1) Introducció:
L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia crònica de probable origen autoimmune, d’inici a l’edat adulta jove, que afecta fonamentalment a la substància blanca del sistema nerviós central. Es
manifesta amb dèficits neurològics autolimitats (brots) que posteriorment van donant lloc a una
discapacitat física progressiva; aproximadament un 50% dels pacients desenvoluparan un
deteriorament cognitiu de tipus subcortical associat.
L’apolipoproteïna E (ApoE) s’ha involucrat a la regeneració dels axons i la reparació de la mielina
mitjançant la seva contribució al transport lipídic i el seu alel e4 s’ha relacionat amb un augment
de risc de desenvolupar una malaltia d’Alzheimer.
A l’EM l’alel e4 s’ha estudiat com a possible marcador de susceptibilitat, de progressió clínicoradiològica
o de deteriorament cognitiu, mentre que l’alel e2 sembla que podria conferir un cert
efecte protector.
Objectius:
Els objectius d’aquest treball de recerca són:
1) Comprovar l’eficàcia de l’interferó beta-1b a retrassar la progressió de la discapacitat dels
pacients amb EM remitent-recurrent i determinar els factors clínics pronòstics de la malaltia
2) Determinar si el grau de deteriorament cognitiu dels pacients amb EM es relaciona amb les
variables clíniques de la malaltia i/o amb l’alel e4 de l’ApoE.
3) Confirmar si els alels e4/e2 de l’ApoE es relacionen amb la resposta al tractament amb
interferó beta-1b dels pacients amb EM
Mètodes:
Es realitza un estudi longitudinal i prospectiu, que inclou tots els pacients (n=115) de la Unitat
d’Esclerosi Múltiple de Bellvitge (L’Hospitalet, Barcelona) amb el diagnòstic d’EM remitentrecurrent
que iniciaren tractament amb interferó beta-1b, segons els criteris del Consell Assessor
de l’ICS, durant una mitja de seguiment de cinc anys. Es registraren les variables clínicodemogràfiques
basals i durant el tractament i es determinaren els marcadors de resposta
terapèutica. Per tal de valorar l’efecte de l’interferó beta-1b sobre la progressió de la
discapacitat es va comparar la cohort tractada amb una cohort històrica del mateix centre, que
complia els mateixos criteris d’inclusió.
Es va realitzar un estudi neuropsicològic complert de 50 pacients de la cohort principal (que es va
comparar amb una cohort de 35 individus sans) i es varen obtenir mostres de sang per la
determinació dels alels e4/e2 de l’ApoE segons els mètodes estàndards.
Resultats:
1) El temps per progressar un punt a l’escala de discapacitat (EDSS) a la cohort tractada amb
interferó beta-1b fou superior al temps de la cohort històrica (72.94 versus 36.94 mesos,
p=0.002).
L’activitat inflamatòria inicial de la malaltia (brots en els primers dos anys i temps entre el
primer/segon brot) es va relacionar amb la progressió precoç de la discapacitat i la conversió a
fase secundària progressiva.
2) Tot i que es varen trobar diferències significatives entre el grau de deteriorament cognitiu dels
pacients i els individus sans, no es va trobar relació amb els marcadors de progressió clínica de la
malaltia ni de resposta al tractament inmunomodulador
El grau de deteriorament cognitiu no es relacionar amb la presència de l’alel e4 a la nostra sèrie.
4) L’alel e4 de l’APOE no es va relacionar amb cap de les variables de resposta al tractament
inmunomodulador, mentre que l’alel e2 fou la única variable independent (p=0.036) predictora
de progressió a una discapacitat moderada (EDSS=3).
Conclusions:
1) L’interferó beta-1b és eficaç a retrassar la progressió a la discapacitat a la nostra cohort de
pacients amb EM durant una mitja de seguiment de quasi cinc anys.
2) L’activitat inflamatòria inicial de la malaltia és predictora de la progressió precoç durant el
tractament amb interferó beta-1b.
3) L’alel e4 de l’ApoE no es relaciona amb la resposta al tractament inmunomodulador ni amb el
grau de deteriorament cognitiu a la nostra sèrie.
4) L’alel e2 de l’ApoE sembla conferir un efecte protector respecte la progressió a la discapacitat
moderada dels pacients amb EM tractats amb interferó beta-1b. / Introduction:
There is limited long-term data on the effect of interferon beta-1b (IFN-β-1b) on disability
progression in patients with multiple sclerosis (MS).
The role of the apolipoprotein E (ApoE) polymorphism has been well demonstrated in
neurodegenerative diseases such as Alzheimer; however, its role in MS remains unclear.
Aims:
This prospective longitudinal study investigated:
1) Early clinical prognostic markers of disease activity and progression in 115 patients with
relapsing-remitting MS treated with IFN-β-1b; progression of disability in IFN-β-1b-treated group
was compared with an historic non treated cohort of MS patients (n=44).
2) The role of ApoE-4 as surrogate marker of cognitive decline in MS.
3) The usefulness of ApoE alleles in predicting the response to IFN-β-1b.
Results:
1) The IFN-β-1b-treated group experienced a slower progression of disability than the untreated
cohort (72.94 versus 36.94 months, p=0.002), suggesting that IFN-β-1b treatment delays
progression of disability in relapsing-remitting MS.
2) The time between the first and second relapse and the number of relapses in the first two
years of MS were related to early progression (p= 0.026) and to early conversion to secondary
progressive MS (p=0.028).
3) No association between e4 allele and cognitive impairment was found; moreover, cognitive
decline was not related to disability progression or other clinical markers in our cohort.
4) The e4 allele had no prognostic value for the response to IFN-β-1b in our cohort, whereas the
e2 allele was significantly associated with increased time to moderate disability (p=0.036),
suggesting a protective effect of this allele.
Conclusions:
1) IFN-β-1b treatment delays progression of disability in our cohort MS patients
2) ApoE-4 allele was not related to cognitive decline or response to IFN-β-1b treatment
3) The e2 allele delayed the progression of disability in our MS cohort
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/32003 |
| Date | 17 December 2010 |
| Creators | Carmona i Codina, Olga |
| Contributors | Arbizu Urdiain, Txomin, Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 87 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0022 seconds