El problema de recerca de la tesi és com es fan les bones estratègies de negoci i específicament com es construeixen els bons models de negoci. Les qüestions de recerca són com i per què emprenedors i empreses ja existents creen i dissenyen nous models de negoci. El gruix de la recerca és esbrinar si els emprenedors i les empreses utilitzen anàlisi formal o l'aprenentatge a través de prova i error.Abans d'iniciar la recerca, també s'esperava com a contribució la provisió d'eines per ajudar emprenedors i empreses a crear nous models de negoci (si la conclusió era que l'estratègia es fa utilitzant eines analítiques) o alternativament la provisió de procediments per dissenyar experiments i maximitzar les lliçons apreses (si la conclusió era que l'estratègia es fa utilitzant l'aprenentatge a través de prova i error).La unitat d'anàlisi són els models de negoci definits com a conjunts de tries estratègiques i de conseqüències derivades d'aquestes tries. Les tries estratègiques defineixen la manera d'operar de l'empresa. Els bons models de negoci tenen cicles virtuosos, que es produeixen quan les tries originen conseqüències i les conseqüències reforcen les tries. El disseny d'un model de negoci ha de considerar maneres de debilitar i interrompre els cicles virtuals dels competidors i evitar les accions d'aquests contra els cicles virtuals de l'empresa.L'estratègia de recerca és l'estudi de cas múltiple. Els models de negoci estudiats corresponen a les empreses AUSA, Atrápalo.com i Naturhouse. Els criteris de selecció han estat: tenir un model de negoci únic, competir en un mercat amb més jugadors amb models de negoci diferents i haver tingut un creixement constant de les vendes en els darrers anys.La recerca s'ha basat a confirmar, ampliar o posar en dubte onze proposicions teòriques formulades a partir d'una revisió de la literatura existent sobre el problema de recerca. La recerca ha confirmat cinc proposicions teòriques, n'ha rebutjat dues i ha confirmat les seves proposicions rivals, i n'ha posat en qüestió tres. Finalment, una de les proposicions teòriques ha estat desenvolupada gràcies a la recerca. Gràcies a la recerca també s'han formulat set proposicions teòriques més que haurien de ser confirmades, ampliades o posades en dubte en recerques futures.Les conclusions de la recerca són que les empreses estudiades fan les seves estratègies i construeixen els seus models de negoci utilitzant l'aprenentatge a través de prova i error i que no utilitzen eines analítiques, de manera que un bon model de negoci pot ser dissenyat improvisant i de manera poc sistemàtica.Les empreses estudiades tenen models de negoci amb tries estratègiques clares i explícites en relació amb diverses dimensions, que es reforcen les unes a les altres i creen cicles virtuosos. L'estratègia de l'empresa difereix de la dels seus competidors. Les tries es mantenen fermament i no s'escolten els "cants de sirena" que poden suposar allunyar-se del model de negoci. Les tries de l'empresa són les oposades respecte a les dels seus competidors, i el model de negoci de l'empresa contrasta amb els models de negoci de les empreses rivals. La majoria dels models de negoci són conflictius en el sentit que s'adrecen als mateixos mercats i segments de clientela i tenen maneres de debilitar i interrompre els cicles virtuosos dels altres. Part de l'èxit dels models de negoci es deu a les barreres d'imitació creades per l'anomenada ambigüitat causal i al fet de copar el mercat desplegant el model de negoci aviat i ràpidament per prevenir l'entrada de nous competidors.També s'ofereix una eina i procediments per dissenyar un bon model de negoci tant si es tracta d'una empresa establerta com si cal "crear" una "nova" indústria partint de zero. L'eina, derivada de l'anàlisi dels estudis de cas, pot tenir la potència d'eines molt utilitzades en direcció estratègica com els strategy canvas en termes de la seva capacitat d'explicar per què un model de negoci és tan atractiu i de predir el seu èxit futur només mirant-ne la representació gràfica.De la recerca també es conclou que el reconeixement d'oportunitats de negoci depèn de la intuïció personal, de la iniciativa i la capacitat personals, i de sistemes informals. I que les oportunitats només poden ser reconegudes amb una cerca sistemàtica i restringida al coneixement previ de l'emprenedor, el qual és un prerequisit per a la descoberta d'oportunitats de negoci.També es conclou que els bons models de negoci proporcionen una nova solució per a necessitats de mercat insatisfetes.

En Chile existe todavía el canto popular campesino, tanto en la versión a lo humano como a lo divino. Su existencia está documentada por lingüistas y estudiosos de las manifestaciones artísticas desde hace ya bastantes años. Este arte tiene una versión "de repertorio" y otra de improvisación. Este canto popular usa preferentemente la estrofa denominada décima espinela (en verso octosílabo). Hay múltiples formas poéticas que se cultivan, y mucha variedad en el aspecto musical, ya sea referido a lo melódico, a lo instrumental y también en lo que se refiere a otros asuntos, como, por ejemplo, la forma de cantar. Durante mucho tiempo, la mayoría de las investigaciones realizadas en Chile han tenido el afán recopilador; es decir, se ha considerado al cultor como un depositario de versos y el investigador ha ido en una "misión de rescate" de esos versos que son parte de la memoria colectiva. Otras investigaciones han puesto el conocimiento lingüístico del investigador en función de lo que el cultor realiza. En estos casos, el académico se convierte en un interpretador o explicador, que pone en lenguaje técnico o teórico, de las élites, lo que el cultor realiza de manera absolutamente natural. Pocas investigaciones han existido en Chile que traten a este poeta como una persona con conocimientos técnicos, teóricos, históricos, incluso pedagógicos referidos a su propio quehacer. Esta investigación consiste en la presentación del saber que los poetas y cantores campesinos tienen respecto de su propia actividad poética y fue realizada mediante entrevistas en profundidad realizadas a cultores naturales. Entre los entrevistados hay algunos que son "más profesionales" que otros (más naturales, "menos de escenarios"), así calificados por sus propios pares. En esas conversaciones se trató de compartir el conocimiento técnico sobre cómo se hace una composición, qué características tiene una buena obra, qué defectos puede tener y muchos otros aspectos referidos a la historia, a la relación con los académicos, a la pedagogía campesina, etc. El resultado del análisis de esas conversaciones es lo que aquí se presenta. En otras palabras, se ha tratado de poner las palabras que los artistas campesinos utilizan para exponer esas representaciones compartidas por el grupo de poetas populares campesinos chilenos. Se concluye finalmente que existe ese conocimiento (o poética, para los efectos más académicos) y que tiene múltiples componentes. También se muestra que tiene cierta homogeneidad y también ciertos grados de inestabilidad entre una persona y otra, lo que es bastante natural si se considera que se refiere una actividad esencialmente oral e improvisada.

[EN] SUMMARY Title: The Plural Body. Integrated Dance and Inclusion. A renewal of the look Submitted by MARIA LUISA BRUGAROLAS ALARCON Directed by GEMA HOYAS FRONTERA This research deals with theory and practice of inclusion of people with functional diversity in dance creative processes and the role it represents in the changing aesthetic paradigm of contemporary art. From a critical, artistic, social and cultural perspective our purpose is to demonstrate how the access of people with disabilities to the professional world of theatre and dance brings a renewal to contemporary art, thus the rethinking of body image and the diversity of identities represented. We developed three broad objectives: to connect the importance our culture gives to the body as a place of control and legitimizing instrument of power with the absence of bodies with disabilities in the artistic discourse; to analyse how the inclusion of bodies traditionally known as unable in the Performing Arts can undermine the normalising role they have regarding the body models; and to demonstrate how the Integrated Dance, with the participation of people with and without disabilities from an inclusive paradigm, can cooperate in the deconstruction of a uniform body standard and offer a new vision of the Performing Arts. In our interdisciplinary methodology, different areas of knowledge are used from a critical approach: Visual Arts, Dance, Education, Philosophy and Aesthetics, Sociology and Cultural Studies. This research is theoretical, biographical with empirical work, using dialectical tools from a qualitative approach and the action-research model. As our main conclusions, we highlight the location of Integrated Dance as an Inclusive Art, showing how it has pioneered good practices that encourage the inclusive model in the Arts and Education fields. We have placed Integrated Dance in the expanded field of Art, on the basis of the displacement of Contemporary Art, the performative dimension of Art and the fluid identities paradigm. It is an artistic practice that nourish itself from a conscious construction of reality through the practice of difference, away from therapy or exclusively social spheres. We have established that there is a direct relation between learning processes and artistic work, introducing Improvisation, Contact-Improvisation and Somatic Education as inclusive methodologies applied to Integrated Dance, allowing diverse people to be a part in the learning processes, strengthen each person skills and developing new ones with the support of group diversity. New interdependent skills are created this way, widening the artistic discourse richness, offering performances that show fluid identities and making of dance a space for transformation. We have analysed several artists and companies, verifying that not all the Integrated Dance productions contribute to deconstruct the classic and standardised models of human body. We have come to the conclusion that artists that use difference and inclusive methodologies, transforming their reality trough a performative gesture, create a type of dance capable of destabilize the idea of people and bodies as a fixed place. And from there we argue about the necessity of an artistic public education within inclusive systems that allow people with functional diversity to engage in the study of dance and Performing Arts. Keywords: Integrated Dance, Inclusive Dance, Diversity, Performing Arts, Identity, Disability, Contact-Improvisation, Somatic Movement. / [ES] RESUMEN Titulo El Cuerpo Plural. Danza Integrada en la Inclusión. Una renovación de la mirada. Presentada por MARIA LUISA BRUGAROLAS ALARCÓN Dirigida por GEMA HOYAS FRONTERA Esta investigación versa sobre la teoría y la práctica de la inclusión de personas con diversidad en el ámbito de la creación en danza y el cambio de paradigma estético que ello representa en el arte actual. Desde un análisis crítico, artístico, social y cultural, nuestro propósito es demostrar cómo la entrada de personas con diversidad funcional en el mundo profesional de la escena y la danza, aporta una renovación al arte contemporáneo, tanto por el replanteamiento de la imagen del cuerpo como por la diversidad de las identidades representadas. Así desarrollamos tres objetivos generales: conectar la importancia que nuestra cultura otorga al cuerpo como lugar de control e instrumento legitimador del poder con la ausencia de cuerpos con diversidad funcional en los discursos artísticos; analizar cómo la inclusión en las artes escénicas de cuerpos tradicionalmente nombrados discapaces puede subvertir el carácter normalizador y sublimatorio que éstas han tenido con respecto a los modelos de cuerpo y demostrar cómo la Danza Integrada en la que participan personas con y sin diversidad funcional, desde un paradigma inclusivo, colabora en la deconstrucción del cuerpo homogéneo y en la renovación de la mirada sobre el arte escénico. Para ello seguimos una metodología de carácter interdisciplinar donde los ámbitos de conocimiento utilizados, desde un enfoque crítico, son: Artes Visuales, Danza, Educación, Filosofía y Estética, Sociología y Estudios Culturales. Es una investigación teórico-biográfica de carácter empírico, en la que se emplean herramientas dialécticas, desde una aproximación cualitativa, utilizando el método investigación-acción. Como resultados destacamos la localización de la Danza Integrada dentro de las Artes Inclusivas, demostrando cómo ha sido pionera en las prácticas que activan los modelos de inclusión en el ámbito artístico y educativo. Hemos inscrito la Danza Integrada en el campo expandido del arte a partir del descentramiento de las prácticas artísticas, en la dimensión performativa del arte y en el paradigma de identidades móviles, situándola como una práctica artística que nutre sus producciones desde un acto consciente de construir la realidad a través del ejercicio de la diferencia, alejándola de los ámbitos terapéuticos o exclusivamente sociales. Hemos constatado que los procesos formativos van en directa relación con la obra, presentando la Improvisación, Contact Improvisación, y la Educación Somática como metodologías inclusivas que aplicadas en la Danza Integrada dan cabida en los procesos de aprendizaje a personas muy diferentes, potenciando al máximo las capacidades de cada una y desarrollando otras nuevas que se derivan de la heterogeneidad de los grupos. Se crean así nuevas capacidades interdependientes, ampliando la riqueza del discurso artístico, ofreciendo creaciones escénicas que muestran identidades en flujo y haciendo de la danza un espacio de transformación. Hemos analizado varios artistas y compañías, constatando que no toda la producción realizada en Danza Inclusiva/Integrada ayuda a deconstruir los modelos clásicos y homogéneos del cuerpo. Concluimos que los artistas que desde metodologías inclusivas utilizan los marcadores de la diferencia para crear, transformando su realidad en un gesto performativo, son productores de una danza capaz de desestabilizar las miradas que confinan al cuerpo y a las personas en lugares fijos. Y desde aquí planteamos la necesidad de una educación pública de las artes en sistemas inclusivos que permita a las personas con diversidad optar al estudio de la danza y artes escénicas. Palabras clave: Danza Integrada, Danza Inclusiva, Diversidad, Artes Escénicas, Identidad, Discapacidad, Contact Improvisaci / [CA] RESUM (Valencià) Títol:El Cos Plural. Dansa Integrada en la Inclusió. Una renovació de la mirada. Presentada per: MARIA LUISA BRUGAROLAS ALARCON Dirigida per: GEMA HOYAS FRONTERA Aquesta recerca versa sobre la teoria i la pràctica de la inclusió de persones amb diversitat en l'àmbit de la creació en dansa i el canvi de paradigma estètic que això representa en l'art actual. Des d'una anàlisi crítica, artístic, social i cultural, el nostre propòsit és demostrar com l'entrada de persones amb diversitat funcional al món professional de l'escena i la dansa, aporta una renovació a l'art contemporani, tant pel replantejament de la imatge del cos com per la diversitat de les identitats representades. Així desenvolupem tres objectius generals: connectar la importància que nostra cultura atorga al cos com a lloc de control i instrument legitimador del poder amb l'absència de cossos amb diversitat funcional en els discursos artístics; analitzar com la inclusió de cossos tradicionalment nomenats discapacitats en les arts escèniques pot subvertir el caràcter normalitzador i sublimatori que aquestes han tingut pel que fa als models de cos; i demostrar com la Dansa Integrada en la qual participen persones amb i sense diversitat funcional, des d'un paradigma inclusiu, col·labora en la deconstrucció del cos homogeni i en la renovació de la mirada sobre l'art escènic. Per a això seguim una metodologia de caràcter interdisciplinari on els àmbits de coneixement utilitzats, des d'un enfocament crític, són: Arts Visuals, Dansa, Educació, Filosofia i Estètica, Sociologia i Estudis Culturals. És una recerca teòric-biogràfica de caràcter empíric, en la qual s'empren les eines dialèctiques, des d'una aproximació qualitativa, utilitzant el mètode recerca-acció. Com a resultats destaquem la localització de la Dansa Integrada dins de les Arts Inclusives, demostrant com ha estat pionera en les pràctiques que activen els models d'inclusió en l'àmbit artístic i educatiu. Hem inscrit la Dansa Integrada en el camp expandit de l'art a partir del descentrament de les pràctiques artístiques, en la dimensió performativa de l'art i en el paradigma d'identitats mòbils, situant-la com una pràctica artística que nodreix les seves produccions des d'un acte conscient de construir la realitat a través de l'exercici de la diferència, allunyant-la dels àmbits terapèutics o exclusivament socials. Hem constatat que els processos formatius van en directa relació amb l'obra, presentant la Improvisació, Contact Improvisació, i l'Educació Somàtica com a metodologies inclusives que aplicades en la Dansa Integrada donen cabuda en els processos d'aprenentatge a persones molt diferents, potenciant al màxim les capacitats de cadascuna i desenvolupant altres noves que es deriven de l'heterogeneïtat dels grups. Es creen així noves capacitats interdependents, ampliant la riquesa del discurs artístic, oferint creacions escèniques amb identitats en flux i fent de la dansa un espai de transformació. Hem analitzat diversos artistes i companyies, constatant que no tota la producció realitzada en Dansa Inclusiva/Integrada ajuda a deconstruir els models clàssics i homogenis del cos. Concloem que els artistes que des de metodologies inclusives utilitzen els marcadors de la diferència per crear, transformant la seva realitat en un gest performativo, són productors d'una dansa capaç de desestabilitzar les mirades que confinen al cos i a les persones en llocs fixos. I des d'aquí plantegem la necessitat d'una educació pública de les arts en sistemes inclusius que permeti a les persones amb diversitat optar a l'estudi de la dansa i arts escèniques. Paraules clau: Dansa Integrada, Dansa Inclusiva, Diversitat, Arts Escèniques, Identitat, Discapacitat, Contact Improvisació, Moviment Somàtic. / Brugarolas Alarcón, ML. (2016). El cuerpo plural. Danza integrada en la inclusión. Una renovación de la mirada [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62203 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales