Introducció:L'etiologia de les escoliosis idiopàtiques (EI) i els factors relacionats amb la progressió de la corba són insuficientment coneguts. Els objectius del present treball foren: 1) Estudiar la relació entre la velocitat de creixement de la talla i la velocitat de creixement de l'angle, 2) demostrar que l'estabilització del creixement de l'angle té lloc al mateix temps que l'estabilització del creixement de la talla, 3) demostrar que la relació entre la talla i l'angle es modifica pel tractament i l'evolutivitat de la corba, i 4) avaluar la utilitat del signe de Risser com a factor predictiu en les EI de l'adolescent.Pacients i mètode:Estudi retrospectiu d'una cohort de 132 noies que complien els criteris d'inclusió: EI de l'adolescent, angle de Cobb ≥10º, data de menarquia coneguda, seguiment mínim de 2 anys en controls semestrals. Les principals variables recollides foren: talla i angle per a calcular les velocitats de creixement de talla i d'angle, progressió de ≥4º/any, tipus de tractament i signe de Risser. Els increments de talla i d'angle al llarg del període d'estudi es van ajustar segons diferents models de regressió curvilínia. Es considerava que el creixement s'estabilitzava quan el pendent, calculat entre dos punts de temps consecutius, canviava de signe o s'apropava a 0. Els coeficients de correlació entre la talla i l'angle per a mesures repetides es van estimar intra i intersubjectes. Resultats:L'edat mitjana de diagnòstic i de menarquia fou de 11.6 (DE 2.47) i 12.8 (DE 1.18) anys, respectivament. El pic de velocitat de la talla tenia lloc 1 any abans de la menarquia en tota la mostra. El pic de creixement de l'angle s'observava només en les corbes progressives 1 any pre-menarquia. La funció cúbica fou la que millor ajustava els valors de la talla (R2=0.329) i el pendent canviava de signe un any post-menarquia. La funció potència fou la millor per a l'angle (R2=0.038), essent el pendent proper a 0 al voltant de la menarquia. Al comparar la talla mitjana en cada període amb la del període immediatament anterior, s'aprecien diferències estadísticament significatives fins els 2.5-3 anys post-menarquia, tot i que després del primer any les diferències foren clínicament irrellevants. Respecte als valors mitjans d'angle, les diferències foren significatives en els mesos previs a la menarquia. El signe de Risser quan es produeix el pic de màxima velocitat de creixement fou 0 en el 91.5% dels casos; en el moment de la menarquia fou de 0 en el 52.9%; un any post-menarquia fou 0 en només el 2.1% de les noies, presentant valors d'un rang de 1 a 4 en percentatges diversos.Conclusions:1. L'evolució no lineal de l'angle va impedir utilitzar la velocitat de creixement d'aquest en l'estudi de la progressió de les EI. De tota manera, s'aprecia una relació estadísticament significativa entre els valors absoluts de talla i angle, essent més forta en el grup de nenes tractades amb observació, i no sotmeses a la inferència de l'ortesi. 2. Es demostra que el creixement tendeix a l'estabilització un any després de la menarquia per als valors de la talla i al voltant de la menarquia per als valors de l'angle.3. Hi ha un creixement estadísticament significatiu fins als 2.5 anys post-menarquia per a les noies amb observació i en els 6 mesos abans a la menarquia per a les noies tractades amb ortesi i/o amb corbes progressives. 4. Un signe de Risser de 0 informa d'una alta probabilitat de progressió potencial de la corba, però altres estadiatges del Risser no són d'utilitat per a determinar el final del creixement de la talla i de la corba. / Background:Ethiology of idiopathic scoliosis (IS) still remains inadequately known, as well as factors related to curve progression. It is commonly accepted that a relation between curve progression and growth exists, but there is a lack of prospective studies on this matter in the medical literature. Main objectives of the present study were: 1) To study the relation between height growth velocity (HGV) and angle growth velocity (AGV) in IS, 2) to demonstrate that angle growth stabilisation occurs at the same time that height growth stabilisation, 3) to demonstrate that the relation between height and angle is modified by treatment type and curve progression and 4) to assess utility of Risser sign as a progression predictor in adolescent IS.Patients and methods:Retrospective study of a cohort of 132 girls who met the inclusion criteria: Adolescent IS, Cobb angle ≥10º, menarche date known, follow-up of at least 2 years in 6 months controls. Main variables collected were height and Cobb angle to calculate HGV and AGV, progression ≥4º/year, treatment (observation or bracing) and Risser sign. Several curvilinear regression models adjusted height and angle changes over time. The slope between each consecutive time points (first derivative function) was calculated. Growth was considered stabilised when slope changed its sign or was negligible. Height and Cobb angle correlation coefficients for repeated measures were estimated within subjects. Results:Mean diagnosis and menarche age were 11.6 (SD 2.47) and 12.8 (SD 1.18) years, respectively. Peak height velocity occurred 1 year before menarche in progressive and no-progressive groups. However, angle growth peak was observed only in progressive curves, and occurred 1 year before menarche as well. Cubic was the best function for height (R2=0.329) and slope changed sign at one year post-menarche. Power function was the best for Cobb angle, but with a small adjustment (R2=0.038), slope was negligible around menarche time. When comparing mean heights values in every period with the previous ones, we observed statistically significant differences till 2.5-3 years post-menarche, although after the first year differences were clinically irrelevant. As to mean angles, differences were significant since 1 year pre-menarche to menarche. Risser at time of maximal progression risk (1 year pre-menarche) was 0 in 91.5% cases; at menarche (angle stabilisation) was 0 in 52.9%; at 1 year post-menarche (height stabilisation) was 0 in only 2.1% girls, with values ranging 1 to 4 in different percentages.Conclusions:1. The lack of a linear evolution of angle did not afford to find a correlation between HGB and AGV. Nevertheless, it exists a statistically significant relation between height and angle absolute values that is stronger in the group of girls managed only with observation, not interfered by orthosis effect. 2. The mathematical model used demonstrates that growth tends to stabilisation at one year after menarche (for height values) and around menarche date (for angle values).3. There is a statistically significant growth till 2.5 years after menarche in girls managed with observation and in the 6 months previous to menarche in girls managed with brace and/or progressive curves.4. A Risser sign of 0 informs of a high probability of potential curve progression, but other Risser stages are not useful to determine the end of height and curve growth.

Aquesta tesi tracta de la Qualitat de vida dels adolescents amb Escoliosi idiopàtica (EIA) quan ese sotmeten a tractament conservador. Així mateix, concepte central és el de Qualitat de Vida relacionat amb la Salut (QVRS), dins del model biopsicosocial. Es tracta d'un model complex i multicausal, on ment i cos estan estrictament inter-relacionats. Per tant, considerem també: l'auto-imatge, l'estrès i la família. En l'EIA, definida com una desviació lateral de la columna associada a una rotació, es presenten dos factors importants: un possible deteriorament de l 'auto-imatge i una vivència de pèrdua de perfecció, per part dels pacients i dels seus pares. Potencials factors que poden dificultar l'elaboració d'aquest dol són la incertesa en relació a l'evolució de la corba i una possible herència genètica, normalment a càrrec de les mares. Els mètodes de intervencions, en relació a la gravetat de la deformació, comprenen: la simple observació, el tractament conservador amb corset i fisioteràpia, l'operació quirúrgica i/o la fisioteràpia. En relació a un interès sempre més fort per part d'investigadors i clínics, es van crear instruments de mesura que varien des dels genèrics als específics i als super-específics. Arran dels limitats estudis sobre els impactes de la fisioteràpia i del tractament “mixt” que inclou corset i fisioteràpia, hem dut a terme una investigació comptant amb una mostra d'adolescents provinents de dos centres, a Barcelona i a Milà. Els instruments utilitzats van ser: un qüestionari de dades soci-demogràfic, el test d'autoestima de Rosenberg, l'Autoconcepte Forma 5, l'Escala de satisfacció amb el propi cos, el SRS-22, el BSSQ (corset).es/it. Es van realitzar 4 estudis. El primer va ser un estudi de tipus descriptiu sobre la mostra. El segon, una comparació entre els dos grups de fisioteràpia de Milà i de Barcelona, va revelar un augment de la CVRS amb referència al Dolor en el grup de Milà; els dos Tractaments van tenir efectes diferents sobre l'AF-Emocional i el SRS-Autoimatge, amb puntuacions més altes en el grup de Barcelona. El tercer, una comparació entre el grup de fisioteràpia i el mixt en la mostra de Milà , va ensenyar una millora en CVRS quant a Dolor al llarg del temps en el grup de fisioteràpia en contra d'una reducció en el grup mixt. El quart, una comparació entre el grup de fisioteràpia i el sense tractament en la mostra de Barcelona, va indicar que independentment del tractament, hi va haver-una reducció de l'Auto concepte familiar. Tenint en compte el limitat nombre de la mostra, la seva composició heterogènia, les eines utilitzades, es plantegen investigacions més completes en el futur. / Esta tesis trata de la Calidad de vida de los adolescentes con Escoliosis idiopática (EIA) cuando se someten a tratamiento conservador. Asimismo, concepto central es el de Calidad de Vida relacionado con la salud (CVRS), dentro del modelo biopsicosocial. Se trata de un modelo complejo y multicausal, donde mente y cuerpo están estrictamente inter-relacionados. Por lo tanto, consideramos también: la autoimagen, el estrés y la familia. En la EIA, definida como una desviación lateral de la columna asociada a una rotación, se presentan dos factores importantes: un posible deterioro de la autoimagen y una vivencia de pérdida de perfección, por parte de los pacientes y de sus padres. Potenciales factores que pueden dificultar la elaboración de este duelo son la incertidumbre en relación a la evolución de la curva y una posible herencia genética, normalmente a cargo de las madres. Los métodos de intervenciones, en relación a la gravedad de la deformación, comprenden: la simple observación, el tratamiento conservador con corsé y fisioterapia, la operación quirúrgica y/o la fisioterapia. En relación a un interés siempre más fuerte por parte de investigadores y clínicos, se crearon instrumentos de medición que varían desde los genéricos a los específicos y a los superespecíficos. A raíz de los limitados estudios sobre los impactos de la fisioterapia y del tratamiento “mixto” que incluye corsé y fisioterapia, hemos llevado a cabo una investigación contando con una muestra de adolescentes provenientes de dos centros, en Barcelona y en Milán. Los instrumentos utilizados fueron: un cuestionario de datos-socio-demográfico, el test de autoestima de Rosenberg, el Autoconcepto Forma 5, la Escala de satisfacción con el propio cuerpo, el SRS-22, el BSSQ (corsé).es/it. Se realizaron 4 estudios. El primero fue un estudio de tipo descriptivo sobre la muestra. El segundo, una comparación entre los dos grupos de fisioterapia de Milán y de Barcelona, reveló un aumento de la CVRS con referencia al Dolor en el grupo de Milán; los dos Tratamientos tuvieron efectos diferentes sobre el AF-Emocional y el SRS-Autoimagen, con puntuaciones más altas en el grupo español. El tercero, una comparación entre el grupo de fisioterapia y el mixto en la muestra de Milán, enseñó una mejora en CVRS en cuanto a Dolor a lo largo del tiempo en el grupo de fisioterapia en contra de una reducción en el grupo mixto. El cuarto, una comparación entre el grupo de fisioterapia y el sin tratamiento en la muestra de Barcelona, indicó que indiferentemente de l tratamiento, hubo una reducción del Autoconcepto familiar. Teniendo en cuenta el limitado numero de la muestra, su composición heterogénea, las herramientas utilizadas, se plantean investigaciones más completas en futuro. / The present thesis deals with the quality of life of adolescents with idiopathic scoliosis (EIA) when subjected to conservative treatment. Besides, the main concept is the quality of life related to health (HRQOL), within the biopsychosocial model. This is a complex and multi-causal model, where mind and body are strictly interrelated. Therefore, we consider the following elements: self-image, stress and family. In the EIA, defined as a lateral deviation of the spine associated with a rotation, there are two important factors: a possible deterioration of the self-image and a feeling of the lost perfection perceived by the patients and their parents. Potential factors that may hinder the development of this grief are the uncertainty regarding the evolution of the curve and the possible genetic inheritance, usually from maternal side. The methods of intervention in relation to the severity of the deformity may be listed as follows: the simple observation, the conservative treatment with braces and physiotherapy, surgery and / or physiotherapy. With regard to the ever-stronger interest shown by researchers and clinicians, measurement tools ranging from generic to specific and super-specific have been created. Because of the limited studies on the impacts of the physiotherapy treatment and the "mixed" one, including brace and physical therapy, we investigated a sample of adolescents from two centres, in Barcelona and in Milan. The instruments used were a socio-demographic questionnaire, the Rosenberg self-esteem test, the Self-concept Form 5, the Scale of satisfaction with one's body, the SRS-22, BSSQ (brace). The following four studies were conducted . The first was a description of the sample. The second, a comparison between the two groups – from Milan and from Barcelona-, showed an increase of “pain referred HRQOL” in the Milan group; the two treatments had different effects on the AF-Emotional and SRS-Self-image, with higher scores in the Spanish group. The third, a comparison between the physiotherapy group and the mixed one in the sample from Milan, showed an improved “pain referred HRQOL” with the passing of time in the physiotherapy group against a reduction in the mixed group. The fourth, a comparison between the physiotherapy group and the untreated one in the sample from Barcelona, indicated that regardless of the treatment, there was a reduction of the family self-concept. Given the limited sample numbers, its heterogeneous composition, the tools used, the present study requires a more extensive investigation in the future.