El periodisme digital s'ha desenvolupat en ritmes i direccions diverses, prenent formes concretes en cada projecte de mitjà digital. La recerca empírica en aquest camp ha evidenciat que les principals tendències han estat, en moltes ocasions, lluny de les utopies imaginades durant els anys 90. Encara estem inventant el periodisme digital. Aquesta tesi doctoral presenta un estudi comparatiu de les rutines de treball i valors professionals de quatre redaccions digitals catalanes i traça els factors organitzatius, culturals i materials que han condicionat la definició i ús d'hipertext, multimèdia i interactivitat -les característiques d'Internet que prometien una revolució al periodisme.La recerca analitza les similituds i divergències en el model de periodisme digital de diferents tradicions de mitjans de comunicació: un diari imprès d'un gran grup de comunicació (El Periódico), un mitjà audiovisual públic (CCRTV), un diari local (Diari de Tarragona) i un portal de notícies purament digital amb finançament públic (laMalla.net). La metodologia emprada inclou l'observació del treball dels periodistes a la redacció i entrevistes en profunditat, per tal de conèixer en profunditat el context i l'evolució de cada cas, amb una interpretació teòrica basada en una aproximació constructivista a l'adopció social de noves tecnologies.Els resultats de la recerca més destacats són: la immediatesa és el valor principal en tres de les redaccions digitals, les vinculades a mitjans tradicionals; la resta de les utopies del periodisme digital són redefinides per aquesta decisió; els teletips són la font principal -i gairebé única- de la major part de les notícies produïdes pels mitjans digitals amb lligams tradicionals; l'escassedat de recursos humans i la cultura de la immediatesa dissuadeixen els periodistes digitals de sortir al carrer o contactar fonts de primera mà, sobretot en les redaccions digitals de mitjans tradicionals; els periodistes digitals d'aquestes redaccions tendeixen a infravalorar el seu treball respecte al dels seus companys de la premsa, ràdio o televisió; el projecte purament digital supera els riscos per a la qualitat del producte que implica el model de la immediatesa gràcies a una estratègia d'especialització: cada periodista té una xarxa de fonts originals, més temps per treballar cada peça i més sensibilitat per explorar les utopies.L'autor sosté que calen més estudis comparatius, de caràcter internacional, de l'estructura organitzativa i les condicions materials del treball en les redaccions digitals, per tal d'oferir a les empreses de mitjans de comunicació un punt de partida realista per obrir una nova etapa en la encara inacabada invenció d'Internet com a mitjà de comunicació periodística. / Online journalism has developed in several directions and rhythms, taking different shapes in different online news projects. Scholars have offered empirical evident that these directions are, in many occasions, far from the utopias envisioned in the 90s. We are still inventing online journalism. A comparative research focused on four case studies of Catalan online newsrooms traces the material and organizational constrains in the definition and use of hypertext, multimedia and interactivity -those hyped Internet features- by online journalists. Professional routines and values of the four online newsrooms are analyzed, with the aim of finding the similarities and divergences among different media traditions: a national newspaper (El Periódico), a public broadcasting corporation (CCRTV), a local newspaper (Diari de Tarragona) and a public-funded news portal (laMalla.net). Observation of the journalists at work and in-depth interviews provide a close look at the context and development of each case, interpreted with a constructivist approach to the social adoption of new technologies.Some of the findings of the study include: immediacy is the main value in three of the online newsrooms; the rest of the online journalism utopias are shaped by this decision; news wires are the main -and almost only- source for most of online news; small sized staffs and the culture of immediacy discourage online journalists from going out or contacting first-hand sources, specially in traditional media online newsrooms; online journalists in traditional media environments tend to downgrade the value of their work in regard to their offline mates; the online-only project overcomes some of the problems with a specialization strategy, having each journalist focused on particular topics, and they are more sensitive to explore utopias.The author argues that more comparative studies at an international level on the organizational and material structure of online newsrooms are needed to offer media companies a realistic stand point to continue the invention of the internet as a news medium.

Anàlisis del procés de transferència de tecnologia universitària. L’objectiu és identificar i entendre els principals camins que permeten traslladar el coneixement i els resultats de la investigació originats en els àmbits acadèmic i investigador cap als àmbits empresarial i comercial. La finalitat és aportar eines que facilitin la presa de decisions i la definició d’estratègies de transferència de tecnologia en una universitat.

En les darreres dècades, l'impacte incontrolat de les activitats industrials sobre el medi ambient ha comportat l'aparició de preocupacions greus en relació amb el medi ambient. Encara que les empreses tenen moltes opcions per reduir l'impacte ambiental de les seves activitats mitjançant el disseny de productes i les tecnologies, la seva iniciativa sovint es veu sufocada pel fet que la introducció de productes ecològics al mercat tendeix a ser complicada, lenta i molt exigent. L'objectiu d'aquesta recerca és explicar els problemes de difusió de les ecotecnologies (green technologies) des de l'òptica del domini tecnològic. Segons aquesta literatura, "el canvi tecnològic pot caracteritzar-se realment com un procés evolutiu i sociocultural de variació, selecció i retenció" (Anderson i Tushman, 1990) mitjançant el qual sorgeix, finalment, una tecnologia dominant. Aquest procés de selecció pren forma a partir de les dinàmiques socials, polítiques i organitzatives que actuen tant a escala industrial com empresarial. Les ecotecnologies esdevenen innovacions disruptives per als sectors en què s'implementen; la seva acceptació definitiva està subordinada a la interacció constant de les capacitats de l'empresa, la bona voluntat dels directius, les normes de la institució i les dinàmiques competitives. Aquest estudi explora aquest estat d'ebullició en la difusió de les tecnologies netes (environmental technologies) amb l'anàlisi del temps d'eclosió necessari perquè un producte nou incorpori aquest tipus de tecnologies i la identificació d'un model sistemàtic en la interacció entre les forces evolutives. La part empírica consisteix en una anàlisi quantitativa de dades d'arxiu d'indústries caracteritzades per un gran impacte ambiental (automòbil, electrodomèstics, il·luminació). Amb l'objectiu d'estudiar l'eclosió de les tecnologies netes, s'han recollit i processat dades sobre les vendes i s'han ajustat amb la funció logística general. Els resultats demostren que existeix un model de difusió en forma de S, encara que el temps d'eclosió no es pot generalitzar. Per tal d'examinar el model temporal de la interacció entre les forces evolutives, s'han utilitzat tècniques d'anàlisi de supervivència i regressió per mínims quadrats generalitzats (GLS). A part d'això, els resultats suggereixen que el disseny de productes que incorporen tecnologies netes ha d'equilibrar sempre l'acompliment de l'atribut principal i del disruptiu. A més, és important per a l'eclosió de les ecotecnologies que hi hagi una regulació que hi doni suport, tot i que la seva efectivitat depèn del tipus d'eines reguladores. Finalment, el compromís dels alts directius també és un factor impulsor destacat a l'hora d'adoptar tecnologies netes, tot i que fins ara s'ha subestimat. / En las últimas décadas, el impacto incontrolado de las actividades industriales sobre el medioambiente ha comportado la aparición de fuertes preocupaciones en relación con el medio ambiente. Aunque las empresas tienen muchas opciones para reducir el impacte ambiental de sus actividades a través del diseño de productos y tecnologías, las suyas iniciativas se ven frecuentemente sofocadas por el hecho que la introducción de productos ecológicos al mercado suele ser complicada, lenta y muy exigente. El objetivo de esta investigación es explicar los problemas de difusión de las eco-tecnologías (green technologies) desde la perspectiva del dominio tecnológico. Según esta literatura, "el cambio tecnológico se puede caracterizar realmente como un proceso evolutivo y sociocultural de variación, selección y retención (Anderson y Tushman, 1990), a través del cual finalmente surge una tecnología dominante. Este proceso de selección prende forma a partir de las dinámicas sociales, políticas y organizativas que operan tanto a nivel industrial que empresarial. Siendo las eco-tecnologías innovaciones disruptivas para los sectores en que se implementan, la suya aceptación definitiva está subordinada a la interacción constante entre las capacidades de la empresa, la voluntad de los directivos, las normas institucionales y las dinámicas competitivas. Este estudio explora este estado de ebullición en la difusión de las tecnologías ecológicas (environmental technologies) por medio de un análisis de las etapas necesarias para el arranque de un nuevo producto que incorpora este tipo de tecnologías, y por medio de la identificación de un modelo sistemático en la interacción entre las fuerzas evolutivas. La parte empírica consiste en una análisis cuantitativa de los datos de archivo de industrias caracterizadas por un gran impacte medioambiental (automóvil, electrodomésticos, iluminación). Con el objetivo de estudiar el arranque de las tecnologías ecológicas, se han recogido y procesado datos sobre las ventas y se han ajustado con la función logística generalizada. Los resultados demuestran la existencia de un modelo de difusión en forma de S, aunque que el tiempo de arranque no se puede generalizar. Para examinar el modelo temporal de la interacción entre las fuerzas evolutivas, se han utilizado técnicas de análisis de sobrevivencia y regresión por mínimos cuadrados generalizados. Los resultados sugieren que el diseño de productos que incorporan tecnologías ecológicas debería siempre equilibrar el rendimiento del atributo tradicional y del atributo disruptivo. Además, es importante para el arranque de las eco-tecnologías que haya una regulación que dé suporte, aunque su efectividad depende del tipo de herramientas reguladores. Finalmente, el compromiso de los altos directivos también es un factor impulsor destacado a la hora de adoptar tecnologías ecológicas, aunque hasta hora su importancia se ha subestimado. / In the last decades the uncontrolled impact of industrial activities on the natural environment has created critical ecological concerns. Although companies have many options to reduce the environmental impact of their activities through product design and technologies, their initiative is often stifled from the evidence that market entrances of green products tend to be difficult, slow and highly requiring. The aim of this research is to explain the diffusion problems of green technologies through the lens of technological dominance. According to this literature "technological change can be fruitfully characterized as a socio-cultural evolutionary process of variation, selection and retention" (Anderson and Tushman, 1990) through which a dominant technology finally emerges. This process of selection is shaped by social, political, and organizational dynamics acting both at industry and firm level. Being green technologies disruptive innovations in each industry in which they are implemented, their full acceptance is subordinated to the repeated interaction of firm capabilities, managerial willingness, institutional rules and competitive dynamics. The present study investigates this era of ferment in the diffusion of environmental technologies through the analysis of the time to takeoff needed by a new product incorporating environmental technologies, and through the identification of systematic patterns in the interaction among evolutionary forces. The empirical part consists of a quantitative analysis of archival data in industries characterized by a high environmental impact (automobile, appliances, lighting). In order to investigate the take-off of environmental technologies data on sales have been collected, plotted, and fitted with the generalized logistic function. The results provide evidence of a S-shaped pattern of diffusion, although no generalization is possible on the time to takeoff. In order to examine the temporal pattern of interaction among evolutionary forces, survival analysis techniques and GLS regression have been used. Among the rest, the results suggest that the design of products incorporating environmental technologies should always balance the performance of the disruptive attribute and the mainstream attribute. Additionally, supporting regulation is important for accelerating the takeoff of environmental technologies, although its effectiveness depends on the type of regulatory tools. Finally top management commitment emerges as an underestimated central driver of the adoption of environmental technologies.