A mesura que l'esperança de vida augmenta, augmenta la incidència i prevalença dels malalts grans amb càncer. El càncer de pulmó està associat amb l'edat(1). Malgrat que quasi la meitat dels nous casos es donen en gent gran, baix és el percentatge de malalts grans inclòs en assaig clínic(2). La principal característica de l'envelliment és la seva heterogeneïtat. Per identificar millor el malalt gran, la geriatria ha desenvolupat eines d'aproximació a la població gran. Aquestes s'anomenen avaluació geriàtrica global(CGA). La CGA contribueix amb l'oncologia aportant informació addicional, que permet estratificar els malalts en funció del seu risc de deteriorament funcional front a situacions d'estrès, com ara una neoplàsia(2). Detecta aquells malalts que es beneficiarien d'una intervenció geriàtrica prèvia a una intervenció/tractament oncològic(2-4). L'ús de la CGA en oncologia és molt limitat. Per tal de descriure la població gran amb càncer de pulmó de la nostra consulta, apliquem de manera prospectiva instruments d'avaluació geriàtrica. L'objectiu del treball va ser la implementació d'aquestes eines en la pràctica diària. Es tracta d'un estudi epidemiològic descriptiu del malalt gran amb càncer de pulmó del Departament 14.Resultats: de Gener de 2006 a Febrer del 2008, 83 malalts van ser avaluats prospectivament. El 97,6% eren homes, amb una mitjana d'edat de 77 anys (70-91). El 96,4% tenien història de tabaquisme; 72,5% exfumadors. La relació entre hàbit tabàquic i supervivència va mostrar tendència a la significació estadística. El tabaquisme es va relacionar significativament amb la histologia. Un 21,7% tenien antecedents d'altres neoplàsies i forta història de tabaquisme a la família. L'estadi es va relacionar amb la supervivència. El 61,3% tenien histologia epidermoide, relacionada significativament amb la supervivència. 84% estaven simptomàtics al diagnòstic. Alguns dels símptomes es van relacionar amb la supervivència. El 70% presentaven PS 0-1 al diagnòstic, associat significativament amb la supervivència. Pel que fa a les variables geriàtriques, els malalts van presentar un ampli espectre de dependències en ADL i IADL. El 51,8% eren independents per ADL mentre sòls el 30,1% ho era per IADL. Destaca comorbiditat elevada, no relacionada amb la supervivència. El 26,4% tenien criteris de demència i 31,3% de depressió. El 41,4% pèrdua de pes al diagnòstic i 34,9% albúmina baixa. Els malalts presentaven un fort recolzament social, per part de la família. Un 48,2% tenia algun síndrome geriàtric i el 72,3% complia criteris de fragilitat. Respecte la informació, el 73,5% dels malalts sol·licitava informació activa. Un 56,6% acceptaria com a objectiu del tractament l'augment de la supervivència. En el moment de l'anàlisi, el 70,1% dels malalts havien mort. La supervivència global fou de 326 dies. La principal causa de mort fou la progressió tumoral. Els factors relacionats amb la supervivència foren principalment els tumorals: estadi (p<0,001), PS (p:0,0003), histologia escamós (p:0,003), alguns símptomes al diagnòstic (pèrdua de pes; astènia, anorèxia, dolor) (p<0,05). Alguns dels paràmetres geriàtrics es van relacionar significativament amb la supervivència: IADL (p<0,001), demència (p:0,02), depressió (p:0,0006), deliri (p:0,04) incontinència (p:0,04). Els criteris de fragilitat o la comorbiditat no es van relacionar amb la supervivència. Cap d'aquests paràmetres estava relacionat de manera significativa amb l'edat. L'edat no es va relacionar amb la supervivència.Conclusions: l'aplicació d'una aproximació geriàtrica és factible en la pràctica diària. Aquesta, aporta informació addicional, no detectada per l'avaluació oncològica. Tot i que alguns paràmetres de l'envelliment es van relacionar amb pitjor supervivència; el mal pronòstic del càncer de pulmó va ser superior al pronòstic intrínsec a l'envelliment. La principal causa de mort en el malalt gran amb càncer de pulmó del nostre treball fou la tumoral. La col·laboració conjunta de la geriatria i l'oncologia ens ha d'ajudar a optimitzar la balança risc/benefici en el tractament d'aquesta població heterogènia. / As a result of an increasing life expectancy, incidence and prevalence of elderly cancer patients rises. Lung cancer is one of the most elderly related neoplasms. Despite almost 50% of new diagnoses of lung cancer occur in the elderly; elderly are underrepresented at clinical trials. Aging is a highly individualized process and all the changes that occur cannot be predicted on the basis of chronological age. A much more thorough method, such a comprehensive geriatric assessment (CGA), has been developed by geriatricians to be used when evaluating elderly cancer patients. The CGA has the ability to detect health problems in elderly patients, helping oncologist. It can identify patients that potentially benefit from an extensive evaluation. CGA use in oncology is limited; the best form of CGA for cancer patients remains to be defined. To describe oncology and geriatric profile of elderly lung cancer patients, we prospectively applied an evaluation form. The ultimate goal was to know if the application was feasible in an oncology outpatient unit. This is an epidemiologyc descriptive study of elderly lung cancer patients at Department 14.Results: Between January 2006 and February 2008, 83 patients > 70 years of age underwent prospectively assessment in our Department. 81 patients (97.6%) males. Median age 77 years (range 70-91). 96.4% had smoking history; 72.5% ex-smokers. Neither smoking habit (former versus exsmoker versus nonsmoker) was correlated with survival. 18 patients (21.7%) had a previous diagnosis of neoplastic disease. Staging: 19 patients (22.9%) had localized disease, 34 had regional spreading (41%) and 43 (36.1%) disseminated stage. The stage at diagnosis significantly correlated with survival (logrank p<0.001). 61.3% had squamous histologic type; significantly related with survival. 84% were symptomatic at diagnosis; some symptoms were related to survival. 70% had PS 0-1 at diagnosis; significantly correlated with survival. Roughly half of the patients (40; 48.2%) had ADL and 58 (69.9%) had IADL dependency. High comorbidity index, measured by Charlson and SCS scores weren't related to survival. Cognitive deficits were found in 22 (26.4%) patients and 26 (31.3%) had depression. An unintentional weight loss of more than 8.2% (range 1-21%) total body weight over the previous three months (range 1-8 months) was reported by 37 patients (44.6%). Mean albuminemia was 2.6 g/dl (range 2-5.9 g/dl). Albuminemia levels were below normal reference limits in 35% of patients. Almost all patients reported social support (98.8%) by family members. At least one geriatric syndrome was found in 40 (48.2%) patients. 72.3% had frailty criteria. 73.5% wanted to have diagnosis information. 56.6% if treated, shown their desire of improve survival.At the end of the study (December 2008), 59 patients had died (70.1%). Mean survival was 326 days (10.8 months; CI 95% 259-393). The main cause of death was lung cancer disease progression (69.5%, 57 patients), with 20 patients (25%) dying of other non-neoplastic causes. Neoplasic factors related to survival were: stage (p<0.001), PS (p:0.0003), squamous histologic type (p:0.003), some symptoms (weight loss , astenia, anorexia, pain) (p<0.05). some geriatric items were related to survival: IADL (p<0.001), cognitive deficit (p:0.02), depression (p:0.0006), delirium (p:0.04), incontinence (p:0.04). Items related to survival weren't related to age. Conclusions: A geriatric assessment could be applied to elderly lung cancer patients attended at an outpatient oncology department. Although most of the patients are frail, it seems that lung cancer prognosis is superior than aging factors. We have applied CGA and it seems that aging does not worsen the prognosis of lung cancer, except for certain aging-related parameters. Only by working together (medical oncologists, geriatrists) can we hope to offer a quality assistance in this increasing population.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/4563 |
| Date | 20 February 2010 |
| Creators | Gironés i Sarrió, Regina |
| Contributors | Rosell Costa, Rafael, Gómez-Codina, José, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0027 seconds