la acción de los personajes.g) Reflejar la sociedad, con el objeto en general de mostrar las penurias y miserias (ya fueran físicas o morales) en las que estaban inmersos. Las obras que presentamos fueron concebidas para defender los ideales abanderados por unos y otros. Las de los autores progresistas y radicales resaltan e idealizan los cambios conseguidos, mientras que las que pertenecen a autores conservadores destacan aspectos costumbristas, haciendo una crítica y ridiculizando al progresismo. En conjunto, todas ellas nos proporcionan una imagen polifónica del cronotopo elegido: el de la ciudad de Barcelona entre los años 1833 y 1843. / This is a metaleptic study which aims to discover the literary image of a particular urban chronotope. The literary documents selected give an impression of the city of Barcelona during the years of the bourgeois Revolution and the events of the times as depicted by contemporary novelists, poets and playwrights.The study is divided into two volumes. - The first one starts with the Introduction (Prolegómenos) which outlines the aims of the work; there are then two chapters: Romanticism in Catalonia and Barcelona (El Romanticismo en Catalunya y Barcelona), and Genres and Authors (Géneros y autores). These chapters present an analysis of the literay situation in Catalonia. This volume ends with an annex (Anexos) of documents selected because they are short or hard to find.- The second one is devoted to the basic aim of the study: the consideration of literatura as the motor of a society at a given moment, and also as a mirror of this society. The several chapters presents a wide range of documents which presents a literary image of Barcelona from 1833 to 1843, from the political, social and topographical points of view. This volume is closed with an Epilogue (Epílogo), a Cronology (Cronología) about the authors and events in question, and finally a Bibliography (Bibliografía).

1. METODOLOGIA I FONTSL'art. 1,II CDCC estableix el recurs a la tradició jurídica catalana per tal d'interpretar i d'integrar els preceptes de la CDCC i de les lleis especials, quan aquella s'adequa als principis que inspiren l'ordenament jurfdic avui vigent a Catalunya. A diferència del que succeïa amb la CDCC, la completud del CS i el fet que en la regulació concreta es relativitzin els principis successoris romans proclamats en el Preàmbul han limitat aquesta funció de la tradició jurídica.Com es sabut, l'art. 1,II CDCC va catalanitzar la doctrina dels autors. Això no significa que el seu estudi s'hagi de limitar als catalans o als que sense ésser-ho varen exercir en algun moment a Catalunya. A aquests efectes, també integren la tradició jurídica catalana els autors en què els juristes catalans recolzaven les seves afirmacions. Per això, quan es cita arguments formulats per doctrina no catalana s'acostuma a fer constar l'autor o els autors catalans que ens hi han remès. Quan la cita d'un autor no català no es recolza en una remissió específica (tot i que l'obra sí que era coneguda), s'assenyala aquesta circumstància fent al.lusió al dret intermedi.S'ha incidit especialment en la doctrina des finals del segle XVIII i del segle XIX. El seu tractament s'ha volgut fer des d'una perspectiva fins ara poc habitual: a partir de l'obra dels notaris, tant les teòriques de notaria com els formularis. També s'ha tingut molt en compte la premsa notarial d'aquesta època.Quant a la doctrina actual, el fet que la vigència del CS sigui relativament recent fa que la bibliografia que s'hi refereix sigui molt reduïda. Les característiques del dret civil català impedeixen sovint que s'hi pugui traslladar la doctrina formulada en d'altres ordenaments jurídics, encara que això no ha excl6s la seva consulta.2. CONTINGUTS'ha dividit la tesi en dues parts. La primera vol ésser la resposta a la pregunta què és un testament. La segona part s'ocupa de la tipologia dels testaments previstos en el Codi de successions, exposada de manera que respongui a la pregunta "¿Com es fa un testament?".2.1. PART I.El principal tòpic sobre el que es basava la doctrina provocada per la regulació del testament en la Compilació era la consideració de la institució d'hereu com a requisit intrínsec del testament. Tanmateix, existien dues excepcions: 1.- En el dret local de Tortosa, no s'exigia la institució d'hereu per a la validesa del testament (art. 109 CDCC; 136 CS); 2.- En el dret català general, el nomenament de marmessor universal substituïa la manca d'institució d'hereu (art. 236.II CDCC; 315.II CS).La principal aportació de la tesi consisteix en eliminar el caràcter anecdòtic que s'havia atribuït a les excepcions. Aquests supòsits palesen que existeixen altres possibilitats d'organitzar la destinació de l'herència, a més de la creació d'un títol universal, el d'hereu.Per això es proposa una nova definició de testament en el dret civil de Catalunya, com a negoci mortis causa de darrera voluntat, apte per a regular la completa destinació de les relacions jurídiques del causant que no s'extingeixen com a conseqüència de la seva mort.Existeixen tres classes de testament perquè el testador gaudeix de tres possibilitats d'organitzar la destinació de la seva herència:1.- Si desitja una successió a tftol universal, ha d'atorgar un testament successori amb institució d'hereu (art. 102);2.- Si vol la distribució de tota l'herència en llegats, ha d'atorgar un testament successori amb nomenament d'un marmessor universal de lliurament del romanent (art. 315.II), llevat del cas que el testador estigui sotmès al dret local de Tortosa (art. 271.IV final);3.- Si desitja impedir la successió, ha d'atorgar un testament liquidatori en què nomeni marmessor universal de realització dinerària de l'herència (art. 315,II).Els altres dos tòpics formulats en relació amb el testament per la doctrina de la Compilació eren la unitat del testament i el seu caràcter personalíssim.En relació al primer, el CS ha modificat la Compilació perquè l'art. 130 §.III pr. CS preveu l'existència de testaments complementaris d'un altre atorgat anteriorment. El testament complementari incideix en el concepte de testament perquè aquest ja no ha de preveure una regulació completa de la successió en el moment dels seu atorgament, sinò que n'hi ha prou amb què pugui abastar-la per ell mateix en el moment de la mort del testador. Per això a la definició de testament que s 'havia proposat es feia referència a l'aptitud per regular la completa destinació de l'herència. A més, el testament complementari també repercuteix en la incompatibilitat de fonaments successoris establert en l'art. 3 CS i en la distinció entre el testament i els altres negocis jurídics "mortis causa" previstos en el CS: el codicil (art. 122 CS) i la memòria testamentària (art. 123).El caràcter personalíssim del testament no estava formulat expressament per la CDCC però es deduia de les seves excepcions: la substitució anomenada pupil.lar i la substitució exemplar. En el CS, es troba força diluit. L'art. 149 ha generalitzat a tot Catalunya una peculiaritat pallaresa: la integració de la voluntat del testador per part de dos parents. Si hom hi afegeix la clàusula de confiança, sembla donar-se entrada a una intervenció familiar en un acte essencialment unilateral.S'ha fet una especial anàlisi de les que tradicionalment havien estat les excepcions al caràcter personalíssim del testament: les substitucions pupil.lar i exemplar, especialment la primera. S'havien d'estudiar en la mesura que són, respectivament. els testaments dels intestables per raó de l'edat o per manca de capacitat natural per a testar. Es constata que, com a conseqüència dels canvis experimentats per la regulació de la pàtria potestat, la substitució anomenada pupil.lar ha adquirit també la qualitat de nomenament d'un adquirent successiu del substituent.2.2. PART II.S'ha estudiat la tipologia dels testaments en el CS. A partir de la seva regulació, es proposa una distinció entre tipus i formes testamentàries. El criteri de classificació dels tipus testamentaris emprat pel es és la presència o l'absència de fedatari públic en l'atorgament del testament. Dins del testament amb fedatari públic, es distingeixen dos subtipus: testament devant notari i testament davant rector.Les formes testamentàries es distingeixen segons si el testador exterioritza la seva voluntat testamentària (forma oberta) o no (forma tancada o forma hològrafa, segons el tipus). El CS limita les formes en funció del tipus testamentari. En el testament sense fedatari públic, només s'admet la forma hològrafa (art. 105.III); en el testament atorgat davant fedatari públic rector, només s'admet la forma oberta (art. 117). En el testament atorgat davant fedatari públic notari, s'admeten tant la forma oberta com la forma tancada (art. 111 i seg.). / The doctoral thesis analyses the will, relating it to other "mortis causa" legal transactions of Catalan Civil Law: the inheritance, the codicil and the testamentary report. The work is divided into two parts.Traditional doctrine considers that the will must contain institution of an heir, although the Law provides for two exceptions. The first part of the thesis affirms that a person can organize the disposal of their estate in three ways: instituting an heir, distributing it in legacies, or transforming it into money to apply it to purposes. The will will be different in each or these cases: a successory testament with institution of an heir; a successory testament with appointment of a universal executor for the delivery of the remainder of the goods and a liquidatory will with appointment of a universal executor for the monetary realization of the inheritance. This made it necessary to find a new concept for the will, which includes these three forms.The second part of the thesis deals which the typology of wills regulated by Catalan Civil Law. They are studied in the different stages of formation, from the declaration of the wishes of the testator until legal value is acquired from the time of the testator's death.