La innovació, que ha estat durant molt de temps el resultat, a vegades heroic, de la tasca d'un emprenedor solitari, està esdevenint progressivament una tasca col·lectiva que troba una descripció més acurada quan es presenta com el resultat d'un procés complex amb múltiples actors. Aquesta tesi vol explorar aquest aspecte col·lectiu de la innovació, tot aprofundint en dues línies de recerca. Una, que utilitza el modelatge basat en agents per a la creació de model teòrics. L'altre, que es basa en l'ús de l'anàlisi qualitatiu per a esbrinar algunes de les claus d'unes organitzacions ‐els Living Labs ‐ que cerquen involucrar els usuaris en el procés d'innovació. Ara bé, malgrat presentem la innovació com un procés obert, aquesta entesa com un procés tancat sembla també tenir èxit. De fet, tant els telèfons mòbils molt simples o molt complexos, semblen seguir aquest enfocament. En quines condicions el procés d'innovació es beneficia de ser un procés obert i quan és possible obtenir millors resultats retenint el control de la totalitat del procés, és la nostra primera pregunta de recerca. D'altra banda, aquest procés de col·laboració, característic d'un enfocament obert, és considerat normalment a un nivell micro com el resultat de la interacció diàdica entre agents. Existeix però, un altre nivell, un nivell macro que ve caracteritzat per la funció d'institucions com les Escoles de Negocis, que juguen un paper important en destil·lar les millors pràctiques i crear hipòtesis a partir d'elles que si es revelen exitoses seran adoptades per la totalitat dels agents. La comprensió del funcionament d'aquest procés, del nombre de casos que cal considerar i de quan extensius han de ser, entendre fins a quin punt les empreses poden confiar en l'assessorament de les Escoles de Negoci i quan es necessari aventurar‐se en l'exploració de noves possibilitats, és també quelcom necessari per a caracteritzar la innovació com un procés col·lectiu. Malauradament, la nostra comprensió dels mecanismes col·laboratius és encara escassa. Sabem però, que la innovació ja no és quelcom exclusiu dels laboratoris d'I+D o d'organitzacions capdavanteres, sinó que els usuaris juguen no solament un paper rellevant sinó que són percebuts com a actors amb un gran potencial. Els Living Labs és una de les tentatives per proporcionar estructura i governança a la involucració dels usuaris en el procés d'innovació. En aquest aspecte, examinarem quina és la contribució d'aquests usuaris i com els Living Labs busquen capturar‐ne el seu coneixement i aplicar‐lo i quant tenen èxit en aquest procés. / La innovación, que se ha presentado muchas veces como el resultado de un proceso, muchas veces heroico, de emprendedores excepcionales, se está convirtiendo de una forma progresiva en un proceso colectivo que se describe con más acierto cuando se presenta como el resultado de un proceso complejo con multitud de actores. Esta tesis, pretende explorar este aspecto colectivo del proceso de innovación, profundizando en dos líneas de investigación. Una que utiliza el modelado basado en agentes para la construcción de modelos teóricos. Otra que se basa en el análisis cualitativo para profundizar en las claves de unas organizaciones ¬los Living Labs ‐ que buscan involucrar a los usuarios en los procesos de innovación. Ahora bien, a pesar de que la innovación se presente como un proceso abierto, ésta entendida como un proceso cerrado, parece también tener éxito. De hecho, los teléfonos móviles muy simples o muy complejos, parecen seguir este enfoque. En qué condiciones el proceso de innovación se beneficia de ser un proceso abierto y cuando es posible obtener mejores resultados reteniendo el control de la totalidad del proceso, es nuestra primera pregunta de investigación. Por otro lado, este proceso de colaboración, característico de un enfoque abierto, es considerado normalmente a un nivel micro, como el resultado de la interacción diádica entre agentes. Existe pero, otro nivel, un nivel macro, caracterizado por la función de instituciones como las Escuelas de Negocios, que juegan un papel importante destilando las mejores prácticas y creando hipótesis a partir de ellas que si se revelan exitosas serán masivamente adoptadas. La comprensión del funcionamiento de este proceso, del número de casos a considerar y de su extensión, comprender hasta qué punto las empresas pueden confiar en el asesoramiento de las Escuelas de Negocios y cuando es necesario aventurarse en un proceso de exploración de nuevas posibilidades, es también algo imprescindible para caracterizar la innovación como un proceso colectivo. Desgraciadamente nuestra comprensión de los mecanismos colaborativos en la innovación es aún escasa. Sin embargo sabemos que la innovación ya no es algo exclusivo de los laboratorios de I+D o de grandes empresas, los usuarios juegan no sólo un papel relevante sino que son percibidos como actores con un alto potencial. Los Living Labs es una de las tentativas que buscan proporcionar estructura y gobierno a la involucración de los usuarios en el proceso de innovación. En este aspecto, examinaremos cuál es la contribución de los usuarios, cómo los Living Labs buscan capturar su conocimiento y aplicarlo y cuando tienen éxito en su intento. / Innovation, which used to be the result of a single, sometimes heroic, entrepreneur, is progressively turning into a collaborative endeavor, better described as the result of a complex process with multiple actors. This thesis aims to explore this collaborative aspect of innovation by digging into two strands of research. One uses Agent‐Based Modeling to create theoretical models, where the other one uses qualitative analysis to devise some insights from organizations ‐Living Labs ‐that aim to involve users in innovation. In addition to understanding innovation as an open process, a closed one seems sometimes to be equally successful. In fact, very simple and very complex mobile phones seem to follow this later approach. Under what conditions innovation benefits from being open and when better results can be obtained from retaining control of the whole process is our first research question. This process of collaboration, characteristic of the open approach, is normally considered at a micro level, as a result of a dyadic interaction between agents. Nevertheless, there is a macro level characterized by institutions, such as Business Schools, that play an important role in uncovering Best Practices and building hypothesis that, if successful, will be adopted by the agents. Understanding how this process works; how many cases should be collected and how comprehensive they should be; how much companies can rely on the insights of Business Schools; and when it is necessary to engage in exploration, is also necessary when characterizing innovation as a collective process. The mechanisms of collaboration are, however, not all well‐understood. Innovation is no longer in the solely hands of R&D laboratories or even organizations, users play an increasingly significant role and are being perceived as holding vast potential. Living Labs is one attempt to provide structure and governance to user involvement in innovation. Here, we will examine what is the contribution of users, how Living Labs aim to capture relevant knowledge and apply it, and when and how this proves successful.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/9203 |
| Date | 18 November 2009 |
| Creators | Almirall Mezquita, Esteve |
| Contributors | Casadesús-Masanell, Ramon, Wareham, Jonathan, Universitat Ramon Llull. ESADE-BS - Política d'Empresa, Direcció de Recursos Humans i Sistemes d'Informació |
| Publisher | Universitat Ramon Llull |
| Source Sets | Universitat Ramon Llull |
| Language | English |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0024 seconds