Desde la introducción del visón americano en Europa, esta especie se ha convertido en un problema ecológico que implica la necesidad de su control. Existen varios métodos de control; sin embargo, actualmente, la opción más práctica y factible de control es el trampeo, combinado con la monitorización de las poblaciones para conocer su estado y dinámica poblacional. De ahí, que el objetivo principal de este estudio es proporcionar estrategias eficaces para el control de la población en Cataluña. Los resultados obtenidos mostraron la capacidad de adaptación y de dispersión del visón americano en ambientes mediterráneos. Basándose en estos resultados se obtuvieron las siguientes conclusiones:1. La población invasora de visón americano estudiada está perfectamente aclimatada y adaptada al área de estudio. 2. Las diferencias morfológicas de la población estudiada respecto a otras poblaciones y el menor dimorfismo sexual se explican por un posible efecto "cuello de botella" y por la falta de separación de nicho trófico como consecuencia de la aclimatación y adaptación de la población al área de introducción donde las presas disponibles son básicamente de pequeño tamaño.3. Una cualidad esencial para esta capacidad de aclimatación es su carácter generalista y oportunista, el cual le permite depredar sobre las presas disponibles en el medio. La abundancia del cangrejo de río americano posiblemente ha contribuido a esta rápida aclimatación y expansión, aportando la energía suficiente para su supervivencia y reproducción.4. La elevada disponibilidad de presas, permite a los individuos de la población presentar tamaños territoriales menores y mayores densidades poblacionales a lo esperado según los resultados obtenidos en otras poblaciones de la especie. 5. El menor porcentaje de actividad nocturna que manifiesta el visón americano en la zona de estudio, respecto a otras poblaciones de la especie puede ser una consecuencia de que la mayoría de sus presas en el área de estudio son fundamentalmente nocturnas.Desde un punto de vista aplicado y compilando la información obtenida en el presente estudio se aconseja que las campañas de descaste se planifiquen siguiendo las siguientes instrucciones:6. Para efectuar los descastes las trampas se deben colocar en ambas orillas del río, a una distancia entre sí máxima igual a la media del tamaño del área vital de los individuos de la zona, dado que son los puntos con mayor capturabilidad. En áreas con características similares a la del área de estudio sería una distancia de aproximadamente 200 m.7. La colocación de las trampas debe priorizar puntos con mayor probabilidad de selección por parte de los individuos; es decir, próxima o entre la vegetación helofítica y evitando puntos con elevada presencia de actividad humana. En áreas sin vegetación helofítica se recomienda que se coloquen en aquellos puntos que puedan ser refugio para el animal.8. Las trampas se han de colocar durante el día y ser revisadas por la mañana, ya que la mayor actividad de desplazamiento de los individuos y por tanto la mayor probabilidad de captura, es por la noche.9. Las campañas de control y de descaste se han de realizar por toda la extensión de la población, si bien se aconseja que se centren fundamentalmente en los límites de la distribución de la especie y en áreas claves como parques naturales y áreas de interés especial (en términos de gestión y conservación de áreas de especial interés). En ambos casos, el descaste se ha de realizar ampliando los límites de la zona una distancia entre 10-40 kilómetros.10. Para la realización de prospecciones con el fin de observar la presencia y distribución del visón americano se puede seguir la metodología empleada para las prospecciones de nutria, con transectos de 600 m, ampliándolos a 900 m en los meses de marzo y abril. / Since the introduction of the American mink in Europe, this species has become in an ecological problem than implies the need of its control. There are different methods of control; however, nowadays, trapping is the most practical and feasible. The main target of this study is to provide efficient strategies for the control of the Catalonina population.Obtained results showed the capacity of the population to adapt and spread in Mediterranean environments. On the basis of these results the following conclusions were obtained:1. The invasive American mink population studied is perfectly acclimatized and adapted to the study area.2. Morphological differences of the studied population in comparison with other populations and the lower sexual dimorphism can be explained by an "bottleneck effect" and by the lack of trophic niche as a consequence of the acclimatization and adaptation of the population to the area of introduction where the available preys are mainly of small size.3. The generalist and opportunist character of the species allow the individuals to prey on the available preys in the area. The high levels of American crayfish have probably contributed to the fast acclimatization and spread, by providing the energy needed for the mink's survival and reproduction.4. The high availability of preys, allows having smaller home range and higher population densities in comparison with other population of the species.5. The lower percentage of nocturnal activity of the individuals in the studied population is a consequence of the nocturnal activity of its preys.From a practical point of view and following the obtained results, this study advises to plan the trapping campaigns using the instructions bellow:6. Traps should be placed in both riversides, with a maximum distance equal to the mean core area size of the individuals to maximize capturability. In areas similar to the studied area this distance is 200 m approximately.7. Traps should be placed in spots of higher probability of selection by the individuals: helophytic vegetation and low human activity. In areas with no helophytic vegetation traps should be placed in spots that can offer a shelter to the individual.8. Traps should be placed during the day and checked every morning since the highest activity with locomotion occurs at night, and therefore, the probability of capturability is higher at night.9. Trapping campaigns should be done all over the population extension, although it is advised to increase the effort on the limits of the population distribution and special areas as natural parks and areas of special interest. In both cases trapping should in a range of 10.40 km from the limits of the area. 10. American mink surveys to detect its presence and distribution, can be done following the methodology used on otter surveys with 600 m transects, and 900 m in March and April.

L'Estany de Banyoles, sistema peculiar tant des del punt de vista de la seva formació geològica com de les seves característiques limnològiques, conté actualment una comunitat de peixos profundament modificada respecte de la comunitat original. La perca americana (Micropterus salmoides), introduïda a finals dels anys seixanta del segle XX, és avui una de les espècies dominants en aquesta comunitat, i ocupa sobretot l'hàbitat litoral de l'Estany. Es tracta d'una espècie molt ben estudiada a Nord Amèrica des de diverses disciplines de la biologia i des de fa diverses dècades, cosa que ha comportat que actualment es disposi d'un gran volum d'informació sobre ella. Amb tot, fora del seu continent d'origen ha rebut poca atenció, malgrat l'amplia expansió que ha experimentat arreu del món. En aquesta tesi doctoral s'han abordat, amb un enfocament descriptiu, aspectes fins ara desconeguts per a l'espècie a l'Estany de Banyoles, a la península ibèrica i fins i tot a Europa. Concretament, se n'ha analitzat la condició, el creixement i la demografia, així com les seves variacions temporals. Amb aquesta finalitat, s'ha dissenyat un mostreig composat de deu campanyes de pesca intensives més alguns petits mostrejos addicionals intercalats, mostreig que s'ha allargat des del juliol del 1997 i fins el novembre del 1999. La captura dels exemplars s'ha realitzat mitjançant una tècnica de pesca elèctrica amb una embarcació posada a punt expressament per a aquest estudi, la qual s'ha mostrat considerablement eficient malgrat les dificultats que ofereix el medi. S'ha realitzat un mostreig de marcatge-recaptura basat en la mutilació d'aletes i, en alguns casos, en el marcatge amb pintura acrílica. Només en la darrera campanya (novembre del 1999) s'ha sacrificat una part important de les captures a fi de retirar-ne els otòlits per a la determinació de l'edat. Pel que fa a l'anàlisi de les dades, s'ha aplicat un ampli ventall de mètodes i models per a cada un dels aspectes estudiats, a fi de contrastar-ne els resultats i validar-ne la seva fiabilitat. En el cas de la condició, s'han aplicat mètodes d'anàlisi de la covariància (ANCOVA) i altres mètodes anàlegs, així com, paral·lelament, regressions i anàlisis derivades a partir de la relació longitud-pes. En l'estudi del creixement, s'han realitzat ajustaments de diversos models mitjançant regressions sobre dades de mida a l'edat i sobre dades d'increments de mida observats per interval de temps. També s'han aplicat anàlisis de freqüències de longitud, i, finalment, s'han aplicat mètodes de retrocàlcul a partir dels increments anuals del radi observats en els otòlits. Finalment, en el cas de l'estudi de la demografia, s'han aplicat models de marcatge-recaptura per a l'estimació de la grandària poblacional i de la supervivència, i, a més, s'han ajustat diversos models continus de supervivència sobre aquestes estimacions prèvies. També s'han estimat les capturabilitats associades a la nova tècnica de captura. Per una altra banda, s'ha implementat i realitzat un mostreig sobre la població de pescadors esportius de l'Estany encarat a determinar, bàsicament, la pressió de pesca a què es veu sotmesa l'espècie.Els resultats mostren sobretot una alta estabilitat interanual en tots els aspectes estudiats, que s'explica per l'estabilitat ambiental que, al seu torn, és característica d'aquest ecosistema lacustre. Això reverteix en una longevitat màxima observada que iguala la màxima descrita a la literatura per a l'espècie. Alhora, també s'han descrit fortes oscil·lacions estacionals tant en la condició, com en el creixement, com també en la supervivència, les quals, però, presenten certes diferències en la seva temporalitat, cosa que indica una certa diferenciació en els factors que les regulen. / Banyoles Lake is a peculiar system because its geological origin (karstic lake) and its limnological characteristics. At present day, this lake contains a fish community completely transformed respect of the original community. Largemouth bass (Micropterus salmoides), introduced during the sixties of the XX century, is now one of the dominant species in this community, and it occupies mainly the littoral habitat of the lake. This species has been profusely studied in North America from several disciplines of biology and from several decades ago. So, now there is a big amount of published information about largemouth bass, although introduced populations in other continents have received little attention in spite of his wide expansion around the world.In this work some aspects of the species, till now not well-known for the lake Banyoles population and even for the rest of the Iberian populations and many of the European populations, have been approached with a descriptive focus. Concretely, condition, growth and demography have been analyzed, as well as its temporal variations. With this aim, it has been designed a survey with ten intensive campaigns and some other little additional campaigns. This survey began on July of 1997 and it lasted till November of 1999. Capture was made with a boat electrofishing system specially implemented for this study. This capture technique has proved to be very efficient despite the difficulties of this particular ecosystem. It has been developed a mark-recapture survey based on fin mutilation, and, in some cases, on the use of acrylic dyes for marking. Only in the the last campaign (November of 1999) an important part other capture was sacrificed, in order to extract otholits for age determination. A wide variety of methods and models have been applied for the data analysis, and for each of the aspects studied, in order to contrast the results and validate its reliability. In the case of the condition, the analysis has been conduced with ANCOVA and related methods, as well as regression and related analysis over length-weight data. In the study of growth, several models have been fit at length at age data and at observed length increments. Analysis of length frequencies and backcalculations has also been used. Finally, for the demography description, total abundance and survival have been derived from the mark-recapture models, and after that several continuous survival models have been fit over these previous estimates. Capturabilities related to the new capture technique have been obtained, too. On the other hand, a survey based on anglers interviews has been implemented in order to determinate the fishing mortality for this population. The results show a high interannual stability of all the studied aspects, explained by the ambient stability that is typical of this lake ecosystem. That reverts in a high observed longevity that equal the maximum longevity published for the species. At the same time, strong seasonal fluctuations have been described, in the condition, the growth and the demography. But, these fluctuations have different temporal position along the annual calendar, suggesting that there is a differentiation between their regulatory factors.