El treball que presentem té com a objectiu general l'estudi de la influència educativa en situacions d'interacció social en el context familiar entre adults i infants en edats preescolars. Més específicament, tal com anirem argumentant al llarg del treball, ens hem centrat en l'anàlisi de la definición de l'activitat conjunta que construeixen els participants en el decurs d'aquesta interacció.Els orígens del nostre treball estan vinculats directament al fet de formar part d'un seminari de discussió sobre "Interacció entre professor i alumnes i influència educativa" que, sota la direcció del Dr. Cèsar Coll, es va portar a terme durant el curs acadèmic 1986-87 en el Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Barcelona. En gran part com a conseqüència d'aquest treball, i seguint amb la direcció del Dr. Cèsar Coll, es va dur a terme durant el curs acadèmic 1987-88 l'elaboració d'un projecte global de recerca sobre interacció social i mecanismes d'influència educativa. L'objectiu global d'aquest projecte era l'estudi dels mecanismos d'influència educativa relatius al procés de traspàs del control i al procés de construcció de significats compartits que actuen en la interacció social entre professor i alumnes, entre adult i infant i entre iguals.Aquest treball es troba en la base de la present tesi doctoral, l'estructura de la qual és la expliquem tot seguit. El primer capítol s'ocupa dels marcs de referència bàsics per al plantejament i l'abordatge del nostre treball: la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge i el conjunt de supòsits teòrics i metodològics elaborats en el grup de recerca en l'aproximació conceptual i empírica a l'estudi de la influència educativa. En el segon capítol es presenta la relectura d'algunes de les idees presentades en el capítol anterior i que ens han servit per fer una aproximació a la influència educativa en el context familiar. El tercer capítol presenta els objectius i les hipòtesis directrius, el disseny de la recerca i reprèn les unitats i els nivells del model d'anàlisi presentats en el segon apartat del primer capítol i especifica en detall les característiques més idiosincràtiques del nostre treball. Mentre que els capítols quart, cinquè i sisè presenten els resultats del treball, el setè i darrer capítol del treball, discuteix els principals resultats obtinguts tenint en compte els objectius i de les hipòtesis directrius que es proposava i algunes de les principals aportacions i qüestions que resten obertes en el nostre estudi.Finalment, hem d'esmentar que amb la intenció de poder facilitar la lectura del treball s'ha considerat d'utilitat la inclusió d'índexs parcials del contingut a l'inici de cada capítol.

Este trabajo de disertación doctoral tiene el objetivo de analizar la creación de las pautas de interacción socio-espacial en lugares públicos urbanos de tres sociedades contemporáneas: Barcelona, Austin y Saltillo. Para tal efecto, se eligió el tipo de espacio que apareciera en los tres contextos reconocido por sus usuarios, en mayor o menor medida, como lugar que tuviera las mismas características básicas: encuentro, descanso, ocio, convivencia o aislamiento de otros marcos privados. Tal lugar son las plazas. En Barcelona, el escenario de estudio fue la Placa de Catalunya y sus calles aledañas; en Austin fueron diversos escenarios del Centro de la Ciudad y principalmente, la explanada estudiantil de la Universidad de Texas en Austin; en Saltillo, el punto de observación y análisis se ubicó en la plaza vecinal de la Colonia Jardines de Valle. El proceso de elaboración de este documento es resultado de la metodología que se siguió para la recolección y el análisis de datos. Bajo el enfoque de la Teoría Fundamentada de Strauss y Corbin, del Interaccionismo Simbólico así como utilizando las herramientas propuestas por Lyn H. y John Lofland para el abordaje de los fenómenos urbanos en sus espacios públicos, este trabajo intenta desentrañar la lógica y las formas que explican la dinámica de la interacción pública urbana en las tres ciudades. Finalmente, en las conclusiones se presentan las variables que aparecen como constantes en la toma de decisiones de los usuarios de estos espacios así como las diferencias que, a partir del contexto económico, político y cultural de cada una de sus sociedades, generan en cada plaza y cada calle dinámicas particulares entre los grupos de usuarios en esa etapa espacio-temporal. / In this doctoral dissertation I intent to analyze the social interaction that takes place on urban public spaces located in three different societies: Barcelona, Austin and Saltillo. For such effect, I chose as scenario their most visited parks as well as the streets around these parks. This type of place appeared as a remarkable site for encounters, rest, leisure or to isolate from other private places. In Barcelona, I made fieldwork in Catalonia Square as well as in the streets around it. In Austin, I basically observed the Main Building Park at UT Austin. In Saltillo, I chose a small neighborhood park at Colonia Jardines de Valle. This work has been elaborated under the Strauss and Corbin approach on Grounded Theory as well as under Blumer’s Symbolic Interactionism. It also integrates research tools proposed by Lyn H. and John Lofland for the analysis of urban phenomena in its public spaces. Under this framework, I intent to present the logic and the forms that could explain the dynamics of public interaction in city parks. Conclusions are that some variables seem to be constantly in mind when users decide the strategies for approaching these places. Differences on uses and on symbolic interpretation in each urban park, seem to correspond to the actual socio-political context where they are placed.

La investigació té com a escenari els tallers de l'empresa de Manlleu (Barcelona) en què vaig treballar durant més d'una dècada. És un centre de treball d'una empresa multinacional amb un epicentre situat a Barcelona, però amb seu central als Estats Units. El tema central de la tesi són les relacions humanes que es produeixen dins d'una fàbrica de cables, en particular en espais considerats, d'entrada, com secundaris o marginals, com els vestidors o l'espai que se situa al voltant de màquines expenedores de cafè o begudes, allà on es produeixen les micro-activitats que són els fonaments de la construcció de la realitat social quotidiana. La perspectiva que adopta aquest estudi, per tant, és la pròpia de la tradició microsociològica de la qual Erving Goffman seria l'autor més significatiu i conegut. Els objectius del treball realitzat són deliberadament modestos. Es parla d'obrers, de l'empresa on treballen, l'espai de la fàbrica on desenvolupen la seva activitat i de l'organització de la qual formen part. Això implica que la realitat que es descriu i analitza és la pròpia d'allò que encara convindria cridar la classe obrera, de les dinàmiques consubstancials a una estructura productiva i d'un organigrama empresarial dedicat a la indústria metal•lúrgica. / Space, work and social relationships in a group of metalworkers’ special shift. Symbolic interaction in marginal frameworks. The research is staged in the workshops of a company in Manlleu (Barcelona) where I worked for over a decade. It is a workplace of a multinational company with an epicentre located in Barcelona, but with headquarters in the United States. The central themes of the thesis are the human relationships that occur within a cable factory, particularly in areas considered, in principle, as secondary or marginal, as the locker room or the space that is around coffee or drink machines, where occurs those micro-activities that are the foundations of the social construction of everyday reality. The approach adopted by this study, therefore, is typical of the traditional microsociology which Erving Goffman would be the most significant and known author. The objectives of the work are deliberately modest. It talks about workers, the company where they work, the factory space where they operate and the organization of which they are part. This implies that the reality here described and analyzed is the one about the "working class", the consubstantial dynamics to a production structure and a business organization dedicated to the metallurgical industry.