La UE ha desarrollado desde el final de la Guerra Fría un modelo distintivo de la política exterior hacia los países socios en el Mediterráneo, en el norte de Europa y en los Balcanes occidentales basado en el multilateralismo regional, la cooperación multisectorial, el intervencionismo, así como una narrativa en torno a la noción de que la Unión tiene una "responsabilidad" hacia los países en estas áreas. Este modelo representa una proyección de la identidad internacional de la UE en relación a estos países vecinos. No obstante, al mismo tiempo la UE ha experimentado dificultades en tener un impacto decisivo y positivo en estas mismas zonas y se podría incluso argumentar que los países socios de la UE desconfían del modelo que la UE les ofrece. La presente tesis doctoral pretende examinar la falta de resonancia del modelo de política exterior de la UE en zonas colindantes. Con este fin nos proponemos responder a las siguientes preguntas de investigación: ¿qué es identidad internacional de la Unión Europea? ¿Cómo se construye? ¿Cómo impacta la identidad internacional de la UE en su relación con terceros países, en particular, con tres áreas muy priorizadas por la UE como el Mediterráneo, el norte de Europa y los Balcanes occidentales? La primera parte de la tesis examina los diferentes nodos cognitivos sobre los que la UE construye su identidad internacional y estudia la evolución histórica de la política exterior de la UE en términos de su identidad internacional hacia el Mediterráneo, el norte de Europa y los Balcanes occidentales. La segunda parte analiza las relaciones entre la UE y cada una de estas áreas en profundidad por vía del Proceso de Barcelona, la Dimensión Septentrional y el Proceso de Estabilización y Asociación y políticas asociadas. La tercera parte de la tesis analiza como el modo en que la UE construye su identidad causa resonancia y disonancia en relación con los países socios en las mismas zonas. / The EU has developed a distinctive foreign policy model towards partner countries in the Mediterranean, Northern European and Western Balkans since the end of the Cold War based on regional multilateralism, multi-sectorial cooperation, interventionism and a strong narrative around the notion of the Union having 'responsibility' toward the countries in these areas. This model represents a projection of the EU's burgeoning foreign policy identity vis-à-vis neighboring countries. Nevertheless, the EU has had a hard time since the fall of the Berlin Wall to make a decisive positive impact in these same areas and one could even argue that partner countries in the EU borderlands are becoming wary of EU's model. The present doctoral dissertation aims to explore the lack of resonance of the EU model in the Union's borderlands. For this purpose we aim to respond to the following research questions: what is the EU's foreign policy identity? How is it constructed? How does the EU's international identity play out in relation with third countries, in particular with three by the EU highly prioritized areas such as the Mediterranean, Northern Europe and the Western Balkans? The first part of the dissertation will examine the different cognitive nodes upon which the EU constructs its international identity and survey the historical evolution of the EU's foreign policy identity in terms of the Mediterranean, Northern Europe and the Western Balkans. The second part will explore the relations between the EU and each one of these areas in depth by ways of the Barcelona Process, the Northern Dimension and the Stabilization and Association Process and accompanying policies. The third part of the dissertation intends to analyze how the EU's foreign policy identity causes resonance and dissonance in relation to its partner countries in the same areas.

It would be necessary to question which aspects of the Barcelona Process are identified as the weakest and therefore need to be proposed a solution for improvement. Below, some appreciations are made with respect to all the EuroMediterranean Process, that must be taken into account when analyzed from a political or juridical point of view, and which are sometimes misregarded. Moreover, this research includes some general, political and juridical proposals, which have been elaborated in order to give an answer to the inadequacies of the Barcelona Process. 1- The subject of the harmonization of law within the framework of the Partnership (in the "third basket"): in order for this harmonization to take place it would be necessary to take some "model" as a reference. The trend within the Barcelona Process is to take the European schemes as a pattern. The danger implied in this position is to fall into "imperialism", even though from an institutional point of view this concept is denied, whilst claiming that it is necessary to project the European model and that this fact does not imply "imperialism", but the will of sharing our experiences - the European experiences. This fact, however, could be deeply discussed, since it is not completely certain that from the southern shore they are willing to share the errors and the solutions that Europe has suffered and has overcome along its history. The evidence of all this is shown in the behaviour of some states of the southern basin during the tenth anniversary of the Barcelona Conference, as explained in this dissertation.In the field of rights, it is however necessary to be very much aware when unifying or intending to harmonize: throughout the thesis it has been set forth how the equality politics or the constitutional systems, for example, turn out to be very different in both Mediterranean shores. Maybe the most alternative and coherent solution to harmonization would be that both northern and southern political actors of the Mediterranean could be capable of discussing in a way that different perceptions to the same concept would not be an obstacle. Both points of view would then be compatible, whilst bearing clear in mind that the perceptions are different, a fact which has been often disregarded in the EuroMediterranean relationships and which has been demonstrated and reiterated in this thesis.2- When referring to the southern shore (especially in the EuroMediterranean Process) the occurring error is to include all the countries of the southern basin in the "same basket". This global vision is obviously not well regarded at by all the southern countries, claiming that each one of them have their peculiarities. Although it is certain that from the EU the Association Agreements were promoted in a bilateral basis for each singular country, in a practical way the global vision still remains. An example of this global vision is the new Neighbourhood Policy, which has spread over eastern Europe, as well as the eastern and southern shores of the Mediterranean - Morocco, Algeria, Tunisia, Libya, Egypt, Israel, Jordan, Lebanon, Syria and Palestinian Authority-. This instrument has turned out to be a complement to the EuroMediterranean Process. The previous pages portray the itinerary and the influence of the Barcelona Process, analyzing the lacks of the Barcelona Conference especially in the subjects contained in the "third basket" (cultural, social and human collaboration, fostering the support to democratic institutions, promoting rule of law and the promotion of human rights). Although it is certain that the Barcelona Declaration of 1995 recognized the fundamental role of migrations for the relationships between North and South, this thesis sets out how this matter has been neglected by the international agendas. For this reason the Process has not been as successful as it ought to be, and moreover there has been no evolution in the migratory conflict. An assessment of the Process (1995-2005) has been carried out in order to establish the relationship between the failure to apply the concepts of the "third basket" and the failure of the EU common immigration policy. This evaluation points out that the EU's lack of consciousness in the fact that precepts such as rule of law, democracy, human rights and equality policies have not been conceived in the same way in both Mediterranean shores may have been hindered effective negotiations in establishing a migratory dialogue.3- Regarding the proposals of general issues, the thesis suggests that in 2010 - year in which the EuroMediterranean Process as setits goal to establish an free trade area between the two Mediterranean shores- there will be a "Barcelona+15" that will provide solutions to the political and juridical lagoons that the "third basket" has disregarded, that is to say, the practical application of the precepts contained in it. Only this point of view would offer a way to resolve the deficiencies of a EuroMediterranean Process that has had such effect on the failure of the immigration policies at European level: only from the consciousness of the different meanings of the same concept will we get to the root of the problem.The lack of success of the Barcelona Process: in this sense, the inadequacies, as pointed out along the dissertation, have been the strong conceptual differences which exist still nowadays between both Mediterranean shores.Immigration has grown out to be more than an exclusively national issue but an international agenda matter. Like all supranational regulation items, they need a time for adaptation (from the states' sovereignity transfer to the adoption of international policies - in this case, of the European Union). Besides the adaptation period, there are different basic errors: already from the Barcelona Conference there was an attempt to promote democracy, the rule of law and the promotion of human rights as a factor that could help to stop immigration waves. As demonstrated throughout the thesis research, the latter have not decreased since the Barcelona Process was set off and therefore, a three-side approach is needed: either the community instruments (with the development programmes) have not been correctly used to put an end to the immigration processes; or the solution does not fall on the projects that have been used up to now; or else the problem is not only a matter of communication and cooperation between both basins, but also lies at the very heart of the European Union, where there is no unanimity on adopting such policies.As a matter of fact, many countries of the European Union are not interested in the EuroMediterranean Process in the same way in which some Spanish or French actors have never been moved by the policies of the Baltic.The possible solutions proposed to this approach are the following:a) co-operation to development from any operational level. This element could remove the background causes that lead to migratory phenomena. However, it is necessary to identify the most efficient way. This cooperation should extend from the European Union level to the national level (parallel, but not substitutive), since the importance of co-operation in development has proven to be, historically and according to the studies, an instrument leading to modernization and therefore social and territorial mobility.b) It is through immigrants that immigration can be prevented: immigrants who learn to live in a different way in the northern shore, will be tomorrow's civil society of the countries of origin. Thus, this is the best method of co-operation to development.c) Perhaps the massive entrance of immigrants (in spite of human catastrophes) can help speeding up both the drafting of a common immigration policy both in the EU as well as co-operation with the South.d) The concept of human development coined by Amartya Sen should be given more efficiency. The author gave birth to a revolutionary idea that should have helped stop poverty and, with it, migratory problems. The efficiency of this concept is translated into the applicability into governmental level where the political actors can appraise other elements beyond the Gross Domestic Product in order to calibrate the situations of their countries, and along with them, the situation of each person living all over the world. By taking into account the development of co-operation to development policies, it will be possible to apply a concept which has often fallen into oblivion .As Sen puts it, political rights are important, not only to satisfy the needs, but also to be able to formulate them. This element, that can be considered as key element of the human development concept, has been and still is the pending concept in the underdeveloped countries and even in those that are in the developing process. Obviously, if a new element is not found or if the applicability which Sen wanted to give to the concept is not used -adding up the contributions of Nussbaum, who considers fundamental to take into account the role of the women and of each person-, a level of development to stop immigration waves, for instance to Europe, will not be reached. The Partnership could have launched Sen's idea, which would have been set in an ideal background for its application.4- In relation to the juridical shortages, a juridical approach to the Process has not been given, leading to a lagoon in the field of Law. It would have been necessary to establish some minimums to foster a more fruitful dialogue between the two Mediterranean shores. One of the main outputs of this dialogue would have immigration issues. Although it is true that it is a very delicate matter to harmonize the Law in two areas where juridical cultures are so different, it is necessary to negotiate for them to be implemented. Parallelly, it is also true that the Barcelona Process did not intend to establish a community acquis in line woth that of the European Union, but perhaps it would be necessary to study the feasibility. When clarifying juridical subjects, the rest of issues are subsequently solved, as it was the case with the Partnership at an economic level, although leaving other levels behind - such as the sociocultural one. Even so, the Barcelona acquis is referred to as an output of the Association Agreements between the European Union and each of the countries of the Partnership southern shore.The solution to the lack of juridical harmonization could be the establishment of the material and formal equality in the southern Mediterranean shore. Along the research, the lack of material equality in the southern partners countries has been exposed, which would guarantee the development of fundamental rights. Although is has been pointed out that, in general terms, the Law establishes some juridical and political criteria, and in accordance to them a determinate situation will be dealt with in terms of comparison, this is not so in the juridical reality of the Mediterranean southern basin. This "comparison" is not given in real terms, so the material equality is inexistent. It is not only necessary to postulate in the constitutional articles that "everyone is equal in front of the law", but this law should also be equally applied. If this objective was achieved - from this dissertation's point of view it is possible, in first place, through the civil society's pressure and, in the second place, with the elaboration of public policies that truly stem in the principle of equality- this principle will be attained in one of its maxims. Besides the issues of equality at "national" level in the southern countries, it would also be necessary that the European Union -as instigator of the EuroMediterranean Partnership- sets an example of equality policies in a double sense:a) the internal policies of the EU member states - or else, the communitarian policies - should always apply the principle of equality and non-discrimination to immigrants, establishing if necessary, the politics of difference or of affirmative action.b) Europe should perform in equal conditions concerning the relationship with the South, in parity conditions. 5- Concerning the political deficiencies, along the thesis the concept of rule of law, democracy, equal rights policies and human rights have been analyzed, and the ways in which all these concepts are perceived in the southern shore. The conciliation -between North and South- of all these concepts is possible through a universal interpretation of all them, if we are willing to allow an allotment of our historical tradition, and only in this way the receptivity will become visible. In the resreach, it has been proven that there does not exist a completely uniform conception of the cited elements in the South either, rather the concepts are ever-changing and dynamic depending on the ideologies. The most evident example is that of democracy, as some think that it is irreconcilable with Islam while others go strongly for it: although it is true that all the countries of the southern shore have signed the EuroMediterranean Agreements, which is meant to watch over the promotion of human rights and democracy, they try to establish politically stable societies in order to diminish the pressure of migration towards Europe. The idea behind the creation and the successive ratification of the Agreements is especially effective in those cases, where they are fulfilled to the end for which they were created. Probably the solution is to make some more concrete Agreements for each country - in the majority of the cases these Agreements are practically identical- and to establish some new mechanisms, organizations or institutions ad hoc to ensure the fulfilment of the mentioned Agreements.In spite of the agreements (understanding them as a mutual consent) of the countries of the South -which are in their majority Muslim- in their dealings with the Northern Shore, they conceive democracy in different ways. As has been exposed already, in the South there are different attitudes towards this concept and as has been explained throughout the thesis, the theories of all Islamist theoreticians claim that all questions concerning the state have to be regulated by the shari'a, and those questions, which remain outside its scope, find the consensus (key element of democracy) in the Community. It is in this context that the very Islamists affirm that democracy will have the saying only in these cases. From all of this -the analyzed texts and authors- we see that in the southern shore democracy is postulated, however with a series of "buts" that need to be kept in mind when recognizing democracy in the countries of the South of the Mediterranean.In the cases where these disfunctions turn up in the perception of the concepts treated in the "third basket" the United Nations have been resorted to. The UNPD (the United Nations Program for Development) is an instrument that annually publishes a Report about Human Development. Since the year 2002 this report on the Arab World is published, and it has provided some answers to the questions formulated at the beginning of the thesis, that is answers to all that is related to the precepts of the Barcelona Declaration. Even so, the problem remains: the report has little impact in the countries of the Arab World, because it has not at all affected the institutional structures of these countries in spite of being elaborated by intellectuals of the southern Mediterranean shore.Therefore, from a theoretical point of view, the role of the United Nations is relevant since often this organization has had to be resorted to for establishing declarations of a "universal" character, be it regarding the rule of law or human rights. However, this has not always worked: often -and as set forth in this thesis- the concepts and resolutions of the United Nations are welcomed by the Arab world (as an author suggests, the heads of State sign the resolutions or declarations because as it happened in the period of decolonization, the leaders of the emancipated countries wished to seat beside their ancient "owners"). This is important especially because in the reports on the Arab World reference is made to all the concepts treated in this thesis, such as equality, democracy and the interpretation of these. If this tool was more binding and if effective instruments were employed to be contemplated in the political agendas, the immigration policies of the European Union would be much more effective, because they would be fully conscious of the limitations and of the actual situation in which they operate. Beyond the efficiency of this instrument in hands of the actors of the North, its appraisal by the southern actors is extremely important, as from their own position they could resolve many of the conflicts in the heart of the southern shore societies.6- Anyhow, for all the international instruments that may interfere (be they political or juridical), optional or compulsory, there are some key elements to establish a Sea of Dialogue in more general terms, beyond the political postures, but with some applications in politics:a) still some more years will have to go by for the perceptions of colonization on part of the south to vanish, the impression of "things being imposed on them". In time, the civil societies will also mature themselves, and they can acquire more and more strength in the design of new policies.b) in order to establish a true Dialogue that goes beyond economic terms, the predisposition of the countries of both shores is necessary (especially, when the South waits for the economic collaboration of the North).c) in order to avoid another failure, peace in the Middle East -a problem which is expected to be solved by the"Barcelona+15"- will be key, because in the moment of the writing of these conclusions the situation is absolutely hostile.All the subjects treated in this thesis can have multiple juridical or political interpretations, and it is precisely this interpretational diversity - very positive from a point of view of the cultural enrichment in the Mediterranean area- that stresses even more the differences between the two sides of the Mediterranean. The solution is to reconcile them, in the same way as for cultures in the broadest sense of the term- and to ensure that both the actor from the North and the actor from the South cede in order to be able to arrive at an approach where the leeway is the closest possible. In this sense, the mechanisms created to establish a sincere dialogue like the Anna Lindh Foundation are important, even though it should stop being a merely political instrument in order to be able to work with the efficiency towards the goal for which it was created. It is necessary for this type of instrument to be politicized -in the negative sense of the term- overcoming more easily the abysses inherent in its nature with the least possible effort. A mechanism like this, developed in the way its creation demanded, can be the key to success in many of the conflicts between the two sides of the Mediterranean, and with this, one can go beyond a Dialogue of Cultures, to be able to advance to a second level: a political and juridical dialogue that could help to diminish the migratory phenomena and that could especially favour the North-South relationships.7- Another subject approached throughout the thesis is the need for a common immigration policy in the European Union, which is of vital importance for the EuroMediterranean Process to continue in good terms. In first place, it is necessary to solve the problems of the North (in this case, the lack of unity within the European Union concerning a unified immigration) to be able to face the migratory phenomenon together with the neighbours in the South: the great problem of the European Union immigration policy is the institutional paradox to which the community system is subdued. In opportune moments and through the Treaties of Amsterdam and of Nice every time more complex and sophisticated institutions were created for the elaboration of the community legislation, and when the entire "machinery" was already in operation, the member states decided to take the corrsponding measures and decisions on a national level, facing the migratory phenomena. In the moment of the writing of these conclusions, the situation in Europe is rather hostile, after the Tampere Conference, where the states were not willing to yield part of their sovereignity, and not even as much as the principle of solidarity among the states was applied in the face of the recent, related events with the massive waves of immigration on the Mediterranean shores.Therefore, the European policies on the subject of immigration are clearly in need of an element, which goes beyond the simple agreement among the member states, that is to say, which goes beyond the technical, political and juridical subjects. They also need to be very clear in a foreign policy on the subject of cooperation and foreign aid, directed towards guaranteeing the capabilities and the opportunities of each of the persons who live more in the "poor" corner of the planet. One thing that is certain is that it can be a paternalist position and therefore subject to criticism, but in the last decades the international relations have always gone along this track, which is not necessarily the most appropriate one. With all this, the one thing that is paradoxical is that the European Union is incapable -for the time being- of elaborating a common immigration policy, while, however, in the year 1995 in Barcelona the intentions of the EuroMediterranean Process concerning the migratory subject were formulated. The fact that today the parents and creators of those declarations are incapable of establishing a common policy for Europe makes one reconsider the efficiency of the Partnership.8- While in this thesis the Mediterranean policies and immigration policies have been exposed analyzing the trajectory traversed so far and the deficiencies, it is also certain that the policy (and the resulting proposals and the final design of the policies) many times deviate from the initial theoretical plan. One has to consider, for example, that the political agendas -and in this case we refer to the international political agenda- do not transmit values (key element that has been analyzed throughout this thesis, bringing to light the different conceptions between the South and the North of the Mediterranean shores) but they have searched for agreement among themselves by way of a Dialogue. At any rate, from a theoretical point of view, dialogue seems an undertaking easy to realize, but hands on work, this is not the case at all.For a true North-South Dialogue, and thus for solutions to the migratory problems, it is necessary to establish common institutions with parity in their decisions. Even though this was already one of the proposals of the Group of Experts of the Prodi Commission, it is necessary to refocus and to learn to avoid or to face the obstacles.The Mediterranean experience has demonstrated that it is difficult to establish an institution with parity in participation and in decisions. As with any mechanism it is necessary that clear rules are established from the beginning, taking into account the social and political disparities between the South and the North. For example, an institution to keep vigil on human rights cannot be established in a political and social surrounding, where these rights are not respected. If this optimal situation could be arrived at, this would have some fundamental and very clear repercussions for reducing the immigration waves from the South towards the North.The Dialogue -in this case to establish common institutions- is a question which should be faced from the North and from the South. It is a bilateral relationship that has to be characterized by mutual respect, and it is necessary that on the part of the North prejudice and the spirit of superiority are done away with, while on the other part - the one of the South- it is necessary that one abstains from provocations.Because of this, with all the subjects treated in this thesis it is necessary to advance very cautiously, because despite the fact that the different views on the problems have been presented, this is not the way in which the civil society conceives these matters. Moreover, although it is certain that it is difficult to harmonize the civil societies of the two Mediterranean shores -and while this is not really a solution, because it would break with the schemes for plurality that have been defended during all of the thesis- the one thing that definitely needs to be harmonized is the application of the principle of equality in its formal and material aspects. It seems that until now the southern shore has evolved in the legislation to watch over the formal rights, but in practice, the material inequalities persist, and this fact results in giving another reason for the generation of immigration movements towards the northern Mediterranean shore. / Caldria qüestionar-se quins són els punts que s'han verificat com els més dèbils del Procés de Barcelona i que per tant, caldria trobar-ne una solució a través d'unes propostes de millora.A continuació, es fan algunes apreciacions respecte tot el Procés EuroMediterrani que cal tenir en compte quan aquest s'analitza des d'un punt de vista polític o jurídic, i que no sempre es contemplen. A més, en aquesta recerca s'han elaborat unes propostes de caire general, de caire polític i de caire jurídic per tal de donar resposta a les mancances del Procés de Barcelona.1- El tema de l'harmonització del dret en el marc del Partenariat (dins de la "tercera cistella"): per tal que es pugui donar aquesta harmonització caldria prendre com a referència algun "model", i la tendència de tot el Procés de Barcelona es prendre com a patró els esquemes europeus. El perill que suposa aquesta posició és caure en "l'imperialisme", tot i que des d'un punt de vista institucional es nega aquest concepte al·legant que cal projectar el model europeu i que aquest fet no suposa una expressió "d'imperialisme", sinó la voluntat de compartir les nostres experiències (les experiències europees). Aquest fet, però, seria molt discutible ja que no és ben bé cert que des de la Conca Sud es vulguin compartir els errors i les solucions que Europa ha sofert i superat al llarg de la seva història. La prova de tot això es veu en el comportament d'alguns estats de la vorera Sud en el desè aniversari de la Conferència de Barcelona, com s'ha exposat en aquesta tesi.En la línia dels drets, però, cal estar molt atent a l'hora d'unificar o voler harmonitzar: al llarg de la tesi s'ha exposat com les polítiques d'igualtat o els sistemes constitucionals -per exemple- resulten ser molt diferents a les dues voreres mediterrànies. Potser la solució alternativa i més coherent a l'harmonització és que els actors polítics del Nord i del Sud del Mediterrani, siguin capaços de dialogar sense que les diferents percepcions sobre un mateix concepte en siguin un obstacle, fent compatibles ambdues postures, però tenint clar que les percepcions són diferents, fet que en les relacions EuroMediterrànies ha estat passat per alt com s'ha demostrat i reiterat en aquesta tesi.2- Quan es parla de la Conca Sud (sobretot en tot el Procés EuroMediterrani) es cau en l'error d'incloure tots els països de la vorera Sud dins el "mateix sac". Aquesta visió global òbviament no és ben vista per tots els països del Sud, manifestant que cadascun d'ells disposa de les pròpies particularitats. Si bé és cert que des de la U.E es promogueren els Acords d'Associació de manera bilateral per a cada país singular, a efectes pràctics no s'ha perdut la visió global. Un exemple d'aquesta visió global és la nova Política de Veïnatge que a part d'expandir-se per l'Est d'Europa, s'ha estès per les voreres Orientals i Meridionals del Mediterrani - Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, Israel, Jordània, Líban, Síria i Autoritat Palestina-, configurant-se així com un complement al Procés EuroMediterrani. En les pàgines precedents s'ha mostrat el recorregut i la influència del Procés de Barcelona, analitzant les mancances de la Conferència de Barcelona sobretot en els temes continguts en la "tercera cistella" (col·laboració cultural, social i humana, fomentant el recolzament a les institucions democràtiques, impulsant l'estat de dret i la promoció dels drets humans). Si bé és cert que la Declaració de Barcelona de 1995 reconeixia el paper fonamental de les migracions per les relacions entre Nord i Sud, en aquesta tesi s'ha exposat com aquest punt ha quedat abandonat per les agendes internacionals, i per tant ni el Procés ha tingut l'èxit esperat, ni tampoc s'ha vist una evolució del conflicte migratori. Per tal d'establir la relació entre el fet que els conceptes de la "tercera cistella" hagin caigut en l'oblit i el falliment constant d'un intent en la política immigratòria comuna de la UE s'ha fet un balanç del Procés -des de l'any 1995 fins el 2005- posant de relleu que la mancança de consciència per part de la Unió Europea de que els preceptes com l'estat de dret, la democràcia, els drets humans i les polítiques d'igualtat no han estat concebudes de la mateixa manera en les dues voreres Mediterrànies han pogut frenar les negociacions eficaces per establir un diàleg migratori. 3- Pel que fa a les propostes de caire general, la tesi planteja que de cara a l'any 2010 -data fixada pel Procés EuroMediterrani com una meta per establir una zona de lliure canvi entre les dues voreres mediterrànies- es pugui parlar d'un "Barcelona+15" amb les solucions de les llacunes polítiques i jurídiques que la "tercera cistella" ha deixat, si més no, l'aplicació pràctica dels preceptes continguts en ella. Només amb aquesta solució es podran arribar a solventar les deficiències d'un Procés EuroMediterrani que ha repercutit en el falliment de les polítiques immigratòries a nivell europeu: només des de la consciència de les diferents accepcions que es tenen d'un mateix concepte, es podrà arribar al fons de la qüestió.La manca de l'èxit esperat en el Procés de Barcelona: en aquest sentit les mancances, com s'ha posat de relleu al llarg de tota a questa tesi, han estat les fortes diferències conceptuals, encara avui existents entre ambdues voreres mediterrànies.La immigració ha deixat de ser un problema d'abast única i exclusivament nacional per passar a ocupar l'agenda internacional. Com totes les matèries de regulació supranacional, necessiten un temps d'adaptació (des que els estats cedeixen un tros de la pròpia sobirania, fins que es passen a adoptar les polítiques internacionals- en aquest cas, de la Unió Europea). Al marge del període d'adaptació, hi ha diferents errors de base: ja des de la Conferència de Barcelona s'intentava promoure la democràcia, l'estat de dret i la promoció dels drets humans com a factor que pot ajudar a frenar les onades immigratòries. Com s'ha pogut comprovar al llarg de la recerca de tota la tesi, aquestes no han minvat des que va començar el Procés de Barcelona i per tant, cal fer un triple plantejament: o no s'han emprat correctament els instruments comunitaris (amb els programes de desenvolupament) per posar fre als processos immigratoris; o la solució no recau en els projectes que fins ara s'han emprat; o el problema no és només de comunicació i cooperació entre les dues conques, sinó també en el si de la Unió Europea, on no hi ha unanimitat en adoptar polítiques en aquest sentit. De fet, molts països de la Unió Europea no estan interessats en el Procés EuroMediterrani de la mateixa manera com actors espanyols o francesos no s'han apassionat mai per les polítiques del Bàltic. Les possibles solucions que es proposen a aquest plantejament són les següents: a) cal una cooperació al desenvolupament des de qualsevol nivell operatiu. Aquest element pot fer desaparèixer les causes de fons que porten a fenòmens migratoris. Cal veure però quina és la manera més eficient. Aquesta cooperació ha de deixar de ser només a nivell de la Unió Europea, sinó que també cal una cooperació a nivell nacional (paral·lel, però no substitutiu) ja que la importància de la cooperació al desenvolupament, ha resultat històricament i segons els estudis, un instrument que ha permès modernització i per tant mobilitat social i territorial. b) És a través dels immigrants mateixos que es pot frenar la immigració: els immigrants que aprenen a la Conca Nord una manera diferent de viure, seran la societat civil de demà dels països d'origen, i per tant, és el millor mètode per la cooperació al desenvolupament. c) Potser l'entrada massiva d'immigrants (tot i les catàstrofes humanes) pot ajudar a accelerar una política immigratòria comuna ja sigui dins de la UE com pel que fa a la cooperació amb el Sud.d) Cal fer més efectiu el concepte de desenvolupament humà, ja que gràcies a Amartya Sen nasqué una idea revolucionària i per tant com instrument clau per reduir la pobresa, i amb ella la reducció dels fenòmens migratoris. L'eficiència d'aquest concepte es tradueix en l'aplicabilitat a nivell governamental on els actors polítics puguin valorar altres elements més enllà del Producte Interior Brut per calibrar les situacions dels països, i amb ells, la situació de cadascuna de les persones que viuen arreu del món. Tenint en compte el desenvolupament en les polítiques de cooperació al desenvolupament, es podrà arribar a donar aplicabilitat a un concepte que sovint cau en l'oblit. Com deia Sen, els drets politics són importants, no només per satisfer les necessitats, sinó també per a poder formular les necessitats. Aquest element, que el podem considerar com a punt clau del concepte de desenvolupament humà, ha estat i està sent el concepte que està en la corda fluixa en els països subdesenvolupats i fins i tot en els que estan en via de desenvolupament. Òbviament si no es troba un element nou o si més no, no se li dóna l'aplicabilitat que Sen volia donar al concepte -sumant-li les contribucions de Nussbaum, la qual considera fonamental tenir en compte el rol de les dones i de cadascuna de les persones-, no s'arribarà mai a un nivell de desenvolupament que pugui frenar les onades immigratòries, per exemple cap Europa. Des del Partenariat, s'hagués pogut impulsar la idea de Sen, la qual s'hagués centrat en un escenari ideal per a la seva aplicació.4- En relació a les mancances jurídiques, no s'ha donat una aproximació jurídica al Procés fet que ha provocat una llacuna en el Dret. Caldria haver establert uns mínims que haguessin permès un Diàleg més fructífer entre les dues voreres Mediterrànies, i un dels fruits principals es veuria amb els temes immigratoris. Si que és cert que és molt delicat harmonitzar el Dret de dues voreres amb cultures jurídiques tant diferents, però cal negociar per a que es duguin a terme. Paral·lelament, també és cert que amb el Procés de Barcelona, no es pretenia establir un acquis comunitari com el que es pretén establir en el marc de la Unió Europea, però potser caldria estudiar-ne la viabilitat. Aclarint temes jurídics, sovint es resoldria tot el que ve al darrere que de fet és el que ha passat en el Partenariat a nivell econòmic, però deixant enrere els altres nivells (els socioculturals). Tot i així, es parla de l'acquis Barcelona com a fruit dels Acords d'Associació entre la Unió Europea i cadascun dels països de la Conca Sud del Partenariat.La solució a la manca d'harmonització jurídica pot ser l'establiment de les igualtats materials i formals a la Conca Sud Mediterrània. Al llarg de la recerca s'ha posat de manifest la mancança d'igualtat material en els països partners del Sud, la qual garantiria el desenvolupament dels drets fonamentals. Si bé és cert que s'ha posat de relleu que en termes generals, el Dret estableix uns criteris jurídics i polítics, i d'acord amb aquests es tractarà una situació determinada en termes d'equiparació, no succeeix així en la realitat jurídica de la vorera Sud Mediterrània, ja que aquesta "equiparació" no es dóna a efectes pràctics, per tant la igualtat material és inexistent. No n'hi ha prou en postular en els articulats constitucionals que "tothom és igual davant la llei", sinó que cal igualtat en l'aplicació d'aquesta llei. Si s'aconseguís aquest objectiu - des de la postura d'aquesta tesi és possible en primer lloc a través de la pressió de la societat civil, i en segon lloc amb l'elaboració de les polítiques públiques que tinguin en compte un veritable principi d'igualtat- s'assolirà aquest principi en una de les seves màximes. Al marge de la igualtat a nivell "nacional" en els països del Sud, caldrà també que des d'Europa -en tant que impulsora del Partenariat EuroMediterrani- es doni exemple en les polítiques d'igualtat en un doble sentit:a) en les polítiques internes dels estats membres de la U.E - o en el seu cas, en les polítiques comunitàries- s'estableixi sempre el principi d'igualtat i de no-discriminació enfront els immigrants, establint si cal, les polítiques de la diferència o d'Acció positiva.b) Europa actuï en condicions iguals en les relacions amb el Sud, en paritat de condicions.5- En referència a les mancances polítiques, al llarg de la tesi s'han analitzat el concepte de estat de dret, la democràcia, les polítiques d'igualtat i els drets humans, i com aquests conceptes són tots ells percebuts a la Conca Sud. La conciliació -entre Nord i Sud- de tots aquests conceptes és possible mitjançant una interpretació universal de tots ells, sempre que estiguem disposats a cedir una parcel·la de la nostra tradició històrica, i només així es veurà la receptivitat. Al llarg de la recerca, s'ha pogut comprovar que tampoc és ben bé cert que al Sud hi hagi una única concepció sobre tots els elements citats, sinó que en funció de les ideologies els conceptes són canviants i dinàmics. L'exemple més evident és el de la democràcia, ja que alguns pensen que sigui irreconciliable amb l'Islam i d'altres aposten per ella: si bé és cert que tots els països de la Conca Sud han firmat els Acords EuroMediterranis on es vetlla per la promoció dels drets humans i la democràcia, cerquen poder establir societats políticament estables, per tal que les pressions migratòries cap a Europa minvin. L'idea de la creació i la successiva ratificació dels Acords és efectiva sempre i quan es compleixin amb la finalitat per la qual foren creats. Probablement la solució és fer uns Acords més concrets per a cada país - en la majoria dels casos es tracta d'Acords gairebé idèntics- i establir uns mecanismes, organismes o institucions noves, ad hoc, per a fer complir els citats Acords. Tot i els acords (aquests entesos com a conformitat) dels països del Sud -en la seva majoria musulmans- en els tractes amb la Conca Nord, conceben la democràcia de manera diferent. Com s'ha dit anteriorment, al Sud hi ha diferents postures sobre aquest concepte i com s'ha exposat al llarg de la tesi, les teories de tots els teòrics islamistes apunten que totes les qüestions d'Estat han de ser regulades per la shari'a, i les qüestions que queden fora de la mateixa, troben el consens (element clau en la democràcia) en la Comunitat. És aquí on els mateixos islamistes afirmen que la democràcia només es donarà en aquests casos. Per tant doncs, es veu que - a través del texts i autors analitzats- a la Conca Sud postulen la democràcia però amb una sèrie de "peròs" que cal tenir en compte a l'hora de reconèixer la democràcia als països del Sud del Mediterrani. En els casos on es produeixen aquestes disfuncions en la percepció dels conceptes tractats en la "tercera cistella" s'ha recorregut a les Nacions Unides. El PNUD (el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament) és un instrument que anualment publica un Informe sobre el Desenvolupament Humà. Des de l'any 2002 es publica aquest Informe sobre el Món Àrab, i ha servit per trobar algunes respostes a les qüestions formulades al començament de la tesi, és a dir, el que es refereix a la interpretació de tots els preceptes de la Declaració de Barcelona. Tot i així, el problema segueix persistent: l'Informe té poca vinculació en els països del Món Àrab, ja que aquest que no ha afectat a les estructures institucionals d'aquests països tot i ser elaborat per intel·lectuals de la Conca Sud Mediterrània.Per tant doncs, des d'un pla teòric resulta rellevant el paper de les Nacions Unides ja que sovint s'ha hagut de recórrer a aquest organisme pels casos de declaracions de caràcter "universal", sigui pel que fa a l'estat de dret i pels drets humans. Ara bé, no sempre ha funcionat: sovint -i com s'ha exposat en aquesta tesi- els conceptes i resolucions de les Nacions Unides, són benvingudes pel Món Àrab (com diu algun autor, els caps d'estat firmen les resolucions o declaracions perquè tal i com va passar en el període de descolonització, els dirigents dels països emancipats, tenien ganes de asseure's al costat dels seus antics "amos"). És important perquè sobretot en els informes del Món Àrab es fa referència a tots els conceptes tractats en aquesta tesi, tals com la igualtat, la democràcia i la interpretació d'aquestes. Si aquest estri fos més vinculant i s'empressin instruments eficaços per contemplar-ho en les agendes polítiques, les polítiques immigratòries de la Unió Europea, anirien més ben encarrilades ja que es seria plenament conscient de les limitacions i de la situació real en la que actuen. Més enllà de l'eficiència d'aquest instrument en mans dels actors del Nord, resulta extremadament important la valoració del mateix per part dels actors del Sud, on des de llur posició també podrien solventar molts dels conflictes en el si de les societats de la Conca Sud.6- De totes maneres, per molt que hi hagi instruments internacionals pel mig (ja siguin polítics o jurídics) facultatius o obligatoris, hi ha uns elements clau per establir un Mar de Diàleg en termes generals, més enllà de les postures polítiques, però amb aplicació política:a) es necessitarà que transcorrin encara alguns anys per a que es perdin les percepcions colonitzadores per part del Sud, la concepció "del voler ser imposats". Amb el pas del temps, també es permetrà que les societats civils madurin en si mateixes, i puguin adquirir cada vegada més força en el disseny de les noves polítiques.b) cal la predisposició dels països de les dues Conques per poder establir un veritable Diàleg que vagi més enllà dels termes econòmics (especialment, quan el Sud espera les col·laboracions econòmiques del Nord).c) per evitar un altre fracàs, resultarà clau la pau a Orient Mitjà -que s'espera que en el "Barcelona+15" el problema estigui solucionat- perquè en el moment de la redacció d'aquestes conclusions la situació és absolutament hostil.Tots els temes tractats en aquesta tesi poden tenir múltiples interpretacions jurídiques o polítiques, i és precisament aquesta diversitat interpretativa - molt positiva des d'un punt de vista de l'enriquiment cultural en l'àrea Mediterrània- que accentua encara més les diferències entre les dues voreres mediterrànies. La solució és conciliar-les, de la mateixa manera com cal fer amb les cultures en el sentit més ampli del terme- i procurar que cedeixi l'actor del Nord i l'actor del Sud per poder arribar a una aproximació on el marge de maniobra sigui el més estret possible. En aquest sentit són importants els mecanismes creats per establir un Diàleg sincer com la Fundació Anna Lindh, tot i que hauria de deixar de ser un instrument merament polític per a que pugui produir l'eficàcia amb l'objectiu de la qual es va crear. Cal que aquest tipus d'instruments es polititzin -en el sentit negatiu del terme- el menys possible per superar més fàcilment els abismes propis de la seva naturalesa. Un mecanisme com aquest, desenvolupat de la manera com la seva creació demanava, pot ser la clau de sortida de molts dels conflictes entre les dues voreres mediterrànies, i amb ella, es pot anar més enllà d'un Diàleg de Cultures, per poder passar a un segon nivell: un diàleg polític-jurídic que podria ajudar a minvar els fenòmens migratoris, i sobretot afavorir les relacions Nord- Sud. 7- Un altre tema que s'aborda al llarg de la tesi és la necessitat de la política immigratòria comuna de la Unió Europea, que és d'una importància vital si es vol seguir portant per bon camí el Procés EuroMediterrani. En primer lloc cal resoldre els problemes del Nord (en aquest cas, la manca d'unitat en el si de la Unió Europea pel que fa una política immigratòria comuna), per poder afrontar amb els veïns del Sud el fenomen migratori: el gran problema de la política immigratòria de la Unió Europea és la paradoxa institucional a la que està sotmès el sistema comunitari. En el seu dia, i a través del Tractat d'Amsterdam i de Niça es crearen institucions cada vegada més noves, complexes i sofisticades per a l'elaboració de la legislació comunitària, i quan ja estava tota la "maquinària en marxa", els estats membres decidiren prendre les mesures i decisions a nivell nacional, davant els fenòmens migratoris. En el moment de la redacció d'aquestes conclusions, la situació a Europa és més aviat hostil, després de la Conferència de Tampere, on els estats no estaven disposats a cedir part de llur sobirania, i ni tant sols s'aplicava el principi de solidaritat entre els estats davant els darrers esdeveniments relacionats amb les onades massives d'immigració en les costes mediterrànies. Per tant, les polítiques europees en matèria d'immigració, han de tenir algun element que vagi més enllà del simple acord entre els estats membres, és a dir, que vagi més enllà dels temes tècnics, polítics i jurídics. Ha de tenir molt clara també una política exterior en matèria de cooperació i d'ajut al desenvolupament, encarrilada a garantir les capacitats, i les oportunitats de cadascuna de les persones que viuen en el racó més "pobre" del Planeta. Si que és cert que pot ser una posició paternalista i per tant criticable, però en les darreres dècades les relacions internacionals han anat sempre encarrilades cap aquesta direcció, que no té perquè ser la més encertada. Amb tot això, el que resulta paradoxal és que la Unió Europea sigui incapaç -de moment- d'elaborar una política immigratòria comuna quan en canvi l'any 1995 a Barcelona es formulaven les intencions del Procés EuroMediterrani sobre la cooperació en matèria migratòria. El fet que avui els pares i creadors d'aquelles declaracions, no sàpiguen establir una política comuna per Europa, fa replantejar-se l'eficàcia del Partenariat.8- Si bé en aquesta tesi s'han exposat les polítiques mediterrànies i les polítiques immigratòries analitzant l'íter transcorregut fins ara i les llurs mancances, és també cert que la política (i les conseqüents propostes i el disseny final de les polítiques) moltes vegades es separa del pla teòric. Cal pensar per exemple que les agendes polítiques -i en aquest cas ens referim a l'agenda política internacional- no transmeten valors (element clau que s'ha analitzat al llarg d'aquesta tesi, posant de manifest les diferents concepcions entre el Sud i el Nord de la Conca Mediterrània) sinó que han de cercar la compatibilitat entre ells, a través del Diàleg. De totes maneres en un pla teòric, el Diàleg sembla una empresa fàcil però que a efectes pràctics no és pas així. Per un veritable Diàleg Nord- Sud, i per tant per donar solucions als problemes migratoris, cal establir institucions compartides amb paritat en les decisions. Tot i que aquesta ja era una de les propostes del Grup de Savis de la Comissió Prodi, cal donar-li un enfocament diferent i saber esquivar o afrontar els obstacles que es donen. L'experiència Mediterrània ha demostrat que és difícil establir una institució en condicions paritàries de participació en les decisions. Com en qualsevol mecanisme cal que s'estableixen regles clares des del començament, i tenint en compte les disparitats socials i polítiques característiques del Sud i del Nord. Per exemple no es pot establir una institució per vetllar pels drets fonamentals en un marc polític i social que no es respectin els mateixos. Si es pogués arribar a aquesta situació òptima, tindria unes repercussions fonamentals i molt clares per disminuir les onades immigratòries, del Sud cap al Nord. El Diàleg -en aquest cas per establir institucions comunes- és una qüestió que cal afrontar des del Nord i des del Sud. És una relació bilateral i de respecte recíproc que cal que d'una banda s'acabin amb els perjudicis i amb l'esperit de superioritat per part del Nord, i de l'altre -del punt de vista del Sud- cal que es distanciïn de les provocacions. Per tot això, tots els temes tractats en aquesta tesi, cal que siguin presos molta cautela perquè encara que s'han intentat exposar les diferents posicions d'un mateix argument, la societat civil, no ho concep de la mateixa manera. I si bé és cert que és difícil harmonitzar les societats civils de les dues voreres mediterrànies -tampoc no és una solució, perquè trencaria amb tots els esquemes de pluralitat que s'han defensat durant tota la tesi- el que si que cal harmonitzar és l'aplicació del principi d'igualtat entès des de la seva vessant formal i material. Sembla que fins ara la Conca Sud ha evolucionat en la legislació per vetllar per els drets formals, però a la pràctica, les desigualtats materials segueixen persistents, fet que suposa un out-put més per generar moviments immigratoris vers la Conca Nord Mediterrània.

La presente tesis aborda el tema de la identidad europea, desde la doble vertiente de la identidad Unión Europea y de la identificación individual con la misma. Ambos fenómenos se analizan desde la epistemología de la complejidad así como desde aquellas premisas del construccionismo social compatibles con la primera. En este sentido, se considera que los fenómenos sociales constituyen realidades complejas, es decir, no lineales, borrosas, catastróficas, fractales y caóticas que se expresan a través del lenguaje y se construyen en discursos socialmente compartidos por determinadas personas en ciertos contextos.En coherencia con dicho planteamiento epistemológico, se presenta un modelo teórico de identidad entendida como fenómeno social complejo. Este modelo, siguiendo a Munné (1995), concibe la identidad como mismidad y el self como las dimensiones multifacéticas de la identidad. Se trata de un sistema complejo que se configura en base a una serie de autorreferencias y heterorreferencias que se modulan y expresan a través del lenguaje. En consecuencia, se destaca también la función relacional del lenguaje considerando que las narrativas de identidad se articulan en conversaciones y posicionamientos discursivos. Concretamente por lo que se refiere a la identidad europea se hace especial hincapié en la necesidad de ampliar el entorno en el que la narrativa de identidad europea adquiera sentido.Partiendo de dichas premisas se plantea un estudio en el que mediante la propuesta de distintos escenarios de futuro de la Unión europea, es decir distintas configuraciones de la identidad institucional, se solicita a los participantes en el estudio (todos ellos personas expertas en temas de la Unión Europea) que argumenten su identificación con cada uno de ellos así como los sentimientos que les evoca imaginarse formando parte de cada escenario. Los textos elicitados por los participantes son analizados mediante la aplicación de los principios de la lógica borrosa a la "grounded theory" de Glaser y Strauss (1967) con el soporte del programa informático QSRNviv. Esta metodología permite poner de relieve, con toda la riqueza de los matices del discurso, algunas de las características que debería reunir la identidad de la unión europea para generalizar e incrementar la identificación con la misma. Como principales aportaciones pueden destacarse:(1) La compatibilización de la epistemología de la complejidad con el paradigma del construccionismo social.(2) El tratamiento de la identidad europea desde una doble vertiente, tanto la identidad de la Unión Europea como la identificación individual con dicha identidad institucional demostrándose que son dos fenómenos complejos íntimamente relacionados que se necesitan e implican mutuamente. (3) El análisis de las ventajas e inconvenientes de cada escenario así como de las características que se entreven como más favorables para la consecución de un sentimiento positivo generalizado de identificación con la Unión Europea.(4) La presentación de un método de análisis de textos que respeta y destaca la borrosidad inherente al lenguaje y al proceso de comunicación y es coherente con la epistemología de la complejidad. Ello se consigue mediante la incorporación de los principios de la lógica borrosa a la metodología de la "grounded theory" utilizando el programa QSR Nvivo. / This thesis focuses on European identity from a twofold perspective: (a) the European Union identity and (b) individual identification with it. In this sense, social phenomena are considered to be complex realities, i.e. non-linear, fuzzy, catastrophic, fractal and chaotic ones that expressed through language and are construed in socially shared discourses.Consequently, a theoretical approach to identity understood as a complex social phenomenon is presented. This model, following Munne (1995), approaches identity as selfhood and the self as the multifacetic dimensions of identity. It is considered as a complex sistem that is made up of a series of self- and hetero- references that are modulated and expressed through language. In consecuence, the relational role of language is also hoghlighted considering that narrative of identity are articulated in conversations and discursive positionings. Concerning European identity specifically, the need to widen the context in which the narrative of European identity makes sense is especially emphasized.The study proposed different future scenarios, i.e., different configurations of institutional identity in the European Union and then participants are asked to justify then identification with each one of them as well as the feelings that are evoked when they imagine themselves as part of each scenario.Texts elicited by participans are analysed by means of an application of fuzzy logic to Glaser and Strauss (1967) Grounded Theory methodology and with support of the Nvivo software. This methodology makes it possible to highlight, with all the nuances of discourses, some of the characteristics that European identity should have so that it could be increased and generalized.

La presente tesis realiza un análisis regional teórico y empírico de la convergencia económica. En primer lugar, se evidencia que ha existido un comportamiento diferenciado en el crecimiento económico regional en la Unión Europea, apuntando de forma general a una serie de factores como posibles causas.A continuación, se especifica la relación de la convergencia con los diferentes modelos de crecimiento y, por otra parte, se muestra la posibilidad de utilizar análisis alternativos de la convergencia al tenerse en cuenta acepciones diversas del término convergencia. En este sentido, la presente tesis recoge como posibles definiciones de convergencia a: las derivaciones del modelo neoclásico: (beta) convergencia absoluta y condicional, convergencia en sentido estocástico, convergencia en sentido de catching-up tecnológico, convergencia en sentido de reducción de disparidades y convergencia mediante un análisis de la dinámica distribucional. A partir de esta relación se obtiene evidencia empírica de cada uno de los análisis alternativos planteados para las regiones europeas así como para las españolas, habiéndose aplicado tanto técnicas habitualmente utilizadas por la literatura como aportaciones propias. En general, la convergencia ha sido mayor en términos de productividad que en el caso del producto per cápita, para ambos ámbitos geográficos analizados, constatándose mayor intensidad en los movimientos también para la variable productividad. El caso español presenta una mayor concentración en torno al nivel medio tanto del VAB per cápita como del VAB por ocupado.Por otra parte, se ha definido de forma teórica el concepto de club de convergencia y, en concreto, el de trampa de crecimiento, proponiéndose una clasificación en cuanto a las causas que provocan su aparición, tanto a partir del modelo neoclásico (diferenciación en sus tasas de ahorro) como a partir de una visión endógena (niveles bajos en capital humano, ahorro, crecimiento de la población, inversión en I+D y diferenciación en los parámetros de la función de producción). Posteriormente, se utiliza un criterio de agrupación óptimo para la detección de clubes de crecimiento regionales, contrastando su estabilidad en el tiempo. Se obtienen tres grupos para el conjunto de regiones europeas y españolas, detectándose estratificación superior para el grupo de regiones con menor nivel de producto o VAB per cápita. Adicionalmente, para el caso español se ha constatado una diversificación en los rendimientos a escala mediante un análisis tipo umbral en la estimación de la ley de Verdoorn. Finalmente, se analiza mediante la estimación de kernels estocásticos condicionados cuáles han sido las variables que presentan significación al considerar ciertos grupos homogéneos de economías. Los resultados muestran para la UE la significación del estado de pertenencia, la vecindad espacial y, la de los grupos definidos de forma óptima. Con respecto al análisis regional español tan sólo resulta significativa la utilización de los grupos definidos de forma óptima, si bien únicamente para el año inicial.

L'objectiu principal de la recerca aquí presentada és analitzar les polítiquesde regeneració urbana desenvolupades en el marc de la Unió Europea. Aquestaanàlisi ha implicat un estudi paral·lel a dues escales . En primer lloc, s'ha realitzatuna aproximació a escala europea, per tal d'identificar quin és el rol de lesqüestions urbanes en l'agenda política comunitària, centrant l'atenció en elsprogrames destinats a la regeneració d'àrees urbanes amb dificultats. I, en segonlloc, s'ha realitzat una lectura a escala local, per tal d'interpretar quin ha estatl'impacte d'aquests programes en les diferents realitats urbanes sobre les que haactuat.La primera aproximació, l'anàlisi de la implicació de la UE en les qüestionsurbanes i, concretament, en la implementació de programes de regeneració urbana,s'ha desenvolupat a partir d'una lectura històrica. Aquesta ha estat dirigida aidentificar la dimensió urbana de les polítiques territorials de la UE a partir delperíode de programació dels Fons Estructurals 1989-1993. S'ha incorporat, a més,una lectura evolutiva, interpretant els canvis i avanços assolits, fins arribar al'actual període 2007-2013. Aquestes qüestions s'han estudiat i emmarcat dins d'uncontext més ampli que, d'altra banda, resulta clau per interpretar tot el procés: laterritorialització de les polítiques comunitàries; és a dir, el creixent protagonisme dela cohesió i reequilibri territorial com a objectiu estratègic de la UE.L'estudi de les polítiques i els instruments implementats en el marc de la UEen matèria de regeneració urbana s'ha centrat especialment en l'acció de laIniciativa Comunitària URBAN. Ja que es tracta del primer, i únic, programacomunitari destinat de forma exclusiva a aquesta comesa. Per tant, un objectiu claude la recerca ha estat identificar quin ha estat l'impacte generat per la Iniciativa,així com la seva participació en un procés més ampli: l'increment de la sensibilitaturbana de les polítiques comunitàries.La interpretació de l'impacte derivat de la implementació de la IC URBAN haimplicat la realització de treball de camp i entrevistes a alguns dels agentsimplicats, per tal de verificar la dimensió de les actuacions i la seva repercussiómaterial. Però, a més això, en aquesta recerca s'ha pretès atorgar una atencióespecial als valors qualitatius de la Iniciativa. Aquests són, en primer terme, ladefinició d'una metodologia de treball específica, caracteritzada per l'enfocamentintegrat de les estratègies de regeneració urbana, la participació dels agents localsen la definició i implementació de les actuacions desenvolupades, la cooperació icorresponsabilització de tots els nivells de l'administració implicats, el foment de lespràctiques innovadores i la creació de xarxes d'intercanvi de coneixement. A més,la IC URBAN ha estat un interessant banc de proves i perfeccionament detècniques, amb el valor afegit de la participació de quinze Estats Membres ambdiferents tradicions i models en matèria de regeneració urbana.Per tal d'aprofundir en l'anàlisi de l'impacte de la IC URBAN, s'hanseleccionat tretze casos d'estudi de quatre Estats Membres -Espanya, França, Itàliai el Regne Unit-. Desprès de la necessària aproximació individualitzada a cada cas,s'ha realitzat una lectura transversal, comparativa, de tots ells per tal de contrastari verificar el funcionament de les variables que anteriorment s'han definit com lesclaus de la IC URBAN.Les conclusions de la tesi es fonamenten en l'anàlisi de l'impacte de la ICURBAN i de la seva contribució a dinàmiques com l'aprofundiment de l'europeïtzacióde les ciutats, l'ascens de les qüestions urbanes en l'agenda política comunitària, ladifusió de nous models i pràctiques de regeneració urbana que són assumides peralguns Estats Membres, així com la seva participació en el procés inacabat deconstrucció d'una autèntica política urbana comunitària. / El objetivo principal de la investigación aquí presentada es analizar laspolíticas de regeneración urbana implementadas en el marco de la Unión Europea.Este análisis ha comportado un estudio en paralelo a dos niveles. En primer lugar,se ha realizado una aproximación a escala europea, para identificar cual es el rol deles cuestiones urbanas en la agenda política comunitaria, centrando la atención enlos programas dedicados a la regeneración de áreas urbanas con dificultades. Y, ensegundo lugar, se ha realizado una lectura a escala local, para identificar el impactode estos programas en las diferentes realidades urbanas en las que han actuado.El análisis de la implicación de la UE en les cuestiones urbanas y,concretamente, en la implementación de programas de regeneración urbana, se hadesarrollado a partir de una lectura histórica. Este análisis ha estado dirigido aidentificar la dimensión urbana de las políticas territoriales de la UE a partir delperiodo de programación de los Fondos Estructurales 1989-1993. Se haincorporado una lectura evolutiva, interpretando los cambios y avances alcanzadoshasta el comienzo del actual periodo 2007-2013. La dimensión urbana de laspolíticas comunitarias ha sido estudiada y enmarcada, además, dentro de uncontexto más amplio, que resulta clave para interpretar todo el proceso: laterritorialización de las políticas comunitarias, es decir, el creciente protagonismode la cohesión y el reequilibrio territorial como objetivo estratégico de la UE.El estudio de las políticas de la UE en materia de regeneración urbana se hacentrado especialmente en la acción de la Iniciativa Comunitaria URBAN. Éste es elprimer, y único, programa comunitario dedicado de forma exclusiva a esta cuestión.Por ello, un objetivo clave para la investigación ha sido identificar cual ha sido elimpacto generado por este programa, tanto a escala local -en las diferentesrealidades urbanas sobre les que ha actuado-, como a escala comunitaria -teniendoen cuenta su participación en un proceso más amplio, el incremento de lasensibilidad urbana de les políticas comunitarias-.La interpretación del impacto derivado de la implementación de la IC URBANha comportado la realización de trabajo de campo y entrevistas a algunos de losagentes implicados para verificar la repercusión material y la dimensión de susactuaciones. Pero, además de ello, en esta investigación se ha otorgado unaatención especial a los valores cualitativos de la Iniciativa. Éstos son, en primerlugar, la definición de una metodología de trabajo específica, caracterizada por elenfoque integrado de las estrategias de regeneración urbana, la participación de losagentes locales en la definición e implementación de las actuaciones desarrolladas,la cooperación y corresponsabilización de todos los niveles de la administraciónimplicados, el fomento de las prácticas innovadoras y la creación de redes deintercambio de conocimiento. Y, en segundo lugar, URBAN ha sido un interesantebanco de pruebas y perfeccionamiento de técnicas, con el valor añadido de laparticipación de quince Estados Miembros con diferentes tradiciones y modelos enmateria de regeneración urbana.Para profundizar en el análisis del impacto de la IC URBAN, se hanseleccionado trece casos de estudio de cuatro Estados Miembros -España, Francia,Italia y el Reino Unido-. Después de la necesaria aproximación individualizada acada caso, se ha realizado una lectura transversal, comparativa, de todos ellos paraasí contrastar y verificar el funcionamiento de las variables que anteriormente hansido definidas como las claves de la IC URBAN.Las conclusiones de la tesis se fundamentan en el análisis del impacto de laIC URBAN y de su contribución a cuestiones como la consolidación de laeuropeización de las ciudades, el ascenso de las cuestiones urbanas en la agendapolítica comunitaria, la difusión de nuevos modelos y prácticas de regeneraciónurbana que son asumidas por algunos Estados Miembros, así como su participaciónen el proceso inacabado de construcción de una auténtica política urbanacomunitaria. / The main objective of this research was to analyse the urban regenerationpolicies undertaken within the framework of the European Union. This analysisinvolved parallel studies on two different scales. Firstly, we examined the Europeanscale in order to establish the significance of urban development issues within thepolitical agenda of the EU, focusing our attention on programmes aimed atregenerating deprived urban areas. We then investigated the local scale in anattempt to interpret the impact of these programmes upon the different urbanrealities to which they were applied.The first approach, which examined the role of the EU in urban questionsand -more specifically- in the implementation of urban regeneration programmes,was based on a historical analysis. We focused our attention on trying to identifythe urban dimension of the territorial policies of the EU, initiating our analysis in the1989-1993 period of the European Structural Funds. We also incorporated ananalysis of the evolution of this process, interpreting the changes and advancesachieved up to the present moment (2007-2013). These questions were studiedand framed within a wider context that is key to interpreting the whole process: theterritorialisation of EU policies; or -in other words- the increasing role of territorialcohesion and rebalancing as a strategic objective of the European Union.Studying the policies and instruments implemented within the framework ofthe EU with regard to urban regeneration particularly focused on the work of theURBAN Community Initiative: the first, and to date only, EU programme exclusivelydedicated to this task. One key objective of this research was therefore to identifythe impact that the Initiative has had and establish its role within a wider process:the increasing of urban dimension of the EU policies.The task of interpreting the impact of implementing URBAN CI impliedcarrying out field work and interviewing some of the agents involved in the processin order to verify the dimension of the work done and its material repercussions. Inthis research, we also sought to afford special attention to the qualitative valuesinherent to the Initiative. The most important of these are: establishing a specificworking methodology characterised by an integrated approach of urbanregeneration; encouraging local agents to participate in the definition andimplementation of the actions undertaken; cooperating and sharing responsibility atall of the levels of public administration involved; promoting innovative practices;and creating networks through which to share knowledge. URBAN CI has alsoserved as an interesting vehicle for testing and perfecting techniques and offers theadditional advantage that it involves the participation of fifteen EU member stateswith different traditions and models in urban regeneration.In order to make a more in-depth analysis of the impact of URBAN CI, weselected thirteen case studies from four EU Member States: Spain, France, Italyand The United Kingdom. After an initial individualised approximation to each case,we made a transversal, comparative, reading of all the cases in order to contrastand verify how the chosen variables, which had previously been identified as key toURBAN CI process, worked in each setting.The conclusions from the thesis are based on an analysis of the impact ofURBAN CI and its contribution to the dynamics of such processes as: promoting theEuropeanisation of cities; the increasing importance of urban questions in thepolitical agenda of the EU; the diffusion of new models and practices for urbanregeneration that have been adopted by some Member States; and its participationin the unfinished process of constructing an authentic EU urban policy.

El risc com a concepte operatiu ha esdevingut en l'entorn global un concepte creixentment transversal. La seva visibilitat s'ha incrementat enormement per la circulació comunicativa dels discursos que li donen forma i significat. Més enllà del rol reconegut dels mitjans de comunicació, el caràcter constitutiu de la comunicació travessa les lògiques institucionals, científiques i ciutadanes. Aquest treball planteja, més enllà de les lògiques pràctiques i instrumentals, la comunicació social del risc com els processos en els quals la circulació de discursos participa en la seva definició, i les comunitats de comunicació e risc com un concepte a explorar. A mode de estudi de cas analitza la irrupció del canvi climàtic i la seva influència sobre els riscos nuclear i químic en l'entorn de la Unió Europea remarcant les potencialitats de la comunicació de risc com a disciplina pràctica reformulada a partir d'un enfocament pròpiament comunicatiu. / El riesgo como concepto operativo se ha convertido en el entorno global en un concepto crecientemente transversal. Su visibilidad ha incrementado enormemente a través de la circulación comunicativa de discursos que le dan forma y significado. Más allá del rol reconocido de los medios de comunicación, el carácter constitutivo de la comunicación atraviesa las lógicas institucionales, científicas y ciudadanas. Este trabajo plantea, más allá de su lógica práctica e instrumental, la comunicación social del riesgo como aquellos procesos en los cuales este es definido a través de la circulación de discursos, y las comunidades de comunicación de riesgo como un objeto a explorar. Como estudio de caso analiza la irrupción de cambio climático y su influencia sobre los riesgos nuclear y químico en el entorno de la Unión Europea, remarcando las potencialidades de la comunicación de riesgo como disciplina práctica reformulada a partir de un enfoque propiamente comunicativo. / Risk as an operational concept has become a cross-cutting concept into a global environment. Its visibility has greatly increased through the movement of communicative discourses that shapes it and gives meaning to it. Beyond the acknowledged role of the media, the constitutive nature of communication goes over the institutional, scientific and citizen logics. This research argues, beyond its practical and instrumental logics, the social communication of risk as those processes which it is defined by the circulation of discourses among risk communication communities as an object to explore. As a case study, it examines the emergence of climate change and its influence on nuclear and chemical risks in the European Union, highlighting the potentialities of risk communication as a practical discipline reformulated from a communicative approach.

1) Introducció, hipòtesi, objectius i metodologia:Es parteix de la hipòtesi de la necessitat d'una defensa europea, basada en la demanda ciutadana a partir de les dades ofereix l'Eurobaròmetre, al que estableixen els Tractats de la UE pel que fa a política exterior i de seguretat i defensa i també en base a d'altres anàlisis de la situació actual del món, com el conflicte de civilitzacions, els estats emergents, els estats fracassats, el terrorisme internacional o l'Estratègia Europea de Seguretat. Seguidament s'acota el marc de la investigació, es detallen els objectius de la Tesi i s'exposa la metodologia utilitzada.2) Evolució de la política de seguretat i defensa europea:Entrant de ple a la part descriptiva, es detalla l'evolució de la defensa europea fins a l'actualitat, des de la Comunitat Europea de Defensa, fins al que exposa el Tractat de Lisboa.3) Les capacitats militars: forces armades i serveis d'intel.ligència:S'analitzen i es comparen les capacitat militars dels estats membres de la UE i dels importants del món, des del vessant de les forces armades i dels servies d'intel·ligència.4) Incidència de les variables econòmiques en la seguretat i defensa:Es valora i es compara la despesa en defensa i el producte interior brut, des de 1960 fins el 2006, amb la finalitat d'analitzar l'evolució de la Despesa en Defensa dels estats membres de la UE agregats, amb la dels EUA i també la comparació amb els estats importants del planeta. També s'analitza la incidència de les variables econòmiques i socials en la despesa en seguretat i defensa dels estat membres de la UE, comparant-ho amb els EUA i amb d'altres estats del planeta.5) Anàlisi predictiva i de correlació de la despesa en defensa:S'utilitza un model de previsió basat en la regressió lineal, per realitzar una anàlisi predictiva de la despesa en defensa de la UE i dels EUA i, a més, es compara amb d'altres estats importants del planeta. Es constata l'existència d'un model de comportament dels estats membres de la UE, pel que fa a la despesa en defensa. I també es fa una anàlisi de correlació entre les variables econòmiques, respecte de la despesa en defensa.6) Perspectives, escenaris i conclusions:Finalment, es detallen els objectius estratègics i els possibles escenaris de la política de seguretat i defensa a la UE i, en base a les anàlisis realitzades, en presenten les conclusions de la Tesi, ordenades per temes que van des de les relacionades amb les forces armades, amb els serveis d'intel·ligència, amb la despesa en defensa, amb el producte interior brut, amb les variables econòmiques i socials, amb la predicció de l'evolució de la despesa en defensa, amb la correlació de les variables econòmiques i socials respecte de la despesa en defensa, fins a la conclusió final. / INTRODUCCIÓN, HIPÓTESIS, OBJETIVOS Y METODOLOGÍA:Se parte de la hipótesis de la necesidad de una defensa europea, basada en la demanda ciudadana a partir de los datos que ofrece el Eurobarómetro, al que establecen los Tratados de la UE con respecto a política exterior y de seguridad y defensa y también en base a otros análisis de la situación actual del mundo, como el conflicto de civilizaciones, los estados emergentes, los estados fracasados, el terrorismo internacional o la Estrategia Europea de Seguridad. Seguidamente se acota el marco de la investigación, se detallan los objetivos de la Tesis y se expone la metodología utilizada.EVOLUCIÓN DE LA POLÍTICA DE SEGURIDAD Y DEFENSA EUROPEA:Entrando de lleno en la parte descriptiva, se detalla la evolución de la defensa europea hasta la actualidad, desde la Comunidad Europea de Defensa, hasta lo que expone el Tratado de Lisboa.LAS CAPACIDADES MILITARES: FUERZAS ARMADAS Y SERVICIOS DE INTELIGENCIASe analizan y se comparan las capacidades militares de los estados miembros de la UE y de los importantes del mundo, desde la vertiente de las fuerzas armadas y de los servicios de inteligencia.INCIDENCIA DE LAS VARIABLES ECONÓMICAS EN LA SEGURIDAD Y DEFENSA:Se valora y se compara el gasto en defensa y el producto interior bruto, desde 1960 hasta 2006, con la finalidad de analizar la evolución del gasto en defensa de los estados miembros de la UE agregados, con la de los EEUU y también la comparación con los estados importantes del planeta. Además, se analiza la incidencia de las variables económicas y sociales en el gasto en seguridad y defensa de los estados miembros de la UE, comparándolo con los EEUU y con otros estados del planeta.ANÁLISIS PREDICTIVO Y DE CORRELACIÓN DEL GASTO EN DEFENSA:Se utiliza un modelo de previsión basado en la regresión lineal, para realizar un análisis predictivo del gasto en defensa de la UE y de los EEUU y, además, se compara con otros estados importantes del planeta. Se constata la existencia de un modelo de comportamiento de los estados miembros de la UE, con respecto al gasto en defensa. Además, se realiza un análisis de correlación entre las variables económicas, respecto del gasto en defensa.PERSPECTIVAS, ESCENARIOS Y SOLUCIONES:Finalmente, se detallan los objetivos estratégicos y los posibles escenarios de la política de seguridad y defensa de la UE y, en base a los análisis realizados, se presentan las conclusiones de la Tesis, ordenadas por temas que van desde las relacionadas con las fuerzas armadas, con los servicios de inteligencia, con el gasto en defensa, con el producto interior bruto, con las variables económicas y sociales, con la predicción de la evolución del gasto en defensa, con la correlación de las variables económicas y sociales respecto del gasto en defensa, hasta la conclusión final. / SUMMARY OF THE THESIS: INTRODUCTION, HYPOTHESIS, OBJECTIVES AND METHODOLOGY:The project starts from the hypothesis of the necessity of European Defence, based on the popular demand starting from the date offered by the Euro barometer. And this concept is established in the EU treaties with reference to foreign and security defence policy, and also based on other analysis of the world situation, for example the conflict of civilizations, the developing states, the lawless states, the international terrorism or the European Security Strategy. After, the scope of the investigations and the objectives and methodology are laid out.EVOLUTION OF THE EUROPEAN SECURITY AND DEFENCE POLICY:In the descriptive part the evolution of the European policy is explained until the present day, from the European Defence Community, until the Lisbon Treaty.THE MILITARY CAPICITY: ARMY AND INTELLIGENCE SERVICES. The military capacity of the members states of the EU, is analyzed and compared with the most important countries of the world.INCIDENCE OF THE ECONOMIC VARIABLES IN THE DEFENCE AND SECURITY: The military expense and the GDP of the EU members states and the other most important countries are analyzed, from 1960 to 2006. The objective is to compare the EU member states to the other states.Also the economy and social variables are analyzed with the security and defence expense of the EU member states, comparing with the USA and the other leading world states.CORRELATION AND PREDICTION ANALYZE OF THE DEFENCE EXPENSE:The model of prediction used is based on the linear regression, to carry out a predictive analysis of the defence spending of the EU and the USA and other important countries. The existence of the European behaviour model of the EU member states is demonstrated with respect to the defence spending. And also a correlation analysis is made between the economic variables with respect to defence spending.PERSPECTIVES, CASE SCENARIOS AND CONCLUSIONS: The strategic objectives and the possible case scenarios of the security and defence policy of the EU, are explained, based on the analysis carried out. Finally, the Thesis conclusions are presented.

La investigación sobre las diferentes temáticas propias del mundo escolar ocupaba, hasta hace pocos años, posiciones secundarias, muy alejadas de otras líneas de investigación, como por ejemplo aquellas inscritas en los ámbitos industrial o tecnológico, cuyos resultados tienen repercusiones más inmediatas que optimizan su rendimiento. Tenemos el convencimiento, sin embargo, de que la investigación educativa va adquiriendo progresivamente mayor relevancia, convencimiento corroborado por el incremento que vienen experimentando las publicaciones sobre el tema educativo.Entre los diferentes temas objeto de investigación se hallan las materias educativas que componen el curriculum escolar. En este contexto la Educación física, por ser una disciplina en claras vías de expansión, centra el interés de un determinado sector de profesionales del ámbito pedagógico, entre los cuales me cuento yo misma. Como profesional que lleva años de dedicación en la docencia de la Educación física, he tenido la ocasión de relacionarme progresivamente con la investigación en este ámbito y he llegado a la siguiente convicción: una reflexión continuada sobre la temática de la enseñanza de la Educación física en la escuela es absolutamente necesaria para todos aquellos que pretendemos formar a futuros maestros. Al mismo tiempo, la orientación que tome la formación del profesorado dependerá, en gran medida, del concepto que tengamos del curriculum escolar.El concepto del curriculum de Educación física ha ido cambiando a lo largo del tiempo y ha respondido, según el momento histórico, a planteamientos médicohigienistas, de transmisión ideológica, o bien esencialmente educativos. En el momento actual, la Educación física constituye un área de la enseñanza primaria y como tal es regida por un curriculum oficial que deberá ser interpretado y adaptado para su aplicación a cada situación concreta. Todo ello nos lleva al tema que centrará la presente tesis, es decir, el "Curriculum de Educación física en la enseñanza primaria".Con la intención de obtener una visión detallada del curriculum de Educación física de primaria, contextualizada en la Europa actual, el principal objetivo de la tesis será: Comparar el curriculum de Educación física en la enseñanza primaria de diferentes países de la Unión Europea. Realizamos esta acotación porque los autores y especialistas en Educación Comparada coinciden en afirmar que la utilidad de la comparación es poder llegar a conclusiones que permitan mejorar los hechos educativos sometidos a estudio. En nuestro caso, la comparación de currículos oficiales de Educación física pretende, fundamentalmente, conducirnos a una reflexión sobre esta disciplina educativa que nos permita optimizar la contextualización del curriculum oficial en la escuela y su aplicación en cada uno de los niveles educativos.Desde el punto de vista estructural, la presente tesis consta de dos partes claramente diferenciadas. La primera de ellas queda constituida por un marco conceptual que permitirá profundizar en el tema que más adelante será comparado, mientras que la segunda parte constituye la investigación comparativa propiamente dicha.La primera parte de la tesis, es decir, el marco conceptual, se compone de tres capítulos. El primer capítulo pretende desvelar el significado y alcance del curriculum, contrastando diversas teorías curriculares, analizando las características del currículum y los elementos que le son propios. El segundo capítulo trata de la implantación de la Educación física en la escuela y de su evolución desde el siglo XIX hasta nuestros días. El tercer capítulo constituirá el punto de conexión de los dos anteriores y supondrá un recorrido por los diferentes currículos de Educación física que han existido en España en el último medio siglo, para acabar adentrándose en la naturaleza del curriculum de la Reforma actual. En cuanto a la segunda parte de la tesis corresponde a la investigación comparativa y comprende desde el capítulo cuatro hasta el doce, además de las conclusiones y la bibliografía.

La present tesi analitza la relació entre els factors psicosocials laborals i l’absència al treball per motius de salut, tenint en compte el tipus de contracte i el gènere, als països de la Unió Europea (UE) mitjançant la Segona (n=15.146) i Tercera Enquesta Europea de Condicions de Treball a la Tercera (n=21.703). Les altes demandes psicològiques i el baix control es van associar amb més absències per motius de salut tant en els treballadors permanents com en els temporals. Les associacions foren més fortes en els homes que en les dones. Entre els temporals, la combinació de baixes demandes amb alt control s’associà amb menys absències, mentre que la combinació d’altes demandes amb baix control s’associà amb més absències. S’han de promoure polítiques per per tal de reduir l’exposició a factors psicosocials i evitar el deteriorament de la salut dels treballadors tenint en compte les diferències per tipus de contracte i gènere. / This thesis examines the relationship between psychosocial factors and health-related work absences, taking into account the type of contract and gender, the countries of the European Union (EU) using the Second (n = 15,146) and Third European survey on Working Conditions Third (n = 21,703). High psychological demands and low control were associated with more absences due to health reasons in both permanent and temporary workers. The associations were stronger in men than in women. Among temporary workers, the combination of low demands with high control was associated with less absences, while the combination of high demands with low control was associated with more absences. We should promote policies to reduce exposure to psychosocial factors and avoid deterioration of workers’ health taking into account differences by type of contract and gender.

El actual proceso de integración económica y monetaria en el que está inmersa la Unión Europea, está suscitando debates muy intensos en la literatura económica y es precisamente en este contexto donde se inscribe la presente investigación. En concreto, el objetivo de esta tesis doctoral es abordar desde un punto de vista teórico-normativo y bajo la perspectiva de la teoría del Federalismo Fiscal el papel redistributivo que le corresponde a la Unión Europea como gobierno de ámbito supranacional y cuantificar la capacidad redistributiva del presupuesto comunitario durante los años 1995-97.Para conseguir alcanzar estos propósitos y con la finalidad de abordar de manera ordenada y sistemática todas las posibles cuestiones, la tesis se estructura en cuatro grandes partes que engloban ocho capítulos.La primera parte tiene un carácter introductorio. En ella se define y contextualiza a la Unión Europea como nivel de gobierno de carácter supranacional en comparación con los gobiernos federales. Y, además, se analiza la evolución del sistema de financiación comunitario y de las distintas políticas de gasto. De dicho análisis se desprende que, a pesar de que la Unión Europea se la pueda considerar como una administración supranacional, todavía no ha adquirido las condiciones necesarias para convertirse en un verdadero y auténtico gobierno federal.Partiendo de esta premisa, en la segunda parte se desarrolla el marco teórico sobre el que sustentar la asignación de actuaciones redistributivas a nivel comunitario a partir de la teoría del federalismo fiscal. Para ello se revisan las aportaciones de dicha teoría en el campo de la redistribución y se formula un modelo normativo adaptado a la realidad comunitaria.La traslación de los postulados del federalismo fiscal a la realidad comunitaria evidencia que, actualmente, no existen las condiciones necesarias para atribuir a la Unión Europea actuaciones en materia de redistribución personal. Ello es debido a la existencia de preferencias redistributivas distintas entre los diferentes países miembros, al bajo grado de movilidad de los ciudadanos comunitarios entre países y al hecho de que los beneficios de la redistribución se diluyen a medida que se amplia el ámbito geográfico.En cambio, desde esta teoría se demuestra la necesidad de que la Unión Europea desempeñe un papel mucho más activo en la redistribución de tipo territorial, tanto para corregir problemas de equidad horizontal generados por su propia actuación y por la actuación de los gobiernos subcentrales, como para paliar los desequilibrios territoriales de renta existentes y los que pueda generar el propio proceso integrador.Estos razonamientos han sido modelizados en la presente tesis a través de un modelo teórico normativo basado en funciones de bienestar interdependientes, inspirado en el propuesto por Tresch (1981), con el propósito de asignar la redistribución personal y territorial entre los distintos niveles de gobierno. Del desarrollo de este modelo se desprende que en la medida que la redistribución pueda considerarse un bien público con demandas territoriales diferenciadas, con unos beneficios que se diluyen al ampliarse el ámbito territorial y con unas preferencias por la solidaridad ligadas a la identificación nacional, una solución de máxima centralización de la función redistributiva será la que proporcione una pauta redistributiva de menor intensidad, en contraposición a una redistribución descentralizada. En consecuencia, la pauta distributiva implícita en la función de bienestar social de la Unión Europea será menos igualitaria que la derivada de las funciones de bienestar de los otros niveles de gobierno. Y que la existencia de considerables demandas territoriales diferenciadas en cuanto a la redistribución personal dentro de la Unión Europea, propicia que el papel redistributivo de dicha administración se encamine al ámbito territorial para hacer efectivos los objetivos de equidad horizontal, desarrollo regional y cohesión económica y social.Esta conclusión ha propiciado que se lleve a cabo un análisis de los desequilibrios territoriales en el nivel de renta en la Unión Europea y sus factores determinantes tanto a partir de los principales modelos teóricos interpretativos como de las aportaciones empíricas más relevantes. Asimismo, se detallan los factores que de un modo específico inciden en las disparidades territoriales de renta dentro de la propia Unión Europea como son, entre otros, el propio proceso de integración económica y monetaria.Una vez definido en marco normativo, se examinan los distintos instrumentos de que dispone actualmente la Unión Europea para llevar a cabo la redistribución territorial, los cuales se agrupan en dos grandes categorías: la regulación y el presupuesto. Dentro de las medidas presupuestarias la redistribución territorial puede implementarse o bien mediante instrumentos específicos o bien a través del presupuesto global, ya que cualquier actuación pública, ya sea por el lado de los ingresos o de los gastos, tiene un efecto distributivo y ello a pesar de que las acciones emprendidas no tengan un objetivo redistributivo explícito. Es por este motivo que se ha examinado el poder redistributivo de la Unión Europea a partir de un análisis global en el que se evalúen los efectos redistributivos del total de las actuaciones presupuestarias.En este sentido, en la tercera parte se ha procedido a analizar empíricamente la capacidad redistributiva del presupuesto de la Unión Europea para disminuir las disparidades nacionales y regionales de renta en los años 1995-97. Para ello, se ha procedido previamente a construir una base de datos que proporcione información territorializada sobre los ingresos y gastos comunitarios tanto por países como por regiones, así como los saldos fiscales de dichos territorios con la Unión Europea.La estimación de los flujos fiscales nacionales y regionales derivados del presupuesto de la Unión Europea ha requerido establecer los aspectos metodológicos sobre los que se ha asentado dicha estimación tales como la explicitación del concepto de saldo fiscal, los criterios seguidos en la imputación territorial de los ingresos y gastos comunitarios, la delimitación del ámbito de estudio, así como revisar los principales antecedentes existentes.La imputación territorial de los ingresos se ha realizado a partir de la aplicación de las hipótesis establecidas por la teoría de la incidencia económica sobre la traslación de la carga fiscal a los distintos recursos comunitarios. Por su parte, la imputación territorial de las distintas partidas de gasto se ha efectuado bajo un doble enfoque: el del flujo monetario, es decir, en función de dónde se localiza el gasto y el del flujo del beneficio, o sea, en función de la localización de los beneficiarios de ese gasto.Una vez obtenidos los flujos fiscales de cada una de las regiones y países considerados con el presupuesto de la Unión Europea, se analiza empíricamente la capacidad redistributiva de la Unión Europea para disminuir las disparidades territoriales de renta. Para ello se realiza, previamente, una revisión de la literatura existente al objeto de justificar las opciones metodológicas escogidas. Seguidamente, se estima la capacidad redistributiva de los ingresos y gastos comunitarios por grandes categorías y del presupuesto global de la Unión Europea. La metodología utilizada es una combinación del método basado en las elasticidades, el de la renta disponible y el de los saldos fiscales, ya que una vez analizado el grado de progresividad de los distintos instrumentos de ingresos, gastos y saldos fiscales, se estudia su poder redistributivo que depende, no sólo del grado de progresividad, sino de su importancia cuantitativa sobre la renta regional.Los resultados alcanzados demuestran que la capacidad de reducir las diferencias territoriales de renta de la Unión Europea se sitúa en un 6% en la muestra regional y en un 7% en la muestra nacional cuando la distribución del gasto se efectúa de acuerdo con el enfoque del flujo del beneficio, mientras que cuando el gasto comunitario se distribuye de acuerdo al enfoque del flujo monetario, el poder de redistribución entre regiones disminuye a un 3,40%, y a nivel de países se agravan, incluso, las disparidades en un 3,46%.En la cuarta parte se presenta una recapitulación del trabajo de investigación realizado y las principales conclusiones que de él se derivan. / This Thesis has a double aim: first, to analyse under the perspective of fiscal federalism the role of the European Union in the redistributive function and, second to estimate the redistributive effects among regions and States of the European Union budget in the 1995-97.The Thesis is structured in four parts. In the first part, European Union is analysed as a supranational government level in comparison with federal government. Additional1y, a special reference is made to the evolution of the European Union financing system and of its expenditure policy-making.In the second part, theory of the fiscal federalism is developed in order to defend the attribution of redistributional policy to European Union. Specifically, a survey of the contributions that this theory in the ambit of the redistribution is made and a normative model inspired in the Tresch model and adapted to reality of European community is designed. This model permits to assign the redistributive policy to European Union, specially that deals with territorial redistribution.In the third part, the Thesis analyse the redistributive power of the European Union budget to diminish territorial disparities in the capita income in the 1995-97 period. First of all, it has been necessary to assign the community resources (net traditional own resources, VAT and GNP revenues and total resources), the community expenditures (the guarantee section of the European Agricultural Guarantee and Guidance Fund, structural actions, investment and development, and rest of expenditures), among States and regions and to estimate the fiscal balance. Secondly, it makes a brief overview of the most relevant empirical studies carried out on this subject, analysing their methodologies and results. Thirdly, it estimates the redistributive effects of the European Union budget among European regions and States. We analyze three types of relationship: I) income and EU resources, II) income and groups of expenditures, III) income and fiscal balance. The Thesis also estimated the elasticity of every concept and their impact on disposable income.In the fourth part, we recapitulate and conclude.