Cada vegada són més comunes les veus entre la doctrina i la jurisprudència que advoquen per proporcionar una solució al problema del canvi de circumstàncies sobre les obligacions contractuals en el dret civil espanyol. L'alteració sobrevinguda de les circumstàncies està de plena actualitat i així ho demostra el fet que en les més modernes propostes per a la regulació del dret de contractes, tant nacionals com internacionals, es reguli i proporcioni solució específica a aquest problema. Així i tot, l'actualitat del problema no ha de portar a equívocs. La problemàtica relacionada amb l'alteració sobrevinguda de les circumstàncies no és nova en la ciència del Dret. La problemàtica és clàssica i així ho demostren sens dubte els estudis de la clàusula rebus sic stantibus duts a terme ja durant els segles XVII i XVIII.
L'antiguitat del problema no ha suposat, però, una normalització de la institució del canvi de circumstàncies. No almenys en el nostre país ni en molts dels països del nostre entorn cultural. L'alteració sobrevinguda de les circumstàncies no es pot considerar una institució normalitzada en l'àmbit del nostre sistema jurídic des del moment en què les diferents doctrines que es porten a col·lació per al seu estudi i resolució es caracteritzen (almenys en el dret espanyol) per la seva excepcionalitat. Excepcionalitat en la seva aplicació i establiment de requisits però també en la seva fonamentació, basada principalment en una suposada excepció al principi pacta sunt servanda.
El respecte del principi pacta sunt servanda és fonamental per al bon funcionament del nostre sistema contractual. Tan fonamental és aquest principi que el seu respecte exigeix que (i) o bé no s'admeti la institució de l'alteració sobrevinguda en el nostre dret, (ii) o bé es descobreixi que el fonament i reconeixement d'aquesta última figura no suposa cap excepció al principi de vinculació contractual.
Si això últim és possible, el següent pas consisteix en l'establiment d'uns requisits d'aplicació que normalitzin la institució. Aquest és precisament l'objecte del present treball. / Cada vez son más comunes las voces entre la doctrina y la jurisprudencia que abogan por proporcionar una solución al problema del cambio de circunstancias sobre las obligaciones contractuales en el derecho civil español. La alteración sobrevenida de las circunstancias está de plena actualidad y así lo demuestra el hecho de que en las más modernas propuestas para la regulación del derecho de contratos, tanto nacionales como internacionales, se regule y proporcione solución específica a este problema. Aun así, la actualidad del problema no debe llevar a equívocos. La problemática relacionada con la alteración sobrevenida de las circunstancias no es nueva en la ciencia del Derecho. La problemática es clásica y así lo demuestran sin duda los estudios de la cláusula rebus sic stantibus llevados a cabo ya durante los siglos XVII y XVIII.
La antigüedad del problema no ha supuesto, sin embargo, una normalización de la institución del cambio de circunstancias. No al menos en nuestro país ni en muchos de los países de nuestro entorno cultural. La alteración sobrevenida de las circunstancias no puede considerarse una institución normalizada en el ámbito de nuestro sistema jurídico desde el momento en que las distintas doctrinas que se traen a colación para su estudio y resolución se caracterizan (al menos en el derecho español) por su excepcionalidad. Excepcionalidad en su aplicación y establecimiento de requisitos pero también en su fundamentación, basada principalmente en una supuesta excepción al principio pacta sunt servanda.
El respeto del principio pacta sunt servanda resulta fundamental para el buen funcionamiento de nuestro sistema contractual. Tan fundamental es este principio que su respeto exige que (i) o bien no se admita la institución de la alteración sobrevenida en nuestro derecho, (ii) o bien se descubra que el fundamento y reconocimiento de esta última figura no supone excepción alguna al principio de vinculación contractual.
Si esto último es posible, el siguiente paso consiste en el establecimiento de unos requisitos de aplicación que normalicen la institución. Este es precisamente el objeto del presente trabajo. / In recent times, most scholars and courts in their decisions have argued that problems related to an unexpected change of circumstances deserve a specific solution under Spanish contract law. Additionally, most national and international proposals on contract law include and resolve the problems related to an unexpected change of circumstances. Nevertheless, this topic is not new. Indeed, as may be proved through the clause rebus sic stantibus studies carried out during the seventeenth and eighteenth centuries, this is a classical topic.
The age of the problem, however, has not led the doctrines related to an unexpected change of circumstances being considered as normalized, at least not in our legal system or in the legal systems culturally close to that of Spain. Unexpected change of circumstances cannot be considered a normal institution or rule in our legal system since the several doctrines that are used to solve the problem are all configured as exceptional. That is, exceptional both at the time of their application and also when establishing the legal grounds of the doctrines, since most of these doctrines are based on an exception to the pacta sunt servanda principle.
Respecting the principle pacta sunt servanda is extremely important in order to ensure that the contractual legal system achieves its goals and functions properly. So important is this principle that respecting it requires fulfillment of either one of these conditions: i) not accepting any doctrine related to the problem of an unexpected change of circumstances; or ii) finding out that the legal foundation and solution of this problem does not imply an exception to the pacta sunt servanda principle.
If compatibility between the pacta sunt servanda principle and the doctrines related to the change of circumstances is possible, then the requirements to apply the doctrines must be established. This is precisely what is studied next in this paper.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/298721 |
| Date | 03 July 2015 |
| Creators | Castiñeira Jerez, Jorge |
| Contributors | Llebaría Samper, Sergio, Universitat Ramon Llull. ESADE-Dret - Dret privat |
| Publisher | Universitat Ramon Llull |
| Source Sets | Universitat Ramon Llull |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 568 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0029 seconds