• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 19
  • 18
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 39
  • 39
  • 39
  • 39
  • 16
  • 10
  • 9
  • 9
  • 8
  • 7
  • 6
  • 6
  • 6
  • 5
  • 5
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

Arquitectura religiosa virreinal de Yucatán. El conocimiento històrico-técnico de las iglesias con estructura espacial conventual. El conocimiento de la arquitectura histórica como condicionante de la restauración.

Ordaz Tamayo, Marisol 03 May 2004 (has links)
La comprensión de los edificios históricos desde el punto de vista de su materialidad, como paso previo para su intervención, es de vital importancia y es indispensable en la toma de decisiones en los proyectos de su restauración y conservación, por lo que esta investigación propuesta "Arquitectura religiosa virreinal de Yucatán. El conocimiento histórico-técnico de las iglesias con estructura espacial conventual. El conocimiento de la arquitectura histórica como condicionante de la restauración", pretende contribuir al conocimiento técnico-constructivo de esta tipología en la región, así como a la conservación, teoría y práctica de la conservación de las edificaciones religiosas en Yucatán.El período que abarca, es el virreinal, que va del siglo XVI al siglo XVIII. El marco geográfico en el cual se desarrolla este género de arquitectura es el Estado de Yucatán, el cual se encuentra al norte de la Península del mismo nombre, en la región sur de México. Tiene como objetivos: 1. Definir las tipologías edificatorias y estructurales que nos da una visión integradora de las relaciones espaciales, funcionales y constructivas que definen las iglesias virreinales con estructura espacial conventual de Yucatán. 2. Definir las relaciones estructurales entre los elementos resistentes y los espacios, que facilitan la comprensión y el conocimiento técnico-constructivo de la arquitectura religiosa virreinal de Yucatán.Esta Investigación se ha planteado desde una doble perspectiva. Por un lado, desde un punto de vista genérico, es decir el planteamiento del marco histórico a partir del cual surge y se desarrolla este género, con este mismo enfoque el conocimiento de su tecnología constructiva. Por otro lado, un enfoque específico, en el análisis de la tipología edificatoria de las iglesias, sus funciones, características arquitectónicas, evolución arquitectónica y cronológica y las relaciones del tipo edificatorio con el desarrollo de los diversos esquemas estructurales en los diferentes espacios que los conforman, así mismo las relaciones estructurales de los elementos y espacios de los diferentes tipos estructurales de las naves, como espacio principal de las iglesias. Esta investigación ha requerido una revisión y análisis bibliográfico e histórico documental sobre aspectos técnicos de la edificación regional virreinal de Yucatán, así como de una intensa labor de archivo y visitas a los monumentos con el fin de constatar datos, registrar intervenciones y modificaciones sufridas en los monumentos, llevar a cabo un estudio fotográfico y gráfico, de mediciones de elementos y espacios que los conforman, lo que me ha permitido valorar la importancia de este género de arquitectura para la región, la importancia de su conocimiento y uso para su adecuado mantenimiento y conservación, fuente además didáctica en la evolución de los procesos constructivos que no deben perderse.
22

Sant Fructuós de Tarragona. Aspectes històrics i arqueològics del seu culte, des de l'antiguitat a l'actualitat.

Muñoz Melgar, Andrés 25 September 2013 (has links)
El bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi foren martiritzats a l’amfiteatre de Tàrraco, l’any 259. La informació primigènia del fet descansa en un text litúrgic-hagiogràfic anomenat Passio Fructuosi (s. III-IV). La tesi analitza el document i el desenvolupament del culte cristià d’aquests sants, des d’una dimensió històrica i arqueològica. S’analitzen, a través del temps, les evidències materials d’aquest culte a partir d’espais, edificacions cultuals, relíquies, documents hagiogràfics o eucològics. Aquest anàlisi permet valorar, diacrònicament i globalment, l’impacte que aquest fenomen ha tingut sobre aspectes com la transformació de la morfologia urbana, aspectes fundacionals de la ciutat cristiana tardoromana o medieval, la lectura simbòlica i litúrgica dels temples i dels espais lligats a la memòria d’aquests màrtirs en època antiga i medieval, les relacions de poder institucional, la transformació de la cultura i els costums, els signes d’identitat dels pobles o les implicacions de caràcter religiós i espiritual. / El obispo Fructuoso y los diáconos Augurio y Eulogio fueron martirizados en el anfiteatro de Tarraco, el año 259. La información primigenia del hecho descansa en un texto litúrgico-hagiográfico llamado Passio Fructuosi (s. III-IV). La tesis analiza el documento y el desarrollo del culto cristiano de estos santos, desde una dimensión histórica y arqueológica. Se analizan, a través del tiempo, las evidencias materiales de este culto a partir de espacios, edificaciones cultuales, reliquias, documentos hagiográficos o eucológicos. Este análisis permite valorar, diacrónicamente y globalmente, el impacto que este fenómeno ha tenido sobre aspectos como la transformación de la morfología urbana, aspectos fundacionales de la ciudad cristiana tardorromana o medieval, la lectura simbólica y litúrgica de los templos y de los espacios ligados a la memoria de estos mártires en época antigua y medieval, las relaciones de poder institucional, la transformación de la cultura y las costumbres, los signos de identidad de los pueblos o las implicaciones de carácter religioso y espiritual. / Bishop Fructuosus and Deacons Augurius and Eulogius were martyred in the Tarraco amphitheatre in the year 259. The principle evidence of this can be found in a liturgical-hagiographic text called Passio Fructuosi (s. III-IV). This thesis analyses the document and the Christian cult worship of these saints, from a historical and archaeological perspective. We analyse their worship over the years, along with the evidence for such worship, to be found in different sites, places, cultural buildings, relics, and also hagiographic and euchologic documents. This analysis enables us to evaluate both diachronically and globally, the impact that this phenomenon had on different aspects such as the transformation of the urban landscape, basic founding aspects of the late Roman and medieval Christian town, the liturgical and symbolic interpretation of the temples and sites associated with these martyrs both in Ancient times and into the medieval period, institutional power relations, changes in culture and customs, signs of identity of peoples or religious and spiritual implications.
23

El dios en la maleta. Los caminos de la significación mítica de la realidad de los ecuatorianos católicos en Barcelona y New York

Romizi, Francesco 09 July 2013 (has links)
Observando e interpretando la experiencia católica de los ecuatorianos en Barcelona y New York, llegué a la conclusión de que estos se dirigían al mito y a sus respuestas, movidos, no por algún instinto gregario u otro tipo de automatismo apriorísticamente determinado, sino porque identificaban allí una lógica simbólica, buena para pensar su propia vida. De hecho, por medio de sus prácticas religiosas no se quedaban en una situación socioculturalinerte, étnicamente predeterminada, sino que activaban constantemente procesos de (re)significación que actualizaban, gradualmente, su posición en el vasto mar de la vida social. La heterogeneidad cultural que encuentran en sus nuevas parroquias no impide que ellos siganusando el discurso mítico:como pueden yconjugándolo de manera personalizada con los universos étnicos que frecuentan;para seguir atribuyendo sentido a su realidad y a (re)estructurar su vida social.
24

La dimensión estética de la salud en el Candomblé ilê axé ijexá orixá olufon.

Oliveira Santos, Maria Consuelo 16 July 2013 (has links)
Esta investigación tiene como objetivo comprender, desde una perspectiva antropológica y etnográfica la interrelación entre la salud y la estética en un candomblé, el Ilê Axé Ijexá Orixá Olufon, situado en el sur de Bahia, Brasil, cuya episteme expresa saberes sincréticos de diferentes etnias africanas que fueron forzadas a vivir en Brasil, en la condición de esclavitud. Es una religión iniciática en la que el cuerpo tiene un gran protagonismo y va se trasformando mediante las iniciaciones cuyo objetivo es ser la morada de la divinidad. Ello conlleva un estilo de vida y una sociabilidad, propias del grupo, que se construyen a partir de una visión de la interdependencia de todas las cosas. El terreiro de candomblé es un espacio en el que la música, la danza, la vestimenta, la comida, la arquitectura, el uso de las hierbas medicinales, el cuidado con el cuerpo, la relación con los cuatro elementos de la naturaleza, etc., forman parte de su identidad, que se construye mediante la relación entre los orixás, los seres humanos y demás seres. En este ámbito se generan construcciones de valores y mecanismos de control social que se articulan en actitudes ético-políticas, ideológicas e identitarias. El terreiro de candomblé establece un modo de vida complejo bajo una jerarquía sacralizada que define pautas comportamentales y exige obediencia. Las performances rituales en este grupo se expresan a través de la estética del cuerpo, del afecto, de la ofrenda y de la fiesta. El candomblé constituye una agencia de salud, cuya noción de curación se basa en el equilibrio de la persona a través de relaciones de proximidad entre el ser humano y el divino. En todo ello, la estética desempeña un papel preponderante interrelacionada con la dimensión lúdica y con las relaciones de poder. En un cotidiano influido por una simbología exuberante, la dimensión estética vivida en todo el ámbito de la experiencia religiosa, comprende mecanismos que favorecen la curación y el bienestar.
25

How far religious freedom goes in a laic state: alevis of turkey

Doganyilmaz, Didem 18 March 2014 (has links)
This study aims to analyze the necessities of Alevism as a belief and the limits of freedom that Alevis have had since the foundation of the Republic of Turkey to maintain and practice their cultural and religious components in between a laic state structure and traditionally Sunni Muslim society. It puts the debate on the limits of religious freedom of a certain group; this is to mention Alevis, in a laic state structure, which should aim to keep its distance to any religious identity with possession none of them on the center. The distinguishments aim to emphasize the place of Alevis in political history of the Republic of Turkey, which has been fulfilled with a concrete competition of two aforementioned identities, and to mention the difficulties that Alevis have faced with as a result of their officially unrecognized religious identity by none of the two identities and its consequent limitations. Keywords: Alevism, political history of Republic of Turkey, laicism, religion, political Islam / Este estudio tiene el objetivo de analizar las necesidades del alevismo como una creencia y los límites de la libertad que los alevíshantenido desde la fundación de la República de Turquía, al mantener y practicar sus componentesculturales y religiosos entre una estructura estatallaica y la sociedad tradicionalmente musulmanasunita. Pone el centro del debate en los límites de la libertad religiosa de un grupo determinado, los alevís, en una estructura del Estado laico, que debe tratar de mantener su distancia hacia cualquier identidad religiosa, sin optar por ninguna de ellas. Por lo tanto, las determinaciones tienen el objetivo de destacar el lugar de los alevís en la historia política de la República de Turquía y hablar de las dificultades a lasque se han enfrentado los alevís, como consecuencia de su identidad religiosa no reconocida oficialmente por ninguno de las dos identidades y susconsecuenteslimitaciones. Palabras clave: alevismo, la historiapolítica de la República de Turquía, el laicismo, la religión, el Islam político
26

Joan Maragall pensador de l’ofici, la praxi i el sacerdoci del periodisme i del seu compromís front la societat

Comellas i Colldeforns, Jaume, 1941- 10 November 2014 (has links)
Aquesta tesi doctoral pretén, en primera instància, mostrar la figura de Joan Maragall Gorina en la seva condició de periodista. Oferir la imatge més completa possible d’aquest escriptor referida a la parcel.la de la seva trajectòria professional en aquesta condició, des de les vessants més transcendents: peripècia professional i anàlisi dels grans trets de la seva obra. Però, de manera definitiva, i com a màxima justificació d’aquest estudi, ens interessa mostrar la condició de pensador que va ser de l’ofici de periodista. No de teòric, sinó de persona que, inserida en la praxi professional del periodisme, interioritzà profundament aquesta praxi, la qüestionà, la interrogà, la reflexionà, assumí dubtes cabdals i finalment arribà a establir unes conclusions. I, a més, desenrotllà aquesta tasca, no de manera deliberada i estructurada; ni amb ànim acadèmic, ni molt menys doctoral o pedagògic, sinó inserint-ho en el si de la seva habitual i quotidiana tasca com a publicista; en el seu articulisme genèric. L’interès definitiu d’aquesta tesi, rau, per tant, en posar a la llum l’aportació de Joan Maragall al coneixement de l’ofici de periodista. Una aportació original, que s’adreça especialment a la dimensió ètica i que té com un dels valors més importants, la validesa immarcescible dels seus diagnòstics i de les seves conclusions. La reflexió del periodista i poeta, segueix il.luminant, mes de cent anys després de que fos exposada, una validesa absoluta. Per això hom considera que resulta d’un gran interès mostrar-ho.
27

«Full Dominical» de Barcelona. Una aproximació a la seva història (1891-1991)

Morató Sendra, Gemma 02 November 2015 (has links)
La tesi vol donar a conèixer la història del Full Dominical de la diòcesi de Barcelona, esbrinar i repassar, fer una aproximació de com es va forjar aquesta publicació fundada per Mn. Josep Ildefons Gatell, i que des de 1892 es troba en la majoria de llars catòliques. Un full d’avisos i comunicats, típic del diumenge al sortir de missa, que perdura encara avui. El treball abasta els anys de 1891, inici de la publicació, passant per l’època de la Guerra Civil Espanyola, el Concili Vaticà II i fins el 1991, any de la publicació d’un llibre d’estil de disseny del Full Dominical. S’ha assolit ja una fita important en la història del Full de la diòcesi de Barcelona, un mitjà de comunicació humil però constant. La fidelitat a una trajectòria més que centenària és estímul per continuar endavant amb realisme i entusiasme en el servei a l’Església i continuar formant part del món dels mitjans de comunicació catalans.Aquesta tesi és, en certa manera, pionera, al voler presentar una història ben concreta i desconeguda del Full Dominical de Barcelona sobretot en la seva època inicial. És una publicació sovint vinculada al moment social i polític, i ha esdevingut una de les poques publicacions d’Església nascuda a les acaballes del segle XIX que encara perdura. Es presenta la història d’un mitjà de comunicació escrit poc estudiada, tot i que interessant i curiosa, marcada per esdeveniments històrics i per la vida de moltes persones que van lluitar per la bona premsa. El Full de l’arquebisbat de Barcelona és el full-mare de les diòcesis espanyoles, totes les dades que consten en documents i llibres i en la recerca feta confirmen que el Full Dominical de la diòcesi de Barcelona fou el primer. És un exemple clar del pensament i la relació que s’estableix entre l’Església i els seus fidels. Ho demostra el patiment del fundador, Mn. Josep Ildefons Gatell, pel moment social que es viu a inicis del segle XX i que el porten ha fundar la Hoja Parroquial de Santa Ana. Es reflexa en l’enfocament de les pàgines de la Fulla davant la descristianització i l’anticlericalisme d’alguns sectors de la societat,... Durant la Guerra Civil espanyola deixarà de publicar-se i es reprendrà el 1939, amb un canvi de quasi 180 graus, quan es posarà al costat del règim de Franco. El fulls reflecteixen com era la societat catòlica del moment. Es percep doncs que al llarg de la seva història el Full Dominical, tot i no tenir un contingut explícitament polític, es fa ressò d’allò que està succeint al país. És reflex d’una societat en un moment concret de la història. Podríem dir que la història del Full Dominical, també és i forma part de la història de Catalunya. Caldrà destacar que al 1975 es va tornar a catalanitzar; que els diferents bisbes i arquebisbes de Barcelona li han donat sempre suport i hi han mantingut les seves aportacions setmanals; que el 1978 va créixer en format i el 1991, un equip format per Josep Maria Casasús, Manuel Lamas i Carlos Pérez de Rozas en va confegir un llibre d’estil amb noves pautes.Així doncs, la tesi té un objectiu específic: fer una aproximació el més amplia possible a la història del Full Dominical de la diòcesi de Barcelona de 1891 a 1991. Vol resseguir els seus alts i baixos, situant el Full en el context social, polític i periodístic de cada època. Desitja valorar la intuïció de Mn. Gatell quan va fundar dita publicació, conèixer els seus continuadors, i veure com aquests van lluitar per mantenir-la.Es vol, doncs, descobrir un òrgan d’informació i formació de l’Església molt senzill, que sovint passa desapercebut, però que encara avui perdura i que va conviure des dels seus inicis amb centenars de publicacions catalanes, polítiques o religioses prou importants en la història del periodisme però amb una vida més curta.
28

Radici teologiche della metafisica di Xavier Zubiri

Ambrosio, Valentina 20 January 2016 (has links)
Aquest treball planteja l'anàlisi de les possibles arrels teològiques del pensament metafísic del filòsof Xavier Zubiri. Al llarg del treball anirem investigant el sistema metafísic d'un pensador que representa la problemàtica de replantejar la filosofia i la teologia segons un marc originari, retornant a les dues disciplines el seu significat primari. I per aconseguir aquest objectiu, hem considerat necessari fer un recorregut en el pensament d'un gran autor i buscar en això les possibles arrels teològiques, a través del diàleg amb la tradició filosòfica. Després de l'estudi de l'obra Sobre l'essència, i de les preocupacions metafísiques aquí elaborades, ens proposem esbrinar les assercions teològiques, sobre la realitat divina, concebuda com extàtica efusió de l'àgape, categoria metafísica de la realitat divina i via d'accés per la deïficació de l'home, considerat essència oberta i constitutivament relligat. La tesi està dividida en tres parts. En la primera ens ocuparem del context històric en el qual s'ha desenvolupat el pensament del jove pensador, fins a la trobada amb Viktor Warnach i la superació de les doctrines modernistes. En la segona, la part més sistemàtica, centrarem la dissertació en Sobre l' essència, subratllant els passatges més significatius pel que es refereix a la presència de la teologia grega i paulina. En la tercera i última part, es tanca el cercle obert amb les primeres dues seccions, amb l'aportació dels textos teològics del filòsof, per complir un pas ulterior cap a l'aplicació directa de les qüestions teològiques a la metafísica de Zubiri. L'experiència religiosa i la intel·lectual formen un conjunt, concebut a la llum d'una nova interpretació biogràfica i a partir de la font conceptual de la Teologia paulina i de la Teologia del misteri. La metafísica de l'autor, segons la nostra recerca, no pot prescindir d'aquest fonamental context religiós. I és gràcies a aquest nou enfocament que la filosofia de Zubiri adquireix profunditat en la cerca de les qüestions últimes, en acord amb l'infatigable labor de la filosofia per aconseguir la veritat. / Este trabajo plantea el análisis de las posibles raíces teológicas del pensamiento metafísico del filosofo Xavier Zubiri. A lo largo del trabajo iremos investigando el sistema metafísico de un pensador que representa la problemática de replantear la filosofía y la teología según un marco originario, devolviendo a las dos disciplinas su significado primario. Y para lograr este objetivo, hemos considerado necesario hacer un recorrido en el pensamiento de un gran autor y buscar en ello las posibles raíces teológicas, a través del dialogo con la tradición filosófica. A través del estudio de la obra Sobre la esencia, y de las preocupaciones metafísicas ahí elaboradas, nos proponemos averiguar las aserciones teológicas, sobre la realidad divina, concebida como extática efusión del ágape, categoría metafísica de la realidad divina y vía de acceso para la deificación del hombre, considerado esencia abierta y constitutivamente religada. La tesis está dividida en tres partes. En la primera nos ocuparemos del contexto histórico en el cual se han desarrollado el pensamiento del joven pensador, hasta el encuentro con Viktor Warnach y la superación de las doctrinas modernistas. En la segunda, la parte más sistemática, centraremos la disertación en Sobre la esencia, subrayando los pasajes más significativos por lo que se refiere a la presencia de la teología griega y paulina. En la tercera y última parte, se cierra el círculo abierto con las primeras dos secciones, con el aporte de los textos teológicos del filósofo, para cumplir un paso ulterior hacia la aplicación directa de las cuestiones teológicas a la metafísica de Zubiri. La experiencia religiosa y la intelectual forman un conjunto, concebido a la luz de una nueva interpretación biográfica y a partir de la fuente conceptual de la Teología paulina e de la Teología del misterio. La metafísica del autor, según nuestra investigación, no puede prescindir de este fundamental contexto religioso. Y es gracias a este nuevo enfoque que la filosofía de Zubiri adquiere profundidad en la búsqueda de las cuestiones últimas, en acuerdo con el infatigable labor de la filosofía para alcanzar la verdad. / This work presents the analysis of possible theological roots of metaphysical thought of the philosopher Xavier Zubiri. Throughout the work we will be investigating the metaphysical system of a thinker who represents rethink the problem of philosophy and theology as an original framework, the two disciplines returning to its primary meaning. And to achieve this purpose, we have found it necessary to take a tour at the thought of a great philosopher and look at it possible theological roots, through dialogue with the philosophical tradition. Through the study of the work on the essence, and there elaborate metaphysical concerns, we intend to find out the theological assertions about the divine reality, conceived as ecstatic outpouring of agape, metaphysical category of divine reality and path for deification of man, considered open and constitutively religated essence. The thesis is divided into three parts. In the first we look at the historical context in which they have developed the thought of the young philosopher, to the meeting with Viktor Warnach and overcoming modernist doctrines. In the second, the systematic part, the dissertation will focus on the essence, highlighting the most significant passages so it refers to the presence of Greek and Pauline theology. In the third and final part, the circle opened with the first two sections, with the contribution of theological texts of the philosopher, to fulfill a further step towards the direct application of theological metaphysics of Zubiri issues is closed. The religious experience and intellectual form a set, designed in the light of a new biographical interpretation and from the conceptual source of Pauline theology and the theology of the mystery. The metaphysics of the author, according to our research, cannot do without this fundamental religious context. And it is thanks to this new approach to the philosophy of Zubiri acquires depth in search of the latest issues, according to the tireless work of philosophy to reach the truth.
29

El sentido existencial en la construcción del sujeto. Mística judía y psicología

Saban Cuño, Mario Javier 06 November 2015 (has links)
Convenio de confidencialidad que afecta a las páginas: de la 69 a la 485 / La tesi doctoral que exposo davant la Universitat Ramón LLull de Barcelona, es fonamenta en demostrar les possibilitats d´anàlisi psicològic que té el model simbòlic de l´Arbre de la Vida i llurs diferents dimensions. El misticisme jueu en el decurs de l´Edat Mitjana assolí a través de la Càbala Extática un anàlisi de la psique humana, i va crear, sí més no, un marc epistemològic capaç d´encaminar al subjecte cap a l´adquisició d´importants estats de consciència. El treball doctoral demostra les debilitats d´un cert nombre d´escoles psicològiques modernes, que han vist al subjecte des de diverses perspectives d´allò més fragmentàries. En canvi el misticisme jueu amb la seva consciència holística ha vist el subjecte com un ens únic amb tensions internes que ha de resoldre. Els nivells de l´ànima amb els que treballa la càbala hebrea, representen indubtablement excel.lents estrats de comprensió de la psique i de la seva relació amb l´entorn. D´altra banda, l´aspecte cosmogònic en el que es desenvolupa el misticisme jueu, fa que l´anàlisi psicològic proposat sigui essencialment considerat com “Transpersonal”, ja que estem analitzant al subjecte en relació amb les lleis predeterminades de l´Univers. Així s´estudia el lliure albir del subjecte en relació amb l´entorn predeterminat. Cadascuna de les deu dimensions (sephirot) estudiades representa, sí més no, un apropament específic a un nivell de consciència del subjecte, i les interconnexions entre les diferents dimensions representen la dinàmica existencial de cada subjecte. Les tensions (pressions) i les subsegüents harmonitzacions (conciliacions) que conformen aquestes interaccions dinàmiques, fan que l´estudi de les dimensions de l´Arbre de la Vida sigui considerat fonamental a l´hora d´explicar la natura psíquica del subjecte. El treball també ha demostrat ser operatiu al defensar el principi de neutralitat, ja que el mestre cabalista (pedagog) a l´explicar adequadament els camins simbòlics, ha permès a l´individu – de forma personal - accedir a llurs propis desequilibris i procurar esmenar-los. Més enllà del marc teòric, presento a l´acabament del treball unes converses/entrevistes a uns alumnes més avançats, a fi de provar els canvis de consciència que s´han generat en gairebé la majoria d´ells. / La tesis doctoral que presento ante la Universitat Ramon Llull se fundamenta en demostrar las posibilidades de análisis psicológico que tiene el modelo simbólico del Árbol de la Vida y sus diferentes dimensiones. El misticismo judío durante la Edad Media alcanzo a través de la cábala extática un análisis de la psique humana y creo un marco epistemologico capaz de guiar al sujeto para la adquisición de mayores estados de conciencia. El trabajo doctoral demuestra las debilidades de algunas escuelas psicológicas modernas que han visto al sujeto desde diversas perspectivas, muchas de ellas fragmentarias. El misticismo judío en cambio, con su conciencia holística ha percibido al sujeto como un ente único con tensiones internas a resolver. Los niveles del alma con los que trabaja la cábala hebrea, representan indudablemente excelentes estratos de comprensión de la psique y de su relación con el entorno. Por otra parte, el aspecto cosmogónico en el que se desenvuelve el misticismo judío, hace que el análisis psicológico propuesto sea esencialmente considerado como "Transpersonal", ya que estamos analizando al sujeto en su relación con las leyes predeterminadas del universo. De ese modo, se estudia el libre albedrío del sujeto en su relación con el entorno predeterminado. Cada una de las diez dimensiones (Sefirot) estudiadas representa un acercamiento especifico a un nivel de conciencia del sujeto, y las interconexiones entre las diferentes dimensiones representan la dinámica existencial de todo sujeto. Las tensiones y sus subsiguientes armonizaciones que conforman estas interacciones dinámicas hacen que el estudio de las dimensiones del Árbol de la Vida sea considerado fundamental a la hora de explicar la naturaleza psíquica del sujeto. El trabajo ha probado también ser eficaz al sostener el principio de neutralidad, ya que el maestro cabalista (pedagogo) al explicar adecuadamente los caminos simbólicos ha permitido al individuo en forma personal acceder a sus propios desequilibrios e intentar corregirlos. Luego del marco teórico, se presenta al final del trabajo unas entrevistas a los alumnos mas avanzados para probar los cambios de conciencia que se han operado en la mayoría de los sujetos. / The doctoral thesis I am submiting before Ramon Llull University is based on demonstrating the possibilities of psychological analysis which the symbolic model of the Tree of Life and its various dimensions affords mankind. During the Middle Ages Jewish mysticism managed to analyze the human psyché through Ecstatic Kabbalah. This meditative heritage of Jewish mysticism created an epistemological framework capable of guiding the subject towards the acquisition of higher states of consciousness. This doctoral thesis shows the weaknesses of some modern psychological schools of thought which have contemplated the subject from several different perspectives, many of which in a rather fragmentary fashion. However, Jewish mysticism, with its holistic perception and consciousness, has always perceived the subject as a single entity with internal tensions still needing to be resolved. It is undeniable that the different levels of the soul which Jewish Kabbalah works with symbolize invaluable layers of understanding the psyché, and the psyché's relationship and connection to its surroundings. Furthermore, the cosmological aspect in which Jewish mysticism develops, means that the psychological analysis proposed is considered essentially "transpersonal" since we are analyzing the subject in his relationship with what are predetermined laws of the universe. Thus, the free will of the subject is studied through his relationship and connection to what is a predetermined environment. Each of the ten dimensions (called Sefirot) studied symbolizes the subject's coming closer to a specific level of consciousness. And the interconnections between these different dimensions symbolize the existential dynamic of all subjects. Tensions and all subsequent harmonizations, all of which define and shape these dynamic interactions, means that the study of the dimensions of the Tree of Life is considered crucial and fundamental when explaining the psychic nature of the subject. This doctoral thesis has also strived to be efficacious in holding the principle of neutrality, since any master mekubal (kabbalist teacher) upon duly and correctly explaining these symbolic ways and paths, has always allowed his disciple to gain access to his own imbalances and instabilities and to try to correct them on his own. One will find just after the theoretical framework of this thesis, interviews with some of the more advanced students in order to demonstrate the changes in consciousness that occurred in most of the subjects.
30

La seriedad en la obra de Sören Kierkegaard

Rivas Carreras, Víctor Rafael 02 July 2015 (has links)
A La seriedad en la obra de Kierkegaard, “obra” es diu de dues maneres: obra primera, obra en sentit estricte, la producció literària (pel que fa a la serietat) de K.; i obra segona, la serietat de K., aquella que, sense excloure l’obra primera, constitueix la vida tota de K. Obra viscuda i vida en obra, ambdues inescindibles. És el propi d’autor per a qui no pot donar-se l’admirar sense imitar allò admirat (sense perdre amb això la pròpia primitivitat), la doctrina sense l’acció de les obres, el concepte sense pathos, i això tant en la comunicació (als altres) com en la vida. Parlar de la serietat de K. exigeix precisament atendre, encara que sigui mínimament, a la seva biografia personal, així com a allò que s’entén comunamente per serietat; i principalment a com l’entenen autors anteriors i posteriors a K. dintre de la història de la filosofia. Destaco igualment i valoro aquells que han estudiat tot o part d’allò escrit per K., des de l’òptica del que per a aquest és serietat. Serà en una segona part on s’analitza el que entén K. per serietat (i on s’estudia la serietat en K. i no la serietat de K.), a partir de la suposada precomprensió del que sigui la serietat (encara que, per a nosaltres, ja més enriquida per l’aportació de la seva història, feta a la primera part). És del que parteix, sens dubte, el mateix K. qui fins al cap. IV de El Concepto de la Angustia no es decideix a explicar-nos, per mitjà d’un pseudònim, allò que entén per serietat. Però precisament d’aquí neix el perill (al meu judici sempre latent) de confondre allò dit per K. amb allò dit per qualsevol dels seus pseudònims, fet productor d’equívocs i de suposades contradiccions atribuïdes a K. Per això ha estat preocupació meva l’anar corroborant les afirmacions dels pseudònims, en especial les relatives a la serietat, amb les del propi K. en els Papirer. D’aquí la importància del terme transposició en K., mitjançant el qual destaco igualment que el que es diu en un estadi en el camí de la vida (dels quals actualment ja hi ha una precomprensió), essent el mateix, tot i així canvia de significat en ser transposat a un altre. Per això mateix he insistit igualment, en parlar de les distintes categories existencials més afins a la serietat (primitivitat, repetició, interioritat…), així com també en fer-ho de la mateixa serietat, a qualificarles en tot moment en funció de l’estadi (estètic, ètic o religiós) que, en cada cas, correspongui. S’haurà, doncs, de determinar finalment una pretesa serietat estètica (?), una serietat ètica i una serietat religiosa (aquesta per a K. la veritable serietat), amb l’ajut de les dites categories existencials igualment diferenciades per estadis, buscant sempre una distinció sense confusió entre aquells. Confusió d’estadis a la qual, segons K., porta en últim terme la dialèctica quantitativa hegeliana i tot panteisme. Sent els estadis vida, no pura especulació irreal, s’explicarà per què cal estendre el nombre inicial d’estadis, establir ponts entre ells, encara que sense renunciar per això a la diferència qualitativa entre ells ni a la llibertat del salt qualitatiu. Hi haurà doncs distinció, sense separació, entre els estadis; no faltaran, per tant, els elements comuns, encara que transposats d’un estadi a l’altre, ja siguin ètics (els comuns a la primera i segona ètica), ja siguin religiosos (els comuns a la religiositat A i religiositat B, aquesta l’absolutament paradoxal, la religiositat cristiana). Ètica primera i religiositat A exposades, això sí, a la permanent temptació de la falsa serietat, consistent a descansar aquellas exclusivament en sí mateixes, i vistes en tota la seva contradictòria comicitat des de l’estadi superior. La ironia i l’humor figuren no sols com estadis intermitjos, sobreviuen, tal com passa amb l’angoixa, en forma servil o dominada, és a dir, al servei de la fe, en l’estadi superior de la serietat religiosa. Serveixen així de garantia d’aquesta i constitueixen la pedra de toc per a distingir-la de la falsa serietat. La serietat és relació (relació segona). Suposa esforç, tensió finit-infinit (serietat en el subjecte) que tendeix a coincidir circularment amb l’objecte (seriós) i que, per ser allò més seriós, no pot ser altre que el subjecte mateix, el jo (el jo ètic i el jo religiós). La personalitat, l’ésser persona (no simple home), és serietat (la filosofia en K. és antropologia no del home natural o espontani, sinó de l’home per fer), en concret serietat religiosa, l’avançar-se de l’eternitat. En la meva referència a l’Altre (no als altres, el que, per a K., seria en tot cas ocasional) em faig veritablement (és a dir, religiosament) seriós. A això ajuda decisivament la seriositat del pensament de la certesa, però sense saber el quan, de la mort, i, pel mateix, la concepció seriosa de l’Instant temporal en què tot es decideix. Ja que, com a jutge he insistit en això especialmente, el judici de salvació o de condemnació és, per a K., l’únic seriós, si s’entén des de la serietat de Déu: rigor i misericordia. Judici aquest individual, privat, de persona a persona: No judici (ètic) en aplicació d’una llei general i igual per a tots, sinó judici (religiós) davant de Déu. D’aquí, encara que hom no desesperi del perdó dels pecats, la por i el tremolor. K. és teòleg o filòsof? K. és, principalment, un simple escriptor religiós, que, més enllà de la filosofía, per la seva humilitat (simplicitat i humilitat és serietat), no vol ser en cap cas objecte del riure de Déu. / En La seriedad en la obra de Kierkegaard, “obra” se dice de dos maneras: obra primera, obra en sentido estricto, la producción literaria (en lo que respecta a la seriedad) de K.; y obra segunda, la seriedad de K., la que, sin excluir la obra primera, constituye la vida tota de K. Obra vivida y vida en obra ambas inescindibles. Es lo propio de autor para el que no cabe el admirar sin imitar lo admirado (sin por ello perder la propia primitividad), la doctrina sin la acción de las obras, el concepto sin pathos, y ello tanto en la comunicación (a los otros) como en la vida. Hablar de la seriedad de K. exige precisamente atender, aunque sea mínimamente, a su biografía personal, así como a lo que se entiende comúnmente por seriedad; y principalmente a cómo la entienden autores anteriores y posteriores a K. dentro de la historia de la filosofía. Destaco igualmente y valoro a quienes han estudiado todo o parte de lo escrito por K., desde la óptica de lo que para éste es seriedad. Será en una segunda parte donde se analiza lo que entiende K. por seriedad (y donde se estudia la seriedad en K. y no la seriedad de K.), a partir de la supuesta precomprensión de lo que sea la seriedad (aunque ya, para nosotros, más enriquecida por la aportación de su historia, hecha en la primera parte). Es de lo que parte, sin duda, el propio K. quien hasta el cap. IV de El Concepto de la Angustia no se decide a explicarnos, por medio de un pseudónimo, lo que entiende por seriedad. Pero precisamente de ahí surge el peligro (a mi juicio siempre latente) de confundir lo dicho por K. con lo dicho por cualquiera de sus pseudónimos, hecho productor de equívocos y supuestas contradicciones atribuidas a K. Por eso ha sido preocupación mía el ir corroborando las afirmaciones de los pseudónimos, en especial las relativas a la seriedad, con las del propio K. en los Papirer. De ahí la importancia del término transposición en K., mediante el que destaco igualmente que lo dicho en un estadio en el camino de la vida (de los que actualmente hay también una precomprensión), siendo lo mismo, sin embargo cambia de significado al ser transpuesto a otro. Por lo mismo he insistido igualmente, al hablar de las distintas categorías existenciales más afines a la seriedad (primitividad, repetición, interioridad…), así como también al hacerlo de la seriedad misma, en calificarlas en todo momento en función del estadio (estético, ético o religioso) que, en cada caso, corresponda. Habrá pues que determinar finalmente una pretendida seriedad estética (?), una seriedad ética y una seriedad religiosa (ésta para K. la seriedad verdadera), con ayuda de dichas categorías existenciales igualmente diferenciadas por estadios, buscando siempre una distinción sin confusión entre aquéllos. Confusión de estadios a que, para K., lleva en último término la dialéctica cuantitativa hegeliana y todo panteísmo. Al ser los estadios vida, no pura especulación irreal, se explicará por qué hay que extender el inicial número de estadios, establecer puentes entre ellos, aunque sin renunciar por ello a la diferencia cualitativa entre los mismos y a la libertad del salto cualitativo. Habrá pues distinción, sin separación, entre los estadios; no faltarán, por tanto, los elementos comunes, si bien transpuestos de un estadio al otro, ya sean éticos (los comunes a la primera y segunda ética), ya religiosos (los comunes a la religiosidad A y religiosidad B, ésta la absolutamente paradójica, la religiosidad cristiana). Ética primera y religiosidad A expuestas, eso sí, a la permanente tentación de la falsa seriedad, consistente en descansar aquéllas exclusivamente en sí mismas, y vistas en toda su contradictoria comicidad desde el estadio superior. La ironía y el humor figuran no sólo como estadios intermedios, sobreviven, como ocurre con la angustia, en forma servil o dominada, es decir, al servicio de la fe, en el estadio superior de la seriedad religiosa. Sirven así de garantía de ésta y constituyen la piedra de toque para distinguirla de la falsa seriedad. La seriedad es relación (relación segunda). Supone esfuerzo, tensión finito-infinito (seriedad en el sujeto) que tiende a coincidir circularmente con el objeto (serio) y que, por ser lo más serio, no puede ser otro que el sujeto mismo, el yo (el yo ético y el yo ético religioso). La personalidad, el ser persona (no mero hombre), es seriedad (la filosofía en K. es antropología no del hombre natural o espontáneo, sino del hombre por hacer), en concreto seriedad religiosa, anticipo de la eternidad. En mi referencia al Otro (no a los otros, lo que, para K., sería en todo caso ocasional) me hago verdaderamente (es decir religiosamente) serio. A ello ayuda decisivamente lo serio del pensamiento de lo cierto, pero sin saber el cuando, de la muerte, y, por lo mismo, la concepción seria del Instante temporal en que todo se decide. Pues, como juez he insistido en ello especialmente, el juicio de salvación o de condenación es, para K., lo único serio, si se entiende desde la seriedad de Dios: rigor y misericordia. Juicio éste individual, privado, de persona a Persona: No juicio (ético) en aplicación de una ley general e igual para todos, sino juicio (religioso) delante de Dios. De ahí, aún sin desesperar del perdón de los pecados, el temor y el temblor. ¿K. es teólogo o filósofo? K. es, principalmente, un simple escritor religioso, quien, más allá de la filosofía, por su humildad (simplicidad y humildad es seriedad), no quiere ser en ningún caso objeto de la risa de Dios / In Seriousness in Kierkegaard’s work, “work” means two things: First work, work in its strict sense, the literary product (concerning seriousness) of K.; and Second work, the seriousness of K., which, without excluding First work, constitutes K.’s whole life. Life-imbedded work and life in-his-work are indivisible. It is a characteristic of this author for whom admiration cannot exist without imitation of that which is admired (and that, without the loss of his own primitivity), nor can doctrine exist without the action of the works, or concept without pathos, and that, both in communicating (to others) as in life self. Speaking of the seriousness of K. requires precisely paying attention, even if it is only minimal, to his personal biography, as well as to what is commonly understood as seriousness; and, most importantly, to how it has been understood by authors before and after K. in the history of philosophy. I also highlight and value those who have studied all or part of what was written by K., from the angle of his vision of seriousness. In a Second part it will be analyzed what K. understands by seriousness (and where seriousness in K. is studied, as opposed to the seriousness of K.), on the basis of the alleged pre-understanding of what seriousness is (although, for us, already enriched by our knowledge of its history, told in the first part). Undoubtedly, it is the same starting point of K. himself, who, only in chapter IV of The Concept of Anxiety, decides to explain, and that by means of a pseudonym, what is understood by seriousness. But it is precisely there where the danger (always lurking, in my opinion) of confusing what is said by K. for what is said by any of his pseudonyms, which is the source of many misunderstandings and alleged contradictions attributed to K. For this reason, it has been my task to corroborate the statements made in the Papirer by each of the pseudonyms (especially those relating to seriousness), with those of K. Here lies the importance of the term transposition in K., by means of which I emphasize that what is said in a stage in the way of life (of which there is now also a pre-understanding), being the same thing, changes its meaning when it is transposed to another. For the same reason, I have also insisted on speaking about the different existential categories more kindred to seriousness (primitivity, repetition, interiority…), and also about seriousness itself, in describing those categories according to their stage (aesthetic, ethic or religious) in every case. It will be thus needed to finally determine an alleged aesthetic seriousness (?), an ethic seriousness and a religious seriousness (being this last one the true one for K.), with the help of the above mentioned existential categories, also differentiated by stages, trying always to avoid confusion between them. According to K., hegelian dialectics and all pantheisms invariably lead to such a confusion of stages. Since the stages are “life”, and not pure irreal speculation, it will be explained why the initial number of stages should be expanded, and bridges established among them, without renouncing to the qualitative difference between them and to the liberty of the qualitative gap. There will be, consequently, a distinction without separation between the stages; thus, no lack of common elements will be found, even if transposed from one stage to the other, either ethic (those common to the first and second ethic), or religious (those common to religiosity A and religiosity B, the latter being the absolutely paradoxical one: Christian religiosity). First ethic and A religiosity exposed, however, to the permanent temptation of fake seriousness, which consists in their relying exclusively on themselves, and seen in their full contradictory comedy from the superior stage. Irony and humor appear not only as intermediate stages, but survive, as happens with anxiety, in a servile or dominated form; that is, at the service of faith, in the superior stage of religious seriousness. This way, they act as a warrant of faith, as a touchstone to distinguish real seriousness from the fake kind. Seriousness is relation (second relation). It implies endeavor, finite-infinite tension (seriousness in the subject), which tends to concur circularly with the (serious) object and which, being the extreme of seriousness, can be no one else but the subject himself, the ego (the ethic ego and the ethic-religious ego). Personality, the quality of being a person (not merely a man), is seriousness (philosophy in K. is anthropology, not of the natural or spontaneous man, but of the man still to be made), specifically religious seriousness as a prelude of eternity. In my reference to the Other (not to the others, which, for K., would be always occasional), I become truly (that is, religiously) serious. It is of decisive help to this purpose the seriousness of the thought of the certainty of death, but without knowing the when, and, for the same reason, the serious conception of the temporal Instant in which everything is decided. Being a judge myself, I have insisted especially on the fact that judgment of salvation or condemnation is, for K., the only serious thing, understood under the light of God’s seriousness: rigor and mercy. This is an individual, private judgment, from person to Person: not (ethical) judgment, in appliance of a general law and equal to everyone, but a (religious) judgment before God. Hence, without losing hope in the forgiveness of sins, the fear and the trembling. Is K. a theologian or a philosopher? K. is, foremost, simply a religious writer who, beyond philosophy, due to his humility (simplicity and humility are seriousness), does not want to be in any case the object of God’s laughter.

Page generated in 0.1628 seconds