El conjunt d'articles que es presenten en aquesta tesi són el resultat d’un llarg període d'investigació científica sobre la Història de l'Empresa industrial i de la innovació tecnològica, centrada en la ciutat de Manresa. Les aportacions principals de la tesi giren al voltant de la història de l’empresa, considerada com l’agent econòmic en el que es prenen les decisions, la innovació tecnológica i té com a marc conceptual el districte industrial. La tesi està composta per 6 publicacions, 4 d’elles a la part fonamental i 2 a l’annex. En primer lloc, s’interessa pel funcionament d’una economia local, partint de la base de què Manresa i el seu hinterland han funcionat com un districte industrial en el sentit ampli del terme, que inclouria els districtes amb diversos sectors que funcionen alhora (el tèxtil i alguns dels seus subsectors especialitzats, al costat d’una metal·lúrgia originada com a indústria complementària del tèxtil i que acaba especialitzada en auxiliar de l’automòbil) i amb algunes empreses que funcionen com a hub. Pel que fa al funcionament i l’evolució de l’empresa, en els tres primers treballs s’analitzen els mecanismes empresarials de presa de decisió en relació a la projecció internacional, la gestió de la innovació o les opcions tecnològiques, organitzatives i de producte. Respecte al paper de la tecnologia, s’analitza els mecanismes de transmissió, la seva aplicació real en l’empresa i les opcions tecnològiques que prenen les empreses en diferents entorns econòmics caracteritzats per un baix grau d’obertura econòmica que els comporta grans dificultats en l’adquisició de tecnologia i, a canvi, unes bones oportunitats de negoci en un país aïllat que ha hagut de prescindir forçosament de les importacions. En els tres darrers treballs que formen la tesi s’analitzen aspectes que ajuden a entendre l’economia local durant el franquisme. El primer se centra en el canvi organitzatiu i tecnològic en la indústria catalana situada en les colònies industrials, especialment en les de la conca del Llobregat, que havien conformat un potent districte industrial cotoner amb Manresa com a centre logístic. En el segon s’estudia el paper de les institucions transversals en un districte industrial, per a la qual cosa s’analitza l’actuació de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa, l’única corporació important i representativa de l’empresariat local. Finalment, en l’últim treball s’analitza el problema de la manca d’habitatge i les diferents solucions que s’hi va aplicar durant el franquisme. La penúria del parc d’habitatge local en un ciutat en creixement és un dels indicadors més clars del nivell de vida de la població. Per últim, la tesi explora la influència del context històric en l’evolució del districte i de les seves empreses. Les diferents etapes del franquisme creen un entorn canviant caracteritzat en la primera etapa per una política econòmica intervencionista, d’aïllament internacional, de limitacions a la lliure competència i de restriccions en l’abastament de primeres matèries, maquinària, combustibles o aliments; mentre que més endavant, després del canvi polític que es va produir a partir dels anys cinquanta, hi hagué un progressiu procés d’obertura que portà Espanya a un creixement sense precedents, en el centre del qual tindran precisament importància les opcions tecnològiques, organitzatives i estratègiques de les empreses que s’estudien en aquesta tesi. / The collection of articles presented in this thesis is the result of a long period of scientific research on the history of industrial and technological innovation, centred on the city of Manresa. The main contributions of the thesis revolves around business history, with enterprises considered as an economic agent in which decisions are made, technological innovation takes place and its conceptual framework is the industrial district. The thesis consists of 6 publications, 4 of them on the main part and 2 in the Annex. First, it is interested in the running of a local economy on the basis that Manresa and its hinterland have worked as an industrial district in the broad sense, which includes the districts with various sectors to work together (textiles and some of its specialized subsectors, along with a metallurgy originated as complementary to the textile industry and ends specializing in auxiliary automotive) and some firms that act as hubs. With regard to the operation and development of enterprises, in the first three papers the mechanisms of corporate decision-making are discussed in relation to the international projection, management of innovation and technological, organizational and product options. Regarding the role of technology, the transmission mechanisms are analysed, their application in real business and technology choices that companies take in different economic environments characterized by a low degree of economic openness that brings great difficulties in the acquisition of technology and, in exchange, good business opportunities in an isolated country that has had to do without necessarily imports. In the last three papers that form the thesis aspects that help to understand the local economy under Franco are analysed. The first focuses on organizational and technological change in Catalan industry located in industrial estates, especially in the Llobregat basin, which had formed a powerful cotton industrial district with Manresa as a logistics centre. The second examines the role of institutions in a cross-industrial district, for which we analyse the performance of the Chamber of Commerce and Industry of Manresa, the only major corporation and representative of the local business. Finally, the last paper analyses the problem of homelessness and the different solutions which are applied under Franco. The shortage of local housing in a growing city is one of the clearest indicators of the living standards of the population. Finally, the thesis explores the influence of historical context on the evolution of the district and their companies. The different stages of a changing regime created a variant context characterized in a first stage by an interventionist economic policy, international isolation, limitations on competition and constraints in the supply of raw materials, machinery, fuel and food, while later, after the political change that took place in the fifties, there was a gradual process of openness that brought unprecedented growth in Spain, in the centre of which technological, organizational and strategic options of companies studied in this thesis will have much importance.

El problema de recerca de la tesi és com es fan les bones estratègies de negoci i específicament com es construeixen els bons models de negoci. Les qüestions de recerca són com i per què emprenedors i empreses ja existents creen i dissenyen nous models de negoci. El gruix de la recerca és esbrinar si els emprenedors i les empreses utilitzen anàlisi formal o l'aprenentatge a través de prova i error.Abans d'iniciar la recerca, també s'esperava com a contribució la provisió d'eines per ajudar emprenedors i empreses a crear nous models de negoci (si la conclusió era que l'estratègia es fa utilitzant eines analítiques) o alternativament la provisió de procediments per dissenyar experiments i maximitzar les lliçons apreses (si la conclusió era que l'estratègia es fa utilitzant l'aprenentatge a través de prova i error).La unitat d'anàlisi són els models de negoci definits com a conjunts de tries estratègiques i de conseqüències derivades d'aquestes tries. Les tries estratègiques defineixen la manera d'operar de l'empresa. Els bons models de negoci tenen cicles virtuosos, que es produeixen quan les tries originen conseqüències i les conseqüències reforcen les tries. El disseny d'un model de negoci ha de considerar maneres de debilitar i interrompre els cicles virtuals dels competidors i evitar les accions d'aquests contra els cicles virtuals de l'empresa.L'estratègia de recerca és l'estudi de cas múltiple. Els models de negoci estudiats corresponen a les empreses AUSA, Atrápalo.com i Naturhouse. Els criteris de selecció han estat: tenir un model de negoci únic, competir en un mercat amb més jugadors amb models de negoci diferents i haver tingut un creixement constant de les vendes en els darrers anys.La recerca s'ha basat a confirmar, ampliar o posar en dubte onze proposicions teòriques formulades a partir d'una revisió de la literatura existent sobre el problema de recerca. La recerca ha confirmat cinc proposicions teòriques, n'ha rebutjat dues i ha confirmat les seves proposicions rivals, i n'ha posat en qüestió tres. Finalment, una de les proposicions teòriques ha estat desenvolupada gràcies a la recerca. Gràcies a la recerca també s'han formulat set proposicions teòriques més que haurien de ser confirmades, ampliades o posades en dubte en recerques futures.Les conclusions de la recerca són que les empreses estudiades fan les seves estratègies i construeixen els seus models de negoci utilitzant l'aprenentatge a través de prova i error i que no utilitzen eines analítiques, de manera que un bon model de negoci pot ser dissenyat improvisant i de manera poc sistemàtica.Les empreses estudiades tenen models de negoci amb tries estratègiques clares i explícites en relació amb diverses dimensions, que es reforcen les unes a les altres i creen cicles virtuosos. L'estratègia de l'empresa difereix de la dels seus competidors. Les tries es mantenen fermament i no s'escolten els "cants de sirena" que poden suposar allunyar-se del model de negoci. Les tries de l'empresa són les oposades respecte a les dels seus competidors, i el model de negoci de l'empresa contrasta amb els models de negoci de les empreses rivals. La majoria dels models de negoci són conflictius en el sentit que s'adrecen als mateixos mercats i segments de clientela i tenen maneres de debilitar i interrompre els cicles virtuosos dels altres. Part de l'èxit dels models de negoci es deu a les barreres d'imitació creades per l'anomenada ambigüitat causal i al fet de copar el mercat desplegant el model de negoci aviat i ràpidament per prevenir l'entrada de nous competidors.També s'ofereix una eina i procediments per dissenyar un bon model de negoci tant si es tracta d'una empresa establerta com si cal "crear" una "nova" indústria partint de zero. L'eina, derivada de l'anàlisi dels estudis de cas, pot tenir la potència d'eines molt utilitzades en direcció estratègica com els strategy canvas en termes de la seva capacitat d'explicar per què un model de negoci és tan atractiu i de predir el seu èxit futur només mirant-ne la representació gràfica.De la recerca també es conclou que el reconeixement d'oportunitats de negoci depèn de la intuïció personal, de la iniciativa i la capacitat personals, i de sistemes informals. I que les oportunitats només poden ser reconegudes amb una cerca sistemàtica i restringida al coneixement previ de l'emprenedor, el qual és un prerequisit per a la descoberta d'oportunitats de negoci.També es conclou que els bons models de negoci proporcionen una nova solució per a necessitats de mercat insatisfetes.

La innovació, que ha estat durant molt de temps el resultat, a vegades heroic, de la tasca d'un emprenedor solitari, està esdevenint progressivament una tasca col·lectiva que troba una descripció més acurada quan es presenta com el resultat d'un procés complex amb múltiples actors. Aquesta tesi vol explorar aquest aspecte col·lectiu de la innovació, tot aprofundint en dues línies de recerca. Una, que utilitza el modelatge basat en agents per a la creació de model teòrics. L'altre, que es basa en l'ús de l'anàlisi qualitatiu per a esbrinar algunes de les claus d'unes organitzacions ‐els Living Labs ‐ que cerquen involucrar els usuaris en el procés d'innovació. Ara bé, malgrat presentem la innovació com un procés obert, aquesta entesa com un procés tancat sembla també tenir èxit. De fet, tant els telèfons mòbils molt simples o molt complexos, semblen seguir aquest enfocament. En quines condicions el procés d'innovació es beneficia de ser un procés obert i quan és possible obtenir millors resultats retenint el control de la totalitat del procés, és la nostra primera pregunta de recerca. D'altra banda, aquest procés de col·laboració, característic d'un enfocament obert, és considerat normalment a un nivell micro com el resultat de la interacció diàdica entre agents. Existeix però, un altre nivell, un nivell macro que ve caracteritzat per la funció d'institucions com les Escoles de Negocis, que juguen un paper important en destil·lar les millors pràctiques i crear hipòtesis a partir d'elles que si es revelen exitoses seran adoptades per la totalitat dels agents. La comprensió del funcionament d'aquest procés, del nombre de casos que cal considerar i de quan extensius han de ser, entendre fins a quin punt les empreses poden confiar en l'assessorament de les Escoles de Negoci i quan es necessari aventurar‐se en l'exploració de noves possibilitats, és també quelcom necessari per a caracteritzar la innovació com un procés col·lectiu. Malauradament, la nostra comprensió dels mecanismes col·laboratius és encara escassa. Sabem però, que la innovació ja no és quelcom exclusiu dels laboratoris d'I+D o d'organitzacions capdavanteres, sinó que els usuaris juguen no solament un paper rellevant sinó que són percebuts com a actors amb un gran potencial. Els Living Labs és una de les tentatives per proporcionar estructura i governança a la involucració dels usuaris en el procés d'innovació. En aquest aspecte, examinarem quina és la contribució d'aquests usuaris i com els Living Labs busquen capturar‐ne el seu coneixement i aplicar‐lo i quant tenen èxit en aquest procés. / La innovación, que se ha presentado muchas veces como el resultado de un proceso, muchas veces heroico, de emprendedores excepcionales, se está convirtiendo de una forma progresiva en un proceso colectivo que se describe con más acierto cuando se presenta como el resultado de un proceso complejo con multitud de actores. Esta tesis, pretende explorar este aspecto colectivo del proceso de innovación, profundizando en dos líneas de investigación. Una que utiliza el modelado basado en agentes para la construcción de modelos teóricos. Otra que se basa en el análisis cualitativo para profundizar en las claves de unas organizaciones ¬los Living Labs ‐ que buscan involucrar a los usuarios en los procesos de innovación. Ahora bien, a pesar de que la innovación se presente como un proceso abierto, ésta entendida como un proceso cerrado, parece también tener éxito. De hecho, los teléfonos móviles muy simples o muy complejos, parecen seguir este enfoque. En qué condiciones el proceso de innovación se beneficia de ser un proceso abierto y cuando es posible obtener mejores resultados reteniendo el control de la totalidad del proceso, es nuestra primera pregunta de investigación. Por otro lado, este proceso de colaboración, característico de un enfoque abierto, es considerado normalmente a un nivel micro, como el resultado de la interacción diádica entre agentes. Existe pero, otro nivel, un nivel macro, caracterizado por la función de instituciones como las Escuelas de Negocios, que juegan un papel importante destilando las mejores prácticas y creando hipótesis a partir de ellas que si se revelan exitosas serán masivamente adoptadas. La comprensión del funcionamiento de este proceso, del número de casos a considerar y de su extensión, comprender hasta qué punto las empresas pueden confiar en el asesoramiento de las Escuelas de Negocios y cuando es necesario aventurarse en un proceso de exploración de nuevas posibilidades, es también algo imprescindible para caracterizar la innovación como un proceso colectivo. Desgraciadamente nuestra comprensión de los mecanismos colaborativos en la innovación es aún escasa. Sin embargo sabemos que la innovación ya no es algo exclusivo de los laboratorios de I+D o de grandes empresas, los usuarios juegan no sólo un papel relevante sino que son percibidos como actores con un alto potencial. Los Living Labs es una de las tentativas que buscan proporcionar estructura y gobierno a la involucración de los usuarios en el proceso de innovación. En este aspecto, examinaremos cuál es la contribución de los usuarios, cómo los Living Labs buscan capturar su conocimiento y aplicarlo y cuando tienen éxito en su intento. / Innovation, which used to be the result of a single, sometimes heroic, entrepreneur, is progressively turning into a collaborative endeavor, better described as the result of a complex process with multiple actors. This thesis aims to explore this collaborative aspect of innovation by digging into two strands of research. One uses Agent‐Based Modeling to create theoretical models, where the other one uses qualitative analysis to devise some insights from organizations ‐Living Labs ‐that aim to involve users in innovation. In addition to understanding innovation as an open process, a closed one seems sometimes to be equally successful. In fact, very simple and very complex mobile phones seem to follow this later approach. Under what conditions innovation benefits from being open and when better results can be obtained from retaining control of the whole process is our first research question. This process of collaboration, characteristic of the open approach, is normally considered at a micro level, as a result of a dyadic interaction between agents. Nevertheless, there is a macro level characterized by institutions, such as Business Schools, that play an important role in uncovering Best Practices and building hypothesis that, if successful, will be adopted by the agents. Understanding how this process works; how many cases should be collected and how comprehensive they should be; how much companies can rely on the insights of Business Schools; and when it is necessary to engage in exploration, is also necessary when characterizing innovation as a collective process. The mechanisms of collaboration are, however, not all well‐understood. Innovation is no longer in the solely hands of R&D laboratories or even organizations, users play an increasingly significant role and are being perceived as holding vast potential. Living Labs is one attempt to provide structure and governance to user involvement in innovation. Here, we will examine what is the contribution of users, how Living Labs aim to capture relevant knowledge and apply it, and when and how this proves successful.

El periodisme digital s'ha desenvolupat en ritmes i direccions diverses, prenent formes concretes en cada projecte de mitjà digital. La recerca empírica en aquest camp ha evidenciat que les principals tendències han estat, en moltes ocasions, lluny de les utopies imaginades durant els anys 90. Encara estem inventant el periodisme digital. Aquesta tesi doctoral presenta un estudi comparatiu de les rutines de treball i valors professionals de quatre redaccions digitals catalanes i traça els factors organitzatius, culturals i materials que han condicionat la definició i ús d'hipertext, multimèdia i interactivitat -les característiques d'Internet que prometien una revolució al periodisme.La recerca analitza les similituds i divergències en el model de periodisme digital de diferents tradicions de mitjans de comunicació: un diari imprès d'un gran grup de comunicació (El Periódico), un mitjà audiovisual públic (CCRTV), un diari local (Diari de Tarragona) i un portal de notícies purament digital amb finançament públic (laMalla.net). La metodologia emprada inclou l'observació del treball dels periodistes a la redacció i entrevistes en profunditat, per tal de conèixer en profunditat el context i l'evolució de cada cas, amb una interpretació teòrica basada en una aproximació constructivista a l'adopció social de noves tecnologies.Els resultats de la recerca més destacats són: la immediatesa és el valor principal en tres de les redaccions digitals, les vinculades a mitjans tradicionals; la resta de les utopies del periodisme digital són redefinides per aquesta decisió; els teletips són la font principal -i gairebé única- de la major part de les notícies produïdes pels mitjans digitals amb lligams tradicionals; l'escassedat de recursos humans i la cultura de la immediatesa dissuadeixen els periodistes digitals de sortir al carrer o contactar fonts de primera mà, sobretot en les redaccions digitals de mitjans tradicionals; els periodistes digitals d'aquestes redaccions tendeixen a infravalorar el seu treball respecte al dels seus companys de la premsa, ràdio o televisió; el projecte purament digital supera els riscos per a la qualitat del producte que implica el model de la immediatesa gràcies a una estratègia d'especialització: cada periodista té una xarxa de fonts originals, més temps per treballar cada peça i més sensibilitat per explorar les utopies.L'autor sosté que calen més estudis comparatius, de caràcter internacional, de l'estructura organitzativa i les condicions materials del treball en les redaccions digitals, per tal d'oferir a les empreses de mitjans de comunicació un punt de partida realista per obrir una nova etapa en la encara inacabada invenció d'Internet com a mitjà de comunicació periodística. / Online journalism has developed in several directions and rhythms, taking different shapes in different online news projects. Scholars have offered empirical evident that these directions are, in many occasions, far from the utopias envisioned in the 90s. We are still inventing online journalism. A comparative research focused on four case studies of Catalan online newsrooms traces the material and organizational constrains in the definition and use of hypertext, multimedia and interactivity -those hyped Internet features- by online journalists. Professional routines and values of the four online newsrooms are analyzed, with the aim of finding the similarities and divergences among different media traditions: a national newspaper (El Periódico), a public broadcasting corporation (CCRTV), a local newspaper (Diari de Tarragona) and a public-funded news portal (laMalla.net). Observation of the journalists at work and in-depth interviews provide a close look at the context and development of each case, interpreted with a constructivist approach to the social adoption of new technologies.Some of the findings of the study include: immediacy is the main value in three of the online newsrooms; the rest of the online journalism utopias are shaped by this decision; news wires are the main -and almost only- source for most of online news; small sized staffs and the culture of immediacy discourage online journalists from going out or contacting first-hand sources, specially in traditional media online newsrooms; online journalists in traditional media environments tend to downgrade the value of their work in regard to their offline mates; the online-only project overcomes some of the problems with a specialization strategy, having each journalist focused on particular topics, and they are more sensitive to explore utopias.The author argues that more comparative studies at an international level on the organizational and material structure of online newsrooms are needed to offer media companies a realistic stand point to continue the invention of the internet as a news medium.

Aquesta tesi pretén: establir quina és la situació real dels Projectes Curriculars de Centre (PCC) a les escoles d'Educació Infantil i Primària de Catalunya; comprovar si el PCC ha estat un instrument de canvi i d'innovació; i configurar propostes per facilitar i redreçar l'elaboració, aplicació i avaluació dels PCC. Per aconseguir aquests propòsits s'ha partit d'una recerca bibliogràfica i documental que ha permès disposar d'un marc teòric de referència. Després, per poder realitzar el coneixement i anàlisi de la realitat hem determinat un marc pràctic a partir del disseny i aplicació d'un treball empíric. Amb la informació obtinguda en el marc teòric i pràctic, hem elaborat unes conclusions i finalment concretat unes propostes d'intervenció en diferents àmbits. El marc teòric s'ha concretat a partir de tres grans apartats. El primer, la reforma educativa i els nous reptes que ha suposat tant pel sistema educatiu com per als propis centres. El segon apartat es refereix al Currículum, al Disseny Curricular i al PCC (hem fet un breu repàs històric, i hem vist algunes fonts, definicions, models i components del Currículum ; hem comentat també les fonts en que es basa el Disseny Curricular català, els seus nivells de concreció i les seves directrius fonamentals; i pel que fa al PCC, hem recollit diferents definicions, determinat quins creiem són els seus components, diferents processos d'elaboració, la normativa que l'acompanya, i alguns recolzaments que el poden facilitar. I el tercer i últim apartat del marc teòric han estat els canvis i les innovacions (els hem conceptualitzat, i hem concretat les seves dimensions, fases, estratègies, el paper que hi juguen els equips directius, i les seves resistències i facilitadors. El marc pràctic ha tingut en compte una metodologia combinada de procediments tan quantitatius com qualitatius (aquests últims contrastats a partir de l'estratègia de la triangulació). El seu disseny i desenvolupament s'ha basat tant en un estudi genèric com en un d'específic. A partir de la creació i difusió d'un propi Instrument d'Avaluació del Projecte Curricular i la seva Elaboració (I.A.P.C.O.) es va recollir una mostra, que considerem representativa, de 109 centres en els quals ens hem basat per determinat l'estudi genèric. A més, es va realitzar un assessorament a 4 escoles pilot, per a que elaboressin, passessin i determinessin els resultats d'un instrument per avaluar el propi projecte curricular, i la seva anàlisi ha constituït el que hem anomenat l'estudi específic. Podem dir que s'ha fet una anàlisi de resultat força extensa i vista sota diferents prismes, a partir tant d'una anàlisi estadística com de veure que ha passat en cadascuna de les 41 variables d'anàlisi que s'han determinat. Una vegada acabat el marc teòric i el pràctic, hem concretat quines són les que considerem les conclusions d'aquesta recerca i les hem dividit en unes de parcials i en una única conclusió general de tota la recerca. Pel que fa a les conclusions parcials destaquem; d'entre moltes i a títol d'exemple; les que fan referència a: que per elaborar el PCC s'ha seguit un model deductiu; només s'han acabat de 2 a 4 àrees del 2n. Nivell de concreció ( menys de la meitat); s'ha dedicat una mitjana setmanal d'1h. a nivell col·lectiu i d'1:30 a 2h. a nivell individual; el professorat s'ha agrupat per cicles, les decisions s'han pres per consens, no s'està massa content amb els suports externs rebuts; s'ha manifestat moltes dificultats de temps; hi ha continguts dels tres tipus i ordenats de més a menys de: conceptuals, actitudinals i procedimentals; es fan poques adaptacions curriculars; els recursos són insuficients i mitjanament adequats; s'ha millorat l'avaluació; encara no s'està aplicant; com a formació es demanen assessoraments de centre; dintre de l'organització general del centre hi ha hagut una gran reestructuració d'ordenació i planificació de reunions; etc. La conclusió general diu que: l'elaboració i aplicació del PCC encara no la podem considerar un instrument de canvi i d'innovació. Està produint canvis en les dimensions intencional, estructural i avaluadora, però encara n'ha de produir més en la pedagògica i en la curricular. Així doncs ens preguntem: era necessari un PCC per aconseguir un canvi més organitzatiu que curricular? Per respondre a aquesta pregunta hem determinat els que considerem alguns dels errors que s'ha comès. També hem considerat quines han estat algunes de les limitacions d'aquesta investigació i hem acabat fent algunes propostes per facilitar i redreçar l'elaboració, aplicació i avaluació dels PCC d'ara en endavant. / Esta tesis pretende: establecer cual es la situación real de los Proyectos Curriculares de Centro (PCC) en las escuelas de Educación Infantil y Primaria de Cataluña; comprobar si el PCC ha sido un instrumento de cambio y de innovación; y configurar propuestas para facilitar y reencaminar la elaboración, aplicación y avaluación de los PCC. Para conseguir estos propósitos se ha partido de una búsqueda bibliográfica y documental que ha permitido disponer de un marco teórico de referencia. Después, para poder realizar el conocimiento y análisis de la realidad hemos determinado un marco práctico a partir del diseño y aplicación de un trabajo empírico. Con la información obtenida en el marco teórico y práctico, hemos elaborado unas conclusiones y finalmente concretado unas propuestas de intervención en diferentes ámbitos. El marco teórico se ha concretado a partir de tres grandes apartados. El primero, la reforma educativa y los nuevos retos que ha supuesto tanto para el sistema educativo como para los propios centros. El segundo apartado se refiere al Currículum, al Diseño Curricular y al PCC (hemos realizado un breve repaso histórico, y hemos visto algunas fuentes, definiciones, modelos y componentes del Currículum ; hemos comentado también las fuentes en que se basa el Diseño Curricular catalán, sus niveles de concreción y sus directrices fundamentales; y por lo que se refiere al PCC, hemos recogido diferentes definiciones, determinado cuáles creemos son sus componentes, diferentes procesos de elaboración, la normativa que le acompaña, y algunos apoyos que el pueden facilitar. I el tercer y último apartado del marco teórico han sido los cambios y las innovaciones (lo hemos conceptualizado, y hemos concretado sus dimensiones, fases, estrategias, el papel que juegan los equipos directivos, y sus resistencias y facilitadores. El marco práctico ha tenido en cuenta una metodología combinada de procedimientos tanto cuantitativos como cualitativos (éstos últimos contrastados a partir de la estrategia de la triangulación). Su diseño y desarrollo se ha basado tanto en un estudio genérico como en uno de específico. A partir de la creación y difusión de un propio Instrumento de Evaluación del Proyecto Curricular y su Elaboración (I.A.P.C.O.) se recogió una muestra, que consideramos representativa, de 109 centros en los que nos hemos basado para determinar el estudio genérico. Además, se realizó un asesoramiento a 4 escuelas piloto, para que elaborasen, pasaran y determinasen los resultados de un instrumento para avaluar el propio proyecto curricular, y su análisis ha constituido el que hemos llamado el estudio específico. Podemos decir que se ha hecho un análisis de resultados bastante extenso y vista desde diferentes prismas, a partir tanto de un análisis estadístico como de ver que ha pasado en cada una de las 41 variables de análisis que se han determinado. Una vez acabado el marco teórico y el práctico, hemos concretado cuáles son las que consideramos las conclusiones de esta investigación y las hemos dividido en unas de parciales y en una única conclusión general de tota la investigación. Por lo que se refiere a las conclusiones parciales destacamos; de entre muchas y a título de ejemplo; las que se refieren a: que para elaborar el PCC se ha seguido un modelo deductivo; solamente se han acabado de 2 a 4 áreas del 2o nivel de concreción ( menos de la mitad); se ha dedicado una media semanal de 1h. a nivel colectivo y de 1:30 a 2h. a nivel individual; el profesorado se ha agrupado por ciclos, las decisiones se han tomado por consenso, no se está demasiado contento con los soportes externos recibidos; se han manifestado muchas dificultades de tiempo; hay contenidos de los tres tipos y ordenados de más a menos de: conceptuales, actitudinales y procedimentales; se hacen pocas adaptaciones curriculares; los recursos son insuficientes y medianamente adecuados; se ha mejorado la evaluación; todavía no se está aplicando; como formación se piden asesoramientos de centro; dentro de la organización general del centre ha habido una gran reestructuración de ordenación y planificación de reuniones; etc. La conclusión general determina que: la elaboración y aplicación del PCC todavía no la podemos considerar un instrumento de cambio y de innovación. Está produciendo cambios en las dimensiones intencional, estructural y avaluadora, pero todavía tiene que producir más en la pedagógica y en la curricular. Por lo que nos preguntamos: era necesario un PCC para conseguir un cambio más organizativo que curricular? Para responder a ésta pregunta hemos determinado los que consideremos algunos de los errores que se ha cometido. También hemos considerado cuáles han sido algunas de las limitaciones de esta investigación y hemos terminado haciendo algunas propuestas para facilitar y reencaminar la elaboración, aplicación y evaluación de los PCC de ahora en adelante. / This Doctoral Thesis will try to establish which is the actual situation of the Curricular Project of the Centres (CPC) in the primary schools of Catalonia; to investigate if the CPC has been a tool of change and innovation; to configure suggestions to facilitate and re-address the elaboration, application and evaluation of the CPC. In order to achieve this objectives it has been performed a documentary and bibliographical research which has provide a theoretical frame of reference. After that, in order to acquire the knowledge and analysis of the reality it has been determined a practical frame from the design and application of an empirical work. With the information included in the theoretical and practical frame, we have elaborate the conclusions and, finally, a proposals of change in several levels have been established. The theoretical frame has been fixed from three central items. First, the educational reform and the new challenges posed both by the educational system and the schools. The second item refers to the Curricula, the Curricula Design and the CPC. A historical review has been done, and several sources, definitions, models and components of the Curricula; we have; the Curricula Design's sources in Catalonia has been commented, together with its concretion levels and its main directives; and, with respect to the CPC, we have selected a great variety of definitions, we have established which are, from our point of view, its components, several process of elaboration, its rules, and ways to facilitate the process. The third and last part of the theoretical frame has been the changes and the innovations (we have conceptualise it and we have clarify its dimensions, phases, strategies, the role of the directive team, and its resistance and facilitators. The practical frame has took into account a combined methodology of procedures, both quantitative and qualitative (these lasts has been verified with the strategy of triangulation). Its design and development is based on both a generic study and a specific one. From the creation and diffusion of a own tool of Evaluation of the Curricular Project and its Elaboration (E.C.P.E.) a representative sample was provided by 109 schools, which was used to determine the generic study. Furthermore, the elaboration, application and results analysis of a tool to evaluate its own curricular project for 4 schools was also advised. This process has been call the specific study. A quite extensive and broadly tested analysis of the results has been performed both from an statistical point of view as from the review of the 41 variables used in the study. Once the theoretical and practical frame has been finished, we have established the conclusions of our research, which have been divided in a partial ones and in a unique general conclusion of the research. With respect to the partial conclusions we would like to point out those stating that: in order to elaborate the CPC, a deductive model has been followed; only between 2 and 4 areas of the 2on level of concretion (less than a half of the total) has been finished; it has been devoted 1h on the average in the collective level and 1h30m in the individual level; teachers have been grouped by cycles; the decisions were took by consensus; more external help and time have been needed; the contents were of three different kind (in order of relevance): those addressed to the concepts, those addressed to the behaviour and those addressed to the procedures; the curricula are few adapted; more resources are needed and best adapted; the evaluation has improved; it is not yet being applied; the centres are demanding more advice; the meetings into the centres have been largely re-scheduled and re-structured. The general conclusion is that: the elaboration and application of the CPC can not be considered yet a tool of change and innovation. Its is the motivation of changes in the spheres of the intentions the structure and the evaluation, but it must produce still more changes in the pedagogical and the curricular. Moreover, we can ask ourselves; it was necessary a CPC to achieve a change mainly in the organisation and less in the curricula? In order to answer this question we have determined several of the existing mistakes. We have also considered which has been the limitations of this research and we have ended with several proposals to facilitate and re-orient the elaboration, application and evaluation of the CPC in the future.

No description available.

El profesorado de educación infantil han de disponer de las herramientas suficientes para poder llevar a cabo la mejor de las formaciones, ya que cuando acaben su estancia en la universidad, han de ser los mejores/las mejores profesionales, y han de liderar los proyectos de innovación que se lleven a cabo en los centros educativos donde desarrollen su tarea educativa. Es por esta razón por la que el alumnado en su formación inicial ha de disponer de múltiples propuestas metodológicas para que su alfabetización digital y tecnológica sea más significativa y pueda mejorar su práctica educativa. Una de las herramientas que el futuro maestro/la futura maestra ha de tener a su disposición es la posibilidad de utilizar la consola de juego de sobremesa y los videojuegos como una herramienta de cambio en la dinámica escolar. En este trabajo se propone a los futuros maestros/a las futuras maestras de educación infantil del “Campus de les Terres de l’Ebre (CTE) de la Universitat Rovira i Virgili (URV)” que utilizan los videojuegos como una herramienta más, para cambiar la práctica de sus clases, para orientar las hacia una crítica reflexiva, hacia la resolución de problemas, o para desarrollar trabajos de investigación. Se les plantea que utilicen los videojuegos como una herramienta de soporte para llevar a cabo una metodología basada en prácticas de trabajo colaborativo. Se propone al alumnado incluir y adaptar las actividades que diseñen con la consola de juego, teniendo en cuenta el desarrollo del currículum y la programación en el segundo ciclo de educación infantil. El entorno educativo donde el alumnado tendrá que llevar a cabo su trabajo ha de convertirse en un espacio de cultura más crítica i sostenible. El rol del/de la docente no se puede limitar a transmitir información, ha de provocar la construcción del conocimiento por parte del alumnado, teniendo en cuenta los diferentes ritmos de aprendizaje y las posibilidades de cada individuo. La utilización de los videojuegos en las aulas, como una herramienta educativa, facilita los aprendizajes, generales y específicos, de las diferentes áreas curriculares. El currículum, las sesiones de clase y las actividades han de estar pensadas de manera que impliquen al alumnado en la resolución de problemas y en la consecución de descubrimientos, utilizando las nuevas herramientas, consola de juego de sobremesa y videojuegos, como instrumentos de investigación y análisis que les ofrecen las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) y del aprendizaje y el conocimiento (TAC). Teniendo en cuenta que la escuela no se puede desvincular del cambio social, la formación inicial del profesorado ha de conseguir que el futuro profesional sea competente en organizar la información de que se dispone, la sepa depurar, seleccionar, reconstruir y, sobretodo, sea capaz de aplicarla. Es por esta razón que la creación de pautas para diseñar unidades didácticas, donde aparezcan actividades de enseñanza aprendizaje con videojuegos en las escuelas, permitirá al alumnado universitario de la enseñanza de maestros/as de educación infantil crear dentro de las aulas situaciones que planteen experiencias educativas próximas al Pautas para la formación inicial del profesorado a partir del uso de las aplicaciones educativas de la consola de de juego de sobremesa en las aulas de educación infantil mundo real. También les permitirá poner en práctica metodologías de trabajo que estén fundamentadas en el repto próximo, que inviten a explorar, preguntar, experimentar y descubrir. El alumnado universitario de la enseñanza de maestros/as de educación infantil conseguirá que las aulas de clase sean creativas y donde todo el mundo aprenda, profesorado del alumnado y alumnado del profesorado. En la formación inicial de los maestros/de las maestras de educación infantil se han de diseñar propuestas educativas que demuestren que el uso de los videojuegos en la escuela proporcionan situaciones educativas que posibilitan la construcción de conocimiento, la transferencia de aprendizajes, la adquisición de competencias tecnológicas y de actitudes. Teniendo en cuenta esta finalidad, el proceso previo ha de ser la creación de pautas para que este alumnado, en formación inicial, sepa incluir, de manera correcta, estas propuestas en las diferentes programaciones didácticas. Para favorecer la creación de estas pautas y para facilitar las diferentes tareas que el alumnado de la enseñanza de maestros y maestras de educación infantil del CTE han tenido que realizar, se han establecido diferentes convenios de colaboración de diversas instituciones como el Departamento de Educación para poder acceder a las escuelas y llevar a la práctica las actividades diseñadas y, con la empresa Nintendo, para poder disponer del hardware y del software necesario para llevar a cabo esta investigación.

L'objectiu de la recerca és analitzar alguns dels factors que afavoreixen la competitivitat de les petites i les micro empreses; en concret, l'obtenció de competitivitat a través de la relació entre el sistema universitari i de recerca i el teixit productiu. El marc teòric en què se situa aquest treball de recerca es troba en la intersecció de tres escoles de pensament vinculades a la teoria de la innovació: la geografia econòmica, la teoria evolucionista i l'economia de l'organització. El sistema institucional i el territori on estan ubicades les empreses condiciona el seu desenvolupament, no només pel context legal i institucional sinó per les possibilitats de treball en xarxa que queden al seu abast. D'altra banda, la trajectòria de l'empresa; les seves capacitats, enteses en termes dels actius tangibles i intangibles de l'organització; així com l'orientació estratègica i la gestió efectiva del negoci, condicionaran l'activitat innovadora i, en conseqüència, els resultats empresarials.La qüestió analítica és l'estudi de la forma com les micro empreses (fins a 9 treb.) i les petites empreses (de 10 a 49 treb.) innoven per obtenir bons resultats empresarials i, específicament, com aprofiten els elements del seu entorn per assolir l'objectiu intermedi de la innovació i l'objectiu últim de rendibilitat. Entenem que només quan l'empresa sigui prou competitiva presentarà bons resultats empresarials i bons indicadors de rendiment. En aquest context, el nostre interès se centra en l'estudi del procés d'innovació, és a dir, en la forma com les empreses assoleixen resultats innovadors i en les implicacions que aquests darrers tenen sobre la bona marxa de l'empresa. Ens situem, per tant, en un àmbit propi de l'economia de les organitzacions, separant-nos de les concepcions clàssiques segons les quals les empreses eren caixes negres sense interès analític. Analiltzem dos determinants concrets de la innovació que, al seu torn, també condicionen el rendiment empresarial. El primer és el treball en xarxa, amb especial interès per la cooperació amb el món universitari de recerca; el segon són les capacitats de l'empresa, en especial la capacitat d'absorció. Cada tipus de cooperació té els seus propis determinats i influeix de forma diferent en la innovació. Al seu torn, cada tipus d'innovació pot incidir sobre la rendibilitat del negoci de forma diferent. En tot cas, l'aprofitament dels mecanismes conduents a l'èxit empresarial està condicionat per les capacitats i els recursos interns de les organitzacions.L'anàlisi empírica es fa a partir d'una mostra d'empreses pertanyents a un entorn d'innovació delimitat i predefinit, l'entorn creat per Barcelona Activa (agència de desenvolupament local creada per l'Ajuntament de Barcelona). L'enquesta proporciona informació de tall transversal, principalment de tipus qualitatiu. Hem optat per l'ús de tècniques d'estimació bayesianes basades en simulacions Monte Carlo amb cadenes de Markov (MCMC) que permeten emprar els models d'equacions estructurals en presència de variables qualitatives. Aquesta modelització permet analitzar les trajectòries, o camins crítics, a través de les quals determinades formes de treball en xarxa, per exemple la cooperació, contribueixen a l'obtenció de bons resultats empresarials. També permet determinar el paper concret de la innovació en tant que variable moderadora intermèdia d'aquesta relació.Els resultats permeten concloure que en un entorn d'innovació no universitari com l'estudiat, la cooperació amb universitats i centres de recerca afavoreix la innovació i el rendiment empresarial. / Our research goal is to analyze some of the factors that favor the competitiveness of small and micro companies. Specifically, we analyze the ability to improve the company competitiveness through the relationship among the productive fabric and the University and research system. The analytical question is the study of the way how companies innovate to succeed in the markets. In particular how they take profit of the surrounding resources to achieve the intermediate goal of innovation and the final goal of profitability. We put our attention in two specific determinants of innovation which also affect business performance: first of all cooperation activities, and more generally networking with external agents; and secondly, the capabilities of the company, more precisely, its absorptive capability. The empirical analysis is based on a survey of companies belonging to an innovative milieu, delimited and predefined, created and managed by Barcelona Activa, the local development agency created by the City Council of Barcelona. In order to analyze the paths through which some organizational characteristics and strategies favor the company performance, we used path analysis models. Because of the fieldwork, data are cross section and mainly qualitative so we took a Bayesian approach using MCMC (Markov Chain Monte Carlo) algorithms for the estimation of the models. The empirical results show that cooperation with universities and research centers favors both innovation and business performance in that specific non university innovative milieu.

En este estudio consideramos importante identificar de qué manera la formación continuada es aplicada a los profesores de la educación infantil de la Red de Enseñanza Publica de la ciudad de Blumenau y cómo es la transposición de los conocimientos adquiridos en la práctica. Identificamos los puntos fuertes y los puntos débiles, partiendo de entrevistas abiertas y en profundidad, grupos de discusión y también documentos oficiales.El marco teórico está organizado entorno a cuatro puntos principales: esferaeducativa, esfera formativa, esfera sistémica y esfera estratégica.La primera esfera trata de la historia de la Educación Infantil en Brasil, y cuáles son las concepciones que se tienen de la Educación Infantil, así como cuáles son sus objetivos, necesidades y directrices. Esta parte tiene como objetivo exponer el marco contextual de la realidad brasileña. Para esto, se contemplan los diversos períodos de la infancia en Brasil, la importancia de la formación continuada del profesorado, la identidad de la Educación Infantil, propuesta pedagógica y algunas definiciones y concepciones de la Educación Infantil según las aportaciones de diferentes autores.La segunda esfera habla de la formación del profesorado que atiende el tramo educativo de la Educación Infantil en el contexto Brasileño. Ver la necesidad de plantear una formación continuada específica que responda a la necesidad actual de la Educación Infantil, y que tenga en cuenta el papel del profesorado, para hacer de el, un profesorado critico-reflexivo, creativo y transdisciplinar.La tercera esfera hace referencia a la pedagogía sistémica, como esta trabajar en forma de red de relaciones, integrando todos los saberes, historias de vida, experiencias, valores, principios, dando a entender que somos parte de un sistema y que este sistema está dentro de otro sistema mayor. El enfoque sistémico invita a reflexionar sobre la composición, el papel del entorno y la estructura de los sistemas propiamente dichos, que tienen un interés concreto. Buscamos la definición de orden y desorden fundamentada por algunos autores, además de la definición sobre constelaciones familiares, que están basadas en la observación de unas leyes que operan en los sistemas humanos a partir de la familia, los grupos sociales, las instituciones, como por ejemplo las órdenes del amor. Por último citamos Foucault, que habla de la ordene o desorden del discurso, el autor destaca algunos puntos sobre la relación saber-poder y las relaciones dialécticas entre saberes disciplinares y prácticas sociales.La cuarta esfera trata de diferentes estrategias didácticas y dinámica de saberes. Habla de un aprendizaje integrado, utilizando el entorno y como aprender de forma sistémica y a la vez, no fragmentar los conocimientos para garantizar un entendimiento del mundo. Las estrategias abordadas orientan cómo trabajar de manera innovadora, creativa, así como sobre los cambios de ideas y prácticas. Presenta también el modelo innovador para la formación del profesorado, dando pistas de estrategias y modalidades, además de la inversión del aprendizaje, teoría-práctica para llegar al nivel que nos conduce a la práctica-teoría-práctica. También existe una idea de formación continuada retroactiva, donde el profesor participa directamente de la formación, aplica el aprendizaje, reflexiona y discute la aplicabilidad, volviendo a formación continuada.Adoptamos el Estudio Etnográfico como metodología de investigación dentro del enfoque más amplio de Metodología Cualitativa. Los escenarios de investigación se sitúan en los CEIs Públicos de la ciudad de Blumenau.Cerramos la investigación con una propuesta de formación continuada sistémica, en la que partimos de una justificación de la necesidad de cambio e innovación, para desarrollar luego los referentes teóricos necesarios, y explicitar las finalidades, los objetivos, la metodología, la aplicabilidad, las estrategias de evaluación y finalmente plantear la autoevaluación como elemento dinamizador de la reflexión y el cambio.PALABRAS CLAVE: Formación continuada, Pedagogía sistémica, Transdisciplinariedad, Innovación, Creatividad, Educación infantil, Red de relaciones / This study considers it important to identify how continuing education is applied to teachers in early childhood education in public schools in the city of Blumenau and how is the transfer of acquired knowledge in teaching practice.We identify the strengths and weaknesses, based on open interviews and in depth, discussion groups as well as official documents.The theoretical framework is organized around four main points: Educational sphere, training sphere, systemic sphere and strategic sphere.The first sphere is about the history of early childhood education in Brazil, and what are the concepts we have of early childhood education, as well as what are your goals, needs and policies. This part aims to expose the contextual framework of the Brazilian reality.The second sphere speaks of teacher training that meets the educational leg of Early Childhood Education in the Brazilian context. See the need to plan a specific continuing education that meets the current need of a kindergarten education for critical and reflective, creative and transdisciplinary teacher.The third sphere refers to systemic pedagogy, how this works in a network of relationships, integrating all knowledge. The systemic approach invites reflection on the role of environment and structure of the systems themselves, which has a specific interest.The fourth sphere comes to different teaching strategies and dynamic knowledge. It speaks of an integrated learning, using the surroundings and how to learn in a systematic way at the same time, not to fragment the knowledge to ensure an understanding of the world. The strategies discussed guide how to work innovatively, creatively, as well as on the changing ideas and practices.We adopted the ethnographic study as a research method within the broader focus of Qualitative Methodology. The scenarios of the investigation are located in the Public CEIs in the city of Blumenau.We closed the investigation with a proposal for systematic continuing education, where we start from a justification of the need for change and innovation to develop soon regarding the necessary theoretical, and explain the purposes, objectives, methodology, feasibility, assessment strategies and finally planning for self-assessment as a dynamic element of reflection and change.

A) OBJECTIVES AND HYPOTHESES:The main purpose of this PhD thesis is analysing the behaviour of different factors that contribute to increase total factor productivity (TFP) in the context of Spanish manufacturing firms: mainly innovation, formal education and training. The general underlying hypothesis is that small and large firms take different strategic decisions in relation to their investment in these factors and they may obtain different productivity.Departing from the general hypothesis that small and large firms play different roles in our economics, obtain different economic results and take different decisions, the first question analysed in this thesis is that large firms may achieve higher productivity levels for two reasons: first, because they innovate more and employ more qualified employees than small firms, and second, because they may be able to obtain higher returns from this effort. The emphasis placed on the analysis of the effect of returns in explaining the productivity differentials between small and large firms is one of the main contributions of this study.As commented above, human capital is generally considered to have a direct positive effect on productivity. Firms can incorporate more human capital by hiring educated workers, but they can also provide training as a way to increase the skills of their employees. Concretely, training permits adapting workers' skills to the permanent evolution of job requirements and enhances the competitive position of workers and their employers. The main purpose of continuous training is to provide knowledge and adequate skills to occupied employees so that they could adapt to the changing requirements of firms at any moment. Thus, firms' may be interested in providing training to their workers as a way of increasing their productivity.A general finding is that large firms usually provide more training, while small firms face more difficulties in providing training. This can be seen as an additional limitation for small firms to achieve higher productivity levels. The literature suggests different reasons why large firms provide more training: scale economies, training as a way to reduce monitoring costs, access to cheaper capital or higher pay-offs from their investments, among others. According with the reasoning in the previous paragraphs that firm size is a source of heterogeneity, we depart from the idea that small and large firms behave differently in relation to their strategic decisions. We argue that this behaviour involves firms' decisions on training provision as well as other decisions that may determine such provision of training. Thus, we argue that large firms provide more training because they have certain characteristics that allow them to dedicate more efforts to training workers or that require more training. For example, large firms usually have a more qualified labour force and less temporary workers, which permit obtaining higher returns from their investment in training. Also, large firms innovate more and use more advanced technologies or operate in more competitive markets, which requires additional skills of their employees that can not be found in the labour market. These characteristics are considered relevant determinants of training by different studies in the literature. Thus, we argue that small and large firms may differ in these characteristics, which could explain in part that large firms decide to provide more training.Spanish workers receive less training than in other countries and the Spanish firms are smaller than in other economies. Thus, if small firms provide less training, the difficulties of workers in small firms in accessing training can be considered as a limitation for the economy as a whole. The second question we analyse in this thesis is the relative contribution of training determinants in explaining the gap between small and large firms in their decisions to provide training.In addition to the firm characteristics that determine training, those firms that receive subsidies are also expected to provide more training. Actually, there is a system of subsidies in Spain which intends to stimulate firms' provision of training. In this system, firms or groups of firms can obtain public aid to partially finance their training actions so that they make a more intense effort in training their employees. During 2001 and 2002, the eligibility conditions for a subsidy were considerably open to most firms, although the decision on whether to award the subsidy and the amount of it depended upon the evaluation of different authorities and was unknown by the firm until training actions finished.As an extension of the second question in the thesis, we analyse the impact of subsidies on training. Following the firm-size perspective in the previous questions, we deepen in the analysis of the impact of subsidies in small and large firms. Actually, the subsidies regulation gives special importance to stimulating the provision of training in small firms.Finally, we would like to clarify that this thesis started as an analysis of the impact of innovation and educative human capital on productivity. However, the later interest in questions related to human capital and the availability of data on training at firm level, led to the analysis of this component of human capital that is generated within the firm. Given that data on training was only available for some years, we decided not to include it as a determinant of productivity in Part II.B) METHODOLOGYTo address the objectives in the thesis we follow an empirical approach based on a substantive theoretical framework, appropriate quantitative techniques and a comprehensive dataset.In the case of TFP differences across firm size, previous to analysing such differences, we need to measure TFP at the firm level. More concretely, we are interested in a measure of TFP, which summarizes information about the relationship between output and the main inputs involved in the production process (labour, physical capital and materials). The large quantity of theoretical papers that suggest alternative ways of measuring productivity indicates that it is far from easy to suggest a unique measure of productivity. Thus, we compare the most usual TFP indices in the literature on the basis of some a priori-defined mathematical properties and on the basis of the production functions from which they are derived. According with these criteria, we select a TFP index and use it to measure TFP for a sample of Spanish manufacturing firms over the period 1990-2002.Departing from this measure of TFP, we perform a preliminary descriptive analysis on the relationship between productivity, firm size, innovation and education and training. This analysis intends to characterize the evolution of TFP and our variables of interest for the Spanish manufacturing firms in the period of analysis. Particularly, we investigate the growth pace of productivity for small and large firms, paying special attention to the evolution of the differences in TFP between firms of different size classes. Moreover, we study whether the TFP gap by firm size is homogeneous along the distribution and whether the evolution of this gap differs for firms at different points of the distribution. Furthermore, we also analyse whether small and large firms follow different patterns in the intensity of use of technological and human capital. Finally, we provide preliminary evidence on the relationship between productivity, innovative activity, human capital and firm size. This descriptive provides further insights in the relationship between these variables, and constitutes the basis for the analysis of the differences in TFP between small and large firms.The TFP differential between small and large firms is evaluated in the mean of the distribution using the Oaxaca-Blinder decomposition. This methodology permits decomposing the TFP differential and obtain the individual contribution of innovation and human capital in determining TFP. The decomposition departs from an auxiliary regression for each of the two groups under comparison. Every variable determining TFP may contribute to explain the TFP differential in two ways: as differences in characteristics, which means that the differences in TFP are due to the fact that one group invests more in technological or human capital, or as differences in returns, which means that the differences in TFP are due to the fact that one group obtains higher returns from these investments. One of the main contributions of this analysis is using the Oaxaca-Blinder decomposition in the field of empirical industrial organization, and concretely, in analysing the TFP differences between small and large firms.The Oaxaca-Blinder decomposition permits evaluating the TFP differential in the mean of the distribution. However, in the presence of high heterogeneity among firms, the results for the whole distribution may differ from those at the mean of the distribution. Departing from the idea of the Oaxaca-Blinder methodology, we perform a counterfactual distribution analysis. The idea behind the counterfactual distribution analysis is transferring the Oaxaca-Blinder decomposition to the whole distribution, in the sense that we try to separate differences in firms' characteristics and returns at any point of the distribution. The counterfactual distribution analysis compares the density function of the estimated TFP of small firms with the counterfactual (or hypothetical) TFP, obtained by evaluating small firms under the returns of large firms. Thus, the difference between these density functions can be attributed to differences in returns between small and large firms. All in all, this methodology permits assessing the contribution of returns of a given variable at any point of the TFP distribution, which permits identifying the non-homogeneous behaviour of certain groups of firms. As for the analysis of the second question raised in the thesis, the determinants of training, we consider that firms' decision on the provision of training is a double decision process, in which firms first decide whether to provide training or not and then, the quantity of it. Moreover, we argue that in the presence of fixed costs, some potential training providers may not decide to provide training and possible sample selection effects may appear. Thus, we propose estimating firms' decisions on training as a two part model and discuss the possible sample selection problems. On the basis of these estimations, we analyse the effect of the determinants of training on firms' provision decisions: first, we estimate our specification for the subsample of small and large firms and use the results to further analyse the differences in the provision of training by firm size using the Oaxaca-Blinder decomposition; second, on the basis of this specification, we introduce a variable on subsidies on training.As in the case of the TFP differential, we decompose the training provision differential between small and large firms in the mean of the distribution. In this case, we decompose the differential between small and large firms in the probability of providing training and the differential in the quantity of training per worker. The main objective of the Oaxaca-Blinder decomposition in this case is analysing which are the main variables that contribute to explain the gap in the provision of training between small and large firms. Both differences in characteristics and differences in the impact of these characteristics on training may contribute to explain the training gap. The data used in this thesis are mainly drawn from the "Encuesta sobre Estrategias Empresariales" (Survey on Business Strategies, ESEE), an unbalanced panel which covers the period 1990-2002. This survey has been used in many papers on empirical industrial organization for Spain. The reference population of the ESEE is firms with 10 or more employees in the Spanish manufacturing sector. Small firms are defined as those with 10 to 200 employees and large firms, as those with more than 200. Since 1990, an average sample of 1800 firms has been surveyed yearly, on the basis of a questionnaire with more than 100 questions. According to data drawn from the Observatory of European SMEs, firms with 10 or more employees represent 5.3% of the firms in the total Spanish economy in 2000. Although this percentage is low, these firms employ 53% of the workers and produce 80% of the added value. According with data drawn from the DIRCE,3 firms with 10 or more employees represent 18% of the firms in the Spanish manufacturing sector in 2001, indicating that the manufacturing sector concentrates larger firms than other sectors.As for the preliminary descriptive of TFP, we obtain results for a sample of more than 13000 observations over the period 1990-2002, which means that we have around 800-1000 observations per year for more than 2000 different firms. Due to some methodological and econometric requirements, the analysis of the differences in TFP between small and large firms is based on three waves of the survey: 1994, 1998 and 2002. For the each period we count on more than 800 observations per year. Finally, the analysis on the determinants of training, firm size and subsidies is based on data for the last two years of the survey, when data on training were available. In this case, we obtain results based on data for more than 1500 firms per year. In addition, to measure the effect of subsidies on training provision, we use data from other sources.Particularly, data on subsidized training are provided by the Tripartite Foundation for Employment Training and data on the number of workers and worked hours are drawn from General Treasury of the Social Security and the Ministry of Labour and Social Affaires. It should also be mentioned that the software used to obtain the empirical results in the thesis is Gauss v.6.0 and Stata v.9.0, specifieally the commands: "heckman" and "xtprobit" and "xtreg", in the panel data module.C) STRUCTURE OF THE THESISAs previously mentioned, this PhD thesis is structured in three main Parts, each one containing two Chapters that share a common empirical framework or perspective. Due to this structure, an important effort has been done so as not to repeat information and specifying where it is possible to find it. Part I of the thesis includes Chapters 1 and 2. Chapter I presents the different methods that permit measuring productivity and, focusing on the method of index numbers, it reviews the main suggestions in the literature. Different index numbers are compared on the basis of the production functions from which they are derived and on the basis of some a priori-defined mathematical properties or axioms. Next, an index that incorporates desirable properties is chosen to develop the remainder of the analysis in Parts I and II. Chapter 2 presents the ESEE and the particularities of the variables involved in the measurement of TFP, as well as those of firm size, the innovative activity and human capital. Next, it offers a descriptive analysis of the evolution of TFP, as well as a descriptive of TFP in relation with the main variables of interest.Part II of the thesis comprises Chapters 3 and 4 and it investigates the differences in TFP between small and large firms. Chapter 3 starts with a review of theoretical and empirical literature that relates firms' productivity, size and innovation and human capital, in their role of TFP determinants. Next, we explain the empirical specification and the methodology of estimation. This Chapter contains also a descriptive analysis and the results of the estimation. Finally, the size TFP-gap is evaluated in the mean of the TFP distribution using the Oaxaca-Blinder decomposition. Chapter 4 departs from the framework, specification and results in the previous Chapter and evaluates the TFP gap between small and large firms along the distribution using the counterfactual distribution analysis.The last Part of the thesis contains Chapters 5 and 6 and it studies two different questions related with firms' determinants of training. Chapter 5 analyses the differences between small and large firms in their training provision decisions. This Chapter starts with a revision of the literature on the relationship between firm size and training and determinants of training. This Chapter also discusses the empirical specification and some methodological issues related with its estimation. Next, it provides a descriptive analysis and the results of the estimation. Finally, it explains the decomposition of training decisions using the Oaxaca-Blinder methodology and its results. Chapter 6 departs from the theoretical framework in the Chapter 5 and analyses the impact of subsidies on firms' provision decisions. First it describes the system of subsidies in Spain and the theoretical approach. Then, it describes the data used to measure subsidies. On the basis of the empirical model and specification in the previous Chapter, it provides the results for the estimation the effect of subsidies on training. Such effects are analysed for the total sample, as well as for the small and large firms' subsamples.