El risc com a concepte operatiu ha esdevingut en l'entorn global un concepte creixentment transversal. La seva visibilitat s'ha incrementat enormement per la circulació comunicativa dels discursos que li donen forma i significat. Més enllà del rol reconegut dels mitjans de comunicació, el caràcter constitutiu de la comunicació travessa les lògiques institucionals, científiques i ciutadanes. Aquest treball planteja, més enllà de les lògiques pràctiques i instrumentals, la comunicació social del risc com els processos en els quals la circulació de discursos participa en la seva definició, i les comunitats de comunicació e risc com un concepte a explorar. A mode de estudi de cas analitza la irrupció del canvi climàtic i la seva influència sobre els riscos nuclear i químic en l'entorn de la Unió Europea remarcant les potencialitats de la comunicació de risc com a disciplina pràctica reformulada a partir d'un enfocament pròpiament comunicatiu. / El riesgo como concepto operativo se ha convertido en el entorno global en un concepto crecientemente transversal. Su visibilidad ha incrementado enormemente a través de la circulación comunicativa de discursos que le dan forma y significado. Más allá del rol reconocido de los medios de comunicación, el carácter constitutivo de la comunicación atraviesa las lógicas institucionales, científicas y ciudadanas. Este trabajo plantea, más allá de su lógica práctica e instrumental, la comunicación social del riesgo como aquellos procesos en los cuales este es definido a través de la circulación de discursos, y las comunidades de comunicación de riesgo como un objeto a explorar. Como estudio de caso analiza la irrupción de cambio climático y su influencia sobre los riesgos nuclear y químico en el entorno de la Unión Europea, remarcando las potencialidades de la comunicación de riesgo como disciplina práctica reformulada a partir de un enfoque propiamente comunicativo. / Risk as an operational concept has become a cross-cutting concept into a global environment. Its visibility has greatly increased through the movement of communicative discourses that shapes it and gives meaning to it. Beyond the acknowledged role of the media, the constitutive nature of communication goes over the institutional, scientific and citizen logics. This research argues, beyond its practical and instrumental logics, the social communication of risk as those processes which it is defined by the circulation of discourses among risk communication communities as an object to explore. As a case study, it examines the emergence of climate change and its influence on nuclear and chemical risks in the European Union, highlighting the potentialities of risk communication as a practical discipline reformulated from a communicative approach.