L'evolució clínica de la leucèmia limfocitària crònica (LLC) és amb freqüència indolent, però és una malaltia que roman incurable. Els pacients simptomàtics tenen una supervivència entre 1-7 anys, fins i tot utilitzant les millors opcions terapèutiques. Encara que han estat avaluades tot una sèrie de combinacions terapèutiques en pacients amb recaiguda o refractaris als tractaments, cap alternativa ha demostrat ser superior. Per tant, és evident la necessitat de trobar alternatives terapèutiques per aquests pacients. Diferents estudis en fase II han mostrat que l'associació del rituximab a la quimioteràpia ha millorat el percentatge de resposta i el període lliure de malaltia. No obstant, tots els pacients a la llarga experimenten una progressió de la malaltia. Un dels principals mecanismes d'acció del rituximab és la citotoxicitat cel·lular depenent d'anticossos. Les principals cèl·lules efectores implicades en aquest mecanisme d'acció són les cèl·lules portadores de receptors Fcγ, i dintre d'aquest grup les que juguen un paper primordial són les cèl·lules NK. La hipòtesi general va ser l'anàlisi de molècules potenciadores de la capacitat citotòxica de les cèl·lules NK i de l'ADCC, per poder ser utilitzades associades al rituximab com a adjuvants en el tractament de les leucèmies limfàtiques cròniques. Entre aquestes molècules es va estudiar el CpG ODN A per mimetitzar l'activitat estimuladora del DNA bacterià, a través del TLR9 i provocar una forta activació i síntesi d'IFNγ per cèl·lules NK. L'altre molècula va ser l'IL-15 per estar estretament relacionada en la supervivència, proliferació i activació de les cèl·lules NK. Es va observar que la IL-15 i el CpG ODN A eren 2 molècules estimuladores que potenciaven significativament la capacitat citotòxica de PBMCs, en presència o absència de rituximab, quan s'enfrontaven tant a una línia cel·lular de limfoma B humà com a cèl·lules leucèmiques de LLC-B. La principal població efectora responsable d'aquesta potenciació citotòxica van ser les cèl·lules NK. No obstant el mecanisme d'acció responsable va ser diferent. Mentre que la IL-15 incrementava la capacitat citotòxica de la cèl·lula NK tant directament com indirectament, el CpG ODN A ho feia només indirectament requerint de senyals addicionals presents a les PBMCs. Quan les PBMCs es van enfrontar a cèl·lules de limfoma B de la línia cel·lular Raji va resultar que els dos estímuls es comportaven igual. Però quan van ser cèl·lules leucèmiques de LLC-B, la IL-15 es va comportar com un estímul significativament més potent que el CpG ODN A incrementant la citotoxicitat natural i l'ADCC. La IL-15 en aquest sentit va actuar incrementant l'expressió de receptors relacionats amb cèl·lules NK en desgranulació (CD16, CD69 i NKG2D) i del receptor LFA-1 implicat en la senyalització de la citotoxicitat (adhesió cel·lular). Així com produint un augment significatiu d'IFN-γ. En presència de TGF-β, citocina immunosupressora que disminueix de manera significativa la citotoxicitat natural i l'ADCC de PBMCs enfrontades a cèl·lules leucèmiques de LLC, la IL-15 va poder contrarestar aquest efecte supressor. De la mateixa manera en presència d'IL-15, la disminució que provoca el TGF-β en la producció d'IFN-γ, va ser menor i més variable no sent significativa. / The clinical course of chronic lymphocytic leukemia is often insidious, but it is a disease that remains not treatable. Even using the best therapeutic options, symptomatic patients have a survival between 1-7 years. Several series of therapeutic combinations have been evaluated for patients with relapses and refractory to treatment, but none has been demonstrated to be superior. Therefore, it is notable the need to find therapeutic alternatives for these patients. Different studies in phase II have shown that the addition of rituximab to chemotherapy has improved the percentage of response and the disease free period. However, all patients suffer progression of the disease at long term. One of the main mechanisms of action of rituximab is the antibody mediated cytotoxicity. The most important effector cells involved in this mechanism of action are Fcγ receptors cells, specifically NK cells. The general hypothesis is the analysis of molecules enhancing the cytotoxic capacity of NK cells and ADCC, for them to be used in addition to rituximab as adjuvant in the treatment of chronic lymphocytic leukemia. Amongst these molecules, CpG ODN A was studied because its capacity to mimetise the stimulating activity of bacterial DNA through TLR9 and to induce a strong activation and synthesis of IFNγ by NK cells. The other molecule was IL-15, due to its involvement in survival, proliferation and activation of NK cells. It was observed that IL-15 and CpG ODN A were two stimulating molecules than significantly enhanced the cytotoxic capacity of PBMCs, in the presence or absence of rituximab, when they were confronted to cells from B lymphoma Raji line and to leukemic cells from CLL-B. The major effector population responsible for this cytotoxic enhancement are the NK cells. However, the mechanism of action is different. Whereas IL-15 increased the cytotoxic capacity of the NK cell directly as much as indirectly, CpG ODN A did it only indirectly, requiring of additional signals present in PBMCs. When PBMCs were confronted to Raji cells from B cell lymphoma, the two stimuli had a similar behavior. However, when PBMCs were confronted to leukemic cells from CLL-B, Il-15 was a stronger stimulus than CpG ODN A, enhancing the natural cytotoxicity and ADCC. In this way, IL-15 worked increasing the expression of receptors related to degranulating NK cells (CD16, CD69 and NKG2D) and of LFA-1 receptor, implied in the cytotoxicity signaling (cellular adhesion), and increasing significantly IFNγ production. In the presence of TGF-β, immunosupressor cytokine that decrease significantly the natural cytotoxicity and ADCC of PBMCs confronted to leukemic cells from CLL, IL-15 is able to counteract this suppressive effect. In the same way, the reduction caused in IFN-γ production is going to be smaller and more variable in the presence of IL-15, although not significantly.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/3814 |
| Date | 06 November 2008 |
| Creators | Moga Naranjo, M. Esther |
| Contributors | Sierra Gil, Jorge, Briones Meijide, Javier, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular i de Fisiologia |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0032 seconds