El profesorado de educación infantil han de disponer de las herramientas suficientes para poder llevar a cabo la mejor de las formaciones, ya que cuando acaben su estancia en la universidad, han de ser los mejores/las mejores profesionales, y han de liderar los proyectos de innovación que se lleven a cabo en los centros educativos donde desarrollen su tarea educativa. Es por esta razón por la que el alumnado en su formación inicial ha de disponer de múltiples propuestas metodológicas para que su alfabetización digital y tecnológica sea más significativa y pueda mejorar su práctica educativa. Una de las herramientas que el futuro maestro/la futura maestra ha de tener a su disposición es la posibilidad de utilizar la consola de juego de sobremesa y los videojuegos como una herramienta de cambio en la dinámica escolar. En este trabajo se propone a los futuros maestros/a las futuras maestras de educación infantil del “Campus de les Terres de l’Ebre (CTE) de la Universitat Rovira i Virgili (URV)” que utilizan los videojuegos como una herramienta más, para cambiar la práctica de sus clases, para orientar las hacia una crítica reflexiva, hacia la resolución de problemas, o para desarrollar trabajos de investigación. Se les plantea que utilicen los videojuegos como una herramienta de soporte para llevar a cabo una metodología basada en prácticas de trabajo colaborativo. Se propone al alumnado incluir y adaptar las actividades que diseñen con la consola de juego, teniendo en cuenta el desarrollo del currículum y la programación en el segundo ciclo de educación infantil. El entorno educativo donde el alumnado tendrá que llevar a cabo su trabajo ha de convertirse en un espacio de cultura más crítica i sostenible. El rol del/de la docente no se puede limitar a transmitir información, ha de provocar la construcción del conocimiento por parte del alumnado, teniendo en cuenta los diferentes ritmos de aprendizaje y las posibilidades de cada individuo. La utilización de los videojuegos en las aulas, como una herramienta educativa, facilita los aprendizajes, generales y específicos, de las diferentes áreas curriculares. El currículum, las sesiones de clase y las actividades han de estar pensadas de manera que impliquen al alumnado en la resolución de problemas y en la consecución de descubrimientos, utilizando las nuevas herramientas, consola de juego de sobremesa y videojuegos, como instrumentos de investigación y análisis que les ofrecen las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) y del aprendizaje y el conocimiento (TAC). Teniendo en cuenta que la escuela no se puede desvincular del cambio social, la formación inicial del profesorado ha de conseguir que el futuro profesional sea competente en organizar la información de que se dispone, la sepa depurar, seleccionar, reconstruir y, sobretodo, sea capaz de aplicarla. Es por esta razón que la creación de pautas para diseñar unidades didácticas, donde aparezcan actividades de enseñanza aprendizaje con videojuegos en las escuelas, permitirá al alumnado universitario de la enseñanza de maestros/as de educación infantil crear dentro de las aulas situaciones que planteen experiencias educativas próximas al Pautas para la formación inicial del profesorado a partir del uso de las aplicaciones educativas de la consola de de juego de sobremesa en las aulas de educación infantil mundo real. También les permitirá poner en práctica metodologías de trabajo que estén fundamentadas en el repto próximo, que inviten a explorar, preguntar, experimentar y descubrir. El alumnado universitario de la enseñanza de maestros/as de educación infantil conseguirá que las aulas de clase sean creativas y donde todo el mundo aprenda, profesorado del alumnado y alumnado del profesorado. En la formación inicial de los maestros/de las maestras de educación infantil se han de diseñar propuestas educativas que demuestren que el uso de los videojuegos en la escuela proporcionan situaciones educativas que posibilitan la construcción de conocimiento, la transferencia de aprendizajes, la adquisición de competencias tecnológicas y de actitudes. Teniendo en cuenta esta finalidad, el proceso previo ha de ser la creación de pautas para que este alumnado, en formación inicial, sepa incluir, de manera correcta, estas propuestas en las diferentes programaciones didácticas. Para favorecer la creación de estas pautas y para facilitar las diferentes tareas que el alumnado de la enseñanza de maestros y maestras de educación infantil del CTE han tenido que realizar, se han establecido diferentes convenios de colaboración de diversas instituciones como el Departamento de Educación para poder acceder a las escuelas y llevar a la práctica las actividades diseñadas y, con la empresa Nintendo, para poder disponer del hardware y del software necesario para llevar a cabo esta investigación.

L'estudi de les formes d'organització de l'activitat conjunta en l'ensenyament de la col·laboració tàctica en els esports col·lectius en l'àmbit escolar mostra com a punts de referència teòrica, per un costat aportacions provinents de la psicologia de la instrucció, i per un altre costat aportacions provinents de la didàctica de l' ensenyament de l' educació física i l' esport. Pel que fa al camp de la psicologia, cal situar l'estudi de l'activitat conjunta en una perspectiva constructivista dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Aquesta pren com a referents Piaget, Ausubel, ... i molt especialment les aportacions fetes des de la teoria sociohistòrica i cultural per Vigotsky i també per Bruner. Així, conceptes com "mediació semiòtica", "internalització", "intersubjectivitat" i "zona de desenvolupament pròxim" tenen un paper molt rellevant. El que ens interessa en aquest treball és saber com s'ho fan el professor i els alumnes per aconseguir que aquests últims construeixin el seu propi coneixement al voltant del contingut proposat. En aquest sentit les idees de Vigotsky, així com la metàfora de "la bastida" de Bruner, són d'una gran importància. Des del camp de l'ensenyament dels esports col·lectius han pres com a referència bàsica el model d'ensenyament a partir de la tàctica provinent dels treballs de Bunker i Thorpe sobre l'ensenyament "per a la comprensió dels esports col·lectius". Així mateix ens hem guiat per aportacions d'autors com Bayer, Castejón, Riera o DevÍs. Pel que fa al camp de la didàctica, les recerques de Pieron han tingut una influència considerable. Es proposa l'estudi del procés d'ensenyament i aprenentatge esportiu des de l'anàlisi de la "interacció educativa" i de la "influència pedagògica", i molt especialment des de la "interactivitat". En aquest marc destaquen els "mecanismes d'influència educativa", que operen en l'àmbit de la interactivitat i que permeten comprendre com el professor ajusta l'ajuda per afavorir la construcció de coneixement dels alumnes. El nostre treball estudia un dels dos mecanismes descrits pels treballs de Coll i els seus col·laboradors de la Universitat de Barcelona i també corroborats pels treballs dirigits per Vila (Universitat de Girona). En concret, el treball se centra en l'anàlisi del procés de cessió i traspàs de la responsabilitat i del control de l' aprenentatge del professor envers els alumnes. Per això s'empren els nivells i les unitats d'anàlisi proposades per aquests treballs: la seqüència didàctica, la sessió, els segments d'interactivitat i les configuracions de segments d'interactivitat. Així mateix, s'incorpora l'anàlisi de les característiques del contingut, tant pel que fa a la tipologia de les tasques com pel que fa als criteris d' organització i seqüenciació. Es manté la idea que l'organització de l'activitat conjunta entre el professor i els alumnes esta fortament influenciada per les característiques del contingut. Per dur a terme el treball s'ha realitzat una seqüència didàctica de 4 sessions amb 10 alumnes de segon cicle d'ensenyament primari de l' escola "Annexa-Joan Puigbert" de la ciutat de Girona. S'ha enregistrat amb vídeo i amb micròfons sense fils tot el que deien i feien tant el professor com els alumnes durant la seqüència d'ensenyament. Posteriorment s'han transcrit les dades a un "full de transcripció" . Hem analitzat les característiques de la seqüència, de les sessions i del contingut: número de tasques, tipus de tasques, elements que intervenen en les tasques, etc., així com la millora en el comportament tàctic dels alumnes. Igualment s'ha analitzat l'activitat conjunta mitjançant segments d'interactivitat i configuracions de segments d'interactivitat. S'ha estudiat l'evolució dels diferents segments, tant en quantitat com en temps emprat durant la seqüència. I també l'evolució de l'activitat conjunta en diferents tipus de tasques: tasques repetides, tasques-base i les respectives modificacions, etc. Això ens ha permès veure el paper del contingut en l'organització de l' activitat conjunta. Les dades obtingudes permeten corroborar les hipòtesis plantejades en el treball i que tenen a veure amb que: 1. És possible obtenir indicadors sobre el procés de cessió i traspàs del control i de la responsabilitat en una situació d'ensenyament i aprenentatge de la col·laboració tàctica en atac en la iniciació als esports col·lectius. Aquest procés és temporal, gradual i discontinu i no es produeix ni de forma absoluta ni definitiva. 2. És necessari considerar aquest mecanisme en relació amb un segon mecanisme descrit: la construcció d'un sistema cada vegada més ampli i més ric de significats compartits entre el professor i els alumnes al voltant del contingut. Ambdós mecanismes estan interrelacionats i són irreductibles tot i que és possible estudiar-los focalitzant l'atenció en un d'ells. 3. Es constata el paper fonamental del contingut, tant la tipologia com els criteris d'organització i seqüenciació, en l'organització de l'activitat conjunta. Dels resultats obtinguts se'n desprenen algunes conclusions finals que van referides, d'una banda a aspectes d'interès per a futures recerques en aquest camp, i d'altra banda, a aspectes d'interès per a les pràctiques educatives. / The study of collaborative activity (joint activity) in the teaching of term sports (games) in schools takes as points of departure contributions of instructional psychology, on the one hand, and contributions of methodology of physical and sports education on the other. From psychology we have focused on constructivist perspectives, especially on contributions made by Vigotsky and Bruner (zone of proximal development and the metaphor of scaffolding). We propose the study of the process of teaching and learning sports from the analysis of 'interactional education' and especially from 'interactivity'. We highlight the 'mechanisms of educational influence' which operate in this ambit and which allow to understand how teachers adjust the help they give to students to enhance the construction of knowledge. We have studied one of these mechanisms: the process of cession and transfer of responsibility of the control and of the learning, following the theoretical and epistemological models proposed by Coll et al (1992, 1995) and also by Vila (1996, 1998). From the teaching of term sports, we have taken as a point of departure the teaching model based on tactics (Bunker&Thorpe, 1982; Castejón, 1997; Devís, 1996). We have developed a didactic sequence of four sessions with ten students and we have obtained data of what the participants say and do in the sequence. The research is interpretative and uses the participants' observation as a technique. As units of analysis we have used the didactic sequence, the session, the segments of interactivity and the configurations of interactivity segments together with the analysis of the tasks and the sequencing of content. The data obtained have permitted to corroborate the following hypothesis: a) It is possible to obtain indicators about the process of cession and transfer in a teaching situation about tactic collaboration in initiation to sports. This process is gradual and discontinuous and does not occur in an absolute and definitive way. b) We need to relate this mechanism in relation to a second one: the construction of a system of meanings shared between the teacher and the students. c) We can verify the fundamental role of typology and the criteria of organisation and the sequencing of content in the organisation of the collaborative activity.