Des d'un punt de punt de vista didàctic, els objectius de la present tesi doctoral són:1.- Constatar que no hi ha docència de la guerra a les nostres aules.2.- Demostrar que l'anàlisi de les guerres constitueix una part indefugible de les Ciències Socials, i que la seva absència les perjudica irremeiablement.3.- Demostrar que es pot inserir l'estudi de les guerres en els curricula de Ciències Socials dels diversos nivells d'ensenyament i que aquesta incorporació contribueix a millorar-los tant des del punt de vista de continguts factuals com de valors.La tesi s'estructura en dues parts: - La primera té un caire més general i es dedica a demostrar l'absència de la guerra de l'ensenyament de les Ciències Socials, a propugnar la conveniència de la seva introducció i a oferir pautes i recursos a partir dels quals es pugui engegar aquesta introducció.- La segona exemplifica la introducció de la guerra en els currícula de Ciències Socials a partir de la Primera Guerra Mundial, i es divideix en dues seccions. A la primera s'hi exposen els ooneixements generals que els ensenyants poden haver de menester pel que fa a la Primera Guerra Mundial, i a la segona s'hi fan suggeriments per a organitzar activitats d'aprenentatge centrades en el mateix tema.El mètode de treball utilitzat ha consistit, bàsicament, en l'aplegament i reestructuració de material bibliogràfic i en la seva reorganització en funció de la seva finalitat educativa. La bibliografia s'ha centrat en la història militar, però s'hi ha inclòs una proporció notable de literatura de ficció, amb el propòsit de remarcar l'adequació de la literatura per a usos didàctics, tant com a font complementària d'informació com en el paper d'instrument d' acostament de la realitat del passat als alumnes.Entre les conclusions a què arriba aquesta tesi hi ha el fet que un tractament integrat de la guerra en els currícula de Ciències Socials afavoreix l'educació per la pau en el sentit que permet els alumnes d'enfrontar-se racionalment amb el tema i els ajuda a formar-se un criteri propi, necessari per a filtrar els missatges sovint bel.lígens i violents dels mitjans de comunicació massius, de manera que, probablement, serien més favorables a la solució no violenta dels conflictes. D'altra banda, una de les conclusions més evidents de l'anàlisi de la Primera Guerra Mundial són els inconvenients de la ignorància col.lectiva pel que fa a les qüestions militars: aquesta ignorància permet que els ciutadans comparteixin una visió imaginària de la guerra, de funestes conseqüències per a la col.lectivitat. / The aims of the dissertation "War and Strategical Thought: a Didactical Approach" are:1.- To prove that there is no war teaching in our Primary or Secondary Schools.2.- To demonstrate that analysing wars is an essential part of Social Sciences, and that their absence is irremediably detrimental to the scientific coherence of Social Sciences.3.- To demonstrate that integrating war analysis in Social Sciences curricula at every educational level is possible. Such the integration could contribute to improve Social Sciences curricula in relation to their contents and educative value.This dissertation is organized in two different parts: - First one has a general scope and deals with three matters: the absence of the war in the Social Sciences teaching, the convenience of introducing war in Social Sciences curricula and its advantages; finally, it makes the proposal of conceptual and chronological frames and didactical material which could be suitable to work with war in the classroom.- Second part offers an example of war treatment in a Social Sciences curriculum. The example is focused on First World War. Firstly, we adduce some information to the teacher.This information -military, social- is generally absent of our curricula. Secondly, some possible ways of organizing First World War teaching are offered to teachers. The foundations of this dissertation are bibliographical: Military History and literary fiction.

El 5 d’octubre de 1910 una revolució va derrocar la Monarquia, proclamant la República a Portugal. A Espanya el què passava al país veí era seguit amb interès, sobretot a partir de l’inici de la Gran Guerra, i de la participació de Portugal en la contesa en el bàndol dels aliats. La crisi econòmica i moral que comportà la guerra aflorà el militarisme en els dos països ibèrics. El 5 de desembre de 1917 Sidónio Pais donà un cop d’Estat a Portugal començant una dictadura que acabaria el 1918 amb el seu assassinat. Les Juntes Militars portugueses van aparèixer amb la pretensió d’ocupar el poder. A Espanya, les Juntes de Defensa creades el 1916 van tenir el seu moment àlgid durant la greu revolució de l’estiu de 1917. Les juntes d’un i altre país no tenen punts de connexió, llevat que representen la insatisfacció dels militars amb la situació política. / On October 5, 1910 a revolution overthrew the monarchy in Portugal and proclaimed the First Republic. The regime change was followed with great interest in Spain by what was happening in Portugal, in especially from the beginning of the Great War, and the Portugal’s participation on the allied side. The moral and economic crises brought by war bring militarism in both Iberian countries. On 5 December 1917 Sidonio Pais gave a Coup d’Etat starting a dictatorship that ended in 1918 with his murder. The Juntas Militares came with the aim of seizing power. In Spain, the Juntas de Defensa created in 1916 had its peak during the severe summer of 1917 revolution. The Juntas of both countries do not have connection points, unless the military was disappointed with the political situation.