Aquest treball pretén analitzar el procés de secularització de la manera d'entendre el curs i la finalitat de la història - especialment pel que fa a una possible consumació intrahistòrica - des d'un origen fonamentalment cristià fins a les modernes filosofies de la història que apuntaven a un progrés ineluctable, en concret les de Kant, Saint-Simon i Fichte. En particular es posa l'accent en el dinamisme secularitzador de dues de les més importants heretgies dels primers segles del cristianisme: la gnosi i l’ebionisme, que apareixen com a motors d'aquesta deformació. A continuació es destacarà el paper que ha tingut l'obra de Joaquín de Fiore a l’hora de transmetre a la posteritat certs aspectes heterodoxos que es prestaven a unes interpretacions errònies del curs de la història. Finalment s'evidenciarà que una esperança intrahistòrica al cristianisme ha estat defensada per diversos Pares de l'Església, per Sant Bonaventura i en part per Sant Agustí, mentre que les modernes filosofies de la història es presenten com a formes de immanentització de l'esperança escatològica cristiana. / Este trabajo pretende analizar el proceso de secularización del modo de entender el curso y la finalidad de la historia - especialmente acerca de una posible consumación intrahistórica - desde un origen fundamentalmente cristiano hasta las modernas filosofías de la historia que apuntaban a un progreso ineluctable, en concreto las de Kant, Saint-Simon y Fichte. En particular se hace hincapié en el dinamismo secularizador de dos de las más importantes herejías de los primeros siglos del cristianismo: la gnosis y el ebionismo, que se presentan como motores de dicha deformación. A continuación se destacará el papel que ha tenido la obra de Joaquín de Fiore en orden a trasmitir a la posteridad ciertos aspectos heterodoxos que se prestaban a unas interpretaciones erróneas del curso de la historia. Finalmente se evidenciará que una esperanza intrahistórica en el cristianismo ha sido defendida por varios Padres de la Iglesia, por San Buenaventura y en parte por San Agustín, mientras que las modernas filosofías de la historia se presentan como formas de inmanentización de la esperanza escatológica cristiana.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAO/oai:www.tdx.cat:10803/295706 |
| Date | 26 November 2014 |
| Creators | Abbate, Stefano |
| Contributors | Belmonte Sánchez, Miguel Ángel, Universitat Abat Oliba CEU. Departament d'Humanitats |
| Publisher | Universitat Abat Oliba CEU |
| Source Sets | Universitat Abat Oliba |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 389 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0133 seconds