Introducció:L'etiologia de les escoliosis idiopàtiques (EI) i els factors relacionats amb la progressió de la corba són insuficientment coneguts. Els objectius del present treball foren: 1) Estudiar la relació entre la velocitat de creixement de la talla i la velocitat de creixement de l'angle, 2) demostrar que l'estabilització del creixement de l'angle té lloc al mateix temps que l'estabilització del creixement de la talla, 3) demostrar que la relació entre la talla i l'angle es modifica pel tractament i l'evolutivitat de la corba, i 4) avaluar la utilitat del signe de Risser com a factor predictiu en les EI de l'adolescent.Pacients i mètode:Estudi retrospectiu d'una cohort de 132 noies que complien els criteris d'inclusió: EI de l'adolescent, angle de Cobb ≥10º, data de menarquia coneguda, seguiment mínim de 2 anys en controls semestrals. Les principals variables recollides foren: talla i angle per a calcular les velocitats de creixement de talla i d'angle, progressió de ≥4º/any, tipus de tractament i signe de Risser. Els increments de talla i d'angle al llarg del període d'estudi es van ajustar segons diferents models de regressió curvilínia. Es considerava que el creixement s'estabilitzava quan el pendent, calculat entre dos punts de temps consecutius, canviava de signe o s'apropava a 0. Els coeficients de correlació entre la talla i l'angle per a mesures repetides es van estimar intra i intersubjectes. Resultats:L'edat mitjana de diagnòstic i de menarquia fou de 11.6 (DE 2.47) i 12.8 (DE 1.18) anys, respectivament. El pic de velocitat de la talla tenia lloc 1 any abans de la menarquia en tota la mostra. El pic de creixement de l'angle s'observava només en les corbes progressives 1 any pre-menarquia. La funció cúbica fou la que millor ajustava els valors de la talla (R2=0.329) i el pendent canviava de signe un any post-menarquia. La funció potència fou la millor per a l'angle (R2=0.038), essent el pendent proper a 0 al voltant de la menarquia. Al comparar la talla mitjana en cada període amb la del període immediatament anterior, s'aprecien diferències estadísticament significatives fins els 2.5-3 anys post-menarquia, tot i que després del primer any les diferències foren clínicament irrellevants. Respecte als valors mitjans d'angle, les diferències foren significatives en els mesos previs a la menarquia. El signe de Risser quan es produeix el pic de màxima velocitat de creixement fou 0 en el 91.5% dels casos; en el moment de la menarquia fou de 0 en el 52.9%; un any post-menarquia fou 0 en només el 2.1% de les noies, presentant valors d'un rang de 1 a 4 en percentatges diversos.Conclusions:1. L'evolució no lineal de l'angle va impedir utilitzar la velocitat de creixement d'aquest en l'estudi de la progressió de les EI. De tota manera, s'aprecia una relació estadísticament significativa entre els valors absoluts de talla i angle, essent més forta en el grup de nenes tractades amb observació, i no sotmeses a la inferència de l'ortesi. 2. Es demostra que el creixement tendeix a l'estabilització un any després de la menarquia per als valors de la talla i al voltant de la menarquia per als valors de l'angle.3. Hi ha un creixement estadísticament significatiu fins als 2.5 anys post-menarquia per a les noies amb observació i en els 6 mesos abans a la menarquia per a les noies tractades amb ortesi i/o amb corbes progressives. 4. Un signe de Risser de 0 informa d'una alta probabilitat de progressió potencial de la corba, però altres estadiatges del Risser no són d'utilitat per a determinar el final del creixement de la talla i de la corba. / Background:Ethiology of idiopathic scoliosis (IS) still remains inadequately known, as well as factors related to curve progression. It is commonly accepted that a relation between curve progression and growth exists, but there is a lack of prospective studies on this matter in the medical literature. Main objectives of the present study were: 1) To study the relation between height growth velocity (HGV) and angle growth velocity (AGV) in IS, 2) to demonstrate that angle growth stabilisation occurs at the same time that height growth stabilisation, 3) to demonstrate that the relation between height and angle is modified by treatment type and curve progression and 4) to assess utility of Risser sign as a progression predictor in adolescent IS.Patients and methods:Retrospective study of a cohort of 132 girls who met the inclusion criteria: Adolescent IS, Cobb angle ≥10º, menarche date known, follow-up of at least 2 years in 6 months controls. Main variables collected were height and Cobb angle to calculate HGV and AGV, progression ≥4º/year, treatment (observation or bracing) and Risser sign. Several curvilinear regression models adjusted height and angle changes over time. The slope between each consecutive time points (first derivative function) was calculated. Growth was considered stabilised when slope changed its sign or was negligible. Height and Cobb angle correlation coefficients for repeated measures were estimated within subjects. Results:Mean diagnosis and menarche age were 11.6 (SD 2.47) and 12.8 (SD 1.18) years, respectively. Peak height velocity occurred 1 year before menarche in progressive and no-progressive groups. However, angle growth peak was observed only in progressive curves, and occurred 1 year before menarche as well. Cubic was the best function for height (R2=0.329) and slope changed sign at one year post-menarche. Power function was the best for Cobb angle, but with a small adjustment (R2=0.038), slope was negligible around menarche time. When comparing mean heights values in every period with the previous ones, we observed statistically significant differences till 2.5-3 years post-menarche, although after the first year differences were clinically irrelevant. As to mean angles, differences were significant since 1 year pre-menarche to menarche. Risser at time of maximal progression risk (1 year pre-menarche) was 0 in 91.5% cases; at menarche (angle stabilisation) was 0 in 52.9%; at 1 year post-menarche (height stabilisation) was 0 in only 2.1% girls, with values ranging 1 to 4 in different percentages.Conclusions:1. The lack of a linear evolution of angle did not afford to find a correlation between HGB and AGV. Nevertheless, it exists a statistically significant relation between height and angle absolute values that is stronger in the group of girls managed only with observation, not interfered by orthosis effect. 2. The mathematical model used demonstrates that growth tends to stabilisation at one year after menarche (for height values) and around menarche date (for angle values).3. There is a statistically significant growth till 2.5 years after menarche in girls managed with observation and in the 6 months previous to menarche in girls managed with brace and/or progressive curves.4. A Risser sign of 0 informs of a high probability of potential curve progression, but other Risser stages are not useful to determine the end of height and curve growth.

No description available.

1.- INTRODUCTION Intrauterine growth restriction (IUGR) due to placental insufficiency affects 5-10% of all pregnancies. This condition is a risk factor for brain damage after birth and cognitive disorders later in childhood. The pathophysiological pathways leading to adverse neurodevelopmental outcome remain poorly understood. The use of animal models is essential to advance in the understanding of brain injury in IUGR. 2.- OBJECTIVE To develop a suitable experimental model of IUGR in fetal rabbits, in order to conduct a detailed description of the neurostructural brain abnormalities associated with this disease and their neurobehavioral correlates. 3.- MATERIAL AND METHODS P1: Comparison of two experimental models of IUGR: undernutrition versus selective ligature of uteroplacental vessels Prenatal induction of IUGR at 25D by means of a surgical protocol or hiponutirtion. Comparison of neonatal biometries, mortality and hemodynamic changes. P2: Evaluation of different timings and severity of the intervention Prenatal induction of IUGR at 21/25D by means of a surgical protocol (two proportion of ligature (20-30%(mild) or 40-50%(severe)). Comparison of neonatal biometries, mortality and histological brain changes. P3: Anatomical patterns of brain reorganization induced by IUGR and neurobehavioral correlates. Prenatal induction of IUGR at 25D by means of a surgical protocol. Comparison of neurobehaviour and diffusion related parameters obtained by MRI. 4.- RESULTS P1: Comparison of two experimental models of IUGR: undernutrition versus. selective ligature of uteroplacental vessels Fetal mortality rate in control and undernutrition did not show any difference. On the contrary, the ligature group showed a significantly higher mortality rate. (14.3 vs 5.0 vs 54.2%,p<0,001). Neonatal biometries decreased significantly across the experimental groups. Only ligature group showed significant changes in hemodynamic parameters when compared with control. P2: Efectes del moment i la severitat de la lligadura selectiva There was a linear increase in mortality rates across the experimental groups when ordered by gestational age and severity (Linear-by-linear p<0.001). Neonatal biometries showed a significant linear decrease across the experimental groups at 21D and 25D. Finally, markers of brain damage showed a regional patterns according to severity and onset of IUGR. P3: Anatomical patterns of brain reorganization induced by IUGR and neurobehavioral correlates. Growth restricted pups showed poorer results in all parameters. When VBA analysis was applied, statistically significant differences were found in FA distribution between cases and controls in multiple structures that were correlated with most of neurobehavioral domains. 5.- CONCLUSIONS Selective ligature of uteroplacental vessels in the pregnant rabbit reproduces more closely the features of human IUGR than models based on maternal undernutrition. The gestational age and the proportion of vessels ligated produces gradual changes in mortality and biometrical restriction and different patterns of histological changes in the fetal rabbit brain. Finally, IUGR results in a complex regional pattern of neurostructural differences that correlate with specific neurobehavioral changes in neonatal life. / 1) INTRODUCCIÓ La restricció del creixement intrauterí (RCIU) secundaria a la insuficiència placentària afecta un 5-10% de tots els embarassos. Aquesta condició es considera un factor de risc important per el dany cerebral neonatal i els problemes cognitius en la infantesa. El coneixement de les vies fisiopatològiques que condueixen a aquest mal resultat és limitat i per aquest motiu, l’ús dels models animals es essencial per avançar en aquest coneixement. 2) OBJECTIU Desenvolupar un model experimental de RCIU adequat per tal de realitzar una descripció detallada dels canvis estructural cerebrals mitjançant ressonància magnètica i de la seva correlació amb els canvis neuroconductuals. 3) MATERIAL I METODES P1: Model experimental de RCIU: hiponutrició vs lligadura selectiva Conills New-Zealand als 25D de gestació es van incloure en un protocol quirúrgic (lligadura 40-50%) o protocol d’hiponutrició (reducció 70% dieta normal) obtenint 3 grups: a. Fetus RCIU (quirúrgic) b. Fetus RCIU (d’hiponutrició) c. Controls En tot ells es va realitzar la inducció prenatal de RCIU als 25D (quirúrgic/hiponutrició), avaluació ecogràfica prenatal, cesària als 30D de gestació i posterior sacrifici i recol•lecció de mostres P2: Efectes del moment i la severitat de la lligadura selectiva Conills New-Zealand als 21D i 25D de gestació es van incloure en un protocol quirúrgic amb dos graus de restricció (20-30% (lleu) i 40-50% (severa)) obtenint 6 grups: a. Controls 21D b. Fetus RCIU: 21D lleu c. Fetus RCIU: 21D sever d. Fetus RCIU: 25D lleu e. Fetus RCIU: 25D sever f. Controls En tot ells es va realitzar la inducció prenatal de RCIU als 21/25D de gestació (lleu/severa), cesària als 30D, recol•lecció de mostres, tinció S100β i Ki-67 i quantificació de cèl•lules positives. P3: Efectes en la funció i la estructura cerebral de la RCIU en el període neonatal Conills New-Zealand als 25D de gestació es van incloure en un protocol quirúrgic (lligadura 40-50%) obtenint 2 grups: a. Fetus RCIU b. Controls En tot ells es va realitzar la inducció prenatal de RCIU als 25D, cesària als 30D, avaluació neurològica neonatal, sacrifici i recol•lecció de mostres, adquisició de ressonància magnètica i anàlisis dels paràmetres de difusió. 4) RESULTATS P1: Model experimental de RCIU: hiponutrició vs lligadura selectiva La taxa de mortalitat fetal en el grup control d’hiponutrició no va mostrar cap diferència. Per contra, el grup de lligadura va mostrar una taxa de mortalitat significativament més gran (14.3 vs 5.0 vs 54.2%,p<0,001). Les biometries neonatals es van presentar una reducció significativa entre els grups experimentals. La funció cardíaca van presentar un canvi progressiu a través dels grups d’estudi, essent només significatius en el grup de lligadura. P2: Efectes del moment i la severitat de la lligadura selectiva Existeix un augment progressiu i lineal a través dels grups d’estudi de la taxa de mortalitat (p lineal <0,001). Totes les biometries fetal van presentar un descens progressiu i lineal a través del grups d’estudi, tant als 21 com als 25 dies. Els marcadors de dany cerebral van mostrar un partó regional diferent en funció de la gravetat i el moment la RCIU. P3: Efectes en la funció i la estructura cerebral de la RCIU en el període neonatal El grup de RCIU va mostrar pitjors resultats en tots els paràmetres, essent els canvis significatius en els reflexes, tó, locomoció, moviment lineal, distància de pas, reflex a l'alimentació i resposta olfactòria. Mitjançant VBA, es van trobar valors de FA significativament diferents entre casos i controls en varies estructures que també van presentar correlacions tant positives com negatives amb diferents dominis de la neurofunció. 5) CONCLUSIONS La lligadura selectiva dels vasos úter-placentaris reprodueix molt millor els canvis cardiovasculars observats en la RCIU en comparació amb el model d’hiponutrició resultant en un model gradual de la restricció del creixement que produeix diferents patrons de canvis histològics en el cervell fetal. Finalment, la RCIU s'associa a un patró complex de reorganització cerebral que està present en el període neonatal produint alteracions en la funció que es correlacionen amb canvis en la estructura

La Diabetis Mellitus tipus 1 i tipus 2 es caracteritzen pel desenvolupament d'hiperglucèmia, la qual apareix com a conseqüència d'una disminució de la massa de cèl.lula ß i/o d'una pèrdua de funció dels illots. Així doncs, és necessari conèixer els mecanismes implicats en el creixement i la funció del pàncrees endocrí pel seu tractament.Es va demostrar que l'expressió del factor de creixement IGF-I a les cèl·lules ß de ratolins transgènics (RIP-I/IGF-I) era capaç de contrarrestar la hiperglucèmia diabètica i recuperar la massa de cèl.lula ß, després de la inducció de diabetis experimental (George, 2002). En la part I d'aquest treball, vam estudiar els mecanismes mitjançant els quals l'IGF-I era capaç d'induir aquesta recuperació. Els ratolins transgènics IGF-I tractats amb estreptozotocina (STZ) presentaven un increment en la taxa de replicació de les cèl.lules ß. Aquest augment no es donava en els animals IGF-I sense tractar. Això indicava que la regeneració es donava per una proliferació de les cèl.lules ß i, que s'activava principalment després de la inducció d'un dany. En els illots d'animals transgènics IGF-I, es va observar un increment en Cdk-4 (que activa el cicle cel.lular) i una disminució de l'inhibidor p27, suggerint una predisposició a replicar. No obstant, també es va observar un increment de l'expressió de p21, i uns nivells de ciclina D1 (reguladora de Cdk-4) similars als dels illots controls. D'aquesta manera, les cèl.lules ß dels ratolins transgènics IGF-I evitaven una sobreproliferació. Per contra, després del tractament amb STZ, els nivells de p21 disminuïen i els de ciclina D1 augmentaven, induïnt una major taxa de proliferació de les cèl.lules ß. Així doncs, això suggereix que IGF-I podria utilitzar-se com una teràpia per la regeneració del pàncrees endocrí. Per a la reversió de la Diabetis, a més de la regeneració de la massa de cèl.lula ß, és necessari una correcta funció. Recentment, s'ha descrit que la matriu extracel.lular de l'endoteli vascular dels illots promou l'expressió d'insulina i la proliferació de les cèl.lules ß (Nikolova, 2006) i que la microcirculació dels illots controla la secreció d'insulina (Ballian, 2007). Així doncs, en la part II es va estudiar el paper del factor pro-angiogènic VEGF i de l'endoteli en la funcionalitat del pàncrees endocrí i en la regulació de la massa de cèl.lula ß. Amb aquest objectiu, es van generar ratolins transgènics que sobreexpressaven VEGF a les cèl.lules ß (RIP-I/VEGF). Es van obtenir dues línies amb diferent nivell d'expressió del transgén: Tg VEGF 1, amb una elevada expressió i, Tg VEGF 2, amb una expressió més moderada. Els animals transgènics d'ambdues línies presentaven illots desorganitzats amb un increment en la vascularització i un engruixement de la membrana basal, però la massa de cèl.lula ß, i l'homeòstasi de la glucosa no es modificaven. No obstant, amb l'edat, els animals Tg VEGF 1, esdevenien intolerants a la glucosa i, posteriorment, diabètics oberts. El pàncrees endocrí d'aquests ratolins Tg VEGF 1 mostrava un increment en l'expressió de diverses citoquines i una infiltració de macròfags, que portava a la destrucció dels illots pancreàtics. Per la seva banda, els ratolins Tg VEGF 2 desenvolupaven, amb l'edat, una disminució en la secreció d'insulina, sense arribar a desenvolupar diabetis oberta. Els illots d'aquests animals mostraven una lleu infiltració de macròfags i un increment en la producció de citoquines pro-inflamatòries. Per tant, la sobreproducció de VEGF i l'increment en la vascularització dels illots no milloraven ni la viabilitat ni la funcionalitat dels illots. Contràriament, portaven, a llarg termini, a una inflamació crònica del pàncrees endocrí i a alteracions en la cèl.lula ß, induint intolerància a la glucosa i, fins i tot, diabetis oberta. / Both type 1 and type 2 diabetes are considered the most common metabolic disease, which is characterized by the development of hyperglycemia. Higher blood glucose levels are due to a decreased function and/or beta cell mass. That's why restoring a beta cell mass which colud be able to mantain normal blood glucose levels is one of the most important challanges in Regenerative Medicine for Diabetes treatment. Thus, it is necessary to further know mechanisms involved in endocrine pancreas growth and function.Transgenic mice that overexpress IGF-I in beta cells (RIP-I/IGF-I) showed that this growth factor is able to normalize blood glucose levels and restore beta cell mass after induction of diabetes (using STZ treatment) (George, 2002 and, Casellas, 2006). These results suggest that IGF-I could be a key gene for diabetes treatment. Thus, in part I of this work, we studied the putative mechanisms by which IGF-I can regenerate beta cell mass in these mice. STZ-treated transgenic mice presented an increased beta-cell replication comparing to STZ-treated wild-type and to healthy wild-type and transgenic mice. This fact suggested that regeneration of endocrine pancreas could be mainly due to beta-cell proliferation.Islets from transgenic mice showed increased levels of Cdk4 protein (a cell cyle activator) and decreased expression of p27 (a cell cycle inhibitor). However, in parallel, these islets showed increased expresion of p21 (an inhibitor) and normal levels of cyclin D1 (Cdk4 activator). Beta cells from IGF-I-transgenic animals had an equilibrium and did not show an enhanced replication rate. Nevertheless, after STZ treatment, p21 mRNA levels decreased and cyclin D1 expression increased. Consequently, cell cycle machinery could be activated. This would be consistent with increased beta cell proliferation rate in transgenic animals after STZ treatment. Thus, our study suggested that IGF-I could restore beta cell mass by inducing beta cell proliferation. To reverse Diabetes it is necessary not only to restore beta cell mass, but beta cell function as well. Extracellular matrix (ECM) and islet endothelium promote insulin gene expression and beta cell proliferation (Nikolova, 2006). Moreover, islet vascularization controls insulin secretion (Ballian, 2007). Thus, in the part II of this work, we studied the role of the angiogenic factor VEGF in the function of endocrine pancreas and in the control of beta cell mass. To this end, we generated transgenic mice that overexpressed VEGF in beta cells (RIP-I/VEGF). Two different lines were obtained: Tg VEGF 1 (with high levels of VEGF expression) and Tg VEGF 2 (with lower expression levels). Both lines showed disorganized islets with increased vascularization. No differences in glucose homeostasis and in beta cell mass were found. However, Tg VEGF 1 mice firstly developed glucose intolerance and finally became overt diabetic with age. Endocrine pancreas of these mice showed increased expression of proimflamatory cytoquines and macrophage infiltration and higly reduced beta cell mass. On the other hand, Tg VEGF 2 mice showed decreased insulina secretion with age, but never developed overt diabetes. Islets from Tg VEGF 2 mice showed cytoquine production and macrophage infiltration, but they were lower than in Tg VEGF 1 mice.Thus, VEGF overexpression and increased vascularization in islets did not improved beta cell survival and function. But, long-term overexpression of VEGF induced an inflamatory process that decreased insulin secretion and even could induced beta cell loss and overt diabetes.

En l'estudi de restes osteològiques, l'os coxal és un element important tant per a la determinació sexual com per a l'estimació de l'edat. Malgrat l'existència d'una extensa bibliografia no sempre els problemes metodològics han estat ben resolts, sobretot en els coxals infantils. El problema rau principalment en la manca d'un estudi dels canvis que tenen lloc en els elements del coxal durant el creixement. Els estudis de creixement a partir de material osteològic resulten difícils de realitzar a causa de la dificultat de comparació de les mesures infantils amb les adultes. No obstant, aquest problema és de fàcil solució si és té la localització precisa del punt acetabular com a punt de referència a totes les edats. A partir de 327 individus d'edats compreses entre el naixement i els 97 anys, pertanyents a quatre col·leccions europees, es planteja la localització exacta del punt acetabular mitjançant una anàlisi morfològica, i l'estudi del comportament del creixement de 25 variables mètriques, comparables entre adults i subadults, mitjançant la regressió polinòmica. El punt acetabular en els coxals immadurs està clarament representat pel punt d'unió en la fossa acetabular i per les línies de fusió de cada element del coxal. En els ossos coxals adults s'observa que la fossa acetabular té forma de trèvol. La comparació de la morfologia acetabular dels coxals immadurs amb els coxals madurs suggereix que el punt acetabular dels coxals adults està sempre representat per la indentació entre el lòbul superior i l'anterior de la fossa acetabular. Malgrat l'ampli espectre de temps i la diversitat genètica de la mostra, sempre ha estat possible la localització del punt acetabular, no observant-se variabilitat ni intra ni inter observador. A diferència dels mètodes clàssics la variabilitat observada en la fossa acetabular és causada per la variabilitat del mateix punt acetabular. Aquest mètode resulta d'aplicació simple i permet realitzar estudis del coxal amb variables amb major sentit anatòmic i comparables tant entre els individus infantils i adults d'una mateixa població com entre poblacions diferents. Per aquesta raó aquest punt, el punt acetabular anatòmic és el punt que s'utilitza en el nostre estudi mètric. En l'estudi mètric s'observa que les quatre sèries estudiades tenen unes dimensions corporals semblants i les diferències principals no estan en la robustesa sinó en les proporcions pèlviques de la sèrie britànica respecte a les ibèriques. La mostra presenta un desenvolupament semblant al de la població actual d'Europa occidental. Les edats d'inici del brot puberal i de maduresa acetabular (edat d'unió dels elements acetabulars) entren dins els intervals d'edat que es consideren normals per a la població actual. Per altra banda, el comportament de les corbes de creixement de les mesures analitzades és molt igual al trobat en mesures semblants o relacionades a les d'aquest estudi en població actual. Les variables verticals presenten un comportament lineal amb una taxa de creixement constant i les variables horitzontals presenten un alentiment del creixement abans del brot puberal. S'ha evidenciat creixement en el coxal fins als 25 anys aproximadament, en la longitud del pubis, l'amplada de l'escotadura ciàtica, l'índex isquiopúbic i l'índex de l'escotadura ciàtica en els dos sexes, i en la longitud de l'isqui en el sexe masculí. Aquest creixement és difícil atribuir-lo a una maduració retardada de les sèries analitzades perquè, com s'ha vist anteriorment, el desenvolupament d'aquestes sèries és comparable al de la població actual. Aquest fet permet afirmar que el creixement de la longitud del pubis i l'amplada escotadura cotilociàtica en els dos sexes i la longitud de l'isqui en la sèrie masculina dura fins al voltant dels 25 anys. Per altra banda, també s'ha observat l'increment amb l'edat, en els dos sexes, de l'amplada cotilociàtica, l'altura del coxal, l'amplada de l'ili i la disminució de l'amplada de l'escotadura ciàtica i l'índex cotilociàtic. Aquestes variacions són causades pel creixement en gruix de l'os a causa de l'aposició en el periosti. En l'anàlisi de les diferències sexuals no s'observa dimorfisme sexual durant els 9 primers anys de vida, excepte en l'índex isquiopúbic que ha resultat significatiu entre els 0 i 5 anys. Malgrat només es trobin diferències sexuals en l'índex isquiopúbic, també resulten interessants durant els primers 9 anys de vida la resta d'índexs analitzats. També semblen tenir possibilitats les variables absolutes relacionades amb el diàmetre acetabular, però fan falta més dades per a poder-ho confirmar. Les variables més significatives en la discriminació sexual del coxal adult: longitud de l'isqui, amplada cotilociàtica, altura del coxal, índex del coxal, diàmetre acetabular, i les variables relacionades amb el diàmetre acetabular proposades en aquest treball. L'amplada cotilociàtica i l'altura del coxal i els índexs analitzats no són recomanables per a l'estudi del creixement del coxal ni per a la determinació de l'edat a causa de la gran dispersió. Les variables recomanables per l'estimació de l'edat són la longitud de l'isqui, l'amplada de l'ili, la longitud de l'ili. De totes elles la més interessant és la longitud de l'isqui, pel fet de tenir l'expressió matemàtica més senzilla, una funció de primer grau. La relació de l'edat i la longitud de l'isqui es manté en la funció inversa, cosa que fa molt fàcil el càlcul de l'edat. També és interessant per la manca de diferències sexuals durant tota l'etapa de creixement. / In the analysis of osteological remains, the coxal bone is an important element for both sexual determination and age at death estimation. In spite of the extensive bibliography about these topics, there are some methodological problems specifically in the subadult coxal. This is due to the lack of a study about the coxal changes during growth from osteological material. This kind of studies are difficult because the subadult measures are not comparable with adult measures. However, this problem will be easy resolved using the acetabular point as a reference point between adults and subadults. For this reason the aim of this work is to provide the location of the acetabular point based on a morphological study, and to analyse the growth of 25 metrical variables which are comparable between adults and subadults based on polynomial regression. The material used was 327 individuals age ranging from new-borns to 97 years and belonging to four European collections with sex and age known.The acetabular point in immature coxal bones is clearly represented by the point of fusion lines for each bony element of the coxal bone at the acetabular fossa level. In the adult coxal bones, the acetabular fossa has an irregular clover-leaf shape and, the superior lobe is smaller than the anterior and posterior lobes. The cross-sectional analysis of the acetabular morphology suggests that the acetabular point in adult coxal bones is always represented by the indentation between the superior and the anterior lobe of the acetabular fossa. In the metrical study of the present work, in spite of some differences in the pelvic proportions between the Britannic population respect Iberian ones No differences statistically significant in corporal size are found. The development of the analysed sample is like the contemporary European population. The start of the puberal growth spurt and the acetabular maturity (age of fusion of the three acetabular elements) are into the normal ranges for the contemporary population. On the other hand, the behaviour of the growth curves from the analysed variables in the present study is similar to the curves obtained for similar or relating measures in the actual population. The vertical variables have a lineal behaviour with a constant growth tax. The horizontal variables have a no constant growth tax, they present a decreasing tax before the start of the puberal growth spurt. The present study shows growth into the coxal until 25 years of age approximately, specifically in the pubic length, sciatic notch width, ischium-pubic index, sciatic notch index in both sexes, and the ischium length in the masculine sex. We can not attribute this growth to the delay in the maturation of the analysed series because, as previously previously, the development of the series are similar to the contemporary European population. This permits us to affirm that the growth into the pubic length, the sciatic notch width in both sexes and the ischium length in masculine sexe is until 25 years approximately. In the other hand, we can also observe increase of the cotylosciatic width, coxal height and ilium width and the decrease of the sciatic notch in both sexes related with ages. This variations are caused for the apposition on the periostium. With respect the sexual differences we did not observe significative differences after 10 years old, with the exception at the ischium-pubic index between 0 to 5 years. The ischium-pubic index is the only variable with significative differences, however also seems interesting for the sexual discrimination the absolute variables relating with the diameter of acetabulm; but it would be necessary more data to confirm this observation. The variables more significatives in the sexual discrimination of the adult coxal are: ischium length, cotylosciatic index, coxal height, coxal index, acetabular diameter and the variables relating with de acetabular diameters described in this study. The cotylosciatic width, coxal height and the analysed index are not recommendable either for the growth analysis nor for age estimation due to his big dispersion. The recommended variables for age estimation are the ischium length, ilium width and ilium length. The most interesting is the ischium length due to the lack of sexual differences into this variable during growth. This is important in archaeological material where the sex is unknown.

El presente estudio se plantea a fin de optimizar las prácticas de cultivo de cebolla (Allium cepa L.) a la vez que se profundiza en las bases ecofisiológicas de su producción. La experimentación se ubica en la comarca del Pla d´Urgell (Lleida) donde constituye la principal hortícola . El cultivar más común, con siembra a partir de enero, es Valenciana de Grano (V. de Grano). Se recolecta en la segunda quincena de agosto y se destina a consumo en fresco aunque almacenándose para ser comercializado durante todo el invierno. El riego es por escorrentía, regulándose por turnos. La región tiene un clima semiárido (400 mm año-1), con fuertes heladas invernales y elevadas temperaturas en verano. Todos los experimentos en la zona, excepto uno, se plantearon en campo durante seis años, en suelos calcáreos y libres de salinidad, con texturas desde arenosas a arcillosas. Se completaron con ensayos de campo en Wellesbourne (GB). Al iniciar el presente trabajo, los factores condicionantes de la producción en la comarca eran el establecimiento del cultivo, la fertilización, el manejo del agua de riego, las orientaciones de la producción y la recolección. Excepto este último punto todos los demás han sido abordados en la tesis. La diversificación de la producción se evaluó con la caracterización de cultivares destinados a deshidratación. De entre ellos, Staro y Southport White Globe (S.W.G.), de ciclo semejante a V. de Grano, se apuntan como interesantes bajo los diversos manejos en que fueron evaluados. La introducción del riego de alta frecuencia permitió triplicar los rendimientos respecto al riego tradicional, que no cubre las necesidades del cultivo, obteniendo producciones próximas a 10 Mg ha -1 de materia seca en bulbo. Bajo estas nuevas condiciones son aconsejables las siembras de marzo, mientras que en las anteriores lo son a finales de enero-principios de febrero, no siendo recomendables siembras más tempranas por el bajo porcentaje de establecimiento. El pre-acondicionado de semillas adelanta la emergencia. En condiciones de riego de alta frecuencia, el 90% de la longitud radicular (LR) se halla en los primeros 40 cm, con valores de densidad de longitud radicular entre 8 - 9 cm cm-3 en los primeros 20 cm. Puede establecerse una relación lineal entre la LR y el peso seco de la parte aérea en cebolla. En base a la relación anterior obtenida, V. de Grano, comparada con los cultivares Staro y S.W.G, presenta a igualdad de peso seco de la parte aérea una mayor longitud radicular. El máximo alargamiento radicular se produce unas dos semanas antes del inicio de la bulbificación. En concordancia con el modelo de crecimiento radicular obtenido, (con una baja densidad de longitud radicular y distribución superficial en los estados iniciales), las jóvenes plántulas sembradas en un amplio intervalo de densidades, en suelos de pH ligeramente ácido o básico, con niveles de fertilidad bajos en fósforo y potasio, responden a la inyección localizada de fertilizante líquido fosfo-amoniacal. En condiciones de riego a la demanda, se acelera el crecimiento inicial de las plántulas, se aumentan los contenidos de P y N en las mismas y disminuyen los de K. Se produce también un avance en la madurez que impide observar diferencias en recolección en siembras tempranas pero que, en siembras tardías, evita la reversión del proceso de bulbificación, reduciendo el número de plantas que no alcanzan la madurez. En situaciones donde no se puedan cubrir las necesidades hídricas de las plantas, la inyección de fertilizante puede traducirse en un incremento de las producciones. En relación al abonado no localizado, en condiciones de riego infrecuente, puede limitarse la aplicación de N en fondo antes del primer riego (por los riesgos de lixiviación), aunque es imprescindible la realización de al menos un abonado de cobertera a finales de mayo. Bajo estrés hídrico , es la disminución de los contenidos de N en bulbo, frente a los contenidos en limbo, la que manifiesta de forma más acusada las limitaciones en el suministro de este nutriente. El riego de alta frecuencia favorece la absorción de P, Fe y Mn. Bajo este sistema de riego se pueden obtener las elevadas producciones citadas con contenidos de N en planta inferiores en los estados iniciales (biomasa < 4 Mg ha-1 ) a los niveles críticos propuestos en la bibliografía. Además, se puede establecer a lo largo del ciclo una relación lineal entre los contenidos en la biomasa aérea de K y N, aunque no se ha podido encontrar entre el N y el P. Las extracciones máximas diarias de nutrientes se producen al iniciarse el proceso de bulbificación, situándose en 6,3 kg N ha-1 dia-1, 0,9 kg P ha-1 dia-1, 10,6 kg K ha-1 dia-1, 5,4 kg Ca ha-1 dia-1 y 0,7 kg Mg ha-1 dia-1 . En condiciones de producción próximas a las potenciales, el equilibrio N:P:K:Ca:Mg en las exportaciones por el bulbo presenta la relación 8:1:9:2:0,3, siendo las exportaciones de P entre 35-38 kg P ha-1. En K puede existir un consumo de lujo. Se han obtenido concentraciones de nutrientes en la solución del suelo consideradas críticas para mantener mediante difusión la tasa de extracción calculada por unidad de longitud radicular, pudiéndose utilizar como criterio adicional para establecer índices de fertilidad en las nuevas técnicas de intensificación y para el manejo de la fertirrigación. Bajo este manejo intensivo, el índice de área foliar (IAF) y la fracción de la radiación fotosintéticamente activa interceptada durante el periodo de crecimiento foliar, previa la bulbificación, pueden estimarse mediante índices de vegetación calculados a partir de los valores de reflectividad de la cubierta vegetal en las bandas de 660,9 nm y 813,2 nm. A partir de dichas relaciones también se puede predecir la producción de biomasa. En riego de alta frecuencia y aún retrasando en dos meses la fecha de siembra respecto al sistema de riego tradicional, se ha observado un incremento de la floración prematura que es mayor a densidades más elevadas. Este fenómeno que se manifiesta una vez completada la vernalización, es atribuible al mayor IAF. No se puede atribuir a las diferencias en los contenidos de nitrógeno en limbo y vaina envolvente, el ser causa directa de las diferencias entre densidades en la subida a flor prematura. Si se quieren mantener las altas producciones no es viable reducir el IAF. Una alternativa es disminuir el número de plantas con escapo floral visible, por lo que sería recomendable arrancar las plantas al detectar el inicio del proceso de maduración, aspecto que debería ser investigado en detalle. / El present estudi es planteja per tal d'optimitzar les pràctiques de conreu en ceba (Allium cepa L.) a la vegada que s'aprofundeix en les bases ecofisiològiques d'aquesta producció. El treball s'ha ubicat a la comarca del Pla d'Urgell (Lleida) on constitueix el principal cultiu hortícola. El cultivar més comú, amb sembra a partir de gener, és Valenciana de Gra (V. de Gra). Es recol·lecta a la segona quinzena d'agost i es destina al consum en fresc, encara que s'emmagatzema per comercialitzar-lo durant tot l'hivern. El reg és a tesa i es regula per torns. La regió té un clima semiàrid (400 mm any -1), amb fortes gelades hivernals i elevades temperatures a l'estiu. Tots els experiments a la zona, excepte un, es van plantejar en camp durant sis anys diferents, en sòls calcaris i lliures de salinitat, amb textures des d'arenoses a argiloses. Es van completar amb un assaig de camp a Wellesbourne (GB). En iniciar el present treball, els factors condicionants de la producció a la comarca eren l'establiment del cultiu, la fertilització, el maneig de l'aigua de reg, les orientacions de la producció i la recol·lecció. Excepte aquest últim punt tots els altres han estat abordats a la present tesi. La diversificació de la producció es va avaluar amb la caracterització de cultivars destinats a deshidratació. Entre ells, Staro i Southport White Globe (S.W.G.), de cicle semblant a V. de Gra, es presenten interessants sota els diversos sistemes de maneig amb què es van avaluar. La introducció del reg d'alta freqüència va permetre triplicar els rendiments respecte el reg tradicional que no cobreix les necessitats del cultiu, obtenint-se produccions pròximes a 10 Mg ha-1 de matèria seca en bulb. Sota aquestes noves condicions són aconsellables les sembres de març, mentre que en les anteriors ho són a finals de gener - principis de febrer, no éssent recomanables sembres més primerenques pel baix percentatge d'establiment. El pre-acondicionat de llavors avança l'emergència . En condicions de reg d'alta freqüència, el 90% de la longitud radicular (LR) es troba en els primers 40 cm, amb valors de densitat de longitud radicular entre 8 - 9 cm cm-3 en els primers 20 cm. Es pot establir una relació lineal entre la LR i el pes sec de la part aèria de la planta en ceba. En base a la relació anterior obtinguda, V. de Gra, en comparació amb els cultivars Staro i S.W.G., presenta a igualtat de pes sec de la part aèria, una major longitud radicular. El màxim allargament radicular es produeix unes dues setmanes abans de l'inici de la bulbificació. En concordança amb el model de creixement radicular obtingut, (amb una baixa densitat de longitud radicular i distribució superficial en els estadis inicials), les joves plàntules sembrades en un ampli interval de densitats, en sòls de pH lleugerament àcid o bàsic, amb nivells de fertilitat baixos en fòsfor i potassi, responen a la injecció localitzada de fertilitzant líquid fosfo-amoniacal. En condicions de reg a la demanda, s'accelera el creixement inicial de les plàntules, augmenten els continguts de P i N a les mateixes i disminueixen els de K. Es produeix també un avanç en la maduresa que impedeix observar diferències en recol·lecció en sembres primerenques però que, en sembres tardanes, evita la reversió del procés de bulbificació, reduint el nombre de plantes que no assoleixen la maduresa. En situacions on no es puguin cobrir les necessitats hídriques de les plantes, la injecció de fertilitzant es pot traduir en un increment de les produccions. En relació a l'adobat no localitzat, en condicions de reg infreqüent, es pot limitar l'aplicació de N de fons abans del primer reg (pels riscs de lixiviació), encara que és imprescindible la realització d'almenys un adobat de cobertura a finals de maig. Sota estrés hídric, és la disminució dels continguts de N en bulb, en comparació dels continguts en limbe, la que manifesta de forma més acusada les limitacions en el subministrament d'aquest nutrient. El reg d'alta freqüència afavoreix l'absorció de P, Fe i Mn. Amb aquest sistema es poden obtenir les elevades produccions citades amb continguts de N en planta inferiors, en els estats inicials (biomassa < 4 Mg ha -1), als nivells crítics proposats a la bibliografia. A més, es pot establir al llarg del cicle una relació lineal entre els continguts en la biomassa aèria de K i N, tot i que no s'ha pogut trobar entre el N i el P. Les extraccions màximes diàries de nutrients es produeixen a l'inici del procés de bulbificació, situant-se en 6,3 kg N ha-1 dia-1, 0,9 kg P ha-1 dia-1, 10,6 kg K ha-1 dia-1, 5,4 kg Ca ha-1 dia-1 i 0,7 kg Mg ha-1 dia-1 . En condicions de producció pròximes a les potencials, l'equilibri N:P:K:Ca:Mg en les exportacions del bulb presenta la relació 8:1:9:2:0,3, éssent les exportacions de P entre 35-38 kg P ha-1. En K pot existir un consum de luxe. S'ha obtingut concentracions de nutrients a la solució del sòl considerades crítiques per a mantenir mitjançant difusió la taxa d'extracció de nutrients calculada per unitat de longitud radicular, podent-se utilitzar com a criteri addicional per a establir índexs de fertilitat en les noves tècniques d'intensificació i pel maneig de la fertirrigació. Sota aquest maneig intensiu, l'índex d'àrea foliar (IAF) i la fracció de radiació fotosintèticament activa interceptada durant el període de creixement foliar, prèvia la bulbificació, es poden estimar mitjançant índexs de vegetació calculats a partir de valors de reflectivitat de la coberta vegetal a les bandes de 660,9 nm i 813,2 nm. A partir d'aquestes relacions es pot preveure també la producció de biomassa. En reg d'alta freqüència, tot i retardant en dos mesos la data de sembra respecte el sistema de reg tradicional, s'ha observat un increment de la floració prematura que és més gran a densitats més elevades. Aquest fenomen que es manifesta una vegada completada la vernalització, és atribuïble al major IAF. No es pot atribuir a les diferències en els continguts de N en el limbe i en la beina envoltant, el ser causa directa de les diferències entre densitats en la incidència de floració prematura. Si es volen mantenir les altes produccions no és viable reduir l' IAF. Una alternativa és disminuir el nombre de plantes amb inflorescència visible, pel què seria recomanable arrancar les plantes en detectar-se l'inici del procés de maduració, aspecte que hauria d'ésser investigat més minuciosament. / The aim of this work was the improvement of agricultural practices on an onion crop (Allium cepa L.) and, at the same time, to study of its eco-physiological production bases. The research was carried out in the Pla d´Urgell area (Lleida) where it is the most important vegetable crop. The most common cultivar, sown from January onward, is Valenciana de Grano (V. de Grano). It is harvested during the second fortnight of August for fresh consumption. It is usually stored for marketing through the winter. The onions are border irrigated and water is regulated by turns. The area has a semi-arid climate (400 mm year -1) with heavy winter frosts and high summer temperatures. All the experiments were done over six years in the field, except for one done out of soil. Soils were calcareous and free of salinity with textures ranging from sandy to clay. Research was complemented with a field trial at the Horticultural Research International in Wellesbourne (Great Britain). At the beginning of this study, the factors limiting onion production in the area were plant establishment, fertilisation, water management, production orientation and harvest system. All these factors, except the last one, have been analysed in this PhD thesis. The diversification through new cultivars of production for dehydration purposes has been evaluated. Staro and Southport White Globe (S.W.G.), with a similar growth cycle as V. de Grano were evaluated under the different management systems and seem to be promising cultivars. The introduction of a high frequency irrigation system led to a threefold increase in yields over those obtained with the traditional irrigation system given that the latter did not satisfy plant water requirements. Yields of dry bulb matter close to 10 Mg ha-1 were obtained. March sowing is advisable with the new irrigation system. In the old system, sowing in late January or early February was recommended, while earlier sowing was not advisable because of low establishment. The use of priming seeds advances emergence. With a high irrigation frequency, 90 % of root length (RL) is concentrated in the first 40 cm of soil depth, with a root length density of 8 - 9 cm cm-3 in the first 20 cm. A linear relationship between RL and shoot dry matter can be established. According to this relationship and for a fixed shoot dry matter, V. de Grano shows a higher RL than Staro and S.W.G. The maximum RL production is recorded two weeks before the onset of bulbing. In soils with basic or slightly acid pH and low P and K fertility levels, the response to an injection of ammonium phosphate "starter" fertiliser solution in young seedlings sown in a wide range of densities is consistent with the root growth pattern obtained (low root length density and shallow distribution in the early stages). Initial shoot growth was accelerated by conditions of full water availability. Moreover, P and N content was increased and K content was reduced. Advancement in crop maturity is also obtained. This is the why no significant yield increases in early sowings were obtained. In the later sowings, starter fertiliser reduced the percentage of non-maturing "thick-necked" bulbs. When the water needs of the onion plant cannot be satisfied, starter fertilisers can increase total bulb yields. With respect to broadcast fertilisation with flooding irrigation, basal N fertilisation can be reduced before the first irrigation (limiting leaching risks). However, at least one top dressing at the end of May is needed. With water stress the N bulb content is reduced more than the N leaf blade content. High frequency irrigation facilitates P, Fe and Mn absorption. With this irrigation system it is possible to achieve the quoted high yields with a N plant content in the early stages (biomass < 4 Mg ha-1) below the critical levels established in the literature. Furthermore, it is possible to establish a lineal relationship between shoot dry matter K and N content during the onion crop growth period although it has not been possible to establish one between N and P contents. Maximum nutrient uptake rates occurred at the onset of bulbing with 6.3 kg N ha-1 day-1, 0.9 kg P ha-1 day-1, 10.6 kg K ha-1 day-1, 5.4 kg Ca ha-1 day-1 and 0.7 kg Mg ha-1 day-1. With a production system where yields are close to the potential yields in the area, the equilibrium N:P:K:Ca:Mg of bulb extractions shows the ratio 8:1:9:2:0.3. Phosphorous extractions are between 35 and 38 kg P ha-1. A luxury K consumption may exist. Nutrient concentrations in the soil solution necessary to sustain the nutrient fluxes into the root system by diffusive supply have been calculated. They can be useful as complementary criteria in the establishment of new fertility indices for this intensive production system and for fertigation management. Under this intensive management system, the leaf area index (LAI) and the fraction of intercepted photosynthetically active radiation during the leaf growth period, prior to the onset of bulbing, can be estimated from vegetation indices calculated from onion canopy reflection measurements on the 660.9 nm and 813.4 nm bands. Biomass can also be predicted from spectral reflectance as a result of the previous relationships. With a high frequency irrigation system where the sowing date is delayed by even two months with respect to the traditional flood irrigation system, bolting increases very sharply as it also does with density. This phenomenon, observed when vernalisation requirements are satisfied, can be related to LAI. Differences in sheath and blade N content cannot explain density differences in bolting percentage. If high yields are to be maintained, a LAI reduction is not feasible. One alternative could be to reduce the number of visible inflorescences. In this case, it would be advisable to pull up onion plants at the onset of maturity but this solution deserves further study.

OBJETIVOS GENERALES: a) Establecer los tiempos del ciclo folicular en la cara.b) Establecer cambios de comportamiento inducidos por el tratamiento en el ciclo de crecimiento folicular.c) Establecer pautas de tratamiento en fotodepilación.d) Establecer dosis idóneas según fototipos y color del pelo.OBJETIVOS ESPECÍFICOS: a) Establecer la eficacia en términos de porcentaje de pérdida de pelos terminales y permanencia del resultado de un sistema de fotodepilación (Epilight®) en mujeres de fototipos II, III y IV de Fitzpatrick, afectas de hirsutismo idiopático o de origen hormonal, con pelo grueso, negro u oscuro en la cara.b) Evaluar, mediante la técnica del tricograma por unidad de área (modificado) y el folículograma (mediante biopsia), el efecto del sistema sobre el ciclo de crecimiento folicular de dicha región anatómica.c) Establecer el intervalo ideal entre las sesiones de tratamiento en el área mencionada.d) Establecer las alteraciones estructurales y ultraestructurales del folículo piloso, mediante técnicas de microscopía de luz óptica (tinción de hematoxilina-eosina y orceína), microscopía electrónica de transmisión e inmunohistoquímica (técnica del úlex europeus y anticuerpo monoclonal anti-procolágeno I).HIPÓTESIS:La permanencia de los resultados de la fototricólisis depende del ritmo del ciclo de crecimiento folicular de la localización estudiada y ello debe determinar el número total de sesiones de tratamiento, así como el intervalo entre las mismas, de las aplicaciones de una fuente de luz pulsada intensa.El fotocontaje digitalizado permitió medir la progresión del recuento piloso, la tasa depilatoria y establecer que la fotodepilación mediante luz pulsada intensa es efectiva desde la primera sesión de tratamiento y que la estabilidad de los resultados es dos años. Asimismo, este método permitió establecer una correlación significativa entre el número de sesiones de tratamiento y la tasa depilatoria. El tricograma por unidad de área (modificado) evidenció la inversión de la relación pelo anágeno vs pelo no anágeno desde la primera hasta la última sesión de tratamiento y que este efecto telogenizante fue inmediato y se mantuvo durante el período de tratamiento. El foliculograma mostró una inversión de la relación pelo anágeno vs pelo no anágeno desde la primera hasta la última sesión de tratamiento, confirmándose así el efecto telogenizante ya observado en el tricograma. La técnica histológica de la hemoatoxilina-eosina puso de manifiesto daños estructurales inmediatos y tardíos de la unidad folicular, pero sobre todo la persistencia del daño de la vaina radicular, situación que ocasiona una pérdida de la comunicación entre la papila y el sistema de células germinativas del promontorio y otras regiones del folículo piloso que produce finalmente la depilación prolongada. Asimismo, esta técnica mostró un aumento significativo del infiltrado inflamatorio de moderada intensidad alrededor del folículo piloso responsable del proceso inflamatorio que produce alopecia, fibras de colágeno en la dermis media y alrededor del folículo piloso, trayectos fibrosos en la dermis, relacionados al daño térmico inespecífico. Se observó un aumento significativo de las fibras elásticas alrededor del folículo piloso y de las glándulas écrinas del mentón, evidenciado mediante la técnica de la orceína. La técnica inmunohistoquímica del úlex europeus no mostró daño del endotelio vascular específico por la luz pulsada intensa pero sí un aumento significativo del número de vasos permeables en las dos áreas tratadas, hallazgo que refleja el efecto vasodilatador de los pulsos de corta duración (3.5-3.8 ms) de luz pulsada intensa. Se observó un aumento no significativo de la expresión del autoanticuerpo monoclonal anti-procolágeno I en la zona de la membrana basal, alrededor de los folículos pilosos y en los septos fibrosos del tejido adiposo de la dermis profunda en ambas áreas estudiadas. La falta de expresión del autoanticuerpo en la dermis media obedece a que la técnica tiñe sólo células productoras de procolágeno I pero no las fibras colágenas extracelulares maduras. La microscopía electrónica de transmisión confirmó la especificidad y selectividad del daño térmico inducido por la luz pulsada intensa en las estructuras melanizadas: queratinocitos basales pigmentados, epitelio folicular, tallo piloso y la vaina radicular. Por otro lado, esta técnica también confirmó el daño mitocondrial capaz de ocasionar el colapso metabólico y finalmente la muerte celular. Finalmente, la observación clínica permitió establecer que efectos colaterales fueron discretos y transitorios. El efecto paradójico, crecimiento de pelo terminal en áreas próximas al área tratada, observado en pacientes afectas de síndrome del ovario poliquístico podría deberse al paso de un ciclo folicular asincrónico a un ciclo folicular sincrónico en fase anágena.Se ha confirmado el efecto telogenizante de la luz pulsada intensa en el ciclo folicular desde la primera sesión de tratamiento, así como el efecto añadido de las sesiones adicionales de tratamiento y una correlación significativa entre el número de sesiones de tratamiento y la tasa depilatoria. Por otro lado se ha demostrado el daño estructural específico de la unidad folicular, sobretodo de la vaina epitelial, situación que repercute en la estabilidad de los resultados (2 años) debido a una pérdida de la comunicación entre la papila y el sistema germinativo folicular. La presencia significativa de infiltrado inflamatorio perifolicular, fibras de colágeno en la dermis media y alrededor del folículo piloso, trayectos fibrosos en la dermis y, finalmente, fibras elásticas alrededor del folículo piloso confirman el daño térmico inespecífico y el proceso alopécico inducido por la luz pulsada intensa. / BACKGROUND: A few studies on ultrastructural findings associated to intense pulsed light (IPL) photodepilation have been published.OBJECTIVE: To evaluate clinical, histological, immnunohistochemical, and ultrastructural changes in females with facial hirsutism submitted to IPL photodepilation.Patients and Methods: Forty-nine Caucasian females with facial hirsutism were submitted to multiple sessions (n=8) of IPL photodepilation. Clinical evaluation of hirsutism and hormonal status were performed before treatment. Clinical pictures, hair count, trichogram, and skin biopsy were performed before, after treatment, and during the follow-up period. A questionnaire was administered after each treatment session and during the follow-up period to evaluate side-effects. Skin specimens were submitted to hematoxyline-eosin (HE), orcein, ulex europeus, monoclonal autoantibody against procollagen I, and transmission electron microscopy (TEM). Folliclegram was also performed in transverse HE preparations. The treatment protocol included: cut-filter of 695-755 nm, spot size of 10x45 mm, pulse duration of 3.5-3.8 ms, delay of 20-30 ms, triple mode, and a fluence energy range between 40 and 43 J/cm2. A total of 390 treatment sessions (mean 8, range: 3-9) at 8-week intervals were administered between October 1999 and April 2001. Follow-up was done 6, 12, 24, and 36 month after the last treatment session.RESULTS: Post-treatment clinical and photographic evaluation showed progressive decrease in terminal hair. Hair count showed a progressive decrease in terminal hair number. The trichogram and folliclegram showed progressive telogenization after treatment. Microscopy evaluation showed neocolagenogenesis, miniaturization and telogenization of hair follicles.Immunochemistry showed presence of auto-antibody against pro-collagen I in the fibrous septa of deep fat. TEM of the epidermis showed necrosis, inter and intracellular vacuolization, dense mitochondrias, debris among cells, and apoptosis. TEM of the hair follicle showed abundant intracellular glycogen in the external layer, parakeratosis and keratohyalin in Henle layer, and necrosis of the inner shaft/central portion of the hair shaft. Other TEM findings included necrotic debris in dermis. CONCLUSION: Photodepilation with an intense pulse light ( IPL ) source in hirsute women is a safe and effective technique, with some collateral effects that usually are mild and transitory.

BACKGROUNDFetal growth restriction (FGR), with a prevalence of 5-10% in newborns, is associated with increased cardiovascular mortality in adulthood, but the pathophysiological links of this relationship are only partially understood. The main hypothesis of this thesis was that FGR induces primary cardiac dysfunction and remodelling in utero that persists postnatally and leads to increased cardiovascular risk in adulthood. METHODSCardiovascular function was assessed in a cohort of FGR fetuses and correlated to the severity stages of FGR, presence of preeclampsia and also perinatal data in order to evaluate its potential utility in the clinical management of these fetuses. Finally, cardiac and vascular function was also assessed in childhood.RESULTSIn utero, FGR fetuses showed signs of subclinical cardiac dysfunction measured by echocardiography (increased E/A ratios and isovolumic times with normal cardiac output) from early stages. Cardiac dysfunction deteriorated further with the progression of fetal compromise, together with the appearance of biochemical signs of cell damage (increased heart-fatty acid binding protein concentrations in cord blood). Preeclampsia per se was not associated to cardiac function in FGR fetuses. Cardiac function parameters, such as ductus venosus and myocardial performance index, were independently associated with perinatal death in preterm FGR. Therefore, a combination cardiac parameters may be useful in the clinical management of preterm FGR by stratifying the estimated probability of death. Children with FGR showed changes in cardiac shape (more globular morphology), subclinical cardiac dysfunction (increased heart rate and reduced stroke volume and myocardial peak velocities) and vascular remodelling (increased blood pressure and carotid intima-media thickness). CONCLUSIONSFGR present cardiovascular dysfunction in utero that persists postnatlly. These findings suggest that fetal growth restriction induces primary cardiac changes which could explain the increased predisposition to cardiovascular disease in adult life. Given its high prevalence in the general population, this might have to be taken into account in assessing cardiovascular risk factors and treatment. / INTRODUCCIÓNEl retaso de crecimiento intrauterino (CIR), con una prevalencia del 5-10% de los recién nacidos, se asocial a un aumento de la mortalidad cardiovascular en vida adulta, pero la fisiopatología de esta correlación aun es incierta. La principal hipótesis de esta tesis fue que el CIR induce una disfunción y remodelado cardiovascular primario in útero que después persiste en vida postnatal y condiciona un aumento del riesgo cardiovascular en vida adulta.MÉTODOSEn una cohorte de fetos CIR se evaluó la función cardiovascular y se correlacionó con el grado de severidad del CIR, la presencia de preeclampsia y también los resultados perinatales, para poder evaluar su potencial utilidad en el manejo clínico de estos fetos. Finalmente, la función cardiovascular también fue evaluada postnatalmente.RESULTADOSEn útero, los fetos CIR mostraron signos de disfunción cardiaca subclínica medida mediante eco cardiografía (aumento de los ratios E/A i tiempos isovolumétricos, con gasto cardíaco normal) des de estadios iniciales de severidad. La función cardiaca mostró un deterioro progresivo con el aumento de severidad del CIR, a la vez que aparecieron signos bioquímicos de daño miocárdico en estadios finales de deterioro (aumento de los niveles de heart-fatty acid binding proteins en sangre de cordón). La preeclampsia per se no mostró asociación con el grado de disfunción cardiaca. Algunos parámetros de función cardiaca fetal, como el ductus venoso y el índice de rendimiento miocárdico, mostraron una asociación independiente con la mortalidad perinatal en los casos de CIR pretérmino. A nivel postnatal, los niños con antecedente de CIR mostraron cambios en la morfología cardiaca (más globular), disfunción cardiaca subclínica (aumento de la frecuencia cardiaca, y reducción del volumen de eyección y velocidades miocárdicas) y remodelación vascular (aumento de la presión arterial y grosor de las carótidas).CONCLUSIONESLos casos de CIR presentan una disfunción cardiovascular in útero que persiste postnatalmente. Los resultados sugieren que el CIR induce cambios cardiacos primarios que podría explicar la mayor predisposición a patología cardiovascular en vida adulta.

The cosmic expansion history tests the dynamics of the global evolution of the universeand its energy density contents, while the cosmic growth history tests the evolution of theinhomogeneous part of the energy density. By comparing both histories, we can distinguishthe nature of the physics responsible of the acceleration of the universe: dark energy or modified gravity. Most of the observational evidence for the accelerating universe comes fromgeometrical tests that measure directly H(z) = &#729; a/a, the expansion rate of the universe, suchas measurements of the luminosity distance using standard candles (Sn Ia) or measurementsof the angular distance using standard rulers as baryonic acoustic oscillations. Observationsof the cosmic expansion history alone can not distinguish dark energy from modified gravity,since the expansion history H(z) can be reproduced by any modified gravity model, by changing the energy equation of state "w". The additional observational input that is required is the growth function delta(z) = (delta-ro / ro)(z) of the linear matter density contrast as a function of redshift (usually used as the normalized growth function D(z) = delta(z)/delta(0)).In the first part of the thesis, we study the Integrated Sachs-Wolfe effect (ISW), through thecross-correlation between large scale clustering, traced by galaxies (in our case from the catalog SDSS) and primordial temperature fluctuations from CMB (using the catalog WMAP).Photons that come from the last scattering surface can be red or blue shifted by the time evolution of fluctuations in the gravitational potentials created by large scale structures, which are traced by the large scale galaxy distribution. The ISW effect gives us information about dark energy (DE), because DE modifies the evolution of dark matter gravitational potential.In principle, the ISW effect can probe dark energy independently from other observations,such as Supernovae Ia.The correlation between galaxies in redshift space can also be used to study the evolution ofthe dark matter gravitational potential in a way that is complementary to the cross-correlationof galaxies with CMB photons. In the second part of the thesis, we will study this effect in theluminous red galaxies of the SDSS. These galaxies trace very large volumes which is important to have more signal, and they have a known evolution which make easy to work with them.KEY WORDS: cosmology, large scale structure, growth of perturbations, ISW effect, redshiftdistortions, LRG. / CATALÀ:En la primera part de la tesi, estudiem l'efecte Integrat Sachs-Wolfe (ISW), a través de lacorrelació creuada entre estructura a gran escala, traçada per les galàxies (en el nostre cas usem el catàleg SDSS) i fluctuacions primordials de temperatura del fons c-osmic de microones (amb el catàleg WMAP). Els fotons que provenen de la superfície d'última interacció poden ser moguts cap al blau o vermell a causa de l'evolució en el temps de les fluctuacions dels potencials gravitacionals, creats per l'estructura a gran escala. L'efecte ISW ens d´ona informació de l'energia fosca, perquè aquesta modifica l'evolució dels potencials gravitacionals de matèria fosca. En principi, l'efecte ISW pot provar l'energia fosca independentment d'altres observacions, com Supernoves Ia.La correlació entre galàxies en l'espai de velocitats també es pot utilitzar en l'estudi del'evolució dels potencials gravitacionals de manera complementària a l'obtinguda amb l'efecteISW. En la segona part de la tesi, estudiem les distorsions en l'espai de velocitats en lesgalàxies lluminoses vermelles del catàleg SDSS. Aquestes galàxies tracen volums molt grans, essencial per a obtenir un bon senyal, i tenen una evolució coneguda, facilitant el seu estudi. / RESUMEN CASTELLANO:En la primera parte de la tesis, estudiamos el efecto Integrado Sachs-Wolfe (ISW), a travésde la correlaci´on cruzada entre la estructura a gran escala trazada por galaxias (aquí usamosel catálogo SDSS) y las fluctuaciones primordiales de temperatura del fondo cósmico de microondas (catálogo WMAP). Los fotones que provienen de la superficie de última interacciónpueden ser movidos hacia el azul o rojo por la evolución en el tiempo de las fluctuacionesen los potenciales gravitacionales, creados por la estructura a gran escala. El efecto ISW dainformación de la energía oscura, porque esta modifica la evolución de los potenciales gravitacionales de materia oscura. En principio, el efecto ISW puede probar la energía oscura independientemente de otras observaciones, como Supernovas Ia.La correlación entre galaxias en el espacio de velocidades también se puede utilizar enel estudio de la evolución de los potenciales gravitacionales de forma complementaria a laobtenida mediante el efecto ISW. En la segunda parte de la tesis, estudiamos las distorsionesen el espacio de velocidades para las galaxias luminosas rojas del catálogo SDSS. Estas galaxias trazan volúmenes grandes, esencial para obtener una buena señal, y además tienen una evolución conocida, facilitando su estudio.

La presente tesis realiza un análisis regional teórico y empírico de la convergencia económica. En primer lugar, se evidencia que ha existido un comportamiento diferenciado en el crecimiento económico regional en la Unión Europea, apuntando de forma general a una serie de factores como posibles causas.A continuación, se especifica la relación de la convergencia con los diferentes modelos de crecimiento y, por otra parte, se muestra la posibilidad de utilizar análisis alternativos de la convergencia al tenerse en cuenta acepciones diversas del término convergencia. En este sentido, la presente tesis recoge como posibles definiciones de convergencia a: las derivaciones del modelo neoclásico: (beta) convergencia absoluta y condicional, convergencia en sentido estocástico, convergencia en sentido de catching-up tecnológico, convergencia en sentido de reducción de disparidades y convergencia mediante un análisis de la dinámica distribucional. A partir de esta relación se obtiene evidencia empírica de cada uno de los análisis alternativos planteados para las regiones europeas así como para las españolas, habiéndose aplicado tanto técnicas habitualmente utilizadas por la literatura como aportaciones propias. En general, la convergencia ha sido mayor en términos de productividad que en el caso del producto per cápita, para ambos ámbitos geográficos analizados, constatándose mayor intensidad en los movimientos también para la variable productividad. El caso español presenta una mayor concentración en torno al nivel medio tanto del VAB per cápita como del VAB por ocupado.Por otra parte, se ha definido de forma teórica el concepto de club de convergencia y, en concreto, el de trampa de crecimiento, proponiéndose una clasificación en cuanto a las causas que provocan su aparición, tanto a partir del modelo neoclásico (diferenciación en sus tasas de ahorro) como a partir de una visión endógena (niveles bajos en capital humano, ahorro, crecimiento de la población, inversión en I+D y diferenciación en los parámetros de la función de producción). Posteriormente, se utiliza un criterio de agrupación óptimo para la detección de clubes de crecimiento regionales, contrastando su estabilidad en el tiempo. Se obtienen tres grupos para el conjunto de regiones europeas y españolas, detectándose estratificación superior para el grupo de regiones con menor nivel de producto o VAB per cápita. Adicionalmente, para el caso español se ha constatado una diversificación en los rendimientos a escala mediante un análisis tipo umbral en la estimación de la ley de Verdoorn. Finalmente, se analiza mediante la estimación de kernels estocásticos condicionados cuáles han sido las variables que presentan significación al considerar ciertos grupos homogéneos de economías. Los resultados muestran para la UE la significación del estado de pertenencia, la vecindad espacial y, la de los grupos definidos de forma óptima. Con respecto al análisis regional español tan sólo resulta significativa la utilización de los grupos definidos de forma óptima, si bien únicamente para el año inicial.