Aquesta tesi vol contribuir a comprendre millor els sistemes socioecològics i el seu canvi al llarg del temps des d’un punt de vista holístic i relacional. Pretén mostrar que les activitats productives del camp no són necessàriament incompatibles amb la conservació de la biodiversitat, i que algunes d’aquestes activitats, fins i tot en situacions d’integració en economies de mercat, són indispensables per conservar els paisatges culturals que les societats urbanes modernes volen protegir. La tesi es pregunta si la recuperació i l’expansió de la superfície forestal poden tenir un efecte negatiu en l’escolament de les conques i el cabal dels cursos d’aigua, així com en la biodiversitat pròpia d’hàbitats oberts a escala local. També explora la transformació del camp durant el procés d’industrialització i urbanització per recolzar la noció d’una interrelació i hibridació històriques entre el rural i l’urbà, i mostra que l’expansió urbana és el resultat d’intenses lluites polítiques entre diferents grups socials amb una distribució desigual dels costos i els beneficis del canvi socioecològic.
La Mediterrània és una regió especialment idònia per als objectius d’aquesta recerca, ja que es considera un ‘hotspot’ de biodiversitat mundial el qual és resultat de la integració entre processos naturals i humans. A més, està fortament amenaçada degut a la gran sensibilitat dels seus ecosistemes envers tots els components del canvi global. La tesi se centra en la Regió Metropolitana de Barcelona, a Catalunya, una de les ciutats més grans de l’Europa mediterrània, i específicament en dos municipis de muntanya baixa de la segona corona metropolitana: Olzinelles, al massís del Montnegre, i Matadepera, al massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. La metodologia es basa en una combinació d’elements de la història ambiental, l’ecologia política i la hidrologia forestal amb el coneixement ecològic de la pagesia local.
L’anàlisi del sistema productiu d’Olzinelles i les seves arrels històriques (capítol 4) mostra com les diverses pràctiques de gestió dels recursos naturals, incrustades en un marc institucional i una cosmovisió particulars, permetien al sistema socioecològic adaptar-se a les variacions de la demanda externa i al mateix temps mantenir la seva capacitat per proporcionar aliments a la població local. L’abandonament d’aquestes pràctiques durant un procés de modernització a escala nacional i global ha comportat una reducció de les poblacions d’espècies pròpies de camps, pastures i boscos esclarissats. A l’escala de conca (vall d’Olzinelles, capítol 3) es conclou que l’assecament de la riera observat en les darreres dècades s’ha d’atribuir a un període més sec i no pas a la petita aforestació que hi ha tingut lloc. No obstant, en futurs estudis caldria incorporar la variació de la coberta arbòria ja que té un rol important en la intercepció i la partició de la pluja, i en les darreres dècades ha experimentat un fort augment com a resultat de l’abandonament de les pràctiques de gestió forestal.
L’anàlisi de Matadepera (capítol 5) mostra com en el procés d’expansió urbana s’enfrontaren diferents visions del futur de diferents grups socials (propietaris de terres i pagesia d’esquerres). El projecte socioecològic de les elits dominants va esdevenir una realitat perquè van ser capaces de controlar recursos vitals com la terra i l’aigua amb l’aniquilació de la dissidència a través de la presó, les execució i la violència psicològica del règim franquista sorgit al final de la Guerra Civil (1939). La construcció discursiva d’una ‘escassetat natural’ va ajudar a construir un consens espontani en relació als impactes negatius de l’arribada de grans quantitats d’aigua procedent del riu Llobregat per a possibilitar la gentrificació del poble.
La tesi conclou que una combinació adequada de diferents graus d’hibridació socioecològica en l’anàlisi de la realitat pot ser una bona forma d’entendre les dinàmiques complexes dels canvis en els usos de la terra i de la conservació de la biodiversitat en llocs concrets, i també útil per superar l’estricta separació conceptual i analítica entre societat i natura, camp i ciutat, conservació i desenvolupament, i àrees protegides i no protegides. / This thesis is aimed to better understanding the coupled social-ecological systems and their change over time in a holistic and relational way. It intends to show that productive rural activities are not necessarily incompatible with conservation of biodiversity, and that some of these activities, even when they are quite integrated with market economies, are indispensable to conserve the cultural landscapes that modern urban societies want to protect. This thesis also asks whether forest recoveries have a negative effect on water discharge from the catchments and on the biodiversity from open habitats at a local scale. It also explores the transformation of the countryside during the process of industrialization and urbanization to support the notion of historical interrelatedness and hybridity between the rural and the urban; and shows that suburbanization is the outcome of political struggles between different social groups resulting in uneven distribution of the costs and benefits of socioecological change.
The Mediterranean is a particularly illuminating region for the aims of this research since it is considered a hotspot of global biodiversity which itself is a consequence of the integration between natural and human processes, besides being highly threatened because of the particular sensitivity of Mediterranean ecosystems to all drivers of global change. This thesis is focused in the Barcelona Metropolitan Region (Catalonia), one of the largest cities of Mediterranean Europe, more specifically in two mountain municipalities of the outer metropolitan ring: Olzinelles, in Montnegre Mountains, and Matadepera, in Sant Llorenç del Munt Mountains. The methodology combines elements from environmental history, political ecology and forest hydrology with the local ecological knowledge from peasants.
The analysis of the productive system of Olzinelles and its historical roots (chapter 4) shows that several management practices, embedded in a particular institutional setting and worldview, allowed the social-ecological system to adapt to the changing external demand while keeping its capacity to supply food to the local community. The abandonment of such practices under a national-to-global process of modernization resulted in a decrease of species from fields, meadows and sparse forests. At the catchment scale (Olzinelles valley, chapter 3) it is concluded that the observed decrease in the water runoff may be attributed to a drier period rather than to the small afforestation experienced in the catchment. However, future studies should incorporate the variation of canopy cover given its potential role in rainfall interception and partitioning processes, and the great increase in canopy cover experienced in the catchment as a result of the abandonment of forest management practices.
The analysis of Matadepera (chapter 5) shows that different visions of the future by different social groups (landowners vs. left-wing peasantry) collided in the process of suburbanization. The socioecological project promoted by ruling elites prevailed because they were able to control vital resources like land and water with the annihilation of the dissidence through prison, execution and psychological violence under the new Francoist regime that arose after the end of the Civil War in 1939. The discursive construction of a ‘natural scarcity’ of water helped to achieve spontaneous consent for controversial aspects of bringing water from the Llobregat River to allow the gentrification of the town.
The thesis concludes that a suitable combination of different degrees of socioecological hybridity in the analysis may be suitable to understand the complex dynamics of land change and biodiversity conservation in a particular setting, as well as useful to overcome the strict conceptual and analytical separation between society and nature; city and countryside; conservation and development; and protected and non-protected areas.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/51434 |
| Date | 25 March 2010 |
| Creators | Otero Armengol, Iago |
| Contributors | Boada, Martí, 1949-, Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 176 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0032 seconds