La tesi de doctorat El laberint del jo: Fonaments per a la interpretació del primer teatre de Josep Palau i Fabre (1935 – 1958) –dirigida pel doctor Jaume Mascaró i amb el suport tutoral del doctor Francesc Foguet–, es basa en els canvis conceptuals que caldrà introduir en la interpretació del teatre de Palau i Fabre a partir de la consideració d’un nombre important de textos no publicats. Efectivament, i centrant-nos en el període esmentat, aportem 197 referències inèdites de diferents dimensions i característiques: assaigs llargs, anotacions breus i textos dramàtics, escrits tant en català com en castellà o en francès.
Deixant de banda el valor que aquests textos tenen per ells mateixos, cal remarcar que si els afegim a la cronologia de Palau i Fabre per la data d’escriptura, sorgeix un autor considerablement diferent del que coneixíem fins ara a través dels dos volum de l’Obra Literària Completa. Per exemple, aflora un dramaturg que ja el 1948 escrivia uns textos dramàtics en francès que són precursors del teatre de l’absurd. El 1947 també hi ha una resposta a Sartre pel llibre que aquest havia fet sobre Baudelaire. És un assaig llarg, de 47 pàgines, en què Palau ens dóna algunes claus del seu rebuig de l’existencialisme Sartrià. Aquest conjunt de noves referències ens durà a la necessitat de rellegir les obres de Palau i Fabre més des de Heidegger que no pas des de Sartre.
En un altre sentit, a través de l’obra fins ara publicada de Palau i Fabre estava clar que, per a ell, Baudelaire era un poeta central i que el veia com el veritable iniciador de la modernitat i de la idea de la desintegració del jo. Per Palau la importància de Baudelaire és únicament comparable a la de Picasso, a l’estudi del qual va dedicar bona part de la seva vida. Tanmateix, Baudelaire era poc present en l’obra coneguda de Palau. En canvi, entre els inèdits que s’estudien a la tesi hi ha treballs d’una extensió considerable dedicats plenament a l’autor de Les Fleurs du Mal. Alguns d’aquests treballs també ens fan entendre de quina manera Baudelaire està al darrera de la crisi espiritual que Palau i Fabre va patir el 1938 i en la qual quallà la figura de l’Alquimista, l’alter ego de Palau i Fabre. Baudelaire està igualment al darrere del trasbals de la idea de bellesa que va allunyar Palau i Fabre estètica i políticament de la resistència cultural catalana de l’interior del país.
Els textos inèdits han permès igualment entendre amb més detall la relació intel·lectual amb Artaud, la teoria de la tragèdia de Palau i Fabre –que es remunta a 1935 i a la seva passió per Lorca–, les seves idees al voltant de la mimesi i de l’excés, l’origen del seu concepte de temps teatral nou i, en conjunt, el model de teatre que buscava: no realista, no psicològic i no argumental. Aquests materials també ens han permès elaborar una nova nòmina de personatges de les obres de Palau i Fabre i detectar de quina manera, a partir de 1939 el mite de Faust provocà una profunda metamorfosi en el seu teatre. D'aquí sorgeixen les diverses figures mítiques algunes de les quals són: Prometeu, Don Joan, la Caverna de Plató, els Atrides… Són caràcters que s'enfronten al poder, que van incansablement a la recerca de la veritat, malgrat saber que no la trobaran. I d'aquí també sorgeix el debat de fons sobre quina posició té Palau i Fabre al voltant de termes com rebel·lió o revolució, que són essencials per conciliar les exigències de replegament interior de l’Alquímia amb la recerca d’un teatre que a través de la tragèdia també vol ser polític. / The PhD thesis The Labyrinth of The Self: A Basis for The Interpretation of The First Dramatic Works by Josep Palau i Fabre (1935 - 1958), –directed by Dr. Jaume Mascaro and with the tutorial support of Dr. Francesc Foguet– is based on the conceptual changes that will have to be introduced in the interpretation of Palau i Fabre’s dramatic works taking into account an important number of unpublished works. Indeed, focusing in this period, we provide 197 unpublished references of different dimensions and characteristics: long essays, brief notes and dramatic works written in Catalan, Spanish or French.
Besides the value that these works have for themselves, it should be noted that if we add them to the chronology of Palau i Fabre according to the date of writing, another author appears, considerably different from the one we used to know from the two volumes of Obra Completa Literària. For example, it shows up a playwright who in 1948 wrote in French pioneering dramatic works of the theatre of the absurd. In 1947 there is also a reply to Sartre's book about Baudelaire. It is a long essay, 47 pages, in which Palau gives some clues of his rejection of Sartre’s existentialism. This set of new references will force us to re-read the works by Palau i Fabre more from Heidegger than from Sartre.
In another sense, through his work so far published, it was clear that for Palau i Fabre Baudelaire was a central poet and that he used to consider him the true pioneer of modernity and the idea of the disintegration of the self. For Palau the importance of Baudelaire is comparable to that of Picasso, to the study of which he devoted much of his life. But Baudelaire was not much present in the published work by Palau. In contrast, among the unpublished works that are studied in this thesis there are some works of considerable extent devoted entirely to the author of Les Fleurs du Mal. Some of these works help us to understand how Baudelaire is behind the spiritual crisis that Palau i Fabre suffered in 1938 where the character of the Alchemist was forged, the alter ego of Palau i Fabre. Baudelaire is also behind the upheaval of the idea of beauty that separated Palau i Fabre, both aesthetically and politically, from the Catalan cultural resistance in the country.
The unpublished works have also allowed us to understand in greater detail his intellectual relationship with Artaud, the theory of tragedy by Palau i Fabre –dating back to 1935 and his passion for Lorca–, his ideas about mimesis and the excess, the origin of his concept of a new theatrical time and, overall, the model of theatre he was looking for: not realistic, not psychological, not a plot. This material has also allowed us to elaborate a new list of characters of Palau i Fabre’s works and discover how from 1939 the Faustian myth caused a profound metamorphosis in his theatre. Hence arise the various mythical figures such as: Prometheus, Don Juan, Plato's cave, the Atrides ... Characters that face the power, who go tirelessly in search of truth, despite knowing that they will not find it. And there also arises the fundamental debate on Palau i Fabre’s position concerning terms like rebellion or revolution, which are essential to reconcile the demands for inside fold of Alchemy with the search of a theatre that through tragedy wants to be also political.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/83959 |
| Date | 03 February 2012 |
| Creators | Coca Villalonga, Jordi |
| Contributors | Mascaró i Pons, Jaume Francesc, Foguet i Boreu, Francesc, 1971-, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 520 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0349 seconds