L'objectiu principal de la recerca aquí presentada és analitzar les polítiquesde regeneració urbana desenvolupades en el marc de la Unió Europea. Aquestaanàlisi ha implicat un estudi paral·lel a dues escales . En primer lloc, s'ha realitzatuna aproximació a escala europea, per tal d'identificar quin és el rol de lesqüestions urbanes en l'agenda política comunitària, centrant l'atenció en elsprogrames destinats a la regeneració d'àrees urbanes amb dificultats. I, en segonlloc, s'ha realitzat una lectura a escala local, per tal d'interpretar quin ha estatl'impacte d'aquests programes en les diferents realitats urbanes sobre les que haactuat.La primera aproximació, l'anàlisi de la implicació de la UE en les qüestionsurbanes i, concretament, en la implementació de programes de regeneració urbana,s'ha desenvolupat a partir d'una lectura històrica. Aquesta ha estat dirigida aidentificar la dimensió urbana de les polítiques territorials de la UE a partir delperíode de programació dels Fons Estructurals 1989-1993. S'ha incorporat, a més,una lectura evolutiva, interpretant els canvis i avanços assolits, fins arribar al'actual període 2007-2013. Aquestes qüestions s'han estudiat i emmarcat dins d'uncontext més ampli que, d'altra banda, resulta clau per interpretar tot el procés: laterritorialització de les polítiques comunitàries; és a dir, el creixent protagonisme dela cohesió i reequilibri territorial com a objectiu estratègic de la UE.L'estudi de les polítiques i els instruments implementats en el marc de la UEen matèria de regeneració urbana s'ha centrat especialment en l'acció de laIniciativa Comunitària URBAN. Ja que es tracta del primer, i únic, programacomunitari destinat de forma exclusiva a aquesta comesa. Per tant, un objectiu claude la recerca ha estat identificar quin ha estat l'impacte generat per la Iniciativa,així com la seva participació en un procés més ampli: l'increment de la sensibilitaturbana de les polítiques comunitàries.La interpretació de l'impacte derivat de la implementació de la IC URBAN haimplicat la realització de treball de camp i entrevistes a alguns dels agentsimplicats, per tal de verificar la dimensió de les actuacions i la seva repercussiómaterial. Però, a més això, en aquesta recerca s'ha pretès atorgar una atencióespecial als valors qualitatius de la Iniciativa. Aquests són, en primer terme, ladefinició d'una metodologia de treball específica, caracteritzada per l'enfocamentintegrat de les estratègies de regeneració urbana, la participació dels agents localsen la definició i implementació de les actuacions desenvolupades, la cooperació icorresponsabilització de tots els nivells de l'administració implicats, el foment de lespràctiques innovadores i la creació de xarxes d'intercanvi de coneixement. A més,la IC URBAN ha estat un interessant banc de proves i perfeccionament detècniques, amb el valor afegit de la participació de quinze Estats Membres ambdiferents tradicions i models en matèria de regeneració urbana.Per tal d'aprofundir en l'anàlisi de l'impacte de la IC URBAN, s'hanseleccionat tretze casos d'estudi de quatre Estats Membres -Espanya, França, Itàliai el Regne Unit-. Desprès de la necessària aproximació individualitzada a cada cas,s'ha realitzat una lectura transversal, comparativa, de tots ells per tal de contrastari verificar el funcionament de les variables que anteriorment s'han definit com lesclaus de la IC URBAN.Les conclusions de la tesi es fonamenten en l'anàlisi de l'impacte de la ICURBAN i de la seva contribució a dinàmiques com l'aprofundiment de l'europeïtzacióde les ciutats, l'ascens de les qüestions urbanes en l'agenda política comunitària, ladifusió de nous models i pràctiques de regeneració urbana que són assumides peralguns Estats Membres, així com la seva participació en el procés inacabat deconstrucció d'una autèntica política urbana comunitària. / El objetivo principal de la investigación aquí presentada es analizar laspolíticas de regeneración urbana implementadas en el marco de la Unión Europea.Este análisis ha comportado un estudio en paralelo a dos niveles. En primer lugar,se ha realizado una aproximación a escala europea, para identificar cual es el rol deles cuestiones urbanas en la agenda política comunitaria, centrando la atención enlos programas dedicados a la regeneración de áreas urbanas con dificultades. Y, ensegundo lugar, se ha realizado una lectura a escala local, para identificar el impactode estos programas en las diferentes realidades urbanas en las que han actuado.El análisis de la implicación de la UE en les cuestiones urbanas y,concretamente, en la implementación de programas de regeneración urbana, se hadesarrollado a partir de una lectura histórica. Este análisis ha estado dirigido aidentificar la dimensión urbana de las políticas territoriales de la UE a partir delperiodo de programación de los Fondos Estructurales 1989-1993. Se haincorporado una lectura evolutiva, interpretando los cambios y avances alcanzadoshasta el comienzo del actual periodo 2007-2013. La dimensión urbana de laspolíticas comunitarias ha sido estudiada y enmarcada, además, dentro de uncontexto más amplio, que resulta clave para interpretar todo el proceso: laterritorialización de las políticas comunitarias, es decir, el creciente protagonismode la cohesión y el reequilibrio territorial como objetivo estratégico de la UE.El estudio de las políticas de la UE en materia de regeneración urbana se hacentrado especialmente en la acción de la Iniciativa Comunitaria URBAN. Éste es elprimer, y único, programa comunitario dedicado de forma exclusiva a esta cuestión.Por ello, un objetivo clave para la investigación ha sido identificar cual ha sido elimpacto generado por este programa, tanto a escala local -en las diferentesrealidades urbanas sobre les que ha actuado-, como a escala comunitaria -teniendoen cuenta su participación en un proceso más amplio, el incremento de lasensibilidad urbana de les políticas comunitarias-.La interpretación del impacto derivado de la implementación de la IC URBANha comportado la realización de trabajo de campo y entrevistas a algunos de losagentes implicados para verificar la repercusión material y la dimensión de susactuaciones. Pero, además de ello, en esta investigación se ha otorgado unaatención especial a los valores cualitativos de la Iniciativa. Éstos son, en primerlugar, la definición de una metodología de trabajo específica, caracterizada por elenfoque integrado de las estrategias de regeneración urbana, la participación de losagentes locales en la definición e implementación de las actuaciones desarrolladas,la cooperación y corresponsabilización de todos los niveles de la administraciónimplicados, el fomento de las prácticas innovadoras y la creación de redes deintercambio de conocimiento. Y, en segundo lugar, URBAN ha sido un interesantebanco de pruebas y perfeccionamiento de técnicas, con el valor añadido de laparticipación de quince Estados Miembros con diferentes tradiciones y modelos enmateria de regeneración urbana.Para profundizar en el análisis del impacto de la IC URBAN, se hanseleccionado trece casos de estudio de cuatro Estados Miembros -España, Francia,Italia y el Reino Unido-. Después de la necesaria aproximación individualizada acada caso, se ha realizado una lectura transversal, comparativa, de todos ellos paraasí contrastar y verificar el funcionamiento de las variables que anteriormente hansido definidas como las claves de la IC URBAN.Las conclusiones de la tesis se fundamentan en el análisis del impacto de laIC URBAN y de su contribución a cuestiones como la consolidación de laeuropeización de las ciudades, el ascenso de las cuestiones urbanas en la agendapolítica comunitaria, la difusión de nuevos modelos y prácticas de regeneraciónurbana que son asumidas por algunos Estados Miembros, así como su participaciónen el proceso inacabado de construcción de una auténtica política urbanacomunitaria. / The main objective of this research was to analyse the urban regenerationpolicies undertaken within the framework of the European Union. This analysisinvolved parallel studies on two different scales. Firstly, we examined the Europeanscale in order to establish the significance of urban development issues within thepolitical agenda of the EU, focusing our attention on programmes aimed atregenerating deprived urban areas. We then investigated the local scale in anattempt to interpret the impact of these programmes upon the different urbanrealities to which they were applied.The first approach, which examined the role of the EU in urban questionsand -more specifically- in the implementation of urban regeneration programmes,was based on a historical analysis. We focused our attention on trying to identifythe urban dimension of the territorial policies of the EU, initiating our analysis in the1989-1993 period of the European Structural Funds. We also incorporated ananalysis of the evolution of this process, interpreting the changes and advancesachieved up to the present moment (2007-2013). These questions were studiedand framed within a wider context that is key to interpreting the whole process: theterritorialisation of EU policies; or -in other words- the increasing role of territorialcohesion and rebalancing as a strategic objective of the European Union.Studying the policies and instruments implemented within the framework ofthe EU with regard to urban regeneration particularly focused on the work of theURBAN Community Initiative: the first, and to date only, EU programme exclusivelydedicated to this task. One key objective of this research was therefore to identifythe impact that the Initiative has had and establish its role within a wider process:the increasing of urban dimension of the EU policies.The task of interpreting the impact of implementing URBAN CI impliedcarrying out field work and interviewing some of the agents involved in the processin order to verify the dimension of the work done and its material repercussions. Inthis research, we also sought to afford special attention to the qualitative valuesinherent to the Initiative. The most important of these are: establishing a specificworking methodology characterised by an integrated approach of urbanregeneration; encouraging local agents to participate in the definition andimplementation of the actions undertaken; cooperating and sharing responsibility atall of the levels of public administration involved; promoting innovative practices;and creating networks through which to share knowledge. URBAN CI has alsoserved as an interesting vehicle for testing and perfecting techniques and offers theadditional advantage that it involves the participation of fifteen EU member stateswith different traditions and models in urban regeneration.In order to make a more in-depth analysis of the impact of URBAN CI, weselected thirteen case studies from four EU Member States: Spain, France, Italyand The United Kingdom. After an initial individualised approximation to each case,we made a transversal, comparative, reading of all the cases in order to contrastand verify how the chosen variables, which had previously been identified as key toURBAN CI process, worked in each setting.The conclusions from the thesis are based on an analysis of the impact ofURBAN CI and its contribution to the dynamics of such processes as: promoting theEuropeanisation of cities; the increasing importance of urban questions in thepolitical agenda of the EU; the diffusion of new models and practices for urbanregeneration that have been adopted by some Member States; and its participationin the unfinished process of constructing an authentic EU urban policy.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UDL/oai:www.tdx.cat:10803/8203 |
| Date | 18 December 2009 |
| Creators | Gutiérrez Palomero, Aaron |
| Contributors | Bellet, Carme, Universitat de Lleida. Departament de Geografia i Sociologia |
| Publisher | Universitat de Lleida |
| Source Sets | Universitat de Lleida |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0037 seconds