Aquesta tesi doctoral estudia la recepció mediàtica dels principals col·lectius hispanoamericans que viuen a Barcelona amb un model d’anàlisi inspirat en la Pragmàtica Formal habermasiana. Això permet interpretar les apropiacions mediàtiques fora dels marcs teòrics i metodològics habituals, més enllà de les categories binàries de la societat d’acollida que estableixen relacions d’oposició amb les minories ètniques: integració-marginació; transnacionalisme-sedentarisme; assimilacionisme-biculturalisme. Aquest punt de partida ens ofereix una lectura menys condicionada pels pressupostos d’una de les parts i la generació d’un coneixement científic més lliure de prejudicis.
La identificació nacional amb el país de naixement explica, en part, la dieta mediàtica del llatinoamericà en Barcelona i els recursos de què disposa a escala individual per fer front a les imatges dominants dels mitjans generalistes. La seva visió crítica dels mitjans autòctons es reforça en la interacció social dins la comunitat llatina i pot generar processos de coordinació de l’acció, de mobilització col·lectiva, en resposta a un discurs social ofensiu. Aquestes dinàmiques poden implicar als actors socials més importants de la comunitat llatina: els mitjans llatins, el teixit associatiu, els despatxos d’advocats especialitzats en estrangeria i la representació consular en última instància.
Precisament les identitats nacionals estan en la matriu dels vincles transnacionals que mantenen amb la família en origen. En el fons és la mateixa inèrcia vers la identitat col·lectiva la que empeny la llatinoamericà a comunicar-se amb els seus familiars i a cercar els productes mediàtics del seu país de procedència. I és a través de l’omnipresència de la família en el dia a dia de la diàspora que el món de vida s’actualitza i articula, desenvolupant tot el seu potencial per a exercir la seva influència sobre els patrons de interpretació i apropiació en relació amb les TIC. Unes pautes d’interpretació que estan subjectes a autocrítica en la mesura que la comunicació amb la família en origen s’interromp, perquè significa que el món de vida originari perd vigència.
Malgrat tots els avenços de les TIC, el canal prioritari per tal de comunicar-se amb la família continua sent la trucada internacional. Whatsapp sol definir-se com una eina de comunicació personal i privada i un pont de comunicació amb els catalans i espanyols a través dels xats que es creen en l’àmbit laboral, per exemple. En canvi, Facebook amplia els vincles transnacionals, però també la xarxa de relacions amb els membres de la seva comunitat en la societat d’origen.
Per una altra banda, els mitjans llatins o de la diàspora són els portaveus del principal interlocutor de la comunitat llatina amb la societat d’acollida, les federacions llatines. Malauradament amb la crisi molts han desaparegut i han perdut posicions dins la variada dieta mediàtica dels llatins. La seva decadència porta com a conseqüència menys visibilitat de l’associacionisme, la caiguda de la participació en les associacions i la pèrdua de representativitat d’aquestes entitats, dintre i fora de la comunitat llatina. Davant el retrocés d’aquests mitjans guanyen rellevància dins la comunitat llatina els despatxos d’advocats especialitzats en estrangeria que generen fòrums de debat sobre l’actualitat informativa en les xarxes socials i en les seves pàgines web; moviments cristians que ofereixen seguretat, espais de comunicació qüotidiana i de solidaritat grupal diferents al món de vida i al sistema de la societat majoritària. / Esta tesis doctoral estudia la recepción mediática de la diáspora hispanoamericana en Barcelona a partir de un modelo de análisis inspirado en la Pragmática Formal habermasiana. Esto permite interpretar las apropiaciones mediáticas fuera de los marcos teóricos y metodológicos habituales, más allá de las categorías binarias de la sociedad de acogida que establecen relaciones de oposición con las minorías étnicas: integración-marginación; transnacionalismo-sedentarismo; asimilacionismo-biculturalismo. Este punto de partida nos ofrece una lectura menos condicionada por los presupuestos de una de las partes y la generación de un conocimiento científico más libre de prejuicios.
La identificación nacional con su país de nacimiento explica, en parte, la dieta mediática del latino en Barcelona y los recursos socioculturales de que dispone a escala individual para hacer frente a las imágenes dominantes de los medios generalistas. Su visión crítica de los medios autóctonos se refuerza en la interacción social dentro de las comunidades latinas y puede generar procesos de coordinación de la acción, de movilización colectiva, en respuesta a un discurso social ofensivo. Dichas dinámicas pueden implicar a los actores sociales más importantes de la comunidad latina: los medios latinos, el tejido asociativo, los despachos de abogados especializados en extranjería y la representación consular en última instancia.
Precisamente las identidades nacionales están en la matriz de los vínculos transnacionales que mantienen con la familia en origen. En el fondo es la misma inercia hacia la identidad colectiva la que empuja al latino a comunicarse con sus familiares y a buscar los productos mediáticos de su país de procedencia. Y es a través de la omnipresencia de la familia en el día a día de la diáspora que el mundo de la vida se actualiza y articula, desarrollando todo su potencial para marcar de cerca los patrones de interpretación y apropiación en la relación con las TIC. Unas pautas de interpretación que están más sujetas a autocrítica en la medida en que la comunicación con la familia en origen se interrumpe, porque significa que el mundo de la vida originario pierde vigencia.
Pese a todos los avances de las TIC, el canal prioritario para comunicarse con la familia sigue siendo la llamada internacional. Whatsapp suele definirse como una herramienta de comunicación personal y privada y una vía de diálogo con los catalanes y españoles a través de los chats de grupo que se forman en el trabajo, por ejemplo. En cambio, Facebook amplía los vínculos transnacionales, pero también la red de relaciones con miembros de su comunidad en la sociedad de origen.
Por otra parte, los medios latinos son los altavoces del principal interlocutor de la comunidad latina con la sociedad de acogida, las federaciones latinas. Sin embargo con la crisis muchos han desaparecido y han perdido posiciones dentro de la variada dieta mediática de los latinos. Su declive trae como consecuencia una menor visibilidad del asociacionismo, la caída de la participación en las asociaciones y la pérdida de representatividad de estas entidades, dentro y fuera de la comunidad latina. Ante el retroceso de estos medios ganan relevancia dentro de la comunidad latina los despachos de abogados especializados en extranjería, que generan foros de debate sobre la actualidad informativa en las redes sociales y en sus páginas web; movimientos cristianos que ofrecen seguridad, espacios de comunicación cotidiana y de solidaridad grupal frente al mundo de la vida y el sistema de la sociedad mayoritaria. / This doctoral dissertation studies the media reception of the Latin American diaspora in Barcelona from an analysis model inspired by the Habermans’ Formal Pragmatics. In doing so, mass media appropriations may be interpreted outside the usual theoretical and methodological frameworks, beyond the binary categories of the host society, which establish opposition relations with ethnic minorities: integration-exclusion; transnationalism-sedentarism; assimilation-biculturalism. This starting point provides a view which is less constrained by the presuppositions of the parties and an opportunity to create scientific knowledge freer of prejudices.
National identification with one’s country of birth explains, in part, the media diet of the Latino in Barcelona and the cultural resources available to people to deal with the dominant images of the mainstream media. Host criticism of the indigenous media view is strengthened in social interaction within Latino communities and can generate coordinated action processes, collective mobilization in response to an offensive media and political discourse. These dynamics involve the most important stakeholders in the Latino community: Latino media, associations, and ultimately, law firms specializing in immigration and consular representation.
National identity is the core of transnational bonds that keep the ties with the family of origin. Ultimately, the same inertia that leads to collective identity drives the Latin to communicate with their families and seek the media products from their country of origin. This diaspora updates and constructs its lifeworld (Lebenswelt), and develops its potential establishing interpretation and appropriation patterns via ICT (information and communications technology). Should communication with the family of origin become interrupted, the lifeworld becomes outdated and interpretative guidelines become more easily subject to criticism.
Phone calls remain the main communication channel with family despite all the advances in ICT. Whatsapp is usually defined as a tool for personal and private communication and a communicative option used with Catalans and Spaniards for work purposes, for example. Facebook broadens transnational links and the network of relationships with host community members (Barcelona).
Moreover, the Latino media are the main speakers of the Latino federations, that are the main social actor of the Latino community in the host society. But the economic crisis has led to a lesser presence or an increased disappearance of the Latino media in the Latino media consumption. Their decline has resulted in lesser visibility, a decrease in participation and a loss of representativity of these Latino federations within and outside the Latino community. These setbacks have increased not only the relevance of law firms specialized in immigration, which now generate discussion forums on current affairs on social networks and on their websites, but also the Christian movements that offer security, spaces for everyday communication and group solidarity to face the lifeworld and the majority society.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/360586 |
| Date | 05 February 2016 |
| Creators | Concepción Sepúlveda, Luis Gilberto |
| Contributors | Medina Cambron, Alfons, Universitat Ramon Llull. FCRIB - Comunicació i Relacions Internacionals |
| Publisher | Universitat Ramon Llull |
| Source Sets | Universitat Ramon Llull |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 468 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0143 seconds