Els motius que m’han mogut a fer aquest treball han estat dos. Primerament, he observat que no hi havia un estudi exhaustiu i unitari en el temps, sobre l’evolució del baptisme. És cert però, que hi ha moltes monografies sobre qüestions puntuals, estudis parcials, llibres sagramentals d’èpoques diverses, que evidencien que els rituals són els mateixos, o poc han canviat, etc. Per tant, el meu interès ha estat estudiar a fons i amb el màxim rigor històric possible per treure conclusions, els períodes històrics, sobretot els que van des dels inicis del cristianisme fins el segle XVI. He observat que a partir d’aquest segle els estudis eclesiàstics sobre el baptisme han patit una davallada en profunditat i en quantitat. Els Concilis de l’Església, generals i locals, aporten molta informació sobre qüestions doctrinals i de disciplina, força interessant per conèixer el que en pensaven a cada època, i quins eren els seus problemes, moltes vegades lligats a l’entorn social i polític del moment. Pensem que, durant segles, la societat vivia en una època de cristiandat que ho amarava tot. He intentat donar unes pinzellades sobre cada moment històric. L’Església, en el transcurs dels segles, ha sofert desavinences que han desembocat en separacions de grups cristians. Per tant, he estudiat les diferents confessions cristianes segons la seva incidència en la història i en el nostre entorn de la Província Eclesiàstica de Barcelona, sobre el fet concret de la celebració del baptisme: el per què el celebren i com el celebren. El segon motiu que m’ha empès a completar aquest treball, han estat les piles baptismals: l’objecte material concret on històricament s’hi ha desenvolupat el ritu del baptisme. Comencem pensant que antigament el baptisme s’havia de celebrar en aigua viva. La pràctica va desembocar a celebrar-lo en piscines d’immersió. Aquestes, amb el temps, van esdevenir més petites, on només hi cabia el nou batejat i no el celebrant, com era norma fer-ho en les piscines grans. Obligats per qüestions d’higiene, es va passar del bateig d’immersió al bateig d’infusió; i les piscines o piles, que ja eren de mida reduïda, encara es van reduir més, i només servien per col•locar-hi l’aigua i al mateix temps recollir-hi la que queia del cap del batejat. Tot i que el Concili Vaticà II ha dictat normes per a la celebració digne del sagrament del baptisme, avui en dia en moltes esglésies es bateja amb un gibrell o palangana. És interessant aquesta evolució històrica, ja que és paral•lela a l’evolució de les tendències artístiques de cada moment. Partint del principi que només els bisbats i les parròquies tenen encomanada la celebració del baptisme, s’han estudiat totes les piles baptismals que hi ha o hi ha hagut en aquests centres de culte, per tal de confeccionar una catalogació històrica i actual de les piles existents o que han existit. La informació necessària per desenvolupar aquest treball s’ha obtingut de documents existents en arxius, entrevistes personals i treball de camp, recollint informació in situ i creant un complet arxiu fotogràfic. S’hi ha incorporat tota la informació que s’ha pogut recollir de piles situades en ermites, monestirs, o oratoris particulars. I s’ha fet un paral•lelisme amb piles artístiques característiques fora de l’àmbit d’aquest estudi, a títol comparatiu. / Los motivos que me han llevado a desarrollar este trabajo han sido dos. En primer lugar, he observado que no existia un estudio exhaustivo y unitario en el tiempo, sobre la evolución del bautismo. Es cierto que existen muchas monografias sobre cuestiones puntuales, estudios parciales, libros sacramentales de distintas épocas, que ponen en evidencia que los rituales son los mismos, o poco han variado, etc. Por tanto, mi interés ha sido estudiar a fondo y con el máximo rigor histórico posible para extraer conclusiones, los períodos históricos, en especial los que van desde el inicio del cristianismo hasta el siglo XVI. A partir de este siglo los estudios eclesiásticos sobre el bautismo han sufrido un menoscabo, tanto en profundidad como en cualidad. Los Concilios de la Iglesia, generales y locales, aportan mucha información sobre cuestiones doctrinales y disciplinares, muy interesante para conocer lo que pensaban en cada época, y cuales eran sus problemas, muchas veces unidos al entorno social y político del momento. Durante siglos la sociedad vivia en una época de cristiandad que lo condicionaba todo. He intentado dar unas pautas sobre cada momento histórico. La Iglesia, en el devenir de los siglos, ha sufrido separaciones de grupos cristianos. Por tanto he estudiado las distintas confesiones cristianas según su incidencia en la historia y en el entorno de la Provincia Eclesiástica de Barcelona, sobre la cuestión concreta de la celebración del bautismo: el por que lo celebran y como lo celebran. El segundo motivo que me ha llevado a completar este trabajo, han sido las pilas bautismales: el objeto material donde históricamente se ha desarrollado el rito del bautismo. Antiguamente el bautismo tenia que celebrarse en agua viva. La práctica hizo que terminara por celebrarse en piscinas de immersión. Éstas, con el tiempo, se redujeron, y en ellas solamente podia entrar el bautizado y no el celebrante, como era norma hacerto en las piscinas grandes. Obligados por cuestiones de higiene, se pasó del bautismo de immersión al de infusión; y las piscinas o pilas, se redujeron aún más; solamente servian para colocar el agua, y al propio tiempo recoger la que caia de la cabeza del bautizado. El Concilio Vaticano II dictó normas para una digna celebración del bautismo. Pero, hoy en día en muchas iglesias se bautiza en una jofaina. Es intersante esta evolución histórica, paralela a la evolución de las tendencias artísticas de cada momento. Ya que solamente los obispados y las parroquias pueden bautizar, se han estudiado todas las pilas bautismales que tienen o han tenido estos centros de culto, confeccionando una catalogación histórica y actual de Las pilas existentes, o que han existido. La información necesaria para desarrollar este trabajo se ha obtenido de documentos existentes en archivos, entrevistas personales i trabajo de campo, recogiendo información in situ y creando un completo archivo fotográfico. Se ha incorporado la información que se ha podido recoger de pilas situadas en ermitas, monasterios, u oratorios. Paralelamente se han estudiado pilas bautismales características, que no entran en el àmbito de este estudio; solamente a título comparativo. / Two have been the reasons moved me to develop this research work. First, I have noticed that there was not a comprehensive study on the evolution of the Baptism over time although many monographs are written on punctual subjects, partial studies, sacramental books over time, etc., that make evidence the rituals are the same or they have little changed. My interest has been to study in depth and with maximum historical rigor in order to draw conclusions, the historical periods, especially those from the beginnings of Christianity until the sixteen century. I have observed that from this century ecclesiastical studies on the baptism have suffered a decline in depth and in quantity. The general and local Councils of the Church, provide much information on matter of doctrine and discipline, interesting enough in order to know the thought of every time, and what were the problems, very often linked to social and political environment of the time. We consider that, for centuries, the society was leaving an era of Christianity that drenched everything. I have tried to give an overview of each historical period. The disagreements the Church has suffered along the centuries have led to the separation of groups of Christians. Therefore, I have studied the different Christian confessions according to their effect on history and around the Ecclesiastical Province of Barcelona, on the specific fact of the celebration of the baptism: why to celebrate and how to celebrate. The second reason that has driven me to complete this research work has been the Baptismal Fonts: the particular material object where the rite of the baptism has developed. Formerly the baptism was to be held in living waters. The practice led to celebrate it in plunge pools. These, over time, became smaller where only fit the new baptized and not the celebrant, as was norm to do so in large pools. Obliged as a matter of hygiene, baptism by immersion moved to infusion baptism; and pools or baptismal fonts, which were already reduced in size, still further reduced, and only served to place the water and, at the same time, collect the water falling from the head of the baptized. Although the Second Vatican Council has issued rules for the dignified celebration of the sacrament of Baptism, nowadays in many churches are used bowls or basins. This historical evolution is interesting because it is parallel to the evolution of artistic trends of the time. Assuming that only the dioceses and parishes have been entrusted with the celebration of Baptism, in order to make an historical and current catalog of the existing and those that have existed, baptismal fonts have been studied all there are or there have been in these places of Worship. The informations in which is based this study has been obtained from written documents collected in archives, personal interviews and field work, collecting information “in situ” and creating a comprehensive photo archive. All information collected from baptismal fonts located in chapels, monasteries, shrines, private oratories, … has been incorporated. A parallelism has been done with other artistic baptismal fonts outside the scope of this study, as a comparison.

Desde su descubrimiento a finales del siglo XIX hasta la actualidad, numerosos investigadores se han dedicado al estudio e interpretación de los llamados Textos de las Pirámides, es decir, los textos inscritos en los muros interiores de las pirámides de los reyes –y algunas reinas– de la necrópolis egipcia de Saqqara, desde finales del Reino Antiguo hasta principios del Primer Período Intermedio (ca. 2375–2181 a.C.). A pesar de la aparente diversidad de motivos y tradiciones religiosas que se aglutinan en estos textos, la principal temática del corpus es, sin lugar a dudas, la resurrección y posterior ascensión del rey al cielo por medio de acciones, agentes y objetos muy diversos. Pese a la abundancia de estudios, el mito ascensional sigue planteando algunos problemas de interpretación –como, por ejemplo, determinar el destino final del monarca– que, en nuestra opinión, pueden encontrar respuesta mediante un análisis de las formas verbales con las que éste se describe. El objetivo de nuestra investigación es, pues, ahondar en la comprensión del mito ascensional a partir de un estudio léxico de los verbos con los que se expresa la ascensión del rey al cielo. La investigación se ha llevado a cabo a partir de las recensiones más antiguas del texto, es decir, los textos de los reyes de la V y VI dinastías Unas, Teti, Pepy I, Merenre y Pepy II y se ha desarrollado en varias fases que, en cierto modo, han determinado la estructura del trabajo. El punto de partida ha sido una primera lista de pasajes y verbos hecha a partir de las principales traducciones, diccionarios y léxicos. A continuación se ha realizado una traducción completa de los Textos de las Pirámides durante la que se han clasificado y estudiado los pasajes en los que se describe el ascenso del rey al cielo. Posteriormente, se ha establecido un listado definitivo de verbos de carácter ascensional y se ha confeccionado un catálogo en el que se recogen los pasajes en los que se utiliza cada uno de los verbos, la forma gráfica del verbo en cada ejemplo (prestando especial atención a los signos determinativos), la localización geográfica del pasaje en cada una de las pirámides, la traducción del pasaje y, finalmente, las relaciones léxicas de cada uno de los verbos con otros verbos y sustantivos. A partir de todo este material hemos llevado a cabo un exhaustivo análisis que constituye el cuerpo central de nuestra tesis. Asimismo, hemos completado el estudio con siete breves ensayos relativos a distintos aspectos de la ascensión. A nuestro entender, nuestro trabajo hace más comprensible unos textos que aún hoy en día, y después de más de cien años de estudio, siguen presentando algunas dificultades de interpretación. En efecto, la diversidad de motivos y tradiciones religiosas que confluyen en el corpus pueden generar ciertas contradicciones desde los parámetros de interpretación occidentales. Intentar resolver algunas de estas contradicciones y comprender mejor la relación entre las diferentes doctrinas religiosas que componen el corpus son algunos de los propósitos de nuestro estudio. El trabajo, por tanto, aporta una mejor comprensión del mito ascensional, así como de la evolución de la mentalidad religiosa egipcia dentro de su propia dinámica histórica y cultural, a lo largo del Reino Antiguo. También intenta ahondar en el complejo significado mítico–religioso de los Textos de las Pirámides así como en los distintos elementos rituales que se asocian al propio mito ascensional. / From their discovery in the late 19th century to the present day, a large number of researchers have engaged in the study and interpretation of the so-called Pyramid Texts, that is, the texts carved in the interior walls of the pyramids of the kings —and some queens— at the Egyptian necropolis of Saqqara, from the end of the Old Kingdom until the First Intermediate Period (ca. 2375–2181 BC). Despite the apparent diversity of religious motifs and traditions brought together in these texts, the major theme of the corpus is undoubtedly the resurrection and the subsequent ascension of the king to heaven by means of very diverse actions, agents and objects. In spite of the abundance of studies, the ascension myth keeps bringing up interpretation problems—such as the determination of the final destination of the monarch— which, in our opinion, can be solved by analysing the verbal forms used in the description of the process. The aim of our research, then, is to delve into the understanding of the ascension myth by means of a lexical study of the verbs used to express the ascension of the king to heaven. The research has been carried out on the basis of the oldest recensions of the text, that is, the texts of the kings of the 5th and 6th dynasties of Unas, Teti, Pepy I, Merenra and Pepy II, and in several stages which, in a way, have determined the structure of the study. The starting point has been an initial list of passages and verbs made out from the main translations, dictionaries and lexicons. Then, a full translation of the Pyramid Texts has been provided. During this process, the passages which describe the ascension of the king to heaven have been classified and studied. Subsequently, a definitive listing of ascensional verbs has been established and a catalogue has been elaborated with the passages in which each verb is used, the graphical representation of the verb in each example (paying special attention to determinative signs), the geographical location of the passage in each of the pyramids, the translation of the passage and lastly, the lexical relations of each verb with the other verbs and nouns. With all this material, we have undertaken a thorough analysis, which is the main body of our thesis. We have also completed the study with seven brief essays on different aspects of the ascension. In our opinion, our study makes it easier to understand texts that still today, after more than a hundred years of research, present difficulties of interpretation. Indeed, the diversity of religious motifs and traditions gathered in the corpus can raise certain contradictions when applying western parameters of interpretation. Some of the aims of our study are to try to solve some of these contradictions and provide better insight into the relations among the different religious doctrines that make up the corpus. The study, then, provides a better understanding of the ascension myth, as well as of the evolution of the Egyptian religious mentality in its own historic and cultural dynamic of the Old Kingdom. It also aims to study thoroughly the complex mythical and religious meaning of the Pyramid Texts, as well as the different ritual elements associated with the ascension myth itself.

L'originalitat de l'arquitectura d'Antoni Gaudí (Reus 1852- Barcelona 1926) ha sorprès des de la primeria del segle XX diverses generacions de crítics i historiadors. Aquest estudi intenta situar-la ideològicament. Per això partim d'una crítica del concepte de Modernisme, tot analitzant les diverses ideologies que s'integraren en aquest moviment. Això ens portava a recercar les arrels romàntiques de la ideologia de Gaudí, l'idealisme alemany i l'arquitectura neogòtica europea, especialment en les figures de Pugin i Ruskin. De la filosofia alemanya es dedueix el concepte d'arquitectura cristiana identificada amb el gòtic; dels dos teòrics anglesos una sèrie de preceptes morals que havien de caracteritzar aquesta arquitectura. Alhora es justifica com es transmeté el pensament romàntic a Catalunya a través de Piferrer i Rogent.Una anàlisi del Park Güell com a símbol de la dialèctica entre naturalesa i cultura ens condueix al temple de Delfos i als plantejaments de l'Estètica de Hegel i d'El Naixement de la Tragèdia de Nietzsche, A la Sagrada Família, en canvi, ens enfrontem a dos misticismes. D'una banda a l'arquitectura de l'espai concebut com a buit, com a esperit; de l'altra a l'arquitectura simbòlica del material, dos conceptes que procedien de Hegel.Finalment, a la cripta de l'església de la Colònia Güell, Gaudí portarà a terme la síntesi d'aquests dos misticismes, tot recercant l'espiritualitat del material. / The originality of Antoni's Gaudí (1852- 1926) architecture has amazed several generations of critics and historians from the early 20th century onwards. This thesis tries to place it ideologically. This is the reason why we set up from a criticism of the concept of Catalan Modernist Movement, with an analysis of the ideologies that composed this movement. This takes us to the romantic roots of Gaudí's ideology, the German idealism, and European gothic revival, specially focusing on Pugin and Ruskin.From German philosophy we deduce the concept of Christian architecture identified with gothic and from the English thinkers some moral precepts that gave character to this architecture. We also justify how this romantic architectonic thought was transferred to Catalonia along the 19th century by Piferrer and Rogent.The analysis of the Park Güell as a symbol of the dialectic between nature and culture leads us to the temple of Delphi and to the thesis of Hegel's Aesthetics and Nietzsche's The Birth of the Tragedy. Moreover, we find two mysticisms in the Sagrada Família. First, we stand up to the architecture of the space, as vacuum, as spirit. Likewise, we challenge with symbolic architecture of material; two concepts that came from Hegel.Finally, in the crypt of the church of Colònia Güell, Gaudí will achieve the synthesis of these two mysticisms, searching for the spirituality of material.

La presente tesis doctoral aborda el estudio de la presencia de la Compañía de Jesús en las islas Filipinas desde su llegada en 1581 hasta su expulsión en 1768. Sin embargo, no pretende ser una historia completa de los jesuitas en el archipiélago, sino que la intención es contraponer la imagen que pretendieron dar de ellos mismos y de su entorno con la realidad misional que desplegaron antes del extrañamiento forzoso de los territorios hispánicos en tiempos de Carlos III. El trabajo se divide en tres partes, precedidas de un preámbulo. En éste se expone de manera resumida una introducción histórica al ámbito filipino desde los primeros contactos europeos hasta mediados del siglo XVIII, señalando los principales acontecimientos políticos y dando algunas pinceladas del sistema político, social y económico de la colonia. La primera parte es un resumen de la trayectoria histórica de la Compañía de Jesús en el archipiélago desde 1581 hasta 1768. En la segunda parte se aportan elementos novedosos para la comprensión de la empresa evangélica jesuita en Filipinas, partiendo de la visión del interior de la Compañía. A partir del análisis de numerosas cartas, se analizan diversas temáticas fundamentales en el proceso de construcción de la imagen de la Compañía y su labor en Filipinas: en primer lugar, los primeros años de precariedad de la misión; en segundo lugar, la cuestión de la organización de las misiones en las diferentes zonas de evangelización que estuvieron a cargo de los jesuitas; finalmente, las difíciles condiciones que los misioneros debían afrontar en su labor. La tercera parte de la tesis, por su parte, aborda el discurso cultural que los miembros de la Compañía construyeron acerca de la naturaleza de su acción misional en Filipinas. En este sentido, en primer lugar se analizan las obras de los cronistas oficiales de la Provincia de Filipinas, además de la obra de otros cronistas “menores”. Además, se aborda la visión que los misioneros tuvieron de sus potenciales evangelizables, especialmente indígenas y chinos. La imagen de los primeros estuvo muy influida por la experiencia previa americana, con los modelos del buen salvaje y del monstruo como referentes. Por su parte, la visión de Oriente y sus habitantes contaba con una tradición centenaria, y fue siempre una utopía para los colonizadores de Filipinas. / This doctoral dissertation studies the presence of the Society of Jesus in the Philippines in the period 1581-1768. But the intention is not to write a complete history of the Jesuits in the archipelago, but to contrast the image that they tried to offer about themselves and their environment with the missionary reality that they carried out before the expulsion from the hispanic territory in the time of Carlos III. The work is divided in three parts, preceded by a preamble. This is a brief historic introduction to the Philippine colony, from the first contacts with Europeans to the half of the eighteenth century, marking the main political events and offering some information about the political, social and economic system of the colony. The first part is a digest of the historical trajectory of the Society of Jesus in the Philippines form 1581 to 1568. In the second part we offer elements for the understanding of the jesuit evangelic enterprise in the archipelago, from an inner view of the Society. From the analysis of a lot of letters, we analyse some fundamental topics in the construction process of the image of the Jesuits and their work in the Philippines. The first topic is about the precarious first years of the mission. The second one is about the organization in the different evangelization areas that were in charge of the Jesuits. Finally, the hard conditions that the missionary defied while working on the ground. The third part of the thesis approaches the cultural discourse that the members of the Society constructed about the nature of their missional action in the Philippines. First, we analyse the works of the official chroniclers of the Province of the Philippines, and the work of other “minor” authors. We also study the vision that the missionary had about the people that they potentially could evangelise, especially Filipino natives and Chinese. The image of the first was very influenced by the previous american experience, with the pattern of the “good savage” and the “monster” as a reference. Meanwhile, the vision of the Far East and their peoples had a centenary tradition, and was always an utopia for the colonisers of the Philippines.

Durant l'època montserratina el monestir de Sant Benet experimentà una transformació del seu conjunt d'edificis i entorn més immediat. Es repararen i modernitzaren els edificis vells (l'església, el claustre, el campanar, els cellers, el refectori i la cuina, entre d'altres) i se'n construïren de nous: el palau abacial barroc, durant la primera meitat del segle XVII, i les cel·les monacals de migdia, durant els segles XVIII i XIX. Els monjos benedictins del monestir de Sant Benet eren tots monjos professos de Montserrat. Pel que fa a la seva composició social procedien majoritàriament de classes benestants, però pel que fa a la seva naturalesa geogràfica eren monjos procedents dels territoris amb presència de monestirs de la Congregació de San Benito de Valladolid, de la qual formaven part Sant Benet de Bages i Montserrat. Prop de la meitat dels monjos montserratins eren naturals de Catalunya, mentre que l'altra meitat no ho eren, procedien de territoris del nord peninsular: Galícia, Astúries, Castella, La Rioja i Aragó, entre d'altres.Més enllà de la dedicació benedictina a la litúrgia de les hores, l'espiritualitat del monestir de Sant Benet tenia una particularitat devocional: el culte a Sant Valentí màrtir. Des dels primers temps d'existència del monestir es veneraven en la seva església les relíquies i el cristall d'un Sant Valentí màrtir de procedència desconeguda. A més de la veneració per la mateixa comunitat, els vilatans dels termes de les rodalies del monestir també veneraven el cos de Sant Valentí, que era considerat el patró de tot el Pla de Bages. El monestir de Sant Benet fou també durant la seva etapa montserratina un col·legi benedictí. Els monjos montserratins tingueren a Sant Benet de Bages un col·legi de Filosofia i Arts regit per un mestre de júniors, un lector i un passant. Fou aquest un dels molts col·legis de la Congregació que es dedicaven a formar culturalment i acadèmicament els monjos.Pel que fa a les possessions territorials del monestir de Sant Benet de Bages, cal dir que a l'època montserratina posseïa importants dominis territorials a la comarca del Bages, en molts casos a les rodalies del mateix monestir, que incloïen els termes de Navarcles, Vall dels Horts, Sant Fruitós de Bages, Rocafort, Sant Martí de Torroella, Santpedor, Sant Martí de Serraïma i Maians, entre d'altres; a la Garrotxa, on posseïa els alous de les Preses, el Corb i Santa Margarida de Bianya; a l'Anoia, on posseïa el priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós i les seves possessions de Castellfollit, Malacara, Ferran i Calonge de Segarra; al Vallès, on posseïa alous a Gallifa i a Terrassa; i a d'altres punts de Catalunya.A més de posseir dominis territorials sobre nombrosos llocs de la Catalunya central i d'arreu del país, el monestir també posseïa la jurisdicció territorial sobre els termes de la Baronia de Bages. Aquests, a mitjan segle XVIII eren Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Les Preses, Rocafort, Sant Martí de Torroella, Maians i Vall dels Horts. El monestir posseïa la jurisdicció civil plena i la criminal baixa en tot aquest territori, és a dir, n'administrava el mixt imperi, amb la qual cosa no podia aplicar ni penes de mort ni mutilacions de membres, que pertocaven a la jurisdicció del mer imperi, que la posseïen els veguers com a representants del Rei. Per tal d'administrar la justícia senyorial, el monestir es dotava de presons i costells als diferents termes de la Baronia. L'abat del monestir nomenava batlles i regidors en cadascun d'aquests termes, els quals es feien càrrec del govern i l'administració directa de la justícia.A més de la jurisdicció baronial, el monestir de Sant Benet posseïa també la jurisdicció eclesiàstica sobre algunes parròquies de les seves rodalies. L'abat o vicari general del monestir tenia el dret de presentació de rectors en aquestes parròquies, sovint compartit amb els bisbes de les diòcesis corresponents, i feia visites pastorals per controlar que aquestes parròquies funcionessin correctament.Durant els primers decennis del segle XIX i fins a 1835, Sant Benet de Bages visqué la seva etapa final com a monestir. La vida comunitària s'anà afeblint i els seus darrers estats de comptes eren negatius. El 29 de juliol de 1835 la comunitat benedictina abandonà definitivament el monestir de Sant Benet de Bages i el monestir quedava exclaustrat i les seves possessions passaven a ser desamortitzades. L'exclaustració i la desamortització marcaven la fi de l'època montserratina a Sant Benet de Bages, però també representaven la fi definitiva de la vida monàstica. / The PhD thesis at hand seeks a diachronic reconstruction of the life pursued by the community of Benedictine monks in the Abbey of Sant Benet de Bages, starting off from the Montserratin Period till the last hours of its life.During the Montserratin Period (1593-1835), the Abbey of Sant Benet de Bages underwent a brach-and-root transformation of itself. On the one hand, the ancient buildings -including the church, the cloister, the bell tower, the wine cellar, the dining-room and the kitchen were refurbished and modernised. On the other hand, a number of new facilities were added to the extant ones: the Barroc Abbot Palace during the first half of the seventeenth century, and the dormitories of the monks during the eighteenth and nineteenth centuries are the two cases in point. The Benedictine community at the Abbey of Sant Benet de Bages was made up of monks who had been previously ordained, in their entirety, by the Abbey of Monsterrat. From a socioeconomic angle, the Abbey of Sant Benet de Bages exhibited sheer uniformity in that the entire pool of monks was of upper-class ascendancy. Geographically, contrastingly, the composition of the Benedictine community appeared to be of a more fractured nature, with monks coming from a number of different territories, including the San Benito of Valladolid congregation to which the Abbeys of both Sant Benet de Bages and Montserrat pertained. Approximately half of the Montserratin monks were of Catalan origin, whilst the other half came from various regions of North Spain.The spirituality practiced at the Abbey of Sant Benet revolved around the cult of Sant Valentine martyr. From the outset the elements of worship at the church of Sant Benet of Bages were two: the relicts and the crystal of Sant Valentine martyr of unknown origin. The neighbouring villages too organized their worshipping practices around the body of Saint Valentine -the patron saint of the Bages Plain. The Abbey of Sant Benet de Bages exerted functions as a Benedictine School during the Benedictine school during the Montserratin period. The Montserratin monks had set up a School of Philosophy and Arts in Sant Benet de Bages -one of the most prominent schools of San Benito de Valladolid congregation dedicated to the teaching and schooling of the monks. During the Montserratin Period, the Abbey of Sant Benet de Bages owned extensive domains in the county of Bages, most of them located next to the Abbey -including the villages of Navarcles, Valls dels Horts, Sant Fruitós de Bages, Rocafort, Sant Martí de Torroella, Santpedor, Sant Martí de Serraïma de Maians. Scattered throughout Catalonia the Abbey also possessed domains in the villages de Les Preses, El Corb, Santa Margarida de Bianya, Castellfollit de Riubregós. Malacara, Ferran, Calonge de Segarra, Gallifa and Terrassa. The Abbey was further in possession of the territorial jurisdiction of some villages within the county of Bages. In the eighteenth century the specific villages under their jurisdiction were Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Les Preses, Rocafort, Sant Martí de Torroella, Maians and Vall dels Horts. To be sure, the Abbey was in possession of the civil jurisdiction of these territories. Penitentiary facilities included prisons and a number of torture techniques and technologies. The abbot would appoint mayors and councillors in each village who would, in turn, take charge of the penitentiary facilities at hand and impart justice. The monastery was also in possession of the ecclesiastic jurisdiction of a number of churches in the neighbouring area. The abbot would appoint the priests and would pay visits to the churches for the surveillance of the correct practice. The beginning of the nineteenth century represented the start of the end for the Abbey of Sant Benet, when the daily life conditions worsened as a result of the poverty into which the institution fell. All in all, the monks left the Abbey in summer 1835. The government confiscated their possessions, which were sold to rise revenue. This was the end of the monastic life in Sant Benet de Bages.

No description available.

La interpretación que este trabajo hace de la obra eliotiana ve en los profetas bíblicos no sólo una fuente de inspiración o un referente de ciertas citas, sino una estética, un estilo y el tratamiento de unos temas, propios de la escritura profética. Esta tesis quiere demostrar que la estética profética es la que predomina en la obra literaria de Eliot y como ésta marca su estilo y su temática. Esta estética, siguiendo al teólogo Tillich, se entiende como la que pregona un cambio en la sociedad, una mejora colectiva que provendrá del acercamiento entre Dios y los hombres. Para ello se analizarán tanto la poesía como el teatro eliotiano, puesto que una y otro se complementan y refuerzan, confirmando y explicando las afirmaciones que se propondrán. La obra crítica del poeta también tendrá su lugar en este estudio, ya que en ella se encuentran aclaraciones pertinentes la visión que queremos transmitir. / The interpretation this thesis does of the work of Eliot sees in the biblical prophets not only a source of inspiration or the reference to certain quotations but an aesthetics, a style and a treatment of the subjects similar to that of the prophetical writings. What is meant to be stated is that the prophetic aesthetics is the one prevailing in the literary works of Eliot and that it influences its style and subjects. This aesthetics, following Tillich, is understood as the one which proclaims a change in society, a collective improvement which will come from the nearing between God and man. To study this, Eliot's poetry and theatre will be analysed, as one complements and strengthens the other, explaining the assertions which will be stated. Eliot's essays will also find their place in this study, because in them we can find explanations relevant to the view which will be asserted.

The relationships between religious entities and the public administration in Girona during the twentieth century set forth two main issues, the historical and the technical. The passage of time normally presents a change in the political regimes, of the social needs and circumstances, which normally translates in a change in the judicial arrangement, and logically in the State's Ecclesiastic Law. With regard to the technical questions one must question the nature, qualification and standardization of the relationship between the public administration and religious entities. It is also important to determine if it is possible to reconstruct the history of a system of relationships using the judicial-contractual instruments set forth by both the Public Administration and religious entities / Les relacions entre les confessions religioses i les administracions públiques a Girona durant el segle XX plantegen principalment dos tipus d'interrogants, els històrics i els tècnics. El pas del temps mostra normalment un canvi de règims polítics, de les necessitats i de les circumstàncies socials, la qual cosa sol traduir-se en un canvi en el ordenament jurídic, i lògicament en el Dret Eclesiàstic de l'Estat. Quant als interrogants tècnics és necessari preguntar-se per la naturalesa, qualificació i tipificació d'aquestes relacions entre administracions públiques i entitats religioses. Així mateix és determinant saber si és possible reconstruir la història d'unes relacions mitjançant els instruments jurídic-negocials haguts entre ambdues parts, Administració pública i confessions religioses

La intenció fonamental d’aquesta tesi és fer un estudi de la Transició de l’Església espanyola i catalana i com va influir aquesta a la Transició política que es va fer posteriorment. També s’ha de considerar que la base de l’estudi és la jerarquia eclesiàstica, sobretot la catalana entre els anys 1970-1980. Per començar, hi ha un breu resum biogràfic dels bisbes que regentaven les diferents diòcesis catalanes en els anys setanta, tot destacant el fet gairebé excepcional que tots eren de parla catalana i nascuts dins dels països catalans. A partir d’aquí es desenvolupa el tema que enclou des de l’Assemblea Conjunta fins el restabliment de la Generalitat i la seva problemàtica. El fet d’iniciar el treball d’investigació per l’Assemblea Conjunta rau en que aquí podem situar el començament de la Transició Eclesial, on es tracten temes i polèmiques que mai havia abordat l’Església dins del franquisme; igualment, com es va organitzar a Catalunya, les seves problemàtiques i els resultats. A continuació s’estudia l’impacte del document “L’Església i la comunitat política”, de molta transcendència en les relacions Església – Estat. S’ha de tenir present que el document representa l’intent de la comunitat eclesial de separar-se del poder temporal, tant relacionats fins aleshores. De la mateixa manera s’analitzen les repercussions que va tenir pel govern franquista i els intents que es van fer per arribar a impedir els seus efectes. També es fa una anàlisi de les problemàtiques internes de l’Església, de la nova llei d’educació i com es rebuda per l’Església i el procés de catalanització de la comunitat eclesial a Catalunya. La mort i posterior enterrament de Carrero Blanco va significar, per al poble en general, les males relacions entre els dirigents de l’Església i els de l’Estat, a part de que assenyalava el començament de la decadència del règim, cosa que la Conferència Episcopal tenia molt clara, i en conseqüència va prosseguir en el seus intents d’allunyar-se del poder polític. En referència al govern d’Arias Navarro, s’estudien dues qüestions, d’un banda, el cas Añoveros i de l’altre, el document sobre la reconciliació. El cas Añoveros va representar el moment de màxima tensió entre el govern i la jerarquia. S’aprofita l’ocasió per veure el ressò que va tenir a Catalunya, per la gran identificació d’un part important de l’Església catalana, amb la temàtica de la polèmica homilia del bisbe Añoveros. La reconciliació, temàtica central de l’Any Sant, va ser molt ben rebuda per la jerarquia perquè, feia temps que una part d’aquesta buscava l’entesa entre tots els espanyols, pensessin el que pensessin. Les reflexions no eren favorables al règim, però aquest ja no tenia la força suficient com per a parar les crítiques. La mort de Franco va representar l’inici de la Transició Política. Els canvis que això suposava van ser ben rebuts per l’Església amb l’excepció de petits grups nostàlgics amb el passat. En aquest apartat s’estudien les repercussions de la Reforma Política, les primeres eleccions, la Constitució i les primeres lleis, la més polèmica la del divorci. L’Església, davant aquest allau de canvis, va intentar mantenir una neutralitat absoluta, no donant suport a cap grup polític, però sí que va donar les seves orientacions sobre els aspectes morals que havien de tenir en compte els fidels. Per acabar, s’analitza tot el procés de l’autonomia catalana, les seves conseqüències dins de l’Església catalana i les seves divergències amb l’espanyola / The aim of this thesis is to study the transition period of the Spanish and Catalan Church and how it influenced the subsequent political transition. It is important to consider that the basis of this study is the ecclesiastic hierarchy, above all the Catalan hierarchy between the years 1970 and 1980. I start with a brief bibliographic summary of the bishops who held the different Catalan dioceses in the seventies, pointing out the exceptional fact that almost all of them spoke Catalan and were born in the Catalan Countries. After that, I develop the subject of the Joint Assembly (Assemblea Conjunta) and I explain the difficulties gone through to re-establish the Generalitat (the government of the autonomous community of Catalonia). I started my research work with the Joint Assembly, because it is there where we can say that the ecclesiastic transition started, since in this Assembly people dealt with subjects and controversies which had never been dealt with during the Franco period. I also explain how this Assembly was organised in Catalonia, its problems and its achievements. Next, I study the impact of the document “The Church and the Political Community”, which was very important in the relationship between the Church and the State. We have to take into account that the document represents the attempt of the ecclesiastic community to separate from the temporal political power, with which it had always been closely related. I also analyse the consequences that this transition had for the Franco government and the attempts carried out by this government to avoid its effects. In addition I do some research on the Church internal problems, the new education law and how the Church reacted to it, and the Catalanisation process in the ecclesiastic community of Catalonia. Carrero Blanco’s death and burial contributed to deteriorate the already bad relationship existing between Church and State leaders. Besides, it represented the beginning of the regime’s decline. The Episcopal Conference was well aware of this decline and therefore insisted on moving away from the political power. With reference to Arias Navarro’s government I deal with two subjects. On the one hand the Añoveros affair and on the other hand the reconciliation document. The Añoveros affair represented the highest tension moments between the government and the ecclesiastic hierarchy. This fact had a great impact in Catalonia where an important part of the Catalan Church agreed and felt identified with the subject of Añoveros’ polemic homily. The reconciliation, central subject of the Holy Year, was welcomed by the ecclesiastic hierarchy, because this one wanted all the Spanish people to come to an agreement, no matter what their ideas were. The thoughts and ideas discussed during the reconciliation process were ideas from people contrary to the political regime, but this one had no longer the strength to stop criticisms. Franco’s death and burial represented the start of the political transition. The changes that it brought about were welcomed by the Church, with the exception of some small nostalgic groups. In this part I comment the consequences of the political reform, the first elections, the Constitution (law), the first laws and among them the most polemic law: the divorce law. During all these changes, the Church was neutral and did not give support to any political parties, but it did give some advice and directions to the Catholic Christians about moral aspects. Finally, I analyse the process of the Catalan Autonomy, its consequences for the Catalan Church and the difference of opinions between the Catalan and the Spanish Church.

El presente trabajo estudia la recepción de la Biblia por parte de Jorge Luis Borges a partir del análisis de su obra completa. Se compone de tres partes. En la primera, contextual, después de perfilar la fortuna literaria del imaginario bíblico, cuestión bien estudiada en el ámbito anglosajón desde la década de 1980, se atiende brevemente al modo en que tres autores importantes para Borges Dante, Milton y Blake usaron la Escritura en su obra. En la segunda, a partir de ciertos datos biográficos, declaraciones y escritos de Borges, se trata de precisar la importancia que tuvo para él la literatura bíblica y de qué modo ésta influyó en su propia poética. En la tercera se analiza el uso literario de ciertos personajes de la Escritura por parte de Borges; el análisis revela que esos personajes encarnan de un modo paradigmático algunos de los temas centrales de su obra, como el conocimiento, la muerte, el tiempo o la identidad. / The present work studies the reception of the Bible by Jorge Luis Borges by means of the analysis of his complete work. It consists of three parts. The first one, merely contextual, outlines the literary fortune of the biblical imagery, a question that has occupied to the Anglo-Saxon criticism from the decade of 1980, and concisely attends to the way in which three important authors for Borges Dante, Milton and Blake used the Scriptures in their work. The second one attempts to specify, from the basis of certain biographical information, declarations and writings of Borges, the importance that the Biblical literature had for him and the way it influenced his own poetics. The third one analyzes the literary use of certain characters of the Scriptures by Borges; the analysis reveals that these characters personify in a paradigmatic way some of the central topics of his work, as knowledge, death, time or identity.