Clarice Lispector será la máxima representante de la innovación del lenguaje y de la búsqueda interior, ubicada en el siglo XX, denominada como "narrativa intimista". Cultivada en el espíritu de las corrientes que predicaban la libertad del hombre y el rechazo a lo establecido, Clarice Lispector se vincula creativamente al existencialismo de Jean-Paul Sartre. El objetivo del presente trabajo de investigación, que lleva por nombre "La náusea literaria contemporánea en Clarice Lispector", es comprobar justamente que Clarice Lispector encarna el sujeto moderno por excelencia. Ella vive la modernidad como un proceso nauseante. He querido llamar a este trance náusea literaria, en la medida en que pese a tener un origen anímico, social, psíquico o filosófico, su solución es sin duda alguna artística. Su desenlace es la propia escritura.Se centra en el primer capítulo los aspectos biográficos e históricos que enmarcan la producción de Clarice Lispector. Para llegar al objetivo central de la tesis se incorpora la idea del flanêur y del Spleen de Baudelaire, así como del dériver del situacionismo de Guy Debord, para interpretar la dinámica espacial y anímica de sus personajes. Para ello, nos servimos del análisis crítico de las tesis de George Simmel, Baudelaire, Walter Benjamín y Félix de Azúa.El objetivo final de este trabajo es indagar en las relaciones entre la concepción de Náusea que acuña Jean-Paul Sartre y Maurice Merleau-Ponty y la Náusea contemporánea que reinventa Clarice Lispector. / Clarice Lispector is the most important representative of the 20th century current of "intimate narrative", marked by the innovation of language and a profound inner quest. Rooted in the spirit of the movements that sought human freedom and the rejection of the established, Clarice Lispector is creatively linked to the existentialism of Jean-Paul Sartre.The objective of this research, named "La náusea literaria contemporánea en Clarice Lispector" (The contemporary literary nausea of Clarice Lispector), is to demonstrate that she embodies the modern subject par excellence. She experiences modernity as a nauseating process. I decided to call this space "literary nausea" ("náusea literaria"), because, despite having an emotional, social, psychological and philosophical origin, its resolution is undoubtedly in art. The result of the process is the writing itself.The text begins by exploring the biographical and historical issues that form the context of Clarice Lispector's work. Baudelaire's ideas of the "flanêur" and of "spleen", as well as Guy Debord's situationist "derive", are then employed to interpret the spatial and psychological dynamics of Lispector's characters.Further critical analysis employs the theories of George Simmel, Baudelaire, Walter Benjamin and Félix de Azua.The overall aim of this work is to investigate the relationship between the concept of "nausea" developed by Jean-Paul Sartre and Maurice Merleau-Ponty and the "contemporary nausea" reinvented by Clarice Lispector.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/1731 |
| Date | 05 December 2008 |
| Creators | Hernández Terrazas, Carolina |
| Contributors | Losada, Elena, 1958-, Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Romànica |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0019 seconds