La situació actual de la inclusió a la universitat en el nostre país ens mostra una paradoxa: si bé, per un costat, es disposa d’una legislació amb uns principis clars que estableixen la concreció d' universitat inclusiva i es constata un creixent interès per part de les universitats per poder garantir que tot l'alumnat, independentment del seu context i realitat personal, pugui cursar els estudis que desitgin amb èxit, així com també es contempla que tots els membres de la comunitat universitària puguin desenvolupar-se a nivell professional en termes d’equitat, la realitat, d’altra banda, és molt diferent; s'observen serioses mancances en la cultura, els models, les evidències i pràctiques universitàries associades a la inclusió.
En conseqüència sembla oportú i necessari plantejar-se els següents objectius: en primer lloc, identificar els indicadors que podrien contribuir al procés de canvi i transformació dels estudis superiors a fi d’aconseguir universitats més inclusives i, a partir de l’opinió dels membres que composen la comunitat universitària –estudiants, personal docent i d’investigació, personal d’administració i serveis, i persones amb responsabilitat de gestió-, realitzar una valoració que permeti prioritzar-los. En segon lloc, conèixer el comportament d’aquests indicadors a les universitats catalanes per tal d’obtenir una aproximació de la realitat actual en relació a la inclusió en els estudis superiors. En tercer lloc, comparar-los amb els de les universitats de la província d’Ontàrio (Canadà) ja que presenten un model d’intervenció en el marc de la igualtat d’oportunitats i l’accessibilitat universal per a tota la comunitat universitària.
A partir d'un plantejament metodològic quantitatiu, amb la participació de 1224 persones, i qualitatiu, amb la realització de nou grups focals, a les comunitats universitàries catalanes i de la província d'Ontàrio (Canadà), els resultats obtinguts han permès identificar quaranta-una categories que s'han estructurat seguint l'Índex de la inclusió (Duran et al., 2006), proposant una priorització d'aquestes i posant de manifest que per a la seva implementació l'àmbit prioritari és el desenvolupament de cultures, seguit de la generació de polítiques per, finalment, desenvolupar pràctiques inclusives. Alhora s'ha valorat el grau actual d'implementació d'aquestes categories a les universitats, fent-se evident una diferència de percepció per part dels participants en funció del rol desenvolupat en la comunitat universitària, essent els estudiants els que menys perceben l’existència d’aquestes categories i, per contra, les persones amb responsabilitat de gestió les que més. Tanmateix es detecta que a les universitats canadenques es troben implementades categories dels tres àmbits en un nombre lleugerament superior.
En síntesi, es considera que la proposta de categories resultant pot esdevenir una contribució significativa per a les institucions universitàries en la mesura que ofereixi indicadors específics que poden servir de suport i de guia per afavorir un procés de transformació de les cultures, pràctiques i polítiques a les universitats que promoguin la inclusió i la qualitat de vida dels estudiants als estudis superiors. / La situación actual de la inclusión en la universidad en nuestro país nos muestra una paradoja: si bien, por un lado, se dispone de una legislación con unos principios claros que establecen la concreción de universidad inclusiva y se constata un creciente interés por parte de las universidades para poder garantizar que todo el alumnado, independientemente de su contexto y realidad personal, pueda cursar los estudios que deseen con éxito, así como también se contempla que todos los miembros de la comunidad universitaria puedan desarrollarse a nivel profesional en términos de equidad, la realidad, por otro lado, es muy diferente; se observan serias deficiencias en la cultura, los modelos, las evidencias y las prácticas universitarias asociadas a la inclusión.
En consecuencia, parece oportuno y necesario plantearse los siguientes objetivos: en primer lugar, identificar los indicadores que podrían contribuir al proceso de cambio y transformación de los estudios superiores a fin de conseguir universidades más inclusivas y, a partir de la opinión de los miembros que componen la comunidad universitaria -estudiantes, personal docente y de investigación, personal de administración y servicios, y personas con responsabilidad de gestión-, realizar una valoración que permita priorizarlos. En segundo lugar, conocer el comportamiento de estos indicadores en las universidades catalanas para obtener una aproximación de la realidad actual en relación a la inclusión en los estudios superiores. En tercer lugar, compararlos con los de las universidades de la provincia de Ontario (Canadá) ya que presentan un modelo de intervención en el marco de la igualdad de oportunidades y la accesibilidad universal para toda la comunidad universitaria.
A partir de un planteamiento metodológico cuantitativo, con la participación de 1.224 personas, y cualitativo, con la realización de nueve grupos focales, a las comunidades universitarias catalanas y de la provincia de Ontario (Canadá), los resultados obtenidos han permitido identificar cuarenta y una categorías que se han estructurado siguiendo el Índice de la inclusión (Duran et al., 2006), proponiendo una priorización de las mismas y poniendo de manifiesto que para su implementación el ámbito prioritario es el desarrollo de culturas, seguido de la generación de políticas para, finalmente, desarrollar prácticas inclusivas. Asimismo se ha valorado el grado actual de implementación de estas categorías en las universidades, haciéndose evidente una diferencia de percepción por parte de los participantes en función del rol desarrollado en la comunidad universitaria, siendo los estudiantes los que menos perciben la existencia de estas categorías y, por el contrario, las personas con responsabilidad de gestión las que más. Sin embargo se detecta que en las universidades canadienses se encuentran implementadas categorías de los tres ámbitos en un número ligeramente superior.
En síntesis, se considera que la propuesta de categorías resultante puede convertirse en una contribución significativa para las instituciones universitarias en la medida en que ofrezca indicadores específicos que pueden servir de apoyo y de guía para favorecer un proceso de transformación de las culturas, prácticas y políticas en las universidades que promuevan la inclusión y la calidad de vida de los estudiantes a los estudios superiores. / Inclusiveness in universities finds a paradox in today’s reality: on the one hand there is a legislation and clear principles that establish how to implement it and at the same time there is a growing interest from universities in order to make sure that all students aside from their own background and context can study what they want in a successful way. This interest also aims at providing all the members of the university community with the chance to develop professionally with equity. However, on the other hand it can be claimed that in today’s universities there is a lack of culture, models, evidences and university practices linked to inclusiveness.
As a consequence of the previous context, it is appropriate and necessary to set several major objectives. The first goal is to identify the indicators that could contribute to change and transform higher education with the goal of having more inclusive universities. These indicators are ranked according to the view of the members of the university community –students, teaching and research staff, administration and services staff and people with management responsibilities. The second objective is to know the behavior of the above mentioned indicators in Catalan universities so that a picture of today’s reality as far as inclusiveness in higher education can be drawn. The last objective is a comparison of the same parameters to those in the universities of the province of Ontario, Canada, as they are a model of intervention to the university community as for equal opportunities and universal accessibility.
Starting with a quantitative methodological approach with 1,224 participants and a qualitative one with nine focus groups in the Catalan and Canadian (Ontario) university communities the results have pointed at forty-one categories that have been structured following the Index for Inclusion (Duran et al., 2006). There is also a proposal of a ranking of the categories and the conclusion that we all have to work on three main fields. The first one is developing a culture, in the second place there is a need to create policies and finally to develop inclusive practices. Another point that has been considered is the degree of implementation of the previous categories in universities and it can be said that the participant members have different perceptions depending on their role in the university community. The students are the ones that have less perception of the existence of these categories in universities and on the other hand, the members in charge of the management are the ones who perceive it the most. Nonetheless it can be stated that in Canadian universities the number of the implemented categories belonging to the three fields above mentioned is slightly higher.
In summary, the categorization proposal can become a meaningful contribution for university institutions as it can add knowledge and specific indicators to the field. This categorization can be a source and a guide to help a transformation process of culture, practices and policies in universities in order to promote inclusiveness and quality of life in higher education.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/352464 |
| Date | 21 January 2016 |
| Creators | Dotras Ruscalleda, Maria Pilar |
| Contributors | Guasch Murillo, Daniel, Giné Giné, Climent,, Universitat Ramon Llull. FPCEEB - Psicologia |
| Publisher | Universitat Ramon Llull |
| Source Sets | Universitat Ramon Llull |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 411 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/embargoedAccess |
Page generated in 0.0032 seconds